Ara són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magassin de matins de Ràdio d'Esvern al 98.ufm i en streaming a radiodesvern.com.
Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui el nostre convidat és en Just Fossalba, portaveu del grup municipal Sant Just en Comú i també regidor de l'Ajuntament.
Molt bon dia, Just.
Molt bon dia a totes i tots.
Vinga, comencem.
Quins són els grans reptes, perquè amb tu encara no havíem parlat com a portaveu del grup municipal,
quins són els grans reptes que creieu des del partit que ha d'afrontar el municipi en els propers mesos?
A termes generals, i potser si vols ho podem enllaçar també amb el tema dels pressupostos,
com creieu o quines són les inversions en les que s'ha de fer més èmfasi, no?
Bé, jo crec que hem de poder acabar moltes de les coses que tenim començades a nivell d'inversions,
si comencem parlant d'inversions, no?
Estem parlant que tenim grans inversions que han començat i que hem de poder finalitzar durant aquest any i els propers.
Penso en la sala municipal de l'Ateneu com una forta aposta d'aquest municipi, d'aquest Ajuntament,
per la cultura i per la difusió cultural.
I aquí jo crec que hem d'esmarxar-hi esforços.
Ara mateix és una obra que està a mitges i hem de poder-la acabar i tenir una sala digna per a tothom.
Jo crec que aquest és un element d'inversió molt important.
Després hi ha dues inversions que no són competència municipal,
però que sí que jo crec que hem de demanar a les administracions competents.
Dos que per nosaltres, a més, són dos piles fonamentals de l'estat del benestar,
com és la cultura i la salut.
Em refereixo a l'ampliació del CAP, per tant, per poder donar servei al municipi que ha crescut.
Nosaltres volem seguir apretant el Departament de Salut perquè compleixin calendaris
i puguem tenir un CAP dimensionat per les mides del municipi.
I després, a l'educació, jo crec que no serà notícia per a ningú,
però la construcció definitiva de l'Institut d'Escola a Mas Lluí,
jo crec que també ha de ser una prioritat, ja no d'aquest 2025,
sinó del 26, del 27, del 28, del 29,
perquè aquest és un equipament que durarà servei a tot el municipi.
Un canvi també de paradigma amb un projecte de centre educatiu nou,
com és un institut en format Institut d'Escola,
que evidentment servirà molt pel barri de Mas Lluí,
un barri jove on hi ha moltes famílies, moltes famílies amb nens petits,
que jo crec que, lògicament, tenen l'expectativa de poder portar el seu infant
al mes a prop de casa, i jo crec que l'Institut d'Escola
ha de ser un projecte que ha de respondre a aquestes necessitats.
I després, doncs, altres projectes que també tenim,
alguns més acabats, com és la de Selleria,
que d'aquí molt poquet acabarà el seu projecte, acabarà la construcció.
I després, projectes que no han iniciat i comencem d'aquí a poc,
com la promoció de l'esport, que també crec que és molt important,
amb el nou pavelló també a Mas Lluí,
que jo crec que també ha de ser un referent d'aquest creixement municipal,
d'aquesta unitat d'equipaments comuns i col·lectius,
i l'esport, com també un espai de referència de fer salut,
de fer comunitat, de fer també d'educació,
perquè també és una oportunitat educativa.
Per tant, jo crec que en l'horitzó ja tenim diversos projectes bastant grans.
Hem parlat de salut, hem parlat d'educació, hem parlat de cultura,
hem parlat d'esports, hem parlat també de medi ambient.
Per tant, jo crec que hem de poder consolidar aquests projectes,
posar-los en marxa, que rutllin bé, que funcionin bé.
Jo crec que aquesta ha de ser la prioritat d'aquest govern.
Aquests pressupostos es van debatre en el ple extraordinari d'octubre,
i de fet els socialistes i els comuns,
vau ser els únics grups que hi vau votar a favor,
sou els grups que formeu el govern, lògicament.
Teniu les mateixes prioritats a les dues formacions?
Aneu a la una, per dir-ho així, amb cadascuna de les parts?
Bé, el pressupost del 25 ha sigut un pressupost que jo crec que ja es va poder explicar
en el ple de forma, si algú s'escolta les intervencions tant dels PSC com la meva,
és un pressupost que té uns condicionants falss perquè fa els ingressos,
de reducció d'alguns ingressos que provenien principalment de la postvàlua,
també de l'aparició de la taxa de residus,
una pujada a l'IBI una mica per sobre de l'IPC,
i després també d'un pressupost que es manté,
que per tant podem mantenir el que tenim en marxa,
i per tant una línia continuïsta amb el que portem de mandat,
amb el mandat anterior,
i evidentment, sí, clar, amb el PSC estem al govern, pactem,
evidentment tenim com qualsevol fi d'avall les nostres diferències,
que evidentment resolem abans de portar un punt que com a equip de govern
el portem conjunt, que és l'aprovació de pressupostos,
que evidentment en les reunions de negociació pròpies del govern
tenim els nostres estires i arronses,
però com ho tindria jo crec que tothom,
i hem portat un pressupost que nosaltres ens hi sentim còmodes
i jo crec que a ells també.
Creieu que la gent de Sant Just pot assumir aquesta pujada
ahir deia la portaveu del PSC que crec que era del 5% de l'IBI?
Sí. A veure, nosaltres...
O això podrà garantir que realment els serveis
segueixin sent de qualitat,
o que es cobreixin almenys els serveis bàsics?
Sí. Clar, hem de pensar que estem en una situació inflacionista,
nosaltres hem portat...
L'any passat es van aprovar dos grans contractes
que per prestar el mateix servei que prestaven fins ara,
doncs han pujat un ordre de magnitud important,
bastant important.
Pensem-ho també en la dimensió potser de casa,
quan anem a comprar al supermercat,
abans en 20 euros t'enduies potser 10 productes
i ara te n'estàs enduent 6.
Això ens està passant, tothom està veient que hi ha hagut una inflació de preus.
Doncs a nosaltres també ens passa.
Ens passa amb els contractes que tenim amb les empreses,
doncs que evidentment els sous pugen, els materials pugen,
tot puja i això es reflecteix en el preu del contracte
perquè així és.
També ens ha posat el capítol de personal
perquè es van aprovant augments de retribucions de personals
per part de l'Estat que nosaltres hem de revertir.
I clar, això vol dir que per fer el mateix
t'està costant més diners
i acabes fent més o menys el mateix
i això hem de poder-ho assumir amb més ingressos
que en aquest cas ha suposat aquest 5% d'IPC.
Passem a parlar de matèries
que els comuns hi teniu molt de pes, dos àmbits, no?
Perquè tu també portes aquestes regidories
que són la d'educació i la de medi ambient.
Pel que fa a educació,
estem més o menys a meitat del primer trimestre.
El passat mes de setembre, per exemple,
es va fer un acte de celebració a les escoles
amb la comunitat educativa de Sant Just.
Com palpes l'estat d'aquesta comunitat aquí al poble?
La falta en recursos, personal de suport,
l'equip del nou Institut d'Escola
s'està integrant bé també en aquesta comunitat?
Quan parlem d'educació,
hem de poder diferenciar entre l'educació formal, escolar,
per tant, els centres educatius.
Jo crec que això és una cosa
i després l'educació, jo crec que...
Ja sabeu que nosaltres tenim aquest paradigma
que l'educació és molt més ampli
i es donen molts més llocs
i, per tant, agents educatius n'hi ha molts.
Moltes entitats estan treballant amb infants,
amb adolescents, amb joves, amb gent gran,
que eduquen, tenim serveis que eduquen,
tenim altres projectes que estan al municipi actuant.
Tot això és un ecosistema molt gran.
Si ens centrem en els centres educatius,
que és una de les potes principals,
no ho negarem,
perquè, evidentment, l'educació escolar
és importantíssima per a la nostra societat.
Home, jo crec que l'ambient és prou bo.
És veritat que hem pogut...
De fet, venim d'aquesta setmana
a fer una ronda als centres educatius
per a veure com han començat el curs.
I tots acusen una mica el mateix,
amb l'estabilització de places,
doncs, molt canvi de personal en els seus centres educatius,
en els centres de primària,
dels dependents de la sanitat,
que han fet aquest procés d'estabilització de places.
Que bé, que han pogut començar...
L'Institut d'Escola ha començat
en el centre cívic Soledat Sants,
doncs, clar, a l'espera de poder baixar els mòduls,
que la previsió, si tot va bé,
és que al principi de desembre ja es pugui baixar.
No sé si llavors esperarem que s'acabi el trimestre
i llavors baixar de cara al gener
o voldran baixar ja.
Això ho dirà el departament,
no ho podem dir nosaltres.
I, francament, jo crec que ha començat bé,
sense incidències.
Els alumnes estan anant bé a les aules.
L'Escola Bressol,
les que sí que són competència nostra,
Mainada i Marrecs,
també han començat bé,
també ben plenes,
que això també és un goig,
poder-ho dir,
que tenim dos centres que omplen.
I bé, la veritat que, francament,
es respira de moment un ambient bo.
Sí, parlem d'alguns projectes, no?,
que potser ja s'escapen d'aquests centres escolars,
com, per exemple, el projecte Tribu,
que em sembla que no sé si suma més de 200 persones,
també hi ha el grup de la xarxa educativa,
que també va fer les seves jornades.
Com ajuden, no?,
aquests agents també a aconseguir
el desenvolupament educatiu de Sant Jús,
bé, com a agents, no?
Bé, jo crec que aquests són dos projectes
que un és més nou,
la tribu va néixer fa relativament poquet,
la xarxa ja et porta caminant molts anys,
la xarxa va començar com ser la xarxa 06,
després va ser la 0126,
i ara ja és la xarxa educativa,
com un concepte amb aquest ampli, no?,
que aprenem al llarg de la vida i en tots els aspectes.
Jo crec que el que vol precisament el seu nom,
vull dir, que és fer xarxa entre aquells agents educatius
que a vegades estem en el nostre món,
separats, actuant, no?,
en els nostres espais,
els mestres dins l'escola,
les entitats dins els seus cercles,
en els seus equipaments,
o en els seus locals,
el CAP, els serveis que potser nosaltres tenim,
com pot ser casal de joves,
doncs tot això, trobar espais de trobada,
de reflexió sobre allò que estem treballant,
que molts cops és la infància,
l'adolescència, la joventut,
i poder compartir mirades,
poder compartir projectes,
perquè al final hem d'entendre que la persona,
quan un adult s'educa,
poso l'exemple d'un infant,
però no té per què ser un infant,
pot ser una persona adulta,
t'aixeques al matí,
basteixes, surts al carrer,
allà ja hi ha oportunitats educatives
amb els comerços,
amb el carrer com està dissenyat,
arribes a l'escola,
allà segueixes aprenent,
però és que surts de l'escola
i potser t'embes a la biblioteca,
pot ser un espai també d'aprenentatge,
pots anar a jugar esport,
al futbol,
pots sortir després de l'esport
i el dissabte pots anar al cau o a l'esplai,
per tant, sempre hi ha,
en el poble hi ha moltes oportunitats
i espais d'aprenentatge,
i que hi hagi una certa connexió
entre tots aquests agents,
jo crec que és important
perquè al final aquell infant,
aquell jove és el mateix a tot arreu,
va passant,
els seus problemes i les seves virtuts
es repliquen l'una darrere l'altra,
és un fil conductor,
llavors jo crec que està molt bé
poder tenir aquesta connexió.
I amb la tribu,
la tribu va ser un projecte
que va néixer d'aquesta idea
que molts cops,
el concepte de tribu jo crec que també
arrossega aquesta idea,
l'aprenentatge entre iguals,
al final el poder compartir,
és un projecte molt basat en la idea
que les famílies prenguin un rol,
s'empoderin i prenguin un rol de
doncs ens trobem,
parlem dels nostres problemes
que ens afecten
i no venim només a escoltar
un professional que ve un dia
a t'explicar com abordar
el tema de la,
no sé,
m'invento,
de les pantalles o del bullying
o del que sigui,
coses que poden preocupar,
que estan a l'hora del dia.
I venen i et donen
la solució màgica
en una hora
i te'n vas a casa
i després ja no ho saps aplicar
perquè una hora de xerrada
està molt bé
però la realitat és una altra.
Tenir aquests espais de trobada
on pots estar en un grupet
de 5 o 6 o 10
i parlar amb un altre pare
que té la mateixa problemàtica
que tu
i compartir-la
i trobar solucions comunes,
doncs això també
jo crec que hem vist
que és molt enriquidor.
I la triu una mica
també es basa en aquesta idea,
en aquesta idea
que entre tots
ens podem ajudar.
i ja l'any passat
vam començar
amb diferents jornades
i aquest any
tornarem a començar
i el proper 24 de novembre
es farà una trobada
on la trobada en si
no té una temàtica concreta.
La trobada en si
és que la gent exposi,
que les famílies exposin
les seves preocupacions,
els seus neguits
o les seves potencialitats
i virtuts.
Sempre cal fer
la lectura negativa
de les preocupacions.
Normalment és una societat
que sempre expressem
molt la negativitat
i poc la positivitat,
però en tot cas
que les famílies
puguin consensuar,
trobar
i que surtin temes d'allà.
La gràcia és que
d'aquella jornada
de diferents grups de treball
puguin dir
doncs mireu,
ens preocupa
com abordar el tema.
No ho sé,
tornem a dir el mateix,
el de les pantalles,
el del bullying
i el de, no ho sé,
qualsevol altre tema.
I a partir d'allà
doncs es puguin triar
diferents temes
per a les properes sessions
de tribu
abordar aquella cosa concreta.
D'altra banda,
també comentar
l'existència,
suposo que estàs al corrent
del grup de WhatsApp
Adolescència Lliure de Mòbils,
que també ha impactat
a Sant Just
i a més a més
ara fa poquet
s'ha posat en marxa
el projecte
Més Vida, Més Pantalla,
que afavoreix
que els adolescents
puguin anar
sense mòbils
sabent que
potser quan vagin
en un comerç
aquí de Sant Just
doncs hi han de fer
una trucada
la poden fer
des d'allà mateix.
Sí, sí,
en som coneixedors
perquè a més des d'educació
hem acompanyat el grup
de famílies,
els hem donat
molt de suport
en el moment,
l'any passat
ja ens vam reunir
amb ells,
vam preparar
una jornada,
vam coorganitzar
una jornada
amb un ponent,
hem ajudat
a través de
promoció econòmica
també
a fer difusió
d'aquest projecte
amb comerços,
el budgetí,
per tant intentem
acompanyar
perquè creiem
que la mirada
d'en Foc
cap a l'impacte
que té
a les pantalles
en els infants
i en els adolescents
és positiva,
cal abordar,
cal com a mínim
parlar-ne
i jo crec que
vaja,
tinc la sensació
que han tingut
un cert impacte,
de fet l'altre dia
que també vam anar
a l'institut
amb l'alcalde
a parlar sobre
el funcionament
de l'institut
com s'havia posat en marxa,
va sortir aquest tema
i el mateix
director
afirmava
que havia vist
menys presència
de mòbils
en els infants
de primer d'ESO,
l'associació
lliure de mòbils
va voler tenir
molt d'impacte
en el pas
de sisè primer
que és el típic moment
en què les famílies
compren mòbils
per temes de contacte
perquè el nen
acaba a les 3
a veure quan arriba
a dinar a casa
que no.
Saps que s'han disparat
la venda
d'aquests rellotges?
No,
no ho sabia.
Doncs,
una cosa espectacular
just,
sí, sí, sí,
o sigui...
Estem substituint
el mòbil
pel rellotge.
No,
però rellotges
que tenen
aquesta funció
de localitzes,
de localitzadors,
és a dir,
no és que tinguin
que siguin rellotges
que puguin tenir
accés a internet,
no?
És a dir,
no és que substituïm
una pantalla
per l'altra,
sinó que les famílies
compren aquests rellotges
perquè tenen,
no sé,
deuen tenir una funció
de geolocalització
o de saber on estan
els fills
en un moment.
Bé,
és un pas.
És un pas.
Sí, sí, clar.
Cadascú,
de la seva família
entenc que ha de fer
el que cregui convenient.
Jo crec que també
cal posar de manifest
i l'Associació
de Lliure de Mòbils
ho diu,
perdoneu,
és que l'impacte
de les pantalles
en els infants
i en els audadescents
s'ha demostrat
bastant que és negativa.
Jo crec que ja no,
no,
no enganyaré.
No estem en aquest punt de...
No enganyaré ningú,
no discutirem
aquesta base
que jo crec que ja,
no sé si científica,
però que jo crec que
com a societat
podem determinar
que està bastant provada
que el mòbil és...
L'ús d'accessiu del mòbil
i en segons quines circumstàncies
és negatiu
i que ens cala
encara molta educació,
que les famílies segurament...
Jo crec que aquí
hi ha aquest gap generacional,
no?
Els pares
que ens toca educar
sobre l'ús del mòbil
no hem hagut de passar
per una adolescència
amb mòbil,
molts de nosaltres,
o l'hem passat d'una forma
amb mòbils
que no eren intel·ligents,
no tenien accés a internet,
no hi havia encercs socials,
no hi havia Tictor,
no hi havia res de tot això.
És difícil ensenyar a algú
una cosa que tu no has viscut.
És difícil limitar,
posar límits,
comprendre
per què està passant
aquell adolescent,
aquell jove que té
o no té mòbil
si tu,
quan eres adolescent,
no ho has viscut.
Jo crec que aquest gap generacional
és el que ens està complicant moltíssim
el poder entendre'ns
entre les generacions
de pares i mares
i fills i filles.
Jo crec que...
Bé, és un impàs.
Jo crec que s'han fet passos positius,
no cal...
Jo penso que no cal...
Opinió personal, eh?
Ara ja és la meva opinió personal,
que calgui
que un nen de 12 anys
tingui mòbil,
a no ser que sigui molt necessari,
i menys amb accés a internet
i xarxes socials i demés.
I jo crec que s'està anant
cap a un camí
on segurament reconduirem
una situació que potser
no calia haver-hi arribat, no?
A la columna d'opinió
del butlletí d'octubre,
Sant Jòs en Comú reclamàveu
la modificació del sistema
de finançament local.
Sí.
Parleu d'un problema estructural
de fa algunes dècades
on els ajuntaments, no?,
depenen de fons d'ingressos
poc estables.
Sí.
En què consistiria
la reforma que proposeu, no?
Bé, nosaltres,
primer partim de la idea
que hi ha un problema
de finançament
de les administracions locals.
Jo crec que això,
això no només ho diem
els comuns,
ho diu la Federació
de Municipis i Províncies,
vull dir que no,
és aquell com relativament
consensuat
en les administracions locals.
Els municipis
ens financem
per uns impostos
i unes taxes,
alguns d'ells
vinculats molt
a l'activitat econòmica
i sobretot
a l'activitat
del territori,
o sigui,
a l'urbanisme,
principalment,
per tant,
construcció d'habitatge,
venda d'habitatge,
construcció d'industrial,
venda d'industrial.
Això genera
unes tensions,
perquè si el cicle econòmic
és negatiu,
aquests ingressos baixen
o directament són
no existents
i tu molts cops
aquests ingressos
els has acabat consolidant
per despesa corrent,
per pagar coses
del dia a dia,
que sí o sí
has de pagar.
Has de pagar sous,
has de pagar contractes,
has de pagar
les treballadores
que van a l'escola
de Brasol
les has de pagar,
la llum,
el gas i l'aigua
dels equipaments
les has de pagar,
les persones
que estan neteixant
al carrer
les has de pagar
i els ajuntaments
ens hem trobat
que aquest finançament
que és volàtil
perquè va en funció
del cicle econòmic
principalment,
està finançant
coses que són estructurals.
Això és un problema
greu,
greu perquè
ara mateix
els únicos ingressos
estables
que no varien
són l'IBI,
l'impost de vehicles
i jo crec
que pràcticament
para de comptar
perquè després
hi ha l'IAE,
un impost que és
de tipus econòmic,
plus vàlues,
llicències urbanístiques,
tot això
van en funció
dels ingressos
del cicle econòmic.
Llavors,
això genera
una inestabilitat
molt gran
per les administracions.
Nosaltres el que reclamem
és que l'Estat
ens deixi participar
d'altres tributs
com pot ser l'IVA,
com pot ser l'IRPF,
que no són vinculats
únicament i exclusivament
al cicle econòmic,
sinó a la capacitat
que tu tens
de generar riquesa
i que a més
ajudaria a finançar
de forma molt més
estructural
el finançament local.
Llavors,
el que reclamem
és participar
d'altres tributs
de l'Estat,
millorar també
les participacions
de l'Estat,
clar,
nosaltres no només
ens finançem,
una part ens venen impostos
i una part
del que ens donen
les altres administracions.
Ens dona diputació,
ens dona l'àrea
i ens dona molt,
molt, molt,
gairebé 5 milions d'euros
l'Estat espanyol.
doncs que
les participacions
dels tributs
de l'Estat
també millori,
ens donin
més recursos,
sobretot els municipis
més petits.
Hi ha municipis més grans
que tenen més capacitat,
els municipis més petits
són els que normalment
estan més,
en pitjor situació.
Llavors,
crec que cal fer
una reforma
mirant,
entenent que el problema,
que tenim un problema
de base,
que és com ens financem
als ajuntaments,
que no podem estar
depenent de l'activitat
econòmica sempre,
perquè si no és un pes
que es mossega la cua,
i després,
que cal una reforma
tributària,
participar de més
de més
de més
de més
tributs,
que la PIE
sigui més gran,
i
buscar altres
mecanismes
de finançament
per donar estabilitat.
i nosaltres el que demanem
és,
l'article ho expliquem
jo crec que bastant bé,
demanem una certa
estabilitat
per no dependre
d'aquests ingressos
més volàtils.
Molt bé.
Com a regidor
de sostenibilitat
i tot el que refereix
al reciclatge,
el sistema
de contenidors
intel·ligents
fa mesos
que ja es va implantar
de forma,
bueno,
a tots els barris
de Sant Just.
Ja el tenim
a tot arreu.
A tot arreu.
Darrerament,
se n'ha parlat
bastant,
també degut
al tema
de la taxa
de residus,
que s'aplicarà
a la ciutadania
i estudis o informes
que ja diguin
o que indiquin
l'eficàcia
del sistema
d'aquests contenidors
és tot molt recent?
Nosaltres portem
uns quants anys
ja posant aquest sistema
en marxa
perquè ho hem fet
per fases
i hem anat medint
fase a fase
quin era el salt
per dir-ho així,
per simplificar
una mica el llenguatge
i s'està mantenint
el salt
que estem tenint
de recollit,
no?,
d'abans de posar
el contenidor
amb xip
a posar el contenidor
en xip,
doncs reduïm
un 10-12%
la resta
i aquest 10-12%
repercuteix
en la resta
de fraccions,
per tant,
es recull més paper,
es recull més plàstic,
es recull més orgànica,
es recull més vidre,
per tant,
l'impacte és positiu.
Passem
d'una recollida
que arribava
amb el 56-57%,
estem gairebé
a punt d'arribar
al 70%
de recollida,
estem al 60%,
depenent del moment
i clar,
penso que les medicions
no són constants
dia a dia,
un dia fem una fotografia
d'aquell dia,
en fem dos o tres,
després fem mitges,
hi ha dies que surt
potser que estem al 65%,
hi ha dies que rossem
al 70%,
hi ha dies que estem
al 65%.
Això ho s'ha dit,
és a dir,
jo recordo que abans,
abans d'implantar
tot aquest sistema,
fèieu com,
per exemple,
de tant en tant
obríeu un contenidor,
no?,
i com que analitzàveu
realment,
doncs...
Correcte,
això es continua fent.
Això es continua fent.
Això es continua fent
i el que detectem
és que millora
la fracció orgànica,
la fracció orgànica
millora molt
la seva qualitat,
que se'n diu,
per tant hi ha
menys impropis,
allò que no ha d'anar
a l'orgànica
no està arribant,
per tant,
és una bona notícia.
En el plàstic
continuem tenint
bastants impropis,
sempre els hem tingut,
el plàstic
és el típic
contenidor
que la gent
no sap ben bé
què va,
què és plàstic,
què no és plàstic,
algunes coses
que nosaltres considerem
plàstic,
l'empresa no recicla
aquell plàstic,
per tant,
compta com a impropi
i de la resta
de fraccions
es mantenen
més o menys
a nivell d'impropis
i de qualitat
es manté
bastant similar
al vidre,
pràcticament mai hi ha
impropis en el vidre
perquè tot en té
molt clar
què és el vidre,
el paper cartró
igual,
el més dubtó
segurament és el plàstic
i la resta
encara estan en moltes coses,
tot i que hem millorat
les xifres,
encara estan en moltes coses
que podrien anar
en altres fraccions,
això és evident.
La nova deixalleria
abans l'has mencionat,
tenim data
de quan la gent
haurà de deixar,
per dir-ho així,
d'anar allà a dalt?
A veure,
la posada en març,
la finalització
de les obres
té data
i és en principi
finals d'any,
l'altra és la posada en marxa,
la posada en marxa
jo crec que
es donarà
durant el primer trimestre,
potser febrer-març
de l'any 25,
per tant,
jo crec que el febrer-març
del 25
estarem estrenant
perquè la ciutadania
pugui entrar
a la deixalleria
i llençar
els seus residus,
doncs a febrer-març
del 25.
I s'ha fet aquest model
de deixalleria
que es va parlar
fa temps
amb aquesta vessant
també educativa,
no?
La deixalleria
és una deixalleria
que en el seu disseny
propi
ja es basa
en la circularitat
de materials
que diuen
en la reutilització
dels materials.
Si algú passa
veurà que està fent
de contenidors de vaixell,
ho saps?
He vist algunes imatges
i si hem...
Sí,
són contenidors.
Són contenidors.
Les estructures
són contenidors
de vaixells reciclats.
Sí.
Els materials
que s'estan emprenent
a dintre,
la majoria són
provenents
de la circularitat.
Els terres
són una fusta
que ha estat prensada
d'una fusta,
no?
De restes de fusta
que s'havien d'això.
Doncs,
s'han reaprofitat.
Els tancaments
i els alliaments
també seran
reciclats.
s'ha pensat
un sistema
de circulació
d'aire
que no generi
molt consum energètic.
Tindrà plaques
fotovoltaiques
també
per evitar,
per reduir
el consum energètic
d'aquell espai.
Per tant,
bueno,
conceptualment
ja és una decidiria
pensada
en aquestes
tres erres.
I amb l'antiga
què se'n farà?
Amb l'antiga
de moment
la deixarem
sense funcionament
i allà
era un espai
que era d'Endesa
en el seu moment
que està llogat.
Doncs parlarem
a l'Endesa
a veure si
ens pot servir
per altres funcions
del municipi
que n'hem faltat
d'alguna de les funcions
com podria ser
dipòsit de cotxes
i demés
o ja veurem
a veure què acaba
que acaba a passar.
I amb la deixaria
que a part
d'aquest concepte
de circularitat
guanyem alguns espais
que no té
la deixaria actual
com és un espai
que li deia
un showroom
per poder
doncs
adquirir
un showroom?
Sí.
Serà un showroom
d'elements reciclats.
D'acord?
Val.
Serà com una botiga
de segona mà.
perquè ens entenguem.
Val.
La botiga de segona mà
que té taller
per reparar
i per tant
la ciutadania
que vulgui reparar-se
un electrodomèstic
o prestar
algun electrodomèstic
tindrà l'oportunitat
de baixar allà
i o bé reparar-se
el seu electrodomèstic
amb suport
de la gent
que estigui treballant allà
o bé
si hi ha alguna
electrodomèstic
que es pugui prestar
doncs
comprar
o prestar
algun electrodomèstic
o
dic electrodomèstic
dic
eina
coses així
no sé
arreglar la bicicleta
cosetes així
doncs anem fent tallers
i activitats
per poder dinamitzar
aquell espai
anem acabant
ens falten un parell
de temes només
pel que fa
seguim a Medi Ambient
recuperem un tema
que també
s'havia parlat
a Sant Just
concretament
el projecte
de recuperar
activitat
ramadera
collxarola
en quin punt
es troba
el projecte
de desenvolupar
de forma més activa
la ramaderia
aquest projecte
ara mateix
el tenim
a l'espera
d'una modificació
del planejament
perquè nosaltres
penseu que
el collxarola
va aprovar
el seu pla especial
això condiciona molt
en quins llocs
es pot fer
i amb quines
claus de sol
quan dic claus de sol
no estic parlant
de música
estic parlant
de les parcel·les
de collxarola
què s'hi pot fer
i què no
com està
classificada
ha de ser
el que es diu
29 co
que és
en aquest tipus
de clau
se't permet
posar equipaments
i se't permet
posar activitats
però clar
perquè una clau
com pot ser un 6
o un d'això
no permet
posar activitats
llavors estem
esperant
la modificació
d'aquest planejament
jo crec que
d'aquí a poc
ja ho aprovarem
per ple
llavors
després de l'aprovació
definitiva
doncs podrem posar
en marxa
el projecte
ja està redactat
la licitació
del projecte
i la instal·lació
que això ho farà
al parc
de Coixerola
el que sí que tenim
ja bastant més
encarat
és la posada
en marxa
d'una activitat
econòmica
nova
que serà
segurament
la vinya
amb la gent
de
estem treballant
amb dos
entitats
la gent de l'Oliver
i la gent
de la Fundació Ferrer
per recuperar
l'antic espai
on estava
ubicat
l'Isart
a l'alcalata
cantó de la Riera
doncs allà
poder col·locar
vinya
i que es comenci
a produir vinya
aquí a Sant Jús
i això jo crec que
potser en el més
curt termini
que no pas
al centre de Ramader
doncs ho veurem
l'Oliver
és la
que està
a la masia
de Can Calopa
també
allà produint
els vins
de Barcelona
ostres
interessant
són aquesta gent
molt bé
i vinga
acabem
amb l'última
pregunta
marxem ara
de l'àmbit
local
i bé
per la coalició
que hi ha hagut
en comuns
i sumar
a les eleccions
al Parlament Europeu
també a les generals
d'Espanya
del juny
del 2023
com us arriba
com us ha arribat
la notícia
de les acusacions
de violència masclista
d'Iñigo Rejón
bé
és greu
és molt greu
vull dir
nosaltres
com a mínim
des dels comuns
jo crec que vam tenir
molt clar
que s'havia de denunciar
que s'ha de jutjar
i que no s'ha de permetre
evidentment
tenir una persona
que
de forma manifesta
ha dit que
doncs
que aquests fets
han ocorregut
és greu
i a més
defensant una posició
feminista
com la que
sempre hem defensat
nosaltres
doncs
que ens passi això
a casa
però això també
és un fet
que demostra
que el patriarcat
està a tot arreu
i que és una estructura
que ningú pot
ni aïllar-se
ni separar-se
ni dir que no forma part
del patriarcat
igual que el sistema
capitalista
són uns sistemes
que inveeixen
totes
les esferes
la pública
i la privada
i per molt que tu creguis
que tens consciència
ja sigui de classe
o de gènere
doncs
d'afecte igual
doncs d'afecte igual
i evidentment
no per dir que som feministes
no vol dir que no
puguem tenir casos
com el de Lini
i com el de Lini
i Rejon
i jo crec que hem de seguir
treballant
és que ens queda
molta feina
això només és una demostració
per al poble
que ens queda
moltíssima feina
per fer com a societat
per avançar cap a una societat
més justa
i més feminista
molt bé
Just
moltíssimes gràcies
per venir avui aquí
a Ràdio d'Esvern
a tu
ens tornarem a trobar
segurament
d'aquí tres mesos
que és quan toca
el partit
venir aquí a l'emissora
i res
que acabis de passar
bon divendres
i un bon cap de setmana
a Dakars
que sabem que la implicació
en el teu cas
és màxima
i absoluta
ens tocarà
cap de setmana a Dakars
tanta com connectar
el semaforet
i donar la sortida
donar la sortida
no em toca donar les sortides
bé
jo de pas
ja em trec al barret
de regidor
i animo la gent
a que vingui
a la cursa
de Cas de Coixinets
que ens farà sol
s'estarà molt bé
i podran gaudir
d'un molt bon espectacle
fantàstic
Just
que vagi molt bé
gràcies
adeu