I encetem així la segona hora del programa, encetem així també aquest espai d'entrevistes. Sabeu que cada dia a la mateixa hora fem l'entrevista del dia. Avui és el torn per l'artista Charo Galvez, que ens visita avui per parlar de la inauguració de la seva exposició, que es durà a terme avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginesta. Estem parlant de l'exposició L'ànima dels materials.
I en aquest cas es podrà visitar des del 28 de novembre, avui mateix, fins al 3 de gener del 2026. Es faran visites guiades els dies 4 de desembre a les 11.30, a dos quarts de 12 del migdia, el 18 de desembre a dos quarts de 7 de la tarda i el 22 de desembre a la mateixa hora, a dos quarts de 7 de la tarda, a càrrec de l'artista.
i avui la tenim aquí als Estudis de Ràdio Desbem per parlar una mica de la seva obra, de la seva trajectòria i del que podem veure en aquesta exposició, L'ànima dels Materials. Charo Galvet, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda a la prorada. Gràcies per convidar-me. Doncs res, a tu per acceptar la invitació. Res, comencem una mica parlant de la teva trajectòria. Si haguessis de definir una mica la teva trajectòria artística, per on començaries?
Bé, jo diguem que no he parat de treballar durant...
gairebé 40 anys. El que passa és que es posa no es posa tant, no? I viure de la pintura tampoc visc, perquè és difícil viure de la pintura, no? Jo sempre he treballat al textil, com a dissenyadora textil, i paral·lelament anava fent la meva obra, no? Sempre molt separada, no? Sempre molt separat el que és el disseny de la meva obra. La meva obra és...
pot semblar dura perquè treballo amb materials una mica durs a vegades i els colors també són bastant neutres, és el color del material o és gris, negre, blanc, beige, és a dir, que no hi ha molts colors.
I sempre he treballat en materials diversos. I també, en aquesta exposició, també trobareu en una sala, en la sala Ponent, una petita mostra de fotografia. Perquè a vegades, quan el temps o l'espai no em permet poder treballar obra gran,
Doncs a l'ull sempre estar treballant amb el que veus, no? Sempre vaig amb la càmera o al mòbil traient fotos de no portes, no finestres, portes i finestres, vitrines, i trobar una petita mostra.
amb aquesta exposició jo sempre he treballat en diferents, he exposat en diferents espais aquí a prop al Baix Obregat darrerament vaig a una exposició al centre d'art de Sant Boi he fet vàries l'any passat vaig fer a Vegas a l'Eula de Cultura també a Valgrasa a l'Ateneu Torrellent tot això és el que fa referència a la comarca, no?
Clar, i arribes aquí a Sant Just a fer aquesta exposició. I bé, és la primera vegada que esposes a Sant Just? Sí, a Sant Just, sí. I què és el que esperes del públic? Què esperes que pugui arribar aquest missatge? Quin tipus de missatge esperes? Sí, el missatge que jo intento transmetre en la meva obra és...
és una mica el sentiment del material, no? Quan un s'apropa a la pintura ho ha de fer amb una mica de sensibilitat, no? Què espero? Doncs que la gent s'apropi els materials i els vegi d'una manera diferent a el que són, no? Tu t'imagines una tira de cautxo, el cautxo és amb el que es fan els pneumàtics, no?
Aquí el cautxó està convertit en una obra d'art. Quan parlem d'això, de l'ànima dels materials, és anar a buscar aquell material, despullar-lo a vegades, inclús el fet de mostrar el material tal qual i donar-li una interpretació teva com a artista i després la persona que ve com a espectador o espectadora fa la seva lectura també.
Sí, clar, desfer la seva lectura, perquè cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra. Per exemple, l'artista o la persona que crea un objecte o una pintura ho fa posant-li la seva ànima, per dir-ho d'alguna manera.
I després, depenent de l'espai, les obres parlen d'una manera o d'una altra. Hi ha una relació amb l'espai diferent. Cada espai requereix un muntatge diferent de l'obra.
Perquè les obres van dialogant entre unes i altres. És a dir, és el diàleg de l'autor amb les obres i amb l'espai i després la lectura que pot fer l'espectador d'aquesta obra. Totalment. Com la pot viure. També he fet instal·lacions, perquè m'agrada intervenir a l'espai moltes vegades.
Si a l'espai hi ha molt de soroll, jo tinc que amortiguar el soroll perquè l'obra es pugui veure bé, no? Aquí no he tingut que intervenir gaire. Clar, és un espai bastant diàfan, neutre, net, no? Tenim una sala bastant blanca, permet molt de joc, no?, la sala al celler de Can Ginestà.
Sí, hi ha molt de lloc i a part fins i tot amb el que és la sala ponent que hi ha fotografies, també llugues amb el concepte que aquí s'han anul·lat moltes finestres i portes perquè es pugui fer una exposició. Hi ha panells que tapen obertures. Llavors és...
el fet d'exposar aquestes fotos de no portes, no finestres, és com donar-li un altre valor al que hi ha al darrere, no? Clar, sí, de fet, estàvem mirant ara també la teva compta d'Instagram,
I realment veiem alguna d'aquestes mostres, eh? Per tant, convido la gent també que ens estigui escoltant. Si vol conèixer una mica més l'artista que estem entrevistant avui, a Charo Galvez, doncs que busqueu Charo Galvez Rodríguez a l'Instagram i allà trobareu diferents exemples del que ens està explicant avui l'artista i algun d'ells concretament aquest, no?
en categoria fotogràfica trobem algunes imatges de portes que havien sigut portes i que ara ja no ho són i de finestres que han deixat de ser-ho, no?
Sí, sí. Sí, i també el vídeo es veuran fotos diferents per animar una mica, que no sigui tot tan trist, no? Tan tètric, no? Llavors hi haurà algunes que són grafitades i que tenen una mica més de lloc, no? I a la frase del targetó fa servir una frase de Paul Valerí
que parla justament d'obres, perquè en aquesta exposició hi ha obres de diferents èpoques, però poden conviure igualment i sembla que estiguin fetes ara i potser hi ha 30 anys de diferència entre unes i altres a vegades. Clar.
Però són obres, amb la frase aquesta, Paul Valeri diu que hi ha obres que durant anys poden no servir per res, perquè la funció d'una obra d'art és la seva utilitat. Si a ningú l'agrada, si no s'arriba a exposar, aquesta obra queda morta i arraconada. Però, de sobte,
i alguna d'aquestes peces que ens torna a parlar, no? I llavors tornen a tenir vida. I amb aquest preteste, jo li he insuflat un ànima aquests materials, aquestes pintures que estaven mortes, oblidades i arraconades,
que moltes han patit vandalisme, perquè va haver-hi una temporada en un lloc que tenia l'obra, un taller, que l'obra va sortir diazmada, va sortir sense la meitat de l'obra, molta obra cremada, molta danyada... Sí, et van cremar l'obra? Sí. Amb un... Bueno, la van tirar al foc. Ah, sí, eh? Ostres...
I llavors, obra que ha estat tanyada, l'he recuperat i li he donat una vida nova. Hi ha moltes obres aquí, algunes les faré servir a la visita guiada, a la xerrada, i són obres que tenen una segona vida i que s'han transformat.
en una altra obra. Aquell material el resignifica, no? Passa per una resignificació, per un procés. Sí, la majoria són de pintura. La pintura és molt recurrent en mi al grafit. Faig servir pigments de grafit
barrejat amb oli de ginassa i faig la pintura a l'oli sobre llit. Llavors, si poses més o menys pigment, et queda una pintura com més avellotada, sense brillos, i que respira més el material, el que és el grafit. El grafit, per exemple, és...
És carboni. El que passa és que ha patit aquest carboni, ha patit les agressions del temps o de diferents temperatures, agressions, i s'ha convertit en grafit. Però el diamant també és carboni. És a dir, que són dos materials que tots dos provenen del mateix. El seu origen és el mateix.
i són materials molt diferents. Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant, no? Suposo que són materials que et fan ser... Que connectes amb ells més o menys o que deixes de connectar, no? Sí, no?
Clar, a mi em sembla una cosa molt interessant el fet d'anar al material, el material potser més verge, el material més natural o el material més, diguéssim, en el seu origen, i a partir d'aquí anar creant i anar generant aquesta línia artística que ens planteja en aquest cas la Txaró Galvet, agafar...
el material com a tal, sense tampoc passar per un procés excessiu de manipulació. El fet de manipular-lo el més mínimament possible per tenir allà el material i per així conservar la seva puresa, no sé com dir-ho. Però m'imagino que durant el teu camí, durant el teu bagatge, a nivell artístic, també has passat per diferents etapes i has anat passant, no?
Sí, sí. Per diferents moments. Sí, sí, perquè jo, a veure, jo abans, quan el començament era figurativa i m'agrada molt la pintura figurativa. El que veureu aquí és tot molt abstracte, no? Però a mi m'agrada molt dibuixar i pintar figuratiu i tinc un munt de carpetes dels bossos del natural...
M'agrada molt en pastel. Faig il·lustració a vegades i disfruto molt de la pintura figurativa i m'agrada. El que passa és que després la manera d'expressar-me més íntima és aquesta que veieu.
I a vegades el que no es veu aquí i que també faig són fotografies del material. Quan faig l'obra, aquestes fotografies de detalls que només es pots apreciar observant des de dintre, de molt a prop al material, girant-lo, donant-li voltes... Llavors aquesta sensualitat al material està present en fotos que faig que no estan exposades.
però que també diuen molt del que és el material. Totalment. Fa uns mesos, de fet, a la temporada passada, la sala de la Pedrera, que està acollint exposicions extraordinàries, va acollir una exposició, en aquest cas comissariada per Javier Molins i que estava dedicada a Cine Scali, que em va encantar, em va agradar moltíssim.
I em ressonava una mica la teva obra, veient una mica peces teves, em ressonava una mica amb la idea aquesta de jugar amb la geometria, de jugar una mica amb un concepte més minimalista. Què t'ha portat a descobrir aquest camí?
Bueno, a veure, jo coneixo l'obra de Sant Scali i, per exemple, també a mi ha tingut molta incidència a Cunelis, Janis Cunelis, l'arte povera, tots els minimalistes, Carandré, Richard Luhm, tota la pintura contemporana. Suposo que ens nutrim de tot, no? I fem com un filtre i després de nosaltres surt...
una cosa que ja no és cap d'ells, però que potser pots trobar. Perquè, per exemple, Richard Long treballava amb pedra, feia cercles de pedra. I aquí, per exemple, jo com que el que sento és el grafit, la pissarra, aquests colors, trobareu...
també una peça, una obra de pintura que porta unes peces de pissarra, després en un altre cantó hi ha un guinyo d'un tros de pissarra recollit de la muntanya, de roca de pissarra que ha caigut, o una de granit, o una peça de granit que vaig recollir d'una cantera abandonada, de granit, que són impressionants, el logo...
Llavors són elements que reculls i que el fet de tu posar-lo allà és donar-li com una importància, un valor a aquella pesa. Insuflar-li una ànima, la descontextualitzes, la poses en un context diferent
I a la gent li pot arribar o no, no? Perquè hi ha gent que sent la pedra, que sent... Hi ha una petita peça de marbre també, com un mosaic de marbre. Són guiños. Hi ha peces de cuir, de látex...
i paral·lelament quan estic treballant aquestes peces faig oies que també són dels mateixos materials llavors és una cosa que paral·lelament vas aplicant o vas deixant la teva impronta amb el que vas fent amb el dia a dia també i jo crec que això al final ho transmets
Ho vas transmetent. Molt bé, doncs recordem una mica els horaris per aquests dies. Primerament per avui, que tenim la inauguració avui d'aquesta exposició de la Charo Galvez, que la podreu veure, com comentàvem, a la sala del celler de Can Ginestar. A partir de dos quarts d'avui del vespre hi haurà aquesta inauguració de l'exposició L'ànima dels Materials i tot seguit també fas diverses visites guiades, oi, Charo?
Sí, sí, farem tres i probablement farem alguna xerrada també amb els alumnes de l'escola municipal. Us animo a venir a les xerrades perquè la visita guiada amb xerrada és una manera d'apropar-se més directament amb el públic i de poder explicar a detalls que ara el temps és molt limitat
i no hi ha interlocutor en referència de la curiositat de la persona que digui i això és com ho has fet i això per què és així totalment la ràdio al final ens limita que no tenim aquest estímul visual tu el tens potser per la pantalla jo estic veient algunes imatges de la teva obra però clar, fins aquí no és el mateix això que poder-ho veure en directe i tenir l'artista al costat i poder-li preguntar
Sí, per exemple, l'altre dia la Carme Maleret va venir i, clar, diu, oi, és que és molt diferent, diu, perquè estic acostumada a veure coses teves per les mitjans, per les medies, el que és la pantalla, i diu, i és que és tan diferent en directe, no té res a veure.
És com quan fas una foto, tu mires un paisatge, fas la foto, i la foto no és mai el que és el paisatge. Sempre dius, no és el mateix, passa, però no... La vivència realment és el que... Mira, una vegada, una anècdota. Vaig fer una instal·lació a la sala d'art municipal de Sant Boi, fa molts anys, als 90, i
I la sala estava plena de vigues, no? Vaig omplir la sala de vigues i era com un bosc virtual. I vaig deixar una llibreta perquè la gent apuntés sensacions. I justament un noi era un noi que treballava només amb realitat virtual, amb ordenadors. Estava acostumat a la realitat virtual.
I va venir diverses vegades i em deixava notes. Això és millor que la realitat virtual, perquè no és el mateix la vivència. Per molt que tu tinguis experiències virtuals que semblin realitat, la realitat és insuperable sempre. Totalment, totalment d'acord. Doncs, Charo Galvet, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar, però nosaltres, molt agraïts que hagis estat aquí amb nosaltres aquesta estona. Gràcies a vosaltres, molt agraïda. Que vagi bé, bon dia. Bon dia a tothom.