Comencem la segona hora de la Rambla i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia
que avui dedicarem a parlar d'espais sonors, diàlegs musicals i música d'avantguàrdia
i ho farem, com no podia ser d'una altra forma, amb la compositora, productora i artista escènica
Sant Justenca Clara Aguilar, que ara mateix està en un moment de gran projecció professional
als teatres, també centres de cultura i que segueix fent concerts presentant el seu segon àlbum
Figura, que va publicar l'any passat tot un disc de paisatges electrònics.
Com a compositora musical i desescèniques, per a aquells que ens estigueu escoltant
ni que no conegueu a la Clara, ha treballat en projectes de teatre, també de dansa, de cinema
i ha actuat també en festivals com el Sònar o el BAM de Barcelona.
De fet, també té alguns premis, però bé, de concerts, projectes i direccions artístiques
en parlem ara amb ella, que la tenim al telèfon. Bon dia, Clara, benvinguda.
Bon dia, com esteu?
Bé, molt bé. Clara, estàs d'acord quan et defineixen a nivell professional com a dissenyadora d'espais
sonors?
Sí, d'alguna manera és... la paraula dissenyar o l'espai sonor, que és una manera d'entendre
com sona un espai, com bé diu la paraula, és una cosa que començo a desenvolupar en el teatre.
En cinema no. En cinema jo no faig disseny de sol, que es diu, sinó que faig música estrictament,
però el món del teatre m'ha permès desenvolupar una concepció i anar més enllà de
el que és la música estrictament i pensar més en termes sonors.
Perquè, clar, tu quan comences algun projecte escènic o audiovisual, com enfoques aquesta
creació sonora? No sé si parteixes potser d'un guió, d'un espai, dels cossos que hi ha?
Tot depèn de la proposta, és a dir, quan són projectes que m'arriben, i per tant
són projectes d'altres persones o col·lectius o el que sigui, hi ha una primera de dir,
jo tinc aquest material, el material del qual partirem és un text, seria la vessant més
d'alguna manera convencional, i no, que és sempre així, a vegades pot ser d'un concepte,
vull treballar la reverberació i, per tant, la ressonància, perfecte. O vull treballar amb
el cos en escena, amb aquest gramàtic, però haurà de tenir un concepte i de les
seves necessitats, potser un o una altra. El que jo acabaré fent sempre té a veure
amb la música, però, diguéssim, pel punt de partida que està canviant.
Clara, a vegades notem que et perdem una mica, no sé si... A veure, Clara?
Sí, tinc una mica de mala cobertura, no sé si ara em sentiu millor.
Ara sí, ara sí. Ara sí. I també has treballat, com hem dit, en formats molt diversos,
com la dansa, el teatre, el cinema. Ho fas de forma diferent amb cada mitjà?
Sí, és una mica el que estava explicant, abans faig una mica la cobertura, però que,
és a dir, en teatre s'activa en un llenguatge, unes maneres de funcionar, i un...
Val.
També es fa dins una sala d'assaig, i en canvi, el cinema, estic sola a casa i tinc
trucades, diguéssim, en direcció. No estic en contacte. Jo no vaig amb rodatge, per exemple,
perquè no se necessita. Aleshores, som espais de treballar diferents. Hi ha coses que se fem,
però són diferents. En canvi, això és quan t'arriben projectes, no? Has dit que no són teus
pròpiament, però després tens la marca Clara Aguilar, que té una estètica també com molt
particular. Tu com el definiries, el projecte aquest que és teu? O sigui, quin espai ocupa
dins el teu univers creatiu?
L'exposició que jo faig, com, que és totalment no, amb un impulsor i tot, d'alguna manera,
el que jo fa, com a Clara Aguilar, és a dir, quan treballo en teat o treballo en dança o un centre,
dic, és a dir, ja em fan créixer el meu propi univers, que és el que realment acaba sortint
d'altres, no? Saps com que és un micro i surt tal, no? Però en realitat, el que estic fent
en un moment, doncs, és música, fer art, i a favor fer un projecte amb un CD, que era
una mini-espera, on, per exemple, va sortint ara, ja és una cosa que és molt llenguatge
i la meva estètica, i ja tenim la llibertat creativa, que una mica fes el que vulguis,
és la nova, quan pugui fer un àlbum, que ningú està esperant, ningú està esperant,
és una manifestació, vull, d'una manera d'estar al món, que em dedico a això
i ho combino també amb l'ofici de composar per altres i amb els altres, no?
Precisament, amb Clara Aguilara, l'any passat vas publicar el teu segon àlbum,
Figura, amb l'absurds records, i la revista Mundo Sonoro, a finals del 24,
considerava que Figura era un dels millors disc nacionals d'electrònica del 2024.
En quines músiques o sons t'inspires, no?
Per fer l'àlbum, vols dir?
Sí.
Jo, quan faig un àlbum o quan faig música, té a veure amb el que en aquell moment
estigui obsessionada, d'alguna manera, podríem dir.
I això forma part d'una recerca.
En aquest àlbum en concret és molt electrònic.
Per la gent electrònica és molt pop i per la gent del pop és molt electrònica.
Bé, són les etiquetes que sempre són curioses d'encaixar
i algú diria que és IDM, algú diria que hi ha un tema que és trip hop,
algú diria que és electrònica melòdica.
Sí, jo crec que és un disc molt barroc,
és a dir, jo tinc un tema amb l'abundància de com més millor vegades
i amb molta informació, molta melodia,
molt cinte, molta corda amagada que està per allà darrere,
d'orquestra invisible, que dic jo.
I no diria que és un disc minimalista, no.
Més a dir, del contrari.
És molt personal, el disc?
Bé, personal, tot el que fem a la vida és des d'un lloc personal, segurament.
Crec que és impossible que digui, no, no ho és.
No, sí, si fos un encàrrec que em vinguessis,
em diguessis, mira, Clara, necessito que treballis,
és que encara que tu em demanis,
no vull que treballis, fessis un directe o un àlbum
a partir de sons gravats amb el mar.
Encara que sigui un encàrrec,
hi ha una intenció, hi ha una mirada que és personal.
És la meva manera de fer les coses
i que és impossible que no ho tingui, no.
És a dir, per mi sempre tot és així, diguéssim.
I parlem d'alguns últims projectes amb Clara, teus.
Per exemple, ahir dimarts vas fer la direcció artística
al Palau de la Música
del 40è Festival Internacional de Poesia.
Com ha estat per tu assumir la direcció artística i musical
d'una edició tan especial com aquesta?
És que realment preciós.
Tocar el Palau de la Música és molt impressionant.
És un espai per la història d'aquí, del nostre país,
i per la història de la música,
i perquè realment té molta informació.
Tu estàs a l'escenari i mires, mires amunt,
hi ha molta contaminació lumínica durant el dia.
És a dir, és un espai que no és un espai neutre,
no és un espai que no tingui...
O sigui, està viu i que té molta informació i molta història.
I haver fet això, doncs, va ser molt bonic
perquè vaig tractar amb els poetes
i eren tots meravellosos.
Amb el meu equip que vam fer aquesta posada en escena
que partia del meu directe i d'altres coses que jo he fet,
però que d'alguna manera era una proposta per se
pel col·lentari del sèrie del festival.
I la veritat és que molt contenta i molt contents tots.
Amb la batllada, sí.
Clar, vas haver de treballar una mica entre el so, no?
Tota la part de la música
i més la part de la paraula de la poesia.
Sí, em van demanar, la directora del festival,
la Marica Llitz, deia que jo havia de fer com la maionesa.
No sé fer com la maionesa jo, però vale, és broma.
Em va dir que la voluntat d'aquest encàrrec
era, d'alguna manera, acompanyar tot el que fos legal al recital,
treure una mica del format recital
i que hi hagués una posada en escena i que fos des de la música.
i sí, va ser, així va ser.
Molt bé.
Després, aquest divendres, el 16 de maig,
faràs un concert especial a Casa Montjuïc,
que és un centre cultural de música i cinema d'avantguàrdia,
dins del Festival Docs Barcelona.
Després que es faci la projecció del documental
Monk in Pises.
Com ha estat, també, preparar aquest concert?
No sé si sonaran temes del teu àlbum.
I després, lògicament, quina relació hi veus tu
amb Meredith Monk?
Meredith Monk és una figura que admiro.
És algú que, per tota la seva vessant escènica,
experimental, amb la veu,
és algú que sempre, en algun moment,
en molts processos creatius apareix.
Com també Laurie Anderson,
que també ha estat al Festival Poesia,
i no ho vaig poder veure,
però també és aquestes figures d'aquestes dones,
que són d'una generació,
que jo encara no havia ni nascut,
quan ja ho estaven fent,
i que segueixen sent per molta gent
i per moltes de nosaltres grans referents.
I sobre el concert del Cafaré,
és el meu concert que estic girant recentment,
després d'haver publicat l'àlbum,
que de fet vaig presentar farà un any,
al març,
a mateixa casa Montjuïc,
que és un espai increïble,
amb una programació xulíssima.
Suposo que també hi haurà,
no sé si cap al 25 d'abril,
va ser també que vas fer un concert,
que es presentava com a també un DJ set,
no sé si això implicava també fer una mica d'espectacle en directe,
amb músiques d'aquest àlbum,
precisament també figura,
que va ser un concert abans que es fes un altre,
amb el duo Holden & Zimple.
Sí, això va ser un encàrrec de l'Apsos,
que és l'agència del Sazell amb el qual estic,
que em van demanar si volia fer un warming up,
que es diu, no?,
com escalfar l'ambient per obrir el concert de James Holden,
que és una persona que també admiro,
i és una cosa que jo no acostumo fer,
que és fer un DJ set,
que no és tocar, sinó que és punxar,
que de fet molta gent encara em pregunta si jo punxo,
no vull punxar,
dic no, no, jo no punxo,
jo sóc productora i toco i faig el meu directe a la meva música,
però en aquest cas,
sí que era un DJ set que no vaig posar cap tema meu,
va ser tot una...
vam fer l'encàrrec que fos unes dues hores d'àmbient
i vaig passar per músiques que m'agraden
i que em sento còmode,
a més que més aviat per fer una sessió com de club,
que ara mateix no seria el meu focus d'interès,
però posar música i era una cosa com més de textures,
i jo feia les meves coses rares d'Espai Sonor en directe
i va ser xulós, sí.
També hi ha un altre projecte
que s'ha fet també molta difusió en els mitjans
i és que el cel no es guardarà al secret,
forma part del projecte Microòperes d'avui,
que és una iniciativa del Liceu, del MACBA i del CCCB,
que es va presentar fa uns mesos
per explorar noves formes de lírica contemporània.
Com vas viure tu, Clara, aquest procés creatiu
al costat també d'altres artistes
com Sílvia Delagnó i Pol Huasc?
Doncs va ser una d'aquelles coses
que se't gravarà a la memòria,
bé, com totes,
però d'aquelles que es quedarà gravades en la memòria
i d'aquests projectes que et fan fer
com un clic d'autoconeixement
amb les eines d'una mateixa,
amb la confiança, amb les pors,
és a dir, va ser un encàrrec que
jo no vinc del món líric,
no...
Heu estudiat música,
però no tinc una formació allò de clàssic
i jo composo com composo
a través de molts mecanismes de software
i de plugins i molts meus instruments.
I aleshores l'encàrrec que ens el vam fer
amb en Pol Amí,
que ja havíem treballat junts
i que tenim una rebaixa d'amistat
i ens en mirem molt,
ens estimem molt,
i va ser dir,
vale,
si això ha de ser una microòpera,
no?,
a durar 20 minuts,
però la premissa que teníem
per part del CCB
era que fos una instal·lació
i jo va ser com,
ostres,
una instal·lació,
jo no és el meu llenguatge,
ni el món de la instal·lació
ni el món de l'ho museístic,
no?,
el món del museu
que m'agrada
però que d'alguna manera
se'm fa com algú molt mort,
és a dir,
jo vinc de les arts en viu,
del directe,
del cos en escena,
del teatre,
de la dansa,
i li vaig dir,
mira,
a mi m'agradaria portar-ho
a un terreny
al màxim escènic possible,
i tinc una persona
que és meravellosa,
que és la meva amiga
i creadora
de la Ciutat de l'Anyó,
llavors va entrar a Sílvia
com a creadora
i com a escenògrafa,
i vam fer un viatge
instal·latiu
tal com se'ns demanava
però amb una forta mirada
dramatúrgica
des d'un punt de vista teatral
per com fèiem entrar al públic,
pel punt de vista,
pel fet que fos un espai
molt immersiu,
que no hi havia pantalles
ni plafons,
ni res de tot això
que és una convenció
molt més instal·lativa,
sinó que més aviat
com més teatral.
Clar,
va ser tot un repte,
entenc,
perquè si no havies fet res
en l'entorn aquest més
d'operístic,
per dir-ho així,
i tampoc d'instal·lacions,
vull dir,
se't va plantejar davant
un projecte
que d'entrada
suposava un repte,
suposo.
Era un repte,
sobretot pel que et deia,
pel llenguatge
de la lírica
que havia de fer,
és a dir,
no tant has de fer
una instal·lació
perquè és molt petit,
i al final
érem discutir-ho,
tantes altres vegades,
saps?
o el meu col·lectiu bar,
etcètera.
El que em va suposar
més por
era el fet
que havia de fer
un llenguatge líric,
que s'havia de cantar
en paraula,
i jo no faig música
en paraula,
i que ha de musicar,
per tant,
un text preexistent
que m'enviaria el Pol,
no?
I amb això,
doncs,
vaig fer,
bueno,
parlant,
parlant sobre el que
volia que fos,
i el vaig dir,
el Pol,
crec que seria molt bonic
que fos,
que treballéssim
sobre la idea de diàleg
i que, per tant,
de dues figures,
que són dues veus
que es van transmetre
i que no sé
sobre per tant,
això és una cosa
que hem de descobrir
i que el Pol va ser meravellós,
però que són dues figures
que van saltant de generació,
no?
Que t'honor a dones,
primer és un infant
i una àvia,
i una àvia,
després són dos amants,
després són dos amics
i, bueno,
i era una transmetre
a la veu.
I per fer això,
jo només vaig decidir,
m'ho vaig posar difícils,
vaig dir,
ho faré amb dos cantants,
amb dos fonts,
amb dos veus.
Vas trucar a l'Anna Andreu
i al Pere Jou,
que van ser els cantants
amb els quals vaig fer
un treball vocal,
però que també em van fer
molt un cop de mà,
sobretot l'Anna tenia
aquesta consciència
que té ella
de la cançó,
de com les paraules
s'han de cantar
i com sonen les paraules,
que és algú amb el qual
jo no treballava tant.
I després,
un altre dels teus
projectes actuals,
Clara,
és Naufragis,
que has dissenyat
el sol i la música,
que és una exposició.
És una exposició,
sí.
D'arqueologia submarina
al Caixa Fòrum de Girona.
També,
no?,
quins reptes
o descobertes
hi ha
darrere d'aquest
projecte immersiu
o no sé
si és molt sensorial
o com...
Perquè, clar,
també
crear ambient
sonors
d'una cosa
que representa
que estàs sota l'aigua,
no?,
o com...
Sí.
Sí,
és curiós
perquè he dit,
no?,
jo no vinc
del món de l'estrany
i patapam,
no?
L'Opera,
re,
un mes després
estava presentant
aquest projecte
que portava fent,
bueno,
com l'Opera,
és un circis,
us vivia en cap cas,
això s'ha fet en un mes.
No, home, no.
Però em va venir
l'Apsos,
que és un cop més
l'agència
i el Sagell
amb el qual treballo
i a Manitut
t'agradaria fer
una exposició
sobre
el món
sup'aquàtic
i jo,
ostres,
sí,
quina fascinació.
Llavors,
l'encàrrec va ser
tot un disseny,
per tant,
molt, molt més
instal·latiu,
no hi havia
una mirada escènica,
però,
com que també
he treballat molt en teatre
i he dissenyat molt
i sé programar
i la feina
que havia de fer
era una conceptualització
per una banda
entendre el projecte,
gravar,
generar material,
composar
des del lloc musical
perquè literalment
és música,
a partir de gravacions
que vaig fer
superaquàtiques
amb micròfons
sota el mar
i altres coses
que vaig fer
i després,
un cop tenia
tot el material composat,
distribuir-lo
dins d'un espai
expositiu
com era
el Caixa Fòrum de Girona
i això és el que vaig fer
com l'última fase
va ser a Girona
i amb el meu sistema
de disseny
doncs dissenyar
espaialment
com fanaria
i com acompanyaria
i al final
és un projecte
que la música
no es podia posar
per davant,
no està per sobre
en cap moment
el material
d'expositiu
és l'important
i és el que
diguéssim
va passar per davant
però hi havia
com la il·luminesió
d'una exposició
doncs hi havia
un acompanyament musical
sonor
que t'acompanya
i que és un viatge
i que el complet
és un lloc
com metafòric
tu Clara
et consideres
una figura
de referent
per dir-ho així
en tot aquest tema
de la creació sonora
almenys a Catalunya
no?
si jo em considero
referent
sí
ostres
això és una
no ho sé
és que no
això
crec que
quan algú
és d'haver un referent
sempre és per un altre
i jo tinc
molts referents
pensar que sóc referent
per algú
em sembla preciós
però també
em fa difícil
com dir
viruses
però
entenc
el que vols dir
és
bueno
sóc una persona
que
des que vaig començar
sobretot el 2017
que és per mi
l'any d'impàs
on des d'aquell any
va canviar
van canviar moltes coses
sobretot
no en termes d'èxit
en cap cas dic això
sinó en termes
d'una consciència
de descobrir
un ofici
que és
l'escènic
i
vaig deixar enrere
altres facetes
que tenia abans
que també m'han ajudat
i m'han alimentat molt
però
però que
d'alguna manera
és un camí que s'inicia
no fa tant
no fa ni 10 anys
però
però que sí
que em sento
molt afortunada
que hem de tenir
l'espai
i
i els recursos
per
desenvolupar una carrera
que va mutant
i ja per acabar
Clara
tens alguna obsessió sonora
que sigui recurrent
no sé
un instrument
o una tècnica
o un so
obsessions en tinc moltes
podria dir
moltes
crec que
crec que van canviant
a vegades
pot ser una cançó
que puc sentir
moltes vegades
moltes vegades
moltes vegades
a vegades pot ser
un instrument
o un sintetador
o
bueno mira
ara per exemple
estic recuperant
la guitarra
m'estic connectant
amb una part més
grunx
que tenia jo
en el passat
més adolescent
però
crec que és una cosa
que va mutant
i és bonic
que sigui així
i hi ha coses
que suposo
que si algú
és de fora
gent propera a mi
que està al dia a dia
al costat
ho podria assenyalar
millor que jo mateixa
crec que estàs molt encallada
però sí
doncs Clara
deixem l'entrevista
en aquest punt
moltíssimes gràcies
per agafar-nos
el telèfon
molta sort
també
i que vagi
molt bé
el concert
aquest divendres
dins del
Marc de Docs
Barcelona
moltes gràcies
i molta sort
i molts èxits
i fins la propera
gràcies
Clara
fins la propera
adeu
adeu
Fins la propera