Passant ara mateix, 11 minutets de les 11 del matí.
Seguim a la Rambla, al Magazine Matinal de Ràdio d'Esvern,
a segona hora del programa,
i és el moment de fer l'entrevista del dia.
Avui, la primera entrevista del dia
que farem aquesta temporada 2023-2024,
saludem ja els nostres convidats.
Tenim l'Alaia Margós, també l'Anati Crespo i en David Sánchez,
que són mestres del Carrà Oblau,
els cursos municipals d'Arts Plàstiques,
dirigits a infants i també a adolescents.
Què tal? Bon dia als tres, com esteu?
Hola, molt bona tarda. Bon dia.
Doncs bé, amb les piles carregades per començar un nou curs
des del Carrà Oblau?
Sí, ara esperant les portes obertes, que comencem demà,
demà i dijous, sigui el 13 i el 14,
de 5 a 8, per qui vulgui encara apuntar-se poden fer-ho
a través del web i del mail del Carrà Oblau,
que és carraoblau.org,
i allà farem una mica un tastet, si voleu explicar, Nati, de...
En què consistiran, una mica, les portes obertes?
A veure, les portes obertes, la intenció és que facin,
el que ha dit l'Alaia, un tast de la nostra dinàmica,
de la nostra manera de treballar,
de passar-lo bé junts fent plàstica.
Llavors, fem racons i cada racó,
que el nen que ve a portes obertes pot escollir,
oferim una proposta.
Hi ha un racó amb proposta d'escultura,
hi ha un racó amb fang,
un racó més de pintura
i un altre més de dibuix,
diferents una mica...
Que puguin fer una prova de cada, no?
Sí, que segons el seu interès escollen
i poden anar passant per tots, si volen.
Una de les propostes
és basada en un treball
o una cosa que vam fer al curs passat
a partir del naturalista Revellot,
que va ser un naturalista del segle passat
que viatjava pel món
i registrava amb dibuix,
un dibuix molt exhaustiu i observador i naturalista,
els animals.
I té un almanac de diferents animals de tot arreu.
Llavors els presentem als nens,
li expliquem el que va fer aquest home,
i això ja és un estímul per ells
del que nosaltres proposem,
que és dibuixar animals.
Una mica des de la dinàmica que va fer el Revellot,
però nosaltres no tenim els animals,
els oferim animals de plàstic o de fusta,
que tenim molt realistes, també.
Ho fem expressament animals de volum,
no amb foto,
amb la intenció de que també vegin la concepció directa d'un volum.
De la foto és passar d'una superfície plana
al dibuix d'una altra superfície plana.
Observar el volum és el més a prop de la realitat.
El poden tocar, veure la vida...
Exacte, veure diferents angles, exacte.
I llavors tenen la possibilitat de fer-ho amb diferents materials.
Els oferim, també, que escollin tinta, pintura,
carbonet, cretes, pastels...
I surten resultats molt rics, molt variats,
i molt...
Diferents, no? ...cadenent de la seva personalitat.
I també té la gràcia que ho fèiem...
Hem fet en format petit i en format gran.
Això és en format gran,
sovint el treballàvem a la paret o, inclús, genullats a terra.
Això també és una experiència nova, perquè, per exemple, a l'escola,
per les circumstàncies acostumen a treballar damunt de la taula
i fer-ho en gran o en genullats, al terra,
és algo nou, també, i els resultats també es noten.
Tot això són les activitats que de moment fareu a les portes obertes.
Sí, aquesta és una d'elles.
El David es plena.
Fa l'intercanvi d'una part del cos d'un animal...
Sí, llavors fan un animal, escollen un dels animals,
el fan sencer, i després escollen un altre animal.
Ho dibuixen, intenten...
El segon animal ja fan la meitat de l'animal
que coincideixi, fent-lo coincidir, amb el primer dibuix,
de manera que quan es solapen, es posen una sobre l'altra,
veus potser que la part del davant del tòrax...
D'un animal, no? Exacte.
I té de tòrax cap a baix, potser té una cua de peix...
I un tòrax d'elefant.
I això mateix... És divertit, eh? Exacte.
És una mica... Els fa molta gràcia, suposo.
Sí, els fa gràcia i entra aquest factor de joc
que sempre procurem mantenir de gaudi de joc.
Clar, que bé.
Pot ser que aquesta activitat també la fessiu
a les portes obertes de juliol?
Del juny. Del juny, perdó? Sí, sí.
Clar, com que els nens que venen al setembre són diferents,
doncs fem el mateix, no? I va funcionant, no?
Sí, molt bé. De fet, com que va funcionant també en el curs,
a l'exposició, al final de curs,
doncs vam dir, mira, aquest treball,
que més tenim encara alguns exemples al Carrau,
que els podem fer servir per portes obertes,
d'aprofitar el que hem fet, veus que més...
Funciona i agrada.
I aquesta és una de les propostes,
entre d'altres que fem, també fem fan, no, David?
Sí, també faré una miqueta de l'autoretrat
i en vez de dibuixar-lo sempre amb paper
o amb diferents tècniques, ho passaré una miqueta amb fan.
Vale.
I sobre una planxa de fan feta, primer,
i després ja començarem a treballar diferents tècniques.
Una és com una miqueta de baix relleu,
que se n'ha posat el cabell, els pomus,
o fenes grafiat,
i després donar-li també el volum amb una miqueta de pintura.
Però sempre respetant una miqueta el material
que es vegi que es fan.
La part de tocar, massar, col·licar primer el material
i després una miqueta.
Aquest no el vam fer el juny per a temps de portes obertes,
ho vam fer sí durant el curs,
i ho vam fer amb fan, aquesta activitat que és maca,
perquè van sortir coses molt maques.
David, tu t'encarregues més dels tres sou mestres del Carrau,
però potser tu t'encarregues més del tema del fang,
pel que intueixo o no, o els tres...
Sí, cadascú tenim com una especialitat.
Jo soc escultor i hem de fer el volum i el fang.
Hi ha materials diversos, com el ciment,
que també farem en els més petits,
tenint el pati del Carrau, tenint el mural,
que és el mar, la terra i l'aire.
Mar i terra, no?
Mar i terra.
I en els petits treballarem en els taps d'ampolles de reciclatge,
que són de diferents blaus,
més en el ciment amb piments blaus,
i farem que també tingui l'experiència de com se fa el ciment
i poder enganxar-lo a la paret.
És un mural que ja hi és,
però que es va caient, es va trencant,
i una mica per portes obertes,
com que és divertit pels petits,
doncs sempre deixem un espai per anar-hi i fer-ho.
Hi ha també piments que fem servir per tanyir el ciment.
El ciment i els pares i mares també els agrada.
I també és important dir que a portes obertes,
a part que fem aquesta experiència plàstica,
també és molt important que ens coneixem.
Els pares ens coneixen.
Ens coneixen, veuen l'espai,
també ens ensenyem les classes on fem el taller,
ens ensenyem el taller de reciclatge,
que tots es sorprenen perquè el tenim prou bé.
Això és important, eh?
Sí, perquè és un recurs que el fem servir molt.
Clar, treballant amb materials és normal poder reciclar.
Sí, anem renovant material que ens va arribant.
Qui us porta el material?
Mira, des de Famílies,
i també aquest any la Berta,
el Martí ens va donar el material molt maco
d'una merceria que tancava,
i el vam...
La idea és, després l'has d'ordenar i posar-lo bonic
perquè sigui atractiu,
perquè si el deixes en una caixa no serveix.
Clar, s'ha d'utilitzar.
Sí, s'ha d'exposar maco,
que una mica et provoqui les ganes aquestes d'agafar-lo
i d'utilitzar-lo per alguna activitat.
I és el que procurem.
Has comentat, Lai, el tema del petit carrau.
Sí.
Si ens podeu explicar una mica els diferents grups
que hi ha, com s'estructura el taller.
Sí, hi ha dos grups,
que és un el dimarts i l'altre el dimecres,
i són sessions d'una hora,
d'infants de dos a tres anys,
perquè hora i mitja ja es massa per ells.
Els altres fan hora i mitja,
els més grans de quatre a quinze,
però aquests petits fan una hora.
I és un taller que venen acompanyats sempre
d'alguna referència per ells importants,
com si la mare, el pare, l'àvia...
Han d'anar acompanyats.
Sí, és important perquè és una activitat
que no només deixo el nen,
la fas amb ell,
que és bonic perquè més veuen coses...
és molt més interessant per ells,
per la mare, el pare i el nen.
I...
això és una activitat només d'una hora,
i és molt...
experimentar, començar...
Tocar els materials.
Sí, aprendre a deixar la mare
per anar a la paret a pintar,
perquè són petits i la volen potser al costat...
Tot són coses que van aprenent.
Aprendentatges constants.
S'ha de fer de relació entre ells,
perquè també fan amics,
i en què ja es coneixen,
hi ha molts que venen de Marrecs, altres que no...
I està molt bé.
També les mares, que són mares,
també hi ha algun pare amb una majoria més...
també...
és un punt que has de trobar d'entre elles,
que parlen, que a vegades...
No parleu tant, eh, en un moment?
Que estan aquí pels infants.
I també intercanvien coses, que els passen.
I això també és interessant,
no? I ells, però...
I el grup dels grans, suposo que funciona una mica diferent.
Clar.
Sí, sí, clar, els grups dels grans...
Bueno, grans, que van nens i nenes de 4...
Sí, de 4 a 8.
Clar, les propostes són unes altes.
La proposta de Petit Carrau és una, no?
Més, com et deia...
sensorial, manipulador...
Escenogràfica, també.
Exacte, sempre preparem molt la classe abans,
fem una...
Que quan entri, que sigui com una sorpresa, també.
Una provocació, que és el que dèiem, no?
I que donin també ganes de tocar i de...
I de començar, sí.
I els altres no, no és tan així.
Hi ha més una proposta i comencem, expliquem i...
I anem fent. Els altres és més visual tot, no?
Entrar i trobar-se ja alguna sorpresa.
Moltes vegades, no?
Cada any hi ha...
hi ha famílies noves que estan interessades
en apuntar els infants a...
Sí, sí.
Hi ha altres que continuen i altres de noves, sí.
Sempre n'hi ha...
Hi ha el tema de l'interès,
per exemple, en el grup dels nens i nenes de 4 a 16 anys.
Sou vosaltres qui proposeu,
per exemple, les classes, no?
Què és el que s'ha de fer o deixeu que siguin ells
que portin idees? Com gestioneu les classes?
No, nosaltres portem propostes
i ells, clar, evidentment,
les fan a la seva manera, diguéssim, no?
Aquí sí que no...
Sí que intervenim estimulant,
ensenyant, motivant,
però no tocant el que ell farà, saps?
Val.
Respectant... Sí, respectant cada infant com el que és.
Però això que dius,
si ells aporten...
Sí que també hi ha un espai,
que a vegades també hi ha un moment lliure,
que els nens doncs diuen, puc anar al magatzem?
I llavors, aquell moment sí que és molt d'ells, no?
Que potser van al magatzem,
agafen algun material i fan alguna cosa
que no té res a veure amb el que estem fent.
Hi ha un espai que ells, lliure,
que sempre procurem deixar algun moment lliure
per fer això, perquè van sortint...
Sí, van guardant el que van començant
en unes espais que tenim per cada nen,
al Carrau, com si fossin uns quadrats, no?
Sí.
I allà van deixant aquests projectes
que fan amb materials, que això els agrada molt.
O sigui, també sempre hi ha un espai lliure.
I l'objectiu d'una mica de Carrau
és que vosaltres, com a mestres,
els hi ensenyeu tècniques,
és a dir, que aprenguin, per exemple,
a dibuixar, que aprenguin a fer fang,
o és més de llançar aquesta proposta
i lliure creació?
Sí, però bueno, ells van... hi ha proposta,
lliure creació i van aprenent mentre van fent, no?
No és tant una tècnica...
Digues que és tipulada i fas-la així,
sinó una miqueta més...
...acadèmica, saps?
O sigui, és molt de l'observació, sobretot.
No?
No, no.
Recordo que sempre la Sole deia,
una de les coses és...
el que proposem és com un estímul.
I a partir d'aquí és un estímul concret.
I cada estímul toca, diguem-ne, una part d'ells.
I després hi ha una llibertat de cadascú que fa,
però els hi donem estímuls,
que els hi donin ganes de...
Lo dels animals és una cosa,
lo del mar, que és una altra cosa,
que treballem ara a les portes obertes,
és una altra cosa.
I els estímuls...
Clar, si a un nen no li dones molts estímuls,
sí que farà, eh?,
perquè ells són creatius des que naixem.
Però és veritat que si els hi fas certes propostes,
deixant marge de llibertat,
com intenta el Carrau,
però certes propostes...
enriquidores,
ells s'agafen i les fan seves
i donen molt més de si...
I no...
que no tinguin la pressió aquesta de...
ha de sortir aquesta perspectiva...
Això és horrorós, perquè més d'una vegada ens ho ha explicat.
Ells se senten absolutament lliures,
que si no que surt torta, és que no passa res.
Jo et puc dir, mira, però si veig aquell nen,
encara que li diguis, mira, segueix, no passa res.
És la seva...
la presentació d'allò.
Ell ho veu així, no passa res.
Ell ho accepta, ho integra,
i disfruta, no té aquest judici constant,
que ha de ser...
com qui fa una mandala,
que ha de ser en unes marges exactes.
Aquí hi ha aquesta possibilitat
de sortir de la línia i no passa res.
Sobretot gaudir del que fan,
i clar que van aprenent.
I algun és temàtica al llarg de l'any?
És a dir, treballeu alguna temàtica?
Sí.
A veure, ara, per exemple,
estem al que...
l'immediat que farem,
més o menys encara, serà el 26 de novembre,
que ja aprofito per dir-ho, aquí a la ràdio,
que estic aquí puntada, no se n'esoblidis,
perquè això està a prop de les...
de la Ciutat Educadora, que és el 30 de novembre,
sempre fem alguna activitat artística
aquí als infants del poble.
Llavors, aquest any,
el que farem és que...
no sé si sabeu, bé, sí que sabeu,
que ja es va inaugurar el Centre Cívic Soledats Sants,
a Mas Llull, doncs ara, el 26 de novembre,
inaugurarem el mur exterior de Mas Llull,
que forma part de tres murs,
que es diuen Terra,
i Fauna i Flora,
aquests tres murs,
que convidarem els infants
a venir de 11 dugues, a fer un taller,
per acabar una part petita
del mur Flora,
que ens falta fer com,
diguéssim, la part de gespa, d'herba i alguna flor,
un rotulador directament a la paret,
per acabar d'inaugurar aquest espai exterior,
i també podran signar
una de les parets que hi ha
en aquest mur,
signar directament en negre,
encara que no hagin fet cap dibuix
ni cap intervenció al mur,
perquè la signatura
ja és una...
Ja és una mena de col·laboració artística,
per dir-ho així.
Sí, és un trast directe a la paret,
i és un dibuix, i això també,
aquest dia ho farem.
Llavors també donarem la possibilitat
d'entrar amb ells i fer-los com una visita
de dins del Centre Cívic.
Hi ha diverses obres
que tenim dels anys del Carrau.
Tenim el mural de ciment,
que havíem tingut molts anys posats al Carrau
i ara em feu explicar
amb quin material s'ha fet
aquesta obra,
quan es va fer...
Una mica la història, no?
Sí, tenim una altra que es diu La Gran Castanyada,
que també la tenim al Carrau,
i la vam traslladar al Centre Cívic.
Perquè allà el Carrau queda més amagat,
i vam dir que ens encantava tenir-la allà,
perquè t'acompanyia a obrir una obra així tan maca,
perquè ens agrada molt.
Però vam dir, va, portem-la més lluny
que la pugui veure més gent, no?
I la dedicaríem.
També hi ha una que havia estat al Carrau,
també, d'una intervenció
que vam fer fa molts anys
al mercat municipal,
exigents,
que veníem als aliments
per fer una activitat solidària i recollíem diners.
Tot això va sortir una obra plàstica
de menjars fets en volum, falsos,
simulant un pollastre,
un plat...
I aquesta també l'hem traslladat
i restaurat, perquè es va tractar una part
que ara en enganxam...
I això també està a Mas Llull,
en l'edifici,
un mural de peixos, també,
que tenim per ensenyar molt únic,
i la gran ocellada,
que aquí he entret tot això perquè m'has preguntat...
Sí, els diferents eixos temàtics...
Sí, doncs començarem parlant-nos-hi
de la gran ocellada,
que la gran ocellada és una obra que el germà de la Sole,
que ja també és artista,
ens va proposar
fer...
Com un gran mòbil
que en principi aniria penjat
d'una part de l'edifici del pis de dalt,
com un forat d'escala.
I començaríem amb els infants
explicant-nos això de la gran ocellada
i amb aquesta excusa treballaríem,
per exemple, els coloms,
perquè el colom és un animal molt proper de tots,
que el pots veure...
Una mica...
Per desgràcia, si vols...
Per treure això, no?
Sí, però mira, si el mires d'uns altres ulls,
et faran gònia, no?
Però quan els he fotografiat
per parlar d'això amb els nens...
El colom de la pau, no?
M'he reconciliat amb ells, no?
Perquè a nivell de...
Si et fixes, no hi ha cap d'igual.
No?
Del que és tot el plomatge,
els traçats, els ornaments...
Fan molta gràcia.
I això els volíem ensenyar als nens
i fer una sèrie de dibuixos
per acabar si podem fer com més...
Ah, mira...
Començarem per aquí.
Primer comencem per ender l'estiu,
més introductori, no?
Però després, per entrar en matèria
i per enllaçar-ho també en festes de tardor d'aquest any,
anirem una mica per aquí.
El tema de la granosallada
és l'excusa per treballar tot això.
Molt bé, uau.
Altres col·laboracions que també feu al llarg de l'any,
per exemple, són...
No sé si per Sant Jordi també feu tallet...
Sí, les festes de tardor...
Com que hi ha fires així,
també diferents tallers o activitats
que us vegi la gent.
Sí, per fer es de tardor i Sant Jordi, sempre.
Sí, sí, és un bon moment per sortir,
fer tallers i veure'ns.
Vosaltres per què diríeu que és positiu
que els nens i nenes,
també els més grandets, adolescents,
puguin tenir una activitat extraescolar
dedicada més a l'art o a la creativitat?
Mira,
trari com estan els estudis avui en dia
per sortir una mica de...
Els agòbils de l'estudi aquest,
perquè ens ho manifesten molt els grans,
de l'ESO sobretot, que estan aguïats.
I aquí els veus molt...
Els que venen, que fa més temps que venen,
els veus tan a gust,
en el sentit de dir...
Tenen un espai per ells
que s'hi troben bé,
que poden fer i s'hi troben bé amb els altres
i amb nosaltres, i això és el que més ens omple.
També és una qüestió de temps,
perquè tenir una hora i mitja no és contrareloja,
que estan acostumats sobretot a primària
i a fer-ho tot ràpid.
Com que falta el temps.
Canviar el carrer o tu entres,
és una qüestió de com que el temps se deixa fora.
I també el fet que estiguin junts diferents edats.
Això és una cosa que sempre m'afacina.
Perquè els de primer grup,
que van de 4 fins a 7 o 8,
hi ha un nen de 4 amb un nen de 7 o 8.
Interactuen amb tota la naturalitat,
quan a l'escola normalment està més.
I aprenen uns dels altres i és molt mono,
perquè veus grans, petits,
o els que passen de la primera hora
que acaben 7 o 8 segons la maduresa del nen,
i passa el segon grup,
que és de 7 a 8 fins a 15 o 16 fins que volen,
notes quan passen
amb un altre entorn de nens més grans,
es pugen, deixen de fer certs comportaments més infantils
i s'ho prenen en sèrio perquè es contagien.
Vull dir, és molt maco.
Sí, tenim grups que van repetint i que dius...
Sí, es recosen molt.
Noteu que en l'adolescència
és una etapa que els nens i nenes es desapunten,
o al contrari,
que teniu més demanda en aquestes franxes d'edat.
Bueno, sí, clar, l'adolescent n'hi ha d'aprovar.
Però el que s'hi troba bé repeteix.
Veus que...
Sí, tenim alguns grups d'herents
que es troben bé
i ja som...
Més repetidors, però sí que és veritat que a vegades
venen un any i ja no duien,
perquè després prenen una altra cosa.
I també, o el que diem malauradament,
tenen tants deures que ho deixen pels deures.
Ja, pels estudis.
No sé si ens deixem de repassar alguna cosa.
Voleu comentar, Nati, David, Laia,
algun altre aspecte referent al Carrau?
Hem tocat diferents coses.
Quan comencen el curs?
Sí, ens ho pregunten molt.
Fas bé de preguntar-ho, perquè...
Comencem a l'octubre.
La primera setmana d'octubre que vas llegir...
Sí, el primer dilluns.
El primer dilluns ja comencem d'octubre.
Molt bé.
Les portes obertes, repetim,
que la gent us ha d'enviar un correu electrònic
per poder venir.
Recordem l'adreça.
Molt bé.
I serem de 5 a 8, avui i demà.
Demà i demà passat.
Ai, perdona, avui no.
Dimecres i dijous.
Que portin una bata, una samarreta vella o alguna cosa,
que a vegades ens van encurada.
Vull anar ben còmodes.
Ens trobarem, ens coneixerem.
Hi ha moltes places lliures?
La gent s'ha de fanyar?
No, hi ha força gent que ha anat enviant.
Serem uns quarts, però cap problema.
Som 3, vull dir que...
Doneu a la base.
Perfectament.
Donem a la base.
Doncs res més, només em queda desitjar-vos...
de bon inici de curs.
Que tingueu bona temporada vosaltres.
Que s'apuntin molts nens i nenes.
Ens anirem veient també per les fires
i les diferents exposicions
i aquestes inauguracions que feu al centre cívic.
Soledat Xans.
Aquesta, amb el Lluís, serà maca.
Serà xula. Fantàstica.
Doncs que tingueu bon dia i bona setmana, els 3.
Igualment. Adéu.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una lista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig una llista del que més m'estimo.
Faig un mapa de senyals marcades
perquè busco els llocs on tu abans estaves.
Si no t'hagués perdut em voldries encara
i m'adono molt tard que ets la joia més rara.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.
I per fer el que em fa feliç
ho tinc i vaig mare en dins.