Un minut i mig i arribem a un quart de dotze.
Avui a la Rambla entrevistarem, xerrarem una estona amb en Ramon Figueró,
la portaveu del grup municipal de Junts per Sant Jús.
Farem balanç d'aquests dos primers anys de mandat.
Han passat volant i analitzarem l'acció de l'equip de govern actual format per PSC i els comuns.
Parlarem també dels grans projectes en marxa, dels reptes de l'habitatge, de la mobilitat, del mediambient
i d'altres qüestions que afecten el dia a dia dels Sant Justenvi i Sant Justenques.
També farem un cop d'ull, mirarem endavant per veure quin és el full de ruta que ens marquen des de Junts
de cara a aquests propers dos anys de mandat que encara queden.
Ramon Figueró, la botiga, bona hora i benvingut a la Rambla.
Molt ben dit, Enric, què tal?
Com estem?
Molt bé.
Ha passat volant, no?
Doncs sí, la veritat, eh?
Dos anys amb un pim-pam.
Realment el temps passa molt ràpid.
Escolta'm, quin balanç feu?
Esteu fent des de les xarxes, darrerament us estic seguint, us deixeixo i penseu que és
un bon moment allò de dir, hem fet la meitat però encara ens queda la meitat, per tant
hem de valorar i hem de mirar endavant.
Quina valoració hem fet primer d'aquests dos anys de govern?
De fet, és un molt bon moment per valorar perquè tal com dius estem a la meitat, ja ho hem
anat comentant i hem fet molt.
Hem fet molt i jo crec que podríem repassar tot allò que hem fet, que hem presentat,
estem parlant, ho mirava abans de venir, estàvem parlant de dotze emocions presentades,
més d'una setantena de precs i preguntes presentats també en l'Ajuntament, bé, en
fi, hem organitzat taules de diàlegs a part de tots els actes i tot el que hem fet,
però el que fonamentalment hem estat fent jo crec que és allò que ja ens vam comprometre
a fer des del primer dia, no? Que és ser decisius i governar. Sé que em diràs que...
No, com es governa des de l'oposició.
Exacte, i és cert, però nosaltres sempre tenim la voluntat de donar un Sant Just lluny,
més enllà de la inèrcia. Som tossuts, ja ho vam dir, som inconformistes i sabem com fer-ho.
i per això crec que hem demostrat aquests dos anys que cal ser actius, promoure consensos,
i hem treballat molt en això, incidint amb l'opinió pública, i jo crec que tenim exemples,
no? Doncs hem treballat, doncs, escoltant, vam fer en el seu moment aquella moció per fer
les taules, les audiències públiques que aquest govern, doncs, va declinar, i llavors
vam decidir tirar pel dret fent el Donem-nos la Paraula, que és el que hem anat fent, escoltant
a la ciutadania, barri, barri, i a dia d'avui, doncs, encara que més o menys vivensualment
anem fent, l'última ara farà, doncs, això un mes i escaig, amb eslluï.
Hem promogut taules de diàleg, de fet, ara mateix estem amb la de mobilitat, que ja podem
avançar, que portem tres reunions fetes a base d'una proposta feta per una moció
que volíem presentar, i, bueno, nosaltres ho vam dir el primer dia, no? Hem vingut aquí
realment, encara que estiguem en la posició, doncs, a governar d'aquesta manera, no?
De fet, quan et presentaves ja deies que era un projecte a mig, llarg termini, és
a dir, era la primera vegada que t'onaves com a cap de llista, i, per tant, d'alguna
manera, estàs també coneixent el que la gent necessita parlant-hi amb aquestes
taules de diàleg que feu de forma bimensual, no?
Exacte, i, de fet, doncs, és això, crec que recalca aquesta manera, aquest inconformisme,
de tot i que estan a l'oposició i hi haguen una majoria amb el bipartit, no?, que hi ha,
doncs, crec que nosaltres, doncs, aquesta voluntat, aquest inconformisme i aquesta manera de saber
fer-ho, doncs, ha portat aquests dos anys, que quan fem aquest anàlisi, a banda dels números
que ja hem comentat, de les mocions i els pregs i preguntes, doncs, allò, no?, que és
comprometre'ns a ser decisius i crec que ho estem aconseguint prou bé i, per tant, jo em
quedaria amb això, amb el repàs d'aquests dos anys. Una de les funcions de l'oposició
és fiscalitzar, fiscalitzar l'equip de govern, vigilar, proposar, evidentment, no cal
carregar-s'ho tot, i, per tant, també és un bon moment de fer un cop d'ull i dir
com ho estan fent, com ho està fent aquest govern, quina valoració en faríem d'aquests
dos anys, esteu decebuts de com està funcionant, heu participat, heu aprovat alguns
projectes, és a dir, no és un no a tot, però sí que és interessant saber com valoreu, i
sí que és difícil fer-ho amb tan poca estona, eh?
Jo crec que, com bé has dit, doncs, s'ha de fiscalitzar, però s'ha d'intentar buscar
l'equilibri, també és veritat que nosaltres el primer any, doncs, vam, bueno, va ser
sobretot aquest procés d'adaptació, vam entrar per primera vegada a l'Ajuntament de
Sant Just, no?, i una mica has de conèixer tot, però sí que, valorant el PSC, doncs,
és cert que el PSC, doncs, gestiona, i això és evident, però sí que creiem una mica en la
bàsica que deia abans, i sento insistir, no?, però creiem que sí que gestiona, però
no, però no governa, i ho hem vist en aquests dos anys, no?
Quina és la diferència?
Gestiona el present, ell gestiona el present, i no va de futur, és a dir, es troba amb
problemes, es va venint amb problemes i els intenta solucionar, no?, és una mica allò que
hem dit, que va tapant forats.
Un exemple clar seria el pavelló que estem fent ara amb Eslluí.
No entrarem en tota la problemàtica del pavelló, perquè ja n'hem parlat moltíssim,
però sí que és veritat que nosaltres li vam deixar, i vam deixar molt clar des
del primer moment, i en els plens ho hem dit, neix un pavelló per una necessitat que
ens trobem d'allà fa molt de temps.
Intentem fer el forat, fem el pavelló allà com sigui, el posem, i fem un pavelló que
neix petit, perquè si ara parles amb qualsevol de les entitats, que nosaltres, doncs,
estem parlant, doncs veiem que les entitats tenen problemes perquè hi ha nens que
no es poden apuntar, perquè no poden créixer, i perquè no poden créixer, perquè no
tenen instal·lacions, i resulta que estan fent una que ja està plena abans de
començar, no? Per tant...
I aquí no el vol, per això, del mateix barri.
Sí, vale, una cosa, que això ja ho hem dit, és on col·locar, per això deia, no entraré
en el debat pròpiament del pavelló, si sí o no allà, com està fet i on està
fet, nosaltres ja vam dir opcions, nosaltres apostàvem per un pavelló al polígon, era
tenir molt més sentit que no allà dalt en el seu moment, això ja ho vam debatre,
per això no entrava, però quan hi ha un tret aquí, que és evident que hem de fer un
pavelló nou, doncs, ostres, el fem i neix petit. Però a més a més, és una mica
allò que dèiem sempre, i ja ho vam dir en campanya, però és que realment veiem en
aquesta gestió del dia a dia que, doncs, una miqueta de llums curtes, no? És a dir,
el món canvia... Sí, manca de projecte. Exacte, el món canvia, cal adaptar, jo crec que
cal adaptar el rumb, perquè al final estem dintre de, és a dir, d'un municipi en el qual
viu dintre d'un país, en el qual viu dintre d'un món, en ens trobem moltíssimes coses, i sí que
és veritat, i s'ha de dir que, si em permets una mica la metàfora, és que
nosaltres estem una mica en un oasis, com a Sant Jús, però quan comencem a
rascar, doncs, aquesta sorra, no?, diguéssim, comença a tenir filtres, i l'aigua, doncs,
va quellant una miqueta. Què ens passa? Doncs que hi ha coses que es van gestionant
en el dia a dia sense mirar una mica més enllà, i ens trobem amb això, ens trobem amb
aquestes coses que després, quan rasques una mica i quan parles amb problemes, té ficat el
cas de les entitats, però podem parlar, podem parlar...
Però, teòricament, ja, el PAM, no?, és a dir, aquest pla d'actuació municipal que
és a deu anys vista, on hi haurien aquestes llums llargues que tu comentes.
Sí, sí, el que sí que veiem és que una cosa són les declaracions d'intencions, i
amb això, precisament, el PSC és especialista, no?, en dir, doncs, els pressupostos, ja no
parlo a nivell local, crec que podem extrapolar-ho, doncs, en dir, doncs, mira, invertirem
això en Catalunya, i després, quan mires, l'any següent, i quan ja veus el que s'ha
complert...
L'execució, no?
L'execució, no?
Exacte, veus que s'ha fet, en aquest cas, doncs, el 30% aquí i el 160 a Madrid.
Perdona que extrapoli un moment, però, clar, una cosa és la declaració d'intencions
prèvia, i l'altra cosa, el que veiem després dels dos anys, la sala Gran de la Taneu segueix
inacabada, el centre cívic de Soledat Sants, ai, perdó, de Soledat Sants, de la Plana
Vells Solets, doncs, allà està en stand-by. Hem pogut, per fi, inaugurar la deixalleria un
any més tard del que tocava, però, bé, és que això de... Després, al joc dels
juvenívols, a la plaça dels juvenívols, han d'anar els vuit habitatges, d'aquests primers
habitatges dels 100 o 200 habitatges de protecció oficial que hem de fer.
El dels juvenívols, si no m'equivoco, ja en la legislatura anterior, la legislatura
on estàvem nosaltres, ja se'n parlava. Per tant, portem vuit o deu anys parlant
de vuit vivendes de protecció oficial que s'han de fer dels juvenívols, que a dia
d'avui encara no han començat ni les obres.
De fet, en l'última entrevista que vas venir aquí, el mes passat, vas parlar de
mancances en àmbits com integració social, en mobilitat, en gestió de residus,
en temes d'habitatge, ja en podíem anar parlant. Comentaves que l'habitatge és
un dels temes que, evidentment, preocupen més els injustencs, sobretot els joves,
però vaja, és un tema també extrapolable a la resta del país, com a mínim de les
ciutats properes a la ciutat de Barcelona. Què es pot fer? És a dir, quina capacitat
té un ajuntament com el nostre per poder realment incidir en polítiques que
influeixin en un percentatge relativament alt de la població? Perquè si no, s'acaben
fent habitatges, sí, però acaben arribant a poca gent.
De fet, quan parlàvem abans que dèiem d'aquesta mirada llarga i dels habitatges,
i que parlàvem de problemes que no només afecten el municipi, sinó el món, és evident
que l'habitatge seria un, si no el que més destaca com la gran problemàtica actual
que patim, jo m'atreviria a dir, globalment, no només a nivell local, però sí que veiem
això, que ens falten. És evident que aquí, sobretot en el territori espanyol, des de la
crisi que va haver-hi d'habitatge en el seu moment, es va enfrenar la construcció
d'habitatges. Hi ha un repte demogràfic que, des de Junts, ja fa molt de temps, jo crec
que ja fa temps que estem remalcant, i nosaltres aquí mateix, i jo mateix aquí n'hem
parlat diverses vegades també, doncs que el repte demogràfic s'ha d'afrontar, és
un repte demogràfic en el qual veiem que hem passat de 6 milions a 8 milions i
anem a 10 a Catalunya, però si igual parlem de Sánchez, estem parlant d'un creixement
d'un 30% en els últims pocs anys. Llavors és evident que hi ha una demanda molt
forta amb nova gent que necessita habitatge, i això fa, com ja sabeu, llei d'oferta i
demanda, que els preus pugin, inaccessibilitat. Per tant, hem de buscar, com bé deia,
solucions. Què apostem? Bé, és evident que la construcció d'habitatge de protecció
oficial és clau, i per tant, la resposta d'anem a fer més construcció d'habitatge
de protecció oficial, en el qual si fem una bossa suficientment d'habitatge, potser
també... Compra o lloguer. Bé, jo crec, jo aquí sí que diré que no estic totalment
d'acord amb el 100% de lloguer, perquè sí que és veritat que lloguer és necessari i
és molt important, i s'ha de fer, i el gran gruix jo crec que ha de ser de lloguer,
però sí, com des de Junts per Catalunya, optem perquè hi hagi una part de compra. I quan
dic de compra de protecció oficial vull dir amb una compra de protecció oficial com
la que tenim ara. La que tenim ara, reglada i no com la de fa 30 anys, que s'alliberaven...
Per matí a després a vendre-t'ho i tenir una plusvàlua...
El que no ens podem permetre, i jo crec que ara per sort i això no passa, però aquí
ens va passar, i perquè vam fer protecció oficial de compra, és que uns anys després
que resulta que tu estàs comprant un pis, estàs adquirint un pis amb ajuda de tota
la ciutadania, perquè al final estàs fent-ho amb uns preus que no són els que hi ha, vull
dir, aquí no hi ha un benefici, és que després tu tinguis un lucre sobre aquesta venda.
Però això diguéssim que la llei ara ja no ho permet, abans sí, i a més hi havia diverses
tipologies, que unes ho alliberaven abans, les altres més tard, ara mateix això, evidentment,
el que no pots fer és negoci amb... Exacte, jo crec que això ho compren tothom, per tant,
important el lloguer, bàsic... Què passa que el lloguer, clar, et cal una capacitat
econòmica més gran, no? És a dir, perquè el retorn és molt més lent i no deixa de ser
un poble relativament petit, amb una capacitat d'endeutament també relativament petita.
Jo crec que aquí és una mica quan parlem, i d'aquí parlàvem també a l'hora
de, quan diem allò de governar, no? I és que s'ha de ser també realista, si s'ha
de fer una promoció, s'ha de finançar. Llavors, tu quan vas a buscar finançament
per fer una promoció de 50 habitatges de lloguer, el banc, el finançador, diguéssim
que indica, diu, vale, sí, molt bé, però com tindré jo el retorn.
Correcte. I quines garanties en dones? Exacte. Li dus un lloguer, per tant, d'aquí
40 anys podré t'haver pagat a base del lloguer que aniré cobrant. Llavors, és evident
que hi ha una part que s'ha de fer de compra, i creiem que hi ha una necessitat, perquè
quan grates, una mica rasques també, això ho hem dit abans, allò que busques una
mica, veus que hi ha certs, doncs, certa gent, certa ciutadania, certs ciutadans, que
precisament el que busquen o el que necessiten és de compra, perquè potser ja estan de
lloguer, potser estan de lloguer de protecció oficial, precisament, i clar, ens trobem que
sí, han pogut estalviar uns diners, però ha arribat 5 anys més tard o 10 anys més tard
quan els tocaria fer aquest pas, ens troben amb aquest mercat, per tant, ostres, ara no
poden fer una altra cosa, que és, o anar de compra, o anar-se'n a un lloguer
prohibitiu, però si tinguéssim de compra de protecció oficial, doncs, també podrien
accedir-hi, no? Per tant, crec que s'ha de trobar una mica l'equilibri i ser
realistes en què la compra ens permet finançar una part d'aquest projecte i, a més a més,
també arribar a gent que segurament també ho necessita.
Des del govern de la Generalitat, darrerament, s'han anunciat uns nous préstecs sense
interessos per a joves per a pagar l'entrada d'un pis, uns préstecs que cobririen un 20%
del valor de l'immoble i que tindran un 0% d'interès i que no s'hauran de retornar
fins que la hipoteca estigui pagada. Clar, per poder oferir això, s'ha de tenir una
capacitat econòmica molt alt, però no podria ser també una mesura, potser no a aquest
nivell, perquè tot fos una mica més universal, que es podria optar per donar suport a
aquests joves del municipi que s'han de comprar aquest primer habitatge?
És, bueno, vull dir, evidentment... S'han de fer els números, eh?
És molt fàcil aquí anar llançant idees i em vindrà aquí el que fa els números, em dirà
tu d'on ho treus això, xaval? Nosaltres també ja vam dir que hi ha una borsa
d'aquells bancs, ara no em surt el nom, però del banc aquest que, diguéssim, dolent,
que ara no em surt el nom, que n'hi ha 50.000 pisos...
Els fons voltor són... Sí, exacte, però tenen el nom que ara són propietat que ja...
Nosaltres des de Junts ja hem reclamat precisament al president Illa, no?, doncs que els alliberi
que aquí en tindríem, però sí, com bé dius, han explicat, doncs, aquesta fórmula que
quan rasques una mica trobes que igualment la capacitat que has de tenir pràcticament
és com dir, bueno, és que quasi no em cala que em financís aquest forcentatge d'abans.
Clar, el problema que ens trobem aquí a Sant Just és que ara estem en uns pisos que
quan te'n vas a més de dues habitacions parlem de 600, 700.000 euros.
Per tant, has de tenir una... O sigui, has de tenir estalviat mínim 200.000 euros.
I el lloguer no troba res de 100 per menys de 1.500.
No hi ha res de 3 habitacions. No ho he mirat avui, però la setmana passada,
crec que va ser dilluns o la setmana passada o dimarts, vaig mirar el pis
de 3 habitacions més econòmiques a Sant Just, de lloguer, era de 1.600 i escaig.
Imaginat. Bé, parlem d'equipaments municipals.
Ho parlaves ara fa una estoneta, al Centre Cic d'Ell-Soleig, al Teatre de la Taneu...
Han estat també uns dels projectes insignes d'aquesta legislatura que ja venen de l'anterior
i que acabaran a la següent.
És a dir, ha estat també una època complicada pel tema d'equipaments.
Totalment. I per això una mica el que parlàvem abans,
doncs que bé, aquesta gestió del dia a dia,
doncs ens trobem que...
De fet, he fet aquesta frase,
és una metàfora una mica estranya,
però el que tu vas és que rasques i trobes que
que hi ha aquestes, digue-li,
dossiers oberts, pendents,
aquestes carpetes in eternum
que sembla que hem topat en una...
no sé ben bé amb què,
però que fa que no s'acaba mai.
També és cert que, diguéssim,
els factors exteriors no han ajudat.
inflació desbocada,
la guerra d'Ucraïna també,
sempre se'n parla,
és a dir, va fer pujar el preu...
Sí, però...
Del crucis i de les matèries primes, totalment.
Però per què ha passat això?
Perquè ens hem ficat les...
O sigui, quan ens hem volgut posar les piles,
és a dir,
que necessitàvem reformar la Sala Gran de la Taneu,
o que havíem de fer el centre cívic de la Plana Vellsoleig,
o que havíem de fer els habitatges dels juvenívols,
o que havíem de fer el pavelló.
Doncs això ja ho sabíem.
I quan es van fer, de fet,
clar, es van pressupostar amb uns preus.
Ara, l'entitud, el procés,
o sigui, el procés de la manera d'anar fent,
i com ha anat,
i portar-ho tot allò d'ostres,
anem tapant això, anem fent això,
i aquest va quedar pendent,
ens trobem que, per exemple,
en el cas dels juvenívols,
que ara, evidentment, és molt més car,
o la Taneu,
anem a fer els canvis,
ostres, resulta que fem un projecte,
llancem aquest projecte,
i no consultem,
i no parlem amb els especialistes,
o amb els de la pròpia casa,
de la Taneu,
per veure quines necessitats
havia de tenir aquesta sala.
Ens trobem que,
quan després es presenten les al·legacions,
i després es fan,
ostres, aquí hi ha mancances,
llavors ara resulta que presentem les al·legacions,
ostres, clar,
no pot ser que la sala no tingui una pantalla,
que no tingui un no sé què.
I llavors diem,
ostres, ara ho hem de fer,
clar,
passa el temps,
hem anat allò,
tapant els forats com hem pogut,
i resulta que quan ara toca,
doncs,
tornar a pressupostar,
ens trobem amb uns materials
molt més cars,
i amb un projecte molt més car,
que resulta que això fa
que passa del 50%,
i hem de tornar a fer el concurs,
perquè ja no ens podem permetre,
doncs,
el que està fet,
bueno,
per llei ja no et deixa,
no?,
s'ha anat acostumant,
que primer vam tenir la targeta,
després es va poder fer a través del mòbil,
com podem valorar l'ús d'aquest sistema
amb les pertinents bonificacions,
després en el sistema de pagaments,
que sí que ha creat bastanta confusió
de les vegades que s'havia d'obrir,
l'orgànica,
si s'havia de tirar les coses d'una amb una,
si valia més fer-ho un cop per setmana.
Doncs mira,
és un exemple que precisament t'agafaria abans
quan em deies que com es pot governar des de l'oposició,
com es pot intentar governar des de l'oposició
i amb idees no.
Nosaltres,
en el moment que es va plantejar
aquesta manera de recollir de descombraries,
doncs ja vam veure que no era la millor opció,
però bé ens toca treballar amb aquesta opció,
perquè al final és el que han decidit
de tirar endavant.
Veiem ara que hem pagat,
doncs,
aquests 120 euros de taxa anual fixa,
però llavors ara entrarà la variable.
Nosaltres no entrarem a valorar
perquè ho hem demanat,
jo diria que tres cops,
precisament a l'equip de govern,
doncs les dades de saber
si estem millorant o no
en recollir descombraries,
ens donen alguna...
Ens diuen que sí.
Ens diuen que sí,
però clar,
és això,
ens agradaria saber realment
com sí que ens han dit,
que ens demanen paciència
i ens demanen
doncs que esperem
que hagi passat una mica més de temps
per poder tenir les dades
i compartir-les.
Ells ens diuen que sí.
En qualsevol cas,
el que és evident
és que genera molta controvèrsia,
jo crec que aquest passat aquest
de no pagar
a pagar-ne en 60 l'any passat
120 aquest
i el que ve,
veurem si alguns acaben pagant
literalment el doble
perquè s'està parlant ja
de 230-240,
els que reciclin malament
segons el seu criteri.
El que nosaltres vam demanar,
precisament,
i perquè ja anava,
va ser que féssim una taula
de partits
per poder parlar
perquè nosaltres
oferim una alternativa
i oferim opcions
que sigui molt més justa
aquesta taxa.
Que hem de pagar una taxa
que abans pagàvem,
això també ho podríem discutir
perquè hi havia una part
d'aquesta taxa
que suposadament
estava a l'IBI,
però anem a contemplar
que abans no es pagava,
la normativa europea
diu que sí,
que ara això
s'ha de cobrir
des d'una taxa directa,
diguéssim,
que ho han de cobrir
els ciutadans.
Perquè si no tot quedava
com barrejat
i al final no saps
ni el que pagues.
Per tant,
és un vale perfecte,
toca pagar-ho,
però les maneres
de comptabilitzar.
A dia d'avui
la que contemplen
no ho veiem gens clar.
Des de l'equip de govern
s'han obert
a anar modificant.
En parleu amb ells?
És a dir,
es pot arribar
a algun acord
també amb l'oposició
en aquest sentit?
Si mires el...
No, aquest últim ple,
crec que no va ser el de juny,
sinó el de maig,
precisament amb un dels pregs
i preguntes d'aquests
que dèiem,
doncs es va demanar
oficialment,
vam demanar des de juny
que féssim aquesta taula
de diàleg
per poder nosaltres
donar la nostra proposta
de bonificació
de com s'havia de formular
aquest sistema de recollida
sobretot aquest cos
i ens van dir
doncs que sí,
que estaven oberts
però ens van demanar,
com hem dit abans també,
com ens demanen
una mica de paciència
a tenir una mica més de dades
i deixar passar aquest estiu
per poder entrar.
Però tenim el compromís
i insistirem
ple cada ple si fa falta
per poder fer aquesta taula
de partits
perquè és això,
nosaltres tenim propostes
i al final el que volem
és un bé per Sant Just
i el que volem
és aquesta mirada
de dir
escolta,
això ho podem fer millor
anem a fer-ho millor
sisplau,
ja sé que estem a l'oposició
però compartim-ho
que així ho podem treure
segur ho profit tots,
tota la ciutadania
i a més a més això
jo crec que es demostrarà
espero i tinc
l'esperança ferma
que aquest mes de juliol
surti
ja ho avancem
és que vam generar així
una taula de diàleg
de mobilitat
amb uns punts
que això ho vam parlar
també en el bolletí
del mes passat
no l'altre
i parlàvem precisament
de problemes que tenen endèmics
Sant Just en mobilitat
de diversos punts
en els quals
qui firmaria part d'aquesta taula de diàleg?
Tots els partits
Tots els partits
Nosaltres vam proposar
una moció molt àmplia
i vam valorar
i vam amb l'equip de govern
vam dir
escolta, parlem amb tot
sí que és veritat
que l'equip de govern
evidentment s'hi va venir
i va dir que sí
perquè podria haver dit que no
i això és cert
i se'ls ha de reconèixer
Per tant es farà
aquesta taula de diàleg
Aquesta taula de diàleg
de mobilitat
ja portem dos reunions
ja portem dos taules
i estem redactant
una moció
que vol ser conjunta
en principi
englobarà tots els partits
sempre pot ser que algun partit
en l'últim moment
es tiri de la moda
i digui no
jo no signo
jo no la faig
però la intenció
és poder presentar
aquesta moció
si tot va bé
esperem que sigui
aquest mes de juliol
en el proper ple
si no obre la celda a setembre
però aquesta moció
amb unes demandes
i uns punts
i estem parlant
de punts
que nosaltres
produevem al programa electoral
que acabem caudal
que hi ha alguna
s'ha anunciat
des de l'equip de govern
perquè
per els calendaris
no hem pogut esperar
la moció
i parlàvem d'aquesta
I quins punts serien
aquests destacats
el canvi de recorregut
el canvi de recorregut
del Trump
formava part
amb una petició
ells ho han solucionat
amb aquest canvi
de recorregut
del just Trump
però nosaltres
el que demanàvem
era una línia directa
que passés
des de Mas Lluí
passant per tot
pel barri de la Miranda
sense haver d'anar
diguéssim
al parador
i que fos com més transversal
una miqueta
això és el que intenten fer
demanarem més peticions
a l'MB
perquè al final
la mobilitat
hi té la competència
hi ha gent que diu
jo vaig molt sovint
el Brogi
i això em perjudica
sí
aquí ens vam trobar
en el ple passat
que hi havia
nosaltres sí que vam estar parlant
vam estar reunits
diverses vegades
amb l'associació de veïns
l'associació de veïns
ho veia com una bona idea
i aquí clar
sempre hi ha algú
que quan hi ha un canvi
de modificació
està
hi ha algun
que està
dignificat
d'any o col·lateral
que evidentment
no és la millor solució
independentment
no era la solució
que nosaltres donàvem
perquè nosaltres no dèiem
de canviar aquest recorregut
sinó que dèiem
d'obrir una altra línia nova
que anés
des que fes
aquest transversal
sense haver de passar
parlem també
de modificació
o sigui
quan ens prohibeixen
o ens deneguen
l'opció principal
és de buscar alternatives
que no ens agraden tant
però
però val millor això
que res
llavors també parlem
en aquesta moció
parlem del recorregut
de l'X30
que sigui encara més directe
i no hagi de passar
per Sant Joan Despí
parlem sobretot
a mi hi ha una
que vam ja
fer molt de
molt d'insistència
en la
en la campanya
electoral
que és el nit bus
ara mateix tenim
un nit bus
que fa tres parades
entra
per la carretera
entra
per davant del parador
baixa per indústria
i torna a marxar
això és tot el que fa
ja ens trobem barris
com el de Mas Lluï
doncs que a més
és un barri jove
que podríem fer-ne molus
i no té nit bus
per tant fem
en aquesta moció
demanem
el nit bus
que arribi al barri
i bueno
i així són una bateria
si no recordo malament
de 10
i que espero
doncs això
poder-la explicar
i en principi
el juliol
faríeu aquesta moció conjunta
esperem que sí
estem trobant
bueno al final és això
dintre de
jo crec que els acords
els punts
els tenim bastant clars
de fet ara també
hi ha bastant de consens
sí
hi ha bastant de consens
i ens agradaria anar més
però bueno al final
les limitacions són aquestes
hem pensat de fer aquesta primera
i si més endavant
podem fer una segona
ja en farem
parlem sobretot de peticions
cap a l'àrea metropolitana
quan parlem de mobilitat
però també
no només són peticions
que a vegades poden quedar
perquè tu pots dir a l'àrea
que et fiqui el lit bus
i al final t'ho acabim denegant
després aquí
la insistència
i el treball polític
dels grups
de poder-ho fer possible
però a més a més
també parlem de
quan parlem de mobilitat
no només parlem
dels públics
sinó que parlem també
doncs de diferents sentits
de carreteres
de semàforos
i d'algunes coses
que fan
que creiem que la mobilitat
doncs estigui
bé hi ha algunes línies
que realment
estan donant molts problemes
correcte
llavors
parlem una mica
de tot això
en aquesta moció
ara estem una mica
amb el preàmbul
com saps
una moció
tenim tot el preàmbul
que ens explica
tota la dicotomia
que tenim
i a partir d'aquí
els punts d'acords
els punts d'acords
estan tots
jo crec que hi ha clars
bastant
fa veure si fiquem un
o el traiem
i ara una mica
estan en aquesta redacció
del preàmbul
que és una mica
explicar
doncs clar
aquí ens trobem
una mica més
el de
ostres
això no
això sí
nosaltres seríem
més incisius
sobretot
en l'acció prèvia
que és de govern
evidentment
l'equip de govern
doncs
no va tant
jo crec que
trobarem l'acord
n'estic convençut
queden dos anys
per les properes eleccions
l'últim any
costa de valorar
perquè serà
un any
m'imagino que
no sé si
arribaran a temps
però
ja és un any
prelectoral
inauguracions
i ja canvia una miqueta
però
quins serien
els grans reptes
com a partit
des de Junts
per aquests dos anys
que tenim per endavant
doncs
a veure
ho he dit abans
nosaltres
jo crec que és evident
que Sant Just
és un poble
privilegiat
si ens mirem
jo crec que
la gran majoria
dels Sant Justencs
Sant Justenques
estan contents
de tenir el poble
com Sant Just
podem mirar
diferents números
diferents
indicadors
ja no només parlo
de la renta per càpita
que ara sortir la notícia
no fa gaire
que som la renta per càpita
més alta
però això pot estar
molt lesbiaixat
però sí que parlem
que al nivell
de cultura
cultural que tenim
a Sant Just
podem mirar l'índex
de seguretat
que tenim a Sant Just
i veiem
que som una mica
privilegiats
i aquí
allò que abans
deies una mica
de la illa
allò que dèiem
una mica
em va molt bé
per lligar
aquest oasis
però
el que a nosaltres
ens fa por
i aquí una mica
el repte
dels propers dos anys
és que l'oasis
s'estigui esgotant
si ficava una mica
aquest exemple
que si gretem
una mica l'oasis
l'aigua acaba marxant
hem ficat exemples
i per tant
mirar el passat
o viure aquesta inèrcia
no ens serveix
i això és el que
nosaltres ens hem donat
compte en aquests dos anys
per tant
sent conscients
que el context global
ha canviat
hi ha una incertesa global
per tant tenim reptes
de pobles
que hem estat explicant
però som de país
i de món
que també ho hem fet
amb l'habitatge
etcètera
per tant
només anticipant-nos
doncs bueno
no tindrem prou
d'anar també en foratge
hem d'intentar preservar
fer aquest exemple
aquest oasis
no és aquesta obsessió
i per tant
nosaltres
el que volem
és construir un sant just
a partir de reptes
que no només gestioni
el dia a dia
seria una mica
la nostra
la nostra visió
i amb això
doncs fem una frase
i així
ja crec que també
com anirem acabant
doncs em quedarà bé
per lligar-ho
queda només comentar
una cosa
d'una companya vostra
perfecte
doncs
és que el futur no espera
i així acabàvem
el vídeo últim
el futur no espera
i nosaltres tampoc
per tant
el que estem fent nosaltres
és un pla
és un pla per sant just
que el que vol
és anticipar
els reptes
fer amb
doncs
que ja ho hem fet
doncs
escoltant a la gent
mirant a llarg plaç
i amb tot el talent local
i que de fet
ja
et deixen ficar
també la coletilla
que diem
el proper dimecres
dia 16 de maig
nosaltres farem
un sopar d'estiu
que aprofitem
per fer aquest acte
de mig mandat
on explicarem
aquests reptes
per tant
te'l deixo per la propera entrevista
tots aquests reptes
com els enfocarem
i explicarem
aquest pla que tenim
com el volem desplegar
i com l'encararem
en aquesta segona meitat
qui no és futur
i evidentment
ja és present
és la vostra companya
la Sant Justenca
Ariadna Urroz
que entra al Parlament
com a diputada de Junts
s'ha incorporat
com dèiem
com a nova diputada
en substitució
de l'exalcalde de Sallent
David Saldoni
el relleu
es va oficialitzar
la setmana passada
i per tant
tindríeu
una companya
que hem tingut moltes vegades
a la ràdio
i que tenim aquí
la setmana vinent
per cert
aquí a Ràdio d'Esvern
doncs que
la tenim de diputada
jo primer que res
ja l'he dit
personalment
en públic
en privat
i a més perquè
és una grandíssima
grandíssima amiga
és donar-li l'enhorabona
i felicitar-la
s'ho mereix
més que ningú
perquè realment
el que treballa
i ha treballat
a peu del que no
durant dos anys
bueno
durant 12 o 13 anys
que ha estat
a l'organització juvenil
de la JNC
però en aquests
aquests últims
com a secretària general
doncs ha demostrat
tota la válua que té
nosaltres ja
ja ho hem fet
sí que és veritat
doncs que estàvem esperant
una mica
que es fes més oficial
ara s'han fet
una entrega de papers
el primer ple
el tenim
la setmana que ve
per això estem una mica
que encara no li hem fet
tot el bombo
que ens hauria agradat
però
estem convençuts
que ho farà molt i molt bé
jo crec que la dada
més important
en la que ens hem de quedar
és que és la segona diputada
és que és la segona diputada
en tota la història
de Sant Jús
bueno
de Sant Jús
de fet
és la segona diputada
que tindrà
Sant Jús
Sant Jús
tenca
va a dia d'avui
només ha hagut una diputada
anterior
que va ser del PP
precisament
com a dada curiosa
i per tant
Duros Nebrera
exacte
Montserrat Nebrera
Montserrat Nebrera
perdona
sí
Montserrat Nebrera
va ser l'única
jo diria que a més
quan ho va ser
encara no estava empadronada
o va ser durant el mandat
però bueno
en qualsevol cas
és la segona diputada
jo crec que això
ens donarà
més visibilitat
i ens aportarà
un bé per Sant Jús
nosaltres
com diu ella
l'exprimirem
i l'utilitzarem
al màxim
per poder treure
reddit i beneficis
al municipi
i bueno
molta sort i en cert
com ja li hem dit
perquè realment
és una gran notícia
que puguem tenir
una diputada
al Parlament
doncs avui hem xerrat una estona
amb el Ramon Figueroa
la portaveu del grup municipal
de Junts
hem fet balanç
d'aquests dos anys
de mandat
entenc que fer
balanç de dos anys
en 20 minutets
fa vegades
passar les coses
d'una manera
més superficial
del que voldríem
però bé en tot cas
crec que ha valgut la pena
han passat dos anys
però el més important
en queden dos
i per tant
el futur
com deia el Ramon
està aquí
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
i si no parlem
com a mínim
des del punt de vista radiofònic
perquè si no sí
tenim aquí la festa major
bon estiu
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau