No podíem marxar aquesta quarta temporada sense parlar també amb la nostra estimada Biblioteca Joan Margarit,
per això tenim amb nosaltres la Sandra i el Nacho. Bona tarda als dos.
Bona tarda als dos, benvinguts de nou al programa. Deia que no podem marxar sense saber exactament què passarà a la Biblioteca
aquests pròxims mesets, aquest mes d'agost i el que queda de juliol, per saber què podrem fer si ens apropem a la Biblioteca.
Comencem parlant, si us sembla, de tema horaris, quan poden venir, què poden fer, fins que marxeu de vacances, merescudes també?
Gràcies.
Vosaltres també marxem de vacances.
Sí, jo crec que tothom, és que és necessari, a nivell mental, una desconnexió mínima és vital.
I tant, i tant, i tant.
Però de moment la Biblioteca està oberta fins al 5 d'agost, tancarem del 6 d'agost, que és el festiu local, la festa major de Sant Just, fins al 30 de setembre, que tornem.
El 30 de setembre? Ai, el 30 de setembre, mare meva!
Anava a dir-ho, quina és vacances!
El 30 d'agost, 30 d'agost, saps què passa? Que com tornem al setembre, però dilluns és 30 d'agost, i saps, és com...
Tornem a l'ú.
Sí, oi?
Sí.
Veus, ja estic.
Ja ens agradaria.
Jo torno a treballar a porta tancada al 30 de setembre, d'aquí en veig, veus?
Val, val, val, val.
Perquè aquesta és una altra, encara que estiguem tancats, sí que a vegades fem feina a porta tancada.
Mare meva, com començo, veus com calen les vacances, veus com calen les vacances?
Totalment.
De moment, poden venir a veure'ns tots els dies, de dilluns a divendres, de dilluns a dijous, de 4 a 8, i els divendres de 10 a dos quarts de 2, que estarem encantats de rebre'ls.
S'està fresquet perquè tenim aire acondicionat, poden venir a buscar, si no també, els ventalls que tenim de l'estiu, que si volen aprofitar i fer-se fotos d'aquestes vacances als seus destins,
allà on vagin, o inclús a la terrassa de casa, amb les teves lectures, ho poden fer amb el hashtag la cultura llibera, i poden etiquetar si volen a la biblioteca,
perquè això és un procediment que es fa tots els estius a totes les biblioteques de la xarxa.
I hi ha algun concurs, alguna cosa al darrere d'aquest hashtag, o és per compartir les imatges?
No, és per compartir, per veure, també és una mena de compartir les lectures i el que fem a l'estiu, els usuaris.
I després, molt important, com tanquem del 6 d'agost a l'1 de setembre...
Sí, anotem dates.
L'1 de setembre, ja estem aquí, poden seguir fent els seus retorns fins al dia 13 d'agost.
Del 13 d'agost al 13 de setembre, la bústia Romandà tancada, la del carrer Bonavista,
perquè a l'agost la masia de Can Genestat també tanca.
Llavors poden anar al carrer Bonavista fins al 13.
i recordar que allà només van llibres de la biblioteca a retorn.
Bueno, llibres, qualsevol document.
No és de biblioteca o d'altres biblioteques.
Sí, perquè ara ja és...
Ella jo crec que es refereix als donatius.
Això, sí, jo volia anar a parar una mica això, que sé que alguna vegada apareixen objectes que no són propis de la biblioteca.
Veus, ara m'has fet recordar que un dels darrers donatius que hem rebut, sorpresa,
ha estat una bossa plena de DVDs i un aparell reproductor de DVDs.
Ah, mira, que generosa la gent.
Sí, ha estat l'últim donatiu així com més surrealista que hem pensat, mare meva.
Això ho han fet neteja a casa.
Sí, però no és el lloc, no? Recordem que no és el lloc.
A les biblioteques, ara amb el procediment amb el tema Covid, no es poden acceptar donatius,
però perquè és de... per seguretat i per protocol, ara mateix està tot paralitzat.
Si no, també, si tenen donatius que oferir, nosaltres els podem facilitar un llistat en llocs que poden anar a portar aquests llibres,
aquests DVDs i tots els documents que fent neteja a casa et poden fer nosa i els hi saben greu llençar.
Jo em faig càrrec que els hi sap greu llençar a les escombraries i diuen, doncs ho porto a la biblioteca.
Però no és el lloc, segons com.
No, i lectors de DVDs tampoc, eh?
No, no cal.
O aniria ja a la deixalleria o un Wallapop o alguna segona vida d'objecte.
O, no sé, fes un sorteig a la ràdio.
Clar, o hi ha moltes associacions i entitats que sí que agafen aquesta mena de donatius.
I tant, o Càritas mateix, que el tenim aquí a prop, també.
Què més? Entrem a parlar una mica de lectures com a tal, perquè si una cosa de l'estiu és certa,
és que molta gent aprofita també per llegir tot allò que durant l'any potser no li dediques tant de temps, no?
Partia d'aquí que cadascú valori si realment l'estiu és l'època que més llegeix o potser no.
Però vaja, per aquesta gent que ho fa, centrem-nos en aquesta gent,
recomanacions o novetats, Nacho, si et sembla, fem juvenils, infantils...
Sí, primer tinc un encàrrec de la Paula, que és la nostra bibliotecària, que s'encarrega d'infantil,
i tinc aquí quatre títols que, bé, els passaré a comentar ara, que em va passar a ella i que són molt interessants.
El primer és un llibre, un àlbum il·lustrat amb poemes, que es diu Si avui véns el bosc, que l'ha deitat cosetània.
I és un... bé, tinc aquí un petit resum, el sinopsis va de, bé, de la mà del petitós,
ens encaminem al bosc per conèixer on viu i què fa durant tot l'any.
És un llibre amb poemes de la Rachel Peirce, en traducció de l'Aina Oliver i amb il·lustracions de Freya Hartas.
Jo l'he estat mirant i és un llibre maquíssim, boníssim, molt interessant.
Després, continuem en infantil, un llibre de coneixement, o sigui, sigui, de no ficció,
que es diu Paisatges pertuts de la Terra, que està editat per Theoribux d'aquí de Barcelona.
I és un llibre per conèixer els orígens del planeta i com van evolucionant fins a arribar a l'aparició de l'home, dels humans, no?
És més instructiu, educatiu, no, aquest?
Sí, aquest és a partir... l'anterior, que no ho he dit, és a partir d'uns 3-4 anys.
I aquest és ja, a part més grans, és a partir de 12 anys, amb il·lustracions molt maques, molt pictòriques,
d'Aina de Bastard i amb solapetes i tot això.
És un llibre que, a més, s'ha publicat en diferents idiomes, en castellà, en anglès, en italià, en francès, en polonès,
i té molt bona pinta, també.
Després, un còmic infantil, que seria, bueno, a partir dels 9 anys o així, que es diu Les Beremilles.
Les Beremilles?
Les Beremilles, amb B baixa.
Està editat per l'editorial Astronave, que jo no la coneixia, que és també d'aquí de Barcelona.
Ah, sí, conec un parell de llibres d'aquesta editorial.
I la sinopsi, més o menys, del còmic és d'una nena que s'endinsa en un bosc, sempre bosc, no sé si la Paula té alguna...
Sí, eh, una obsessió molt bosc.
Ja encanta la natura.
La Paula és molt de la natura.
Sí, bueno, s'endinsa en un bosc on coneix una sèrie de personatges màgics, els que ajudarà en una sorprenent aventura, etc.
El guió i les il·lustracions a l'aquarela, o sigui, per ser un còmic, il·lustracions a l'aquarela,
són de Camille Jordi i és un còmic que ha guanyat molts premis a França.
Jo no el coneixia i també vaig estar mirant-ho i està molt, molt bé.
I després una novel·la juvenil, bueno, la novel·la juvenil que ha guanyat el Premi Llibreter,
de l'Hitretor Infantil i Juvenil, escrita per l'Ivan Vera, editada per a Chiara,
i que és una història, precisament, d'empoderament femení en l'època del Cibers a Catalunya,
protagonitzada per una noia de 13 anys de la Tribus dels Indigets.
I, bueno, és això, ha guanyat el Premi Llibreter i la Paula, bueno,
ens ha dit que la recomanessin per la ràdio perquè sembla que és molt interessant.
En principi, això d'infantil i juvenil.
I jo després, amb la meva dèria sobre novel·la publiciaca...
Sí, ja la comencem a conèixer, Nacho, eh?
Sí.
Bueno, us porto una novel·la publiciaca molt, molt...
Bueno, bueno, és que gairebé no la coneix ningú.
Està editat per Quaterni, que és una editorial madrilenya que ha dit sobretot llibres de literatura japonesa, literatura oriental,
i és una novel·la que es diu Assassinato en l'estación terminal,
que originalment la va escriure el 1980 un escriptor que es diu Kiyotaro Nishimura,
que és un de...
S'ha sigut japonesa?
Sí, jo no el coneixia tampoc, però m'he informat una miqueta
resulta que és un tio de... Bueno, un dels escriptors més importants d'allà de Japó.
I el curiós d'aquest escriptor és que...
Bueno, l'interessant és que és conegut perquè...
Bueno, li diuen que és a l'escriptor japonès especialista de novel·la publiciaca ambientada en trens.
O sigui, així de concret, eh?
Sí, sí, sí, és un escriptor que s'ha especialitzat en novel·les publiciaca ambientades en trens.
Bueno, és un escriptor ja gran perquè és del 1930, ell...
A la ben de tot.
Sí, però vol dir que hi hagi una especialització del tipus de novel·la policiaca,
però que només succeeixi en trens, no?
Sí, i aquí em volia parar una miqueta perquè jo quan vaig descobrir aquesta novel·la
em va venir al cap una novel·la molt coneguda, que és l'Expresso de Tòquio,
del Seixo Matsumoto, que és una novel·la fantàstica,
que la té editada a Libros de l'Asteroide, en castellà,
i clar, em va venir al cap, diuen, hòstia, una altra novel·la ambientada en trens, que curiós.
Llavors, bueno, la vaig demanar per la biblioteca, va arribar,
i bueno, me l'he llegit, està molt bé,
i és això, aquesta edèria que tenen els japonesos pels trens,
pels estacions, pels horaris, que quadri tot,
i clar, és una novel·la construïda en base a horaris de trens, línies de trens,
i clar, no pots perdre't, perquè és una novel·la molt fàcil de llegir.
Però que és molt matemàtic, tot.
No, està tot molt quadrat, com són els japonès.
Bueno, sí, anava a dir una mica, és l'ADN del món més oriental japonès, no?
I la novel·la, a veure, és molt fàcil de llegir, té molt diàleg, és molt amena,
i està molt bé, i no és una novel·la complicada, és una novel·la policiaca,
que, bueno, és sobre un grup de nois, no, joves,
que després de set anys, després del batxillerat,
queden en, precisament, una estació per retornar a casa,
on havien fet el batxillerat, perquè ells viuen en diferents parts,
sobretot a Tòquio, i durant aquest reencontre, doncs, van morint.
Ostres.
Misteriosament.
Una mica assassinat on era l'express, no?
Sí, també recorda una mica a la Gata Christie.
I clar, és una novel·la que a mi em sembla curiós,
i a més a més és això, no?
És una novel·la, precisament vaig estar mirant a la xarxa,
i només la tenim en quatre biblioteques a tota la xarxa.
I una d'elles és la nostra, eh?
La nostra, clar.
Sí, sí, la vaig escriure.
És perquè el Nacho el va demanar, eh?
La vaig escriure i la vaig demanar.
I, bueno, no sé, a mi m'ha agradat molt,
i, bueno, ja està recomanada, no?
I tant, això amb tema novel·la negra.
Sí, sí, i tant.
Mira, he descobert que hi ha un tipus de novel·la negra,
bueno, d'estil japonès, no?,
que està centrat només en assassinats o successos en trens.
En trens, i especialment...
No, no, no sé si té un nom, però...
I concretament aquest escritor, el Kiyotaro Nishimura,
es veu que és el gran especialista.
Però tampoc cal oblidar el Seisho Matsumoto,
amb aquesta novel·la que he dit abans,
l'Expreso de Tòquio, perdó, que és boníssima.
I després jo tenia aquí apuntats
diferents escriptors japonesos que tenim a la biblioteca,
com Hideo Yokoyama, la novel·la 6.4,
que ara està molt de moda.
a la Natsuo Kirino, l'escriptora, gran escriptora japonesa
de novel·la policiaca, sobretot amb la novel·la Out,
que és molt bona, també.
el Keigo i Gashiro, també és molt interessant.
I després els grans de la novel·la de tots els temps,
el Rampo d'Ogawa, el Kido Kamoto...
O sigui, la novel·la policiaca en Japó té una tradició forta
i de mica en mica s'estan editant aquí, eh?
A França, per exemple, s'han editat moltes,
però aquí de mica en mica s'estan editant.
I aquest és un descobriment, aquesta d'assassinat
en una estació en terminal.
Molt interessant.
Déu-n'hi-do, d'aquí a poc començaràs a parlar-nos en japonès, no?
Veig, Nacho.
Li falta poc, eh?
Gairebé, gairebé. Falta algun altre més,
ara que ens ambientem en un tema més oriental?
I després volia parlar-vos dels llibres
que està editant Raig Verd
del cicle de Terra Mar de l'Òrsula Leguin,
que són una meravella.
No veieu la Sandra, però està fent allò
com si fos exquisit un plat.
El cicle de Terra Mar, que són cinc novel·les,
bé, cinc novel·les i un llibre de contes,
doncs Raig Verd està editant de mica en mica
les novel·les.
Bé, de mica en mica, però bastant ràpid.
I per ara ha editat quatre.
L'última ja ens ha arribat, que és Tehanú.
Però si voleu, la cito.
La primera és Un mag de Terramar,
que és una de les grans novel·les de l'Òrsula Leguin,
que va guanyar moltíssims premis.
Aquesta la va escriure el 68.
La segona és Les tombes d'Atuán.
La tercera és la costa més llunyana.
I la quarta és aquesta Tehanú, o Tehanú,
que és la que ha editat ara Raig Verd
i continuarà editant amb el volum de contes
Contes de Terramar
i l'última de la saga,
que és l'altre vent.
Bé, més que res per dir-vos
que és una escriptora fantàstica.
T'ho passes molt bé.
T'ho passes molt bé.
Són novel·les...
En aquests cicles, bueno,
Leguin va escriure de tot.
Perquè va escriure sobretot novel·les de ciència-ficció,
novel·la fantàstica, però a la seva manera.
O sigui, no són novel·les típiques.
Ella aprofundeix molt en el tema de l'ésser humà,
dels problemes dels humans.
En aquest, per exemple,
la cicle de Terramar,
molt sobre l'evolució de l'home jove a l'home adult.
És una...
Bé, ja, els seus pares eren antropòlegs,
i això es nota molt a la seva escriptura.
Com el profundeix molt,
sobretot en el tema de l'home,
dels problemes que té,
dels problemes que sorgeixen,
de com evitar-los,
de com superar-los.
I, bueno, dir que el cicle de Terramar,
si no el coneixeu,
és potser del millor de la Úrsula Leguin.
I, bueno, en aquest cicle va guanyar
moltíssims premis,
els més grans de la fantàstica ficció.
I, bueno, dir que les tenim totes
i les tindrem,
perquè falten durs volums,
que editarà Raigbert pròximament
i, evidentment,
les incorporarem al fons de la biblioteca.
Jo m'he passat molt bé, eh?
I no me les he acabat totes,
però he llegit alguna
i són superentretingudes.
I, com a curiositat,
que l'altre dia,
quan parlàvem de què recomanaríem,
amb la reedició de Raigbert
de les cròniques de Terramar,
va tornar a sorgir la idea
que això en el seu moment ja va bullir,
que probablement sense el mag de Terramar
no existiria Harry Potter.
Bueno, ni Harry Potter...
Sí, perquè és una temàtica similar,
una escola de màgia,
el que deia el Nacho del creixement...
Ni les novel·les de la Margaret Atwood,
ni els còmics del Neil Gaiman,
és que tot això parteix molt de...
És com el caldo de cultiu
de tot el que va sorgir després.
I, a part, que les novel·les de la Júlsa Leguin,
i això no ho he dit,
són molt feministes.
Per exemple, en el Cicle de Terramar,
la segona i la quarta
són oportunitzades per dones
i són molt, molt feministes.
O sigui, en aquella època,
quan les va escriure en el 71,
en el 90, que ja fa anys,
ens van impressionar molt.
La seva escritura, a vegades,
bueno, el seu estil,
a vegades s'ha parlat d'ell
com a ficció antropològica.
És que parla de moltes coses.
I escriu molt bé, a més.
I les deduccions són molt bones.
Les deduccions d'aquestes de raig verds,
són de la Blanca Busquets,
són boníssimes, també.
Estan molt bé.
I les edicions, maquíssimes.
Sí, són molt boniques.
Molt boniques.
Les citrocalades i molt xules.
Carai, quines expectatives estem deixant.
Animo a la gent,
perquè, per exemple,
el volum 1,
sé que ara està prestat,
però el 2 i el 3
ho tenim allà sempre posat
i la gent no s'anima a agafar-les.
Jo crec que és una descoberta molt interessant
que ha de deixar-se portar a la gent
perquè val molt la pena.
És que nosaltres la recomanem
perquè és que a nosaltres ens ha agradat molt
i ens sap molt greu
quan exposem llibres
i intentem fer-li l'acompanyament
que es mereixen amb la prescripció lectora,
però el ser temes com ciència-ficció
o fantasia,
a vegades hi ha gent
que no està molt acostumada
a llegir aquest gènere
i els hi tira una mica enrere.
Però jo crec que és una autora
que val molt la pena descobrir
independentment de...
No s'hauria d'encasillar, saps?
De tancar només amb un gènere
perquè parla de moltes coses.
No, no, les novel·les parlen de tot.
Jo aquí tinc apuntat temes
del pas dels joves a l'edat adulta,
de la moralitat,
el rol femení,
tot tipus de temes socials,
o sigui, són molt importants.
I dintre de la fantasia, evidentment,
perquè apareixen mags, sobretot,
apareixen...
Bueno, monstres o éssers fantàstics...
Sí, i tot ambientat en l'arxipèl·la,
que és un arxipèl·la de Terramar,
amb moltes silles,
i també aquest tipus de paisatge
és molt curiós, molt interessant.
A mi, que no soc massa
de ciència-ficció
barrejada amb altres temes,
però sí, pel que esteu explicant,
la veritat és que...
Sabeu que també és com una saga
que va continuar...
I no només el raig verd
està editant el cicle de Terramar,
sinó que ha editat els desposseïts,
la masquerra de la foscor...
O sigui, novel·les molt importants.
Aquestes ja de ciència-ficció,
però ciència-ficció entre cometes,
no és ciència-ficció...
O sigui, una ciència-ficció profunda.
A mi m'agrada molt l'Aleguín
i m'agrada molt el Stanislav Lem,
perquè també és un tipus de ciència-ficció
que va molt més enllà de la ciència-ficció.
Per mi són els dos més grans que hi ha.
Veus?
Pujaré a mirar les cobertes
i les obres.
Ja t'enviaré.
És que val molt la pena, de debò.
Tens una autora que també...
Ara sí que el primer està agafat,
que deia el Nacho, però...
Te'l podem portar d'una altra...
O puc apuntar-me a la cua del préstec,
no també?
El primer és el més conegut,
que és el Magda de la Magda...
I pràcticament molta gent se l'ha llegit
i no ha continuat,
però cal continuar.
El primer va guanyar els Premis 1,
el Nebula,
tots aquests premis de ciència-ficció o fantasia,
els va guanyar tots,
va guanyar també...
La tercera, la Costa Mellunyana,
va guanyar el Premi Nacional als Estats Units
l'any 73
i, bueno,
per aquesta dona no només escrivia ficció,
també escrivia crítica literària...
Feia moltes coses.
A casa meva,
la meva parella té un llibre d'assaig d'ella
i és impressionant també.
És per emmarcar-lo, no?
I tenint en compte aquella època
i ser dona i guanyar premis
tan bèsties com l'Hugo,
vull dir, que són superimportants,
té un mèrit extraordinari.
Ho ha guanyat tot.
Ho ha guanyat tot, sí, sí.
Sí, sí que és cert que
ara la gent la comença a conèixer
sobretot perquè per aquestes reedicions
de Raig Verde aquí a Catalunya,
però també Minotauro en castellà
ho ha editat tot
i crec que continua reeditant
i, bueno,
és una autora a tenir molt en compte.
És una mica una Jane Austen,
una mica, no?
Salvar les distàncies.
Bé, no...
No en ciència-ficció,
però en ser una dona...
Bé, i es diu Le Guin
per al seu marit,
perquè ella es deia
Croéber,
tenia una...
I quan es va caçar,
va canviar
i per això
sempre assignava
Úrsula K.
de Croéber
Le Guin.
Però bé,
totes les dones
la coneix per Le Guin.
Quantes dones
haurem perdut
per la història
perquè potser no podien
ni publicar
elles mateixes
o a nom d'homes
o del seu marit,
i això que em dius
de la influència
de la Le Guin
reconeguda
per molts autors
de...
no només
de ciència-ficció
sinó de...
De narrativa en general.
Sí, sí.
Sí, sí.
De ficció en general.
Però això que dius
de quantes dones
hem perdut pel camí
ara m'ha fet recordar
també que, per exemple,
la J.K. Rowling,
l'autora de Harry Potter,
quan va enviar
el seu manuscrit
a totes les editorials
també li van demanar
que signés amb inicials
perquè el fet
de ser una dona
sempre fa
que es vengui menys
la literatura.
Llavors,
sinó en J.K. Rowling
i també
era...
no era tampoc
el...
va agafar
la segona lletra
era el primer nom
de la seva àvia,
em sembla,
una cosa similar,
però va fer una composició
d'un nom fictici
per poder tirar endavant
pel fet de ser dona.
I una altra influència
que no he parlat
és l'influència
de Le Guin
en el Miyazaki,
el cineasta.
De fet,
ell va portar
a la pantalla
els contes
de Taramà,
de Taramà,
o sigui,
crec que se'n es diu
els contes de Taramà,
va fer una adaptació
molt personal,
però no només
en aquesta adaptació,
sinó en tot el seu món oníric
és molt de l'aleguin
també.
Mira,
veus?
Has vist?
Has vist que Taramà.
no s'acostaran
no s'acostaran
sinó en saber una cosa més.
Com he anat aquí
de Taramà?
Sí, sí.
Tanquem aquesta carpeta,
si us sembla,
de temes,
recomanacions,
oi,
per alegre,
etcètera,
amb aquest cicle,
Terramar.
I tornem a altres temes
que també teniu a la biblioteca
que són,
em consten,
nous àlbums musicals,
també altres recomanacions
més cinematogràfiques.
Sí,
doncs mira,
si vols comencem
per una sèrie,
continuem una mica
amb la línia així
de ciència-ficció
futurista,
per exemple,
ens ha arribat ara
que la tercera temporada
de la sèrie Westworld,
que l'estan fent a HBO
i amb DVD
ja la tenim a les biblioteques.
I jo la recomano molt,
primer,
perquè vaig disfrutar-la molt.
És una sèrie
que està basada
en una pel·li
de l'any,
em sembla que era el 73,
dirigida i escrita
pel Michael Crichton.
I és una pel·li
que es deia
Ànimes de metall,
protagonitzada
pel Joel Briner,
o sigui,
imagina't,
però ara és
la versió moderna,
amb tota la tecnologia
i tots els efectes
que tot això comporta
i està estupenda.
És una sèrie futurista
ambientada
a parts temàtics
de l'Oest,
de nazis,
de samurals,
també van rodar
la tercera temporada,
van fer una part
a Basalú,
que era un poble francès
durant la Segona Guerra Mundial,
i també
la casa del Dolent,
Dolent, Dolent, Dolent,
la menció
del més dolent de tots,
que és l'actor francès
Vincent Kassel,
està fet aquí a Sant Just,
a l'antiga
fàbrica del ciment,
a l'estudi
de l'arquitectura
del Bufill.
O sigui,
que la recomano,
primer perquè és una bona sèrie,
i després,
com a curiositat,
poden veure
espais reconeixibles
d'aquí de Sant Just.
Dos per un.
I musicalment parlant,
crec que també teniu
un nou àlbum
d'un molt conegut
cantant.
Sí,
mira,
és un...
No m'hauria imaginat mai,
però pel meu estil
no és.
És el darrer àlbum
que diuen
que és l'àlbum de l'any,
del C. Tangana,
que es diu
el Madrileño.
Jo el recomano,
també el poden trobar
a la biblioteca,
perquè són col·laboracions
amb personatges
tan dispars
com
El Niño de Elche,
Toquino,
el Jorge Drexler,
Quico Veneno
i Andrés Calamaro,
moltíssima més gent.
O sigui que,
doneu-li una oportunitat
que val la pena.
Li donem, va,
li donem.
I no volia marxar
sense recordar
que teniu també
una obra,
podríem dir,
a títol pòstum,
no?,
del nostre estimat
John Margarit,
que ja va deixar
fet ell.
Sí, bueno,
Animal de Bosch
s'ha traduït
al castellà,
bueno,
s'ha traduït,
el propi Margarit
va fer la versió castellana
i ara
a l'editorial Visor,
l'ha editat en castellà
Animal de Bosch,
i és una edició
que està molt bé.
A mi no m'agrada
la portada.
No,
perquè és una mica fosca.
És una mica,
això es veu allà a un llop,
però l'edició està molt bé
perquè és evidentment
bilingüe,
amb la versió pròpia
en castellà
del Margarit
i mereix molt la pena.
És per curiositat,
te la pots dir,
evidentment,
en versió original catalana,
però per curiositat
veure quina traducció
ha fet el propi Margarit,
això és molt important,
no ho sé.
I ara mateix
som l'única biblioteca
que la té la xarxa.
Sí, sí, home.
Que menys, no?
Dient-nos
Biblioteca,
això, Margarit,
jo crec que sí.
L'original Animal de Bosch
també va ser la primera,
evidentment,
i a l'edició
ara castellana
també som la primera biblioteca
a entendre-lo,
segurament alguna biblioteca
ho tindrà més,
però nosaltres,
evidentment,
estem allà...
Al peu del canó.
Evidentment.
I per acabar,
quinzenes musicals,
per si hi ha algú
que té ganes d'escoltar
bona música aquest estiu,
també,
crec que estàs tu
darrere
de tot aquest moviment
que hi ha a les xarxes,
aquestes quinzenes.
Una miqueta sí.
Una miqueta sí.
Bueno,
avui hem començat,
avui,
ahir vam començar quinzena
i l'hem basat en...
Hi ha un documental
que ara podeu veure als cinemes
que es diu
Summer of Soul
que està basat
en el festival
que van fer
de música de Harlem
l'any 69
alhora que Woodstock,
però va ser
com una mena
de Black Power
i li deien
el Black Bookstock
i jo trobo
que és superinteressant
perquè és molt recomanable.
Va ser
un moviment
molt important
per la comunitat
afroamericana
i val molt la pena.
Hi ha actuacions
de la Nina Simone,
del B.B. King,
Stevie Wonder,
Slayer de Family Stone,
vull dir,
val molt la pena
i podeu trobar
un tastet
a les quinzenes
de l'Spostify,
de la biblioteca.
De l'Spostify.
De l'Spostify.
Això a l'Spostify
i a part
quan marxeu de vacances
recordem des del 6
que és quan acaba
la festa major
que és el dia
del Sanzi Pastor
aquí a Sant Just
fins al 30.
31.
31 de setembre.
Fins al 31
obrim blu de setembre.
Ara marxarem
i la gent dirà,
mira,
no m'ha quedat gens clar
quan tanca aquesta gent
però vaja,
ja aniré a provar.
No,
dic també,
ara m'he perdut.
Ah, sí,
que tenen eBiblio també,
vull dir que hi ha
préstec online,
també hi ha, no?
Sí,
teniu ganes de llegir
i us entra
una fresa així
impressionant
que no sabeu què fer
i que no podeu anar
a la biblioteca
perquè estem descansant
i recuperant-nos
pel setembre.
Podeu entrar a l'eBiblio,
descarregar-vos llibres,
descarregar-vos pel·lícules,
veure revistes,
contes infantils,
podeu descarregar-vos
audiolibres,
el que desitgeu
de manera virtual.
Això m'he tens.
No tenen pèrdua
si necessiten
qualsevol cosa
a la biblioteca,
que aprofirin també
fins al dia 6 d'agost,
que hi sereu.
I tant,
que si està molt fresc.
Estem allà.
Aprofita la benentesa.
Nacho, Sandra,
gràcies per venir fins aquí
per traslladar-nos
a aquests coneixements literaris
als dos.
Que vagi bé
gairebé l'estiu,
ens tornem a veure
i a escoltar el setembre.
Perfecte.
Si fa o no fa,
tanquem en dues setmanes també.
Gràcies, Mercè.
Bon estiu.
Igualment.
Molt bé.
Oriol Jango.
Oriol Jango.
Oriol Jango.