Ràdio d'Esvern, 98.1.1, Ràdio d'Esvern, 98.1.1.
Estem a la segona hora de la Ramb del Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern,
passant ara mateix 12 minuts de les 11 del matí.
Seguim amb la roda d'entrevistes polítiques
per a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya,
aquí a l'emisora de Sant Just.
Durant els dies de campanya electoral
estan passant per la ràdio els diferents partits
en representació al Parlament.
Les entrevistes les podeu seguir
tant pel canal de Youtube de Ràdio d'Esvern
i després també recuperar-les en els podcasts.
Seguint l'ordre de representació,
avui tenim el Partit Socialista de Catalunya
i parlem amb Ester Niubó,
que és diputat del Parlament i número 4
a la llistra del PSC a les eleccions del 12 de maig.
Bon dia, senyora Niubó, com va?
Bon dia.
Totes les enquestes han pronosticat
al llarg de la campanya una victòria pel PSC.
L'última enquesta del FIS
els dona entre el 30 i el 33% dels vots
amb més de 10 punts de Junts i Esquerra.
Serà difícil governar,
per això necessitaran l'acord
amb un altre grup parlamentari, segurament.
Amb qui creu que podria parlar Salvador Illa?
Bé, primer vull dir que les enquestes són enquestes,
perquè al final les urnes començaran diumenge a buides per tothom,
i aquí és molt important,
i aprofito també per fer-ho,
fer aquesta crida a la mobilització,
a la participació del conjunt de la ciutadania,
perquè ens és important poder arribar
amb una força molt important,
no només per guanyar, sinó per poder governar.
Aquí al final hem vist que en aquests últims anys
hi ha hagut unes formacions polítiques
encara molt centrades en bloquejar, en paralitzar.
No hem tingut governs que hagin treballat
per generar aquesta prosperitat,
per tirar endavant el país,
i tenim la sensació que el projecte
dels partits independentistes ha quedat esgotat.
Jo crec que aquesta dècada perduda
de la qual tant hem parlat,
la gent ja n'està una mica tipa,
i el que vol és obrir una nova etapa,
una nova etapa d'estabilitat,
de progrés, també d'il·lusió en un futur
i de col·laboració, no deixar anar enrere
aquella confrontació, aquestes divisions
que hem patit, i al final
el que farem, si la ciutadania ens donarà confiança,
i podem ser la primera força política
amb una força important i suficient,
serà presentar-nos a la investidura,
i a partir d'aquí correspondrà a les altres formacions
posicionades. A nosaltres al final
el que volem és un govern estable,
que surti d'aquesta debilitat que hem tingut
aquests últims anys, i volem doncs tirar endavant
el nostre projecte, que és un projecte socialdemòcrata
i per tant la lògica seria que siguin formacions
que puguin recolzar
i acompanyar aquest projecte, que ens poguessin donar suport.
Salvador Illa
té algunes prioritats, és a dir,
s'entendria potser millor
amb un govern, amb Junts,
o és viable pensar potser
en un tripartit?
Lídia Amb Junts és complicat,
perquè ells defensen, continuen defensant,
i s'han dit al senyor Puigdemont, defensar la independència,
a més a més també han dit que continuen bloquejant
la possibilitat d'arribar a acords,
i per tant és molt més viable
poder pensar en altres tipus de formacions
més properes
a la socialdemocràcia, com potser
les forces que van formant el seu dia
al tripartit, però això
és altre de veure. Nosaltres el que volem és poder
fer aquest govern estable, i un govern estable s'ha de fer
en base a acords, en base a col·laboracions
i intentar buscar solucions.
Jo crec que l'important és que a totes aquelles
persones que vulguin realment obrir una nova
etapa a Catalunya, una nova etapa de progrés, d'estabilitat
i d'esperança, que votin directament
al PSC, perquè és la manera
de garantir aquesta estabilitat i aquesta
sortida d'aquesta dècada que tan
negativa, diguem, entenem que ha estat per
Catalunya.
Seguidament passarem a qüestions més
concretes del programa, però abans,
què en penses del període aquest de reflexió
que va fer Pedro Sánchez
per decidir si dimitia o no
després del tema de l'obertura
de la investigació contra la seva dona?
Doncs em sembla que va ser uns dies
segurament un tema molt personal,
i realment es veia
en l'última sessió de control que va
fer al Congrés que era una persona
tocada, en el sentit
més del punt de vista personal,
que necessitava parar, parar una mica
per poder decidir, i em sembla
que la crida que va fer en el moment que
va fer la compareixença posterior va ser
una crida molt real i que ens va alertar
de coses que estan passant, aquesta
necessitat de regenerar també
la democràcia, aquesta lluita, jo crec
que l'hem de fer perquè passa en el conjunt
de societats democràtiques, no només passa a Espanya
perquè els mitjans de comunicació
facin la feina que jo crec que
majoritàriament fan, però que la política
sigui més neta. Jo crec que hi ha línies
vermelles que toquen molt
a les vides dels representants polítics
que no s'han de traspassar,
i al final veiem molt o vivim molt
a l'època de les fake news,
d'aquests bulos que al final
fan mal perquè fan mal
a la qualitat de la democràcia i hem de treballar
i em sembla que és una molt bona crida al conjunt de formacions
polítiques al final del color que
siguin i, lògicament, també
del que pensin a treballar
per aquesta regeneració, perquè
al final la democràcia s'ha de conquerir cada dia
i depèn de totes i tots nosaltres,
no hem de donar res per fet i sí que
a vegades podem veure coses que realment
la poden perjudicar i jo crec
que va ser un moment d'aturar-se per continuar
endavant segurament amb més força.
Creu que això va condicionar
o afectar d'alguna forma la campanya
socialista a l'inici?
No, és un
sutrac perquè el conjunt de
em sembla que cap ciutadà i ciutadana del
conjunt d'Espanya segurament esperava
el que va passar, però va ser un moment
a reflexió de consciència col·lectiva
que em sembla que és positiu
i per tant afecta la campanya catalana
no, va afectar el conjunt de ciutadans que es podien
sentir interpel·lats per aquell sentiment
i per aquella reflexió que va voler
fer extensiva el conjunt de la
població, però jo crec que no hi ha
efectes directes o indirectes amb la
campanya.
Parlem ara de punts més
concrets. Quin model ha de
tenir Catalunya tenint en compte
la relació Catalunya-Espanya?
Sabem que la proposta de l'independentisme
és un referèndum d'autodeterminació.
Quina és l'alternativa del PSC?
Nosaltres no volem
seguir caminant com han passat en aquests anys
per camins divisius, que a més a més
han resultat estèrils, perquè si un mira
enrere intenta fer un balanç d'aquests anys
no tenim noves competències,
no hem tingut cap millora del finançament
autonòmic i tenim els serveis
públics en la situació que estan. No tenim
serveis públics robustos a dia d'avui,
malauradament, en educació
estem a la cua d'Espanya i de la Unió Europea,
això l'altre informe a Pisa ho diu,
però també tenim molts altres reptes.
En salut, tant de bo poguéssim tenir
la primera atenció a l'atenció primària
abans de 48 hores.
Hi ha moltes coses, per no parlar de la saquera,
no tenim un país preparat com voldríem per la saquera
o les energies renovables.
Érem pioners i en aquests moments
estem a la cua, estem exactament igual que estaven
mentre el conjunt de la resta d'Espanya ha continuat
millorant. Per tant, hem vist
que molts àmbits hem quedat
malauradament a la cua i el que volem
és utilitzar precisament les eines de l'autogovern.
No hem d'inventar res. Tenim un autogovern
i tenim un estatut que no s'ha desplegat
amb la seva totalitat i al final el que es tracta
és d'utilitzar les pròpies eines de l'autogovern
per prioritzar aquesta recuperació de l'excel·lència
en els serveis públics, que ha estat la prioritat
que el Salvador Illa, el nostre candidat,
ha marcat des del primer dia
amb el lema o una mica
la frase que ha anat repetint d'unir, servir,
adreçar-nos al conjunt de ciutadans i ciutadanes
al final vinguin d'on vinguin
o parlin la llengua que parlin
i posar un govern a disposició.
El servei d'aquesta millora
dels serveis públics, que al final
és el que pensem que ens uneix a tot. Al final,
al marge del que cadascú pensi o aspiri legítimament
per Catalunya, el que tots volem
és un govern que funcioni, un govern estable,
que proporcioni aquesta estabilitat,
la fortalesa també per negociar una millora del finançament.
Perquè al final sí que sentim
altres formacions polítiques.
Parlem, per exemple, d'un finançament singular.
Són les mateixes formacions que en els últims anys
no s'han assegut a la taula de negociació,
han deixat la cadira de Catalunya buida
o són els últims a executar els fons europeus,
disposant de recursos,
els últims a poder-los executar.
Al final, l'objectiu no és que hi hagi un finançament
que es digui singular o no,
és que sigui un finançament just,
que si som els tercers a anar a portar no siguem
els 14 gens a rebre i, sobretot,
que sigui transparent, que també sigui solidari
i sigui un finançament suficient.
Sempre pensem que quan hem tingut governs socialistes
a Catalunya i a la resta d'Espanya
és quan hem tingut més capacitat d'influència
i, per tant, pensem que serà
pot ser un actiu del proper govern de la Generalitat.
Molt bé.
Acabem de parlar també del finançament de Catalunya.
Passem ara a l'habitatge.
Hi ha manca d'habitatge assequible i social.
L'accés a l'habitatge, sobretot als joves,
és un problema.
També la regulació de pisos turístics,
desnonaments...
Quina és la mesura o les mesures estrella
del programa del PSC en matèria d'habitatge?
Segurament la més important és l'ampliació
del parc públic d'habitatge
en 200.000 nous habitatges en els propers 7 anys.
Aquí, tu abans ho comentaves,
segurament és un dels principals
problemes que tenim a Catalunya
de la gent jove i no tan jove.
I, per una banda, el govern d'Espanya
ha fet una bona llei que permet controlar
i regular aquests preus de lloguer.
Però no solucionarem el problema si no s'amplia
aquest parc públic d'habitatge
i, al final, les dades són les dades.
I el 2022, mentre
el govern de la Generalitat iniciava
la construcció de 110 pisos,
els ajuntaments sols
van fer una construcció de més de 600.
Per tant, aquí es veuen també les prioritats
o, quan un mira la inversió que es va fer
en polítiques d'habitatge el 2010,
eren 700 milions d'euros.
A dia d'avui estem en 600 per part del govern de la Generalitat.
Per tant, hi ha hagut un retrocés
en aquesta priorització i aquesta inversió
en polítiques públiques d'habitatge
i, per tant, la primera mesura, la més important,
és aquesta ampliació de 200.000 nous habitatges
i també un plan Renault
per millorar i arrenjar
habitatges de persones més grans
com la de dutxa, el tema de l'ascensor,
qüestions que pensem que també han de millorar
la qualitat de vida de les persones.
L'ampliació de l'aeroport del Prat
es va aturar pel xoc
entre l'Estat i la Generalitat,
però quasi tres anys després encara
és a l'agenda política
de cara també a les eleccions catalanes.
Quina és la proposta del PSC
amb el tema de l'aeroport, de l'ampliació?
Nosaltres pensem que si volem un país capdavanter
o un país competitiu,
doncs no podem deixar que l'aeroport del Prat
estigui perdent posicions.
A dia d'avui estem als sisens
en el rànquing europeu d'aeroports
i hem de continuar estant a un primer nivell
per poder atreure talent.
No només es tracta de treure turistes,
com alguns pensen o fins i tot que es parla
de turisme locos.
El que volem és atreure talent
si un té un negoci amb la resta del món
no ve de passar per altres aeroports
i per tant és important
ampliar la capacitat de l'aeroport del Prat.
Evidentment s'ha de fer de manera sostenible.
Jo mateix explico que el govern d'Espanya
o Espanya ha crescut
aquest últim any
i ha crescut reduint el nombre d'emissions.
Per tant és una explicació
que qualsevol inversió
en un context d'emergència climàtica
ha de ser sostenible i hem de garantir
la sostenibilitat i hem de garantir
la qualitat de vida o el benestar dels veïns.
Jo soc de Castellafels
i per tant en aquella zona també és important
preservar aquesta
salut de les persones.
Però em sembla que al segle XXI
a Catalunya sabem fer les coses ben fetes
de fer projectes que siguin punters
que ens permetin seguir creixent
i que siguin també sostenibles.
I com seria el vincle
o la relació amb associacions
ecologistes o moviments
que hi surten en contra perquè n'hi ha bastants?
Sí i s'ha d'escoltar.
Jo crec que també és molt important escoltar el territori.
És veritat que hem tingut uns governs que en lloc
de treballar o de governar
amb els municipis de la seva mà
han estat d'esquena. Han estat fins i tot
en contra dels municipis. De fet en aquesta campanya
electoral hem sentit una proposta
d'ERC que passava per modificar
l'actual configuració de pistes. Una proposta
que va directament a la línia de flotació
contra molts municipis del territori.
I això s'ha comunicat de manera
unilateral. Veurem en què queda tot això.
Però el que es tracta és d'escoltar
associacions, entitats,
escoltar els alcaldes i alcaldesses com a representants
de la ciutadania i buscar la millor
solució. Però insisteixo que la solució
ha de ser sostenible. Estem en un món
amb aquesta emergència climàtica.
Evidentment a ningú se li acut que puguem fer una cosa
que suposi un increment
de la despesa d'energia o de consum
i que les coses s'han de fer i es poden fer ben fetes.
Si seguim parlant
d'infraestructures, l'altre gran
tema, l'altre gran escollir
és el hard rock.
El PSC sempre s'hi ha posicionat
a favor de tirar endavant
aquesta infraestructura.
Com seria la gestió
si hi arribeu a governar?
El PSC
en el que la llicència d'aquest projecte
la va donar convergència
en el seu dia i Esquerra l'ha anat gestionant.
Nosaltres el que diem és que hem de ser seriosos.
Som un país seriós, amb un govern seriós,
doncs quan un inversor
o qui sigui
té un compromís, jo crec que
no podem anar. El govern no ha d'anar
canviant les condicions de les normes de joc
cada dia. I per tant
el que volíem és que es respectés la tramitació
que hi ha hagut des del seu inici, que no vam ser
insisteixo el PSC, que van ser
en aquest cas convergència amb el suport
d'Esquerra. A partir d'aquí
novament s'ha d'escoltar el territori.
I què diu el territori de Tarragona?
Què diuen els sindicats? Què diuen les patronals de Tarragona?
Tothom o majoritàriament
molt majoritàriament estan a favor
d'aquest projecte. Nosaltres el que diem
és que les normes les hem
de mantenir o en tot cas s'ha de modificar
de ser d'acord amb el que marca
la normativa i en el seu dia
hi ha el compromís que hi hagi hagut
o el que diuen les llicències
i a partir d'aquí s'ha d'escoltar
però em sembla que una mica la mateixa
línia que a l'aeroport, que tot ha de ser
sostenible i
em sembla que s'ha de poder fer.
Parlant de sostenibilitat també
passem per temes de medi ambient
concretament la gestió de la
saquera. Esteu
satisfets els socialistes de com s'ha
gestionat tot aquest tema?
No, no podem estar.
Segurament sí que amb aquest govern
li ha tocat gestionar el pitjor episodi de saquera
dels últims temps
però és cert que moltes inversions
que s'havien planificat el 2010
en època de presidència del president
Montilla, a dia d'avui encara no s'han
executat. No hem vist
un paper decidit
ni determinat per
executar aquest conjunt d'inversions que ajudin a
millorar la regeneració d'aigües,
desaladores, fins i tot
a millorar l'eficiència de la xarxa d'aigua
i els municipis. Novament hem vist com
en lloc d'ajudar els municipis a fer aquestes
inversions, a fer aquestes millores
que s'havien de fer a la xarxa,
se'ls posava sancions, se'ls posava multes
en lloc d'estar al costat
o no s'ha fet res per modernitzar el rec
agrícola quan és una cosa que estava prevista
en el seu dia. Clar, la pitjor notícia va ser
quan ens vam assabentar que l'ACA tenia 600
milions d'euros planificats, pressupostats
i previstos pendents d'executar.
Aquí demostra que
la gestió, la governança
no ha funcionat, no han sigut capaços ni d'executar
inversions que estaven previstes
i pressupostades.
En aquesta última
legislatura, i canviem d'àmbit,
la comunitat educativa ha sortit als carrers
a protestar per les males condicions
del sector, també per la mala salut
a la que està advocada l'educació pública
catalana. Com a secretària
d'Educació i Formació Profesional
del Partit Socialista de Catalunya,
quins són els principals reptes de l'educació
per al pròxim mandat?
El primer té a veure
amb el que comentàvem abans de l'Informapisa,
és un pla de millorar de l'èxit
educatiu, que ens permeti
elevar els resultats del conjunt
d'estudiants i reduir també les xifres
d'abandonament escolar prematura.
Estem al 14%, estem a una distància
bastant important del que hauria de ser,
no que hauria de ser aquest nou, tant de bo arribéssim
a un abandonament zero, però són xifres
encara massa elevades que al final
trunquen les oportunitats educatives
de molts joves. I l'altre
té a veure també amb acompanyar.
Els mestres els ha d'escoltar,
els hem de donar recursos,
al final s'ha donat la sensació
que s'actuava també molt
en contra, sense escoltar la comunitat educativa.
La comunitat educativa mereix aquest
reconeixement de la seva feina,
l'educació necessita tornar-se a prestigiar.
Segurament hi ha molta burocràcia
que caldria ajudar els mestres
a poder-se dedicar més a liderar,
a entomar el projecte pedagògic.
I un altre gran repte important
és el que té a veure amb l'escola inclusiva.
L'escola al final és un reflex
de la societat, no és una bombolla,
i cada cop tenim societats més complexes,
més diverses, i tenim molts nens i nenes
amb dificultats, amb trastorns,
que necessiten una atenció adequada
i necessiten, per tant, més professionals
de suport. Ens sembla que si aconseguim
aquest pla d'èxit educatiu,
si posem molt el focus en la inclusió
i l'equitat de l'educació, no en garantia
de veritat aquesta igualtat d'oportunitats
i acompanyar els mestres i prestigiar-los
per conèixer molt la seva feina,
segurament tindrem una societat millor
en els propers anys.
Quina inversió es vol fer en educació?
L'objectiu, i em sembla que això va ser un acord
fet per tothom, era el 6%.
L'objectiu era tendir progressivament
aquest 6% de l'ELEC. De fet,
s'hauria d'haver arribat ja.
No estem ni al 3%.
I cada cop veiem que hi ha més municipis,
més ajuntaments que entomen
i fan una inversió important
a l'educació quan segurament no els hi tocaria.
L'objectiu que ens hem marcat
és arribar a aquest 6%
en una legislatura.
I pel que fa a la defensa del català,
el PSC ha presentat un model de trilingüisme,
per exemple, a les escoles.
Queda la immersió lingüística
sense ser una prioritat?
No, de fet, al contrari.
Nosaltres el que hem fet en aquesta legislatura
és impulsar aquesta llei sobre l'ús
i l'aprenentatge de les llengües oficials
en l'ensenyament obligatori,
que el que marca és que el català
és un centre particular o centre de gravetat,
a cadascú li agrada dir-ho diferent.
Per tant, continuï sent el pes,
el pedal de pallet principal a l'escola.
Evidentment, l'objectiu és garantir
que tots els nens i nenes parlin català, castellà,
l'occitaranès, l'aran
i, tant de bo, una tercera llengua,
l'anglès o una altra,
al final de l'escolarització obligatòria.
Al final, la immersió no és l'objectiu.
La immersió és un mètode pedagògic
per assolir aquest domini
del conjunt de les llengües oficials
i d'altres.
I el que és important és que no polititzem
la llengua a l'escola,
que jo crec que aquesta politització
que és possible que en els últims anys s'hagi viscut,
voler identificar una llengua
amb determinats projectes polítics,
no hem ajudat ni a la llengua ni a l'escola
i és important poder preservar
la no separació dels nens i nenes
per raó de llengua.
Això és una cosa que potser per molts
estava superada,
però en aquestes eleccions
l'escola hauria de ser l'únic espai
de socialització,
de contacte amb el català
i per tant encara té un paper compensador
molt important.
Però després de l'escola,
ja tot el que hauria de ser
una oferta cultural,
audiovisual en català,
de qualitat,
que segurament persones de la meva generació
vam tenir i que durant uns anys
és possible que no s'hagi produït.
I això ha estat perquè els últims governs
independentistes no han posat
el focus o la importància,
no li han donat la importància que tenia
aquest paper del català també en l'àmbit cultural
i audiovisual més enllà de l'escola.
La Generalitat hauria de tenir
més competències en immigració?
Pot tenir més competències
en immigració.
Tot el que sigui més competències,
més reforçar l'autogovern,
pot ser positiu
si es fan servir bé.
No és la prioritat més important,
però tot el que sigui més competències
i més capacitat
de gestionar des de la proximitat
pot ser positiu.
Quines accions tenen pensades
des del PSC per combatre el racisme,
la discriminació,
garantir també la igualtat de tracte
o l'obligació d'empatronar tothom?
Això en sentit que ha entrat
una nova força també
que sembla que pot tenir
representació al Parlament?
Sí, la veritat que són
aquests discursos d'odi,
racistes, de xenofòbia,
que em preocupen molt, perquè al final
saben molt bé on els van a fer.
Van a barris, normalment, on hi ha precarietat,
on hi ha població vulnerable
i al final el que volen és
enfrontar uns ciutadans amb uns altres.
Jo crec que Catalunya ha estat una societat
que ens hem fet grans en base a molta gent
vinguda de tot arreu, de la resta d'Espanya,
cada cop més de la resta d'Europa,
de la resta del món, i fer enfrontar
entre l'últim que ha arribat amb el penúltim
em sembla que és una mala opció.
Jo crec que la gent té sentit comú,
sí que és veritat que als barris
moltes vegades volem barris i ciutats més segures,
vol dir que tinguem més agents de seguretat
i aquí novament tenim moltes vegades
molts municipis que necessiten agents,
que necessiten més Mossos,
poder comptar més efectius
per poder donar aquesta seguretat,
aquest enfocament més preventiu
de la seguretat, però al final la seguretat
és molt àmplia, el concepte de seguretat
és molt aviat allà del concepte policial
i al final jo crec que la millor manera
segurament de combatre tot això
és amb serveis públics robustos,
molt més de qualitat i que al final
és el patrimoni de tothom,
però sobretot és el patrimoni
dels que menja antena.
Avui també a la portada
del diari Ara
sortia la notícia que Barcelona
ha arribat al topè màxim
de turistes.
El turisme també va
en consonància amb el hard rock,
amb el que dèiem de l'ampliació del prat.
Quina gestió
es vol fer del turisme?
El turisme
també ha de ser sostenible.
Sí que pensem que a vegades
amb algunes formacions
que sembla que
sigui incompatible.
Per ells ha de ser de creixement.
Si volem ser sostenibles hem de créixer.
Nosaltres no hi estem d'acord.
Espanya creix i creix reduint el nombre
de formacions.
Hi ha possibilitat de créixer
de manera sostenible.
Això també té a veure amb el model de turisme
que defensem.
Si defensem un aeroport low cost
tenim el model de turisme que tinguem.
Nosaltres defensem un altre model.
Aquí segurament també
dels reptes més importants que tindrem
en els propers anys a la legislatura.
Anem acabant.
Les eleccions són importants
pel futur del nostre sistema
Ens trobem en una situació
d'extrema delicadesa en l'àmbit
de la salut.
El sistema actual propicia la fuga
de professionals any rere any
i empinyoren també els indicadors
de satisfacció de la població en salut.
El PSC proposa una revisió integral
d'aquest sistema
amb més recursos i professionals.
Quina inversió penseu fer
i amb quines mesures esteu treballant?
Aquí hem pensat en aquesta inversió
del 7% del PIB.
És molt important.
Però és la que ens ha de proporcionar
els recursos per tornar
a revitalitzar aquest sistema.
És un sistema que ha demostrat,
sobretot en pandèmia,
l'esforç que van fer
el conjunt de professionals.
Penso que el conjunt de la ciutadania
ho vam reconèixer.
Però és una comunitat molt esgotada
perquè cada cop més
es troben a faltar recursos.
Costa molt
tenir professionals.
És veritat que aquí també
som molt bons formant la gent
i com que no paguem el que hauríem de pagar
molta gent també ens marxa.
Hem d'abocar-hi
els recursos i la prioritat
quan parlem de serveis públics,
la salut, estan al primer lloc
i per això marquem
que com a molt puguem tenir
una assistència primària
en un termini de 48 hores.
Quins resultats
hauríeu de tenir
el 12 de maig?
No ho diré.
Un no està mai satisfet.
Jo estaria satisfeta
si tinguéssim una participació
molt elevada.
Estic convençuda que si tota la gent
que està cansada,
que té ganes de passar pàgina d'aquesta dècada
que pensem que no ha estat positiva per Catalunya,
que vol obrir una nova etapa, va a votar,
penso que podem tenir molt bon resultat
i és el que desitjo.
Si la gent al final faci un vot directe,
tingui clar que ens hi estem jugant
i segurament seran de les eleccions
més importants que haurem tingut en els últims anys
i per tant que es mobilitzi,
que hi hagi mobilització, que la gent s'impliqui,
que sàpiga que ens estem jugant molt
perquè després de 10, 14 anys
perduts, i ho dic així perquè realment
en molts àmbits ens hem situat a la cua
d'Espanya i de la Unió Europea, àmbits molt importants
com l'educació, com la salut, com l'habitatge,
com la saquera, d'això que hem anat parlant
en aquesta entrevista, si volem obrir
aquest nou temps amb un govern estable
que ens aporti a progrés, d'il·lusió
també i d'esperança en un futur,
el que crido és a votar socialista
i per tant espero uns resultats
que ens permetin poder fer aquest govern
i al final és aquesta força per governar
que portem demanant al conjunt de la campanya.
Molt bé.
Moltes gràcies, doncs, Esther Newgo
per haver passat aquí a Ràdio Desvern
a l'Emissora de Sant Just,
que acabi de passar un bon dia i sort a les urnes també.
Moltes gràcies.
Ara escolta's, Ràdio Desvern.