Són ara mateix les 11 i 19, esteu escoltant ràdio d'Esbern.
Comencem l'entrevista del dia.
Avui el convidat, el tenim amb nosaltres,
ja és l'alcalde de Sant Just d'Esbern, en Joan Bassaganyes.
Hola, molt bon dia, alcalde.
Bon dia, Núria.
Vinga, doncs, comencem.
No havíem tingut l'oportunitat de parlar encara
després de la mobilització del 26 de maig,
una concentració important, tenint en compte que a Sant Just
costa que la gent sorti al carrer, es mobilitzi per alguna causa.
Recordem, posem una mica en context, per l'audiència,
la plataforma cívica Salvem la Vall va convocar la ciutadania
per manifestar el seu rebutge, el pla d'urbanització
que hi ha previst a la zona de la Bonaigua
i defensar la construcció 0 i la protecció de la Riera.
Quins neguits, reivindicacions, desencants,
com a alcalde va poder palpar en la ciutadania?
Doncs la veritat és que no ho sé.
A l'Ajuntament sabem que tampoc li agrada el pla
que ja ha provat actualment, el del 2004.
Efectivament.
I vull recordar que va ser l'Ajuntament,
el pla municipal, a instàncies del govern,
el que va decidir fer una suspensió de llicències
i aturar aquest planejament que, amb els criteris urbanístics actuals,
és a totes llums indesitjable.
A partir d'aquí, el que està intentant l'Ajuntament
és trobar un encaix
que permeti, per un costat,
allunyar l'eficabilitat del que és el límit del parc natural,
convertint-se al pont de Campadrós,
convertint-se al pont de Campadrós
en el límit de la zona edificada.
Per tant, no hi hauria d'haver cap edifici
més enllà d'edificis ja actualment existents.
En segon terme, una reducció molt substancial
de l'edificabilitat total prevista en el planejament vigent,
passant de 23.000 metres quadrats a aproximadament 14.000.
Per tant, estem parlant d'una reducció molt important.
Buscant, en tercer lloc, indrets on col·locar
els futurs edificis
que siguin espais actualment degradats,
sense valor natural ni paisatgístic,
que malauradament en aquest entorn, cosa que s'oblida sovint,
n'hi ha uns quants.
En quart lloc, poder fer habitatge de protecció oficial
en un municipi que, com bé saps,
té els preus de l'habitatge més alts de tot Catalunya.
Pràcticament inassumibles.
I, en última instància, recuperar l'antiga Riera,
que es va enterrar l'any 1973,
i que, amb aquest planejament que plantegem,
es podria recuperar, així com espais emblemàtics del municipi,
com eren, per exemple, la Font de la Bonaigua.
Jo, amb aquest conjunt de propostes,
entenc que moltes de les persones
que s'estan oposant a aquest planejament
haurien de fer una reflexió de dir
en què realment ens sembla malament.
No estem parlant que l'Ajuntament vulgui tirar endavant
la proposta actualment aprovada.
Al contrari, estem plantejant una proposta alternativa,
i m'agradaria saber, en aquesta proposta alternativa,
en el que no agrada aquesta gent que s'està oposant,
aquests col·lectius que s'estan oposant,
a aquest plantejament.
És el fet que hi hagi protecció oficial,
és el fet que recuperi la Riera,
és el fet que redueixi l'edificabilitat,
és el fet que s'allunyi l'edificabilitat
dels límits del parc natural,
és el fet que...
Reduïm, substancialment, l'edificabilitat.
Clar, el plantejament de dir que es desprogrami
vol dir, primera, que l'Ajuntament renuncia
a les últimes reserves que té
on construir habitatge de protecció oficial.
Insisteixo, en el municipi de Catalunya,
on el preu de l'habitatge és més car,
i, en segon lloc, que l'Ajuntament ha d'assumir
en solitari totes les càrregues urbanístiques
al voltant de 10-12 milions d'euros.
És a dir, l'Ajuntament s'ha de gastar 10-12 milions
del pressupost municipal que paguem tots els Sant Justencs
i Sant Justenques per renunciar
als últims terrenys que tenim on construir
habitatge de protecció oficial.
I em sap molt greu de dir-ho,
i no amenaçem cap indret
amb valor paisatgístic o natural.
Per tant, jo no entenc aquesta
oposició tan frontal
a un plantejament que millora
molt significativament al plantejament actual.
I que, a més a més, es fa pensant en l'interès general,
en posar en comú
el que són els valors naturals
i paisatgístics d'aquest entorn
que no per l'entorn en si,
sinó perquè és una zona que és frontisa
amb els inicis del parc natural, entenem que ha de tenir
un tractament fet amb una sensibilitat especial.
Posa en comú també la necessitat
de construir d'aquí uns anys.
No ha de ser necessàriament demà ni demà passat.
Són projectes que es poden fer a mitjà termini
al voltant d'uns 50 habitatges
de protecció oficial, per exemple.
Amb el fet que l'Ajuntament no s'hagi d'endeutar
per assumir en solitari a totes aquestes càrregues urbanístiques
associades a aquest sector.
Està obert l'Ajuntament a fer
rectificacions o canvis?
I tant. El que no estem disposats és a assumir...
A fer la desprogramació.
Ja no us estic parlant dels riscos jurídics
que pot haver-hi associats a aquesta operació
de desprogramació. És veritat que aquesta
desprogramació és possible jurídicament.
És possible. I davant d'un jutge
tindríem possibilitats de fer front
amb fermesa
al recurs que de ben segur interposarien els propietaris.
Que vull recordar que hi ha un propietari majoritari,
però també hi ha petits propietaris que són famílies
de Sant Just, que tenen parcel·les
i que volen executar els seus drets com han fet
altres famílies que viuen al costat.
Però com et deia, l'Ajuntament
evidentment podria fer front
amb solvència jurídica al recurs que interposaria
de ben segur els propietaris.
Però tampoc ningú, cap advocat, et dona garanties
que guanyéssim i que no hi haguessin
riscos d'indemnització
per l'Ajuntament,
d'haver de pagar indemnitzacions
per tants patrimonials, per afectacions
a la propietat.
És a dir, jo quan poso sobre un costat
i un altre de la balança, els pros i els contres
crec que hi ha molts més pros
per fer aquest desenvolupament que no pas contres
i a l'hora de fer aquest desenvolupament
hem convocat una reunió amb tots els grups municipals
per la setmana que ve per saber
on s'ha de col·locar l'hificabilitat,
quines zones
tenim el consens de voler
preservar, quines creiem que l'hificabilitat
no pot molestar.
Això estem oberts plenament.
La major, jo no sé si molta gent
està en el lloc
que ocupem, que és el govern,
adoptaria aquesta decisió
de desprogramar.
Parlem ja que estem en l'habitatge públic,
quines promocions d'habitatges de protecció oficial
són les properes que tindràs en just?
Tenim tres grans promocions, dos de grans i una de petita.
El que segurament arribarà és la de Jocs Joveníbles,
que és una promoció de vuit habitatges
pensada per gent jove, on ja hi havia hagut
els Jocs Joveníbles.
On ja era el Parc Improvisional.
També durant aquest any, jo crec que hauria de començar
la construcció de 170 habitatges de protecció oficial,
tots en règim de lloguer
a la carretera reial, al costat de Frigicoi.
I a l'any que ve començaran 42 habitatges
per gent gran al costat de l'escola Montserrat,
en el que es denomina el segon mil·lenari.
Aquestes són les tres
grans promocions d'habitatge de protecció oficial
que es desenvoluparan durant aquest mandat municipal.
I ja que estem parlant...
Perquè aquestes, Núria, que estan parlant de la bona aigua,
estem parlant d'operacions que poden tardar
entre vuit i...
Sí, és que entre el que hi ha prova és avui.
I el que s'acaba executant
en matèria d'urbanisme passen tranquil·lament
entre vuit i deu anys, o dotze.
Pel que fan a les zones del polígon industrial,
ja previst que ha hagut el seu baix ús,
o també el fet que hi hagi empreses
que estiguin marxant o que hi hagi naus que quedin buides,
la zona dels polígons industrials de Sant Just,
no sé si s'havia comentat, s'està pensant
en allà establir més habitatges...
No, perquè nosaltres creiem que
poden haver-hi altres usos en les zones limítrius,
les que estan al costat
dels nuclis residencials. Estem parlant
que en aquestes zones estaria bé que hi hagués
equipaments o terciari
perquè no tinguem fàbriques davant
d'habitatges, que sabem que té una convivència
que costuma ser conflictiva.
Però més enllà d'aquests límits, d'aquestes fronteres
entre el que és el polígon
i els nuclis habitatges,
nosaltres creiem que el que ens convé
com a municipi, però també com a país,
és tenir indústria. Evidentment, no pot ser
del segle XX. Hem d'anar cap a una indústria
més moderna, segurament
més neta, de més valor afegit.
A Catalunya, en aquest sentit, som pioners a nivell
de biotecnologia. És un sector
emergent que està agafant molta emprenzida
i que necessita d'uns espais
que ara mateix el nostre polígon principal,
que és el sud-oest, tampoc el pont reixat
poden subministrar perquè requereix
d'espais més petits,
amb laboratoris.
Per tant, el que toca conjuntament
amb aquests canvis
en les zones frontissa entre els polígons
i els habitatges és
canviar els usos dels polígons industrials
permetent, per exemple, que aquests edificis
que tenim, que són edificis alts, puguin
haver-hi divisió horitzontal. És a dir, que a cada planta
pugui haver-hi una activitat diferent, que puguin haver-hi
activitats més de sector terciari i no pas necessàriament
de secundari, que és el manufacturer. En definitiva,
orientar el nostre polígon industrial,
que va ser dissenyat amb criteris
de polígon del segle XX, a l'activitat econòmica
del segle XXI.
Nosaltres creiem que Catalunya ha de ser,
ha de seguir sent un país industrial.
Ser un país industrial vol dir que la gent
té salaris més alts, vol dir que té uns nivells
de vida millors. I
a més som un país que, afortunadament,
és una fortalesa que tenim i que hem de preservar,
som molt innovadors a nivell econòmic
i, per tant, el que hem de fer des del món municipal
és establir, a nivell urbanístic,
unes regles de joc que permetin
aquesta activitat econòmica emergent
poder-se implementar al nostre territori.
Quin és l'estat del teixit productiu empresarial
i comercial aquí a Sant Just? No sé si darrerament
hi ha hagut algunes obertures de comerços també
a nivell d'empresa, la White Muller. No sé si
Sant Just va inaugurar un nou centre. Sí, a nivell
industrial jo crec que el polígon
no acaba de,
malgrat que hem tingut molt bones notícies recentment,
no acaba de tenir aquesta embrenzida
que ens agradaria, precisament perquè té un pla
d'usos molt limitat que fa que activitats,
sobretot activitats de valor afegit,
no acabin de trobar
un lloc on instal·lar-se. Per aquest motiu
estem plantejant aquesta modificació de planejament
en els polígons industrials.
I, per altra banda, a nivell de teixit comercial
també ens passa una mica el mateix. Tenim aquesta combinació
de bones notícies en forma d'obertures,
amb altres més dolentes, que són
tancaments, i una mica
la dificultat que tenim a Sant Just
és doble. Per un costat és un poble poc dens.
Això dificulta la
implementació de comerç. De fet,
el barri on segurament el comerç és actualment més dinàmic
és el Mas Lluví, que és un barri relativament dens.
I, per altra banda, estem molt a prop
d'un centre comercial de gran embarcadura,
com és la ciutat de Barcelona. No em refereixo
a un centre comercial,
sinó a una ciutat amb un comerç molt potent, com és Barcelona,
a la qual, a més a més, cada cop podem accedir
amb més facilitat, a través de transport públic,
i tot això fa
que en llocs com Sant Just
el comerç pateixi.
Jo, que parlem de transport públic, com estan el tema
de les freqüències de pas, sobretot amb l'E30,
s'han millorat? Han millorat, però no suficient.
De fet, estem en contacte permanent amb l'Àrea Metropolitana,
perquè no estem massa conformes
amb com està anant l'implementació d'aquest servei.
Si bé és veritat que a l'Àrea Metropolitana
ens van dir que normalment triguen entre 3
i 6 mesos a posar a punt el nou servei.
L'anterior concessionari
va tardar 6 mesos
amb 14 rutllers. Veiem que van passant
unes setmanes i la millora dels indicadors
de puntualitat no se situa en els llindars
que ens agradaria.
L'Àrea Metropolitana ja ha fet les primeres
comunicacions
oficials a l'empresa concessionària
d'aquest servei judicatària, que és Moventis,
i aquest és el pas previ per poder començar
un expedient sancionador, que com tot expedient sancionador
amb diferents graduacions.
Però tant l'Ajuntament com l'Àrea Metropolitana
ja estem a sobre
i no ens quedarem amb els braços plegats
si aquestes freqüències no milloren
segons el que teníem previst.
En el ple municipal de maig
va ser prou dens i tens també
es va aprovar de forma definitiva la construcció
d'un equipament molt demanat i esperat
per les entitats esportives de Sant Just, per als clubs,
però que causa un recel per part del veïnat del barri.
Algun grup de l'oposició va deixar entrar a veure
que l'equipament no complia totes les normes urbanístiques
ni la sostenibilitat, que mancava
un estudi de mobilitat del barri.
Tot això s'acabarà resolent?
Sí, en nivell normatiu, jo vull donar
un missatge de tranquil·litat a la ciutadania.
Els projectes quan es fan, encara que els faci
l'Ajuntament, els ha d'aprovar l'Ajuntament,
en última instància hi ha un tècnic
que és qui posa l'assignatura
en l'aprovació del projecte i per tant
si aquest no compleix normativa
difícilment trobaràs un tècnic
que s'arrisqui a assumir
les responsabilitats si mai passa res
per haver aprovat un projecte que no estava fet
segons normativa i més sabent, com saben els tècnics municipals,
que aquest equipament ha generat
una certa controvèrsia i que és susceptible
que s'interposin...
De fet, ja s'han interposat al·legacions
i que en un futur es pugui interposar
un recurs contra l'aprovació d'aquest projecte.
Vull demanar a la gent
a la ciutadania que...
que no pateixi
que el projecte està fet amb totes les garanties
i després respecte al projecte en si
és...
a vegades jo crec que en el subconscient
de la ciutadania quan sent
la paraula pavelló ens ve al cap
el complex de la bonaigua, que és un...
és una instal·lació esportiva molt gran
amb tres pistes, amb piscines,
amb sales de gimnàs, que efectivament genera
una mobilitat molt gran, amb una ciutat d'aparcament molt gran,
però en aquest cas el que estem és parlant
d'una pista poliesportiva que ni tan sols
serà un PAC3, serà un PAC2, per tant estem parlant
de com a màxim 30
persones jugant simultàniament a la mateixa hora.
La mobilitat que genera
és reduïda i més tenint en compte
primer que els poliesportius
quan tenen activitat és a la tarda, que no és precisament
la franja horària on hi ha més problemes de trànsit
al barri del Mas Lluís, sinó que són a primera hora del matí
i en segon lloc hem de tenir en compte també
que una part dels usuaris
no tant en els primers anys, però sí
jo crec que a partir del cinquè, sisè any de funcionament
de la pista poliesportiva seran veïns del barri,
de tenir en compte que actualment el 50%
de les persones que s'inscriuen ahir 3
a Sant Just són del Mas Lluís,
estan empadronades del Mas Lluís, per tant d'aquí uns anys
quan aquests nens i nenes estiguin en edat
de practicar activitats esportives
formaran
una part significativa
dels nens i nenes que estan jugant
en entitats esportives del barri, per tant
és previsible que molts d'ells puguin
anar caminant aquesta pista poliesportiva.
Altra cosa, i en això sí que dono la raó
a l'associació de veïns del Mas Lluís,
és què passarà quan l'Institut d'Escola estigui
en funcionament? L'Institut d'Escola
té una previsió d'alumnat, són dues línies
per curs, de 700 alumnes
quan estigui completat. Hem de tenir en compte
que cada any va pujant un curs,
per tant no és un increment automàtic,
però és veritat que hem de pensar
com articularem la mobilitat
pel dia en què l'Institut d'Escola estigui
en dues línies a ple rendiment.
Amb això sí que estem d'acord i, de fet, properament
encarregarem, si no ho hem fet ja, perquè és una comanda
que s'estava tramitant, un estudi de mobilitat.
Dir també, però, per tranquil·litzar
la ciutadania, els veïns i veïnes
del Mas Lluís, que, novament,
una part important, molt important
del futur alumnat de l'Institut d'Escola
del Mas Lluís, serà també veïns i veïnes
del barri del Mas Lluís. Per tant,
no hem de pensar que els 700 alumnes vindran
d'altres indrets amb cotxe de Sant Just,
sinó que bona part podrà anar a peu
al seu centre escolar, cosa que jo penso
que és molt positiva.
Jo ja sé que a vegades quan
en aquestes situacions és difícil,
però, igual com faig en el cas del pla parcial
de la Bonaigua, demano a la ciutadania
confiança, un vot de confiança,
perquè estic convençuda que quan vegin quina és el resultat final,
sobretot tenint en compte que aquesta pista
esportiva anirà acompanyada de 100 places
d'aparcament, es veurà que realment
no genera
gaires molèsties. Sempre una molèstia sempre acaba generant,
i això ho vull negar, però no genera gaires molèsties
en el veïnat.
Millores de la via pública que s'estan executant ara mateix,
com van les obres del carrer Blasco de Garay,
al polígon sud-oest de Sant Just? Ja s'han acabat.
Ja s'han acabat. I hi haurà properes actuacions
les setmanes que ve? Bé, sí. Demà
s'inicien les obres en derroc de la nau vella
de la brigada per adequar aquest espai
on pugui instal·lar precisament l'embrio del que serà aquest
institut d'escola, i després
les properes obres a via pública que es duran a terme
seran la remodelació de les escales
del carrer Església i el tram final
del carrer Taneu, que està compres entre els carrers
electricitat i carretera reial.
La carretera. Les obres del teatre Taneu,
quan es rependran? Esperem que
a inicis de l'any vinent puguin començar. La idea és
portar l'aprovació del projecte modificat al ple de setembre
i a finals d'any
poder iniciar l'al·licitació de l'obra.
Si demà comencen l'anderrocament
de l'antiga brigada, això dona certa seguretat
que al setembre puguin estar els mòduls?
Anirem justets. Se n'anirà just. I
estem preparant plans B per si
no arribem. Si no arribem serà per pocs dies o poques
setmanes. Però ja tenim preparat
un pla B i
tenim la gran sort
que estem parlant de 29 alumnes
d'I3 que són
realitats. Al final 29? Sí.
Hi havia 13 inscripcions. Sí, però hi ha segones
opcions
i també nens que es queden sense
centre i acaben entrant
a l'institut d'escola. Jo crec que amb la matrícula viva
durant l'any s'acabaran completant les dues línies,
cosa que és una bona notícia perquè això vol dir
que ja no hi haurà temptacions per convertir
aquest institut d'escola en una sola línia. Nosaltres creiem
que fora bo que tingués dues línies
per poder donar
un recorregut llarg
a aquest centre escolar. Comencem ara en aquest últim quart
d'hora que ens queda amb les preguntes que ens ha fet arribar a la ciutadania
a través dels comentaris d'Instagram
sobretot. Comencem doncs per alguna
educació. Concretament, hi ha una persona que ens
pregunta quants
infants no han tingut pla a les escoles
bressol públiques i si es farà alguna cosa
de cara als següents anys amb la quantitat de naixements que hi ha?
No, molt pocs nens s'han quedat a fora.
Diria que la majoria són lactants
i no
farem res perquè una tercera
escola bressol segurament seria
sobredimensionada. Vull dir, no ens
serviria per
tindre un ús molt curt en el temps
i tindria places lliures.
A Sant Just hi ha dues
escoles bressols privades
que poden complementar
aquesta demanda i
no tenim previst construir una tercera
escola bressol. Una altra persona
diu que els contenidors amb chip del carrer Verge del Pilar
no funcionen i que no ha trobat dia
que funcionin. Quin és el nivell d'incidències
que hi ha a Sant Just amb tot aquest tema?
Ho passarem.
Nosaltres cada dia repassem tots els contenidors.
No em consta que
aquesta bateria sigui especialment
conflictiva a nivell d'incidències, però
de totes maneres ho mirarem.
Demano als veïns i veïnes una mica de paciència
per fer-ho bé.
El sistema ens ha passat a l'Emiranda,
al Mas i Vi, a Torre Blanca.
Les primeres setmanes són difícils.
Primera pels hàbits dels veïns i veïnes,
que a vegades els costa recordar
si han d'obrir la targeta o senzillament
no ho volen fer o no tenen la targeta,
hi ha més desbordaments dels que hi ha habitualment
i no està ben ajustat del tot
i té fallos com el que comenta aquest veí.
Nosaltres anem repassant dia a dia
totes les bateries i en principi
cap incidència hauríem de tardar més de 48 hores
en resoldre-la, a menys que no siguin actes
de vandalisme que sí que provoquin
danys importants i que necessitin un temps
de reparació més llarg.
Diu que quan tenen previst soterrar els cables de la llum
del carrer Creu entre Carrer Muntanya i Angelguí Marà
i que després de quatre mesos d'obres encara
estan penjant i que creu que és un tema pendent
en molts carrers de Sant Just.
Quan vam tenir la reunió amb els veïns d'aquest carrer
ja els hi vam dir que entre que s'acaben les obres
i s'arriba a soterrar el cablejat acostumen a passar dos anys.
Malgrat que som un ajuntament
a sobre de les companyies perquè facin aquesta feina
en el menor temps possible,
rarament és el cop que ens n'hem sortit
amb terminis inferiors de dos anys.
Per poder acabar aquesta obra falta
soterrar aquesta línia i plantar els 11 arbres
que estan previstos, que degut a les
restriccions que hi havia per saquera no es van
poder plantar, però crec que ara ja
que hem entrat en una nova fase afortunadament
ben aviat podrem plantar quan arribi la temporada
de plantar arbres, que ara no és el millor moment.
Un altre veí pregunta que per què
els cotxes elèctrics zero paguen zona blava Sant Just
quan a Barcelona i a la resta de municipis és gratuït?
Cotxes elèctrics zero entenc que
deuen ser un tipus de cotxes elèctrics
i desconec profundament el tema de com funciona,
però els cotxes elèctrics paguen zona blava Sant Just
i que es veu que...
Tenen bonificació.
A la resta de municipis, segons diu aquest veí, és gratuït?
Paguen un preu reduït, però sí que paguen.
Ho he de comprovar, però diria que
no paguen el mateix que els altres.
Bé, en fi, altres qüestions?
Si cal, ho rectificarem.
La idea és que les normes siguin les mateixes
per tota l'àrea metropolitana.
Clar, no, sí, sí. Un altre veí pregunta.
Segueixo preguntant quines són aquestes associacions esportives
que necessiten desplaçar-se fora de Sant Just
per manca d'instal·lacions.
Doncs gairebé totes les que estan a la bonaigua,
el bòlibol, el bàsquet i...
L'atlatisme també, no? I l'atlatisme.
L'atlatisme no utilitza
el pavelló, però el bòlibol i el bàsquet sí.
I ara, a més a més, estem tenint
molts problemes perquè tant l'Amiranda
com l'Alemany, que abans ens deixaven...
Ens jugaven pistes, ja no ens les lloguen
i ens està costant molt trobar pistes alternatives.
Però aquests dos clubs, sobretot,
són els que utilitzen més pistes
i després hi ha altres clubs,
altres entitats que utilitzen pistes escolars
a Sant Just, però per això no hi ha cap problema.
També algú que pregunta,
que diu que el restaurant Sant Boran incompleix
regularment els horaris d'obertura i que els veïns
estan farts de queixar-se a la Guàrdia Urbana pels
borratxos, posen entre cometes, que ja en volen pel carrer Clòss.
Què s'ha de fer davant d'aquests incidents?
Que compleixen els horaris d'obertura.
Jo crec que no passa gairebé mai.
De fet, quan hi va la policia sempre comproven
que compleixin els horaris
i excepte un o dos cops
que sí que ha passat o que s'ha incomplet
l'aforament de la terrassa,
no hi havia incompliment de normativa
i no d'informativa.
Una altra cosa és que aquests llocs
que es converteixen en llocs de trobada
després de sopar, en què la gent va prendre una copa,
doncs a vegades el problema és que quan l'establiment
ha tancat, continua havent-hi gent a fora
al carrer parlant i molestant els veïns.
Però això no és un problema del restaurant,
sinó que és el mateix problema que tenim
que ara l'estiu és un problema que s'agreuja
i que fa que la nostra policia local,
sobretot els caps de setmana,
vagi amunt i avall atenent aquest tipus d'incidències.
De fet, un veí diu,
quins plans té l'Ajuntament sobre el parc de Roquetes
i els bancs del Casal de Jova pels caps de setmana?
No és cap secret que el soroll i l'alcohol
els divendres i dissabte a la nit són un problema
i només serveix perquè l'incidisme persisteixi.
La Guàrdia Urbana fa una feina impecable,
però necessitem que vostè, referent-se a l'alcalde,
marqui la diferència en la situació.
El parc de Roquetes i els bancs del Casal de Joves.
El parc de Roquetes és aquell que està al costat.
L'esplanada davant del... Sí, entenc que deu ser per allà.
És molt difícil prohibir
la gent jove que es reuneixi
en algun punt del municipi.
És veritat que quan
hi ha queixes veïnals
i truquen a la policia,
doncs venen, però no sé
quina mesura podem implementar
més enllà de tancar aquest espai,
que no sé si és la solució.
Estaríem tancant permanentment tots els espais públics
i anem a Sant Just perquè en els espais públics
s'hi reuneix la gent,
normalment en horaris que toca i sense generar molèsties,
però a vegades també en horaris que...
Bé, en qualsevol cas, això és una realitat
que passa també a tots els llocs, no?
Sí, també tenim problemes a la plaça de la Pau...
A altres punts.
A Sagrera també hem tingut problemes
i a l'estiu aquests problemes s'accentuen,
però és difícil trobar-los una solució
perquè no podem prohibir
la gent a estar al carrer.
Altra cosa és si generem molèsties
i es detecta que generem molèsties
que les autoritats competents sancionin, però...
No ho sé, no tenim instruments
per trobar solucions màgiques
a problemes que són complexos.
Hi ha un parell o tres de preguntes
referents a circulació de carrers, el trànsit.
Una d'elles diu que si és possible fer
al carrer Can dels Ocells de doble sentit
per millorar la comunicació entre el barri
de Mas Llull i Vell Solets.
Aquesta és una petició que tenim habitualment.
El problema és que de totes les zones del municipi
la que detecta que té un major risc
d'accidents, no d'accidents,
però de congestió, és precisament la Rambla.
Aleshores, aquest canvi de sentit
del carrer Can dels Ocells
el que comportaria és que molts vehicles
del Mas Llull acabarien sortint de Sant Just
per la Rambla, que ja és la via
més parida d'atenció a nivell de trànsit
i afegiríem càrrega de trànsit
a aquesta via, que precisament és la que hem d'intentar
que no es col·lapsi.
També una altra qüestió diu venint de l'autopista
si s'agafa... De totes maneres, per veure, Núria,
és amb cotxe, amb cotxe.
És relativament ràpid,
és anar des del Mas Llull,
és anar per Ponceleón, Monturiol,
Ramón y Cajal, indústria i
Miquel Rabartell, de seguida estàs a...
Bueno, a un mateix punt, vull dir que
que realment no estem
parlant de guanyar molt de temps amb aquest canvi de sentit.
Aquí referien a
qui deia que s'ha de travessar tot el poble, soroll,
contaminació, semàfors.
Semàfors diria que n'hi ha dos
a indústria i prou.
En qualsevol cas, també... El de davant del CAP i el de
davant de la cruïlla a Mereter,
són els dos únics semàfors que hi ha.
També diuen que venint de l'autopista,
si s'agafa al carrer Major fins a la quarta travessia,
al carrer Santa Teresa, no es pot girar a l'esquerra
i segons on es vagi s'ha de tornar a desfer el camí.
Sí, l'alternativa és canviar el sentit
del carrer Roquetes i després convertiríem
un carrer que és semi-pietonal
en un carrer altament transitat.
La idea és que la gent
entri en la mesura del possible pel que són
les grans vies de trànsit,
els grans carrers que són indústria i ramla.
Però no que vagin agafant
aquests carrers d'aquestes zones més residencials
per evitar les vies principals.
També, una altra qüestió,
parlen del carrer Arc,
que continua sent una anomalia.
És semi-pietonal però té dos sentits de circulació,
els cotxes passen a alta velocitat,
com que no hi ha voreres, diu aquí que és possible
que un dia passi alguna cosa, que sempre està deixat,
amb tifes de gos, males herbes, brutícia...
Carrer de l'Arc.
No és un carrer difícil de convertir en un sol sentit,
perquè a continuació d'Arc hi ha Santa Gemma
i després es pot sortir per carrer Pedró.
Per tant, podem tenir una reunió
amb els veïns i plantejar aquest únic sentit.
Quan tenim reunions amb els veïns,
el que ens trobem en molts casos és que la majoria
no volen aquests canvis que proposa algun altre veí.
En tot cas, cap problema en estudiar-ho.
I després sobre les herbes,
és veritat que ara tenim una situació complicada
i és que durant molts mesos,
com bé sabeu, no ha plogut.
Aquests últims dos mesos,
afortunadament, ha plogut molt
i això el que ha fet és que hi ha hagut una explosió
d'herbes en la via pública.
I malgrat que ara estem desbrossant,
a Sant Just tenim molt de verd, que això és una gran sort,
però això està fent que ara mateix anem bastant devòlit
retallant aquestes herbes que han sortit
fruit d'aquestes pluixes. I sobre les tifes,
que és un problema no només del carrer Arc,
sinó de tot el poble, tu carrer Indústria
saps que encara més, doncs el que farem
el que farem
el que estem treballant és una modificació
de l'ordenança
que obligui
els propietaris de gossos
a fer una prova d'ADN, d'aquesta manera tindrem
l'ADN del gos i podrem saber
quins són els amos, els gossos, que no recullen
els excrements. És l'única forma que tenim efectiva
de poder lluitar contra aquest incivisme,
perquè el que no podem és tenir
policies de paisà per tot el poble
mirant
què fan els propietaris.
Per tant s'agafarien mostres d'ADN de les caques que es trobarien
al carrer. Correcte.
Una cosa, Núria, que ara em passen,
és que els cotxes que tenen etiqueta zero
tenen un 75% de bonificació a la zona blava.
Ah, d'acord.
Ostres, déu-n'hi-do. Sí, sí. Molt bé.
El que és veritat, però, que estaria bé
unificar criteris amb la resta de municipis.
Mira, queda resolt la qüestió del veí.
També ens pregunten
que el tema de les panaroles
si ja ha previst fer tractament a fons
de consciència. Ho estem fent i
aquí el que passa és que en el cas de les panaroles hi ha una part
que és via pública. Quan hi ha via pública,
si els veïns o veïnes ens truquen,
nosaltres tenim contractat un servei a través del Consell Comarcal
que actuen immediatament fent desinfeccions.
El que passa és que el 75% dels casos
a l'origen de les panaroles
estan a terrenys privats.
Hi ha recomanacions, però no podem actuar.
La veïna en qüestió ens diu que,
els veïns que en tenim, després de fer tractaments privats,
no hi ha manera que ens en puguem desfer. Entrem pel clavegaram.
Si és així, si entrem pel clavegaram,
això correspon a l'Ajuntament fer-ho
i si em... Refereixen del carrer Rambla, Creu
i Monserrat. Si em diuen els llocs concrets, farem actuacions
de desinfecció en aquests punts de clavegaram
que m'indiquin. No hi ha problemes, és un servei
que funciona molt bé.
Anem acabant ja amb un parell més de qüestions que hi ha.
Ens pregunten, quant s'instal·laran
les tres parades d'ambicis restants?
Estem pendents que la TMB ens ho digui.
Ara han acabat l'instal·lació
del desplegament
a l'Hospitalet, que era la gran ciutat
on s'havia de fer. S'està duent a terme
l'electrificació de totes les parades per evitar els problemes
de recàrrega que hi havia.
I jo espero que
durant aquest any puguem veure com són
la realitat d'aquestes tres noves parades.
Tenim el pressupost tot l'any
i veig que al final només acabarem necessitant
un o dos mesos, però l'important és que s'instal·lin
aquest any.
També, els plans per al solar abandonat entre Carrer Arate i Jacint Benavent?
Aquest solar
és una zona de transferència.
Això vol dir que fins que no s'hagi recol·locat
tota l'eficabilitat que havia d'anar
a la vall de Sant Just, cosa que encara
no ha passat,
no podrem fer ús d'aquest solar.
Ara mateix és un punt
on està col·locat
de manera virtual
aquesta edificabilitat que s'ha anat
traslladant a diferents punts de Sant Just, com per exemple
la zona dels Mirais, al costat de Frigicoi,
Cap Modulell,
però fins que no acabin totes les operacions
de trasllat d'aquesta edificabilitat, no es podrà disposar
d'aquest solar. I no serà, per tant,
a curt termini.
Es referien a que està una mica deixat, en ple d'escombraries?
No, anem fent neteges periòdiques
i de retització perquè de tant en quant
tenim queixes de veïns i
és de promuntza i em va fent un manteniment
jo crec que dos o tres cops a l'any es va netejant.
I l'última pregunta que ens ha entrat,
diu, per què s'ha negat la possibilitat de crear un club
de futbol femení a Sant Just quan hi ha nenes i noies al poble
que no tenen l'opció de jugar a futbol? No s'ha negat, al contrari.
Des de l'Ajuntament estem impulsant
que pugui emergir amb força el futbol femení
a Sant Just perquè sabem que hi ha molta demanda
i més que n'hi haurà després dels èxits del Barça femení
i, de fet, una mica la voluntat
que hi hagués aquesta fusió dels dos clubs
de futbol era per alliberar espais i poder donar
un llarg recorregut, un llarg i ampli recorregut
al futbol femení que és una aposta
decidida del govern municipal.
Doncs notícia en primícia
d'aquí a la ràdio almenys de la intenció
de fusionar els dos clubs. No, no, no és una primícia,
si ja fa temps que
que hi batallem amb poc èxit, també t'he de dir
i el que passa és que, doncs, evidentment...
Estem parlant del club de futbol Sant Just
i de l'Atlètic. Això vol dir que
hauran d'haver-hi reduccions d'horaris
per poder donar espai al futbol femení.
Aquesta és la voluntat de l'Ajuntament.
Molt bé. Doncs, alcalde, ho deixem en aquest punt.
Tanquem aquí l'entrevista mensual, la del mes de juny
i fins la propera, fins l'edat juliol.
Gràcies. Que vagi bé. Adéu.