11 i 12 minuts. En aquesta segona hora la començarem parlant d'art.
I ho fem amb la convidada del dia al programa, que és la Imma Boronat,
artista plàstica, professora de dibuix i responsable de la secció d'Art Aneu de l'Ateneu de Sant Just.
Aquest dijous, a dos quarts de vuit, inaugura l'exposició titulada
Espais compartits a tensió plena, al celler de Can Ginesta.
Una mostra que, com ella diu, serà per crear diàleg entre obres i visitants.
Imma, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Què tal?
Bé, doncs, fent referència al títol, eh? Espais compartits i a tensió plena.
Aquesta exposició requereix tenir activats els cinc sentits, doncs, no?
Sí, exactament. És una exposició que, bueno, la vaig fer perquè la motivació va ser
sobretot el tema de construir un espai per reflexionar.
Un espai per reflexionar a través de la pintura, també hi haurà audiovisuals,
també podrem veure, doncs, dibuixos, una part també com de sonografia interna.
I és per construir aquest espai per reflexionar sobre el moment actual
on totes i tots estem connectats a les pantalles contínuament.
D'acord. I de quina forma fas, no? De quina... les obres com aconsegueixes
que aquesta, bueno, que la gent, no?, que la ciutadania faci aquesta reflexió?
Com són les obres?
Les obres estan pintades amb diferents tècniques, amb acrílic, tècnica mixta,
que són realitzades amb les mans, aleshores tenen una part molt humana
i després són obres que tenen un missatge.
Per tant, sí que el veure, no?, pot semblar que estava bonica o no,
però sí que tenen una lectura.
Una lectura on jo plantejo diferents temes,
que ja veureu que hi ha un recorregut,
i temes que tenen a veure amb les relacions humanes
i en el moment actual, tant social com polític,
i tot això també s'introdueix en un vídeo.
O sigui, els visitants no veuran només l'obra,
sinó que podran veure un vídeo que també els induirà aquesta reflexió.
També apareix una part que fa referència a la intel·ligència artificial
i una altra part que fa referència a la creativitat humana.
Són obres que no et deixen indiferent
perquè no hi ha una primera lectura ràpida,
sinó que les has d'observar per arribar a entendre-les, no?
I sempre, sempre s'obsereixen un diàleg.
Són obres, i normalment,
perquè les teves obres moltes són així a gran format,
són obres que quan les mires t'imposen ja d'alguna forma,
com això que has dit, no?,
com que t'obliguen una mica a crear aquest vincle amb l'obra, és a dir...
A veure, sí que hi ha alguna que és el format més gran,
no és supergran format, però sí que hi ha alguna que serà bastant gran,
però aquest cop sí que he posat obres,
potser d'un format inclús més petit que les que havia fet.
Perquè al final, el fet de ser un format més gran
no vol dir que l'obra impacti més, no?
O sigui, hi ha moltíssimes obres pictòriques
que han sigut molt famoses o que la gent observa d'una nora,
és que són petites.
El format, jo crec que en aquest cas sí que si els visitants
esperen tots grans formats, es trobaran que, ostres,
la Imma ha reduït a algun format, no?
Clar.
Sí, sí.
I aquest recorregut que proposes, Imma, aquest recorregut,
l'has posat tu a propòsit d'alguna forma en concret
perquè la gent a nivell d'emocions
les sentia en un ordre específic o...?
Sí, sí.
Hi ha un ordre específic i també hi ha dos espais.
O sigui, la idea és, quan entra visitant,
si pot visualitzar el vídeo seria ideal
i aleshores ha d'insert-se en la sala gran,
en les diferents obres
i després no oblidar la sala petita
on hi haurà també un altre espai,
com una mena també de reflexió.
Ja et dic, el tema audiovisual és present
tant a la sala gran, després a la petita també hi ha
una altra animació
que també, si vols, després t'explico
com ho hem muntat tot i qui ha participat.
Sí.
Sí.
I, bueno, el recorregut està pensat, eh?
també hi ha hora dintre, a part de la inauguració,
que és dijous, hi ha unes visites comentades
que faré el 26 de febrer,
el 5 de març i el 12 de març a les 6.30,
perquè si algú no pot venir a inauguració,
després també jo li podré explicar aquest recorregut.
Vale, vale.
Tu, en aquestes sessions, no?, que ens comentes,
què és el que vols, bueno, com les vols plantejar, no?
És a dir, acompanyant els visitants
en aquest recorregut,
hem donat molts detalls o, al contrari,
deixar que siguin ells també una mica
els que tinguin aquestes impressions emocionals?
Sí, bueno, la idea és una mica que, bueno,
explicar una miqueta la finalitat de l'exposició
i després sí que les obres,
abans jo dir, mira, això és això,
això és allò que és el que jo he volgut expressar,
que al final no deixa de ser, no?,
el missatge que jo vull donar.
Però també deixar que l'espectador pugui interpretar.
a veure en què veu perquè és curiós
que cada persona hi veu coses diferents, no?
Llavors sí que si fan una altra lectura,
segona lectura i ja van entrant,
orientar-los una mica
i llavors sí que comencen a lligar, no?,
el que hi ha dintre, si sí, de l'obra.
Ima, abans que ens expliquis una mica
el tema de les col·laboracions i això,
escoltem un vídeo, val?
Res, és un fragment curtet del que serà tot l'àudio,
però és un tastet del que la gent pot escoltar
quan vagi al celler de Can Ginestà
a veure la teva exposició.
Molt bé.
Espais compartits, atenció plena.
Volia que la meva conversa fos fluïda.
Volia mirar-te als ulls, tocar-te i escoltar-te,
sentir la teva olor.
Necessitava poder sentir la teva bondat
i poder desxifrar les teves emocions
amb un obri i tancar d'ulls.
El teu to de veu,
la teva manera de dirigir-te a mi,
tan personal i inconfusible,
feia que em sentís diferent i especial,
no posant a mi la part d'interpretació
que havia de fer ara
amb només unes emoticones i algun altre gif.
Imma, és la veu de la Clara Segura?
Sí.
Escolta'm,
i col·laborar d'alguna forma, no?,
a l'exposició també.
Com ha estat aquesta col·laboració?
Doncs mira,
amb la Clara ja el 2021
va col·laborar l'exposició que vaig fer
sobre d'on ho ets,
fent un vídeo
i interpretant un text que jo vaig escriure.
Sí.
Aleshores,
en aquesta exposició que faré ara,
que estic muntant,
hi ha bastant de text,
hi ha bastanta reflexió.
I com que la Clara ja havia col·laborat
també al 21,
doncs li vaig demanar
si podia fer-me la interpretació del text.
Molt bé.
I sí, sí, em va dir que sí,
ja estic molt contenta
perquè la veritat és que
té una veu increïble,
interpreta el text
d'una manera que transmet moltíssim.
Sí.
i el podrem veure dintre del vídeo
que també està muntat
per la Dorothy Elfing,
que és una gran fotògrafa
també cineasta,
fa moltíssimes coses.
Sí.
molt creativa
i, clar,
hem fet amb la Dorothy,
que m'ha ajudat moltíssim
a fer-la el vídeo,
doncs hem posat fragments
del text que he escrit
a la Clara Segura
amb altres obres.
I ha quedat supermacos,
que seria,
bé,
també hi ha una part d'intel·ligència artificial,
que seria el vídeo
que es veu a l'exposició.
D'acord.
És a dir,
hi ha col·laborat la Clara Segura
posant veu
com si diguéssim
en aquest text
que vas escriure tu,
que és el que estàvem escoltant.
Sí, sí.
I després la Dorothy
el que ha fet
és posar-li imatges
en aquest text?
Exacte,
ha posat imatges
i ha fet un vídeo
on apareix,
bé,
ja ho veureu,
és supermacos,
doncs,
és com una mena
de conjunció
entre la intel·ligència artificial
i la natural.
Sí,
ha fet un vídeo,
ha dit,
tot un vídeo molt maco.
Sí, sí.
Després,
digue'm, digue'm.
No,
anar a preguntar,
dic,
la intel·ligència artificial
també és un dels elements
que,
això que parlaves
de la connectivitat,
no?,
connexió permanent
en pantalles,
i això també és una cosa
que vols fer reflexionar
a la gent
sobre cap on estem anant,
no?,
en aquest sentit?
Exacte.
Sí, sí, sí,
la intel·ligència artificial
apareix,
també apareix la reflexió
sobre aquesta massa de joves
que visualitzen també
moltes escenes de violència,
que s'admirallen al seu mòbil,
que no surten de l'algoritme,
que potencien cada cop
bé les seves idees i valors,
i també una reflexió
sobre el món de la immediatesa,
de poca paciència,
de poca paciència,
el consum,
i tot el que està passant actualment.
Perdona,
també volia comentar,
també volia comentar,
sí,
sí, digue'm.
No, no,
que això que t'havia tallat,
que anaves a explicar alguna cosa
i just he tallat.
Sí,
no,
és que volia comentar
que també entra l'exposició
a part del vídeo,
a la sala petita
podreu veure també
una mostra
de lones
que jo han pintat
per la somografia
que va fer el Dani Martínez
en l'obra
de la balla
entre els teus braços.
Sí.
Que el Dani Martínez
sabeu que és dramaturg
i comunicador
d'aquí a Sant Just.
Sí.
I estic molt agraïda
perquè, bueno,
hem pogut utilitzar també
aquest material
que jo vaig fer
per l'obra.
Sí.
Que també és un petit espai
de reflexió.
I després també tenim una,
bueno,
jo també soc professora,
ja saps,
de l'Àsia Batxillerat Artístic.
Sí.
I hi ha un alumne
que ha fet un TR fantàstic,
un treball de recerca
sobre l'estudi
de com les pantalles
del contingut massiu
doncs arruinen
la qualitat creativa
i també poder veure
una petita animació
que hi haurà dintre
del que seria
aquest altre espai.
I, bueno,
també m'ha ser dit
mobiliari
doncs mariposes i libèlules
que ja sabeu que
la Bània d'Angels...
Sí.
Aquí a Sant Just
restaura mobles.
Oh, i tant.
I bé, doncs
que hi ha hagut
molta col·laboració.
Estic molt contenta
perquè
parla de la Janira
que m'està ajudant
molt a muntar-la.
He sigut una exposició
que he vist
que hi ha hagut
vària gent, no?,
que s'ha implicat.
Sí.
És un tema
que interessa.
Sí, sí.
Oh, i tant.
Home,
és que tot el tema
de les pantalles, no?,
aquesta connexió real
que...
que, o sigui,
aquesta connexió
que tenim nosaltres
amb els aparells
tecnològics, no?,
amb les pantalles,
connectem amb això
però llavors això implica
que desconnectem
de nosaltres.
És a dir,
connectem amb una cosa
i desconnectem
d'una cosa vitalíssima
que és
la nostra pròpia essència,
no?,
és a dir,
vull dir,
en la nostra persona.
I es crea allà
com un buit
que és com
interessant, també.
Sí, perquè
jo ferà reflexió
d'això, no?,
que allò que compartim
és l'espai
i el temps en comú,
tot el tema
del moment,
l'emoció,
la presència,
però també hi ha
una absència
al mateix temps
quan estem connectats
amb el mòbil
o amb una pantalla.
Llavors vivim
amb les nostres bombolles
potenciant
el nostre pensament
i mirant-nos
molts cops
només
en el nostre mirall.
I aquí es perden
els espais
compartits
amb els altres.
Bàsicament seria això.
I clar,
jo suposo,
Imma,
que tu,
al ser també professora
d'estar envoltada
el dia a dia
també amb gent jove,
no sé si,
clar,
tot el tema
de les pantalles,
no?,
de potser l'ús
una mica excessiu,
l'ús abusiu,
també tu,
t'ha fet replantejar
a vegades,
no?,
una mica cap al camí
en el que estem anant,
no et fa,
si més no,
comparar potser
com és la situació
ara
a com era
fa uns anys.
Sí, sí,
del qual,
jo fa gairebé
19 anys
que soc professora
i sí que he vist
un canvi molt gran
inclús
amb el tema,
sobretot,
de tenir la capacitat
a vegades
de crear i d'imaginar
per ells mateixos,
que aquí us donaria
la part de la intel·ligència artificial,
perquè sí que és cert
que tenim,
doncs,
el recurs
de l'intel·ligència artificial,
les pantalles
i tot això
que no s'ha d'anar en contra,
però no hem d'oblidar
que tenim un cervell
i una creativitat
pròpia
i ser originals,
connectar amb nosaltres mateixos
i saber el que volem
sobre el que pensem
és important,
perquè si no també
a través de tal que és
les xarxes socials
o l'utilitzar el mòbil
dels nostres joves
reben moltíssima,
moltíssima ideologia,
discursos que poden ser
continuos,
que poden vulnerar
els seus pensaments
i fer, doncs,
inclús que siguin manipulables.
I llavors ja ho veig a classe,
a part que fomenta molt
l'ús continuat de mòbil,
la gent que utilitza
molt el mòbil
o pantalles
es noten,
tenen més dèficit d'atenció,
els costa més comunicar-se,
si vols parlar amb ells
els molestes,
perquè, clar,
la persona que està
continuantment aïllada
i ha de parlar amb tu
és una molèstia
o crear el que sigui,
fes un dibuix
i vaig a mirar l'ordinador,
per què has de mirar l'ordinador?
Tenim un camp,
primer pensa una mica,
planteja
i després sí,
busques referents,
si vols,
però aquí tenim un...
Jo crec que els professors
hem d'aprendre,
ara, no?,
amb tot el tema
d'educació,
doncs,
a conviure amb aquesta
part més híbrida,
no?,
que seria
interès i artificial
i més la part analògica.
Sí, sí,
és un moment
que està canviant,
la societat està canviant.
Estàs preparada
per la inauguració
aquest dijous?
Sí,
preparada.
Sí,
estic nerviosa,
bueno,
típic,
no?,
que penses aviam si agrada,
si no agrada,
si ho sent bé.
Clar.
Sí,
ja estic bastant preparada,
ja fa temps que ho porto preparant
i tinc moltes ganes d'inaugurar-la.
Està muntada,
ja amb la Genira
heu acabat de rematar
els últims...
Estem acabant,
encara,
encara que,
ahir ho hem acabat tardíssim,
avui seguirem,
sí,
aquestes coses,
jo crec que just abans d'inaugurar
no està tot,
tot,
tot,
tot ben posadet,
perquè són moltes coses,
Ima,
per les visites guiades
que ens has dit,
cal fer alguna reserva
en algun lloc,
simplement és presentar-nos
directament
al celler de Can Ginastà?
Podeu presentar-vos
directament,
perquè,
al principi,
és entrada lliure,
i ja està,
veniu i ja està,
no heu d'apuntar-vos a aquell lloc,
suposo que igual
quan aneu allà
us demanen,
no el nom,
de totes maneres,
si voleu,
truqueu primer,
passi de cas,
però,
o sigui,
l'entrada és lliure,
no crec que s'ompli tant
com per fer llista,
però,
no sé,
exactament,
sí.
Molt bé,
bé,
en qualsevol cas,
segur que el dia de la inauguració
vindrà força gent,
així esperem que sigui,
estigues tranquil·la,
a ser tots convidats,
gràcies,
gràcies,
combinades i convidats tots,
sí,
a més serà molt maco,
després també hi ha una miqueta
de pica-pica,
podem fer xerrades per allà,
sempre és molt interessant,
mire,
fer,
sí,
sí,
Estava consultant ara fins quin dia es pot veure,
que em sembla que fins ben bé finals de març,
no sé si ara...
28 de març,
del 20 de febrer al 28 de març,
sí.
Fins al divendres 28 de març tenim temps,
doncs,
per anar a fer una ullada a l'exposició de la Imma Brunet al celler de Can Ginassà,
d'aquí de Sant Just.
Imma,
sabem que ara tens classe,
has de tornar ja a dos quarts una altra vegada,
per tant,
res,
desitjar-te molta sort,
que vagi molt bé i felicitats i enhorabona.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi bé,
Adéu.
Adéu.
Gràcies,
Adéu.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla,
a Ràdio d'Esberda.
Gràcies.