Música
Ara són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern,
això és el magazín de Matins, la Rambla.
A continuació, l'entrevista del dia serà una entrevista que de fet es va emetre
la setmana passada al magazín de Tardes al Refugi,
un magazín conduït per en Dani Martínez,
va fer una entrevista molt sentida,
una entrevista a la Imma Periques i a la Dolors Cardona,
Sant Justenques, que, doncs bé, en motiu de la festa major de l'Ateneu
van rebre una distinció d'honor,
entre altres també socis i sòcies de la gran entitat cultural,
per haver complert els 25 i els 50 anys de sòcies de l'Ateneu.
Deixem ara a continuació aquesta entrevista de Refugi,
aquí, al magazín de Matins, a la Rambla.
Avui parlarem amb les sòcies d'honor de l'Ateneu d'aquest 2025.
Recordeu que la festa major de l'Ateneu va ser a finals del mes de maig
i avui ens visiten l'Imma Periques i la Dolors Cardona.
Sara, bona tarda, com esteu?
Oh, molt bé, molt bé.
Què tal?
Moltes gràcies d'anir.
Perfecte, no? Aquí disposats, el que sigui.
Home, és que va ser un acte molt bonic, no?
Allà al Pati del Roura,
que us van fer també aquesta entrega d'aquest reconeixement d'açòcies d'honor.
i què vau sentir que us va generar aquest reconeixement?
Ja, bueno, a mi, de moment, una sorpresa,
perquè no me'n recordava que fes tant temps que estava inscrita allà,
però realment...
Quant de temps?
25 anys.
25 anys.
25 anys, eh?
I, bueno, em va sorprendre,
em va fer molta il·lusió que això es reconegués,
que se'n recordessin de mi,
i en aquell moment,
doncs, al veure tota aquella gent que teníem al davant,
doncs, feia una mica d'impressió,
perquè jo, que soc molt gran,
fa pocs anys que estic aquí realment a l'Ateneu,
però, bueno,
i des del primer moment que vaig venir a viure,
perquè abans de viure hi havia vingut a treballar
des de l'any 72 que estic aquí,
Carai.
Doncs, quan vaig venir a viure,
la primera cosa que vaig fer va ser apuntar-me a l'Ateneu
i a Sant Jo Solidari.
Ahà.
Sí.
Sí, sí, que xulo.
Que xulo.
I, Dolors, tu també 25 anys o més?
No, jo 50.
Fuf!
Clar, és que a mi 25 per la Dolors em semblava poc,
perquè dic, home, és curiós.
I tampoc me'n recordava, eh, que feia els 50 anys.
Carai.
Jo va ser una trajectòria molt curiosa,
perquè vaig entrar a través de les Cies.
Clar, com la meva avia,
la meva avia estava a les Cies, també.
Ah, sí, sí.
I a través de les Cies,
l'Ateneu anava recuperant,
perquè t'estic parlant de l'any 60 i pico.
Jo tenia 14 o 15 anys, 67 o 68.
L'Ateneu anava recuperant
el que havia d'haver sigut l'Ateneu,
perquè va ser realment,
després de la guerra,
va ser bastant castigada,
la llengua i tot.
i anaves veient tota una sèrie de socis,
més grans que nosaltres,
que agafaven la responsabilitat
i van començar a engegar tots uns projectes,
que ja els tenien anteriorment,
de cultura,
d'excursions,
el billar,
totes les coses, no?
Vull dir,
jugar a ping-pong
i portar bones conferències.
Això t'estic parlant,
entre els 60 i 70
ja portaven conferències magnífiques.
van fer l'escola,
l'escola de l'Ateneu,
com a primer projecte,
crec,
a Catalunya,
d'escola catalana
portada per pares.
Clar,
jo tot això era molt joveneta,
però tot això,
a casa meva,
que no hi havia tele ni hi havia res,
a la taula se'n parlava molt,
perquè a l'hora de fer
la segona etapa de la CES
amb el senyor Banyes
eren molt amics del pare
i de la mare
i tot aquest projecte
de cariar l'excursionisme
una altra vegada
amb una base cultural
i amb uns ideals catalans,
doncs ho vaig respirar-ho molt.
Ho respirava,
per mi l'Ateneu
era un espai
que hi podia anar,
però l'Ateneu
també ho respirava a casa,
comentàvem tot,
es comentava tot.
Jo recordo molt
la meva àvia
parlar de la secció excursionista,
del cinema de l'Ateneu,
que eren espais
d'oci i de lleure
del nostre poble.
Deixeu-me que us pregunti
sobre com va ser
el vostre primer contacte
amb l'Ateneu.
Tu ja ho has definit
una mica, Dolors,
per això començo amb tu.
Més o menys
serien aquests primers records,
amb les CES,
les excursions...
Sí,
jo primer vaig iniciar-me
a anar d'excursió
als 14 anys.
Era un excursionisme
que també t'hi entrava
en moltes conferències
i moltes coses,
era un excursionisme cultural
i la gent que ho portava,
els monitors,
tenien 18 anys o 19
i es van proposar
en contacte amb el CEC,
donant-se una cultura excursionista
molt interessant.
A partir d'aquí,
jo només pagava
com a soci de CES,
però arriba un moment
a l'any 70,
per això és el moment
que entro
a ser sòcia
de l'Ateneu
a l'any 75,
perquè es demanava
que els que entràvem
a les CES
i pagàvem com a socis
també havien de pagar,
ajudar l'Ateneu
a pagar,
les instal·lacions
i tot això.
Sí, que ara ja és una cosa
que diguéssim
que ja va per ser,
que quan t'inscrius
en una secció de l'Ateneu
hi ha formes part també
del centre de l'Ateneu,
però abans això
no era així,
no?,
en els seus inicis?
En els seus inicis no,
perquè era,
pensa,
que allà anàvem
gent molt jove
que començàvem a treballar
i allà ho pagaves
amb els teus diners.
Però no,
està clar,
no hi havia un altre.
Era com et veig
a tu, Dani,
moltes vegades,
no?,
de quina manera
aconsegueixes les coses
a base de treball
i d'esforç personal
i econòmic, eh?
Totalment.
Imma,
com va ser la teva experiència?
Doncs jo diria
que també vaig entrar
a l'Ateneu,
bueno,
estava en plena,
en plena època de treball
i aleshores...
Clar,
en el teu cas
estem parlant
a principis de segle,
no?,
com aquell que diu?
Exacte.
A principis d'aquest segle.
Jo vaig venir aquí
a viure l'any 99,
i o sigui que ara farà,
en juliol farà 26 anys.
Bueno,
doncs,
com que jo tenia realment
el temps molt,
molt ocupat
amb la feina que feia,
en realitat,
on vaig entrar,
on vaig posar els peus,
va ser també
a les CES,
eh?
I vaig fer alguna excursió,
perquè, clar,
es feien dissabtes
o es feien diumenges,
majoritàriament,
i vaig anar
a alguns dels sopars
de lluna plena
que havíem disfrutat
molt,
molt,
molt,
molt.
Alguns,
ja no hi són,
dels que eren
i que feien molta gresca.
Molta gresca,
cosa que fa
una certa tristesa,
però, bueno,
jo vaig entrar per allà
i després,
al tenir més temps lliure,
últimament,
doncs,
hi he pogut participar,
hi he pogut participar-hi més.
Clar.
i deixeu-me que us pregunti
sobre aquells canvis significatius
que recordeu de l'Ateneu.
La Dolors potser té
algun referent més,
però, clar,
per exemple,
hi ha hagut aquest canvi de junta,
no?,
fa uns anys,
que ara des de fa uns anys
ho està portant també
Miquel Obrador
i el seu equip,
o, per exemple,
també el Pati del Roure
ha viscut
alguns canvis,
no?,
amb aquesta nova escala
d'emergència
que ens ha permès,
també tenir més seguretat
a la sala del cinquantanari,
però ha trencat una mica
també aquella germanor
i aquell espai
que potser tenia més,
que respirava més,
ara també amb la venda
de la sala gran,
no sé,
quin moment de canvi
recordeu més?
Jo, bàsicament,
l'Ateneu sempre,
arrel d'haver fet
l'escola catalana,
sempre portava un deute,
un deute econòmic
que li quedava penjat.
Arriba un moment
que l'Albert Macià,
el Manel Ripó,
i el Jaume Campreciós,
que és l'Ajunta anterior
a la del Miquel,
doncs,
a través també
que l'Ajuntament
fa un pacte
i la sala gran
de l'Ateneu
s'havia de renovar
i tot això,
en aquest pacte,
doncs,
l'Ateneu aconsegueix
uns diners també,
perquè representa
que a veure
la sala gran
però hi haurà
sempre alguna cosa
que coordini
tant l'Ateneu
com l'espai aquest nou.
A partir d'aquí
que es té diners,
això va molt bé
perquè ha permès,
va permetre
poder fer una sèrie
d'actuacions
que ha culminat
amb el Miquel,
aquesta junta del Miquel,
que realment
és que l'Ateneu
no para.
i coses molt interessants
i un dels objectius
que portava
introduir gent jove
que ho està aconseguint
amb el teatre
i amb les CES
que hi ha el Martí també
i amb les CES
vull dir,
això és molt important
i penso que
estem en un moment
com molt esplendorós
però hi ha un treball
per exemple
per exemple
l'anterior
a l'anterior
al Macià
van aconseguir
també
l'anterior
junta
que el bar
quedés de lloguer
perquè el bar
era important
que el portés
a una gent
que donés
una riquesa
també
a l'Ateneu
doncs aquest cantó
del bar
ja veieu
que ara està
més que solventat
perquè ara hi ha
una gent que ho porta
que és meravellós
que a més també
tenen dos restaurants
més a part d'aquest
vull dir que
ho porten molt bé
xerrues
que tot això
va anar assentant
una mica
l'economia de l'Ateneu
jo crec que ha donat
molta vida a l'Ateneu
també
perquè hi hagi
aquest restaurant
sí, sí, totalment
Ima, deixa'm preguntar-te
a tu sobre
l'espai de relacions
i vincles
perquè l'Ateneu
no deixa de ser això
i a més a més
tu ets autora
d'un llibre
que acabes d'estrenar
fa molt poquet
és veritat
i licor de ranyons
pot ser?
licor de ranyons
mira, tinc bona memòria
tinc bona memòria
bona memòria
i el vas estrenar allà
el vas presentar allà
sí, bueno
jo aquests dos últims anys
he fet moltes coses
allà dintre
perquè vaig fer
una exposició
de quadros
vaig participar
en una altra exposició
amb la Mariona Rivalta
i la Pilar Carseller
van fer aquella representació
d'un treball
que havien fet
sobre la Karen Blixen
de Memòries d'Àfrica
que jo crec que va ser
molt maco
i la vam representar
dues vegades
ara es va presentar
aquest llibre meu
és a dir que
d'alguna manera
he rebut
la possibilitat
de fer tota aquesta
d'oferir
aquesta feina
que hem fet
nosaltres
i per una altra banda
doncs bueno
doncs he ofert
també una mica
aquest aspecte
és a dir
que jo he rebut
i he intentat
donar una miqueta
no
però
ara que parleves tu
de joves
jo hi ha una cosa
que estic pensant
i ja sé
que ens preguntaràs
després pel futur
però jo t'ho engego ara
val d'acord
t'escoltem
sí
amb el Ton
hem parlat
alguna vegada
i amb l'equip
també
que també
està a la Junta
que seria molt bo
si poguéssim
obrir
a l'Ateneu
les persones
amb discapacitat
l'Ateneu
té espais
l'Ateneu
té gent
preparada
doncs
amb música
amb pintura
amb teatre
hi ha moltes disciplines
està clar
hi ha moltes disciplines
i a mi
m'encantaria
seria el meu somni
pensar que
algun grup
de les persones
amb les que jo
tracto
clar perquè
tu també
ets una figura
molt important
per no dir
fundadora
de Nou Xanfrà
sí
clar
jo vaig ser
fundadora
amb uns pares
del Xanfrà
i aleshores
bueno
vam començar aquí
ah
mira això no ho sabia
al costat
al costat de Can Sagrera
ostres
a l'any 72
o sigui
ja fa 52
jo sempre us he ubicat
a Sant Feliu
mira que bé
bueno perquè tu ets bon jovenet
clar és que jo al 72
no estava viu
però jo la tenia localitzada
ja
sí eh
jo recordo això
doncs
estàvem allà
i bueno
i aleshores una mica
la meva idea
és dir
estem parlant
d'integració
d'aquestes persones
en el món escolar
en el món laboral
les coses no són fàcils
però
jo crec
i realment
aspiro
i em faria una il·lusió
tremenda
doncs
aconseguir que
poguéssim entrar
potser una mica
de moment
una mica
tímidament
i utilitzar
eines que té
l'Ateneu
perquè aquestes persones
poguessin
tenir
part del seu lleure
aquí dintre
això
m'encantaria
vaja
això seria ideal
pel nostre poble
que bé
que bé
jo també penso
que seria
una cosa magnífica
que també donaria
molt de valor
a l'espai cultural
de l'Ateneu
obrim un altre bloc
que és el de cultura
i compromís
a mi m'agradaria
preguntar-vos
per què vol dir
per vosaltres
fer cultura
des de la proximitat
i el voluntariat
que també és una paraula
que crec que s'ha de posar
molt en valor
perquè moltes de les tasques
que es duen a terme
des de l'Ateneu
no tenen un afany de lucre
no tenen
un espai
diguéssim
per
guanyar diners
sinó que senzillament
es fan des de la voluntat
de fer-ho
Dolors
tu com ho veus això?
jo dintre de l'Ateneu
he tingut diverses etapes
hi ha hagut moments
que m'he pogut fer un voluntariat
o portar coses
a nivell de les sies
quan era més jove
que eren
jo que sé
una secció infantil
o participant
en moltes coses
o ajudant a muntar coses
aquesta etapa
ara correspon
sense deixar-la
perquè participo
com a persona
que m'hi porten
però crec que
la prepara una altra gent
i ho fan molt bé
però ara estic
amb el tema de la llengua
amb Òmnium
estic amb el tema de la llengua
que també esteu fent
feina molt bonica
la Teneu
perquè hi ha el cinema per xics
exacte
el cine xic
vull dir
és important
el tema de la llengua
és important
ara fa pocs dies
també des d'Òmnium
es va connectar
amb l'escola
amb l'escola
amb el tema del català
amb les parelles
que fa des de l'escola
parelles lingüístiques
i junt amb les CES
agafant aquestes parelles
lingüístiques
vam fer una sortida
fins a ensenyar-los
el que era
la penya del moro
allà els hi vam
la regia d'ell
la Montserrat regia d'ell
els hi va explicar
la història
tot en català
i ens va venir
com 10 o 12 persones
diferents
no?
amb les seves parelles
i va ser molt agradable
aquesta implicació
va ser poble
ens vam aproximar
uns als altres
i evidentment
vam acabar cantant
eh?
això no
és una cosa
que es portava
la música uneix
i va ser molt bonic
jo estic ara més aviat
amb aquest tema
i l'altre
doncs mira
vull dir
en beneficio
de la quantitat
de coses
boniques
que trobo
a l'Ateneu
i amb aquests 25 anys
de sòcia
Imma
com creus
que la funció
de l'Ateneu
com a poble
de Sant Just
ha pogut canviar
perquè al final
també juga un paper
molt important
a la vida del municipi
sí, sí
jo crec que realment
ha tingut un paper
i el té
aquest paper
important
d'oferir
activitats culturals
a part de les activitats
d'aprenentatge
de música
i de teatre
i d'aquestes altres coses
que hem parlat
altres activitats
com la tertúlia
els concerts
els documentals
els documentals
tantes coses maques
però
seguint una mica
en el fil
que us deia
i també agafant
el que tu has dit
de la penya del Moro
una altra cosa
que tindríem
que intentar
és que
aquestes persones
que potser
no se senten tan
integrades
en el poble
tot i que n'hi ha
que són aquí
des de fa molts anys
també sentissin
l'Ateneu
com a seu
perquè
és a dir
que també
hauríem de treure
persones que potser
no senten tant
el català
la llengua
la cultura nostra
però que
sapiguessin
sapiguessin
fer-ho atractiu
perquè ells
també s'integressin
i d'alguna manera
també s'integressin
més
com a persones
dins d'aquest
país nostre
clar
amb això
estic molt d'acord
i a més també
penso
i aquí
em dóna l'oportunitat
d'obrir un altre meló
que és el fet
que a vegades
de Sant Just
no és que siguem elitistes
però a vegades
em dóna la sensació
que si no ets
de Sant Just
de tota la vida
no pots ser Sant Justenc
i
crec que
aquesta imatge
és una imatge
errònia
que s'hauria de trencar
perquè al final
hi ha gent
que potser
porta 25 anys aquí
o porta 30 anys aquí
i que ha donat
i s'ha esforçat pel poble
i ha aportat
i s'ha involucrat
amb les activitats
a nivell cultural
com sigui
i té el mateix valor
i el mateix dret
de sentir-se Sant Justenc
com un que ja ha viscut
i que potser no ha fet
ni la meitat de feina
jo aquí d'Ani veig
un problema econòmic
ser de l'Ateneu
vol dir peles
també
jo ho sento molt
quan vam començar
vam intentar integrar
la classe treballadora
molts companys
que havien treballat amb mi
es van fer socis
teníem gent
que venia
però
sí
de l'Ateneu
soci
per això va haver-hi
un problema
a partir d'aquí
era difícil
que la gent de les CES
es fes
es fes soci
no perquè no valoreixis
que et deixessin l'espai
és que
és car
és car
i actualment
és un dels problemes
l'Ateneu és d'elite
en el fons
és una mica elitista
si tu tens l'oportunitat
ara no tant
potser perquè
és més obert
però
no és un problema
que no vulguem
que la gent
captar la gent
però això que estàs dient
de l'Ateneu
jo crec que és
extrapolable
el poble en si
jo crec que és una cosa
extrapolable
de forma orgànica
s'ha anat generant
és que aquí tenim
fixa't que som el poble
més car de Catalunya
només pagant
impostos
ens hem convertit
en el poble
més car de Catalunya
la gent nostra
la gent pròpia
del nostre país
la gent nostra
els nostres fills
ja han d'anar a viure
no a Sant Feliu
i a Esplugues
ja se'n van a viure
cap al Berguedà
cap a Olot
és a dir
estem fent
una explosió
que la gent
se'n va cap a altres llocs
no és una qüestió
de Sant Jus només
sinó la corona
la corona metropolitana
tu ho veus
com un problema
jo veig que fan
santíssimament
de marxar
de l'àrea metropolitana
és salut
és salut
que realment
Sant Jus
s'hi veu molt bé
efectivament
però realment
si anéssim una mica
obrint
aixamplant
i que la gent
vagi per tot
per tot el país
a viure
tenim un tros
de país
però
el que mou
la gent
són dues coses
poder tenir
una economia
i poder
que aquella petita
economia
que ara tens
et pugui servir
per pagar-te el teu pis
per pagar-te el teu...
és que no s'arriba
però és que això
i aquest és el gran drama
si no és que vagis
per promunça
que també és difícil
aconseguir
però ara ja potser
m'estic allargant
no us estic tallant
perquè em sembla
superinteressant
el debat
però el problema
de Sant Jus
i el jovent
es troben d'un altre
han de treballar
moltes hores
perquè fan moltes coses
i el temps lliure
que nosaltres podíem dedicar
perquè jo tenia
vuit hores de treball
em dedicava
a l'Ateneu
me n'anava a l'Ateneu
i allà era el meu lloc
de trobada
és difícil
no és fàcil
Sant Jus
ens serà difícil
però és que
la meva
la meva il·lusió
opció
seria de dir
bueno
Sant Jus
és estupendo
molt bé
i mirem
de mantenir
i millorar
Sant Jus
tant
tot possible
però que la gent
es dispersi
cap altres parts
no, això val la pena
escolta
jo trobo
és salut
mirem-ho
mirem-ho
mira, amb el Covid
va haver-hi molta gent
mira, amb el Covid
molta gent
que vivia a Manresa
ha anat a veure
a Solsona
perquè tenia treball
d'això
per aquí
i llavors
si això li permetia
treballar a Solsona
al pis de Manresa
això ja va ser
una cosa obligada
però la gent
ho va fer molt de gust
de marxar
jo si tornem a l'Ateneu
jo l'únic que trobo
l'Ateneu
és difícil
és car en el fons
pel moment d'ara
és car
no perquè
no és culpa de l'Ateneu
però
mira, jo sí
per ser sòcia
de l'Orfeó
pago
per ser sòcia
de les Cies
pago
i per ser sòcia
de l'Ateneu
pago
vull dir
quan t'havia aquest rebut
vull dir
se't tiquen els pèls
de punta
jo estic pensant
a veure
si som
un dels pobles
més rics
que hi ha
en aquest país
no podríem crear
unes beques
perquè hi hagués gent
que pagués la meitat
del que s'ha de pagar
o una cosa així
si som rics
demostrem-ho
que ho som
i que ho som
de veritat
no?
no només
amb els carrers
no només
amb les festes
sinó també
amb les coses
del dia a dia
diguéssim
sí
jo crec que això
seria
una opció
que permetria
en aquestes persones
que diem
que no poden accedir
que si hi ha algú
que la traiem
que li interessa
el que s'està fent allà
doncs també
ell pugui
pugui
entrar-hi
no?
totalment d'acord
últim bloc
obrim el bloc
de futur i relleu
perquè m'agradaria
parlar també
de les generacions joves
que ho hem començat a fer
de fet
però m'agradaria saber
doncs això
què podem fer
o què es pot fer
o què li podem dir
a les generacions joves
que es vulguin apropar
al món associatiu
i cultural
perquè ho estem veient
per exemple
amb la sala
amb el CUP
no?
associacions joves
que tenen ganes
de seguir fent coses
a Sant Just
que els hi podríem dir
perquè seguissin
anys i anys
i anys
50 com els que porta
la sòcia
o 25 com els que porta
la Imma
que agafar un compromís
i creure't
que aquell compromís
tires endavant
sigui cultural
sigui
per exemple
la sala
ara és més reivindicativa
la Teneu
que em sembla
fabulós
jo vull dir
admiro aquests nanos
que en la societat actual
saben el que
reivindiquen
el seu futur
jo els hi demanaria
els hi diria
que no es desanimin
que les coses
al final surten
i mica en mica
el que passa
és que els grans
ens han d'implicar
més amb ells
però ells
no estan
a la Teneu
no perquè
és per això
la part econòmica
marca
però ja està bé
en qualsevol
organització
que hi hagi gent
des de fora
que empenyi
també va bé
perquè tot això
ajuda
a anar fent
una evolució
a dins
de les associacions
o institucions
que si no
tendeixen
a viure
amb més comoditat
però si hi ha gent jove
que empenya
des de darrere
tot això
ens és molt bo
i gent molt formada
gent que està
jo he tingut
poc contacte
perquè alguna vegada
he pogut anar
a alguna reunió
i estan
jo
m'entrec el barret
vull dir
saben
el que és ser
un Teneu
ells són
un Teneu
popular
però ells saben
el que és ser Teneu
i el compromís
que comporta
estar en un Teneu
sí sí
molt interessant
també aquesta
aquesta visió
més reivindicativa
com comentava la Dolors
i tanquem ja
com us agradaria
que fos l'Ateneu
d'aquí
10 o 20 anys
ui
sé que és un repte
sé que és un repte
però
és que no hi he pensat
ni poc ni molt
però jo veig això
eh
l'obertura
que allà
hi pugui entrar
més gent
gent d'altres condicions
gent que a través
de l'Ateneu
doncs s'enriqueixi
amb la cultura
del nostre país
i gent que també
porti
doncs
les seves reivindicacions
que dius tu
o la seva manera
de veure la vida
i que ens
ens enriqueixi a tot
és a dir
que pot ser
un feedback
no?
com vas materialitzar això?
doncs
de veritat
que no
no ho veig
però
és qüestió de rumiari
sí
és qüestió de rumiari
jo veig
que les seccions
que tenen gent jove
per exemple
la CIES té un grup
el teatre
el teatre
ha sigut extraordinari
la factoria de teatre
que s'ha muntat ara
i segur que em deixo
algun altre
lloc
aquesta gent
li donarà futur
serà un futur
perquè agafaran la cultura
agafaran
altres aspectes
més que el reivindicatiu
però hi haurà un moment
que això s'ajuntarà
perquè per necessitat
vull dir
també serà necessari
que aquests problemes
que a més afectin
directament a les persones
també vull dir
la Teneu Nostra
la Teneu
que ens ha anat bé
perquè no hem tingut
les problemàtiques
han partit de diferents punts
doncs jo penso
que hi haurà un retrobament
que ja hi és
perquè hi ha una col·laboració
vull dir
si fan una verbena
o així
hi vagin
jo què sé
jo veig col·laboració
saps
i llavors
sí
jo crec que el futur
de la Teneu Nostra
és seguir
aquesta línia cultural
de tradició
ser un lloc d'acolliment
a veure com ho podem solucionar
el tema
sobretot dels diners
però mira
jo vull dir una cosa
el tema dels escacs
hi ha nanos
que no tenen joves
de 40 i escaig d'anys
que estan amb el tema
de la família
que a través de les escacs
d'anar a jugar una hora
estan dintre de la Teneu
vull dir
hi ha cosetes puntuals
que ajuden
que ajuden
potser no poden agafar
un compromís fort
però hi són
doncs amb aquest desperit
de seguir fent xarxa
de seguir fent Ateneu
i de seguir fent Sant Just
doncs finalitzem l'entrevista
amb les sòcies d'Honor
Imma Periques i Dolors Cardona
moltíssimes gràcies
per estar aquí amb nosaltres
l'honor ha sigut nostre
gràcies
un plaer
que vagi molt bé
gràcies
gràcies a tu