.
Passant 12 minuts a les 11 del matí,
esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern,
al 98.1 FM, també a ràdio d'Esvern.com.
Comencem a la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora,
i la convidada d'avui és la Rosa Maria Maristany,
veïna Sant Justenca i presidenta de l'Associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu,
entitat que treballa per la defensa dels drets de les persones trans
i que és una entitat de referència al Baix Llobregat i també a tot Catalunya.
Què tal? Molt bon dia, Rosa Maria.
Molt bon dia.
Bé, comencem perquè des del 2007, el tercer dissabte d'octubre,
es celebra el Dia Internacional d'Acció per la despatologització trans,
una acció que al seu moment va ser convocada per la campanya Stop Transpatologization.
i, bé, una paraula que no sé si he dit bé,
però, en fi, gairebé després de dues dècades,
què segueix, d'alguna forma reivindicant, no?, el col·lectiu?
Bé, la veritat és que és una reflexió interessant aquesta que acabes de fer,
perquè queda molt clar que han passat 30 anys,
han passat 30 anys des de l'assassinat de la Sònia Rascalbo,
33 anys per ser més exactes, i encara sigui igual.
Estem lluitant pels nostres drets, estem lluitant perquè sigui reconeguda
totes les entitats trans, perquè siguin totes reconegudes
sense tindre cap mena d'ingerència mèdica o psiquiàtrica,
que això ja, per llei, ja es va assolir,
el que passa que sempre queden gent que van a la seva bola,
per dir-ho d'una manera, i exigeixen certes documentacions,
certes exàmens mèdics, sobretot el que és la Catalunya exterior,
no pas a l'àrea metropolitana de Barcelona,
ni Barcelona, sinó el que és la Catalunya exterior,
doncs encara...
Hi ha certes reticències...
Sí, hi ha aquestes visions clàssiques, antigues,
per dir-ho d'una manera, doncs que encara no està del tot resolt.
Ens trobem, de tota manera, doncs que hi ha informes mèdics,
sobretot en qüestions de salut, de menors trans,
doncs que encara els informes posen els seus noms d'origen.
Vull dir, això és una cosa que...
Ostres.
Sí, això és tremendo, no?
Ostres, de tota manera, penseu que quan...
Quan es van registrar a fer un canvi de nom i de sexe,
doncs antigament nosaltres passàvem, en el meu cas també,
doncs passàvem pel que era, doncs,
tenint que passar per davant d'un jutge,
i tindre un informe mèdic,
conforme portàvem un cert temps d'hormonació,
i un informe psicològic aconsellant, diguéssim,
aquest canvi de nom i sexe, no?
Sí, perquè el jutge ho validés, no?
I tot així, passar per un metge forense perquè validés
que tu efectivament estàs fent un trànsit de gènere, no?
O un trànsit de sexe,
perquè si comencem a entrar per aquí, no acabaríem mai.
La discussió de sexe-gènere sempre és una cosa que està molt...
Sí, sovint es parla que les identitats trans són maneres de viure lliurement
l'identitat o l'expressió de gènere, no?
Conjuntament, sí.
Sí, són conceptes, termes que la societat confon o és el mateix.
què seria la identitat de gènere i l'expressió de gènere?
Va lligat?
Moltes vegades, sí.
La identitat de gènere és tal com tu et perceps davant de la societat.
I l'expressió de gènere és tal com tu et mostres a la societat.
Vale.
Vull dir, perquè m'entenguis una cosa.
O sigui, no tens per què ser trans per tenir una expressió de gènere,
diguéssim, poc normativa, no?
Ja ho hem parlat moltes vegades, això anys enrere ho havíem parlat, no?
Sí.
Doncs que per la feina que fan, tenen una expressió, doncs,
més del cantó, diguéssim, femení, que no pas del masculí,
no deixen de ser homes, com per exemple molts perruquers, no?
Que tenen aquesta empatia per la seva clientela femenina, no?
Jo vull pensar que és imposada, que és una cosa comercial,
que no pas una cosa que, doncs, que se'ls ha agafat de tant parlar amb dones, no?
No ho crec, eh? No ho crec.
Jo crec que això, perquè estan casats, tenen les seves famílies,
vull dir, no tenen, m'entens?
No tenen la...
Seria un exemple, un burt d'exemple,
perquè, esclar, cadascú es veu lliure,
després va ser com vulgui davant de la societat.
Vull dir, això està més clar que l'aigua.
Durant prop de 70 anys, la identitat trans ha figurat com a malaltia
en els principals manuals de diagnòstic
i en les principals classificacions de malalties,
com el CIE-10, que és la classificació internacional de malalties,
també de, per exemple, el manual de diagnòstic de malalties psiquiàtriques.
El DSM-5.
DSM-5, exacte.
La Digital American Psychiatric Association, l'APA,
sota els qualificatius de trastorn de la identitat sexual o desordre
de la identitat de gènere.
i, bé, amb el diagnòstic mèdic associat,
del qual és la disfòlia de gènere.
Quins efectes estigmadors,
Rosa Maria, i prejudicis
han comportat al llarg dels anys, no?,
aquestes classificacions?
Bé, sé per on va la teva pregunta,
l'entén perfectament.
Així com nosaltres, vull dir,
hem passat per tots els processos,
les persones que som com jo, eh?
Hem passat per tots els processos i, mira,
quan hem tingut el que hem volgut,
ja ens hem quedat tranquil·les,
per dir-ho d'una manera,
doncs sí que hi ha molta gent, doncs,
que no té una identitat d'una expressió de gènere
pròpiament definida,
dintre del que és el cànon de la dicotomia home-dona,
dintre del binarisme de gènere,
que s'assenten de diferent manera,
es perceben de diferent manera,
s'expressen també de diferent manera,
i totes aquestes persones, doncs,
en quedaven excloses.
Quedaven excloses sistemàticament.
Ara, amb la nova llei estatal,
no queden incloses,
perquè precisament el tema del no-binarisme
no es va incloure,
no es va incloure,
i ara, doncs,
s'està promoguent,
a través de moltes entitats,
a través de temes socials,
diguéssim,
aquesta forma de no-binarisme,
no?,
en diferents estaments,
en diferents institucions
de la Generalitat de Catalunya, no?
Bé,
entrarà la llei transcatalana,
i en el moment que Kendri,
doncs,
es plantejarà novament
aquest tema,
tot i que tindrà
poc abast o poc recorgut,
perquè no deixa de ser
una competència estatal,
i per l'Estatut d'Economia,
doncs,
no tenim aquesta competència estatal,
que és el que marca el DNI,
no?,
i el que és
l'autodeterminació,
diguéssim,
aquesta percepció,
doncs,
està emparada,
la llei 4 del 2023,
però no està ni contemplada
la reforma de la 11 del 2014,
per exemple,
no?,
en canvi,
amb aquesta reforma,
doncs,
sí que es posa,
doncs,
l'acció de la llei transcatalana,
no?
Quins són els desafiaments
que la comunitat trans enfronta,
sobretot tenint en compte
aquí la comarca,
al Baix Llobregat,
no?
Bé,
la veritat és que
jo gratament,
gratament dic que
la nostra comunitat
va augmentant,
però no és que vagi augmentant
de per si,
sinó perquè es va
visibilitzant molt més,
doncs perquè
aquí a la comarca
doncs tenen un,
és un refugi,
és un refugi
per tots els col·lectius
LGTBIQ,
vull dir,
és un refugi.
El Baix Llobregat, eh?
Sí, sí,
el Baix Llobregat.
És comarca d'acollida.
Sí,
és comarca d'acollida,
la gent se sent molt còmode,
dels col·lectius se sent molt còmode
visquent aquí al Baix Llobregat
perquè s'ha fet una feina al darrere,
les entitats del Baix Llobregat
hem treballat molt durament
durant aquesta visibilització
durant bastants anys
i això està durant els seus fruits.
El millor fruit que hi ha
és que, doncs,
totes les dissidències
de gènere
o de sexe
doncs puguin tindre
una certa acollida,
determinada acollida
o bona acollida,
diguéssim,
al que és el conjunt
de la societat del Baix,
i més explícitament
aquí a Sant Just.
Aquí a Sant Just
teníem moltes persones
que són dissidents
de gènere
que les veus pel carrer
i tothom ho considera ja normal.
Home,
sí que xoca
quan et trobes
amb una persona d'aquestes
perquè no és freqüent,
però al moment que hi són
doncs ho acceptes
per al qual i punta
i s'acabou.
Ara veus moltes parelles
de persones
homosexuals
i lesbianes
pel municipi
amb expressions carinyoses
i ningú,
absolutament ningú,
s'hi fiquen velles
ni res.
Això és preciós,
això és molt maco.
Tu creus, Rosa Maria,
que es viu diferent, no?
Per exemple,
el fet trans aquí
a, com deies,
a l'àrea metropolitana
que potser
en una zona més...
Remota.
Més remota,
més...
Bé, potser de la Catalunya
més central
o...
Sí, és una...
Més rural,
per dir-ho ja
més lluny encara.
Sí,
perquè aquestes coses
doncs al final
el que provoquen
és un sexili, no?
per dir-ho de la manera, no?
Aquestes persones
necessiten obrir-se al món
i explicar el món
tal com són
o tal com se senten
i es troben
una resistència
de vegades ferotxa
al que és
el conjunt
d'aquestes
zones rurals
que són altament
patriarcals, no?
I llavors, doncs,
no tenen més en part
que vindre
a l'àrea
metropolitana
de Barcelona
o a Barcelona
capital, no?
De fet,
és un desplaçament
de la gent,
de la gent
a l'EGTVI
cap a Barcelona.
És trist, no?
Perquè la veritat
és que la gent
amb una educació
correcta,
amb una...
Si féssim com aquí, no?
Que ens mostrem
obertament
i que cada vegada
et veu més la gent, no?
I cada vegada
ho normalitza
tot molt més, no?
Ja no és...
Ja no som notícia.
Això és el bonic.
No ser notícia.
Que sigui notícia
el moment, doncs,
que vas al supermercat
i saludes
a Fulalito,
Manganito
i Sutanito, no?
I retornen
la salutació, no?
I això
és el que s'ha de treballar.
Això és bonic.
Jo aviso
que m'agradaria, doncs,
que tot el personal
LGTBI
del nostre municipi
i dels municipis
de la comarca
com a exercici
diguéssim
ja no espiritual
sinó com a exercici personal
a tothom
que es trobi
pel carrer
que la coneguin
o no la coneguin
que li digui un bon dia.
No passa res.
No et menjaran
per dir bon dia.
Però
quan la tornis a trobar
ja hauràs tu
que és un kit per cua.
Et tornarà
en el bon dia
i després ja serà
normalitzat
el saludar-se
i més endavant
la presentació
i a partir d'aquí
vés a saber.
Una relació d'amistat.
Exactament.
I això és bonic.
Això és bonic.
que això a Barcelona
no t'ho trobes
perquè és totalment impersonal
a no ser que
estiguis concentrada
en el que és
el gueto
del guai xample.
Però
aquí
en els nostres municipis
de la comarca
això és pressió.
És molt maco.
és molt maco.
La veritat és que és
molt maco.
Un dels eixos claus
de l'associació
és l'àmbit educatiu
de l'associació
Transbaix Power
a través de xerrades.
Enteniu alguna
programada
aquest curs?
Ja les hem fet.
Ja les heu fet?
Sí, ja les hem fet.
El que passa
que ara ens estan
tancant un contracte
a Sant Feliu
perquè Casa Larrero
Cotxara de Palau
a Sant Feliu
estem registrades
a Sant Feliu
i a Sant Feliu
no fèiem xerrades
fèiem xerrades
a la comarca
però no fèiem xerrades
a Sant Feliu
això
xerrades
formacions
i bueno
la veritat és que
les fèiem aquí a Sant Jus
d'aquí a Sant Jus
hem tingut molt d'èxit
amb aquest tipus de xerrades
i més
molt grat
ja us dic
que
per mi
em sento
superorgullosa
que els nanos
ja pugen
molt preparats
o sigui
ja
per les preguntes
que et fan
ja veus
que són preguntes
que
que són
una mica
més complexes
vull dir
que ja
ja tenen la seva manera
el seu propi criteri
i ja comencen a
a respectar-ho
tot això
i això
és molt bonic
la veritat
és que jo
estic superorgullosa
l'associació
va néixer el 2018
per donar visibilitat
al col·lectiu trans
creieu
que en aquests
sis anys
han millorat
el marc normatiu
dels drets
de les persones
trans
al Baix Llobregat
o a Catalunya
o que almenys
s'ha visibilitzat
més
entenc llavors
el fet trans
de fet
és que hi ha
moltes propostes
dintre del marc
educatiu
que ha promogut
la Generalitat
com per exemple
aquests cursos
de polítiques
de gènere
aquest postgrau
que es fa
a través
de la Universitat
de Lleida
i que
hi ha molta gent
tècnica
molta gent
amb carrera
i tal
s'hi ha apuntat
per poder
transmetre
aquesta
voluntat
acollidora
de tots els col·lectius
i la veritat
és que
dintre la nostra associació
el nostre secretari
que és l'Àlex
de Roques
en aquests moments
està a tindre aquest curs
l'està fent
sí, sí, sí
hem aconseguit
que pogués estudiar
aquest curs
perquè considerem
que l'associació
també hem de
nosaltres
les dos fundadores
jo i la Fina Campàs
ja tenim el curs
de formadors
de la Generalitat
de Catalunya
és el titulín
que et donava
que era necessari
doncs
per poguessis
anar a una escola
a fer una formació
a una xerrada
d'aquests tipus
però sí
però és un titulín
ara la cosa
està molt més especialitzada
la cosa
està molt més
reglada
el poder
sí
però
ja et dic jo
però
d'una manera
molt més objectiva
o sigui
nosaltres
quan fem una xerrada
i parlem
ens poden veure
ens poden percebre
d'una manera
o d'una altra
i en canvi
en aquest curs
doncs ja està tot
molt més tipificat
perquè d'una manera
tot i que com ho sabeu
tot el que és referent
a les identitats
i les expressions
és una
no es pot
no es pot
objectivitzar
doncs perquè és una
una
un tema
molt objectiu
subjectiu
personal
per tant
és complexa
les necessitats
de quin àmbit creieu
que ara mateix
estan més descobertes
no?
entre el col·lectiu
el laboral
el jurídic
sempre
el sanitari
el sanitari
ja s'està arreglant
ja s'està posant
en clau de sofà
vull dir
des de la creació
de la plataforma
de salut trans
aquí a Barcelona
doncs
ja es van
traslladant
tots aquests coneixements
i es van traslladant
totes aquestes
a base de decrets
que s'han fet
des del departament de salut
i es tiren endavant
o sigui
per aquest punt
val
que és una plataforma
dius
de Barcelona
sí
però ja fa molts anys
que existeix
nosaltres hi formem part
de fet hi formem part
hi formem part
transbasi hi forma part
les coses com siguin
però bueno
és una plataforma
que es va crear
amb totes les entitats
de Catalunya
doncs
per poder treballar
el que eren
els protocols de salut
de les persones trans
un protocol
determinat
vull dir que
hi ha algunes coses
que es poden millorar
sempre
i també depèn molt
de la sensibilitat política
que estigui governant
en aquell moment
és que esclar
això
són coses
ja s'escapen
una mica
del objectiu inicial
per el qual
es va crear
aquesta plataforma
però bueno
en fi
és el que hi ha
no ens agrada
estar dintre de la política
però creiem
que hem de ser-hi
perquè és necessari
per tant
el laboral
sens dubte
com deies
sens dubte
el laboral
és el més castigat
tot i que
nosaltres
des de l'associació
anem a proposar
ja ho hem dit
moltes vegades
dintre l'Estatut del Treballador
doncs
canviar el que és
l'apartat
de les no discriminacions
en el lloc de treball
totes les identitats
i les expressions de gènere
que només hi havia
en les orientacions sexuals
i ara
doncs
hi ha les orientacions sexuales
i la identitat sexual
vull dir
així de clar
tot perquè
els segments
més reaccionaris
antidrans
doncs
que deixin
bueno va
tot el que no ponga trans
i a mi a mi va bé
no?
doncs
identitat sexual
agafeu la guquipèdia
i mireu a veure què posa
que s'ha creat aquí
una tatologia
no?
perquè la
una tatologia jurídica
doncs perquè l'orientació sexual
està doblada
el conveni de la identitat sexual
és l'orientació sexual
la identitat
i l'expressió de gènere
és així
però com que l'orientació sexual
ja estava
no la toquen
queda com doblat
exactament
queda doblat
o sigui
justificam-nos dos veces
que l'orientació sexual
no se poden discriminar
a nadie
no?
és que
són coses
però bueno
ja hi estem conformes
perquè és un pas
molt significatiu
a més
aquest detectat
es va aprofitar
per altres articles
de la llei transnacional
i suposo
que també servirà
per la futura
llei transcatalana
d'això mateix
ara volia parlar
perquè el
gener del 24
el Departament d'Igualtat
i Feminismes
ultimava l'avantprojecte
de la llei transcatalana
una llei integral
de reconeixement
del dret
a la identitat
i expressió de gènere
que no sé si ara
es troba
en fase d'audiència
i d'informació pública
o
bé
en qualsevol cas
no ha entret el Parlament
eh?
de moment
encara no ha entret el Parlament
no
aquest nou marc
normatiu
de qualsevol forma
quins avanços
no?
consolida
o
què reconeix
o tu com hi has participat
Rosa Maria?
bé jo has participat
i molt poquet
al començament
perquè jo ja veia
per on t'anava
totes les coses
i dic
a mi
jo estic plenament
emparada
la 4 del 2023
i considero que
tot i que falten
algunes cosetes
com parlàvem abans
del tema
de les persones no binàries
i això és una cosa
molt sub-gènere
no?
doncs
podrem estar els mateixos
a tindre castellí transcatalana
i són aquest tipus de propostes
per les persones no binàries
però tornem a estar amb el mateix
vull dir
fins i tot
Esquerra Republicana
ho sap perfectament
que les competències estatals
no
no les té
l'Estatut d'autonomia
sí que podran
amb una
amb una
targeta sanitària
posar
sexo
o posar
gènere
res
una casella buida
no?
això podran posar
no binària
o podran arribar a posar
persona no binària
però amb un DNI
això no
i a més el DNI
és que és l'única reivindicació
que tenen les persones no binàries
que jo conec
que jo conec
que jo conec
l'única reivindicació
que tenen
és
que no posi res
amb el DNI
o que posi
persona no binària
és l'única
reivindicació
que jo conec
enferm
perquè les altres
no tenen cap
jo no conec
cap persona no binària
que digui
és que tinc un problema
per alquilar un piso
per ser una persona no binària
no en conec
cap
així de clar
en canvi
jo sí
que he patit
aquesta
aquesta discriminació
ho sabeu
que jo vivia a Sant Feliu
i ara visc a Sant Just
clar
és que
sí
vamos a ver
escolta
no hem de vestir un sant
i desvestir-ne un altre
jo crec que primer
hem de treballar
molt més
el conjunt
dels drets
per les persones trans
els de sempre
els que hem treballat sempre
i després
amb tot el que es pugui aprofitar
doncs que s'apareixi en la resta
ara
no es pot fer una llei global
per tots igual
que inclouin
unes
unes
unes persones
unes persones
que tinguin una manera
d'una expressió
o que tinguin
una identitat
doncs que
l'única reivindicació
que tinguin
és
el seu propi
el seu propi reconeixement
com a persona
que no pertany
ni a un cantó
ni a l'altre
vull dir
no sé
ja
clar
jo sincerament
ja sé que
amb això
ara aquí
amb la gravació
em tallaran
de
radical
feminista
transexcluent
però no és així
no és ni molt menys
perquè jo tinc persones
a l'associació
que es consideren
no binàries
i són respectades
ara
m'agrada contextualitzar
i profunditzar
amb les coses
a mi no
no hi ha molta desinformació
al respecte
hi ha quatre persones
que parlen molt bé
per les xarxes
és així
o fan un discurs
molt ben treballat
les coses com siguin
i es podria haver d'acceptar
però quan arribem
amb el punt
de quina és
la teva reivindicació
només et parlen
del DNI
clar
nosaltres
escolta
hem treballat de salut
estem batallant
per la vivenda
estem batallant
per l'inlel laboral
per l'inlel laboral
ostres
i jurídic
i jurídic
perquè hi ha línies vermelles
que no hi ha cap partit
cap
ni un
però és que cap
ni progressistes
ni progressistes
que podrà creuar mai
com és el referent
el tema familiar
és així
no hi ha volta de fulla
és que és així
les persones trans
que hem tingut fills
amb els anteriors matrimonis
doncs tenim
ens trobem
bastant indefenses
davant de la justícia
clàssica
que ja està ablerta
amb els casos
del divorci
patris potressats
i aquestes coses
és tremendo
és tremendo
sempre que veu
entre cometes
perdent
sí, sempre
sempre no
entre cometes
no
perdent
sempre
perdent
sempre
sempre
sempre
si no hi ha cap dona trans
que hagi guanyat res
sempre ha perdut
sempre
doncs això ja et demostra una cosa
sí, sí
una cosa és la producció familiar
en canvi
les meves filles
a mi m'estimen molt
i ho diuen públicament
clar
ho diuen públicament
i
i els mateixos estudios
diuen
és que no ens hem sentit mai
desateses
pel teu carinyo
pel teu amor
i per la
i per la
i per la
i per la teva aportació
dinerària
pel teu suport
financer
per poder tirar
endavant els estudis
l'alimentació
etcètera
etcètera
vull dir
llavors
no sé com dir-ho
comenteu Rosa Maria
que tu ja et senties emparada
per la llei 423
aquesta és la llei
estatal
com hi va participar
si hi va participar
l'associació
o
ja us ho comentat
amb el
sí, sí
a la primera mesa del treball
jo
a la
Irene Montero
ja l'hi vaig dir directament
i a la
la bot
i l'hi vaig directament
i dice
aquí lo que primero
que hay que hacer
si se quiere llegar a un sitio
es establecer un marco
un marco de reglamentación
per l'estatut del trabajador
i vas dir
mi propuesta es esta
esta y este y esta
tomaremos buena nota
porque ahora
como el estatuto del trabajador
se está reformando
en clave feminista
pues
venga
aquí vamos a incidir
un parell de qüestions més
Rosa Maria
que ens quedem sense temps
molt bé
vinga
primera
com viu el col·lectiu trans
l'auge de l'extrema dreta a Europa
i també
l'auge dels discursos
d'odi
no?
envers
en por
vivim en por
amb aquesta por
amb aquesta por
que tot el que hem treballat
i tot el que hem arribat a conquerir
que no és
no és nostra la conquesta
la conquesta
és de la societat en si
eh
perquè nosaltres ja
ens hem definit
qui som i com som
des del primer dia
la societat és la que
ha d'haver-hi
aquest retorn
no?
i en aquests moments
està retornant
el que passa
que tots aquests discursos neoliberals
d'aquestes partits
de dreta extrema
i d'extrema dreta
perquè ara se'n diu així
ens volen ficar
el dit a la llaga
i fer-nos mal
novament
gratuïtament
perquè nosaltres
no fem mal a ningú
és que no sé
què els hi molesta
no entenem
què els hi molesta
i
l'última
qüestió
es va fer història
al Consell Nacional
de les Dones de Catalunya
fa uns mesos
no?
perquè per primer cop
i per unanimitat
les entitats
no?
del Consell
van aprovar la creació
del que és el primer grup de treball
de dones transsexuals
exactament
sí
el terme transsexual
es va ometre
es va aniquilar
diguéssim
de totes les lleis
perquè consideraven que
algunes persones
consideraven que era
una paraula
de contingut patològic
sense preguntar
i consultar
les persones transsexuals
vull dir
això
això no té cap sentit
les persones transsexuals
som transsexuals
punta i s'acabó
som diferents
de les persones transgènere
que totes som trans
vale
sí d'acord
però
nosaltres no som transgènere
som transsexuals
i donem suport
a les transgènere
sí
jo ho he demostrat
al Consell Nacional
de l'Egitaví
que he donat suport
a les dones transgènere
ara
elles no m'han donat suport
a mi
que això és diferent
escolta
doncs
si jo
de què em serveix
que jo us doni suport
a vosaltres
si vosaltres no em doneu suport
a mi
escolta
la manera
doncs creem un grup
de treball
de dones transsexuals
al Consell Nacional
de Dones de Catalunya
a partir d'aquí
anem treballant
no farem mal a ningú
però anem a defensar
els nostres drets
en som unes quantes
és una taula de treball
de dones transsexuals
sí
és que en som unes quantes
és que aquí a Catalunya
és que en som
moltíssimes dones transsexuals
però moltíssimes
moltes més
que transgènere
és que això
és l'extrany
però clar
una dona transsexual
quan assoleix
ja
el seu trànsit
la seva manera
de viure el trànsit
quan ja assoleix
el punt final
doncs
ja vol desaparèixer
del que és
el sector
del circuit
de l'activisme trans
del camp de batalla
sí, sí
desapareixen
fan les seves vides
cadascú fa les seves vides
no volen saber res
es desconnecten totalment
és lícit
cadascú pot escollir
el que sigui
però esclar
després quan es troben
amb algun problema
alguna cosa
han de tirar de veta
jo conozco
jo conozco
jo conozco
oi
doncs participeu
una miqueta
ni que sigui una miqueta
una miqueta
i amb aquesta miqueta
doncs tirarem endavant
moltes més coses
mica en mica s'omple la pica
sí, exactament
Rosa Marió
hem de deixar en aquest punt
ha estat un plaer
tenir-te aquí
als estudis de ràdio
d'Esvern
desitgem que acabis
de passar bon dia
i també una bona setmana
moltíssimes gràcies
Núria
i la veritat és que
m'ha fet molta il·lusió
que em convidissis
a parlar amb aquest programa
perquè jo tinc el recordatori
del primer any
que anem a fer
la xerrada aquí
amb Transbaix
i que bueno
anem a tindre
grans tertúlies
i la veritat és que
és sempre un honor
vindre aquí a Ràdio d'Esvern
perquè sou una
antena preciosa
diguéssim
per allò que és
el col·lectiu trans
i l'EGTV en general
recollim aquests afalacs
Rosa Maria
moltes gràcies
Núria
un petonàs
que vagi bé
adeu
Béu