Comencem la segona hora del programa de la Rambla
i ho fem amb l'entrevista del dia.
Ara mateix són les 11 i 14 minuts.
Avui saludem la portaveu del grup municipal del PSC de Sant Just,
la Isabel Darder,
per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi.
Molt bon dia, Isabel.
Bon dia.
Vinga, comencem tractant temes del ple municipal de febrer.
Es van aprovar dos punts referents a l'aparcament del Milenari.
Un era la modificació dels preus públics
i també el nou reglament del servei d'estacionament a les vies públiques.
Sí, una mica el que es va fer és posar ordre de coses que ja s'estaven fent,
però que no estaven com reglamentades.
perquè com que de mica en mica hem anat fent nous tipus d'aparcament al carrer
i llavors el que hem fet és reglamentar-los, posar-los tots dintre d'una mateixa bossa
perquè tots funcionessin igual.
Per exemple, la zona taronja, que és per les persones que no viuen a Sant Just
però que treballen i pagant una quota mínima poden aparcar.
i aquestes n'hi ha moltes allà a la Porta Diagonal, a Sant Just Diagonal.
També la zona verda, en què també si ets resident d'aquella zona
pagues una quota molt baixa també i tens preferència en aquella zona verda
que no és com la de Barcelona, que pots pagar pagant, també hi vas,
sinó que només hi poden anar els residents d'aquella zona pagant un mínim a l'any.
I la zona blava, que és la que sempre hi ha estat.
I després que les zones blanques, que són les que encara no hi hem fet res.
I una mica el que fèiem és endreçar tot això
i també les places del mil·lenari que són lliures, que no són d'abonament,
per posar-ho tot una mica al dia i fer la pujada que cal
i endreçar-ho una mica perquè hem avançat molt, hem evolucionat i això.
L'altre dia també em vas preguntar
feu reunions, què passa quan la gent no vol?
Perquè havíem fet una reunió així.
I això també va sortir al ple.
Sí, va sortir al ple que les preguntes de l'oposició eren
feu reunions quan establir una zona nova i la pinteu i decidiu
i què feu?
I llavors vam dir que sí, fem reunions
i quan no ho volen, doncs no ho fem.
Fem el mínim que creiem que sí que s'ha de fer,
com vaig l'altre dia al Petó i a Déu,
que ens sembla que ha d'estar al voltant de Madre Sacramento
perquè és l'única escola que en aquest moment no en té,
doncs el farem igualment, malgrat que els veïns no volien que canviéssim res.
Però l'altre no ho farem perquè no ho hem volgut.
Però jo crec que, mica en mica, el mateix que et deia l'altre dia,
la gent, a mesura que vegi els beneficis d'aquestes coses,
doncs anem deien que sí.
De moment, la gent li costa canviar
i llavors està bé com està,
doncs farem el Petó i a Déu, això sí que ho farem,
perquè el que sí que és evident
és que a les hores d'entrada i sortir de les escoles
allà hi ha un col·lapse de cotxes aparcats a tot arreu
que no ajuda ningú i que també és perillós pels infants a l'escola.
Clar, són temes relacionats amb l'estacionament
però que afecten a la mobilitat.
I a la seguretat, i a la seguretat d'infants i famílies.
Altres temes que es va parlar també en el ple municipal,
bueno, aquest es va aprovar per unanimitat,
va ser el del reglament sobre els habitatges de lloguer
amb serveis per la gent gran al mil·lenari.
Era un reglament que quedava obsolet?
Sí, quedava obsolet, alguns serveis havien canviat,
alguns eren nous, etcètera,
i perquè quedés a l'alçada del que s'està fent ara
per les necessitats dels usuaris que hi ha en aquest moment
i, a més, per poder-lo posar amb el preu que toca,
ho vam fer aquest reglament.
També el vam fer d'aquesta manera
perquè quan el vam fer el primer reglament,
que no és el 2006, no me'n recordo ara,
hi havia a dins del mateix paquet,
hi havia el reglament i les bases.
I ara el que hem fet és treure el reglament de les bases
perquè les bases vagin per una banda
i el reglament per una altra.
I, per tant, això també és el que hem fet
en aquesta aprovació.
També potser de cara ja veient
la futura promoció d'habitatges
que pugui haver semblant al mil·lenari
d'habitatges per gent gran.
Sí, el que passa és que potser haurem de fer
un reglament nou allà
perquè realment la forma de l'edifici,
les condicions no són ben bé iguals.
Aquí hi ha quatre blocs diferents
que cada un té una possibilitat diferent
per accedir-hi, etcètera.
Però allà jo crec que haurem de repensar de nou
i, a més, estem pensant molt
com ho hem de fer-ho
i tenim l'oportunitat de fer-ho molt adaptat
a les necessitats reals d'ara
perquè potser, no sé,
no només la gent gran té necessitats
d'aquest tipus de vivenda,
sinó potser algun altre col·lectiu.
Però, en tot cas, hi estem donant voltes,
per tant, no vull dir res
i tot això és molt delicat
i ja hi arribarem.
Un altre punt va ser l'aprovació
de l'inici, no?, una mica per fi
de l'expedient de la sessió del solar
que està al costat de l'ambulatori
perquè es pugui dur a terme
l'ampliació del CAP de Sant Just, no?
Sí. Això, en realitat,
és la segona vegada que ho fem.
La segona, es va fer al maig, no?
Sí, perquè en aquell moment
el Departament de Salut que hi havia
ens va demanar que ho cedíssim a l'ICS
i ara, el Departament de Salut que hi ha
diu que no ho podem cedir
al Departament de Salut.
Caram.
Perquè el que cedim és el sol.
Sí.
Ja es va fer fa, no sé si, 15 o 20 anys
i va caducar perquè al cap de 5 anys caduca.
Tu fas la sessió, però si ells no fan cap tipus d'actuació
caduca i retorna a l'Ajuntament.
I com ha estat aquest embolic?
No ho sabem, no ho sabem ben bé
i llavors es veu que, bueno,
el Departament de Salut té molts estaments,
molts estaments.
Llavors, hi ha un que executa,
l'altre que té el patrimoni,
i, en tot cas, també entre mig hi ha hagut canvi de govern.
També cal saber-ho.
I, per tant, potser ho estan endreçant diferent
o pensen que és millor la forma d'endreçar-vos aquesta.
En tot cas, nosaltres tornarem a fer el que toca ràpid
perquè no hi hagi excuses per no començar a construir l'ampliació.
La previsió, més o menys,
això és difícil posar dates, però...
No, ara ja no depèn de nosaltres.
Aquesta legislatura entenem que no?
Ja no dependrà de nosaltres.
Nosaltres ja haurem fet la feina com a Ajuntament
que toca.
Ara depèn del Departament de Salut,
que és ell qui ha de construir,
qui ha de licitar,
qui ha de fer tot.
Vinga, seguim.
Més temàtiques.
Aquest dissabte és 8 de març,
Dia de la Dona.
Sant Jus ho celebra amb activitats, no?,
que, bueno, aquesta setmana ja se n'ha fet alguna,
amb activitats que reivindiquen el poder femení.
Quines són, Isabel,
les polítiques municipals, no?,
en igualtat aquí a Sant Just.
Sí, estem treballant molt
per intentar
visibilitzar molt més
les dones de Sant Just.
Hem començat a fer-ho,
jo crec que fa molts anys que es fa,
però ara la idea era,
bueno, tornem-hi.
Hi ha un parell de llibres
sobre les dones de Sant Just
que es van editar de l'Ajuntament,
que hi ha fotos amb les dones,
què és cada dona.
Ara pensàvem que tornà-hi,
però potser no fer llibres
i potser fer, no sé,
quantificar quantes n'hi ha,
com són,
de quina forma,
què fan,
què no fan,
què han sigut, etc.
Quin és l'àmbit professional,
l'àmbit professional, etc.
I això és el que estem treballant una mica.
Perquè la idea que tenim molt clara
des de sempre
és que,
que Sant Just potser
la forta discriminació
que se sent en altres racons
de Catalunya
no és tan forta
perquè no és tan visible.
però cal que es vegi
igualment
i es vegi
la força de les dones
i es vegi
la implicació de les dones,
es vegi
la perseverança
de les dones
en molts àmbits
i crec que això
és necessari
que es faci
a Sant Just
perquè som un municipi singular
en aquest aspecte
perquè,
bé,
perquè som
educats,
atents,
no sé què,
però cal que es vegi també
aquests problemes
de discriminació,
de manca de privilegis,
etc.
d'esforç,
jo crec que és molt important.
El dia 8 de març,
concretament aquí a Sant Just
no es fa res,
entenem per què
s'ha apostat
que cada,
bueno,
que cada...
Bueno,
que la força a Barcelona
o la manifestació que vulgui.
Però aquesta setmana
sí que s'estan fent alguns...
Sí,
s'han fet molts actes.
Bueno,
vam començar ahir
a fer un acte a les escoles,
una xerrada
de l'activista afegana
Nadia Chulman,
eh,
que no sé el cognom...
Golam, no?
Golam,
Golam.
Sí.
I després una innovació
de fotografies,
també,
sobre com estan vivint
les dones a Afganistan.
Va ser molt interessant
perquè ens va donar,
crec,
una lliçó
de dir
des de l'Europa
sí,
no podem jutjar
què està passant
a Afganistan
i no podem dir
i per què estan allà
i per què aguanten això
i per què no sé què,
perquè forma part
d'un àmbit,
una cultura,
una història.
Ell em diu,
bueno,
hi ha dones,
sobretot al camp,
que no els hi ha canviat res
perquè estaven també allà
al camp,
no?
I també hi ha molt
d'analfabetisme
a Afganistan
i llavors hi ha coses
que s'han de saber
i segons quines coses
no pots demanar
que ho faci una dona
perquè segurament
el cap d'una hora
estaria morta
i per tant
si vols salvar
la vida
d'una dona
has d'ajudar-la
a tenir estratègies
i a tenir eines
per poder-se'n sortir
en el seu àmbit
i de la seva manera.
I aquesta noia
el que fa
és que
té contacte
amb 700 dones
d'Afganistan
i promociona
escoles
i biblioteques
d'Afganistan
que hi puguin anar
les dones
clandestines
i ho fa
de forma
que
no és
dolent
ni perjudicial
per les dones
que ho fan
i que fins i tot
implica
familiars
d'aquestes dones
i els diu
els beneficis
que això té
de tenir una dona
que a més en sap
que ha estudiat
que sap llegir
que sap escriure
va ser molt interessant
i ella va fer
reflexions
molt dures
encara que les va fer
amb un somriure
les activitats
les diferents
propostes
que hi ha també
el dimecres
avui
avui a les vuit
hi ha una de les escoles
un dia talc
sobre el poder
del femení
que el fa la Mercè Brei
que l'organitzen
dona i empresa
després demà
hi ha
a les escoles
hi ha un dictat
del Cajú
a les cinc
a les sis
hi ha
Can Ginestar
una
de la secció
de l'espai
dona
amb la coig
Joa Sobera
i després
a les 6.30
al Casal de Joves
hi ha una
va ser clars
de zumba
de l'U femení
amb la Raquel Robiales
i demà
divendres
a les 12 del migdia
davant de l'Ajuntament
llegirem
el manifest
del 8 de març
i després
a partir de les 4
de les 8 del vespre
al Casal de Joves
hi haurà
una obra de teatre
que es diu
Avui no dormo
als teus braços
de...
em sembla que és una companyia
que ve de l'Elit Teatre
em sembla que és una...
sí, no me'n recordo
ara com es diu
i després
hi haurà
un aperitiu
per poder
fer una trobada
de dones
i xerrar
i compartir
un dia
una tarda
si marxem ara
cap a educació
amb el tema
de les últimes setmanes
ha estat bé
a l'Institut d'Escola
a Mas Lluí
perquè es va inaugurar
el segon trimestre
els mòduls
on allà havia
l'antiga brigada
també del seu futur
una mica
del lloc definitiu
si es farà
amb un edifici
allà a Mas Lluí
o si ve
si seguiran
amb mòduls
la previsió també
en funció
de la demanda
de places
d'aquí a 10 anys vista
alguns grups
Isabel
alguns grups municipals
ho qualifiquen
de mala gestió
de poc fiable
de la incapacitat
també de posar-vos
d'acord
amb altres administracions
per donar
millors serveis
al poble
tot el tema
de la planificació
educativa
com la defenseu
vosaltres
des del PSC?
A veure
el debat
que va haver-hi
no fa
un parell de setmanes
em sembla
a ETV
va sortir aquest tema
també
d'aquesta forma
que tu el estàs escrivint
i jo els hi vaig demanar
que
sisplau
s'abandessin
una mica més
del que vol dir
la planificació educativa
i de qui és competència
és exclusivament
competència
del Departament d'Educació
i a més
també els hi vaig explicar
que
la planificació educativa
no és gens senzilla
perquè
ara
per exemple
amb Eslluí
han vingut
no sé
moltes famílies
de cop
amb
infants
petits
però
d'aquí 10 anys
seguiran
tenint fills
aquesta gent
o tots seran
adolescents
aquests nens
que hi ha ara
vindran més famílies
amb més nens
petits
o no vindran
eh
què passarà
al barri
al barri
centre de Sant Lluís
potser només hi ha
gent gran
potser ja no podrà venir
viure gent jove
que tingui fills
no?
què passarà
a les cases
que es faran
allà on hi havia
la Bòmer
abans
a carretera
de Reial
i anirà
famílies
o només hi aniran
persones
perquè seran
pisos petits
hi aniran
persones
que no tindran
fills
és molt difícil
planificar
i dir
jo he de fer
construir una escola
no sé
per 400 alumnes
o 700 alumnes
depèn si té una línia
o dues
i he de planificar
molt bé
que aquesta escola
se n'hi ha omplint
no puc fer
una escola
de 0
a 16
que és com
és un institut
d'escola
o de
perdó
de 3 a 16
o de 3 a 12
si no
estic
la garantia
que aquesta escola
se n'hi ha omplint
durant uns 20 anys
perquè jo faig
una inversió
molt alta
econòmica
per construir
una escola nova
per tant
he de tenir
la certesa
que això passarà
la natalitat
a Sant Lluís
està baixant
per molt que hagin vingut
més famílies
tampoc acaba d'omplir
aquest buit
que fa la zona
que no sigui
de Maslluir
per tant
clar
planificar-ho molt bé
jo els hi vaig dir això
a més les escoles
i és una metàfora
molt maca
que és
no tenen rodes
si les escoles
tinguessin rodes
les aniríem canviant
allà
on hi ha famílies
o barris nous
que hi ha infants
el Departament d'Educació
pel que sabem
doncs comença
a tenir
sempre tinguin dubtes
si la inversió
d'un centre educatiu nou
a Sant Lluís
era possible o no
pel seu rendiment
de fer una inversió
de tants anys
i en aquestes estem
nosaltres estem dient
que ens sembla que sí
i ells ens volen convèncer
que estan dubtant
i que segurament
possiblement
ho acabaran fent
i segurament sí
però en tenen certs dubtes
i a mi
quan
l'oposició diu
és que l'equip
de govern municipal
ha planificat malament
o ho ha fet malament
no, l'equip de govern municipal
no té competències
en educació
no en té
les té el Departament d'Educació
l'equip de govern municipal
encara gràcies
que ha volgut
apuntar-se
a la corrent
que va començar
jo crec
el
el 2000
ara no me voldria
equivocar
25, 26
de
volgués fer
escoles bressol
a compte
del municipi
quan molts municipis
van fer escoles bressol
perquè els semblava
que era important
i Sant Lluís ja s'havia anticipat
perquè la primera escola bressol
era molt més abans
que tot això
i va planificar-ne una segona
a compte de tot això
llavors va arribar
un govern
que els va dir
molt bé
tots vosaltres
ens heu ajudat
a fer escoles bressol
que veiem que són necessàries
que és una edat
que és molt important
que els infants
no es quedin a casa
amb la seva mare
sinó que comparteixin
amb altres infants
i que hi hagi
una convivència
entre famílies
etc.
farem una cosa
vam fer una llei
que va dir
un terç el pagarà
l'Ajuntament
un terç el pagarà
els pares
i un terç
el pagarà
la Generalitat
sí
sí
a la 2011
la senyora Irene Rigau
que era consellera d'Educació
de nou en nou
va treure tot això
va treure
i van a càrrec
tot de l'Ajuntament
tot a càrrec
de l'Ajuntament
llavors
tots els ajuntaments
van juntar
van fer un litigi
i van guanyar
i ara
mica a mica
s'ha d'anar retornant
i pagant
tot allò
que es va deixar de fer
això sí que era competència
de l'Ajuntament
perquè l'Ajuntament
es va comprometre
a fer aquestes escoles bressol
la primària i la secundària
no són competències
de l'Ajuntament
i per tant
jo trobo que no
no és lícit
i no és just
dir que
és culpa
del grup municipal
el grup municipal
pot dir
i pot desdir
i pot pensar
i pot organitzar
però de qui és competència
la planificació educativa
de Catalunya
és del Departament d'Educació
i el Departament d'Educació
és qui ha de dir
sí
l'Ajuntament pot pressionar
pot demanar
pot exigir
pot
quan li diuen
hem de construir
pot córre
per buscar
un solar
però no pot
dir
aquí necessitem això
aquest dia
aquesta hora
és impossible
perquè ell
no és la seva competència
i si ho fes
pressionar
i si ho fes
ho faria malament
perquè estaria
utilitzant
diners
dels ciutadans
i ciutadanes
de Sant Just
per fer una cosa
que ha de pagar
la Generalitat
que ha d'organitzar
la Generalitat
que té tècnics
per fer-ho
sí
m'ha explicat bé
sí
sí
sí
i tant
molt bé
gràcies
sabíem que havia
de fet
aquí a la ràdio
ja sabíem
que en el debat
d'ETB
havia sortit
precisament aquest tema
que és un dels temes
estrella
conjuntament amb l'habitatge
que ara també
intentarem tractar
però bé
volíem també
escoltar aquí
a la ràdio
una mica
la visió
del grup municipal
del PSG
jo els hi vaig demanar
també
que
que hem arribat
fins aquí
per una història
de l'educació
a Catalunya
o sigui
no estem aquí
perquè
mira
ara
el grup municipal
no vol fer-ho
i ho fa la Generalitat
no, no, no
tot això té una història
i té una història
de competències
d'estatut d'autonomia
de com es va fer
el sistema educatiu català
de com l'escola concertada
ha estat
apartada
o ajudada
i ara en aquest moment
hi ha escoles concertades
que han passat a ser públiques
gràcies a la llei
d'educació de Catalunya
que vam fer els socialistes
quan estàvem a la Generalitat
bé
perquè calen escoles
escoles públiques
hi ha escoles concertades
que tenien
esperit de servei públic
però no podien ser
públiques en aquell moment
doncs ara ho han pogut ser
gràcies a aquesta llei
bé
hi ha una sèrie de coses
que són importants
i cal saber
la història
de la història
de com han anat les coses
i què han passat
perquè
vull dir
que fem una escola catalana
i en català
gràcies
als socialistes
també
l'escola pública
perquè
el moment
en què Convergència
va haver de dissenyar
com era
optaven més
per fer un model
semblant al País Basc
en què hi haguessin
unes escoles
que es fes en castellà
unes altres en català
escoles de rics
escoles de pobres
etcètera
per tant
és important
també saber
d'on venim
i on anem
i no
dir
així
gratuïtament
que
no ho hem planificat
no ho hem fet bé
perquè
ja ens agradaria
tenir el poder
i els diners
podríem estar parlant
del tema
de l'Institut d'Escola
potser
una llarga
una llarga estona
més
Isabel
ens queda un tema
abans d'acabar
de l'entrevista
que és el tema
de l'habitatge
el tema estrella
gent jove d'aquí
de Sant Jús
està pendent
que sortin
les noves bases
d'aquestes futures
promocions
també en el debat
de portaveus
com fèiem referència
abans a ETB
concretament
des del PSC
vau dir
que en aquests moments
hi ha un 15%
d'habitatges
d'HPO
aquí Sant Jús
i que ara
s'hi sumarà
un 4% més
amb aquestes noves
4 promocions
en total
coses que ja
s'estiguin
movent
tot això està movent
però mentre no veiem
una màquina
al solar
no ens ho semblarà
sí, sí
perquè
amb el tema
de l'habitatge
dels Jocs Juvenívols
de moment
els cotxes
segueixen allà
aparcats
sí, clar, clar
però és que
tot això
jo ho he explicat
algunes vegades
aquí
vivim en un país
tan garantista
que per moure
qualsevol cosa
hem de fer
molts tràmits
i hem d'autoritzar
i després hem de fer
un concurs públic
i després hem de
hem de fer un
hem de fer una exposició pública
perquè la gent
pugui aportar
si li agrada o no
li agrada
i fer esmenes
etcètera
i tot això
hi ha uns requeriments
arribarà
i jo crec
que en un parell d'anys
ho tindrem
el que no m'atreveixo
a dir-ho
perquè també
tampoc soc
la regidora
d'aquest àmbit
i llavors
jo crec que
els esforços
i l'intent
que això
surti aviat
hi són
sempre apostant
entenc
des del PSC
per habitatge públic
al màxim
possible
de lloguer
no seria?
sí
molt bé
doncs
Isabel Dardé
són les 11 i 37
deixem l'entrevista
en aquest punt
gràcies per haver passat
aquests minuts
aquí a Ràdio d'Esvern
i fins la propera
molt bé
moltes gràcies
bon dia
adeu
adeu
adeu
facebook
m le
m le
m
l-
m
m
Fins demà!