Música
Doncs seguim també ara,
amb aquesta roda d'entrevistes al món local,
al món de l'esport de clubs i didges,
com estem fent des de finals de gener,
i aniríem fent fins al mes de març.
A més, ara toca el moment de parlar amb el president del club de bàsquet d'aquí de Sant Just.
Parlem amb en Max Herold. El tenim a l'estudi. Hola, què tal?
Hola, bon dia. Què tal, Núria?
Bé, molt bé. Estem parlant una mica amb els responsables,
amb els tècnics, coordinadors també, de cadascun dels clubs.
I bé, és el moment de fer-ho amb el club de bàsquet.
Com està ara mateix el club?
En quina situació complint els objectius que us vau marcar a inici de temporada?
Sí, bueno, ara estem molt contents.
A menys aquest any hem pogut competir,
perquè l'any passat per tot el tema del COVID no es va poder competir.
Estem molt il·lusionats, tots plegats, tant la Junta Nova, que hem començat en el maig,
com sobretot els jugadors i el cos tècnic, que és el que volen, és entrenar,
que sí que es va poder fer, però després tot el que és l'entrenament
no es va poder competir, que és el que ara estem fent.
Ara sí que hi ha hagut un peron una altra vegada per a aquesta situació de dues setmanes,
però que d'aquí a quinze dies, en principi d'aquí a quinze dies,
tot el que és l'esport, les categories de promoció ja començaran a competir
i el que són ja els grans, els senyors, ja ho estan seguint amb la lliga.
I per ara, encantats, la veritat és que hem aconseguit els objectius.
Per ara estem aconseguint els objectius que ens havíem fixat,
sobretot amb les categories altes.
Estan competint sobretot els senyors, tant el femení com el masculí.
El femení va començar una mica així, amb uns resultats una mica més,
amb alguna derrota, però bé, ja estan a mitja taula.
I els masculins estan primer a precisió i amb la il·lusió de veure si aconseguim aquest any,
que era l'objectiu de pujar.
O sigui, l'objectiu en el cas de l'equip masculí és poder pujar de lliga?
Això mateix, estem a tercera i ara estem primers.
I la idea és que creiem que tenim molta il·lusió amb aquest equip
i que pujim i que aconseguim aquest any pujar a segona,
que seria el que ens agradaria per tenir, perquè és un club amb 65 anys d'història
i creiem que és el que ens toca, el que per tocar el club de bàsquet
ha de tenir dos senyors molt competitius.
En el cas del femení estem a primera, catalana, que està força bé,
i en el cas del sénior, l'objectiu és aquest, pujar.
O sigui, el senyor femení està a primera catalana i el masculí a tercera catalana.
A veure si en tres o quatre anys aconseguim pujar a primera.
Clar que sí. Quanta gent hi ha ara mateix, jugadors i jugadores del club?
El club el formen 18 equips que estan competint, més les tres escoletes,
el Canigó, el Montserrat i el Montseny, que són els joves,
que és el que tenen que portar al club, que puguem mantenir tots aquests equips
per al final, l'objectiu, arribar a sénior.
I d'aquests 18 equips, més les escoletes, al voltant dels 200, 210, 215 jugadors,
si no ho recordo malament. Està força bé.
Sí, sí, sí, sí. Aquí l'esport és potent, a Sant Just.
Uau, sí, sí. I el tema que has comentat, la nova junta des del maig, no, has dit?
Sí, des del maig. Des del 2021.
Què va haver? Un canvi de junta a nivell voluntari? Van fer eleccions? Com va anar?
No, bueno, la junta sortint, que aprofito per felicitar tota la feina
que havíem fet durant tots aquests anys, i sobretot agrair al president,
perquè va estar molts anys, que era el Francisco Arrabal, com a president,
crec que, si no recordo malament, crec que va estar sis anys,
però ja venia d'una junta antiga, o sigui que segur que al voltant d'11, 12 anys,
i és molt bona feina. Uau.
I tant a ell com a la persona que han capçal el projecte, com a tota la junta.
I nosaltres, bueno, hi va haver un, bueno, ja hi havia un desgast de temps,
això saps que costa, i que són molts anys, molts esforços, tots tenim família,
i bueno, també tenen que haver uns canvis.
O sigui, aquí també està bé de cada quatre anys, i fer vuit o així,
doncs que hi hagi un canvi.
Aleshores, se'ns va proposar una nova junta, que amb una mica d'empenta i una mica,
i amb grans cants, una mica, una, bueno, tot un projecte nou,
doncs a poder fer aquest canvi.
De la junta antiga, sí que hi ha dues o tres persones que també estan formant la nova,
amb la qual, ja, és que podríem dir que és un seguiment de la feina
que ja estava, ja es venia fent pel Francisco.
I de moment, l'experiència dins de la junta, la presidència, què tal?
Bé, bueno, molt il·lusionats, tots plegats, al final no deixem de ser pares, saps?
Són pares de jugadors, que al final el que vols és ajudar el club,
i que sobretot que els nens, primer que gaudeixin de l'esport,
després que a sobre competeixen en un esport que a tots ens encanta, com és el bàsquet,
i que, i ajudar-los en tot el possible.
Al final, la junta, ja et dic, això és un club molt familiar de poble,
però bueno, que competint, ja t'he dit, amb molts equips, i amb ganes i il·lusió,
i que tot una mica funcioni amb l'ajut dels pares, que és molt important la seva ajuda,
perquè al final tothom pugui competir i que el club tiri endavant.
Però és això, sobretot amb il·lusió.
I la junta nova, ja et dic, molt contents i amb ganes d'intentar fer les coses ben fetes,
que crec que s'està fent, ja es venia fent tots aquests anys,
i res, i poder mantenir això, i que el poble, i que Sant Just també es conegui fora,
fora de la província, com a tot arreu.
I hi ha hagut algun canvi pel que fa a Covid a l'hora dels entrenaments?
Us heu hagut d'adaptar nous protocols?
Sí, sí, sí.
Hi ha canvis constants, la veritat, és que això són dels dos coordinadors que tenim,
tant la de Sistella Petita, l'Uri Roid, com la de Sistella, que és l'Adri Cisneros,
són els que han portat tot aquest tema.
I clar, hi ha hagut canvis, hem passat d'entrenar amb mascareta, després tornar a entrenar amb mascareta,
no poder utilitzar els vestuaris.
Segons, per exemple, nosaltres teníem, saps que hi ha les típiques pilotes que porta el club,
que la Federació te les dona i això, va tenir que els nens també portar-se la pilota.
Hi ha hagut canvis, també al principi no es podia dir a bé públic,
que això pels pares és molt complicat, perquè al final el que et fa il·lusió és veure els teus fills i jugar.
I aleshores després sí que va voler ser, però amb restriccions d'aforament, tot això controlat.
I clar, també l'Ajuntament està darrere d'això perquè ho té que fer.
I també amb el seu ajut ens hem pogut anar sortint, però la veritat és que ha costat molt.
És una feina que costa i que has de dedicar més temps del que normalment no hi dediques.
Però la il·lusió era poder competir i hem intentat fer-ho de la millor manera.
Això sí, seguint totes les recomanacions.
Heu tingut alguna baixa o noteu que els jugadors i jugadores, la pandèmia els hagi pogut afectar a nivell anímic
a l'hora de venir a entrenar, de jugar?
No, el que passa és que sí que jo crec que hi va haver un desgast l'any passat respecte al no poder competir.
L'any passat sí que la competició va ser molt diferent del que era el comú, el normal.
Aleshores, clar, al final els jugadors tenen ganes d'entrenar, però després això posar-ho en pràctica és jugar partits.
No jugar partits i aquesta part de no competició, clar, això fa que un desgast.
Al final tenen moltes ganes de jugar de baixes i això en principi, que jo sàpigui, no hi ha hagut el club ni res.
Aquest desgast, no et diria psicològic perquè al final no deixa de ser un esport,
sí que els jugadors sí que tenien ganes de competir, però des dels grans fins als més petits.
I el tema dels entrenaments a la Bonaigua, com ho gestioneu? Compartiu pistes amb algun altre club?
Sí, sí, sí. Ja saps que Sant Lluís és bastant potent, hi ha moltes entitats esportives, des del futbol,
però els pavallons la complexa de la Bonaigua compartim unes quantes entitats,
hi ha el bòlei, hi ha el hockey, hi ha el handball, hi ha el futbol sala.
Tenim un problema que és que cada vegada, i a l'Ajuntament pobres també,
gràcies al seu ajut també ens anem sortint, però clar, hi ha moltes faltes d'hora de pista,
perquè hem de compartir-ho entre tots i al final què volem totes les entitats?
També tenir molts jugadors, clar és la il·lusió, si podem tenir 25 equips millor que 18,
i que això faci que l'esport, entre la joventut i sobretot cada entitat, que tiri cap endavant.
Per sort no tenim cap problema, ens anem compartint, sí que hi ha uns horaris fixats,
i per sort també tenim tres pistes, amb la qual cosa entre tots posem de la nostra part i no hi ha cap problema.
I ara li està donant bastanta potència, bastanta ressò al tema de l'esport femení.
Quants equips femenins de bàsquet, més o menys?
Nosaltres sí, mira, de bàsquet hi ha els dos sèniors, els sub-25 i els sèniors,
després hi ha un cadet, un preinfantil, són quatre, hi ha un mini, cinc, i després hi ha dos pre-minis,
que mira, en pre-minis les categories més baixes tenim moltes nenes, o sigui que molt bé.
Tant com el masculí és veritat que sí que tenim totes les categories complertes,
amb el femení crec que ens falten dues categories, hi ha un júnior que teníem que tenir i un que no el tenim,
perquè es va desfer l'any passat, i un infantil.
Bueno, molta importància, en el meu cas, la meva filla és jugadora del club,
amb el qual el que ens agrada és que hi haguessin més noies,
però també és un tema, ja et dic, com que hi ha molta oferta al poble,
entenem que també hi ha moltes nenes que hi ha el voleibol, que també hi ha el tràmit, o hi ha el patinatge,
però bueno, el bàsquet és un esport que les noies han competit des de fa molts anys
i que nosaltres el que volem és potenciar-ho.
I és el que estem intentant, ja et dic, des del Premini ja tenim dos equips,
o sigui, tenim dos equips de...
Premini, que són nenes de quina edat més o menys?
Les nenes són de...
6, 7 anys...
9, 10 anys.
Si no recordo malament, són 8, 9 anys, 8, 9, 10.
I després ja passen a mini i aleshores ja cap amunt.
I després l'escoleta, que és on comencen a cada col·legi.
Ja et dic, el Premini, que és el que volem potenciar-ho,
ja et dic, ara mateix tenim dos equips que està força bé,
perquè els últims anys sempre hi havia només un equip.
O sigui, que tenim 18 jugadores amb moltes ganes,
i amb molta empenta, que és el que tenen que fer ajudant-se
per al final que els séniors arribin unes quantes,
si puguin seguir disfrutant.
I el cost tècnic, motivat, adaptant-se als canvis de la federació,
això com ho porten ells?
Sí, sí, sí, bueno, tenir sobretot el recolzament dels dos coordinadors
que van posar i en constant treball per part d'ells
de donar als entrenadors totes les eines perquè ells puguin entrenar.
O sigui, que hi ha un seguiment per part dels coordinadors,
perquè, primer, per informar tots els canvis que ja et dic,
que ja et deia abans pel tema Covid, que es van produint,
però sobretot per també, per millorar,
perquè al final això és un esport que el que volem és que sigui un esport
que, primer, que agudeixin.
El que ens interessa és que tinguin ganes i vinguin a gaudir
i que no sigui una preocupació, això no és professional,
però que, en canvi, sí que vagin millorant.
I que tots aquests canvis que es van produint que siguin per millorar
i per millorar també des dels aspectes tècnics fins als aspectes competitius,
que al final és el que també tots els jugadors volen,
anar millorant per anar competint.
Clar. I l'afició com està? Animada?
Ho ha passat malament, quan no podia venir a comentar, sobretot.
Sí, sí, sí.
La nostra il·lusió serà omplir el pavelló, que és el que ens agradaria,
però hem tingut algun dia que amb això del Covid,
com que hi havia restriccions, hi havia uns aforaments,
que hi havia més pares que podien entrar.
Per sort, al final, els pares, el que ens feia il·lusió era acompanyar els fills.
Ja no només els fills, sinó pares, avis, etcètera.
Aleshores, amb il·lusió, sí, sí, van venint i no tenim cap problema.
Al revés, que vinguin més els dissabtes.
I ja per anar tancant una mica també l'entrevista,
la situació dels equips, dels grups, ara mateix no només del sénio,
sinó de la resta, també hi ha expectatives d'alguns que puguin pujar
o que estiguin ben posicionats a la taula.
Sí, a veure, els equips de promoció,
que si tots estan en lligues, ja des de preferents,
i per ordre, interterritorial preferent, i després A, B, C i D.
Si tots els equips de promoció estan entre B, C i A,
i després tenim un infantil, que aquest sí que està competint
en interterritorial, que és una categoria de les potents,
està competint en equips com el Barça, com la Peña,
i estan competint molt bé perquè estan a mitja taula
i aquí hi ha equips molt potents,
hi ha entitats com el Barça, com la Peña i altres de Girona,
estan competint, com és interterritorial també fan fins a Tarragona, etc.
I et dic, amb un bon balanç.
A veure, els resultats són importants,
però tampoc és el que més valorem.
Al final, el que volem és el que et deia, ganes, il·lusió,
que agafin uns hàbits de reprendre els entrenaments,
de ser puntuals, de respectar els rivals, de respectar els entrenadors,
i a partir d'aquí els resultats ja vindran.
Sí que ens marquem objectius, sí, el que et deia amb els sèniors,
però amb aquestes categories de promoció el que més volem
és que, primer, que gaudeixin de l'esport, que vinguin contents
i que després, a poc a poc, vagin aprenent i això.
I si podem competir sempre a això, millor,
però si no, tampoc no és el que nosaltres busquem.
Molt bé.
Escolta'm, doncs, quin missatge més encertat, Max.
Suposo que també defineix una mica la filosofia del club.
Sí, de la junta, sobretot aquesta junta.
Ja et dic que són tots pares de jugadors
i el que volem és això, aquesta filosofia,
que és la que hem rebut, també.
Molt bé.
Doncs, és més, moltíssimes gràcies per passar per Ràdio d'Esvern
i a seguir a tope també amb el bàsquet.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres i fins la propera.
Que vagi bé, doncs.
Molt bé, gràcies.
Adéu.
Adéu, bon dia.