Música
Vinga, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine matinal de Ràdio 2Dsvern,
i ho fem amb l'entrevista del dia.
Avui tenim de convidada, via telefònica,
la Lluna Porta, que és pedagoga, terapeuta i coach,
portaveu del moviment Adolescència Lliure de Mòbil,
que a Sant Just comença a agafar força
i també famílies interessades en formar comunitat.
Bé, saludem la nostra convidada.
Hola, molt bon dia Lluna.
Molt bon dia, què tal?
Bé, molt bé.
Lluna, tu ets una de les famílies que va ser protagonista
del documental Generació Porno,
que va emetre a TV3 fa uns mesos.
Un documental que a la vegada va ser la llavor
perquè un grup de famílies del barri del poble nou de Barcelona
creix la iniciativa Adolescència Lliure de Mòbil.
Explica'ns una mica, Lluna, quin és l'objectiu d'aquest moviment,
si és el de prohibir el mòbil,
si és viable fer-ho en un entorn i en un futur
que cada vegada és més digital.
És veritat, ja fa un any de fet que vam gravar aquesta docuseria
en Generació Porno i va ser una experiència controvertida,
però sembla que va tenir un efecte domino en la societat
i que ha ajudat a que moltes famílies passessin a l'acció.
Llavors, la veritat és que s'han d'aticar tantes famílies anti-mòbil,
però Adolescència Lliure de Mòbils no som ni anti-mòbil ni anti-tecnologia,
tot al contrari, de fet el moviment s'ha organitat per xarxes socials.
El que passa és que molts de nosaltres hem notat,
i cada cop hi ha més informació,
és que a través del mòbil no és neutral
i els serveis d'inmedus dels nostres fills els ha afectat
d'una manera molt impactant.
Llavors els experts ens han donat la raó
i és per això que el que pretén Adolescència Lliure de Mòbils
és educar a les famílies i els docents,
educar a les criatures
i endarrerir, la proposta és endarrerir l'atinença del mòbil propi,
perquè pensem que es pot educar sense tenir mòbil,
igual que l'educació viària,
quan aprens les senyals de trànsit no cal que conduixis un cotxe,
pots aprendre-ho des de petit,
i això és una mica el que nosaltres proposem.
Lluna, com és la pressió social
que tenen mares i pares perquè el primer telèfon es compri
quan el fill o la filla passa els 12 anys,
com si diguéssim, de la primària a la secundària,
quan comencen l'institut,
potser s'ha normalitzat que els 12 anys ja hagin de tenir telèfon mòbil.
Exacte, la pressió és força gran,
ningú vol que el seu fill quedi aïllat,
els humans són essors socials
i des de l'antiguitat el pitjor càstig era el desperrament.
El que passa ara és que la plaça del poble és internet
i quedar fora del ciberespai pot ser l'amor social,
i això no lliga molt bé amb l'adolescència
en què és molt important el reconeixement social.
Per tant, aquest és un dels motius pels quals jo, com a mare,
vaig donar el mòbil al meu fill justament a primer de so,
i el motiu pel qual moltes famílies també donen el mòbil.
De fet, hem llançat una enquesta a Catalunya,
a Adolescència Llibre de Mòbils, que moltes famílies n'han contestat.
De fet, 22.900 famílies l'han contestat a Catalunya.
Això encara no l'havíem incorporat a les dades de Sant Just,
perquè amb les dades de Sant Just, que són d'hi pico,
llavors anem a 23.000 i el rest de l'Espanya a 26.000 en total.
Per tant, estem parlant de xifres increïbles de resposta de famílies
que aquest tema els deu preocupar una mica per respondre a un formulari.
I ens hem trobat en què la pressió social
i el fet de poder localitzar el teu fill són els dos motius principals
pels quals les famílies donen el mòbil abans del que ells es voldrien.
És a dir, per localitzar els infants, no? Bàsicament, també.
Exacte, sí, perquè moltes famílies s'apliquen a Adolescència Llibre de Mòbils,
defensem que hi ha alternatives, que hi ha els mòbils sense internet,
que també hi ha els telèfons que permeten localitzar els fills,
i fins i tot fer trucades, però que no es permeten xarxes socials.
Però moltes famílies desconeixen aquesta opció,
i és una pena, i justament aquest és un dels objectius
i un dels pilars de l'Adolescència Llibre de Mòbils, donar informació a les famílies
i també que es puguin agrupar, perquè hem pensat que si ens agrupem
i som més d'una família que no donem el mòbil, el fill ja no queda fora.
Quins perills hi ha que un nen o una nena usi per primera vegada
un mòbil intel·ligent als 12 avui en dia?
Per exemple, no sé, se m'acut de cara als continguts que hi puguin trobar,
continguts sobretot sexuals?
Clar, els perills són moltíssims.
De fet, s'ha detectat que afecta el seu neurodesenvolupament
també les habilitats socials, afectives i relacionals.
I com a conseqüència, el que tenim són adolescents menys empàctics i reflexius
i que els costa controlar els impulsos més de l'habitual,
perquè l'adolescència és una època en què costa controlar els impulsos
i d'aquesta manera s'empitjora aquesta possibilitat.
I a més a més, tenen poca tolerància a la frustració
i es queden desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè.
I a sobre, queden més propensos a ser victimitzats
i a exercir violència contra els mateixos.
Tot això ho explica molt bé el Francisco Villar,
que és doctor en psicologia i psicòleg clínic de Sant Joan de Déu,
que s'ha especialitzat en la prevenció a la conducta suïcida
de la infància i l'adolescència.
D'un llibre que es diu Com les pantalles de voren els nostres fills,
que ho explica molt bé amb una bibliografia molt extensa.
És a dir, que els coneixements ja fa temps que hi són,
de què és perjudicial.
Perquè, per exemple, s'ha plantejat l'alternativa
de que puguin fer servir un mòbil però que no tinguin internet.
Això seria viable o...?
Sí, exacte. Com et deia abans, des de l'adolescència lliure de mòbils,
defensem aquestes opcions, que hi ha moltes més opcions.
No cal sempre el mòbil amb internet.
Abans de tenir aquests mòbils amb internet en teníem sense
i és una possibilitat perfectament vàlida per localitzar les criatures.
També és veritat que els adolescents no agafen mai el mòbil
quan toquen els pares. Això és una realitat.
És a dir, perquè els nens ja tenen una certa edat
i, si tu vols localitzar-los, aquest objectiu no ho compliràs gaire.
És un altre debat, però, en tot cas,
vull dir que són esmunyadissos en aquest sentit.
Llavors, ell el que vol és servir per una altra cosa.
Per tant, si l'objectiu deu és controlar-lo,
aquesta no serà la via més indicada, justament.
Bé, el que era un xat de famílies a Poblenou,
preocupades per l'edat en què es compra el primer mòbil als fills ha passat,
ara ja és un fòrum de més de 9.000 famílies
amb rèpliques per tot Catalunya i també a l'estat, com ens has dit per tot Espanya.
A Sant Just, quan va arribar el moviment?
Doncs mira, a Sant Just, no et sé dir l'edat exacta,
però jo diria que estem parlant de principis d'any
de manera així més organitzada.
Ja abans havia quedat el grup i, en tot cas,
són una mica més de 300 persones que hi són.
I llavors hi ha també el grup impulsor.
I fa no gaire, es va fer el 13 d'abril una xerrada
al Casal dels Joves, en la qual va venir Francisco Villar.
Va ser una xerrada molt interessant.
I com s'organitza la gent de Sant Just?
Hi ha grup de WhatsApp, de Telegram, quantes famílies?
El grup de WhatsApp, al final, és el que et deia.
O sigui, les famílies no només no són anti-mòbils,
sinó que, malauradament, fem moltíssimes reunions remotes,
fem moltíssimes sessions de xat interminable per organitzar-los entre nosaltres.
Per tant, sí que aquestes són les maneres típiques d'organitzar-nos.
I, de fet, també, les reunions amb l'Ajuntament, que han sigut molt bones,
i des del minut 1, l'Ajuntament ens ha donat suport.
L'Ajuntament de quina forma dona suport?
No sé si fent un ressò de les coses que feu, de les activitats,
o també ha xerrat algun cop amb vosaltres.
Sí, ens ha ofert espai als bulletins,
ens ha atès en diferents reunions,
ens ha facilitat que vingués amb el disco Villar,
fent-se càrrec de les despeses de la xerrada, oferint-nos l'espai.
De moltes maneres, la veritat és que ens han proposat fins i tot col·laboracions.
No, molt bé, és que no tenim queixa en aquest aspecte.
Tant de bo, encara, la cosa continuï i se'n faci més ressò.
El moviment, la iniciativa Adolescència Llibre de Mòbils,
insta a fer el que s'anomena com un pacte social
per introduir els smartphones a partir dels 16 anys.
Ara mateix, gairebé som del 90% dels adolescents que ja el tenen, els 12.
I per què els 16 és l'edat fixada per endarrerir la compra del primer mòbil
i no, per exemple, els 14?
Clar, el motiu principal, crec que no cal ser especialista en veure,
que si tu veus una criatura de 12 anys i en veus una de 16 o 17,
les diferències salten a la vista.
Físicament és un altre tipus de persona, ja sembla més un home o una dona,
i el seu cervell també ha fet uns canvis brutals.
Per tant, el que pensem és que és una edat més idònia
per poder lidiar amb totes les situacions que es donen en el cervell.
Tenim tots aquests impulsos i totes aquestes estímuls
que venen a través dels mòbils, tot i que els especialistes,
molts d'ells diuen que és millor fins als 18 anys
perquè als 16 anys encara tenen un cervell molt immadur.
Però si comparem amb els 12, ja hem passat, per exemple,
que és una etapa molt crítica, que dels 8 als 12 es forma l'empatia
i també es forma el desig sexual.
I si tu, des dels 8 als 12, el que veus és violència sexual,
que el 88% dels vídeos pornogràfics tenen violència sexual,
llavors et pot impactar i afectar amb com serà aquest desig sexual.
Potser t'excitarà la violència en comptes de les relacions afectives sexuals típiques.
Llavors, clar, això és un problema perquè si rebes molta violència,
per exemple, a través dels mòbils,
doncs et pot afectar l'apropament d'un desig sexual sa i també de l'empatia.
I la gent que no té empatia són els psicòpates, és bastant greu.
Per tant, no són coses menors, justament.
Clar, ostres, Déu-n'hi-do. Això també reflecteix.
Ja ens has avançat bastant els efectes negatius dels mòbils
que s'ha demostrat en l'adolescència.
No sé si cal tenir alguns aspectes, tenir en compte,
abans de donar un mòbil al fill o a la filla.
Clar, hi ha un expert que diu, a quina edat li has de donar un mòbil?
A l'edat que tu siguis a gust, en què vegi pornografies sovint diàriament.
Clar, és com tot.
O sigui, si jo prenc una cervesa, com a mare o com a pare, és una cosa,
però tu vols que el teu fill prengui cervesa als 12 anys
o prefereixes que si en pren sigui a partir del 16 i no cada dia.
I no gaire sovint. I que si ho fa, ho entendràs, però tampoc ho promocionaràs.
Doncs és una mica això, no?
Vull dir, els continguts que hi ha no són vermells.
Les xarxes socials estan fetes per a que hi ha dictes.
I la gent que no sàpiga els detalls d'això pot mirar el documental
el dilema de les redes socials, que explica exactament com guanyen els bilions.
És pel número d'hores que es passen els nostres fills a les xarxes.
Per tant, és bastant greu, no?
Llavors, no és menor. És un tema bastant seriós, de fet.
I és curiós perquè hi ha un contrast molt gran a les enquestes,
que de fet avui ha sortit la nota de premsa dels resultats de Catalunya.
I el que diuen és que, clar, hi ha un 85% de les famílies
que estan disposades a fer canvis, no?
Perquè els agrada la idea d'entregar els seus mòbils més tard
als que ja no ho han fet, que els tenen més petits, a partir del 16.
Però, òbviament, necessitaran el recolzament de les altres famílies,
perquè ningú vol que el seu fill quedi fora, no?
Per tant, si hi ha un pacte social, que és el que s'està promovent
des de l'adolescència lliure de mòbils en just i la resta de Catalunya,
doncs això és molt més senzill, no?
Per tant, les famílies que vulguin, o estiguin interessades en saber-ne més,
que contactin amb l'adolescència lliure molt més en just, perquè estan promocionades,
estan treballant aquest pacte social des de cada escola, des de cada AFA,
des de cada centre escolar.
Clar, és lògic, o sigui, això pot dur-se a terme, no?
Retardar a donar el mòbil als adolescents pot tenir el seu efecte
si hi ha una mena de pacte entre totes les famílies, no?
Perquè, clar, que ho faci una sola és com deixar una mica
marginat aquell nen o nena, no?
Si la resta sí que el tenen als 12, per tant, si s'arriba a fer aquest pacte,
doncs tot podria anar més... tindríem més...
És un dels temes clau d'adolescència lliure de mòbils.
De fet, és el motiu pel qual va sorgir aquest grup, no?
La persona que ho va crear, l'Elisabet García Permanier,
al barri de Poblenor de Barcelona, ho va crear per això, no?
Perquè estava preocupada, doncs, perquè el seu fill passava la secundària
i com ho faria tot això, no?
I llavors, parlant amb altres mares, doncs va decidir crear aquest grup
perquè hi havia aquestes inquietuds.
I curiosament, a l'enquesta s'exprimeix això, no?
Que 90% de les famílies estan d'acord en que regulin els usos dels mòbils.
I un... és una xifra increïble.
Un 80% volen entregar-lo a partir del 16 o més d'un 80%,
però, en canvi, 6 de cada 10 l'entrega als 12 o abans dels 12.
I els motius aquests que dèiem abans, la presó social
i la por de no poder localitzar el teu fill.
Per tant, clar, és aquest el motiu de ser de la nostra associació,
una miqueta, de poder facilitar que la presió social baixi
i també explicar que hi ha alternatives, no?
També molt interessant el que comentaves del negoci de les xarxes socials,
que, vaja, que el seu negoci és el temps, no?
Treure temps de menjar-se el temps, no?
El seu negoci és crear addictes, perquè si no tens gent addicta,
doncs no estan tanta estona a les xarxes.
I llavors, crea, per exemple, l'escroa l'infinit,
perquè, clar, abans no hi havia l'escroa l'infinit,
hi havia un moment en què tu paraves de...
No hi havia res més nou, doncs paraves de mirar les xarxes socials en qüestió.
Però quan hi ha l'escroa l'infinit, és com Netflix,
doncs abans que hi hagués aquest escroa l'infinit
i que et posi el següent capítol automàticament,
tu potser paraves el primer capítol o el segon,
però no tant miraves sis seguits.
Però ara, amb l'escroa l'infinit, els adults ens costa.
Clar, imaginem les criatures.
És molt més complicat.
Per tant, és un tema que és molt interessant de veure aquest documental,
perquè t'explica exactament com van anar evolucionant
i com van anar contractant justament especialistes en el cervell
per fer-nos addictes.
I que ens facin els adults addictes, doncs és una cosa que dius,
bueno, si nosaltres ho acceptem,
però clar, el problema és que estem parlant de menors que...
Sí, sí, clar.
Per tant, els responsables d'últims som nosaltres.
I això, i estem d'acord.
Clar, el problema és no per què no donar-los, sinó per què li donem.
Aquesta és la pregunta clau que ens hauríem de fer.
O sigui, ha d'haver que hi hagi més avantatges que inconvenients.
I ara mateix, això està entredit.
Les institucions us donen suport per fer una normativa
que reguli la data adequada per fer servir el mòbil.
Hi ha peticions a Change.org perquè el Congrés prohibeixi
l'ús dels mòbils en menors de 16 anys.
Clar, aquesta petició no és la de l'adolescència lliure de mòbils,
és una altra iniciativa,
que el que val és la prohibició, que no és la nostra via.
Nosaltres mai hem demanat prohibir, mai ho hem enfocat d'aquesta manera.
Sempre hem enfocat en educar les famílies, educar les criatures,
educar la societat, els docents, el que sigui.
De fet, l'escola són els primers que han donat les grans alertes
que això no va bé.
Però, clar, ara ho tenen més fàcil, perquè tenen el suport de les famílies.
Abans no sabien si havien de prendre mesures o no,
o si tenien la putestat de fer-ho.
Però el cas és que no és la nostra via.
La nostra via és educar, tenir més informació,
que la informació sempre és poder, i després també unir-nos,
perquè d'aquesta manera, si fem comunitat, és molt més senzill
rebaixar la pressió social.
I aquest és una mica els nostres eixos, això,
i el que sí que hem demanat ajuda a les institucions,
perquè l'escola no regulem nosaltres.
Nosaltres podem decidir no comprar el mòbil
o no donar-lo a casa nostra.
Però si el professor diu,
tothom treu el mòbil, el teu fill que no té el mòbil queda discriminat.
Per tant, això és més pressió social que no necessitem.
Per tant, aquí sí que hem demanat que l'escola siguin lliures de mòbils,
justament per no augmentar la pressió,
i també perquè creiem que el pati, els alumnes,
s'han de mirar els ulls, han de jugar,
han de discutir el que sigui, però socialitzar de veritat.
Creiem que no els fem cap favor
que estiguin tots en un banc asseguts mirant les pantalles individualment.
Per tant, veiem que això és robar-los la infantesa,
i per això també varen demanar,
i per sort les institucions ens varen escoltar,
doncs de que reculés el tema a l'escola,
i a prop de setembre, al curs que ve, està previst,
que els instituts es reguli,
i això el que estarem molt atents nosaltres, en que realment sigui així,
perquè em sembla importantíssim,
perquè són moltes hores que es passen a l'escola.
Que reguli l'ús dels mòbils a les aules, a les escoles,
almenys o que, per exemple, a l'entrada de l'escola no...
que l'hagin de deixar en algun lloc, o que l'hagin d'entregar, guardar,
en alguna mesura d'aquestes.
Exacte.
Sí, això són les festes que vam fer,
i doncs el departament hi va estar d'acord, per sort,
i doncs ara el que hem de fer una miqueta és vetllar perquè es compleixin,
i com a altres coses que tenim en perspectiva,
doncs també és fer un seguiment en la legislació i regulació
de l'abús que estan fent les companyies tecnològiques
a través dels telèfons mòbils i de les xarxes socials,
que estan provocant tots aquests problemes
i d'angibles judicis pels nostres adolescents i preadolescents.
Llavors, això, hi ha unes normatives que no s'estan complint,
i d'una altra banda, que tenim una comissió jurídica
que s'està dedicant a fer una mica de seguiment d'això,
perquè, bueno, igual que s'ha fet a Estats Units,
que s'han denunciat les tecnològiques,
doncs aquí també estem mirant de veure quina és la nostra sortida
per també ajudar a que això se solucioni d'una manera més bona per tothom.
Podria ser un punt fluix l'excessiva diversitat
que pugui haver d'opinions entre pares i mares d'adolescència lliure de mòbil?
De moment hi ha molt de consens, la veritat.
Des del moviment de seguiment, un 30.000 famílies a tot Espanya
i unes 23.000 a Catalunya,
em sembla que és un seguiment molt gran.
I la magia de famílies, doncs, tenen clar que hi ha uns prejudicis
i algunes no saben com lidiar amb aquest tema de quan l'hi dono,
quan no l'hi dono, quina alternativa tinc, com ho gestiono.
Però fins i tot les persones que han donat el mòbil estan preocupades.
No està tot perfecte a casa seva.
De fet, hi ha moltes discussions constants,
perquè els mòbils i les xarxes socials i el joc de la pell,
tot això genera moltes discussions socials i problemes de parella.
És un tema complicadíssim de gestionar
i les famílies que tenen adolescents us ho poden certificar.
Llavors, és un tema que com més informació hi hagi
i com més acompanyament hi hagi, millor.
Perquè és una cosa que fins fa ben poc no en teníem informació d'això.
La gent que havia estudiat el cervell, la gent que havia estudiat psicologia,
això no estava a la carrera, perquè és una cosa molt nova.
Per tant, ara tenim moltes més dades,
perquè el Marc va sortir el llibre que es diu The Anxious Generation,
la generació ansiosa, del psicòleg social Jonathan Haidt,
que us recomano que visiteu el web, és molt interessant.
I els Estats Units estan molt forts ara proposant,
el mateix que proposa l'adolescència al llibre de mòbils, de fet,
i donar-los alternatives al mes, perquè si us treus el mòbil
i són nens que se'n acostumen a les pantalles,
alguna alternativa hauran de tenir, no?
El carrer, de socialitzar, tot això, de treballar.
Perquè, com sempre, quan treuen una cosa, ha d'haver algun substitut,
i això és el que hem de treballar també entre tots.
La iniciativa està prenent o està impulsant algunes accions,
no només a nivell de Sant Just,
sinó a nivell de tot Catalunya o inclús, no sé si a nivell espanyol?
Sí, de fet, col·laborem molt amb Espanya,
treballem a la coordinació espanyola de l'Ascens del Llibre a mòbils tots junts.
Per tant, estem en contacte constantment i ens retroalimentem,
i el 26 de maig estem preparant una trobada a Catalunya presencial,
perquè ens venia molt de gust també trobar-nos,
que fins ara les coses on-line i ens ve molt de gust també trobar-nos cara a cara,
que justament sembla una mica una paradoxa, no?
Doncs que volem una infantesa i una adolescència lliure a mòbils
i nosaltres ens hem de passar més hores per poder-ho fer possible
davant de les pantalles.
Molt bé. Doncs, escolta'm, Lluna, us podem seguir al Twitter, no?
Teniu una compta de Twitter?
Sí, tenim una compta de Twitter i tenim una pàgina web que es diu
www.adolescencialibredemóviles.es.
L'hem fet en espanyol, l'estem traduint a les diferents llengües de la seta espanyol,
per tant, la trobareu, i ara ja, no sé si ara ja,
fins i tot aquesta setmana crec que ja la publicàvem en català,
però bé, podreu entrar aquí i veure molts recursos,
moltes alternatives, moltes propostes,
perquè les famílies puguin tenir informació i els docents també.
Fantàstic. Doncs ha estat un pla parlar una estoneta amb tu, Lluna.
Entrarem a la web també i a les xarxes per anar seguint
totes les propostes i les diferents trobades i xerrades que aneu fent
i aquí és en just també a seguir la pista del grup de famílies
que bé, que també està impulsant aquest moviment
Adolescència en lliure de mòbils.
Moltes gràcies.
Vinga, doncs que vagi bé i bon dia.
Bon dia.
Adéu.
Adéu-siau.