Tenim ara mateix amb nosaltres el mossèn Xavier Sobrevia, de la parròquia del Sant Just i Pastor,
per parlar de la celebració de la Setmana Santa i de quins actors religiosos esperen el respecte aquí a Sant Just.
I de pas, com també passa a vegades quan ens trobem en dates especials,
també aprofitem per posar-nos al dia una mica de tota l'activitat de l'església d'aquí de Sant Just.
Hola mossèn, bona tarda. Hola molt, bona tarda, gràcies.
Doncs bé, si li sembla comencem parlant primer de tot per al tema de la Setmana Santa,
que és una mica l'excusa també per trobar-nos ara mateix.
La primera pregunta, quina és l'activitat d'aquests dies aquí a l'església de Sant Just?
Bé, com a culminació d'aquesta periode de cuaresme,
que es va començar el dia 2 de març amb el dimícules de cendra,
ja coneguts per tothom la Setmana Santa,
comencem el proper diumenge amb la benedicció dels rams
i el diumenge de passió.
És a dir, la gent sobretot, i el que és més conegut i entrenyable i festiu,
és això, recordant i, en certa manera,
revivint l'acollida que va tenir Jesús a l'entrada a Jerusalem,
que la gent el va aclamar com a masies i amb palmes,
amb palmons i muntat amb un pollí,
i en certa manera, aquesta manera també tan curiosa,
que un rei entrarà muntat en un pollí,
no en una carroça ni a sobre d'un tanc,
sinó que també una mica com aquesta expressió
molt maca aplicada a Jesús, de príncep de la pau,
en certa manera com molt oferint la seva salvació a tothom.
El poble l'aclama i això és el que expressament recordem
aquest diumenge de rams,
fent la benedicció al començament de la missa,
com sabeu ja que el dissabte de tarda ja fem la celebració del diumenge,
és a dir, el dissabte hi ha la missa baspertina a les 7
i també hi haurà benedicció abans del començament de la missa,
però sobretot la benedicció més solemne festiva
que passa a Mossèn Cinto Berdeguer, com cada any,
i invitat a tothom que vulgui també participar,
fent una mica de les lectures que recorden aquest moment,
alguns cants i fent aquesta trobada.
La missa serà a les 12?
Llavors hi ha una missa a les 11
que comença amb benedicció, una benedicció més senzilla,
a dos quarts de una fem la benedicció a la plaça,
a les 12 a 30,
i a continuació hi haurà la missa de la una,
tots els diumenges acostumem a veure la missa a les 11 i a la una,
continuarem anant cap a l'església la gent que vulgui
o que ja no hagi anat a missa de les 11,
perquè a les 11 acostumaven més gent que a missa de la una,
però aquest dia també és un dia que ve molta gent de fora,
familiars, és un dia bonic que hi ha gent que ja està fora
i també aprofita aquests dies per anar a un altre lloc
i gent que ve jo justament perquè està de vacances.
I és una festa molt maca,
hem preparat també una pancarta nova aquest any,
una petita novetat,
i esperem ja la normalitat de la pandèmia
de les que ens permeti també.
El que anava a comentar,
dic que l'any passat va ser una celebració d'un diumenge de rams
encara una mica agafat amb una mica de pinces,
amb una quantitat absoluta.
Ara entenc que potser la gent s'aventura més a venir
també el diumenge, no?
Esperem que sí, al principi també era l'aire lliure
i va estar força bé,
dels pocs llocs que ho vam fer en públic,
d'acord amb l'Ajuntament, a la plaça,
la gent va estar prou repartida
i serà més normalitat encara.
I llavors ja ve,
dilluns sant, dimarts sant, dimecres sant,
dijous, anem explicant-ho una mica,
dilluns seria un dia de setmana santa,
però bastant normal,
el dimarts sí que hi ha la celebració penitencial
que és aquesta manera de fer les confessions.
Per demanar perdó a Déu, tenim un sacrament
que és la confessió,
i el que té la gent a les pel·lícules,
o si ha vingut a l'eslègia,
aquella mena de capsa de fusta,
on va a parlar amb el mossèn per demanar perdó
a Déu dels pecats.
En alguns temps especials, com és ara,
abans de la Pasqua o abans de Nadal,
es fa d'una manera també comunitària,
és a dir, es convoca la gent,
dos o tres sacerdots més,
i de manera breu, per no allargar la celebració,
hi ha la confessió i l'absolució.
Això ho fem aquí a la parròquia el dimarts.
El dimarts a les vuit hi haurà misses,
és una cosa que dura, no arribarà a una hora,
i també ajuda molt, perquè a vegades
pel que sigui, ho despisteu,
o perquè fa mandra, o perquè el que sigui,
i aquest dia és més especial
perquè la gent ho tingui en compte
i ens paparem d'una manera més especial
per celebrar la Pasqua.
El dijous sant també és el dia
de la institució de la Eucaristia.
Com s'entén això?
Recordo que en una entrevista que vam fer aquí a la ràdio
al voltant d'aquestes dates, l'any passat vostè deia
Això està molt ben dit.
No ho dic jo, recupero les paraules
que vostè va dir l'any passat.
Jo no afegiria gran cosa més.
Cada cop que celebrem la santa missa
o l'eucaristia,
estem fent
memorial, és una paraula una mica tècnica,
perquè és més que recordar, és reviure.
És un espectre molt maco que té la missa.
La missa seria com un viatge al temps.
Nosaltres ens traslladem al Senacle,
el lloc on Jesús es va reunir amb els dos apòstols
celebrant l'eucaristia i anticipant
el seu sacrifici en la creu i la seva mort i la ressurrecció.
És a dir, aquí és molt dens, molt potent,
i en certa manera això és el que
hi ha un dia en què, d'una manera especial,
hi ha una missa més estrictament que és el Jou Sant,
que és just abans que Jesús el detenen
i el torturen i el maten.
Llavors és el Sant Sopà, que és una missa
en la qual, per exemple, té l'element del lavatori dels peus.
No és obligat, però sí que és molt tradicional
i amb la pandèmia també es va deixar de fer aquest any,
doncs veurem si també ja ho recuperem.
12 persones fan d'apòstols
de manera real, encara que molt breu,
renta els peus, imitant l'exemple
que ens va donar Jesús en l'últim sopar,
això ho explica l'Evangèlia de Sant Joan.
I recordant això, com Jesús diu aquestes paraules,
en aquest context d'un sopar pasqual
molt solemne ja pels jueus, perquè recordaven
la seva lliberació de l'opressió del faraó a Egipte,
la festa encara que és més important per als jueus,
i en aquest context d'aquesta celebració,
Jesús afageix el que agafa el pa i el vi
i diu això és el meu cos entregat per vosaltres,
preneu i mengeu,
i aquesta és l'alcalde de la meva sang també basada per vosaltres
i per la remissió dels pecats,
i feu això en memorial meu.
Això és el que estem revivint a cada missa,
però el dia que més connectem
i més ho recordem és el dijous.
És el dia de la institució de l'eucaristia
que s'ha quedat això.
Jesús s'ha volgut quedar com aliment per les nostres vides
i perquè tinguem capacitat per estimar.
I què alimenta l'eucaristia?
El que tu tinguis més capacitat per estimar.
Més força per estimar.
Moltes vegades un està cansat,
i dius que necessitem força.
Jesús ha volgut quedar-se molt a prop nostra
perquè no ens falti aquesta força per estimar
i ell mateix es dona com a aliment.
Això és pel que fa al dijous sant?
Sí, que la missa és a les vuit del vespre
i llavors es fa un final especial,
deixant la Santíssima Eucaristia
es fa una reserva a la capella.
Si algú es vol quedar a resar és molt típic,
inclús en alguns llocs la gent està tota la nit
oberta a les lleis perquè la gent vagi a resar
i acompanyant una mica el Senyor.
I fent com una mica la transició cap al divendres sant.
És a dir, després del Sant sopar,
on va?
A l'Or de les Oliveres i allà té l'agonia de Jesús
que l'acompanya els apòstols
i que s'adormen una vegada, s'adormen dues vegades,
tot el relat aquest diu
ni una hora heu pogut pregar amb mi,
però Jesús vol que l'acompanyem
i imitant una mica també
hi ha hagut bastant l'acostum
que hi hagi gent que vulgui quedar-se resant
si no tota la nit,
algunes estones llargues.
I nosaltres de moment serà fins a les deu
i així acaba, diguem-ne,
una mica el dijous sant.
Llavors ja passaríem al divendres.
Perquè el divendres se centra en la passió
i la mort de Jesús, no?
Exacte, i llavors no hi ha missa.
Sí que es pot prendre la comunió
i llavors es consagra l'eucaristia,
les formes, el pa consagrat,
perquè n'hi hagi per dos dies.
Però estrictament, dius, Jesús,
recordem, ja no diem,
conmemorem o recordem, ja no celebrem,
perquè la mort de Jesús, la seva passió,
es llegeix l'Evangèlia de Sant Joan
d'una manera també que s'està aninant,
per a tothom, diguem-ne,
pels creients, pels no creients,
són unes pràries molt boniques en aquest sentit,
especialment aquest any també per anar per la pau
d'una de les situacions que tenim a Ucrania.
Tots els anys, sempre regeix també pels polítics
i les autoritats, que ho facin molt bé.
I després també hi ha una última part
que es torna a la comunió.
I una part que també és peculiar aquell dia
que és la duració de la creu.
La gent s'apropa i dona un petó a la creu,
que amb la pandèmia fa una reverència
i fent un acte així de duració
en certa manera a la creu aquell dia, en concret.
Això pel que fa al divendres sant també
hi ha el via Crucis, per la tarda del divendres sant,
recorregut.
Hi ha un recorregut per al matí
i des de la parròquia ho fem,
acabat l'ofici de la tarda que es diu,
si l'ofici és a les 5, a dos quarts de 7
es deixa un petit pati de descans
i a dos quarts es farà el recorregut
pels voltants d'aquí de la parròquia,
un recorregut bastant senzill.
I també aquí hi havia hagut el cos de portants
grans,
gairebé de tamaig real,
però la gent s'ha fet gran, falta renovació
i ara hem passat d'emportar una creu més petita,
una creu que es veu, però ja no és...
I també això, que diferent gent la va portant.
Aquest any també es treu la creu més petita, no?
Sí, i llavors això dona ocasió
que molta gent no es pugui portar a una estació,
i fa una mica d'il·lusió,
perquè va ser una novetat de l'any passat,
però la gent també pot demanar,
jo porto uns minuts, porto la creu
i així es van fent les diferents estacions
amb unes reflexions recordant
aquests moments de la passió de Jesús.
Llavors sortim de l'església i donem una volta
i això seria el dia de divendres, no?
Això és el dia de divendres, sí.
Acabada aquesta via crucis, que pot durar una hora,
no crec que arribi,
també hem programat el veure una pel·lícula
La passió de Cristo, la coneixes?
Doncs no, no l'he vista.
Doncs és una pel·lícula molt ben feta,
ara ja pot tenir més de 15 anys, prou de 20,
però molt ben feta, tinguent en compte
Jo diria que té una característica peculiar,
interessant a l'hora que és sorprenent,
que és amb subtítols i el llenguatge és en abreu.
Ah, és versió original
amb subtítols castellà.
Sí, llavors dius, home, com que ja et saps una mica
de la història també vas sentint, però en certa manera
segueix força bé, també.
No vull tampoc assustar ningú.
El saló d'actes de la parròquia, doncs posem el...
A quina hora?
Serà acabat el via crucis aproximadament a les 19.30,
dos quarts de vuit.
Llavors pot durar una mica més d'hora i mitja
i acaba de completar una mica aquell dia
i que ens ajudi també a reflexionar sobre
el gran amor que ens va tenir Jesús i Déu
durant la seguida per nosaltres.
Dissabte es fa missa, no?
És més important?
Bé, dissabte seria en primer lloc el dia del silenci.
Dissabte, doncs...
Per això ara hem besat un parell de coses
que també poden ser maques.
A les 9 del dematí del divendres i del dissabte
es resa l'ofici de lectura i les laudes,
que és la pregària de les Alèzia,
que fan més els mocens i les religioses,
però també que ho pot fer tothom,
s'invita els feligresos a venir a fer.
Llavors hi ha una sèrie de salms i unes lectures
que serveixen de pregària.
A les 9 del dematí, tant de divendres com de dissabte,
obert a tothom.
Llavors, el dissabte,
començarem resant això,
que el dia del divendres està en el sepulcre.
Seria com un dia d'expectació
pel que vindrà després, però clar,
per un altre costat, si no saps el que ve després,
de profunda tristesa, amargó, frustració
i decepció.
Perquè el que relaten els Eixables d'Emaús
en l'Evangèl·li de Sant Llú,
és dir, se n'anaven de gent dient,
que tot quedés renovat,
i resulta que tot acabat,
com diríem ara, com el rosari de l'eurore,
molt malament.
Llavors els apareix Jesús ressuscitat,
que els hi va a poc a poc amb paciència,
explicant per què havia de passar tot això.
Llavors, el dissabte és una mica el dia del silenci
fins que ja celebrem la Resolució de Jesús.
Per facilitar que la gent vingui, potser ho adelantem una mica,
però nosaltres aquí a la parròquia ho començarem
a dos quarts de nou.
És la missa més important de tot l'any.
Aquest any també es batejarà una persona adulta
a la ceramònia,
i és una ceramònia també maca,
i amb molts elements diferents d'una missa normal,
perquè es comença l'esleja a les fosques
i a la Plaça de les Leges s'encén el foc,
després el Ciri Pescual, símbol de Jesús Christ ressuscitat,
després es va entrant,
hi ha més lectures, més cants,
tota una litúrgia més elaborada
i molt festiva també.
Dintre de la missa hi haurà aquest vertisme
i aquesta confirmació d'aquesta persona
que té uns 35 anys,
i acabem fent una mica de ressopor també.
També celebren la festa,
i això pot durar fins a les 10 i escaig,
però com té un ritme de moltes coses,
és una cosa que s'hagi en certa manera.
És bastant dinàmica.
Sí, sí.
I el diumenge estic llegint aquí al Foll Barroquial
que les celebracions a les misses,
a les 11 del 27 d'abril,
es fan com més habitual.
A les 11 i a les 1.
També més festives,
però ja no amb la solemnitat de la vigília del vespre abans.
Aprofitant que el tenim també a la mesura,
com hem dit al principi,
podem parlar també una mica d'altres temes
per posar-nos al dia, per exemple,
la parròquia de Sant Just està ajudant també al poble d'Ucraïna.
No sé si s'han fet donacions,
alguna xerrada al respecte.
Sí, a veure, el mateix dia que va explotar la guerra
vam fer una abraçada a Pregària,
aquí a la parròquia,
i vam plegar tota una colla de gent per rezar per la pau.
Ho hem tingut molt present al llarg de tot aquest temps.
També a les misses de les diumenges
i també a les misses d'introducció
per diferents grups de la parròquia.
Tinguem present la situació de guerra i de mort
que hi ha en aquests llocs i demanant per la pau
i també altres misses durant la setmana
moltes vegades plegant per la pau.
No només plegar per Ucraïna,
sinó també per totes les guerres que hi ha al món.
Clar.
Hi ha moltes guerres oblidades,
molts més morts que actualment a Ucraïna.
Pensa a Àfrica, on es concentren més les guerres
i d'una manera molt greu.
Llavors, després vam tenir una conferència
per part d'una ONG,
dos ONGs que estan col·laborant,
una que es diu Copera i l'altra,
que van ser els primers autocars
a Catalunya i a Espanya amb refugiats,
perquè aquestes entitats des de fa 20 anys
porten dos mesos a l'estiu nens d'orfalinats d'allà
per tenir una experiència amb famílies aquí.
Ja són entitats que coneixen molt Ucraïna,
que el govern d'Ucraïna els coneix a elles
i llavors de seguida que va començar la guerra,
que també per la gent d'Ucraïna
la gent no esperava que tinguessin la guerra,
aquí arribava i sobretot estatsunitzava
dient que la guerra estava a punt d'explotar,
però la gent no s'acaba de creure.
Quan va començar sí que van recórrer
alguns sublegents d'una institució religiosa
que té contacte amb aquestes ONGs
i ràpidament es van organitzar dos autocars,
sobretot de dones bastant joves amb nens petits,
sobretot perquè no poden sortir els homes
que tenen alguna malaltia important
o tenen tres fills o més,
quan la família és més numerosa sí que deixen sortir,
però si no en principi els homes tots han de quedar-se allà
i llavors van venir cap aquí,
després van venir tres autocars més
i després ha vingut un grup amb avió també de 22 persones.
Llavors s'han anat col·locant
no tant en famílies sinó en podíem dir alberts
o en famílies que tenen malalties,
on també el caliu entre elles
i l'atenció de tipus psicològic, sanitari
pot fer-se una mica millor
i un seguiment bastant més proper.
Hi ha bastanta gent que també ha ofert les seves cases
a nivell particular,
això es tramita bastant a través de la Generalitat,
però aquí el tema és una mica més difícil
perquè hi ha gent que ha de quedar indefinitament
i tenir la garantia que aquella família
pot acollir-se i després un lloc
que la cosa vagi malament.
Aquestes entitats han fet sobretot això,
aquests grups en alguns alberts
que els han deixat també gent molt altruïstament, gratuïtament
i també han tingut molta ajuda
i sempre amb molta disponibilitat per part de Càritas.
Les entitats ressalten que Càritas sempre ha apoyat
en aquests grups que han anat portant
amb total disponibilitat.
Més complicat és el tema de les institucions
perquè es cal la guerra
i posar en marxa tota l'administració pública.
Els ajuntaments han sigut bastant ràpids i receptius,
els jocs on han pogut anar amb aquestes entitats
els refugiats, però tot el que és Generalitat
i tot això, la cosa inicialment no...
Des de la parròquia també animeu la gent
a fer una aportació indicant amb Emergència Ucrània
un número de compte que va a la Càritas,
bueno, diu Serana de Sant Feliu.
Exacte, llavors nosaltres vam fer...
La guerra va esclatar el dia 24 de febrer,
el 2 de març, que era dimeigres de centre,
que ja hem enviat a través de Càritas, diu Serana,
hem posat també una bústia
per fer arribar donatius qui vulgui,
també per a Ucrània,
i llavors sí que la informació que ens ha arribat
de nosaltres també de Càritas,
això fa via Càritas Internacional
i arriba a Càritas d'Ucrània
i ells ho reparteixen als bisbats.
Pel camí, etc.
I com això fa una setmana
s'havien recollit 66.000 euros
a nivell de Sant Feliu només,
40.000 ja s'havien enviat a Càritas Internacional
perquè arribés allà
i quedava una mica de diners també per si s'ha d'atendre
la gent d'aquí en certa manera,
i a part que esperem que vagin arribant també més donatius.
Hi va haver també el diumenge passat, 3 d'abril, al migdia,
una xerrada per a com ajudar els refugiats?
Sí, justament una voluntària
que està ara bastant responsable
en aquest programa d'aquestes dos entitats
Copera i Aixo Familiar,
vam convidar a venir a donar informació
de primer demà a la gent de la parròquia
i entre missa i missa, les 12 del diumenge passat,
ens va venir a fer aquesta explicació
que va ser molt interessant per veure realment
com estan les coses i com es pot ajudar en certa manera.
Hi ha moltes vegades que ha descartat
que no es tracta de recollir menjar ni roba,
medicaments cal veure si realment val la pena o no
i bàsicament el que és fàcil
i també fomentes que hi hagi l'economia del lloc
és enviar diners i a gent que toqui confiança
que siguin les parròquies o potser altres ONGs
que puguin saber el que realment fa falta en aquells moments.
És el que estan dient que l'ajuda més útil ara mateix
és enviar en lloc de poder material
que no sabem si realment és el que els fa falta o no
enviar ajudes a nivell econòmic.
A Barcelona, per exemple, ens han acabat enviant
dues ambulàncies plenes de coses
i també d'una altra iniciativa privada
que era el que necessitaven els que els van demanar
i van portar això molt específic
i sabent qui ho havia de repartir.
També voldria parlar
del concert que hi ha aquell dissabte 9 d'abril
qui és qui ve a fer aquest concert
amb motiu de què?
Aquí hi ha un bon amic que es diu Jordi Sánchez
i que ens coneixem a vegades coincidir
en algun moment que ell és organista i pianista
i també organitza events.
Ja l'any passat ens va oferir la parròquia
a fer un concert de cuaresme i ja es va fer.
Va venir una soprano, una mezzo
després l'acompanyament musical, etc.
I aquest any ho repetim.
Repetim amb diferents persones
i també inclou la participació del nostre organista
Santi Vila Rubla, que també acompanyarà
algunes interpretacions.
Això serà el dissabte després de la missa
sobre les 8 del vespre, aquest dissabte mateix.
I l'entrada és lliure,
si es vol donar algun donatiu a la sortida
també s'agrairà, però en certa manera tothom qui vulgui venir.
Hi ha temes de tipus religiós, de cuaresme
i de setmana santa,
tot el que estem ara mateix vivint.
Vindrà el cor de capella de l'Orfeó Badaluní,
com a grup així, que em sembla que són uns 17,
i després hi ha altres solistes
que també acompanyaran les diferents interpretacions.
Jo penso que valdrà molt la pena
que tothom qui pugui fer un forat i venir el dissabte
ens pot estar molt bé a les 8 del vespre.
I m'agradaria acabar amb una última pregunta, mossèn,
Des de la pandèmia ha estat un temps en què la gent s'ha hagut
de quedar a casa durant l'època més de confinaments,
també potser per la por,
al principi potser de no estar vacunat.
Com creu que està ara mateix
la comunitat religiosa aquí a Sant Just?
La gent ha tornat a venir a l'església?
No sé si podem fer aquesta comparativa
perquè vostè abans de la pandèmia aquí a Sant Just
encara no havia arribat, però en lloc d'aquest últim any
com avisa la comunitat?
Bé, jo fa un any i mig que estic aquí a Sant Just,
llavors la realitat anterior no la conec en detall,
sí que s'ha anat recuperant,
però encara hi ha gent que encara li fa por venir
o que encara apareix algú que diu
jo torno a venir avui des de fa dos anys, quasi bé,
i dius doncs poc a poc, i també alguns que potser
potser quasi ho han descartat, que això també,
si ens estan escoltant per la ràdio, doncs també està tota la tasca
de la parròquia d'anar a visitar els malalts
i de portar la comunió als malalts que ja no venen a la parròquia,
llavors dius si un ja no surt ni per anar per la parruqueria
ni per anar a comprar,
i doncs bueno, també això,
una tradició des del segle I, això és algo molt antic
en l'església, es porta la comunió a casa,
també és una cosa que a vegades la gent no ho sap,
altra que potser a vegades la gent no gosa a demanar-ho
i dius mira, un cop al mes o així
es porta la comunió als que ja no surten de casa
i això també és una cosa que forma en certa manera
la comunitat cristiana d'aquí.
Perquè hi ha presència també de famílies noves
o gent que s'acosti a l'església per primera vegada?
Home, sí, jo tinc aquesta experiència
de gent molt concreta,
la vull donar noms,
de persones, part d'aquesta senyora
que hi havia a través d'unes altres que la van conèixer
i la van preparar i tal, que es batallarà,
però sí que ara fa poc, fa tres setmanes o quatre
també hi ha una altra senyora que també vol rebre el baptism,
té la nena que en un altre lloc s'avança per la comunió
però ella vol preparar-se per el baptism,
també hi ha una altra senyora que també diu
que s'ha de prendre més seriosament la vida cristiana
i vull això.
Hi ha una altra també que prepara per fer la primera comunió
amb els seus trenta i escaig d'anys.
Gent d'aquesta no és estrany, gràcies a Déu.
En certa manera no és que sigui massiu,
però és Déu-n'hi-do la gent que ve interessada,
que retorna alguna cosa.
La gent que ve interessa a la presó, res,
gent anti.
Ara mateix té aquest moment d'encontra
i intentarem fer el millor possible
perquè pugui tenir aquest encontre amb el senyor.
A nivell de gent no tan excepcional com aquesta,
sí que veus a vegades això,
alguna gent que abans potser no venia tant
o el que sigui,
però encara ens falta molt.
I per acabar, gent jove està connectada,
la gent jove costa arribar i es manté quan aconsegueix venir?
Bueno, costa.
Alguns hi ha,
no sé si vam comentar un campament
que vam anar l'estiu passat i va funcionar molt bé aquest any,
doncs també el repetirem amb gent jove
i també farem un grup potser de joves més joves.
Joves menors,
de primer a tercer de l'ESO,
a veure si surt un grup,
perquè l'any passat era de quart de l'ESO i vaig llerat.
A veure si també aconseguim,
si algú t'interessa, són sis dies, superbé, fantàstic,
s'ho passen molt bé
i es cuida molt que hi hagi moments de pregària,
d'encontre, d'ajudar a pensar,
i val molt la pena.
Molt bé, doncs Mohsen, deixem aquí aquest espai
que hem mantingut aquesta estoneta a la ràdio, gràcies per venir.
Moltes gràcies a vosaltres,
tothom queda convidat a viure intensament la Setmana Santa
i a propar-se'n a aquesta parròquia
o a la que tinguin més a prop si van a algun altre lloc.
També és bonic veure realitats diferents i és molt interessant.
Molt bé, doncs que vagi bé, Mohsen.
Gràcies.