Ràdio Desvern, FM, 98.1.
Són les 11 i 12, començant la segona hora de la Rambla,
el programa de matins de Ràdio Desvern.
Esteu sintonitzant el 98.0 FM.
Comencem l'entrevista del dia d'avui,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Salutem els convidats, que són l'Albert i el Jordi Giruner,
són veïns d'aquí, de Sant Just, esportistes del món del motor.
Aquest 2023 han quedat en la segona posició
a la Copa Catalana de resistència clàssiques a esfalt,
que és la màxima competició de resistència
per a motocicletes clàssiques.
Bé, els hi obrim els micros i que ens ho expliquin, ells.
Què tal? Bon dia, com esteu? Bon dia, com va?
Jo, parlant aquí del tema, com si fos una experta,
però realment és un món totalment desconegut,
el tema de les motocicletes, de les motos.
Quan vau iniciar-vos, vosaltres,
porteu tota la vida estant en contacte amb aquest món?
Bé, sí, tot això va començar l'any 2000-2001,
on ja havíem vingut aquí a fer una entrevista, perseguint-se i tal,
i després vam fer un peron d'uns quants anys.
Havíem corregut les Mítiques 24 Hores,
el Campeonat de Catalunya Velocitat,
havíem fet bastants events esportius,
i tot farà un parell d'anys.
El meu germà, quan ja teníem tot una miqueta per cadet,
ens va trucar un noi de la federació
per competir amb el món de clàssiques.
I ràpid ens vam enganxar, el meu germà em va trucar,
vam començar a fer el projecte de moto i tal.
Al final vam acabar amb una moto fz 7,5 de l'any 89,
on la vam reparar, la vam retocar, la vam posar en normativa.
I l'any passat és el primer any que vam córrer
fent una tercera posició.
La veritat és que força bé per al nivell que hi ha,
perquè la gent diu clàssiques,
però comptem que són motos que estan molt evolucionades
dintre del món de les clàssiques.
I tenim, per exemple, Emili Alzamora,
tenim, per exemple, Dània Matrain,
ex mundialista que té un equip propi,
i vam veure que el nivell era molt alt,
perquè és realment molt alt,
el que passa és que van amb unes estructures bastant grans.
Tenen una logística al darrere bastant important, no?
Molt gran, molt gran.
Compte que nosaltres vam començar allà jo sols,
i aquest any hem anat nosaltres dos sols
amb una noia, que és una mecànica, una molt bona mecànica,
i la veritat ens ha ajudat molt.
Però, de compte que l'equip
ve a ser quasi sempre de cinc o sis persones per anar bé,
perquè en final hi ha resistència, s'ha de parar
fins que vagin a tornar a sortir,
i això és el que ens manca una miqueta en nosaltres,
però encara així estem contents amb el resultat.
No ens podem queixar.
Heu quedat en segona posició, no?
Aquest any, sí.
Sí, com ha estat l'experiència d'aquesta temporada?
Molt bé. Aquest any ens hem intentat organitzar,
encara siguin tres, com diu el meu germà,
però ens ha anat força bé.
A part, a nivell físic, estàvem bastant fos.
Millor que l'altre?
Sí, potser et prepares millor per la segona temporada, sempre.
Però molt bé, ens ha anat molt bé, la veritat.
Quan es farà la gala per recollir els premis?
La gala, creiem que és a finals d'any, oi?
Sí, em sembla que a finals de novembre.
Finals de novembre o primers de desembre, ho hem de confirmar,
perquè aquest any hi havia uns canvis, però al principi sí.
La idea és de la temporada vinent seguir competint el 2024?
Sí, la idea nostra, per l'any que ve,
és fer el campionat del mateix, de resistència clàssica,
a Catalunya i a Espanya.
Llavors volem combinar els dos campionats.
Vale, això és més exigència, més temps, què requereix, això, també?
Requereix, lo primer de tot, un equip humà bastant més gran.
O sigui, necessitem mecànics, assistència,
lògicament un pressupost bastant més alt,
jocs de neumàtics, components, preparacions de moto...
Necessitem bastant d'ajuda.
Normalment, els equips què els formen?
Quantes persones, cinc o sis, com?
Normalment, el que menys, sis, el que menys.
Tenen dos mecànics, després tenen el dels neumàtics, els d'assistència...
Com ha dit mon germà, és que hem de repostar.
Al final són carreres de tres, quatre hores.
Normalment, pots rodar entre 35, 40 minuts, 45 màxims, per pilot.
Has de sortir, repostar-te. En aquest cas, ens repostem ell i jo.
El mon germà s'ha de repostar, després de 45 minuts està allà dins.
I llavors, esclar, es fa una mica més pesat.
A part, tenim en compte dels costos.
Per exemple, l'any passat, un joc de neumàtic,
et podria sortir dos 90, 300 euros, per posar un exemple.
Aquest any, ja estem parlant de 3,70.
3,75.
Estem parlant de 80 euros cada joc de més.
De més, perquè són més car, o perquè són de més bona qualitat?
No, són els mateixos.
Simplement han posat preus per al tema de transport,
per al tema que cada empresa té la seva excusa o la seva realitat,
perquè al final nosaltres no ens coneixem això.
Però sí que és cert que ha pujat molt, ha encarit moltíssim.
És un campionat que jo crec que és perfecte
quan organització a costos no és excessiu,
però sí que el material és realment molt costós.
El que deia el meu germà, per exemple,
amb resistència és molt important el repostatge.
Sí. Uns punts claus.
Quan un equip més puntero està trigant 16, 20 segons
a repostar, nosaltres estem en un minut i mig.
Ostres. Per què no portem la mateixa garrafa?
Ells, arriba la moto, els hi omple,
nosaltres ha de baixar ell, ficar jo,
perquè hi ha una normativa darrere.
El que entra no pot tocar la moto.
Per no imprenar-te la vagina, després, si hi ha algú...
Clar.
Sobretot seguretat, però nosaltres ens peca molt això.
Aquesta segona posició del final de campionat ha estat molt bé,
perquè em sembla que hem fet quatre podis,
un primer, dos segons, un tercer, i un quart a València, a Xeste,
perquè vam tindre problemes mecànics.
Per exemple, aquest exemple, a València,
vam tindre un problema mecànic que si haguéssim tingut
un equip humà més gran darrere,
al millor...
Haguéssiu resolt abans. Sí, molt abans.
Però no vam poder fer res, i això és una miqueta el que busquem.
Han de ser persones especialitzades,
persones amb coneixements,
amb mecànica, òbviament?
El que és mecànic sí, però el resta no.
El resta és assistència, no és només repostar, no?
Al final, no ho sé, s'ha de trencar alguna visera,
s'ha de canviar la visera,
tu no pots perquè tens que estar pendent,
té que haver-hi un amuro,
el muro indicant els temps,
indicant les parades a cada pilot...
O sigui, no, no fa falta.
Traient, deixar anar per als mecànics,
que això sí que necessites algú professional,
no, no fa falta.
I els circuits pels quals heu passat aquest 2023,
per on han estat?
Suposo que el de Barcelona, el de Montmaló.
Va ser Montmaló, el Carràs, Castellolí, Calafat i Xeste,
que va ser el primer any.
Sí, València, perquè ho estan fent a nivell nacional.
És un nivell nacional on venen molts pilots,
com t'he comentat, Pedro Acosta, Bastallà,
Lorenzo, Cribiller, Alguersuari, Alfa Moura, etc.
Heu dit que l'any que ve també ho voleu ampliar a Espanya
perquè fins ara és una copa que només es fa aquí a Catalunya
o perquè també hi ha altres campionats a nivell espanyol?
No, bueno...
Com funciona?
Sí, ara mateix el més puntero d'aquest campiona
quan va començar van ser les de Catalunya.
Van començar al final, doncs també volíem, no és el mateix,
Montmaló és un circuit mundialista dels millors que hi ha,
a la meva opinió, però van després ficar Xeste
i llavors també hi ha un altre campionat, diguem, extra,
que també va per la Federació Catalana, en aquest cas l'Espanyola,
que tenc circuits com Navarra, Albacete...
Cartagena.
És més el de Catalunya, sí o sí, l'hem de fer,
perquè és el que ens agrada,
però sí que és veritat que també busques,
en aquest cas nosaltres també busquem, potser,
rodar una mica més amb aquests circuits mundialistes.
Fa més il·lusió, és un altre tipus de circuit molt més exigent,
però que necessites un equip humà darrere,
que és el que estem ara mateix intentant aconseguir,
aquesta ajuda.
Hem de comptar, per exemple, que...
és una cosa que ens podem lluir dient-ho,
i és que el campionat català a dia d'avui
és el que té més influència de pilots i de públic a Europa.
A Europa.
Europa, això dit per la Federació, dit per president de la Federació,
i els números manen quan veus les graelles.
Nosaltres estem parlant de 38 a 42 inscrits.
Ostres.
Quan fa poc a la Valdor, no sé si estàvem parlant de 30, 30 i escaig,
no sé exactament quants, però que a nivell europeu...
és el millor que hi ha, amb totes les influències.
Aquí a Catalunya tira molt el tema del motor,
i jo crec que és una cuna...
ho veiem amb els mundialistes, és una cuna bastant important a Europa.
Per seguir endavant ara també necessiteu col·laboradors, patrocinadors,
que us donin també un cop de mà per poder ampliar l'equip
i poder tenir unes carreres també més segures.
Si només sou dues persones i heu aconseguit aquesta segona posició,
potser inclús amb un millor equip, amb més ajuda,
potser podríeu inclús arribar a estar en primera posició.
Sí, segurament, segurament.
Ara mateix és el que més necessitem.
Bueno, és que al final ja no és només el tema de l'existència,
és que només una preparació d'una moto clàssica
que s'ha d'obrir motor cada èquips temps,
en aquest cas, si fas una temporada a Espanya i Catalunya,
mínim dos cops has d'obrir motor,
i has de regular-ho, tot això és un cost bastant elevat.
A part, els components com els neumàtics,
que són de dos a tres jocs cada carrera,
amb els entrenaments, cronos, etcètera.
Doncs sí, això és una de les coses que més estic buscant,
que ja ho havies tingut, ja ho havíem tingut en el passat.
Sí. L'ajuda d'algú...
El que passa és que els costos d'aquestes motos,
com bé sabem, el tema clàssic ara ha ressorgit,
tant cotxes com vehicles, com motos,
fer un motor d'aquests,
així per sobre estem parlant d'un 3.500, 4.000 euros.
I clar, no és com una moto moderna, que no l'obres mai,
aquests motors s'han d'obrir cada any,
i el català i l'espanyol les d'obrir un parell de vegades és el que parlàvem.
Nosaltres en saci que havíem tingut patrocinadors,
no sé si es pot dir...
Bueno, sí, endavant.
Per exemple, Lieber Frisikoll,
en els nostres inicis,
el 2001 fins al 2003-2004 ens va ajudar bastant,
va ser un patrocinador molt bo,
i així com altres empreses puguin haver,
ens agradaria una mica reprendre,
reprendre una miqueta el contacte,
per a veure si amb el món de les clàssiques
que ha estat en Eugèlia, aquí a Catalunya més encara,
doncs arriba un acord econòmic
i que ens puguin ajudar a col·laborar
per córrer l'any que ve amb més ganes.
Com vau aconseguir la moto?
Era vostra?
No, la vam comprar.
De fet, quan ens van comentar,
amb aquest campionat,
vam anar cap allà a veure la primera...
Primer entreno, no era carrera, primer entreno,
i llavors allà vam trobar una persona
que disposava d'una moto a mig fer.
Ostres.
Vam contactar, vam conèixer un mecànic,
que ens va donar un cop de mà,
ens va fer el treball.
Us va fer la moto.
Sí, directament.
I vam començar per allà.
I ara, a poc a poc,
hi ha coses que hem d'anar millorant de la moto,
per poder anar a més.
Com us prepareu físicament?
Quins són els vostres entrenaments?
En el meu cas, bici.
Bici i nedar.
És el que més.
Jo bici quan dona temps a algú més.
Al final tenim famílies,
estem parlant que és més difícil,
no tenim 20 anys, és un tema clàssic.
El que passa que ens hem trobat
és el que comentava,
que jo el primer any vaig entrar com dient,
són clàssiques,
físicament, tothom que està allà dalt...
Està allò...
Sí, una preparació física.
A mi Instagram veus que corren, naden,
fan carreres d'aquestes,
de bicicletes eternes,
per mantenir-se el físic.
Això, mica en mica, ho estem intentant.
Ell ho té més aconseguit.
A mi m'ha costat una mica més,
però mica en mica ho aconseguirem.
Sou els veterans de la...?
No, no, no.
Al revés, jo crec que són dels més joves,
normalment,
diguem que el 60-70%,
està entre la nostra edat,
és que hi ha diferents,
hi ha una categoria que és més top,
amb motos molt clàssics,
que està composat de 7-8 motos,
dels 40 que hi ha a la parrilla,
i són gent més gran,
que van amb un altre tipus de moto clàssica.
Però jo crec que estem una mica a la mitja, no?
Sí, a la mitja.
Et pots trobar, per exemple,
amb un equip,
45-48,
i et pots trobar
amb equips 33-50.
Clar, sí que és veritat
que a 33-40 hi ha una diferència,
però bueno, al final,
estar dins de la pista no és una excusa,
no hi ha edat.
Sou esportistes del món motor,
però jo no sé si ho combineu
amb altres feines, amb altres professions,
no sé com teniu muntada la logística
amb això,
si us treu molt de temps...
Si ens treu de temps...
Sí que és veritat que...
potser...
podríem fer-ho d'una altra forma, no?
Depèn de la feina que es cua,
en el meu cas jo viatjo bastant,
ell també, i llavors...
és...
potser es podria entrenar més,
però en el meu cas,
doncs no...
no es pot ara mateix.
Per temes famílies, per temes de treball...
Ho heu de compaginar tot, no?
Ho hem de compaginar tot, sí.
Sobretot família al cap de setmana,
no pots dir que al cap de setmana me'n vaig a entrenar,
pots anar a entrenar cada tres mesos un cap de setmana,
perquè, clar, darrere hi ha fills
que juguen a futbol, que de TCTC,
i això, bueno, és més complicat.
Però nosaltres, jo crec que...
amb l'evolució que portem,
els dos primers anys, tercer i segon,
del campionat de Catalunya de clàssiques,
i ara entrarem en l'Espanyol,
quedem en la posició que tenim,
amb els medis que tenim, i...
i això ens confonem.
Però, bueno, tot això, una empenta,
no aniria gens malament.
És que és bo, no?, al final,
és el que parlem sempre.
Sobretot la gent d'allà, no?
Hi ha un companyarisme molt gran,
la veritat que tothom que hi ha allà,
en 95% per no dir 100%,
hi ha molt de solidaritat,
hi ha molt de companyarisme
amb aquest tipus de...
I tots ens ho diuen, no és per res,
però dic, hòstia, si entreneu un cop,
el dia abans de la carrera
i feu aquests resultats,
i amb els medis que tenim, escolta,
doncs, tenint una ajuda extra,
superextre, no?, que diem nosaltres,
doncs, ens anirà molt millor, clar.
Què és el més dur
de les carreres del campionat en si?
Sobretot el...
jo crec que el físic,
la resistència física,
és quan ja portes dues hores
i ja comences a notar
que físicament et merma
i saps que et queda el millor una hora,
és segur, perquè...
Com són les carreres, perquè estem parlant aquí
i no sabem exactament com es desenvolupen,
és a dir, quan duren,
cada quan us heu d'alternar,
si hi ha un temps mínim...
Per exemple, aquí a Calafat
eren de quatre hores,
la sortida és com les mans...
Tens que anar corrents agafant la moto.
Correcte, tens els motos en front
i els pilots a l'altra banda.
La sirena...
Tu has d'anar corrents agafant la moto
i aquí comença.
Això va per estratègies.
Per exemple, ho fem que de 30 a 35 minuts canviem.
Per què? Perquè a partir dels 30 minuts
ja no vas al mateix ritme.
I, clar, allà has d'anar
a intentar mantenir el mateix segon,
no parlem de tres o quatre segons,
intentant el mateix segon tota la carrera.
Per què? Perquè si no l'altre,
a la mínim que tinguis piste,
ja està a sobre.
I amb 30 a 35 minuts,
com hem dit abans,
el que ens peca molt sobretot és el reportatge,
que és molt important.
I aquí és on perdem bastant de temps.
Això és el que trenca la carrera
que ens ha trencat un parell ja per aquest tema.
Però bueno...
La gent que entra,
jo ho dic també per experiència,
a la web de la Federació Catalana de Motociclisme,
veu que hi ha diferents categories.
Trial, motocross, etc.
I hi ha una que diu velocitat.
Què és diferent?
Que és la vostra, precisament, no?
Què és diferent si entra, per exemple,
velocitat i motocross?
És simplement el tipus de moto?
El tipus de carreres?
La modalitat, no?
No té res a veure.
Motocross al final són circuits de sorra
amb un altre tipus de moto
totalment diferent per sorra
i velocitat sempre ha sigut asfalt.
Llavors és totalment diferent, sí.
I dintre de velocitat, llavors, hi ha les de...
Resistència i les de velocitat.
Tens les dues.
Sí, bueno, velocitat seria...
Hi ha dues modalitats, que és la de resistència,
que se l'han durant 3-4 hores,
i després hi ha la velocitat pura,
que són de 10 a 15 voltes.
Un sol pilot.
Un sol pilot.
I nosaltres estem amb el sector de clàssiques.
Amb el sector de clàssiques.
I dintre del de clàssiques de resistència
hi ha també subcategories, no?,
en funció de la moto,
de l'antiga que pugui ser la moto, o no?
Sí, estem parlant que hi ha la categoria,
per exemple, d'RD 3.5,
hi ha les de 24 hores, que és la que correm nosaltres,
que són 7.5, derivats de 6.5.
Després hi ha les de CBK, que són 7.5,
però amb més cavalls,
que són més potents les motos.
I després tenim les clàssiques del Sant 60-70,
que ve de ser Moto Guzzi,
Lambretas, motos d'aquestes ja més antigues,
que ja estem parlant que aquí hi ha
la mitja pilota, el millor són 55 anys.
Sí, és el que veiem.
I ja és una altra, amb motos més tranquil·les,
corren, però no és el mateix...
no és la mateixa pressió, diguéssim.
I per entrenar,
aneu al circuit a Montmeló, o...?
Bueno, podem anar a Montmeló,
o al Carràs,
o a Calafat,
o si vas amb una pitbike que són petites,
vas a Sallent, per poder entrenar.
Però, bueno, això cada vegada és més...
és més, per el que diem, no?,
el tema familiar i el tema econòmic,
doncs és més complicat.
Són les grans barreres, no?, des de...
Sí, sí, sí, sí.
Una cosa és poder-ho fer quan ets més jove,
que no tens tantes responsabilitats i demés,
però, clar, en el moment que hi hagi fills,
o més, bueno,
la vida familiar, en si, també és...
Abans, quan corríem,
per exemple, que anàvem a Corregeres,
al Bacete, en Janrera,
tu sorties un dijous per la tarda
i tornava a ser un diumenge per la nit.
No, ara te'n vas el divendres justet,
fas la carrera i tornes.
No és el mateix que abans.
No tens tant de temps com per què,
perquè saps que tens una família,
perquè tenen altres events
i tens altres responsabilitats.
Però, bueno, contentíssims.
I per acabar, alguna anècdota
que vulgueu explicar d'aquest any
o de la temporada anterior,
o de la del 2022?
No sé si...
Anècdota que no sé, Josep Maria.
Una anècdota o algun enxurt o...
Sí, bueno, va ser al Carràs.
Al Carràs, precisament,
va ser a la...
Em sembla que va ser mitja hora de carrera.
Sí, va ser un caos.
Un pilot va rebentar el motor
i ell, precisament, va anar a terra,
que vam passar a la sisena posició, em sembla,
vam sortir en sisena posició
i vam arribar...
Com que vam quedar aquella, em sembla?
No, vam fer tercers.
Vam fer tercers.
Vam caigut, aixecant la moto, reparant la moto,
entre cometes el que s'havia trencat,
vam tornar a sortir
i vam fer una remuntada molt maca.
Estic més orgullós de la remuntada que del podi.
Però al final vam tindre el sobre i vam acabar el podi.
Això és molt xulo.
Bé, la conclusió final és que
per poder tenir millors recursos,
un equip també més gran
necessiteu una ajuda extra
i a veure si surt algun patrocinador
que també us pugui donar
un cop de mà,
d'injust o de la zona o d'on sigui.
Exacte.
Sí, al final, no exigim...
Hi ha molts equips que el que fan és tant
i amb un mínim de...
Nosaltres al final necessitem una col·laboració
que cadascú, les empreses que puguin estar interessades
aportin el que puguin
i a partir d'aquí posaríem, per exemple,
la moto del patrocini, la camiseta,
les gorres, el que fes falta
per la ràdio,
per exemple, que ens esteu ajudant moltíssim.
S'agraeix moltíssim també aquest fet
i portar-los arreu d'Espanya.
Al final,
hi ha equips que, per exemple,
porten el nom de Castells Val,
porten el nom de Sandro de la Barca,
porten el nom, nosaltres, més o menys, el mateix.
Sàpiguen que som de Sant Just
i que som un equip que competim amb aquest campionat.
Perfecte. Molt bé.
Jo crec que no sé que vulgueu afegir alguna altra coseta
o algun altre detall,
que hem parlat bastant d'un motor
i, res, desitjar-vos molta sort
com comença la temporada.
La 2024. En janer, ja?
No, a partir, a mitjans de març.
Hi ha la primera, que és Xeste,
que torna a repetir-se
i comencem a partir al març.
Tenim un temps, eh?
Sí, sí. Molt bé.
Doncs Jordi i Albert, que us vagi superbé
i anirem actualitzant-nos
amb com us va el campionat, d'acord?
I esperem que trobeu patrocinadors.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.