Avui ens visiten a l'emissora l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot,
i l'Àlex Morón, psicòleg orientador,
que d'aquí uns instants els encendrem els micròfons
per parlar sobre el programa de transició a vida adulta
i també de diferents aspectes del Centre Esproceat, en aquest cas.
Molt bona tarda, com esteu? Benvinguts i benvingudes.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Avui parlarem, com dèiem, del Centre Pilot,
parlarem una miqueta de tot plegat
i comencem, Ester, si et sembla,
parlant en què consisteix aquest programa de transició a la vida adulta.
Molt bé, doncs aquest programa de transició a la vida adulta que fem a l'escola
és un programa adreçat a l'alumnat que és major de 16 anys.
Llavors, a la nostra escola pot estar fins als 21 anys
i són aquests 4 anys que fan de preparació
pel que vindria a ser després la seva vida
a nivell, doncs, amb la comunitat
i a nivell, doncs, més diària de dia a dia a casa
i amb totes aquelles activitats que tenen a veure
amb fer-se gran, en definitiva.
Si ho dividim en blocs,
començaríem parlant una mica del seu objectiu
també de parlar de quins alumnes va adreçat
i, evidentment, doncs aquí entraríem també amb l'edat,
amb quines activitats es realitzen.
Explica'ns una mica.
Hi ha, sobretot, tres àmbits de treballar en aquest PTUBA,
que li diem nosaltres, el trànsit a la vida adulta.
El primer seria l'àmbit més d'integració social i comunitària,
com si diguéssim, que seria, doncs,
dedicar a aquestes activitats més d'oci,
més de temps lliure,
també de veure, doncs, com es desplacen per la mateixa ciutat,
el poble on viuen,
els desplaçaments que es fan en metro, en bus,
per buscar, justament, aquest punt de comunicació
i també d'autonomia.
Després, també, el conèixer el context on el que estan,
no només d'escoles, sinó a nivell comunitari,
el mercat, l'ajuntament,
els diferents equipaments esportius.
Aquest seria el primer,
el d'àmbit d'integració més i de vida comunitària.
El segon àmbit seria, sobretot,
el que centra aquest programa,
que és d'autonomia personal.
És a dir, el que busca és que la persona,
doncs, pugui ser autònoma
al llarg de tota la vida.
I aquest és un punt inicial
on es posa, doncs,
la base del que després podrà ser.
Llavors, important,
sobretot, autonomia,
no només en les activitats diàries,
que això ja ho portem treballant
durant molts anys dintre de l'escola,
sinó que seria l'autonomia a la pròpia llarg,
que és el que ens interessa, no?
Poder fer l'abugada,
poder cuinar,
poder fer activitats, doncs,
que els produeixin, doncs, això, no?
El que el seu dia a dia sigui més beneficiós
i que també puguin treure, doncs,
al màxim profit possible
i que siguin autònomes
durant tota la vida.
També important,
com a últim dia a punt
d'aquests àmbits de treballar,
seria aquesta formació prelaboral.
És a dir, nosaltres no fem
una formació específica
com poden fer un IFE o un PFI,
és una formació
en la que fem tallers,
és a dir, fem, per exemple,
el taller de cafeteria.
I el que es dediquen, doncs,
és a poder fer, doncs,
per tota l'escola
els cafès que, per exemple,
professionals o alumnat voldria,
o amb trepans, per exemple.
Després, també,
tot el tema de les compres.
Fem taller de cuina,
doncs, anem també al súper,
anem a comprar,
fem aquesta llista de la compra,
treballem el que seria la llengua,
anem a comprar el súper
de forma vivàncial i de forma...
T'anava a dir, no?
De forma pràctica, també,
aprenem moltes coses, no?
Els alumnes aprenen, doncs,
diverses qüestions de la vida quotidiana,
que, perquè fer-ho des de l'aula
podem-t'ho fer vivint aquella experiència, no?
Exacte, és aquesta la diferència.
És a dir, que fem activitats
molt més vivencials.
El que et comentava, no?
Anar al súper, anar a fer la compra,
com fa qualsevol persona normal, no?
Del dia a dia
i d'una persona, doncs,
autònoma 100%.
Va acompanyada, evidentment,
dels mestres, eh?
I després també tenim que tenir en compte,
doncs, que també fem activitats,
per exemple, doncs,
per activitats, doncs,
per vendre, no?
Per exemple, posant paper,
amb resina,
fem també mercats de Nadal,
mercats per Sant Jordi,
per treure també beneficis
per l'escola,
i això també ens ajuda
aquest alumnat
a poder fer aquestes creacions
més manuals
i fer, doncs,
una miqueta...
Seria un prelaboral
pel que també pugui ser.
Després us...
t'explicarem una miqueta
en què es pot generalitzar això
d'aquest alumnat
i cap on pot anar.
Perfecte.
Deixem també que
saludi de nou
a l'Àlex,
que el tenim aquí també a l'estudi.
Explica'ns una mica
en què consisteix
aquesta tasca
de psicòleg orientador.
Bé, una mica
el que comentàvem també,
no?
El psicòleg orientador
que una mica
les funcions
són més
de cara al futur,
no?
També d'adoptar
d'habilitats
a aquest alumnat
perquè pugui ser,
no?
Al final,
en un altre servei també,
bé,
que es pugui desenvolupar
de millor manera, no?
Així, en aquest cas,
amb el nostre perfil d'alumnat
també tenim diferents opcions
per orientar, no?
Tenim el tema
d'UNIFE, no?
Que és un itinerari
formatiu específic
que el que es tracta
també és una mica
d'una continuïtat
a aquest PT-UBA
perquè al final
són quatre anys
que també, no?
Treballem molt
específicament
amb el tema
dels hàbits
de via diària.
Llavors, també hi hauria
l'altre punt
que seria el PFI.
El PFI
també estaria orientat
amb el tema
de treballar més
de cara
a la part professional.
No seria
a nivell
de mecànic,
a nivell
de treballar tallers,
treballar també
el tema
de donar
com cures animals,
a nivell
de jardins
també.
Llavors,
una mica
aquest seria
una mica
la funció
d'orientar.
Seria una mica
també
veure,
conèixer l'alumne
i també on pot anar
depenent
de les seves necessitats
i característiques
individuals.
estem parlant avui
amb l'Ester Figueres
i també
amb l'Àlex Morón.
Estem aprofundint
una miqueta més
sobre aquestes tasques
que realitza
el Centre Pilot
i concretament
en el programa
de transició
a la vida adulta.
Parlem
de quins aspectes
contempla
el pla individual
de cada alumne
que entenc
que també és
part important
d'aquest projecte.
Sí,
a tota l'escola,
aquest pla de suport
individual,
no només està
amb els alumnes
de PTUBA,
sinó que està
els alumnes
de tota l'escola.
Un cop arriben
els alumnes,
primer els hem de conèixer
quan entren a l'escola,
hem de saber
quines són
les seves habilitats,
les seves fortaleses,
quins coneixements
tenen
i a partir d'aquí
cada tutor,
juntament també
amb els especialistes,
l'equip psicològic
també ens ajuda molt
en aquest aspecte,
doncs elabora
aquest pla
que és veure
quin és el punt
en el que està l'alumne
i sobretot
més que en el punt
perquè no ens podem quedar
només aquí
la superfacilitat,
sinó que hem d'anar
una miqueta més enllà
i hem de veure
quins objectius
ens marquem
amb cada alumne
de manera individual,
com diu bé el pla,
per poder afavorir
el seu desenvolupament
i poder seguir creixent.
Parlem de les famílies,
sempre que ens visita
l'Esther
també és un tema
que toquem bastant,
perquè al fet
les famílies
també han de formar
part activa
de tot aquest procés.
Quin és el paper
de les famílies
en aquest cas?
És bàsic,
és important
i és imprescindible
que elles continuïn
treballant amb nosaltres
de forma
com ho han fet
des del principi.
És un dels punts
també claus
dintre de l'escola.
Nosaltres,
com a formadors,
com a educadors,
com a mestres,
sí que és veritat
que tenim un paper
molt important
perquè és tota la part
més pedagògica
i educativa.
Però pensem,
i això sempre ho diem
a les famílies
quan entren també
a l'escola,
que ens han d'acompanyar.
Les hem d'acompanyar
i també ens han d'acompanyar.
És a dir,
hem de treballar
molt de manera conjunta,
no paral·lela.
A casa no pot ser
que passin unes coses
i a l'escola
que en passin unes altres.
Hem d'anar
amb una mateixa línia
de treball,
hem de compartir molt,
fer moltes coordinacions,
moltes reunions,
perquè això sigui possible,
que sigui un fet
i no...
Bé,
això sigui una realitat,
no?
Ens agrada compartir
tot el que fem,
ens agrada també,
doncs,
bé,
des de la part més educativa,
poder també
donar eines
a les famílies
i poder-los acompanyar,
ja que és un procés
complicat,
el tema
de la discapacitat
a casa
i és important,
doncs,
això,
poder-los dotar
de les eines necessàries
perquè puguin,
doncs,
seguir ajudant
els seus fills i filles
al dia a dia.
Àlex,
parlem una mica també
de com respon
l'alumnat
del PTBA,
en aquest cas,
doncs,
durant el procés
i també,
doncs,
quan arriba aquest punt
de fer la transició,
no?,
de forma més,
diguéssim,
autònoma,
no?,
i intentar,
doncs,
fer vida,
tot i que sona
molt malament,
no?,
perquè al final,
vida normal,
qui fa vida normal,
abans comentàvem fora
micròfons,
que anem tots
ofegats de feina,
cadascú ho porta
com pot,
no?,
i al final també
les persones
amb capacitats diferents,
doncs,
també ho portaran
com bonament puguin,
no?,
Àlex?
Al final també depèn
molt de cada alumne,
no?,
perquè al final
no hi ha com un temps,
una temporalitat
potser estàndard,
sinó que ens adaptem
també molt
a les seves necessitats,
hi ha alumnes potser
que també necessiten
dos,
tres anys,
no?,
també per estar
en aquest pla
i hi ha altres
que ràpidament
ja poden,
no?,
fer aquesta orientació
a un punt ja més,
a un altre servei
perquè ja està més capacitat
per desenvolupar-se millor,
no?,
en aquestes diferents àrees.
Llavors també és molt,
és un treball molt
d'anar a conèixer
molt l'alumne,
no?,
com comentava l'Ester
i també d'adaptar-nos
molt a les seves necessitats,
llavors també al final
això és com,
és una mica una muntanya russa,
no?,
perquè hi ha anys
que potser veus preparat
i dius,
mira,
aquest any serà el que,
no?,
el que potser pugui
marxar a un altre centre,
no?,
o a un altre recurs,
però hi ha naltres
que dius,
ostres,
potser,
no?,
hem intentat,
hem recolat una mica,
llavors sempre és una mica
anar adaptant-nos molt
al que necessita
el nostre alumnat.
I a quins llocs de treball
poden accedir
aquests alumnes?
Entenc que,
clar,
hi ha molts perfils diferents
i us heu d'anar adaptant,
però més o menys?
Sí,
com comentava abans,
també hi ha diferents,
no?,
diferents vies.
Tindríem l'IFE,
que és els itineraris
de formes,
no?,
formatius específics,
llavors aquí portem,
o sigui,
aquí orientem més alumnes
potser amb diversitat funcional,
no?,
que al final
tenen des de presidència actual
més moderada,
no?,
que també els costa més
aquesta autonomia.
Llavors,
allí sí que fan un treball
més específic
i més extens,
no?,
durant quatre anys
per intentar també
que siguin més funcionals
en la vida diària.
També tenim,
no?,
amb alumnat,
potser,
que ja no té,
que té més habilitats,
potser,
no?,
per desenvolupar-se
en el dia a dia,
a un PFI,
sobretot també busquem molt
el tema d'educació especial,
no?,
de la mateixa línia,
perquè al final
també hi ha un seguiment
més individualitzat
i també els podem,
la temporalitat
són de dos anys,
perquè el PFI
sense educació especial
seria només d'un any.
Aquí també
el punt a favor
és el que ja ràpidament
també els capaciten
per fer una professió,
no?,
hi ha diferents famílies
professionals,
com parlaríem d'un PFI
o d'un grau mitjà
i llavors també
ja ràpidament
ja també els donen
com a eines
per intentar també
buscar una professió,
no?,
que al final
també es puguin,
no?,
i puguin tenir
una inserció laboral
òptima.
I quin tant percent
d'aquests alumnes
aconsegueixen treball
a aquesta inserció laboral,
Esther?
A veure,
clar,
a part dels programes
com ha explicat
l'Àlex del PFI,
de l'IFE,
també hem de tenir en compte
que tots els nostres alumnes
que els nostres alumnes
sí que és veritat
que primer de tot
han de passar
per un EVO
que és una
acreditació
que dona també
l'apartament
més de salut
en aquest cas
i de, bueno,
tot el tema
més de serveis
i que dona aquí
un, com si diguéssim,
de sortida laboral,
no la marquem només nosaltres,
sinó que ve marcada
primer de tot
pel que vol l'alumne,
després pel que la família
també pensa
que pot ser el millor per ell
i després el que nosaltres
també aconsellem
des de la nostra
part professional.
A partir d'aquí,
quan tenen l'EVO
i tenen aquesta resolució
que marca ja
Departament de Salut,
aquí el que fem
doncs és assessorar-los.
Tenim també
una treballadora social
dintre de l'escola,
dintre d'Esproceat,
que ens ajuda també
a poder buscar
totes les sortides
més laborals.
Podem tenir
o bé un centre ocupacional
que seria
una continuació
també d'escola
amb activitats
amb més o menys
el mateix horari,
amb activitats
més d'oci
i també més laborals
i poden estar allà
des dels 18 anys
fins als 65.
Després tindríem
la part més formativa
que és la que hem comentat
d'IFE i PFI
i després hi hauria
la part del SET.
La part del SET
és un centre
específic de treball,
és a dir,
que ja poden treballar
a el que seria
doncs un entorn
més ordinari,
sempre acompanyats
amb referents
perquè els doni seguretat
i perquè puguin fer-ho
de la millor manera possible.
És a dir,
que tenim aquests tres escenaris,
aquestes tres sortides
i dependrà
del nivell
de cada alumne
que pugui ser una
o pugui ser l'altra.
Tot això
ho treballem conjuntament
i és molt important
treballar-ho
amb temps,
és a dir,
l'anticipació aquí
sí que té un paper
molt important
perquè donem temps
primer de tot
a l'alumne,
madurar,
acabada madurar,
en segon lloc
a les famílies
per donar-los marge
que també és un procés
doncs això
que s'ha d'anar incorporant
i hem d'anar-ho
com fent-ho
molt a poc a poc
perquè és una sortida
ja de l'escola
i el que representa
la sortida de l'escola
i entrar ja
al món adult.
I en tercer lloc
doncs això,
poder proporcionar
totes les eines necessàries
perquè allà on vagi
sigui un èxit
que és el que ens interessa,
que l'escola
estan molt protegits
i estan doncs
molt en un entorn
molt segur
però quan sortim
de l'escola
sobretot és això
si no estem parlant
d'un, dos, tres anys
estem parlant
de tota la vida
i és una paraula
molt gran
com per treballar-la bé
com per donar-los
el que cadascú d'ells
necessita en definitiva.
Parlàvem
de la importància
del suport
de les famílies
de la predisposició
dels alumnes
però també ens hem de posar
amb la visió econòmica
de tots aquests projectes
i també entendre
quin suport rebeu
de les administracions
i què trobeu a faltar
perquè entenc
que aquí
la llista
no deu ser
curta
però també
per altra banda
també entenc
que siguin
privats o públics
doncs
deveu rebre
ajudes i suports
per tal de realitzar
aquesta tasca.
Em fas així amb el cap
costa, no?
Cada vegada costa més, no?
Clar, nosaltres som
una escola concertada
a Esprocet
sí que és una entitat
sense anim de lucre
que és a dir
que tindrem persones
amb discapacitat
al llarg de la vida
llavors
som una entitat
del tercer sector
moltes ajudes
doncs la veritat
és que les hem d'anar
a buscar les ajudes
més que donar-nos ajudes
hem de fer
moltes subvencions
fer molts
concursos
precisament per això
per buscar
els millors recursos
per poder dotar
i donar
a totes les persones
en definitiva
que estan als nostres serveis
en definitiva
és això
i poca cosa més
Departament sí que és veritat
que tenim una aula
que sí que tenim
concertada
per fer aquest programa
perquè sense tenir
aquest vistit blau
del Departament
nosaltres aquest programa
no el podríem tenir
i a partir d'aquí
i a partir d'aquí és
amb el que Departament
ens atorga
que és
el mínim
anar construint
des de l'entitat
i anar donant
nosaltres
el màxim
és a dir
anar buscant
anar cercant
i anar fent
el millor que podem
per aconseguir
que aquest programa
sigui també
doncs
un èxit
clar
moltes vegades
entenem
el centre pilot
com una escola
a l'ús
i està molt bé
a nivells d'inclusió
però clar
per altra banda
hem de ser realistes
i també
amb aquesta entrevista
s'evidencia
que hi ha
moltes altres coses
molts altres serveis
molts altres projectes
que van a banda
d'una escola
a l'ús
i al final també
aquí és on
requereixen també
totes les ajudes
possibles
per tal d'adur-la a terme
i perquè no s'esgoti
aquesta ajuda
que esteu oferint
que al final
ja fa molts anys
que l'oferiu aquí
Sant Just
i hi ha moltes famílies
que estan molt agraïdes
perquè són moltes famílies
les que es beneficien
de la vostra feina
també
i tant
i nosaltres a ells
també
també donem les gràcies
per la confiança
i perquè ens triïn
perquè en definitiva
és això
és una elecció
que fan
i estan molt contents
que vinguin a la nostra escola
i som feliços
de veritat
Esther Figueres
directora del Centre Pilot
i Àlex Morón
psicòleg orientador
gràcies
una abraçada molt gran
que vagi molt bé
i ens sentim aviat
adeu-siau
adeu-siau