Seguim al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui ens acompanyen alumnes i professorat de l'IFP Antoni Algaró, que és un centre educatiu que està al nostre municipi. Ens vénen a parlar de la participació al 24 Hores d'Innovació, un hackató, ens ho explicaran una mica més,
de 28 hores non-stop on havien de resoldre reptes d'empreses com Renfe, Veritas, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Guàrdia de Barcelona i en aquest cas l'equip treballava el repte de Ferrocarrils de la Generalitat i va aconseguir guanyar aquest repte.
Després de 28 hores sense dormir i corrent de debò, ens fa molta il·lusió tenir-los aquí perquè ara ja sí que han dormit i han descansat. Això va ser el mitjans de desembre i venen ben descansats amb els Nadals de per mig, per tant, amb energies renovades, però ens venen a explicar aquest repte que van assolir, que van guanyar i que també ens fa il·lusió destacar aquestes accions que passen aquí a casa nostra, Sant Just d'Esvern. Molt bones, família, com esteu? Benvinguts al programa.
Hola, hola a tots. Hola, hola. Doncs tenim avui al programa, per parlar de tot plegat, el Sergi Martí, que forma part de l'equip de docents de l'IFP Antoni Algaró, també la Marta López, el Damián Trofín, el Xavi Carrillo i el Sebastián Arce, que són alumnes que formaven part també d'aquest repte 24 hores d'innovació. Explica'ns una mica, Sergi, en què consisteix aquest repte cap a vos solí i amb nota.
Era un repte que, com el nom bé ho diu, són 24 hores d'innovació i el que hem de fer durant aquestes 24 hores és innovar sobre reptes reals d'empreses reals. Aleshores, imagina't la situació amb un grup d'alumnes tancats en una aula durant 24 hores
amb un repte que s'ha d'assolir en aquestes 24 hores. Els nervis, la tensió, els moments positius, negatius, però això a nivell docent i a nivell ells com a alumnes en si va ser una experiència brutal. Una primera situació amb una empresa, amb un repte real i amb situacions reals que poden trobar a qualsevol empresa.
Clar, en aquest cas us va tocar el repte de ferrocarrils de la Generalitat. La Marta i el Damián, que ens expliquin una mica com va anar el repte i com va funcionar, que és el que us va tocar fer.
Vale, doncs al principi la veritat que no teníem una idea clara, va ser com que teníem moltes idees però al final no acabàvem d'encarrilar jo crec que el projecte. Llavors el que havíem de fer era un canal comunicatiu per la nova línia
que treu els ferrocarrils. Llavors, vam crear el que seria Ona, que era un personatge d'ahir amb tota la gestió de xarxes, marketing, publicitat, per també donar una bona imatge del que seria tota la...
La ret de ferrocarrils. Una mica el que ens explicaven, Sergi, és que el que vau haver de fer va ser, m'imagino, com una espècie de brainstorming, una mica de pluja d'idees, veure com s'enfocava el projecte i a partir d'aquí començar a assolir aquest repte.
Damián, explica'ns una mica com va ser el timing, és a dir, quan vau entrar, vau començar a parlar entre tots, com va funcionar una mica? Explica'ns una mica com va ser aquest tempo que es va viure en aquestes 24 hores.
Doncs al principi una mica complicat, perquè t'expliquen una mica el repte i et donen com un mood board que has d'omplir en certs temps. Per exemple, a quina hora vam començar? Vam començar pel matí a les 9 i mitja, 10. Doncs de 10 a 1, per exemple, havíem de fer el brainstorming i tenir una idea més o menys clara.
i anar desenvolupant amb el pas del temps. Les primeres hores vam començar bastant fort, però clar, passa el temps i no queden coses clares, una mica més complicat. Però el que més vam aconseguir fer, l'abans més gran, el vam fer les últimes hores a tope, amb els nervis a tope.
Doncs això passa a vegades, no, Sergi? Que fins que no tens una mica focus clar el que has de fer, doncs és complicat posar fil a l'agulla, no? Bueno, sí, esclar, al final és el procés creatiu, no? Comencem a vegades molt alt i a vegades baixem i a partir d'aquí és qüestió de continuar, continuar, continuar, treballant, picant pedra i a partir d'aquí treure coses. També una de les opcions que ens donava també el 24 Hores és que durant aquest procés creatiu també teníem unes reunions amb les pròpies empreses.
i vulguis o no això, parlar amb la pròpia empresa, explicar-los què és el que ha sortit durant aquest període de temps i que et donin un feedback real, també t'obre altres portes i no vas només amb una idea i et jugues tot a una carta, sinó que també pots veure altres alternatives i això la veritat és que és una bona experiència.
Les necessitats que té aquella empresa, com es poden assolir, què és el que necessiten per complementar una mica, és a dir, quins són els forats que dompli aquest projecte, i a partir d'aquí també és més clar a l'hora de fer cada pas. Quantes escoles participaven en aquest repte?
Doncs no et sabria dir. Nosaltres, per exemple, érem al grup 152, em sembla que era, o algo així. Carai. No sé si... Érem com uns 1.000 alumnes en total a tota Catalunya. Sí, unes 300. Unes 300... Ens diuen des de fora perquè ens estan fent senyes, que tenim també professorat, docent, equip docent a escoltant-vos en directe ara mateix també des de l'emissora. Unes 300... Sí, com més 300...
Déu-n'hi-do. Me'n vaig cap aquí, me'n vaig cap a... Bé, per la gent que ens estigui veient pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, veurà que avui l'estudi està molt ple, que normalment no tenim tanta gent aquí dins i ens fa molta il·lusió també compartir-ho amb ells i elles. En aquest cas, doncs, me'n vaig amb el Xavi i el Sebastián, que ja els hem presentat abans. Com ho vau viure, vosaltres? Com va ser aquest 24 hores? M'imagino que molt intens, no? Sí, bé, nosaltres, com hem dit abans, vam començar molt intensos, amb moltes ganes,
I aquestes ganes, bueno, van seguir durant les 24 hores, el que passa és que va haver moments com de bajón, perquè clar, hi havia moments que potser tots teníem tantes idees que no sabíem com posar-nos d'acord. I vam necessitar alguns moments de distracció, potser de fer algun joc entre nosaltres o algú, perquè a vegades va haver per desconnectar, tornar i veure les coses d'una altra manera.
I això ens va anar bé perquè vam desconnectar una horeta, vam tornar i ens va venir la idea que al final va ser la idea final que vam fer.
I van apareixent rols al llarg d'aquestes 24 hores? Sí, una de les principals coses que havíem de fer era assignar un rol a cada persona i aquestes les havíem de portar durant les 24 hores i al final cadascú tenia rols com per exemple la persona que era com un secretari, portaveu, teníem diferents rols així.
Comunicació amb l'empresa, per exemple. I tu com ho vas viure, Sebastián? Explica'ns una mica també la teva experiència i també quins són els temes que et va tocar dur a terme al llarg d'aquestes 24 hores.
Per nosaltres va ser una experiència molt divertida perquè vam passar molt bona estona. Les 24 hores van ser, com diu Xavi, per moments una mica llargues perquè ens estancàvem però després sortíem i ho portàvem tot bé.
Clar, doncs avui estem parlant, com dèiem, l'IFP Antoni Algaró, estem parlant tant amb alumnes com també amb el professorat d'aquest centre i ho estem fent perquè va tenir molt d'èxit aquestes 24 hores d'innovació, ho dèiem, 300 escoles, més de 1.000 alumnes que participaven en aquestes 24 hores d'innovació, en aquest cas van
sortir guanyadors amb un repte, havien de treballar aquest repte de ferrocarrils a la Generalitat de Catalunya, havien de crear un projecte per a aquesta empresa i bé, doncs els hi va sortir bé la jugada. I en aquest cas també es veu que l'esforç i també la intenció tant d'alumnes com de professorat va recollir els seus frits.
Sergi, explica'ns una mica també quines disciplines es van tocar, perquè vosaltres a l'escola Antoni Algaró toqueu moltes disciplines de disseny gràfic, i en aquest cas també m'imagino que vau haver de posar cullerada molts professors, no només tu, m'imagino que també hi havia una mica de col·laboració entre altres disciplines, o com va funcionar? Explica'ns una mica. Bàsicament el que fem és que fem com un grup a partir de tota l'escola,
Òbviament tenim molts perfils totalment diferents, al final les arts gràfiques i el disseny gràfic és un món molt ampli. En aquest cas, per exemple, hi havia molt més alumnes de disseny i gestió, per exemple, de les arts gràfiques, però també teníem alumnes de preimpressió, teníem alumnes de gràfica publicitària, que vulguis o no, al fer aquest mix perfecte, perquè al final, vulguis o no, vam sortir guanyadors,
va fer que la idea sortís i que no toquéssim només un pal. Sí que és veritat que, per exemple, el problema aquest o el repte que havíem de solucionar era molt més encarat a cara de les xarxes socials. Per exemple, els alumnes d'assistència al producte gràfic interactiu, per exemple, van tenir un paper força clau perquè al final és la rama on ells més toquen.
però la veritat és que la cosa va sortir molt bé al final és un mix de moltes coses i quan tens tot aquest puzzle i tens totes les peses per completar-ho va sortir una molt bona solució sí que és veritat que com deia el Xavier vam tenir moments de pujader de baixada
però al final entre tots vam i tot i que són moltes disciplines diferents vam arribar a un mateix concepte i a partir d'aquí vam dir tots a una i vam començar a distribuir-nos en papers no vam fer només utilitzar una manera de treballar que és el design thinking que al final és repartir-nos més o menys la feina i d'una manera molt més estructurada
Ens vam repartir en rols, però a part també internament nosaltres també ens vam repartir, depenent de l'especialitat que cadascú feia o el que nosaltres veiem que, per exemple, podíem tenir un paper molt més important i molt més impactat dintre del projecte, ens vam començar a dividir internament i la veritat és que van funcionar bastant bé. Al final és tan bé com funcionen també els estudis de disseny.
I d'aquesta manera, una miqueta molt més estructurada, hem de deixar que també l'alumne hagi de fluir una miqueta molt més, que vagi una miqueta molt més a la seva bola, així és com funciona la creativitat, però també amb estratègia. I també és una de les coses que treballem a l'escola i ens va sortir força bé, la veritat.
doncs organització, constància, estratègia, són paraules que van ressonant i que al final també s'han de tenir molt en compte a l'hora d'aquests processos creatius. Eren 24 hores, m'imagino que a part de la creativitat i de la feina també hi havia d'haver moments per descansar, per menjar, per fer pauses, perquè clar, 24 hores tancats en un mateix lloc, amb la mateixa gent, treballant, clar, m'imagino que pot arribar a ser molt intensa.
Doncs per anar tancant una mica aquesta roda, per anar tancant una mica l'entrevista, torno a donar peu també als alumnes perquè ens expliquin una mica si ho tornarien a fer, si tornarien a viure aquesta experiència d'aquest 24 hores d'innovació i què és amb el que es queden d'aquest projecte. Començo amb la Marta i el Damián.
Jo sí, totalment ho tornaria a fer i a més l'any que ve igual ho fem però presencialment en lloc d'anar al col·le. És una experiència molt enriquidora.
Què vol dir presencialment? El que és el 24 hores té com dues modalitats. Una que és una modalitat que es fa des de l'escola i que al final l'escola crea com uns grups, es presenta i es fa tot com de manera virtual i hi ha una altra via que tu vas presencialment al lloc on ells es estableixen i tu no vas com a escola. Tu vas com a escola perquè portes diferents alumnes però al final ells van combinant com diferents alumnes d'altres escoles i es crea com un grup de gent que al final no es coneix de res
I a partir d'aquí, a conèixer-te entre ells, són 24 hores, en 24 hores dóna temps a fer moltes coses i a conèixer molta gent interessant. Sí, sí, totalment. I ens quedàvem ara amb aquest blog, amb la Marta, que anava a intervenir ara, amb què et quedes tu d'aquest projecte?
Bueno, 100% ho repetiria, o sigui, jo crec que aquesta experiència ja no només per tot el treball que és, sinó per la convivència també amb els companys, amb els professors, el com després de tot l'esforç i tota la nit estar sense dormir, hem aconseguit el resultat d'un projecte que realment estem orgullosos i estem contents de que
Al final s'ha notat l'equació i l'equip que tenim. I marxo cap a l'altre costat, cap al Xavi i al Sebastián, que ens expliquin també una mica amb què es queden, amb quines sensacions i com ho van viure i si ho tornarien a repetir. Jo em quedaria més o menys amb el que han dit dels meus companys, però afegiria també que al final hem tingut la possibilitat de fer un projecte que...
probablement, o no se sap, però es podria dur a terme en la mateixa empresa. I això, doncs, és molt guai perquè al final hem pogut treballar com si haguéssim treballat per una empresa i, qui sap, potser veiem el nostre projecte pels carrers algun dia, per les estacions, i això seria una forma xula de...
Que era un projecte tangible, no vols dir? Que al final també veu fer una cosa que no es queda, diguéssim, en un treball d'aula, que et posen el 10, el 5 o el 6 o el que toqui, sinó que és un treball que té una recompensa perquè veus que pot ser tangible, que es pot dur a terme i que pot acabar sent una campanya de publicitat, de màrqueting o del que sigui. I escoltem per últim el Sebastián.
Jo recomano aquesta experiència a totes les escoles que ho provin perquè és una experiència nova i jo repetiria i també té molt a veure els professors. Estem molt agraïts amb els tres professors, amb Sergi, Sílvia i Natàlia, d'aquest esforç que vam fer tots i ho repetiria completament.
Doncs en Toni Algaró, que ens visita avui als estudis de Ràdio d'Esvern, ens han parlat del 24 Hores d'Innovació. També aprofitem que els tenim aquí per recordar que aquest centre, aquest espai educatiu del nostre municipi, aquest any ha passat a ser també entitat satèl·lit del programa Ocell de Foc, un projecte destinat a acompanyar joves de 16 a 30 anys. De manera molt resumida podem dir que anirà impulsant accions al municipi pensades per i amb joves,
Orientació acadèmica, laboral, tallers contra l'estigma en salut mental, activitats comunitàries i també un servei tipus NIU de projectes perquè puguin desenvolupar iniciatives pròpies. Amb tot això que volem dir, que Antoni Algaró és un centre que escolta i que també acompanya l'alumnat i que ho veiem repetidament en visitat.
els micròfons de ràdio d'Esvern en nombroses ocasions i en aquest cas ens ho han fet palès també amb aquest 24 Hores d'Innovació. Família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de ràdio d'Esvern, que tingueu un molt bon cap de setmana i a seguir innovant en 24 hores o amb les que calgui, que tampoc cal... Les que facin faltar. Exacte, exacte. Una abraçada, cuideu-vos. Adéu.