Vinga, ara mateix passen un parell de minuts d'un quart de dotze del matí.
Esteu escoltant ràdio d'Esvern al magazine de matins La Rambla.
Tenim el telèfon a l'Aroa Carmona,
que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just,
un servei que es proporciona des del Casal de Joves.
I l'Aroa avui ens parlarà, ens farà una valoració de com ha anat,
com hem dit, l'intercanvi titulat Flower Power,
en el que uns quants adolescents de Sant Just hi van participar
i van anar fins a Madeira.
Hola, Aroa, què tal? Molt bon dia.
Hola, Núria, molt bon dia.
Quan vau tornar?
Doncs, mira, vam tornar el dimecres passat,
per la tarda nit.
Ostres, ja han passat alguns dies,
suposo que les emocions i tot el que vau viure allà s'està aposentant.
Ens podries fer una mica de resum
de com ha estat aquesta experiència,
i sobretot també amb els joves, no?
Doncs ha estat meravellosa, Núria.
Ha estat un intercanvi bonic, fàcil.
Sí, fàcil.
Sí, quan dic fàcil, no ho dic amb caràcter de menysprea, al contrari.
Fàcil vol dir que les dinàmiques de grup han anat molt bé,
que tot ha anat molt fluït,
que els joves han interaccionat amb els joves dels altres països
d'una manera molt harmònica,
que no s'ha hagut de lluitar perquè les normes,
perquè les normes que es posaven, o bé de l'Albert,
o bé de l'intercanvi, es complissin.
Fàcil en aquest sentit, no?
Fàcil que no ha passat res, tampoc.
Que haguem dit, hòstia, ha sigut un susto,
o això va ser molt complicat,
sinó que ha anat...
Rodat una mica, no?
Rodat, exacte, seria exacte.
Rodat, ha anat rodat, sí.
I els joves han tingut una experiència molt bonica,
han valorat l'intercanvi molt, molt bé,
des de l'allotjament fins a les activitats,
i sobretot l'ambient,
l'ambient entre el grup nacional i el grup internacional,
perquè aquí hi ha dues coses, no?,
molts cops quan nosaltres...
Clar, el fet de marxar no implica només
que els joves es portin bé amb els joves dels altres països,
sinó també,
quin és el feeling que tenen amb el grup nacional,
si hi ha confiança,
si es senten acompanyats dels seus propis companys de pobles.
Totalment, sí, sí.
Que a nosaltres es faci de mi, no?,
una mica, doncs, aquest sentiment.
I les dues coses han sigut super, super ben valorades, també.
Vull dir, els dos entorns...
A més que...
La majoria de joves d'aquí de Sant Just,
almenys era la primera vegada que feien un intercanvi
així a nivell europeu, no?,
que marxaven uns dies també fora...
Sí, efectivament.
Sí, sí.
Vull dir, la majoria eren onze joves en total,
i només tres ja havien participat
en els seus intercanvis.
La resta, vuit,
era el primer cop.
Llavors, clar, també,
com gestiones aquestes expectatives,
com gestiones, no?,
que mai han anat i...
I tenen, com tothom,
per descobrir amb les expectatives
els que ja han anat,
que no sembli, saps?,
que comparar és fàcil,
però que li donin com l'oportunitat
a aquest nou intercanvi
de ser diferent, no?
I això ha generat, no sé com dir-t'ho,
això ha rodat,
ha fet un equilibri a nivell nacional,
l'energia entre tot el grup.
I mira que hi havia edats molt diferents, eh,
la persona més petita tenia 13 anys,
la més gran a nivell nacional
tenia 17, a nivell internacional
tenia 18.
I tot i així, hi ha hagut com un...
tothom, s'ha relacionat
amb tothom, no hi ha hagut ningú
que ha sentit en cap moment
ni fora de lloc, saps?,
ni més desplaçat, doncs, per una edat, etc.
Hem vist algunes imatges, Aroa,
també per les xarxes socials
del Servei de Mobilitat,
i escolta'm, el títol
d'intercanvi Flower Power
realment donava nom
i era molt adequat per les activitats
que s'hi feien, no sé exactament quines heu fet,
però moltes flors hem vist, eh,
dibuixos a la sorra de les platges,
explica'm tot això de les flors
i de l'entorn de la natura,
perquè també moltes fotos d'excursions
que heu fet en llocs maquíssims,
preciosos.
Sí, bueno, és que la illa on hem estat,
bueno, les dues, perquè hem estat
a Madeira,
Madeira és un archipèleg, no?,
té tres illes diferents,
doncs hem estat a la principal que és Madeira,
vam estar un parell de dies,
i després també,
i després hem estat a Porto Santo,
que és la que ens ha acollit a fer més activitats,
diguéssim, no?, les pròpies de l'intercanvi.
Clar, les dues illes són un entorn natural
eh, superbonic,
i això ens donava també
molt més, molt més peu, no?,
a que tot tingués més coherència
el projecte, les activitats que es feien pel projecte
i l'entorn.
Clar.
I amb les flors, sí que és cert que
hem intentat
respectar molt, molt
l'entorn en tant que no arrencar flors,
no fer coses més,
però hem jugat com amb el concepte,
doncs vam fer un taller de cuina,
i allà,
amb ingredients naturals,
vam fer unes pastes,
com uns pastissets petits,
en forma de reosa.
Després els joves, algun dels joves
va dirigir algun taller, no?,
perquè saps que ells també es fan responsables
de fer activitats pels companys,
així també obtenen com aquesta sensació de
què és organitzar l'activitat,
què és que l'escoltin, no?,
què són els tempos,
no només fer-les ells
com a receptor,
sinó també com a part
d'aquest grup, bueno, per proposar
diferents activitats, no?
I que es converteixin en agents actius també,
que no només siguin passius de
jo vinc aquí i a mi m'ho fan tot, saps?
I es forma part, ells creen l'essència.
Clar, però era el primer cop, no?,
que des del Casal de Joves també marxàveu
fins a aquest nou destí,
com si diguéssim,
perquè sí que, per exemple, altres llocs
ja hi heu anat, més vegades
a fer intercanvis i zones d'Europa
que potser coneixeu més,
però en canvi, aquest lloc
era la primera vegada que hi anàveu,
i l'alberg també era un lloc nou,
per tu també, i...
Sí, sí, sí, per tothom, sí, sí,
era el primer cop, sí que és cert
que jo vaig estar a la Vista Prèvi,
me'n recordo que ho vam parlar,
aquesta reunió presencial
que es fa com un parell de mesos abans,
llavors jo havia vist l'espai,
però era nou, tot nou,
vull dir, era com, aviam,
què tal amb un grup tan gran, perquè una cosa
és veure l'espai, l'altra cosa és viure'l.
Sí, sí.
Bueno, què tal l'espai,
què tal l'entorn, però és que va ser,
la illa Porto Santo és realment un lloc
molt fàcil per fer un intercanvi,
perquè és petit, és segur,
no hi havia molta gent, llavors era molt fàcil
també deixar-los els joves
aquesta llibertat que a vegades també
necessiten, no?, el temps lliure,
doncs, em deia,
escolta, que puc anar al súper,
que estava a deu minuts caminant,
és com, sí, ves,
i saps que no passa de res,
perquè és un lloc, a més, molt poc transitable,
de cotxes, eh, vull dir,
llavors, es sentien com
espais molt oberts,
hi havia molta llibertat per ells,
llavors és el mateix fer-lo a una ciutat,
per exemple, casa també és en compte,
la vaneta,
bueno, no sé,
poden haver
més possibles riscos, per dir-ho
d'alguna manera, aquí era com esta casa,
com si tu fos com el jardí,
a més, l'Albert tenia un jardí
enorme, bueno, un espai exterior enorme,
no?, els joves,
també no és el mateix estar en un espai tancat,
no?, com molts sempre el mateix,
que, que un espai
obert, a més, ens va fer temps d'estiu,
ens va fer temps d'estiu,
malgrat un parell de dies que van haver
així més de pluja i més de vent,
un de vent, sé que cert que feia,
però, clar,
un sol radiant,
les activitats, la majoria les podien
fer fora, això vulguis o no,
a part que estàs més connectat amb l'entorn,
i per això també lo de les plors,
va quadrat tot molt, no?,
eh,
pel grup, per l'anet dinàmica,
el grup funciona
molt millor, perquè un espai obert,
un espai exterior,
que us estigui confortable,
no sé, és com que
arrenyem l'energia
des que al final anem 36 persones,
que és que a vegades, no ens adonem,
és un grup molt gran,
tota l'estona junts, eh?
Sí, sí, clar, clar, perquè les activitats,
és a dir, per exemple, el grup d'aquí de Sant Just,
les activitats sempre les feia
amb els portuguesos i amb els
de Bèlgica, no?
Tota l'estona, sí, sí,
en el moment en què vam arribar,
de fet, mira, ens vam trobar,
amb els belgues, ens vam trobar
ja a l'aeroport de Lisboa,
vam agafar el mateix avió que ens portava
de Lisboa a Madeira,
vam trobar i vam fer com una petita presentació
molt informal, eh?
I ja vam anar cap a
l'alberg,
on ens vam quedar el primer dia a Madeira,
el dia següent anàvem al vaixell,
que el dia següent, quan vam agafar el vaixell,
ostres, feia un vent, noia,
i hi havia unes onades, allò va ser
un bòmit col·lectiu, aquí ja va ser com,
venga va,
bòmit col·lectiu, hòstia,
bòmit col·lectiu, es van puurets,
super marejats, bueno, tots, eh?
Els dinamitradors, allà com,
uah, però és que una onada,
molt fort.
I a partir d'aquí,
a partir d'aquí, fins al dia que
ens vam acomiadar, que de fet
ens vam tornar a acomiadar dels belgues,
ja a l'aeroport de Lisboa, no?
perquè també vam agafar el mateix avió,
ja va ser, 24 a 7, tot el grup.
Òbviament, hi havia els moments
d'aquests que et dic de temps lliure,
que potser, no sé, sumat,
el dia, eren dues hores,
o tres hores, o tres hores,
o moltes.
Doncs aquí sí que és cerca,
ah, doncs jo vull anar al súper,
jo vull anar, jo què sé, a la lavanderia,
jo em vull quedar aquí la gent,
anem allà a fer vídeos,
jo què sé, cadascú, o jo vull fer una siesta,
aquí sí que cadascú
t'has d'inviar més
amb qui vulgués anar a fer aquella tasca,
però...
Ara, la tornada, amb aquest grup,
heu de fer alguna reunió també,
d'aquesta sortida,
d'aquest intercanvi,
no sé si també amb les famílies?
Sí, sí, de fet, la tenim ja
planejada,
la farem el 24 de maig,
farem la jornada de difusió,
que l'anomenem, que és aquesta on els joves
presenten el que han après,
o comparteixen amb les famílies, no?
Famílies i amics. De fet, és una jornada,
Núria, que està oberta a tothom,
qualsevol persona que diu,
mira, potser no tinc una relació directa
amb cap dels joves del grup,
però m'agradaria veure què heu fet,
o convidada, eh?
És cert que normalment venen les famílies.
Llavors, els joves presenten
el que han après,
una mica com que presenten
l'intercanvi és la seva visió,
l'expliquen ells,
perquè jo t'ho puc explicar
a nivell més tècnic, no?
De servei, de comparativa
amb tots els que han viscut,
però per ells és com han viscut ells
els joves, que al final són projectes
que estan fets per ells,
nosaltres els acompanyem, però ells són
els protagonistes.
I dura un parell d'oretes,
fan també un pic a pica normalment,
per així també creu l'espai de converses
amb els pares, perquè
és bonic també que els pares es sentin
part d'això.
Han tingut molts dubtes o moltes pors
els pares mentre estaven fora, els joves?
La veritat és que no.
La veritat és que jo crec que amb tots
els joves que ja portem de mobilitat,
ja, i 100 anys és un poble,
i la boca obrella va molt bé,
jo crec que hi ha
com una confiança
cap al servei, cap al casal,
molt, no ho sé,
molt transparent, i els pares confien
en nosaltres 100%.
I això ho agraïm molt, perquè això
també fa que els joves estiguin més a gust,
que nosaltres podem fer la nostra feina
més còmode.
I no, no, la veritat és que
la confiança,
el 100%,
cap trucada, cap història,
contrari, molt,
paraules d'agraïment profund,
de molts pares, rebem, eh?
Que això també és una mica el que ens fa
seguir, no?
Perquè al final és el que li dona sentit
que ens vingui una mare, un pare
i ens digui, hòstia,
la meva filla ha tornat feliç,
segur que viatjarà molt, però aquest viatge
no l'oblidarà mai, o gràcies per la feina
i el meu jove no sortia tant,
no tenia tantes relacions d'amistat
i ara, almenys amb els de l'intercanvi
veig que van quedant.
Aquestes coses, Núria,
al final serveix molt i et té sentit per això.
Clar, clar, clar.
A més, és la eina
que s'utilitza al canal.
L'objectiu és això,
que tornis i que vegis que aquests joves
els hi ha creat un impacte.
Bàsicament.
I, Aroa,
parlant ja una mica
dels propers intercanvis
que hi haurà a l'estiu,
ho han anunciat des del servei de mobilitat
des del Casal de Joves,
de moment hi ha,
sembla que hi haurà un parell
a Macedònia del nord i a Croàcia.
Sí, i de fet,
volia dir,
per la gent que ens escolti,
que tenim la reunió informativa
demà dia 16 al Casal de Joves,
a les 17 de tarda.
Fem la reunió informativa
dels dos intercanvis que vindran,
un el tenim al juny, l'altre el tenim al juliol.
A més, són per a dades
més diferents, un és de 16 a 18,
l'altre és de 13 a 16,
vull dir que es cobreixen
com les edats de menors
amb dos torns.
Ho heu fet així
per algun motiu a nivell organitzatiu?
No,
ho hem fet així per una necessitat
del projecte, al final.
Per exemple,
el de 16 a 18, que és a la Croàcia,
és perquè les altres dues sòcies
diuen,
mireu, nosaltres hem de treballar
més amb aquest col·lectiu per la necessitat
que tinguin com a organització.
Llavors, com que tenim la sort
que és un casal
i que el nostre target
cobreix totes les edats,
no ens importa.
És com,
mentre puguem donar-li l'oportunitat
a tothom,
doncs ens adaptem
en el que també els grups necessitin
perquè siguin més harmònics.
No hi ha una raó nostra de casal
pròpiament.
Llavors, demà ho explicarem tot
una mica més amb detall,
on anirem, on estarem allotjats,
les dates,
què cal fer, etc.
I això ja compta
com a un punt per la selecció.
Clar, sí, sí, sí, important.
És important, perquè després sí que és cert
que va de mig punt.
Sí, sí, és que és així.
Sí, sí, sí, totalment.
Molt bé, doncs, Aroa,
no ens queda massa temps.
Jo crec que hem pogut fer una valoració
i ja anirà així amb tu de com ha anat
aquest intercanvi, també dels propers
que han de venir a l'estiu. Hem pactat,
també, Aroa, que farem
almenys un programa especial.
Intentarem que sigui també el programa de tarda,
que és un programa també amb
potser uients i col·laboradors, col·laboradores
també amb un públic més jove,
potser, no?, i que també intentin
participar els mateixos joves
que han estat en aquest intercanvi
a Madeira.
Sí, sí, me'n recordo que
ho vam parlar i crec que és una molt bona
proposta per a ells, perquè ells
puguin també expressar-se
i pels uients i pel municipi,
perquè puguin conèixer des de primera mà
una valoració pròpia, no?
Sí, sí, i tant que sí.
Molt bé, doncs queda pendent fer
aquesta part amb els joves?
Molt bé, doncs ens organitzem,
ens truquem fora de directe, eh, Núria?
Clar que sí, Aroa, organitzem,
ho muntem, ho muntem.
Ho muntem, ho muntem, queda pendent.
Molt bé, d'una abraçada, Aroa,
moltes gràcies i bona setmana.
A vosaltres, fins a propera.
Adéu. Adéu, adéu.
Adéu, adéu.