les 11 i 13 minuts. Estem a la segona hora de la Rambla, el magazine matinal de ràdio
d'Esvern. Seguim ara amb la Rada d'entrevistes polítiques per les eleccions del 12 de maig
al Parlament de Catalunya aquí a la mesura de Sant Just. Durant els dies de campanya electoral
estan passant per la ràdio els diferents partits amb representació al Parlament de
Menja Més Escons. Les entrevistes, per tant, es podran seguir també per la pàgina web
ràdiodesvern.com. Seguint l'ordre de representació, doncs avui tenim a Comuns Sumar i parlem amb
en Jordi Gil, que és el número 23 a la llista per Barcelona. Hola, molt bon dia Jordi.
Bona tarda, bon dia. Els comuns us presenteu per primera vegada a unes eleccions catalanes
sense representants de Podem Catalunya, formació que finalment va optar per no concórrer a
les eleccions, i ho feu sota la candidatura de Comuns Sumar. Què ha suposat pels comuns
que Podem no hagi presentat candidatura i què hi guanyeu, presentant-vos sota el paraigües
Bé, jo crec que guanyar no hem guanyat gaire, perquè és veritat que en el fons, els companys
i les companyes de Podem i els companys i les companyes dels comuns, tenim un foll de ruta
molt similar. Jo crec que és una llàstima que després d'haver estat treballant amb la
idea de tenir aquest espai conjunt d'en Comú Podem, d'haver fet alguns molt bons resultats
a diferents eleccions generals, i d'haver concorregut després de molt de temps a les
eleccions municipals sota un mateix paraigües polític, crec que és una llàstima que no
puguem seguir aquest camí junts, aquest camí de trobada. Insisteixo que al final, les
polítiques que representem tant als comuns com a Podem són molt similars i espero i
regitjo que en el futur en sortirem a trobar. I certament nosaltres vam fer una aposta, una
aposta per l'espai de l'any de dies, per la nova lideresa de l'espai de sumar, i
creiem que fins ara les polítiques que ha aplicat sumar són polítiques que perfectament
podrem representar també al nostre espai, per si ho estem amb ells, com per exemple,
apujar al salari mínim durant aquests darrers anys, les millores en l'àmbit de les
relacions laborals, també ara amb el ministre Urtasun portant al Ministeri de Cultura, i
per tant, em sentim molt orgullosos i molt orgulloses de la feina de fer sumar al Congrés
i també d'aquesta feina que nosaltres fem fer a Catalunya en la plantació de l'espai de
sumar i seguir apostaven en aquesta idea de fer política per millorar la vida de la
gent, de fer política per guanyar o per recuperar drets de ciutadania, i en aquest espai
creiem que sumar és l'espai ideal per poder-ho seguir sent.
Comuns, us sentiu corresponsables en certa manera de l'avançament electoral en
relació amb el Beto, que vau fer el macroprojecte d'oci del casino de Hard Rock?
En cap cas, perquè també és igual que ens estan dient que les eleccions es convoquen
per al nostre Beto al Hard Rock, que és un Beto que veníem fent ja en els darrers anys.
També podria dir que hem arribat fins aquí gràcies al que els dos darrers pressupostos
als Comuns han donat suport en aquest pressupost, a una abstenció, i també després d'haver
acudat amb el govern de la Generalitat, en aquest cas amb el president Pere Aragonès,
aquests comptes. Per tant, nosaltres no ens sentim gens responsables.
El que sent el president de l'Estat és la conseqüència major que hem dit, que és que
nosaltres no defensem que a Catalunya hi hagi un macrocassino, el casino més gran d'Europa,
que al final això el que fa és seguir impulsant una economia a Catalunya.
Creiem que no és la correcta, és la del servei, és la del turisme, aquest sector que
evidentment va bé perquè genera ocupació, però també ha fet que genera molta precarietat,
genera contractacions precàries en quant a hores, en quant a salaris, etc.
I per tant, creiem que hi ha un altre model econòmic, que és el que nosaltres hem d'apostar,
que és el de la reindustrialització, el de generar nous espais de treball molt més
ben demunerat. Un exemple és també que l'altre dia m'estava acompanyant els companys
i les companyes de Nissan d'aquesta nova reindustrialització de la seva empresa,
i que ara també no se generen fent vehicles.
Nosaltres creiem que aquesta és l'aposta, la reindustrialització, la generar joc de treball
de qualitat, i en canvi creiem que el hard rock, més enllà d'aquesta precarietat laboral,
també el que porta és més glutopatia i més espais de criminalitat.
Justament a l'Estat Unit, el joc on hi ha més criminalitat és a Las Vegas,
que és on hi ha més casinos, també és on hi ha més diferències socials i econòmiques
entre les persones que viuen, i passa en el tal que volem aguitar això.
I creiem que altres models, aquest model de generar una economia que acompanya
la ciutadania, que doni valor afegit, i hem d'anar cap aquí i no cap a hard rocks
o cap a grans ampliacions com la de l'autoport.
Parlant de mesures que proposeu els comuns, per exemple, un dels temes
que més preocupa els catalans és l'habitatge.
Quines mesures o què és el que proposa comuns pel que fa a aquest tema?
Fins ara creieu que ha estat un tema prioritari pel govern de la Generalitat?
Creiem que no ho ha estat del tot.
És cert que s'han començat a incorporar polítiques en l'habitatge,
també a nivell de l'estat, amb l'aprovació de la nova llei de la llei de la vivenda,
que és el que podria ser millor, la pròxima primera llei que el dàmel que fa és...
És el que hem estat demanant des de fa molts temps, que és regular els preus de lloguer,
i nosaltres creiem que hem de fer una aposta decidida cap a l'habitatge de lloguer públic
i a preu assequible, i no tant una política d'habitatge destinada a la compra-venta d'habitatges,
perquè és veritat que Espanya és el segon país d'Europa que més ha invertit
durant aquests darrers 30-40 anys en habitatge,
però que vol dir que tot aquest habitatge està en mans de privats,
perquè al final hem fet polítiques de compra-venta d'habitatge públic
i que això el que s'ha de fer és descartar sense sol públic, segurament,
i a sobre aquest sol, aquest sol que era públic ara ja és privat,
perquè l'habitatge ha passat en mans de privats.
I per tant, hem de començar a girar aquesta situació,
hem d'augmentar el nombre d'habitats públics de lloguer el més ràpid possible,
aquesta és la nostra aposta, ja ho vam fer també amb els passapostos de l'any passat,
si no ho recordo malament, on vam destinar més de mil milions d'euros,
on vam fer que el govern destinés més de mil milions d'euros
a la construcció de nous habitatges públics de lloguer,
i aquesta és la seva aposta, i després l'altra és regular el preu,
certament, en zones com la de Sant Just, com la del meu poble,
que també és del Zord, avui és molt difícil poder-hi viure,
perquè el preu de l'habitatge està desorditat,
ja no només el de compres, sinó també el de lloguer,
i això al final, el que es fa és que cada vegada hi hagi més expulsió,
també aquesta tensió urbanística del turisme a Barcelona,
fa que hi hagi una expulsió de la gent que viu a Barcelona cap a fora,
i l'altre que es passa és que estem treballant aquesta pressió
i estem tenint que marxar més lluny dels nostres municipis,
el municipi on vam viure ho estem vivint o no ens agradaria viure, no.
I això s'ha de capgirar, en un moment molt difícil,
en el qual tampoc no hi ha gaire més sol públic per poder construir,
per tant, hem de començar a pensar en recuperar
aquells habitatges dels grans tenidors,
i veure també com té que aquest habitatge que està buit
estigui a disposició de la ciutadania, un preu a s'equipa.
Com un sumar, vau triar Sant Feliu per entomar
el primer cap de setmana de campanya per les eleccions del 12 de maig.
Un dels temes que es va tocar i que també afecta Sant Just
per ser un municipi de l'àrea metropolitana
és el tema de les millores de les infraestructures,
com una mica una assignatura pendent que cal millorar el transport públic.
Quines propostes hi ha en matèria del transport per part dels comuns?
Nosaltres, d'entrada, el que estem dient és que la primera proposta
és que tothom pugui tenir accés al transport públic,
tingui el poder crític que tingui,
i per tant, el que hem de fer és baixar el preu.
No tant pensant en la gent que viu a l'àrea metropolitana,
que ja té un preu a s'equiple,
sinó per la gent que viu fora de l'àrea metropolitana.
Aquesta expulsió cap a Barcelona,
el que és fet que els nostres veïns,
les nostres veïnes o els nostres joves que van a marxar a fora de Barcelona,
també el que fa és que hi hagi un encariment del transport públic.
Per matèria estàs unificat.
Nosaltres estem fent una proposta que és
que hi hagi una tarifa plana de 30 euros al mes
per poder-te moure per tota Catalunya.
Però més enllà d'això, és cert que falta infraestructures,
i Sant Just, per exemple, és un municipi on no ha d'arribar el tren,
on us esteu movent mitjançant també una línia d'autobús urbà, crec,
i que teniu un tramvia que us passa per la zona baixa del vostre municipi.
El que hem de fer és facilitar la interconnexió,
primer, que sigui senzill poder-vos moure,
en el cas de Sant Just, aquesta és la situació,
i en el cas de Sant Vicent, la situació és que no podem creuar
de llar a llar al riu, és molt difícil,
hi ha molt poc transport públic,
bàsicament hi ha un autobús que passa cada mitja hora,
i també el que hem de fer és desplegar aquestes infraestructures
que ja van plantejar el director d'Infraestructures el 2020,
que era que el tren baix arribés a l'altra llera del riu,
per tant, a quatre camins,
i després també veure com hem de connectar aquesta comarca,
la nostra comarca, amb la zona del Delta.
Per tant, certament hem de donar aquesta idea de la realitat
que tot ha de passar per Barcelona i hem de començar a construir
aquestes relacions entre municipis, entre territoris,
que es vagin directament d'un territori a l'altre.
Un altre dels problemes que tenim, per exemple,
Sant Vicent o l'agenda d'aquesta zona d'aquesta llera del riu,
és que és molt difícil poder arribar a un lloc tan estratègic
per a les nostres joves com veia,
que per poder estudiar sense passar per Barcelona.
I per tant, hem de començar a pensar en aquestes formes
d'intermodalitat i d'interconnexió entre comarques,
més enllà del fet que hem d'anar fins a Sant Vicent,
que fa el temps per anar fins al Vallès.
Parlem ara també d'un altre tema, que és la crisi educativa,
ja que hem mencionat la universitat.
Fa uns dies escoltàvem a Jèssica Albiach
com carregava contra les escoles concertades.
És viable apostar només per una xarxa pública d'escoles?
Bueno, depèn del territori.
O sigui, segurament, si la pregunta la fessis a Barcelona,
la resposta seria no.
Segurament, si la pregunta la fas fora a Barcelona,
la pregunta comença a ser sí,
perquè certament hi ha hagut durant aquests darrers anys
un gran descens de la natalitat.
I això que està fent és que cada vegada tinguem
menys línies d'escoles públiques als nostres municipis
i el que no podem fer és seguir mantenint
les línies d'escola concertada, que tenien com a objectiu,
quan es van crear aquests concerts,
el fet de garantir que tots els alumnes
i totes les alumnes podien estar matriculades en una escola,
perquè certament una de les coses que diu
la llei educativa en el nostre país és que tots els alumnes
estan obligats a estar matriculats en una escola
des del 6 o des del 5 fins als 16 anys.
I, per tant, quan no tenies suficient places d'escola pública
per poder garantir això tenies que anar a buscar els concerts.
Avui en dia, quan el debat és quantes línies d'escola pública
s'estan tancant i no s'està parlant tampoc
del fet que es trobeixin aquestes ràtios,
doncs el problema és que seguim mantenint
una sèrie de línies de concertada que segurament
no serien necessàries.
I, per tant, sí que hem d'anar caminant amb aquesta idea
d'enfortir l'escola pública i, per tant,
també d'autar de més recursos a aquesta escola pública
i allà no sé quina sèrie d'escoles concertades comences a determinar.
Certament, amb aquesta línia de descens de la demografia
i de descens de la natalitat,
doncs és possible que en alguns municipis, com per exemple el meu,
algunes d'aquestes línies ja podrien haver caigut,
haver separat i haver mantingut algunes línies d'escola pública.
Però, en tot cas, jo crec que això que necessitem
és un mapa escolar que fa molt de temps
que no s'ha actualitzat a Catalunya
i que, per tant, també ens faci veure tenir aquesta visió més àmplia
de què és el que hem de fer, sobretot per reforçar aquesta escola pública
i anar garantint aquest servei de ciutadania, també, de la pública.
I seguim amb models públics, però passem de l'educació a la sanitat,
un altre sector que també està tocat, perquè en molts llocs, per exemple,
hi ha llargues cues d'espera, els hospitals,
també és veritat que no hi ha relleu per als mitjans que es jubilen.
Llavors, pregunta, per ella, el model públic de salut,
tal com l'hem conegut fins ara?
A mi m'agradaria pensar que no, però, certament,
si amb aquest model públic amb mans a la dreta, com a vessant a Madrid,
doncs és possible que, llavors, sigui que estigui en perill.
Jo crec que un dels grans pilars del benestar, més enllà de l'educació,
és el sanitari, i també podem incorporar aquí el cultural.
Però, certament, el que hem de fer és mantenir aquests estats del benestar
i el sanitari, en el moment en què cada vegada hi ha més persones grans,
perquè també s'ha augmentat l'edat
en què les persones es moren cada vegada més altes.
Hi ha més esperança de vida,
més sort també, segurament, perquè el nostre sistema sanitari cada vegada és millor,
però el fet que hi hagi cada vegada persones més grans
també implica cada vegada més acompanyament i més suport
de l'àmbit sanitari, sobretot de l'àmbit sanitari públic.
I això, en aquesta situació, comencem a veure com fem aquest canvi de paradigma
i com comencem a nodrir encara més especialistes,
no tant en el tema d'atenció directa sanitària,
sinó també d'acompanyament a les persones grans,
o si no, al final podem estar en un procés que hi hagi un crac.
Llavors, jo crec que estem en un moment de replantejament de la sanitat pública,
jo crec que l'hem d'amfortir,
perquè sense sanitat pública no tindríem aquesta esperança de vida
i, per tant, és un dels elements que hem de garantir
i ho hem de fer mitjançant tots els mecanismes que tinguem a la nostra mà.
I, certament, això només passarà des de l'esquerra,
perquè ja està clar que tots els governs de dretes,
quan arriben al govern, la primera cosa que volen fer és
gratallar en sanitat pública, gratallar en educació pública, com vas a Madrid,
i, per tant, en el cas que hi hagués algun govern de dretes de Catalunya,
ja hauríem perill d'aquesta sanitat que s'hagués perdut.
En tot cas, jo espero que no,
i l'altra descomú són la garantia que això no passi
i que d'altres metges tinguin la millor tres laborals.
I passem ara a parlar d'infraestructures,
concretament de la B40, del Hard Rock i de la tercera pista de l'Europort,
que són tres infraestructures en les quals els comuns us hi opuseu.
Llavors, si el PSC necessita els comuns per governar
aquestes tres infraestructures que hem dit,
¿serien raó per deixar caure un govern progressista?
¿Seria el Hard Rock, per exemple, una línia vermella per investir a Salvador Illa?
Home, per nosaltres ho ha estat fins ara i ho seguirà sent,
perquè certament és un model de país que nosaltres no volem
i és un model de país que li hem de transportar cap al pedàgraf.
I, per tant, si nosaltres tenim un nou model de país,
un model de país diferent, que també no és depredador del territori,
sinó que el cuida, que també, evidentment, el que fa és garantir
frenar aquest canvi climàtic, alguns elements que ja tenim aquí a sobre,
i sobretot el que et deia abans, que és que si volem fer polítiques públiques d'habitatge,
si volem garantir que la gent no se'n va cada vegada més lluny de Barcelona,
també hem d'aturar aquest turisme.
D'aquí també el nostre no a l'ampliació de l'aeroport,
també ho estan fent els sectors turístics,
que és impossible que Barcelona pugui albargar encara més turistes.
I, per tant, el fet d'ampliar aquesta pista de l'aeroport,
aquesta pista de l'aeroport,
el que es fa també és que Barcelona encara sigui insostenible.
Barcelona i voltants, perquè avui ja les persones que van a visitar Barcelona
no només dormen a Barcelona, sinó que dormen al municipi del voltant,
i per tant, també els espisos turístics estan ampliant a l'EU.
Per tant, és veritat que hi ha un model de terra que nosaltres no compartim,
que és aquest model d'aposta pels serveis i pel turisme,
i que nosaltres hem de crear uns nous models econòmics
que es basin en més drets laborals
i també en més industrialització i menys serveis.
Però, Sumar, per exemple, forma part d'un govern espanyol
que sí que vol construir la B40 i que sí que vol ampliar l'aeroport del Prat.
Això no és una mica contradictori?
Però nosaltres ens hi hem posat, eh.
O sigui, jo et recordo que la ministra de Treballol,
en de dies, i vicepresidenta del Govern,
ha vingut al Prat a dir que no estem d'acord
amb aquesta ampliació d'aeroport,
perquè certament podem compartir les línies macro de govern,
però certament hi ha alguns elements en els quals no estem d'acord
i cadascú defensa el seu.
I mentre nosaltres ho tinguem a la nostra mà i depenguin de nosaltres,
insisteixo, crec que no hi haurà ampliació de la tercera pista
o de l'aeroport i tampoc hi haurà joc.
Per tant, nosaltres estarem treballant perquè això no passi,
sobretot perquè aquest model de paguis que crec que necessitem
sigui el model que s'ha quedat implant a Catalunya.
I parlant, passant ara al tema de la suma de forces,
l'objectiu dels comuns és sumar forces en partits progressistes.
Jèssica Albiach ja ha descartat pactar amb Junts.
Llavors, com ho faríeu amb Esquerra?
Perquè després també d'aquest desensís amb el tema del hard rock
i altres temes, com ho faríeu? Estaríeu disposats?
Insisteixo, jo sempre soc dels que pensen que es pot governar
des de l'Esquerra i només es pot governar des de l'Esquerra.
I per tant, qualsevol acord amb postes progressistes
seria bo per nosaltres i també seria bo per Catalunya.
Però certament, quan tu fas un acord de govern,
hi ha un document que et marca les línies de treball
i també et diu el que es farà i el que no es farà.
I per tant, tot allò que no estigués en aquell acord de govern
serien coses que no es podien desenvolupar.
Insisteixo, abans parlàvem, quan la primera pregunta que feies era
si nosaltres havíem fet caure al govern, que insisteixo no va ser així,
però si tan tenim molt clar que nosaltres no volíem passar
ni per hard rock ni per l'ampliació de l'aeroport.
I per tant, crec que en el moment de la negociació,
aquests eren uns elements que es posen sobre la taula
per intentar garantir que aquest país que nosaltres defensem,
aquesta Catalunya que nosaltres defensem,
sigui la casa final que hem construït.
I abans d'acabar amb el tema de les enquestes,
posem l'últim tema damunt la taula, i és que l'amnistia,
i la tornada també de Puigdemont tornen a situar
el taulell de la nova legislatura
al tema del debat del referèndum comuns
heu defensat el dret a decidir.
Creieu que és el moment de tornar a posar data per votar
o creieu que el procés s'ha acabat?
Jo crec que mentre hi hagi persones que vulguin legítimament
que Catalunya sigui independent, doncs el procés seguirà viu.
És cert que avui no estem en una situació que fa 10 anys, no?
Dic que fa 10 anys hi havia molta més ciutadana
perquè hi hagués un referèndum fosc com fosc, no?
I que nosaltres sempre hem dit que l'única forma d'avançar
com a país era mitjançant l'elaboració d'un referèndum
acordat amb l'Estat, que és l'única que es podia ser
i que es pot fer, i estem on estàvem nosaltres.
O sigui, nosaltres hem dit que el que hauríem de fer
era buscar una solució per a les persones preses i exiliades, no?
I que a partir d'aquí teníem com a base...
començar a pensar un altre cop de com volíem construir
la Catalunya en el futur.
Que jo, certament, segueixo pensant que passarà
si o si per un referèndum.
També és cert que portem molts anys sense parlar dret a ciutadania
i que aquests darrers 10 anys el que hem fet ha estat perdre
dret a ciutadania.
Primer per la situació socioeconòmica mundial
i després també perquè segurament hem estat més centrat
en altres coses que en la ciutadania en quant a drets, eh?
I per tant crec que és el moment de parlar dret
i, evidentment, també parlar dret com pot ser el del referèndum, eh?
Però jo crec que ho passaria amb un segon pla
i començaria a parlar d'educació, cultura, sanitat, no?
Que és el que la gent necessita i és el que crec que hem de fer
per donar-li un millor futur pel nostre país i les nostres païnes.
I ara sí, doncs acabem amb el tema de les enquestes,
que, a veure, només són una fotografia del moment,
però sí que indiquen unes tendències, no?
La majoria de sondejos ha preferit com a Salvador Illa
i situen els comuns en una forquilla de diputats
semblant a la que teniu actualment al Parlament,
que serien més o menys entre uns cinc, uns set escons.
Amb quin resultat estaríeu satisfets
i quins resultats també aspireu per al 12 de març?
Jo estaria satisfet si arribéssim a tenir un parell
de diputats metges que tenim avui.
Avui en tenim un, sembla que som vuit, no?
Crec que haurem d'estar entre vuit i deu.
I crec que estem...
Nosaltres el que sent que hem defensat és les vigorositats.
Nosaltres som gent vigorosa,
som gent que no hem estat canviant constantment de parer.
Tot allò que hem anat dient que faríem i que s'ha fet
al final també ha estat una part de la solució, no?
Nosaltres quan parlàvem que teníem que buscar una solució
per a les persones preses i exiliades es va aconseguir, no?
I m'ha estat traient també aquesta idea,
no només de l'Estat, sinó també del govern de l'Estat,
i crec que la gent també hauré de reconèixer
aquest esforç que nosaltres estem fent
sense estar en el govern de la Generalitat per intentar garantir
que es tornava la normalitat a Catalunya,
que es podien cada vegada guanyar més dret a la ciutadania
com també estem fent el govern de l'Estat.
Per tant, a mi m'agradaria molt arribar a aquests deu diputats.
Crec que seria una molt bona xifra,
però, certament, si arribéssim als vuit,
si arribéssim als set o els vuit també seria un bon resultat.
Per tant, espero això, arribar a nou deu diputats,
que la gent vegi que es contranyen per garantir el seu futur
i que també doni la confiança per continuar fent política
com estem fent fins ara.
Molt bé.
Doncs Jordi i Gil, número 23 per la Lista de Comunsomara Barcelona.
Deixem aquí l'entrevista.
Que vagi tot molt bé i bona setmana.
Moltes gràcies i bona setmana.
Adeu.
Adeu.