Doncs ara sí, per aquells oients més fidels de l'empanada cultural
del programa d'aquí, de l'emissora de Ràdio d'Esvern,
aquesta cançó us ha de sonar, heu de saber que ara mateix
anunciem aquesta entrada dels components de l'empanada cultural.
Bona tarda, nois.
Hola, molt bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Bona tarda.
Quina sincronització.
Tenim el Pol Dígler, el Ferran Pujol i l'Adriano Calero al telèfon
a través d'una gran videotrucada, sense el vídeo per això.
Primer de tot, nois, com esteu?
Bé, superbé.
Bueno, bueno, bueno, iría mejor, aquí.
Bueno, bueno, bueno.
Passant calor, passant calor ja.
O podríem estar millor, no?
Sí, això sí, això segur.
Ara mateix aquí a Sant Just tenim 28, quasi 29 graus, eh?
M'imagino que vosaltres no sé on esteu respectivament.
Bueno, Barcelona és un microclima, eh?
En realitat, jo soc de la Palma i aquí realment crec que estem igual,
a Barcelona, jo no sé, nois.
Bueno, estem molt ben diferenciats.
Tenim un referent a la Palma, un referent a Barcelona,
però molt amunt a la muntanya, allà, els peus de colsarola,
i un servidor que està al Raval, que això és un altre món.
O sigui que jo crec que sí, que per parlar del clima ja va bé la nostra ubicació,
però de què parlem avui?
De què parlem? Home, parlem per començar d'aquest primer aniversari, no?,
que heu fet aquí a l'emissora.
El primer any que esteu en emissió, que l'Empanada Cultural està en emissió.
Jo us he de preguntar per començar, eh?
Quin parentesc teniu o quina relació teníeu prèviament
haver construït aquesta empanada cultural?
Cosins germans, cosins germans.
No, a veure, de fet és curiós,
perquè realment no...
O sigui, sí que potser el Faran i jo ens coneixíem ja de fa anys,
potser no en matèria radiofònica,
però amb l'Adrià no sé que va ser bastant de zero.
Vull dir que va ser...
Em van adoptar, em van adoptar.
Van dir un locutor amb talent i van dir, hòstia, tirem de l'Adrià.
Però bé, jo crec que aquí el que ens uneix és l'amor per la cultura,
l'amor pel cinema.
De fet, segurament vosaltres dos ja us coneixeu.
Només el cinema.
Sí, sí, sí. Cultura, cultura, parèntes i cinema.
Sí, però...
Sí, perquè recordem que el Pol també forma part d'un altre programa, no?,
des de la part tècnica, tu t'he dit que també intervenia, no?
A veure, realment, jo de Ràdio d'Esvern ja, aquest deu ser el cinquè any, ja.
Vull dir que realment sí que ja porto una trajectòria aquí amb vosaltres,
però...
I el Faran, de fet, havia vingut algun cop,
en el programa del dimarts del Sense Condicions,
havia vingut un parell de tres de cop, segur.
Jo havia sigut convidat a cinema Sense Condicions dues, tres vegades,
però amb el que podríem dir que jo també porto tres anys
venint aquí a Sense Condicions.
Un per temporada.
Exacte.
I escolteu el programa en la introducció, no?,
si hi ha algú que l'ha escoltat,
que espero que sí, òbviament,
en l'inici diu
benvinguts a un empatge, a una embafada,
a una bacanal radiofònica.
Això què és?
Bueno, perquè...
És que llavors no estàs veient,
no tenim ordre ni control.
Això seria...
Ferran, sisplau, deixa'm, sisplau, eh?
No comença.
Anem per ordre, anem per ordre, si voleu.
Tenim l'Adriano, que té ganes de xerrar.
Adriano, com ho veus, això de la bacanal?
Jo sempre, jo 24 hores al dia.
Doncs, evidentment, la idea de l'embafada és que, clar,
aquesta empanada cultural que presentem,
hi ha molts ingredients, no?
Encara que jo faig sempre la broma dient que, bueno,
que la cultura i el cinema,
jo tiro per aquí,
aquest és el meu input,
però, clar, aquí intentem equilibrar una miqueta aquesta empanada,
no?
Amb les propostes del Ferran, del fons, i les meves, evidentment.
I hi ha aquesta petita lluita,
una lluita, doncs, amical, en el fons, no?
Una lluita d'amistat, no?
Jo, per exemple, vull presentar moltes vegades més contingut de cinema,
o de sèries, audiovisual, en general, no?
I potser el Ferran tira més per videojoc.
Llavors, clar, en un moment que agafem aquests tres continguts,
discursos culturals,
i els fiquem en la mateixa hora,
inevitablement pot embafar.
Però també aquesta és la gràcia, no?
Anar a desgranar com ens hem embafat, no?
Bé, que ho teniu com molt clar, no?
Aquesta embafada, tot i això,
aquesta embafada cultural, òbviament,
i degut a la situació,
que crec que esteu portant bastant bé, pel que dieu,
almenys pel que dieu, no us veig,
sembla que us ha fet adaptar,
però d'una manera, com dir-ho,
al principi molt emocionant, no?
Però després heu anat baixant una mica de revolucions
amb aquesta especial epidèmia cultural.
Com va estar la transformació, diguéssim,
cap a aquesta nova idea,
però aquest relaxament, també?
Tu creus?
Tu creus que ens hem relaxat?
Si els nostres programes duren el doble, ara,
amb el podcast.
Sí, l'especial de l'aniversari...
Ja no hi ha els mandemasses de Radio Esvern,
al darrere, dient-nos una horeta, una horeta,
doncs ara, clar, és el discontrol.
Això m'interessa, Mireia, eh?
Que vols dir que ens hem relaxat?
No, em refereixo perquè els primers episodis
d'aquesta especial epidèmia cultural
sí que estàveu com molt, com es diu,
com a muy venidos arriba, no?
Amb la situació, és a dir, que comentàveu un món de temes,
com en la introducció, també era com l'apocalipsis, no?
Apocalipsis ha llegat, ja, el tenim aquí, l'estem vivint,
i va haver-hi un capítol, un episodi,
ara no recordo quin va ser, el quart, crec, o el cinquè,
que dèieu, bueno, ara hauríem de rebaixar una mica
el nivell de, no sé, d'explicar tot el que ens passa pel cap
perquè ens queden setmanes d'epidèmia cultural.
Però saps què passa, Mireia?
Que tu, des de la ràdio, que ja fa un mes que heu tornat,
tot és molt maco, però quan estàvem a casa
a nosaltres ens van dir, són 15 dies, són 15 dies.
I, clar, els primers dies estàvem eufòrics
i arriba un punt que és, en sèrio, hem de continuar aquí?
I, no, no, a veure, entenc el que vols dir, eh?
Que potser vam decidir caure en les fases del dol, no?
Al principi ho neguem i a poc a poc hem anat evolucionant
cap a on estem ara, que, ei, ganes de tornar moltíssimes,
però no ho han de dir.
Però val a dir, Ferran, que també mola molt
fer el programa en calçotets, eh?
O sigui, és clar, sí, sí.
Clar, de fet, aquí sí que és cert que va arribar un moment, no?
I això ha sigut per l'aniversari de dir,
escolta, continuem confinats, potser sí,
però el tema de la pandèmia quedarà en un segon lloc, no?
I llavors hem tornat a l'empanada.
És cert que no hem pogut tornar a Ràdio d'Esvern,
però hem tornat a l'empanada.
Això sí que és cert.
Sí, sí, tot a l'empanada.
I deies que, clar, ara ho podeu fer amb calçotets, no?
Òbviament, la gent només sent la vostra veu
i no veu en quines gales aneu vestits per casa
quan ho graveu.
Què tal, això de gravar-vos des de casa?
Això sí, el Ferran no fa unes captures
i després les fot per Instagram, allò,
perquè a ell li agrada, no?
A ell li agrada també que a part de contingut cultural
hi hagi una mica de marujeo.
No, home, clar, però és que, Adrià, no,
quan un és el lleig es pot permetre aquestes coses,
perquè a partir d'aquí, no pots caure.
Uau, uau, uau.
I us veieu mentre us graveu, també?
És a dir, mentre us graveu el podcast, el programa?
Jo vaig oferir aquesta possibilitat, ni que sigui,
per fer el pujar la mà per poder parlar, saps?
Llavors, a l'últim programa el que vam fer
és posar-nos amb els micros per una banda
i amb una webcam, diguéssim, per l'altra.
Llavors, en aquest sentit, també està bé
perquè al final els programes són molt més fluïts
si ens veiem, les cares, les reaccions...
I, evidentment, és un espectacle tècnic, tot això, no?
Hi ha mica de conversa visuals, no?, de sonors i, clar,
i, evidentment, l'altre dia el Pol ja estava com a casa
amb una terrasseta, no?,
llavors ja estava gaudint de la imatge,
ara com el vermutet, més que una empanada, ja era el vermutet.
Sí. No, de fet, tècnicament hem trobat una manera de...
Perquè al final, en el meu cas, que jo soc tècnic audiovisual,
clar, em preocupa molt, no?, la qualitat
i no volies convertir-nos en una mena de trucada constant
d'una hora i mitja.
i vam estar buscant i ens hem trobat,
cadascú de nosaltres tenim micros suficientment professionals a casa
com per poder-ho fer, i hem trobat un sistema online
del que no farem publicitat, de moment,
fins que no ens calgui.
Ens ha agafat amb els deures fets,
i és veritat que teníem els deures fets ja.
I llavors el treball des de casa, clar,
aquí potser sí que hi ha el relaxament que tu dius,
que com que estem a casa i ho tenim muntat
de manera que ens és relativament fàcil,
se'ns han anat les mans al temps,
hem de tornar a una hora, nois,
si no, no ens acceptaran a la radio.
Sí, sí, sí.
No, crec que de moment això ho podeu seguir aprofitant, eh?
O potser tenim una segona hora, mai se sap, no?
Jo crec que ens deixaran a casa,
ens deixaran a casa, Adriat.
Ens inclouen la sardana,
encara no ho heu pillat, tio.
L'altre dia ens demanàvem dansa,
l'altre dia ens demanàvem teatre.
Cada vegada hem ampliat més aquesta empanada,
i ara ens demanaran segurament sardana, també.
Llavors jo crec que farem un hibri,
potser amb la primera hora, cap abans de nosaltres,
i llavors ja tindrem aquestes dues hores.
Com ho veieu?
Però tu presentes les sardanes, Adrià.
Home, evidentment.
M'encanta perquè s'està convertint
en una espècie de brainstorming d'idees
per seguir fent programes, no?,
de l'empanada cultural.
Tu, Mireia, vigila,
perquè potser et fot el programa, eh, l'Adrià,
perquè he sentit que després hi ha una tertúlia a cine
i potser no penja.
No, no, crec que ell sí queda, a la tertúlia.
Per cert, nois, tinc per aquí l'àudio
del primer programa que vau gravar.
No sé si vosaltres el podreu sentir de fons,
però són uns 20 segons que els volia escoltar.
El tema que ens guiarà en aquest programa,
que anirem pilotant, anirem cuinant
en aquesta empanada cultural,
parlarem de cançons, de pel·lícules,
de paràgrafs, de vinyetes.
Ho intentarem comprimir tot en un mateix.
És el Carles, no?
Però la tasca no és fàcil, ja ho sabeu.
Esteu preparats, Ferran, Pont...
És el Carles, jo diria, eh?
Ha començat.
Molt bé.
Això ho hem d'explicar, això ho hem d'explicar.
Sí, sisplau, no sé si ho sentieu o no,
però crec que hem d'explicar una mica qui és,
què diu i si això s'ha mantingut.
Just us has posat el primer programa
on hem de dir que nosaltres al principi,
i no ho estàvem opiant, eh,
simplement que, mira, teníem un quart company
que era en Carles Martínez,
però que per agenda i moviments
no ha pogut assistir tant al programa
i al final ens hem convertit en un tríoc.
Llavors el Carles s'ha mig perdut en el 8,
tot i que sempre estem amb ell, estem parlant amb ell.
Està en segon terme, ell està en segon terme.
I el Carles ens va deixar a mirar l'Adriano
com a custòdia del Pol per vigilar-lo,
i llavors, mira, tres personetes.
i de fet...
Perdona, perdona, Mireia.
Digues, digues, endavant.
No, i que de fet, en el fons,
imagina't, si hi ha en tres persones
i els continguts que tenim,
ens anem al temps que ens anem, no?
Doncs imagina't en quatre.
Però sí que és cert que el projecte inicial era de quatre, no?
Eren quatre potes d'aquesta taula,
quatre ingredients per l'empanada.
Carai.
I us en recordeu d'això, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, el tema d'on ve el nom d'empanada
es remunta a, des del primer programa,
no sé què, quatre mesos abans fent pluja idees
i potes, i quatre grapes.
I un any i mig.
I un any i mig abans, també.
A quatre potes, eh?
Atenció.
Sí, hi havia la idea de quatre potes,
sí que és veritat.
Sempre hem jugat amb el doble significat, no?
Ha quedat bastant clar quin és el motiu d'aquesta empanada,
però sí que és cert que no hem parlat tampoc
del fet que moltes vegades aquest programa és necessari
perquè portem una bona empanada.
És a dir, una bona empanada d'informació creuada,
massa notícia, massa podcast...
I llavors arribava el moment de dir
és agafem una mica i desempenem la situació.
Bé, i després també per nosaltres,
o sigui, el doble joc també era que per nosaltres mateixos,
és a dir, érem nosaltres pròpiament uns empanats
respecte al tema dels altres.
És a dir, si tu, Adrià, no em portes la pel·li,
xecos la vaca,
doncs jo sóc un empanat perquè no la conec,
llavors tu m'informes, saps?
O sigui, també fas un servei a la nostra petita comunitat.
Sí, no, no.
De fet, aquest programa és per nosaltres.
És per a pròpia o disfrute, no?
I tant que sí, i tant que sí.
O sigui, que entre vosaltres també veig que com us nutriu
o us retroalimenteu, no?
És a dir, un li explica, no sé, una pel·lícula,
xecos la vaca, en aquest cas,
i l'altre no l'ha vist mai o no s'entera de qui és el director
i també ho coneix, entenc.
Clar, és cert que jo, per exemple...
No, la que em penses...
Sí, digues, Adrià, no digues.
No, que és cert que jo, per exemple,
sempre he sigut un consumidor de còmics brutal,
però ho havia abandonat fa anys.
I ara està en contacte amb el Pol
i aquest programa,
que ell és una persona que normalment porta còmics,
hòstia, he tornat molt a la lectura de còmics.
El Ferran ho he intentat amb el tema dels videojocs,
però aquí no he caigut.
Aquí anava jo,
Aquí anava jo,
que al final el més empanat de tots tres és l'Adrià, no?
No, a partir.
Que no s'ha enterat que programes de cine,
ja no només a la ràdio en general,
sinó a la mateixa ràdio d'Esvern,
en tenim uns quants.
Ei, la seva perspectiva és única
i el podeu convidar als vostres programes
si us falta que ompli un parell d'oretes
i us les ople molt ràpid.
Però que sí que no,
aportem temes per exacte.
És a dir, les missions són...
Pol deia el cinema xecos l'huac,
que a molta gent se li pot fer fer farragós.
El canvi de fi és dir
Ei, que aquí hi ha coses interessants
en el món dels videojocs, dels còmics,
del cinema xecos l'huac
i aquesta també és gran part de l'empanada,
de desempanar la gent.
Això és veritat.
O sigui, és més desempanar que empanar, eh?
Entenc que va per aquí la cosa.
Sí, sí.
Això és evident.
De fet, una sorpresa molt agradable
va ser quan vam celebrar ara l'any,
per això estem aquí també,
i veure que vam oferir aquesta pregunta
al nostre entorn, però també als oients,
i van arribar un munt de propostes, no?
És a dir, l'empanada pot ser molt més gran,
he fet la broma abans,
l'empanada pot ser massa gran
i de vegades és veritat que s'ha d'acotar una miqueta, no?
Hi ha, evidentment, molts discursos culturals
i de vegades sí que és cert
que hi ha uns discursos culturals
que com, per exemple, el futbol amb l'esport
acaben eclipsant la resta
i és important, escolta, rescatar, no?, també
els exemples més petitons o més obligats.
Vale, Fernan, ho acabes de sentir, no?
O sigui, ha dit que el futbol sí que és el cine de la cultura.
que llavors hem de putar el cine.
No, no, no, no, no.
Es Pilber, es Pilber, es Pilber, es Pilber, es Pilber, es Pilber, es Pilber, es Pilber.
O sigui, crec que pel que esteu dient, pel contingut,
el que teniu, el que voleu volcar i el que voleu explicar
i el que teniu ganes també de compartir,
creieu que us donaria temps per fer un espai
o contingut suficient per fer un magazín diari?
De quants diners estem parlant?
De quants diners estem parlant?
Un moment.
Això...
Que parlen els adults, que parlen els adults.
No, i tant.
Nosaltres ja ho estàs veient, que no ens costa res parlar.
I contingut diari?
Jo crec que sí.
L'Adriano, com a mínim, té contingut de matí i de tarda, si vols.
No, sí que és cert que, clar,
el contingut no només el generem nosaltres.
Nosaltres, evidentment, tenim un discurs
i tenim un anàlisi que puguem portar.
Però a l'hora de la veritat és que
els discursos culturals arriben cada matí, no?
I no marxen, i no marxen, i no marxen.
Llavors, sí que és cert que contingut cultural hi ha ara.
Ara, l'important és saber fer de filtre, no?
Saber fer de filtre.
Exacte.
Jo crec que aquest filtre el tenim.
Al cap i a la fi, a l'hora setmanal,
que potser se'ns fa una mica curteta,
però perquè tenim més pel·li que cap a què,
al final ens permet fer això,
seleccionar molt bé de què volem parlar
i que sigui realment engrescador i interessant.
I us anava a preguntar,
de l'1 al 10, una pregunta bastant bàsica.
Quan trobeu a faltar, Ràdio d'Esvern, vinga, va.
Hòstia, doncs, bueno, comença, Pol, va.
Home, jo el trobo a faltar, eh,
perquè per mi, o sigui,
a part que ja és seguir la tradició de venir,
l'únic que canvio les nits pels matins d'acabes de setmana,
home, ja només la interacció real amb ells a l'estudi
és, vull dir, dona tota la salsa total del programa.
O sigui, a top és.
Totalment.
I jo, de fet, porto ja setmanes dient,
i com que no, potser jo soc el més passota de les xarxes socials,
sempre estic, hòstia, Ferran, has parlat amb Ràdio d'Esvern o alguna cosa?
I porto bastantes setmanes dient,
escolta, quan tornem?
Quan tornem?
Escolta, ja tenim el dissabte, ja o no?
Ens consta.
Jo, mira, i jo personalment trobo molt a faltar el botó de mute, eh,
saps, que té la taula de so.
No, no, realment, estar a la ràdio crea un ambient bastant...
Ara, hem aconseguit, tot s'ha de dir,
i almenys d'això crec que n'estem bastant orgullosos els tres,
de no haver perdut aquesta química pel fet de no haver estat cara a cara,
però tenim moltes ganes de recuperar igualment aquest plus
que t'afegeix estar allà.
A part que Ràdio d'Esvern és un lloc còmode
i a sobre que en Gin estàs menjant molt bé.
Aquest sí que paga.
Això sí, això sí.
Ja has fet publicitat, tio, ja has fet publicitat.
Molt bé, molt bé, escombrant cap a casa.
Esperem que la fase 1 ja obri que en Gin està,
perquè jo personalment també el trobo bastant a faltar
i no és per fer-vos d'entetes, però llavors ja hi podria anar.
Però vaja, ja quan vingueu ja ho podreu fer.
Us anava a preguntar ja per anar a acabar l'entrevista.
Us veu conèixer, entenc fora la ràdio,
però clar, heu creat també una espècie de grup dins de la ràdio.
Això també dona...
Hi ha molta gent que quan s'apropa a la ràdio
i comença a fer un programa, un espai, entrevistes, etcètera,
diu que enganxa.
Sí o no? O sigui, cert.
Totalment.
Bé, no sé, fer ràdio, o sigui, jo com el Ferran,
que potser venim més del món de l'audi visual, del cine,
però com en el sentit del vídeo,
el posar-te al davant del micro, o...
És una cosa que jo mai tampoc hauria pensat de dir,
hòstia, saps, no sé, això, saps, d'acostes d'imatge,
i és una cosa que enganxa, es enganxa,
i a més, quan estàs i et dic amb col·legues,
perquè al final és això,
i parles de temes que t'agraden,
però hi vols més, no?
Bueno, pasta, però...
Ja, vale.
Clar, evidentment...
No, no, evidentment,
la gent que som uns enamorats del cinema,
i inclús, si podem treballar,
moltes vegades al voltant d'una taula i d'una cervesa,
acabes fent una mena de tertúlia radiofònica.
Sí que és cert que, clar,
quan fas el pas al professional,
molt més professional,
t'has de preparar una miqueta,
però t'acabes enganxant a aquesta projecció
d'aquelles converses que tenies filosòfiques
i d'anàlisis sobre, evidentment,
tots els productes culturals que parlem,
i t'acabes enganxant a poder-ho fer
d'una manera regular,
d'una manera professional,
d'una manera pensada i analitzada, no?
Clar, és d'aquesta...
De fet, digues, acaba, Adriana, acaba.
No, no, i el que volia dir és que, clar,
i també, d'altra banda,
tu has parlat d'això, no?,
de la teva experiència,
o de la vostra experiència en el món audiovisual,
jo, clar, vinc una miqueta més
del món de l'escriptura,
i és cert que moltes vegades els textos,
els articles es queden allà, no?,
per la lectura.
Poder-li donar veu,
perquè al final també a la ràdio, no?,
hi ha una ràdio més guionitzada,
i hi ha espais també dintre del programa
que poden ser molt guionitzats,
hòstia, també és una molt bona manera
de donar vida a aquells textos, no?,
a aquelles paraules.
Clar, totalment,
a part que t'intercedeixen, no?,
i, però, per la meva part,
ostres, sí que t'enganxa,
perquè fixa't que quan acabem els programes,
si ajuntéssim les notes de veus
que ens estem enviant durant la setmana,
podríem omplir,
mire, estic, el programa setmanal aquest
que ens dius que segurament
els proposareu aviat, no?,
pel que detectin.
Diari, diari, eh?,
programa diari.
Això, programa diari, perdona,
el podríem omplir només
amb missatges de veu.
També us dic que el 60%
són de l'Adriano,
però no.
Quina monopolització de la veu, eh, Adriano?
T'estan culpant una mica de...
Home, és que té un veu del sí, del sí.
Bueno, jo aprofitaré una frase
que vaig escoltar d'uns altres llocs,
que diu,
no se piensen que el tiempo
se lo vamos a facilitar,
se lo tiene usted que ganar, no?
Entonces, estem una miqueta
en aquesta línia.
M'ha agradat, m'ha agradat la frase.
Sí, claro.
Nois, només per acabar,
coses que no teniu ara,
és en vivo i en directo, no?
Graveu el programa,
feu el podcast,
l'editeu, la música, etcètera, etcètera,
però no és un directe.
Aquí, quan veníeu a fer-lo,
sí que era un directe.
Això, digueu-me que no ho trobeu a faltar,
perquè serà mentida.
Home, jo, com a màxim afectat
per aquesta situació,
perquè sóc qui acaba dita
en els programes,
cosa que m'agrada, eh?
No m'estic queixant,
tinc un control
i no el vull deixar anar.
Però que el tema d'estar allà
i poder llançar músiques en directe
i saber com quedaran al moment, no?
Perquè una cosa que tenim
amb aquest software
que estem fent servir
és que llançar músiques en directe constant
no acaba de funcionar,
llavors hem de suposar com quedarà
i tant que es troba a faltar.
Sobretot perquè el programa,
tal com el cuines,
tal surt
i hi ha un marcador que et diu
et queden 5 minuts, Adrià,
no t'has de callar allà.
Sí, sí,
ell té una pissarretta,
això me l'ha de dir, no?
Sí, clar,
sí que són coses que no es veuen,
però a part de les mueques
i tot el que fem en directe
per tirar-nos l'atenció,
és que hi ha una pissarretta
que és com una mena
de les tables
de los mandamientos
que quan s'aixeca allà
o fas cas
o mute.
Tenim un sonidista
que és un dictador,
avui no l'hem portat,
però ell ja sap qui és.
No, de fet,
ja hem fet aquest pas, eh?
Sí que és cert
que vam començar
agafant les gravacions, no?,
de les nostres seccions
però intentant mantindre
aquella idea, no?,
de viva del directe
a partir de les converses
pre-secció i post-secció,
però ja a l'últim programa
vam decidir
intentar, no?,
intentar apropar-nos
una miqueta més
a aquesta empanada
amb aquesta localització
de Ràdio d'Esvern
i poder-ho fer
amb aquest fals directe, no?
I què va passar, Adriano?
Doncs que ens vam anar
a l'hora i cinquanta.
Uau!
Però vull dir que ja estem fent
aquest pas, no?,
estem fent aquest pas
de recuperar el directe
des de la postproducció,
que evidentment
és el que és.
Doncs, nois,
el directe tornarà,
jo crec que Ràdio d'Esvern
esperem que també
torni a obrir les portes
a la resta de col·laboradors
i persones que passen
per aquí en persona,
cosa que també es troba a faltar.
Jo també us dic
que des d'aquí,
des del programa,
no veig a ningú més
enllà de la pantalla
i també és una cosa
que es fa estrany
a la part
que ja es comença,
com començo a acostumar,
però sempre faltarà la part,
la part humana.
Perdó,
una pregunta, Mireia.
Digues.
Estàs fent ràdio amb mascaret?
Estàs fent ràdio amb mascaret?
O que com estàs sola?
No, jo estic sola a l'estudi,
tinc un micròfon
únicament per mi
i uns auriculars
únicament per mi,
que són els que utilitzo jo
i que la persona
que està informatiu
té els seus
i la persona que fa
el magassin del matí
també té els seus.
Haurem de portar
les nostres espumes,
haurem de portar
els nostres cascos.
Clar, no ho sé, això.
Jo porto la meva cadira.
Sí, sí, podeu també.
Exacte.
Això ja us ho comentarem.
Tampoc no podria dir res
que no ho sapigués,
exactament.
Però sí,
espero que sigui molt aviat
i us anava a dir,
Pol, Ferran i Adriano,
gràcies per contaminar
i contagiar aquesta alegria,
contaminar...
També, també.
Contaminar en el bon sentit
de la paraula,
igual que campanada,
que també el feu servir
en el bon sentit
de la paraula,
per contagiar aquesta alegria
i tot aquest contingut
que, en fi,
que feu cada setmana
i que està publicat
a radiosben.com
només per acabar,
a quines xarxes socials
i on us poden trobar?
Això ho farà,
un moment.
És el meu moment,
és el meu moment.
Community.
Ai, que em preparo,
que em preparo.
Sabeu que tenim Facebook,
Empanada Cultural,
Twitter,
Empanada Cultura,
sense L,
és molt important això,
s'ha de repetir sempre,
Instagram,
Empanada Cultural
i pengem els programes
a part de la web
de Ràdio Desverna,
no els podeu trobar
i descarregar.
També tenim SoundCloud,
MixCloud i Vox.
Mira, aprofitaré per anunciar-ho.
Estem a punt de centrar-ho tot
a SoundCloud,
a tot arreu,
no ens està donant
cap mètrica de res
i no ens ajuda.
Val, doncs ja tenim
totes les xarxes apuntades.
Crec que no hi ha pèrdua
per escoltar-vos, nois.
No, és fàcil.
I l'ho he dit,
a seguir fent programes
i a seguir amb aquestes
Empanades Culturals
durant un any més,
dos, tres,
els que siguin,
els que siguin, nois.
Una abraçada molt forta.
Fins al futur.
Moltes gràcies.
Adéu a vosaltres.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!