Vinga, ara mateix són les 11 i 13 minuts.
Esteu escoltant ràdio d'Esvern, l'emissora d'aquí, de Sant Just.
Això és la Rambla, el magazine matinal.
Comencem la segona hora i, com sempre ho fem,
serà amb l'entrevista del dia.
El convidat d'avui és el Sant Justenc, Nacho Palacios,
jugador del primer equip de l'Atlètic Sant Just, futbol club,
que el cap de setmana passat va fer història.
Va guanyar 4 a 1 a la final del Play of the Sons,
cap a la Lliga Elite, contra el San Juan Atlético Moncada,
amb una fita històrica, perquè mai abans el club,
en els 15 anys d'història que té,
s'havia posicionat en una lliga tan exigent.
Parlem ara amb el Nacho, que ja el tenim connectat.
Hola, Nacho, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Primer de tot, felicitats i enhorabona per aquesta fita.
Ara sou del Lliga Elite.
Moltes gràcies.
Nacho, és l'objectiu que us vau marcar l'inici de temporada,
poder fer alçar aquesta lliga?
Sí, la veritat és que des dels 15 anys d'història que portem al club,
mai ens hem posat sostre,
i els límits sempre diem que ens els posem nosaltres.
A l'inici de cada temporada, sempre ens exigim al màxim,
i per tant, l'objectiu sempre serà ascendir,
i cada vegada en voldrem més.
Per situar l'audiència que ens escolta,
la Lliga Elite és l'antiga Superliga catalana, no?
Sí, ara fa un parell d'anys,
abans, després de primera catalana,
ja passaves directament a tercera divisió nacional,
i fa un parell d'anys que van crear aquesta Superliga catalana,
que és un grup només amb els millors equips de tota Catalunya.
És una mica una lliga, un pont,
potser per facilitar el pas de l'àmbit futbolístic català a l'Espanyol,
davant d'un increment de nivell de competència.
Quants anys portava el primer equip de l'Atlètica a primera catalana?
Doncs ara em penso que ja portàvem quatre anys,
amb el tema del Covid ja he perdut la nocia dels anys,
però crec que sí que portàvem quatre anys intentant pujar a la següent divisió.
Nacho, està l'equip de l'Atlètic preparat
per les exigències de la propera temporada?
Bé, sí, com t'he dit abans,
em penso que nosaltres no ens posem límits,
i a més a més, a nivell de qualitat,
crec que tenim jugadors que estan capacitats de sobres
per jugar a la següent divisió,
i encara et diria més que hi ha jugadors que estan capacitats
per jugar inclús a més categoria.
Quins canvis suposa per a vosaltres els jugadors?
A nivell físic, de temps, d'entrenaments, fer aquest pas més?
La realitat és que nosaltres sempre diem que no hi ha tanta diferència,
la diferència està amb els petits detalls,
i amb les exigències que cadascú es vulgui posar.
Està clar que, sent una divisió més exigent,
cadascú s'haurà d'exigir més així mateix,
i doncs, per exemple, potser haurem de començar la propera temporada
un pèl abans, haurem d'entrenar més fort,
haurem d'exigir-nos al màxim, com ja t'he dit.
Ara mateix, com estàveu entrenant? Quins dies...?
Ara mateix entrenàvem dilluns, dimecres i divendres,
una hora i mitja, una mica més, potser,
entre que començàvem la preparació física, etc.
I encara no sabem com anirà l'any vinent,
però, bueno, no ho sé,
tenir cadascú també el seu treball
és complicat d'entrenar més temps,
i, al no ser professionals,
doncs costa més de tenir més hores d'entrenament, etc.
Precisament d'això també volia parlar, no?
És una lliga prou exigent, el que passa,
que això que comentes no us hi podeu dedicar a nivell professional,
perquè no podríeu viure d'això, del futbol.
Com compagineu tota la vostra vida laboral o estudiantil,
si encara hi ha algun dels jugadors que estigui estudiant,
amb el futbol?
Sí, doncs, bueno, és algo que...
Realment és bastant complicat de gestionar,
perquè els entrenaments són,
com ja t'he comentat, dilluns, dimecres i divendres,
i som bastant a la nit, comencem a les 9, 9 i mitja,
per tant acabem l'entrenament cap a les 11,
i bueno, hi ha alguns que tenen fills,
hi ha alguns que l'endemà han d'anar a treballar,
hi ha alguns que l'endemà tenen classe a les 8 del matí,
i bueno, l'única manera de poder compaginar això
és amb passió i amb alegria,
perquè si fem això no és precisament
per als fruits econòmics que ens pugui donar,
sinó perquè ens encanta i és la nostra passió.
Teniu dificultats també per gestionar, per exemple,
els horaris al camp de futbol?
Has dit que comenceu a entrenar a les 9 i mitja,
suposo que és una hora habitual en aquestes categories,
començar aquesta hora?
Sí, bueno, el tema també és injust,
és que compartim el camp amb l'altre club, amb els enjust,
i bueno, a l'Atlètic, com ja sabran els audients,
tenim molts, molts equips,
i no hi hauria manera tampoc d'entrenar una miqueta més aviat
perquè entrenen els equips de la base,
per tant, estem en aquest aspecte
amb els horaris bastant juntets
i no podríem entrenar una miqueta més abans.
Parlant d'entrenaments,
parlem de Marca Bastany, que és el vostre entrenador.
Com és el vincle amb ell, el vincle que teniu als jugadors?
Bueno, doncs el Marc és una persona molt respectuosa,
molt curosa dels detalls, també,
i la veritat és que tothom té una molt bona relació amb ell,
inclús, et diria, els jugadors que tenen menys minuts
també els respecten perquè és una persona de 10,
sempre curosa dels detalls, com ja t'he dit,
i és impossible tenir males paraules amb ell,
o sigui, com t'he comentat, és una persona de 10.
Amb ell, suposo que està rodejat també d'un equip tècnic
que l'ajuda o que també us participen als vostres entrenaments.
Sí, la veritat és que hi ha molta gent al darrere,
però les persones que hi ha més de prop del Marc
són el Juanca i el Pinyol,
i l'Alex Burk, que és el preparador físic,
i la veritat és que ells sí que és una miqueta part del seu treball,
perquè sí que guanyen diners d'això, tampoc gaires,
però tenen la mateixa passió que nosaltres
i ho fan de la mateixa manera que nosaltres,
perquè la realitat és que els diners que cobren no són suficients
com per fer-ho a desgana, diguéssim.
I com us ha fet treballar aquests mesos el Marc Abastán?
No sé si fa moltes temporades que esteu amb ell.
Sí, el Marc ja estava fa uns anys amb nosaltres.
Va haver de marxar perquè va rebre una oferta professional,
va anar a entrenar al futbol femení de l'Espanyol,
i no va sortir gaire bé
i va tornar l'any passat amb nosaltres.
La realitat és que aquest any ha sigut el primer que ha estat tot l'any, sencer.
I amb esforç, dedicació, professionalitat,
al final hem pogut veure que els fruits han arribat.
Tornant a la Lligalit, coneixeu els rivals que tindreu o fa respecte?
Som equips que han estat fa res a Primera Catalana
i en els anys que hem estat nosaltres a Primera Catalana
ja havíem competit contra ells.
Potser sí que hi ha alguns que no han competit
perquè han d'estar endins de Tercera Divisió, però bueno.
Com ja t'he comentat abans,
et diria, sense saber-ho, perquè no hem competit mai a la Lligalit,
el nivell no és tan diferent,
sinó que les diferències es centren en els detalls.
En aquests 15 anys d'història, l'Atlètic,
podem dir que s'ha fet un nom no només al Baix Llobregat,
sinó també a Catalunya.
Quin és el recorregut del primer equip de l'Atlètic
en aquests 15 anys d'història?
Ha evolucionat molt i també com ho has viscut tu
des que vas jugant al club?
Doncs sí, mira, això el que millor t'ho podrien explicar
és que m'he viscut a l'Àlex Cebrià,
a l'Àlex Palacios, el meu germà, i al Jean González,
perquè són els tres que porten des de Quarta Catalana,
em penso, intentant, bueno, ascendint a l'equip any rere any.
I jo, la meva experiència des que he pogut jugar el primer equip
va ser des que era jovenil,
que hi ha alguns partits que em pujaven amb el primer equip,
i la veritat és que és una experiència brutal.
Jo, com ja t'he dit, tenia la referència
que el meu germà ja hi jugava,
i jo veia l'equip del meu germà i dels seus amics com algú idílic,
com algú que m'encantaria poder arribar.
I quan jo era jovenil, o inclús una mica més petit,
ho veia com algú que no podia arribar mai.
I amb el treball i l'esforç,
doncs he pogut arribar a compartir equip amb el meu germà
i amb tots els seus amics, que ara són els meus amics,
i és algú que m'omple de veritat.
L'Atlètic sempre ha fet bandera d'ensenyar els jugadors
no només a jugar al futbol, sinó també a fer-ho amb uns valors.
Tu ho veus així, ho corrobores?
Creus que els entrenadors... no sé si acostumen a...
Està claríssim i crec que la millor manera d'aprovar-ho
és que, per exemple, hi ha nois que, com t'he dit,
el Jan o el meu germà, que són els més veterans de l'equip,
que havien entrenat quan eren prevents amics, quan tenien set anys,
i són jugadors que ara, mitjançant la formació de l'Atlètic,
i creant aquest tipus de perfil de jugador,
estan entrenant dinàmica de primer equip,
i és la perfecta demostració que creem un perfil de jugador
que s'ajusta perfectament a les condicions que ha de tenir
un jugador del primer equip de l'Atlètic
i un jugador de la base de l'Atlètic.
També parlem de l'afició, important,
i com ha jugat l'afició de l'Atlètic durant la temporada?
Ha sigut increïble, la veritat.
Ha sigut un pilar.
Ens ha ajudat moltíssim a aconseguir l'ascens.
Com ja et dic, la base de l'Atlètic és el fundament de tot.
Nosaltres juguem amb passió
perquè també ens agrada veure com ho disfruten els nois
i com tothom ens acompanya
en els moments, inclús, més importants.
I la realitat és que s'ha notat moltíssim el suport
sobretot en aquest play-off que m'ha aconseguit
omplir el camp amb unes xifres històriques,
inclús amb mil persones al camp de Sant Just,
que crec que és una cosa que no s'havia vist mai,
i la veritat és que ens ha ajudat moltíssim.
Com és el suport que us dona la gent durant els partits?
És a les prèvies?
Vosaltres noteu quan esteu al camp jugant,
que l'afició està allà animant-vos?
O sigui, sou conscients o...?
En aquest play-off,
n'has de ser conscient sense voler,
perquè veus mil persones,
veus molta gent al camp,
o sigui, conscient.
Sí que és veritat que a mi, personalment,
quan estic al camp estic tan concentrat
que no escolto res del que diu la gent
i res, simplement escolto soroll,
però simplement aquest soroll ja sé que és per ajudar-nos
i per apropar-nos cada cop més a la victòria.
Durant tota la temporada,
sobretot en les parts de dalt de la taula,
com si diguéssim, no?
Com gestioneu també les pèrdues que heu tingut?
És a dir, les derrotes, no?, els partits perduts?
Sí, doncs ha sigut, com bé dius,
hem estat a la part alta de la classificació,
la majoria de la temporada.
Fins a les últimes jornades,
només havíem perdut un partit,
i sí que és veritat que al final de temporada
vam tenir un parell de derrotes
prèvies al play-off,
que ens van marcar moltíssim.
Van ser un parell de derrotes molt dures
perquè ens allunyàvem de la primera plaça
i només ens deixaven opció
a pujar a mitjança en el play-off.
I potser en un altre equip
hagués servit com a part desinflar-nos
i veure que ja no arribàvem a la primera posició
i rendir-nos,
però vam fer un canvi d'equip
i realment després d'aquestes dues derrotes
venia el play-off,
i la realitat és que hem fet
uns quatre partits de play-off impressionants,
així que això demostra la coesia del grup que tenim
i la família que som a dins del vestuari.
Ja per anar acabant l'entrevista,
un parell de qüestions més.
Una d'elles, sobre el futbol,
fa manir a Sant Just
que en una temporada o dues
no hi havia massa ofertes ni massa possibilitats
per les nenes o per les noies que volien jugar a futbol.
L'Atlètic té un parell d'equips,
el Cadet i també crec que l'Una Labí fa manir.
Què en penses,
que s'impulsin o que es puguin obrir camí
en el futbol fa manir?
Sí, doncs crec que va ser,
no sé si va ser l'any de la fundació o l'any següent,
que sí que teníem equip fa manir
però que no hi hem tornat a tenir equips fa manir
i aquest any hem tornat i hem tornat molt forts,
perquè la realitat és que la temporada
que hem fet els dos equips fa manir
ha sigut espectacular
i a més a més la implicació que hem tingut
ens omple d'orgull,
perquè ahir, per exemple, que vam tenir el tema de la Roa,
veies allà un munt de noies dels equips
que la realitat és que t'omple d'orgull
i et fa t'impuls a seguir millorant en aquest aspecte.
Com va anar ahir la Roa, per cert, a la celebració?
Amb quina sensació us vau quedar?
Doncs la realitat és que és molt millor
del que ens esperàvem.
Ens esperàvem que fos una miqueta més cotrillotot,
però ho vam disfrutar moltíssim
i la realitat és que va estar molt bé,
ho vam disfrutar molt.
Home, i com us vau quedar, no?,
veure tants nois i noies també
del club animant-vos, seguint-vos,
que de fet sou un exemple i un model a seguir per molt d'ells.
Sí, com ja t'he dit, és el que més ens omple.
Almenys a mi, que també soc entrenador
i porto-s'hi un entrenador des de fa 10 anys, quasi.
Ostres, 10 anys entrenant?
Sí, sí, sí.
Caram.
Bueno, deu, potser tants no, però 9 o 8, segur.
I és això el que ens omple,
veure nois que has entrenat fa temps,
veure nois que estàs entrenant ara
o nois que entrenaràs que estan allà,
visquen-ho com si fos seu,
i és que realment és seu també
perquè en part és gràcies al seu suport.
I a quines categories entrenes, Nacho?
Aquest any he estat entrenant al Caet B i a l'Infantil B,
que són nois de 13 i 15 anys.
És difícil entrenar equips de base,
com si diguéssim, de l'escola, no?
Tens suport, també?
Com gestioneu els entrenadors, aquesta part?
En quin sentit et refereixes que és complicat?
Per exemple, no sé si tens molts nens a l'equip,
tots volen sortir a jugar,
heu de repartir els minuts...
Això costa, avui en dia, fer guantella?
Sí, és complicat de gestionar,
però nosaltres ho intentem gestionar de la millor manera.
És veritat que a mesura
que els nois les van fer més grans
i les categories són més exigents i competitives,
doncs costa més de gestionar el tema dels minuts,
però crec que ho fem de la millor manera
perquè tothom estigui satisfet i content
i tothom remi en la mateixa direcció.
Doncs, escolta'm, Nacho, deixem l'entrevista en aquest punt.
T'ho torno a dir,
felicitats i enhorabona per aquesta fita
que ho ha aconseguit el primer equip de l'Atlètic.
Moltíssimes gràcies.
I res, acabar-ho de gaudir,
no sé si ara estareu uns dies sense entrenar,
vacances, no feu vacances...
Sí, no, ara ja ens toca vacances,
que ha sigut una temporada molt llarga de 10 mesos,
i ens toca descansar, que també anirà bé per recarregar piles.
La pretemporada, quan la comenceu?
A l'agost, segurament.
No ens l'han confirmat encara, però mitjans d'agost.
Mitjans d'agost, Déu-n'hi-do.
Vinga, doncs, Nacho, que acabis a passar molt bon dijous
i que ens veiem.
Moltíssimes gràcies. Adeu. Adeu.