I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i avui parlarem amb el Centre d'Estudis Sant Justencs, que organitza el proper 31 de gener del 2026, és a dir, dissabte, l'acte encesa de torres, talalles i talallots de la Mediterrània, un cant pels drets humans, que tindrà lloc a un quart de set de la tarda.
a la plaça de l'Església de Sant Just, la iniciativa d'un doble objectiu, sensibilitzar la població sobre la situació de les persones migrants a la Mediterrània i també reivindicar el valor patrimonial. Per fer-ho, per poder parlar d'aquest tema, avui hem convidat l'Astrid Goldstein, que és assiduejar el nostre programa i que en aquest cas es canvia de cartera per poder parlar del Centre d'Estudis Sant Justens. Astrid, bon dia. Molt bon dia. Tu és que també estàs una mica a tot, no? Estàs a totes. Sí, hi ha de ser.
Sí, ha de ser. Els compromisos són els que són. I encantada. Aprofito que et tinc aquí per parlar una mica del moment actual de Centre d'Estudis Sant Justencs, abans de passar a parlar d'aquest tema que ens ha portat avui, que és l'encesa de Torres, Talagis i Talaglots.
En aquest cas, ens agradaria parlar una mica de com està el centre d'estudi Sant Justenca. Sabem que en aquest 2025 vau tenir una pèrdua molt gran, la de Maria Quintana, que també heu hagut de reconstruir una mica la junta directiva de l'entitat i ens agradaria saber una mica com està a hores d'ara aquesta entitat Sant Justenca.
Bé, va ser un cop que la Maria ja ho va deixar tot just un any. Ja va haver-hi el canvi, però l'impacte ha estat gran. I bé, anar encaixant aquestes peces de com encara és una nova etapa.
Demà al vespre tenim l'assemblea. Per tant, és allò que dius... Comencem un nou any. I bé... Dirien que... No voldria utilitzar la paraula ben liats, però sí com... Encarem l'any amb moltes coses sobre la taula. I també és bonic que hi hagi moltes entitats i d'altres que...
que ens facin arribar projectes i col·laboracions. Quines línies seguireu aquest 2026? Teniu com algunes pautes, alguns reptes que us agradaria complir? Més que el 26, jo crec que ja estem mirant una miqueta el 40 aniversari.
Per tant, és allò que tinc, eh? Moltes coses sobre la taula i... I anar fent a poc a poc. I anar fent. Home, sí que col·laboració sempre és benvinguda, per tant, qualsevol persona, ja sigui soci, sòcia o no, o que se'n vulgui fer, doncs benvinguda, perquè clar...
Hem tingut la pèrdua de la Maria, però també hem tingut moltes altres pèrdues. O sigui, ha estat un any d'aquells que Déu-n'hi-do la gent que ens ha deixat, no? Per tant, sobretot gent jove, et miro, eh? I no tan jove. Doncs que vulgui col·laborar o aportar idees, doncs benvingudes. Doncs el Centre d'Estudis Sant Justencs, que fa una tasca, com deies, des de fa 40 anys, aquesta tasca... Quasi, quasi. Quasi, encara no, encara no. No posem les espelmes al pastís, que encara no...
Però sí que fa una tasca des de fa gairebé 40 anys d'això, de memòria, de posar en relleu aquesta memòria històrica, aquest passat de Sant Just i que ho ha fet a través de les miscel·lànies, ho ha fet a través de tots els actes que dueu a terme, les commemoracions, etcètera, etcètera. I xerrades. Xerrades, conferències...
Un grapat d'activitats que a vegades no es posen en valor i s'han de posar, perquè aquestes activitats estan fetes des del voluntariat, des de la mateixa junta, des del mateix grup de socis i sòcies, com comentaves, que sense afany de lucre treballeu perquè la gent recordi el que va passar a casa nostra. Exacte. I pot fer més o menys temps...
Però és això, molts hem oblidat, ara, només mirant, observant Sant Just, i és allò que dius, hi ha molta cosa que visualment ja l'has perduda. És allò que dius... Compte, eh?
Sí, jo me'n recordo el Pol Arrazuri, que va passar pels micròfons de Ràdio Desbem fa uns mesos, a presentar el seu projecte, que està fent un curtmetratge sobre la lliva del Vivaró, sobre la Guerra Civil Espanyola, que també us està demanant assessorament al Centre d'Estudis Sant Just. Ens deia, és que clar, vull gravar Sant Just, però no puc gravar Sant Just perquè no hi ha cap carrer, no hi ha cap espai que s'adacui a l'època en què jo estic... Molt pocs. Quedarien racons. Perquè si observes, queden raconets. Sí.
Però res més. La transformació ha estat... Exacte. Te'n vas a la plaça dels Estudis Vells, Can Freixes, racons d'aquests que... S'han reconès, sí. Però perds el context, no? Històric, també, és allò que...
Totalment, i està bé que entitats com la vostra ens recordin una mica què és el que va passar, perquè també marcarà el nostre futur, és a dir, nosaltres també hem de ser molt conscients de tot allò que ha viscut Sant Just al llarg dels anys. De més de mil. De més de mil, exacte, anava a dir Déu-n'hi-do, perquè el mil·lenari ja ens cau bastant lluny. Sí, sí, molt. Per tant, mirem el segon mil·leni, no?
i tant, en aquest no sé si hi serem tu i jo però penso que no però alguna cosa hem de deixar exactament, si no no, s'ha de deixar llegat si ha de ser molt bé, doncs passem a parlar d'aquest acte d'aquesta encesa de torres, talalles i talallots de la Mediterrània com dèiem, un cant pels drets humans que es dona a terme a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església aquest acte, per què s'ha escrit Sant Just? per què s'hi ha sumat aquest esdeveniment?
Deixa'm fer un petit incís. Aquest any el traslladem de la plaça de l'Església a un espai amb més visibilitat. Ah, molt bé. Sí, perquè ens trobàvem que encendre les bengales al campanar està molt bé, però no les podem observar correctament. Si a més aquella tarda, que a més acostuma ja a ser aquesta hora que ja fosqueja, que està molt bé, et dóna visió de llum, però depèn d'on bufa el vent, no veus res. Llavors aquest any s'ha buscat un indret...
No es pot dir l'indret? Sí que es pot dir l'indret, perquè si no no vindrà ningú. S'ha buscat un indret proper on sí que serà visible aquesta encesa de les bengales. La trobada serà a les 6 de la tarda al Passatge Montseny. Per tant, número 2, davant de la Porta de les Monges. I s'entrarà el recinte aquest any. La visualització i l'acte el podrem fer en un espai privat...
però que de forma molt amable ens han cedit per poder-lo, més que fer, observar. Per tant, et queda el campanar de l'Església molt a prop. És a dir, l'encesa sí que es farà a l'Església. Exacte. L'encesa continua la visualització així en grup.
i la lectura del manifest la fem a l'espai de les monges on anirem a un espai concret amb una certa alçada on es podrà veure per tant, canviem d'espai
Sí i no. Ens adaptem a buscar una visualització molt més còmoda i potser més conscient, no? Perquè està sota el campanar i no veure aquest punt de frustrant, no?
Qui no ha estat mai a la residència Nuestra Senyora de Lourdes té unes vistes impressionants, són precioses i a més és un espai molt agradable on recordem que hi ha molta gent de Sant Jus que decideix passar el seu últim tram de vida allà i la veritat és que en un lloc, en un espai molt gratificant i amb bona companyia. Aquesta residència Nuestra Senyora de Lourdes on es durà a terme la lectura del manifest per una banda...
Exacte, o sigui, fem la crida que vingui la gent, o sigui, la trobada és el passatge Montseny número 2 a les 6 de la tarda, a les 6.15 farem la lectura del manifest i a les 6.30 farem l'encesa de bengales al campanar. Per tant, a l'espai on estarem situats tindrem una visualització fantàstica. Per tant, molt més conscient.
També en l'ordre del dia hi ha la cantada col·lectiva del viatge a Itaca, no? Sí, sempre es fa Sempre ho feu Anem amb les veus que tenim Que cadascú ho porti Però sempre és allò que tenim algú que té bona veu i ens fa una bona empenta
per alçar-la, no? Perquè és allò que a vegades va... Recordàvem abans la Maria Quintana. Sí. A la nit estelada, jo me'n recordo que més d'un cop es posava allà a dirigir el cant de la senyera, a l'himne dels segadors, no? Era la responsable. I en aquest cas, doncs, ho haureu de fer amb els que hi sou, no? Sí, però sempre ve algú amb bones veus per animar-nos a la resta a pujar el to.
Ben fet. Per tant, em deies. Et deia. Per què ens hi veu sumar? Per què us hi veu sumar? Perquè cal ser-hi. Primer de tot. Aquest any serà el desè aniversari que celebra. Per tant, aquestes trobades són relativament joves. Per tant, penso que això s'organitza...
originàriament s'organitza des de la coordinadora d'entitats que bàsicament comencen a les illes i des d'aquí es va fent com aquest efecte crida. Ara ja diríem que es gestiona o s'organitza a través de l'Institut Ramon Montaner, per tant és allò que tens un contacte directe amb un munt d'entitats i associacions.
A veure, el centre d'estudis és qui organitza, però també tenim una colla de col·laboradors, col·laboradors i gent que ens dona, o entitats que ens dona suport. Per tant, tampoc me les voldria deixar, no? A part de col·laborar amb l'Ajuntament de Sant Just, perquè clar, anem amb normatives, s'han de demanar...
Permisos, llicències, el que sigui. Permisos, llicències, si no... Potser podríem fer coses més grosses. Però anem amb les bengales, tot molt controlat, s'han de tindre una sèrie de permisos. I comptem amb el suport de Sant Just Solidari, l'Ateneu de Sant Just, la Parròquia dels Sants Just i Pastor, la Flama del Canigó, Òmnium Cultural, Justícia i Pau i la CEAS. Per tant, fem aquesta xarxa de col·laboracions.
Però per què cal ser-hi? Doncs perquè els drets humans, cada vegada anem veient molt per la tele, i ara venia cap aquí i ja està pensada. Crec que veient el que està passant en molts països, la situació política, social, què passa? Ens hem oblidat una mica de tota la gent que està morint a la Mediterrània, no?
s'organitza per això, no? És aquest punt de memòria de tota aquesta gent que continua morint al mar fent aquesta travessa per un futur millor, no? Però és que mires les pantalles i ja no només és el que passa en la Mediterrània, sinó més enllà, no? Per tant, és aquesta m'agrada dir-ho, no sé, potser com presa de consciència del que passa a l'entorn i del que ha passat durant segles,
I que si s'utilitzen aquests espais de torres, talaies i talajots és perquè eren els espais on les comunitats es comunicaven. Per tant, ara ho fem a través del mòbil.
al llarg del segle sempre s'ha fet des dels espais més alts, com podria ser la penya del Moro. Que la trobem a faltar, no? Que la trobem a faltar, la trobem a faltar. També s'hi va fer alguna incursió? Sí, sí, sí, s'ha fet i la veritat és que seria l'espai, no?
Però ens queda lluny i costa una mica que la gent també es mogui, no? Per tant, mira, a cada municipi també s'escolla l'espai. I també crec que està bé que es pugui anar canviant l'espai, no? Perquè la veritat és que hi ha molta gent que no ho sap. I clar, fer-ho visible, ho fas visible, però necessitaries per anar bé un bon canó de llum, no?
Clar. Parlaves de la defensa dels drets humans, parlaves també que a través de la televisió veiem com a vegades aquests drets humans es trenquen, es veuen vulnerats, però no cal anar a la televisió, podem passejar per Sant Just i ho vam veure, de fet avui hem obert el magazín amb aquesta notícia, no?,
que s'ha tornat a vandalitzar una de les pintures, un dels murals dels drets humans, que està allà al camp de futbol. Per tant, clar, totes aquestes accions que van en contra dels drets humans, que el que fa és vulnerar aquests drets humans, com dèiem, al final, per molt que ho puguem veure a la tele, està en el nostre dia a dia i està també a Sant Just. I a vegades sembla que una simple pintada...
No sigui res, exacte, i és molt, perquè a més això passa, i passa sovint, i a més amb aquests morals es reincideix. Clar, és que la segona vegada que passa. Aquí està, per tant és allò que dius...
Ens ho hem d'agafar molt seriosament. I com es combat això? Aquest és el repte. I s'hi treballa des de les escoles, entitats, associacions... Però encara es continua així, no? I encara com es criminalitza la gent que s'ha mogut per buscar un futur millor, no? És complicat, però dissabte, 6 de la tarda, és un bon moment per...
per conscienciar-ho, per exposar-ho. Estaria bé que la gent que de forma anònima fa aquests atacs vandàlics, també de forma anònima participés d'aquestes accions. Com a mínim, jo crec que és el mínim que podríem fer, per veure l'altra cara de la moneda, per veure...
Realment, si el que estan fent, si l'acte que estan fent és un acte vandàlic amb sentit des de dins, és a dir, que ells ho fan amb un sentimero, senzillament perquè van en contra d'alguna cosa però no saben ben bé en contra de què van, perquè moltes vegades...
també ens hi trobem això. Llavors, estaria bé també que prenguéssim part i que avui ens ha quedat una mica el programa així, perquè també hem de ser reivindicatius i hem de posar els punts sobre les is, però realment és que és això. Al final, a mi m'agradaria saber per què causen aquests aldarulls, per què causen aquests estralls,
Quan en realitat el que volem, jo crec que és el que vol tothom, no? Viure tranquil i aquesta gent que fa aquestes travessies és el que vol també. És el que vol i tampoc és que vulguis fer la travessa a un altre país per buscar un futur. Tothom crec que té o voldria tindre el seu futur en el seu propi país, però no és possible.
Totalment. Per tant, prens aquesta decisió i són decisions que han de ser molt dures, han de ser tremendes, no? Llavors, vas, veus una pintada, bueno, allò, veus un mural en defensa dels drets humans, pintar és allò que dius, què més poden arribar a fer, no? Clar, quan aquesta gent també després pot emprendre decisions polítiques, fins i tot a l'hora d'anar a votar, tot això també ens marca. Mhm.
A la resta, no? En el sentit de quines polítiques després, aquests dirigents, qui hagi aconseguit els vots, què faran? Per tant, és allò que dius, pot semblar una simple pintada, però darrere d'una pintada n'hi ha molt més. Per tant...
Ho tenim complicat i potser hauríem de fer aquestes enceses de consciència de forma molt més contínua. Per posar també una mica de llum i esperança al discurs que comentàvem,
darrere d'una pintada hi ha molt més, però darrere d'aquesta encesa de torres, talatges i talajots també hi ha molt més. Hi ha aquella gent que lluita, aquella xarxa, no? Exacte, aquella xarxa i que si fa 10 anys es va començar d'una forma més minça, avui en dia estava mirant...
Estava mirant on estava llegint tot perquè sempre m'agrada llegir allò d'on es fa. En aquesta edició es participa 52 punts d'encesa repartits en 45 municipis dels territoris de Catalunya, País Valencià i La Franja.
Però és que també s'hi sumen altres espais i fins i tot d'Astúries, ara igual m'equilocaria, de Galícia i fins i tot del Marroc i a Cisjordània. És allò que dius, potser hem de tornar a fer aquestes enceses.
Encara que no els banyin mediterrani, ells... Més global, exacte, és allò que dius, és a més cura de civilització, civilitzacions. Per tant, va molt més enllà i una cosa, jo crec que és com un puzzle, no? La situació actual, la que venim patint els últims anys, i això, em sembla que, mira, ja no parlem de pasteres, de gent...
Que s'han mogut, no? Veus imatges pel mòbil, sempre amb aquell dubte de si seran reals, no. I és que ho són. No tot ens ho hem d'atregar, però sempre és això, no? Buscar informació verídica i es continuen vulnerant els drets humans arreu del món.
I fins i tot, ara potser no tocaria, però també com persones o empreses, entitats i altres països, blanquegen aquests règims, que potser també això caldria denunciar-ho molt més.
Totalment, totalment, sí, sí, així és. Doncs nosaltres també aprofitem per fer una petita falca publicitària perquè aquí a Ràdio d'Esvern tenim una secció al magazín de tardes, al refugi, que és Veus d'Emigrants, conduït per en Jordi Laconsol.
I tots dos porten persones migrades de Sant Just o persones migrades de Barcelona a altres indrets de Catalunya que venen a explicar la seva història de migració, com des del seu país, des de la seva llar. Alguns venen d'altres parts d'Europa, d'altres venen d'Àfrica, d'altres venen de...
de molts indrets del món, inclús de Llatinoamèrica, i expliquen una mica com han arribat a Catalunya, com s'han vist acollits per la nostra ciutadania, i és molt interessant, francament, per tant, us recomanem que això que feu, aquesta revisió d'aquest podcast, que trobareu al web de Ràdio d'Esverns, si poseu veus de migrants,
Trobareu tota aquesta informació, tots els podcasts que s'han fet al llarg d'aquestes dues temporades i que encara continua a les tardes amb el programa de Jaume Lies, que realment és molt interessant el fet d'aquest, de posar-hi atenció, perquè a vegades, quan ho veiem a la tele, quan ho veiem a xarxes, no hi parem massa atenció, però quan escoltes, quan tens aquella persona que t'està parlant a cau d'orella, que t'ho està explicant tot... T'explica tota aquella odissea, no?
Aquell periple per arribar a un espai. I a més, pensem que els que hem nascut a Sant Just, no sempre la nostra família ha estat nascuda a Sant Just, no? O sigui, Sant Just, realment, parles allò amb els nostres pares o avis, i molts han vingut de pobles que potser eren d'aquí del Penedès o de més enllà, no? I que dius, hi havia gent...
Aquí a Sant Joc hi ha moltes famílies que els seus orígens són comuns perquè sortien d'aquells pobles. I dius, va, era un trajecte que per ells ja podia ser traumàtic. Era anar a ciutat o el més a prop de ciutat per buscar un futur. Però, clar...
Quan estàs fugint de guerres i és allò que dius, encara s'hi suma un desastre més. Una cosa és un futur millor i l'altra és aquell el fugir, més aquella cerca de futur.
i que moltes vegades la fan sols i van perdent, han perdut família pel camí. Hi ha històries realment que són tremendes. I a vegades és això, no? Criminalitzar-ho des d'aquí, des de la teva posició, pot quedar còmode, però és que és molt dur. Jo sempre penso, ho hauríem de vígore, no? Posar-nos a la seva pell.
Doncs, Astrid Goldstein, moltíssimes gràcies per passar pel magassin de matins de Ràdio d'Esvern un matí més, avui com a centre de l'estudi Sant Justencs, per poder parlar d'aquesta acció que es du a terme el 31 de gener del 2026, l'acte d'encesa de Torres, Talalles i Talallots de la Mediterrània, un camp pels drets humans que tindrà lloc, recordem, a les 6.15, és a dir... A les 6, 6 concentració. 6 concentració, a les 6.15 la lectura del manifest,
A les 6.30 l'encesa de Bengales i aquesta cantada del viatge a Ítaca. Doncs recordem el punt de trobada a la residència de Nuestra Senyora de Lourdes al carrer Montseny número 2. Una abraçada molt gran, cuida't molt. Igualment. I que vagi bé la setmana. Que vagi bé.