I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui parlem d'ànima, de natura, de Josep Morral i Marta Pruna. L'exposició que podeu trobar al llarg d'aquest mes de març i ja fins la setmana vinent, fins al 24 de març.
al celler de Can Ginestà, la natura i l'ésser humà units. Aquest diríem que és una mica la filosofia que engloba aquest projecte, però per parlar amb profunditat sobre aquesta exposició hem convidat els seus responsables. Josep, Marta, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts al programa. Expliqueu-nos una mica de què va ànima de natura.
Doncs una mica ja ho has dit. No sé, parlo jo, eh, Marta? Sí. Sí, sí, bueno, no sé, va ser un projecte que va néixer amb la Marta i vam semblar interessant que tots dos treballem amb la natura. Una mica volíem manifestar les nostres maneres de fer diferents, la nostra manera de treballar diferent, però unint creació amb natura i un sentit àmpli de la natura que també aglava, evidentment, l'ésser humà.
I una mica, què és el que podem trobar en aquesta exposició? Com d'alguna manera aprofunditza en tot això l'espectador el visitant quan visita la vostra exposició? Trobem escultures de la Marta, trobem obres de creació pictòrica bàsicament de part meva. També hi ha dos vídeos d'obra de creació
trobem un espai més tancat, més íntim. Les obres, en principi, es distribueixen a dret i a esquerre per separat, però a la part central, que és per allò en centre, a la sala, hi ha un espai que en dialoga una mica entre elles. Això va a grans temps, diguéssim. Explica'ns una mica, Marta, com funciona, com treballa la teva peça també en aquesta exposició.
Bé, a l'entrada hi ha un avaurador que és com per començar l'exposició, com si fos alguna cosa mística, allà on et mulles les mans per netejar-te.
per entrar en aquesta ànima, i les meves escultures així grans tenen aquesta autenticitat, aquest misticisme també a vostè, que cal avui, i estan fetes amb pedra, amb fusta, materials així naturals, que el que volen és donar pau a l'ésser humà.
estan fetes amb la radial, amb la motosserra, són màquines, però el resultat és que hi ha unes escultures molt autèntiques, nobles, materials nobles, que són bastant grans,
60 quilos cada una, i donen aquest pes a la vida. Avui, com dèiem, estem parlant amb en Josep Morral i la Marta Pluna d'aquesta exposició d'Ànima de natura que podeu trobar al celler de Can Ginestà, on treballen el tema de la natura, com ens pot arribar a tocar l'ànima, i també aquestes peces que podem veure al celler de Can Ginestà ho fan.
Explica'ns també, Josep, en aquesta part pictòrica com l'has treballada i què és el que hi podem veure. Sí, el meu treball és més pictòric. Com bé dius, bàsicament treballo amb pintura equírica. També hi ha materials més tradicionals com el llapis de grafit o fins i tot llapis de color o a vegades resina epoxi. Hi ha una mica d'experimentació amb el material pictòric
perquè considero també que es pot sortir de la superfície del suport, de la tela o de la fusta, alliberar-se i esdevenir una mica com un objecte. Això, clar, explicat així potser no s'entén, s'hauria de veure. La laguna de pintura se separa del suport i a vegades es veu una fulla que s'enganxa per la paret directament.
o s'incorpora amb altres materials naturals que hem recollit, trossos de branques de romaní o arrels d'altres plantes i, d'una manera, hi dialoga. Ens fa difícil explicar obres de creació de la Marta i meves, si no les teniu al davant. Animem a anar-hi perquè és l'única manera que toqui realment l'ànima, perquè les nostres paraules, home, poden una mica...
Ajustar-se, però sense tenir-ho al davant és complicat. També heu realitzat un parell de visites guiades aquests dies per explicar la vostra obra. Com han anat aquestes visites? Bé, molt bé. Vols explicar la primera, Marta, o...
Sí, bé, com vulguis, eh? Sí, bé, bastanta gent. El dia 6 va ser bonic. És bonic aquestes visites guiades, jo també em faig aquí al camí. És bonic perquè tens l'altre davant i llavors realment l'obra la fas per l'altre, no la fas per tu. Tu no fas les obres d'art per tu, la fas per l'altre.
I explicar-ho, explicar-ho i que t'entenguin, és quan has d'haver bonic, no? I jo crec que aquest dia 6 va ser molt bonic. Tots estaven com molt, oh, m'ha tocat, no? M'ha tocat, perquè realment el que fa l'obra és tocar-te, però si l'artista t'ho explica encara et toca més, comunica més, no? I així hi ha moltíssima gent, perdona.
Moltíssima gent que a més ja es feia difícil moure's per l'espai, perquè és una mica reduït. És un espai molt maco, però és una mica reduït. Ahir ja no érem tants, però també va ser molt íntim i molt interessant. Si hi ha menys gent també permet una mica a vegades de diàleg, cosa que al dia 6 no va ser tan possible. I la gent sempre ho troba interessant, perquè darrere les obres hi ha històries, hi ha moltes coses a explicar i es fan més assolibles, més...
S'entra més aquesta ànima que volem que arribi i es fa un contacte més directe. En el fulletó de presentació de l'obra podem llegir Natura i ésser humà units, com llegien també a l'inici d'aquesta entrevista. El rostre s'integra a la fusta, la branca es converteix en un os, tronc i pedra de mirada penetrant, la fulla esdevé llum fullera i en aquest cas ben dins...
nostres fan visibles tantes semblances, lligams indestructibles del nostre origen. La natura ens toca l'ànima, ens fa vibrar i es transforma en pensament. Això és el que podem llegir en aquest fulletó de benvinguda de l'ànima de natura que, com comentàvem, es va inaugurar el 19 de febrer i que en aquest cas estarà disponible fins al 24 de març.
Alguna qüestió més que vulgueu destacar abans de tancar aquesta entrevista, família? No sé si voleu convidar també els oients que ens estiguin escoltant a participar també de forma activa d'aquesta visita. Sí, sí, i tant. Evidentment que per fi hi ha aquests dies perquè només queda aquest cap de setmana i dos dies més. I per tant que vagin a veure-la que això ja s'acaba.
Algun treball, alguna obra que estigueu ara mateix en projecte? Alguna cosa que tingueu en vista pels propers mesos o pels propers anys a nivell de feina? Bé, sí. Jo ara inauguro el dia 28
a un altre lloc, que és un molí d'oli, aquí a la zona, però encara no tinc la invitació, però serà interessant. Set mesos es queden les obres en aquest espai arquitectònic bestial, però encara no puc dir el nom. Però jo convidaria també, com diu el Josep, a la gent que vagi. Avui és el solstici, és una oportunitat de canvi. La gent va, mira,
Però la gent també pot comprar com a Europa. La gent pot posar-se l'ànima a casa. Li donarà molt més que roba o anar de viatge i tornar a donar sauna. Això és més etern. Ho tens cada dia, ho tens 20 anys i l'acarícies.
de fet no té preu però l'hi posem però és una cosa feta a mà cada una per ella sola cap és igual que l'altre és única és una cosa que no s'hauria de dir però s'ha de dir aquí a Catalunya s'ha de dir a Espanya perquè la gent compra molt menys que Europa o Mèxic o etc.
no només comprar sinó també a vegades simplement assistir a una exposició la gent li fa manda li costa més hi ha manifestacions artístiques que són més fàcils i que arriben directament a través de les xarxes socials o jo què sé qui menys va al cinema o des de casa mateix veu una pel·lícula
O llegeix una mica, però a l'exposició se'l va a un museu quan viatja, però vaja. Però anar a exposició és agil i costa. Aquí a Sant Jus, jo no sé, però tenen al costat de casa i segurament en un mes no hi hauran anat.
I és un llest molt senzill, i com deia la Marta, nosaltres això ho fem perquè arribi, perquè volem que aquest missatge s'escampi i contamini, per dir-ho així, arribi a les ànimes de les persones i els faci reflexionar, i els faci pensar sobre aquest món convuls que vivim, en què hem oblidat la natura i de la qual formem part, perquè són part íntegra, però sembla que sigui una cosa allunyada, molt distant, i que això no va amb mi, no sé, esclar que va amb mi, perquè estem en una zona...
de conflicte i cada vegada ens estem distanciant més i som una espècie que posa en perill una mica tot el planeta. Per tant, és un moment de reflexió i un moment d'anar-hi. I que un cop hi vas tampoc és que t'hi trobis una cosa dramàtica, que potser ho pinto molt dramàtic, sinó que més aviat ens surts, penso jo, per la gent que ha anat i els comentaris, ens surts més viu, més optimista, jo crec.
doncs digues, afegeix Marta perdó? afegeix endavant, sí, sí perdó jo crec que també comença una època com molt consumista això també faria canviar també el ser humà el fet d'observar una cosa que no es mou contínuament totes les coses que mirem s'han de moure contínuament i ràpid
Ho veiem a les xarxes, ho veiem als concerts, quasi que no hi ha temps de veure com un braç té cindits que ja s'està movent i segueix, i un moviment, i l'autre, velocitat, que és vindicat. Això està quiet, està quiet, i tu dones la volta al ràdio.
I això és interessant, no? Aquest diàleg amb algú quiet, perquè al final és el nostre esperit que s'ha d'alimentar. Hem de ser més espirituals, que ho hem perdut. Hem de tenir més cultura i, bé, cultura en el sentit d'aquestes revistes que hi havia als 80, per exemple, L'Àpiz, Ajo Blanco, que jo era col·leccionista, tot això ja no existeix, perquè tampoc el públic
ja no poden fer aquestes revistes, perquè no hi veuria públic. És que ningú se les miraria. Ningú buscaria el número 29, que en faltava, no? Perquè ja ha canviat aquest públic. Llavors mirem a veure si ja aquesta possibilitat de canviar.
Doncs amb aquest desig tanquem l'entrevista d'avui, que ha estat amb Josep Morral i Marta Pruna. En aquest cas, Artífecs d'Ànima de Natura, aquesta exposició que podreu veure fins al 24 de març del 2026. Gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern. Una versada i que vagi molt bé aquesta exposició i els nous reptes que tingueu per endavant. Gràcies. Gràcies.