Ara mateix passen 17 minuts de les 11 en punt. Seguim a la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern,
començant la segona hora del programa, moment de fer l'entrevista del dia, que també la podeu seguir pel canal de YouTube de la Més Hora.
Tenim a l'estudi Ayona Palau Rivera, jove artista plàstica de Sant Just,
que anirà properament una exposició al Terracota Museu de Ceràmica de l'Avisbal de l'Empordà, capital de la ceràmica a Catalunya.
A més, també és professora de torn dels cursos municipals d'Arts Plàstiques de Can Gynestà
i està relacionada amb l'espai de lliurecreació de Carme Malaret. La saludem. Bon dia, Ayona.
Bon dia.
Ho he dit tot bé, oi? Fantàstic.
A veure, 40 graus és com es titula la proposta artística, que veurà la llum el proper 20 d'octubre.
Quin significat tenen aquests 40 graus?
Els 40 graus són els graus de curvatura que té la meva columna vertebral, perquè tinc una escullosi concretament de 42.
Ah, bueno.
Però cada vegada més artística el poso en uns 40 graus.
Que fort. I com ho tradueixes, això, en l'art?
Doncs el que vaig començar a fer... Sempre he començat a treballar amb el fang vermell.
El fang vermell és el fang, al final, que tenim, diguéssim, aquí, tant a Catalunya com a Espanya.
És el fang tradicional, que sempre s'ha fet servir pels càntirs, pels atuells més tradicionals.
I també s'utilitza molt a l'hora de fer tallers, amb el torn...
I des de sempre, dins de la ceràmica, és veritat que ha estat bastant infravalorat, aquest fang, perquè al final és el de casa.
I sempre treu més tots aquells fangs i els mals més espectaculars fora del que tenim aquí.
I llavors vaig començar a treballar amb el fang vermell i el que faig és una mica...
De normal es cou a 1.050 graus, el poso a 1.200, és a dir, arribem a l'extrem, i el fang vermell es torra i s'arriba a deformar.
I llavors vaig començar a partir d'uns càntirs, que els vaig començar a posar a aquesta temperatura, els vaig començar a deformar...
Va ser a través d'un que el vaig veure i em vaig veure reflectida perquè vaig veure que aquest càntir de format era una mica jo amb la meva escoliosi.
I llavors vaig començar a canviar els càntirs pels cilindres i aquesta investigació que porto fent durant aquest temps intenta plasmar la meva deformació en aquests cilindres.
És a dir que les obres que es veuen en aquesta exposició són tots cilindres que recorden una mica aquesta curvatura.
Exacte.
I són tot peces fetes amb aquest fang vermell?
No. Clar, perquè això partim que això és el meu projecte final de grau, que jo vaig fer un grau superior a l'escola de l'art industrial de Barcelona.
Sí?
I una part del meu treball final va ser això, presentar aquests cilindres deformats amb el fang vermell que comprem a qualsevol tenda de ceràmica i deformar-los per una mica tot aquest tema.
Què ha passat? Això el vaig presentar el maig del 2022 però jo he continuat investigant una mica tota aquesta temàtica perquè al final he trobat que a partir de deformar els cilindres jo una mica on estic trobant el meu llenguatge plàstic a l'hora de fer ceràmica i a l'hora d'expressar-me a través com el diguéssim el nom tècnic seria deformar piroplàsticament el fang vermell.
I què ha passat? Com que paral·lelament jo sempre estic vinculada amb la ceràmica, no sé ben bé en quin moment vaig començar a agafar argila de la Vall de Sant Just i com que paral·lelament estava fent proves de posar el fang vermell a més temperatura se'm va ocórrer també posar unes mostretes d'aquest fang.
Aquest fang és un fang que jo agafo ben bé al costat del sol solet, el porto al meu taller, el poso amb aigua, el tamiso que vol dir que el colo diverses vegades i després les tiro sobre un guix que el guix el que fa és absorbir l'aigua d'aquest fang i després el treballo al torn.
Per tant té molta més dedicació i treball que no posar un fang que ja t'he comprat i ja t'he preparat per treballar-lo. I què vaig veure? Que quan vaig posar aquestes mostretes de fang vermell de la Vall a 1.200 graus m'aguantava perfectament la temperatura i vaig començar a treballar amb aquest fang.
I una mica és el que presento a l'Espai de la Peixera, que és la sala diguéssim dins del Museu Terracota on exposo. Una mica aquest viatge que va començar sent el meu treball final però una mica el punt amb el qual em trobo ara i és que estic investigant amb l'Argila de Sant Just i allà també porto cilindres que he estat fent de tot aquest temps treballant investigant l'Argila de Sant Just.
I es veu la diferència entre l'Argila de Sant Just i el fang vermell?
Sí, perquè l'Argila de Sant Just queda com una mica granate, que és molt... bueno, m'encanta i el fang vermell queda més, diguéssim, marro fort, més torrat. Deixi'n em diu que s'assembla molt a textura del col·làni, és que és veritat. Però els de l'Argila de Sant Just i a més el que faig és a l'hora de tamisar-lo...
Què vol dir tamisar?
Tamisar vol dir col·lar, perquè jo el trec de la terra i tot té fusta, té palets, té pedres i de tot. Llavors jo l'he de netejar, l'he de colar per extreure una mica l'Argila que a mi m'interessa, perquè no puc tornejar. I després a l'hora del forn tindria molts problemes amb cobrar pedres, amb cobrar...
I llavors, quan faig aquest procés de tamisar, el que també em vaig adonar és que si tamiso molt la mateixa Argila, la passo per diversos coladors de diferents gra del colador, em queda diferent a l'hora de cobrar-la. Per què? Perquè quan tamiso molt l'Argila, al final ja estic traient tota la matèria que a mi no m'interessa i em queda l'Argila molt més pura.
Llavors aquest, quan el coca 1200, primer que m'aguanta més perquè hi ha l'Argila més concentrada, i em queda amb una textura molt llisa perquè no hi ha impureses. En canvi, la que tamiso només una vegada, allà se'm colen pedretes i se'm colen imperfeccions i em queda una textura com tipus vulcànica molt interessant. Llavors dins de l'exposició semblaran que hi hagi tres fangs, però en realitat només n'hi ha dos.
Dos que, el que dius tu, tamisats diferents. Exacte. O sigui, dos diguéssim de l'Argila de Sant Just, s'hi semblaran tres. Dos de l'Argila de Sant Just per la diferent tamisat i després les del fang vermell que és el que portava del meu projecte final.
I quina diferència hi ha entre un fang i una Argila?
El fang és la paraula col·loquial que fa servir. La diferència seria entre una pasta i una Argila. Quan diem pastes, pastes ceràmiques són aquelles pastes que han estat industrialment preparats.
Quan parlem d'una Argila és la que obtenim directament quan l'extreiem de la terra, de la vall. Per això diferencio molt el fang vermell de l'Argila Vermella. Perquè una és la compro, que és la pasta, i l'altra és la que jo vaig agafar a la vall.
Les peces, Jona, on les treballes? Tu tens torn en algun estudi a casa teva a l'espai de Carme Malaret? On ho has estat gestant tot això?
Jo ho he estat gestant. Tinc un co-working que es diu Can Fanga, que el comparteixo amb diferents enemistes. Ha estat al Raval. I des d'allà, quan vaig acabar d'estudiar, vaig decidir que sí o sí havia de tenir un co-working.
És veritat que faig classes com a professora, però sempre he volgut continuar amb la meva investigació i intentar seguir desenvolupant el meu projecte. Per això també vaig agafar un co-working i ho combino tant amb les classes amb el temps de co-working.
Ens expliques, Jona, que fa un temps, el 2022, vas presentar el teu portfòli en aquest museu. Com entres tu en contacte amb el Terracota Museu de Ceràmica?
Abans de fer el grau superior de la industrial vaig estar vivint a l'Avisbal d'Empordà i vaig estar fent un curs de formació ocupacional a l'escola de ceràmica de l'Avisbal d'Empordà, que porta la Dolors Ros, que és una ceramista referent i mestra dins del món de la ceràmica.
Allà a l'Està Vivint vaig fer amistats, que després hem seguit el contacte. L'any passat, al juny, vam fer una celebració dels 50 anys d'aquesta escola.
Tenia una amistat d'allà que em va dir que havia vist el teu projecte perquè no els presentessin a l'Associació de Ceramistes, que és qui porten l'espai, que es diu la placera, del Museu Terracota.
Jo els vaig enviar un portfoli ben presentat de que estic fent aquestes coses i no vaig obtenir resposta fins al juny d'aquest any, que em van trucar que si volia exposar el museu va ser molt fort.
El museu és un museu referent de ceràmica dins de Catalunya i crec que des de l'Associació de Ceramistes s'aposti perquè exposi una persona que acaba de començar, que soc jo, que no tinc cap mena de trajectòria expositiva ni a nivell d'artista.
Crec que és una aposta interessant i crec que també és, al final, donar veu a gent que si ningú ens la dona no podem tenir.
Clar, no teniu tantes oportunitats. L'Avisbal de l'Empordà té molt renom pel tema de les terrisses, de la ceràmica, també poder exposar allà precisament amb ceràmica i a més. Té un cert catxer per dir-ho així.
Sí, clar. Jo pensava que anava a aquest museu i concretament a l'Espai de la Peixera, quan estava estudiant, a veure ceramistes com de gran renom, exposar allà.
De fet, quan hi vaig anar per imaginar-me una mica la sala amb el meu muntatge, com portaria a la expo, va ser molt impactant. Ara et toca a tu exposar aquí.
La sala és molt gran i em van entrar moltes pors, perquè al final jo tampoc no m'he format per saber com exposar després les peces.
Llavors, sort que també tinc la Carme Malaret, que m'ajuda moltíssim. Tinc un pare i una mare que també m'estan ajudant molt i també molts amics i amigues que estan allà darrere també ajudant-me, així que estic molt contenta.
Com va sortir el tema de començar a estudiar ceràmica? Perquè jo no sé si tu et vas formar quan vas acabar al Batxillerat o a algun grau. Si et vas posar directament en el tema de l'art, si va ser després, com va ser?
Jo vaig començar fent tropologia i a segona carrera ens van demanar que comencéssim a fer el nostre treball final, que bàsicament consistia en anar a observar un grup de gent i llavors fer el treball final sobre això.
I llavors, clar, havia de ser un grup proper perquè havíem d'estar-hi moltes hores, que estigués a prop de casa. I no sé ben bé com, vaig anar a parar a posar una classe d'escultura de la Carme Malaret.
I clar, jo ja havia fet ceràmica quan era petita, però amb la Carme feia molts anys també que no teníem contacte. I llavors, allà ens vam retrobar. Va ser el meu primer contacte amb el fang després de tants anys.
I just al costat hi havia la sala de torns i va ser com, ostres, això em crida l'atenció. I mentrestant estava acabant la carrera d'entropologia i jo anava fent classes de torn i fiquéssim d'extrascolar.
Vaig fer, clar, començo a Canxi també i em va encantar. I l'any següent vaig fer Canxinestà i també vaig estar a l'escola d'esplugues també fent torn.
I quan vaig acabar la carrera vaig dir a veure això, m'està encantant, em vull formar, també una mica vaig a veure si realment això és el que em motiva o no.
I llavors va ser quan em van explicar que hi havia el curs aquest de la Bisbal, llavors ja vaig marxar cap allà.
És clar, per decidir marxar a viure un temps allà ho has de tenir molt clar, no és simplement un...
Sí, sí, m'hi vaig tirar a la piscina i va ser el millor que he fet i realment una època de la meva vida increïble.
Perquè, clar, està estudiant a la Bisbal d'Empordà i després, jo què sé, te'n vas al bar a fer una cervesa amb les teves companyes.
I tot el que es mou és gent que també està fent ceràmica.
Clar, i a més també hi ha tot de tallers i vas a la cantera amb l'escola a veure'n agafant el funk i després t'ho estàs comprant per tornar ja.
Bueno, va ser com tot, va ser espectacular.
Has parlat d'una cosa que no sigui ceràmica, a la Bisbal?
Sí, sí, a la Bisbal també hi ha molts músics que m'agraden molt, però sí que és veritat que clar jo al final estava molt en el mundilló ceramista, sí, sí.
Què en penses Iona, també? Ara hi ha una mena de boom amb el tema de la ceràmica.
Bé, llocs que vas i et deixen pintar, no? Els típics llocs aquests que et donen ja la peça o la tassa, el plat o el got i l'únic que s'ha de fer és pintar-ho.
Després s'asseca allà, ho vas a buscar i han sortit com un boom d'aquest lloc, gent que li interessa fer-ho.
Què n'opines?
Sí, clar, jo també ho he vist molt com a professora, que em trobo que hi ha molta gent.
Clar, depèn realment dels cursos que fem a Can G, és una mica l'excepció, però per exemple estic fent classes a Sant Cugat o inclús ara també estic fent de professora al Canigó de ceràmica com a extraescolar,
que sobretot la gent va a produir. I ja m'ho trobo amb gent gran i també m'ho trobo amb nens, que només volen produir i produir i produir.
Llavors, clar, què passa? Que la ceràmica és una disciplina que et fa estar molt present en el que estàs fent i llavors t'oblides de tot el que passa al voltant.
Llavors, clar, diuen... Llegeu un article que deien que la ceràmica és com el nou ioga.
Llavors, clar, això en el context en què estem hi ha una demanda de classes espectacular, però clar, quina és la filosofia que també es transmet en aquestes classes?
Que al final és això, la gent només va a produir i li és igual el procés, li és igual aprendre, li és igual...
Bueno, només volen resultats i endur-se el màxim de peces possibles. Llavors, clar, em genera molta controvèrsia.
Perquè clar, la ceràmica no és només això, és molt processual i també volent inculcar una mica valors i de filosofia de la ceràmica,
amb gent que només va amb un objectiu, costa una mica, però bueno, està bé.
També és veritat que els he dit que per mi també jo sempre estic educant també a través de la ceràmica, no?
Clar.
I també el que vull és que entenguin, si se'n van a una fira d'artesania on hi ha ceràmica, entenguin perquè aquella tassa costa 50 euros, 60, el que sigui,
perquè elles quan ho estan fent també poden veure tot el procés i complicat que és.
I també què passa? Tenim un altre tema, que és a l'Instagram, que està molt bé, que tothom fa vídeos de ceràmica i està superbé,
però clar, també fins a quin punt, no? Perquè jo és veritat que veig vídeos de gent, que el vídeo moníssim, la persona que ho està fent moníssim i tal,
però que realment aquella peça no està ni centrada, vull dir que no fa torn com a tal. Llavors, clar, a mi em genera molta...
Impotència, no?
Sí, i clar, i veus que té moltíssima repercussió i tothom l'hi compra i tal, i és que està molt bé, però...
Però posa l'aparell recte, no, noia?
Exacte.
O noia?
Clar, i llavors ve molt més del vídeo que no pas la ceràmica com a tal. Llavors, clar, jo també vinc de formar-me a una escola com la Bisbal,
després de fer un grau superior i, vulguis o no, entens ben bé el que és la ceràmica.
I llavors, després sap greu que, bueno, com que es vengui d'aquesta manera i es ve en la part més romàntica de la ceràmica i que tot és estupendo
i mira que bé quan la ceràmica és pencat.
Treball, paciència...
Treballar, paciència i desapego, perquè es trenca moltes coses, et surt malament l'esmal...
Clar, juguem amb un forn de ceràmica, no és quan pintem i el blau ens queda blau, és que pintem amb una cosa i després en surt un altre, no ho sabem.
També és la màgia. Però clar, tinc molts debats interns i tinc debats amb les alumnes que això també és guai perquè així també com...
Bueno, sempre ens estem qüestionant el que està passant.
Molt bé. Iona, recorda'ns quan podem veure i on l'exposició.
Comença el 20 d'octubre, la setmana que ve, divendres, i s'inaugura a les 7.30 i el podeu veure fins al 14 de geni.
Així que estarà molt de temps. Ja vaig fent convocatòries a amics i coneguts perquè vagin pujant a la Bisbal.
Clar que sí, passar allà el dia.
El plan de passar el dia. Genialíssim.
Jo conec restaurants boníssims per anar a fer allà el dinar i després baixar així que estic fent.
Genial. I escolta, m'estaria molt bé que la poguéssim veure també a Sant Just aquesta exposició.
Estaria molt bé, sí. Vaig exposar una petita part a l'espai, que va ser molt xulo també.
I bé, sí, sí...
No, no, però jo dic tota la obra complet.
Tota la obra, sí, sí, sí.
Iona, moltíssimes gràcies per estar aquesta estoneta aquí a la ràdio.
I res, esperem que vagi molt bé la inauguració i tot el temps que estigui allà a la Bisbal.
Ja veureu fotos. Perfecte. Que vagi bé, doncs.
Gràcies. Adéu.
Gràcies.