98.1, Radio T'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a Radio T'Esvern,
l'emissora municipal de Sant Just, això és la Rambla, el Magazine Matinal.
La convidada de l'entrevista que farem a continuació
és l'escriptora i editora Sant Justenca Irene Pujadas,
que s'ha convertit en la primera autora catalana
que va publicar a la prestigiosa revista
Todo un Idenca de New Yorker,
d'ampliar audiència a tot el món
i que publica reportatges, crítiques, assaig, vinyetes, poesia i relats.
Irene Pujadas ho ha fet amb el conte Damages,
traduït del català original als Desperfectes,
i va sortir publicat a la secció Flash Fiction
de la New Yorker el 18 de juliol.
La tenim al telèfon, Irene, la saludem.
Molt bon dia.
Bon dia, Núria, què tal?
Ja t'ho he dit, però felicitats i enhorabona
per haver estat publicada en un lloc tan important com aquesta revista.
Moltíssimes gràcies. Ben contenta, la veritat.
Escolta'm, quan vas saber que el text dels Desperfectes
es publicaria a The New Yorker?
Doncs mira, jo me'n vaig com...
Vaig assabentar-me que ho estaven considerant
al final de maig, en realitat,
perquè em va escriure directament la traductora,
que es diu Júlia Sánchez,
i ella és una traductora brasilera
que tratueix crec que del català, del portuguès
i no sé si del castellà també, l'anglès,
i jo no la coneixia de res.
Vull dir que realment va ser un mes bastant sorprenent,
perquè em va escriure dient que això,
que havia traduït aquest conte i que feia mesos de fet
que l'estava movent ella directament
per revistes literàries nord-americanes, sobretot.
I llavors em va dir que l'estaven considerant el New Yorker
i em va fer la primera pregunta per saber
si estava com lliure de drets i tal,
i a partir d'aquí jo vaig saber que estava passant això.
Ostres, que fort.
I ella com hi va arribar, no, en el Desperfectes?
Com li va arribar aquest relat amb ella?
Bé, jo crec que ella s'havia llegit el llibre,
o sigui, s'havia llegit el llibre de contes
i que no sé si li va arribar perquè
crec que li agrada molt l'altre editorial
i suposo que també és veritat que els traductors
sovint pel que sí van buscant ells també com coses a traduir,
que sempre que tenen aquesta part també
com una mica d'exploració de què s'està fent literàriament
i potser ella també estava com mirant coses en català
i llavors va ser el que va fer un taller de traducció del català a l'anglès
i va traduir justament aquest conte, el dels Desperfectes,
i a partir d'aquí el va anar movent.
Clar, tu has parlat amb l'editor de la revista?
Perquè ella suposo que haurà pogut fer moure el relat,
aquest conte no, entre com has dit diferents revistes,
però qui té l'última paraula és potser l'editor de la revista.
Ho saps què és el que més els ha tret per decidir publicar-lo?
No ho sé, ho hauria de saber, però la veritat és que no ho sé.
Diria que, però això no ho tinc del tot clar...
Són especulacions, no?
Són especulacions, diria que l'editor li va demanar a ella
de fet li va demanar traduccions del brésil, de literatura brasilera,
però llavors la Júlia li va dir en plan,
bueno, he de fer una altra, i li va oferir com la traducció del català
i els va agradar, i a més com que era un conte curt els encaixava molt
en aquesta secció concreta que és com una secció de contes curts
com d'estiu, que diguem, i llavors suposo que els li devia agradar
i que a més els encaixava molt en aquesta secció concreta,
però no sé gaire cosa més.
La secció es diu Flash fiction i és una secció que està en aquesta revista de New Yorker.
Havies llegit alguna cosa abans d'aquesta secció on sabies res?
Sí, clar, és a dir, aquesta secció en concret, de ficció al New Yorker moltíssima
i aquesta secció en concret també perquè és online i per mi era molt més fàcil accedir-hi
perquè la revista en paper no la tinc, i llavors sí, és a dir, com de llegir ficció al New Yorker en general
perquè és una de les revistes referents realment de tema de contes i tal, sí, sí.
Has escrit més literatura de ficció moderna?
Com, com?
Si has escrit més literatura de ficció moderna.
Jo?
Sí.
Jo he continuat escrivint.
Des que vaig publicar els contes, vols dir?
Sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí, vull dir, he anat fent i vaig fent, vull dir que he anat fent com altres contes,
estic intentant fer una coseta més llarga, però bueno, com a poc a poc.
Molt bé. Parlem una mica dels desperfectes també del llibre
perquè aquest conte està inclòs dins del recull de llibre que porta el mateix títol, els desperfectes, no?
Sí.
On hi ha gairebé, no sé si més o menys una trentena de contes, pot ser?
Sí, 21, crec. Molts.
Déu-n'hi-do.
Tots els relats segueixen una mateixa filosofia?
No, en realitat no. O sigui, jo crec que sí que hi ha com una,
potser com un to, com un humor concret que està comprenent tot el llibre
perquè al final la vaig escriure durant la mateixa època,
les preocupacions sí que són bastant les mateixes, una cosa una miqueta brutesca,
una mica d'humor negre i tal, això sí que hi és a tot arreu,
però no hi ha cap fil conductor ni hi ha contes que no tenen res a veure
entre els altres, vull dir que en aquest sentit no hi ha gaire unitats,
és realment que cada conte va una mica per lliure,
però és veritat que sí que potser hi ha una mateixa aire.
Qui són els desperfectes? Són persones en concret, d'un caràcter especial,
maneres de fer peculiars? Qui són?
Jo crec que és la tercera opció, maneres de fer peculiars,
perquè per mi era una mica com, la idea del desperfecte és com un mal petitet,
com quan s'ha tallat una taula o s'ha trepat una mica un vestit
i tens una taca petita, és com una coseta, com molt petita,
i en canvi el que els passa a molts dels protagonistes del llibre
és que els estan passant coses bastant grosses, sovint bastant tràgiques
i que ells no saben gaire com respondre-hi,
llavors és com que la seva manera d'acostar-se com emocionalment
en aquestes situacions sempre és una miqueta entre hilarant i brotesca
i que ells no saben gaire com col·locar-s'hi,
que això, el conte dels desperfectes, es veu molt clarament,
com aquesta mena de desencaixament entre el que t'està passant
i la manera com estàs reaccionant tu.
És per això que el primer conte és el que posa el nom en llibre?
Sí, tot i que amb això tenia bastants dubtes,
perquè tampoc volia que a vegades també semblava que això
era el conte més important,
i no ho era, però no tenia títol pel recull
i quan estava pensant com es podria dir el recull en general,
realment la idea de desperfectes era una idea que sobrevolava tot el llibre,
llavors vaig pensar doncs mira, li posaré les desperfectes,
encara que sigui el títol d'aquest conte,
i el conte aquest de fet és el primer de tots,
perquè potser és un dels més gores i vaig decidir posar-lo al principi
una mica com a avís al lector, perquè...
És això el que et pots trobar, no? Una mica llegint els contes?
Sí, una mica, que després de fet els altres...
Vull dir que aquest potser és un dels més destripats,
però bueno, sí, era una manera potser de fer com una mena de petit avís al lector
de doncs aquí et trobaràs, no?
I aquí hi haurà com comptes amb aquest punt inversemblant,
o amb aquest punt grotesc, o no sé.
Són situacions, les que tenen els personatges del llibre,
situacions en les que la gent potser ja sent reconeguda o identificada,
o dir ostres, això ho he pensat, o això m'ha passat,
o són tan inversemblants que, ostres, potser doncs no.
No ho sé, suposo que això depèn del lector sobretot.
Jo vull pensar que sí que són situacions que t'hi pots sentir reflectit,
perquè en molts casos, tot i que quasi mai parlen de la meva vida,
sí que hi ha situacions que estan com molt exagerades,
però que parteixen de coses que crec que ens han passat com bastant a tots.
Vull dir, fins i tot el compte aquest en concret,
doncs la por que pugui caure en un bé bé.
Jo l'he sentit molts cops, és una cosa que em sembla superrara.
Vull dir, hi ha molta gent que l'hi fa com coseta.
Llavors, crec que sí que era com un punt que crec que és com prou fàcil identificar-s'hi,
però l'altre també és com si l'actor t'identifiques com amb aquest tipus d'humor
o amb aquesta cosa més exagerada, que potser no hi connectes.
Això és molt personal, també.
El llibre vas publicar el 2021 amb l'altre editorial
i vas rebre el Premi Documenta i el Premi Ciudadat de Barcelona.
Sí, tu.
Déu-n'hi-do, eh?
Quina rebuda entre el públic ha tingut?
No sé si al llarg d'aquests tres anys has tingut bastants feedbacks de lectors, lectores...
Jo crec que molt bona rebuda, vull dir. Jo estic contentíssima.
Home, tu diràs.
Perquè quan va sortir el llibre pensava que no tenia ni idea de qui agradava això.
Teníem molta incògnita real de no sé si això anirà bé o no, i realment ha anat molt bé.
Ara també hi ha hagut aquesta mena de...
Vull dir que ara per mi el meu cap ja està com en un altre lloc,
i amb això del New Yorker hi ha hagut com aquest ressorgiment del llibre,
que clar, ja fa tres anys que es va publicar,
però realment, vull dir, jo contentíssima. No m'ho esperava.
Demanaràs a la revista que t'enviïn algun exemplar en paper, no?
És que no es publica en paper, el compte.
Que no, ja hauria volat a Estats Units a comprar-me'l, així t'ho dic.
Ostres, tu.
Però no, el compte es publica...
Online.
A la secció online.
Si no ho hagués fet ja mans i mans i res...
Home, clar, per aconseguir un exemplar, ni que sigui, no?
I portar-nos una revista aquí a la ràdio i dedicar-nos-la.
Però bé, compartirem l'enllaç, doncs, si es pot accedir a...
No sé si hi ha alguna...
I tant, si a més es pot llegir en obert i tot, sí, sí, sí.
Que bé.
És ben fàcil.
Molt bé.
Tu creus que haver llegit la traducció a Irene amb anglès
s'ajusta realment al que vols expressar en català?
Sí, és meravellosa la traducció, vull dir, estic contentíssima.
Que bé.
La Júlia Sánchez me la va enviar com abans
i va estar com comentant un parell de coses.
Sí?
Però sí que li deia que per mi com sonava com més elegant en anglès
o com més... o com més continguda,
però d'una manera que tenia com molt de sentit.
I hi havia com coses que realment a mi em semblen com molt difícils de traduir
i que ella ha trobat com molt bones solucions.
Que bé.
Superbé.
Fantàstica feina, doncs, la de la Júlia Sánchez.
I tant, i tant.
Molt bé.
O sigui, una escultura l'hi hauria de fer.
Doncs, Irene, doncs mira, ho deixem en aquest punt,
sabem que tens feina, que estàs treballant
i res més, moltes felicitats, enhorabona de nou
i res, que vagi tot bé.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi tot bé.
Igualment.
Una abraçada.
Vinga bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.