Música
Doncs sí, efectivament, si esteu escoltant aquest tema musical i us sona o us recorda alguna pel·lícula,
Sí, efectivament, torno a dir, això és Mamma Mia, i per què estem escoltant això ara?
Doncs bé, perquè hem de parlar amb els i les protagonistes, alguns i algunes d'ells,
de fet, d'aquest musical que tindrà lloc durant la festa major d'aquest any, en concret el dia 3 d'agost,
hi haurà dues sessions, a dos quarts de 10 i a les 11, i a més tindrà lloc en un espai realment especial,
que és la façana de Can Ginestà. Tot això ho diem a dia d'avui, si hi ha algun canvi,
i, doncs, òbviament, s'haurà de readaptar, igual que està passant amb moltes activitats de la festa major d'aquest any.
Obrim ara sí els micròfons perquè tenim amb nosaltres la Daniela Fumador, la Judit Malet i també el Dani Martínez.
Bona tarda a tots.
Bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda als tres. Benvinguts a la plaça Mireia i també a l'emisora, a la ràdio,
a la ràdio, a la ràdio d'Esvern, sí senyor, sota de Can Ginestà,
que és on precisament fareu aquest musical de Mamma Mia.
Per ordre, on tenim el cap pensant? Qui és el director, podríem dir-ho, directora d'aquesta representació musical?
No sé per què, però et sap que eres tu, eh, Dani?
Sí, no? No vaig mal encaminada.
Sí, la direcció cau sobre els meus ombros, sobre les meves espatlles.
I en quin moment es va gestar, això, de crear un musical a la façana, en concret, de Can Ginestà?
Doncs mira, tot es remonta al 2012-2011, quan jo era un nen que somiava molt d'espert.
Sempre ho he sigut, ara no soc nen, ara sóc adult, però encara segueixo somiant d'espert.
I quan era petit, sempre somiava en poder fer una obertura de festa major a lo grande, a la façana de Can Ginestà.
I, bueno, quan es va dissoldre el nucli, jo vaig pensar, ostres, a veure, aquesta és la meva oportunitat,
ara d'anar a l'Ajuntament i proposar-los de fer un espectacle, de fer alguna cosa apoteòsica.
En cap moment tenia pensat fer mamamia, perquè a mi m'agrada el musical, però no era com la meva aspiració.
I jo, doncs, pensant, pensant, què podem fer, què podem fer, a veure com ho fem.
Però, bueno, això es va quedar com en un somni, perquè era...
D'estiu?
Sí, un somni d'estiu, era el meu somni en aquell llavors.
I, bueno, això va anar passant i, en el cap, doncs, jo soc una persona que té com moltes idees
i que jo necessitaria un moble de l'IQEA en el meu cap per endreçar-ho tot.
I la veritat és que...
No sé si m'hi cabria.
Me n'hi dia molt bé. No sé si m'hi cabria. Un d'aquells petitets, una caleixera, com a mi.
Una caleixera, sí.
Me n'hi dia molt bé per endreçar les meves idees, perquè he tingut idees, propostes de musicals,
fins i tot la botiga dels horrors, havia pensat de fer-la a Canji Nesta en el seu temps,
quan es va estrenar, quan Àngel Llasar la va estrenar al Coliseum.
Jo sortia del Coliseum pensant, això s'ha de fer Canji, la fa estrenar Canji.
Però, bueno, les idees van quedant.
I ara, a uns mesos, el Lluís Tarrés va venir i em va dir
Dani, vull fer Mamma Mia.
I vull que la Daniela i tu formeu part de la producció
i treballeu a cuerpo entero amb el projecte.
I jo vaig dir, ostres, és un projecte molt ambiciós,
perquè fer Mamma Mia a l'Ateneu de Sant Just era una proposta molt ambiciosa.
Tècnicament, has buscat una complexitat.
Però encara vaig ser més ambiciós.
La Daniela en plata?
Sí. Era un matí, no sé si de dilluns o de dimarts,
que estàvem prenent un cafè a Canji Nesta, amb el Lluís,
jo i ell, ell davant meu, jo davant seu.
I era en plan, Lluís, m'acabes de dir-ho de Mamma Mia
i a mi s'han creuat els cables i tinc una idea.
I la idea era deixar-nos estar de Taneus
i fer-ho en un espai com és Canji Nesta,
en un espai d'aire lliure i fer-ho a la façana
recollint aquella idea, aquell somni que tenia amb 12 anys.
I així neix Mamma Mia el musical Canji Edition,
que a mi m'agrada dir-ho.
Canji Edition.
És un títol que no es fa servir, eh?
Entre bambalines, no?
Entre bambalines és un títol que a mi m'agrada, no?
Canji Edition, però no me l'han comprat mai.
Llavors estàs, diguéssim, co-dirigint o co-produint
amb la Daniela Fumador, no?
Exacte.
Sí, les entranyes, diguéssim...
Com us repartiu així els, diguéssim,
què porta cadascú?
És a dir, com us distribueu la feina?
Sí, és molt fàcil.
En aquest sentit, jo soc el director del projecte,
el Lluís Terrés, que és el meu soci,
i és també el co-director del projecte,
i productor executiu.
Llavors, dins de la producció som quatre persones,
que és el Lluís, la Daniela, la Judit i jo.
La Judit, la Daniela i jo som co-productors,
el Lluís és el productor executiu,
i també seria el co-director, que és el que m'ajuda en el tema de direcció.
Però tenim departaments per fer-ho tot més fàcil.
Els departaments són el musical,
en el que entra la Daniela Fumador com a directora musical,
i com a directora artística la Judit Malet.
I ara les deixo parlar amb elles.
Bé, direcció artística, coreogràfica, també.
Ah, gràcies.
Sí, sí, sí.
Però a mi m'agrada dir-te direcció artística
perquè m'ajudes molt amb el tema dels personatges,
dels actors, de moure-ho tot,
i és ella realment la que també està al peu del canó,
perquè la Daniela no pot agafar aquesta responsabilitat,
ja que també és actriu de projecte.
I llavors, com que no veu les coses des de fora...
Bé, jo el que fa ells és,
on que porto la part musical,
sí que els dic com han d'interpretar les cançons,
cap a on vull que els dirigeixin més a nivell musical,
que s'estan cantant una frase d'amor
que realment sentin el que estan dient.
Vull dir que també entra part musical,
però també entra part interpretativa,
que és el que fa teatre musical, realment.
I quanta gent és...
Actors i actrius, quants sou en total?
Som 9.
9.
10.
10.
10?
Contanta-t'ho, 10.
Contanta-t'ho, 10.
Bé, clar, és que...
10 actrius.
Ell ens protagonitzen a l'obra.
Ella és la Sofi i després...
Exacte.
És a dir, ets la protagonista del musical.
Sí.
És la protagonista.
I diguéssim que hem agafat l'elenco principal, només.
L'elenco principal també fa de Puebla Irinos,
fan una mica de tot.
Vull dir, no és que tinguem...
És un format reduït del musical.
I també contant que balcons també són limitats.
Exacte.
No podeu sortir...
Com us ho fareu, això?
Són molt limitats i són molt petits.
Clar.
Molt, molt petits.
Realment, a nivell coreogràfic, és difícil.
O sigui, és...
Clar.
Perquè no pots fer molt moviment.
Que és un per balcó.
No, no tant, però...
Però sí que no podem...
No ens podem desplaçar dins el balcó.
Clar.
O sigui, tot el moviment a nivell corporal ha de ser gran,
però no a nivell d'escènic, o sigui, d'espai,
no podem utilitzar molt, perquè és el que hi ha.
I a més que també estem parlant d'un edifici que és molt antic.
I tant.
Clar.
No podem fer segons quines coses sobre els balcons,
perquè encara ens trobaríem que...
Que el balcó baixaria a baix, a planta principal.
Sí, exacte.
Te'n recordes, Judit, aquell dia que estàvem dinant allà,
perquè la Judit i jo estudiem a Eòlia,
i un dia estàvem dinant i em diu la Judit,
bueno, haurem de mirar a l'escenari,
perquè, clar, quan vam muntar el projecte,
jo tenia molt clar que la direcció coreogràfica
havia de ser de la mà de Judit Malet.
Era una de les coses que jo tenia claríssimes,
com el Judit tenia...
Ai, el Judit.
El Lluís tenia molt clar qui havia de ser la protagonista.
I em va dir, posa el que vulguis, fes el que vulguis,
però jo tinc una condició clara,
que és que la Daniela ha de ser la protagonista del musical.
I jo ho vaig acceptar perquè amb la Daniela
tenim una relació d'amistat
que es remunta a molts anys.
Anys enrere.
A molts anys, moltes dècades.
I amb la Judit tinc una amistat també molt forta
arran de l'escola.
No de tantes dècades, però molt intensa.
Molt intensa.
Molt intensa.
I parlant-t'un dia allà dinant a l'escola,
em diu, bueno, clar,
jo necessito saber com de gran és l'escenari
per començar a muntar les coreos.
I li dic, no, l'escenari serà així.
Com aquesta taula, no?
Així com la taula.
M'ho deia com una mica, no sé,
perquè et facis una idea.
I jo pensant, vale,
seran aquestes més o menys la proporció, no?
Però la dimensió no.
I em diu, no, no, no.
Que és que serà així.
És així de petit.
Jo, vale, doncs, no ho sé.
És a dir, com agafant aquest espai
pots dissenyar una coreografia,
tenint en compte que ni salts, ni, no sé,
com dir, voltes o...
Clar, no, es tracta, ja dic, pel tipus d'edifici que és,
per la seva antiguitat també,
no ens volem arriscar a fer cap tipus de salt ni res.
Llavors és molt moviment corporal,
fer-ho tot molt gran i amb molta energia, ja està,
perquè...
i desplaçaments molt pocs,
perquè no podem desplaçar-nos gaire dins.
Clar, no sigui entre balcó i balcó,
per dins, no?
És a dir, per dins hi haurà molt de moviment,
imagino, dins la casa, que no es veurà, des de fora.
Sí, sí, sí, si hem unes carreres,
serà un circ,
hem cronometrat de balcó a balcó
per veure si arriben tots.
Perquè vau fer un assaig, no?
Em consta que fa un parell de setmanes
més o menys vau fer un assaig
i com va anar, realment?
Ho veu posar en pràctica,
veu dur en pràctica allò que realment teníeu cadascú al cap,
a nivell escenogràfic, etcètera, etcètera?
Jo, bueno, jo per mi, per part meva,
jo em vaig sorprendre,
perquè, clar, una cosa que tens al cap,
a vegades no acabes sent
el que tu esperes que sigui.
I realment vam començar per l'obertura,
que és l'inici,
i quedava molt xulo.
Jo ets a dir, a favor dels actors i de les actrius,
que la Judit va ensenyar les coreografies
i 20 minuts després
les estaven fent a la perfecció,
gairebé, a la façana de kanji.
Vull dir, era brutal.
Ho veu posar en pràctica?
En la mateixa...
Clar, perquè jo tampoc voleia donar-los
molta teca,
sinó que sabia molt bé si podríem fer allò.
I llavors vam dir,
bueno, anem a provar-ho,
a veure si podeu fer això.
Ho feien, funcionava, no funcionava,
doncs ho canviavem.
Llavors, al final, així va quedar.
O sigui, in situ.
I 20 minuts després,
això que diu el Dani,
vam fer un passe,
i fantàstic.
Sencer, va sortir la tirada?
No, bueno, sencer.
Vam anar fent.
La Daniela, han passat aire?
Se'ns va fer tard.
La cosa és que, clar,
des de fora queda molt maco,
també és l'edifici,
tot el que comporta,
però des de dins era un caos,
un caos d'allò de,
veus gent corrent,
estressada,
pujant a dalt,
pujant a baix,
clar, no ens coneixíem molt l'edifici,
jo sí,
perquè soc d'aquí a Sant Just,
però tampoc me'l coneixia,
com per estar fent un musical,
i dir,
vale,
ara entro en aquest balcó,
després me n'aneden a l'altre,
després de pujar a dalt,
a les finestres,
és una mica estrès,
però jo crec que és maco el fet
que sigui així,
en una façana,
d'un edifici emblemàtic,
que també canvia el musical
i li dona un toc molt més màgic,
que Mamma Mia ja és un musical
molt conegut,
que comporta una essència molt estiguenca,
molt bonica,
molt de festa,
i que sigui a Can Ginestar,
encara li dona el plus.
I a més que sigui el primer dia
de festa major,
no és l'obertura,
però sí,
és de les primeres activitats
que es faran,
i a més dos passis,
no,
no,
ja,
us fa el rizo,
no?
Dos, dos.
Vinga,
us estreneu amb dos passis,
a les 9 i a les 11.
Quant dura més o menys
el musical?
Un hora,
60 minuts,
una horeta,
sí,
serà una horeta d'espectacle,
ben bona,
i la veritat és que està molt bé
perquè és una reducció,
vull dir,
nosaltres hem fet una,
entre el Lluís i jo
hem adaptat el guió,
després la Daniela
s'ha encarregat del tema
de que tot estigués bé,
faltes,
correcció,
traducció,
etcètera,
però,
bueno,
entre el Lluís i jo
hem fet una adaptació,
és una adaptació totalment diferent
del que heu vist fins ara,
vull dir,
no us espereu l'adaptació
que es va fer aquí a Madrid
amb la Nina
i amb la Mariona Castillo,
perquè només això
és una adaptació de text
que serà en català,
per tant,
veurem l'espectacle en català,
les cançons,
també,
tot,
la gent gran que no pateixi
si no entenen l'anglès,
perquè no hi ha problema,
que entendran l'espectacle,
perquè és 100% en català
i això també és un punt a favor,
i és el que et dic,
són molts elements,
és un espectacle
que té molts elements senzills,
però a l'hora d'unir-los
és la dificultat,
el que diem,
un espai a nivell escenogràfic
no hem hagut d'invertir gaire,
perquè l'escenografia
ja la tenim,
però,
clar,
és això.
L'haureu de guarnir,
m'imagino,
no?
Exacte,
tot de flors.
No sé si,
clar,
tampoc no vull fer massa spoilers,
perquè les persones
ho trobin quan arribin,
però...
Posarem moltes flors,
posarem moltes flors.
Volem ambientar-ho...
I mar,
no?
A veure,
un dels components és el mar.
Estem treballant,
estem treballant amb això,
encara no puc dir res,
però estem treballant
amb el tema del mar,
sobretot amb el so del mar,
perquè un dels meus somnis
és que la gent entri
sentint els sons del mar,
que s'assegui a les cadires
sentint aquell mar,
que ja comencin a entrar
una mica en la matèria
de l'obra,
no?
I, bueno,
estan treballant molt dur
els actors,
jo volia dir això,
que estic molt content
de com estan treballant
elles dues,
de com està treballant
el Lluís,
de la feina
que estem fent
tots i totes,
i els actors,
és que és una passada
com s'ho estan currant
i com quedarà l'espectacle,
serà una cosa preciosíssima,
serà alguna cosa
com religeria suïssa,
perquè és tot
com el detall,
portem molts mesos
pensant en això,
matxacant,
donant cap,
reunions infinites,
de dir,
fem això així,
fem això així,
i jo estic molt feliç
de tenir l'equip
que tenim,
perquè crec que és un equipazo
i no puc parar
de somriure
quan parlo d'això.
La gent no et veu
però puc avalar,
sí,
no parar de somriure.
Anar a preguntar,
has parlat de públic,
on col·loqueu el públic?
Això l'he de preguntar
a la Daniela,
l'he de preguntar
a qui s'en ocupa d'això?
El Dani.
A la Daniela,
el tenim aquí,
no el podem preguntar ara.
Sí,
sí,
abans de dir,
perquè clar,
tema Covid i a més,
clar,
això és,
sí o sí,
hem d'estar assentats.
Mira,
una de les coses
de les que estic molt content
és que aquest projecte
s'ha gestat
en moment de la pandèmia,
un dels moments
de la pandèmia més durs,
que era amb la tercera,
quarta onada,
a finals de març,
principis d'abril.
Què vol dir això?
Que des que hem pensat
el projecte,
ja hem pensat
en una situació pandèmica
xunga.
I ja està pensat,
perquè no hi hagi cap problema
i perquè la gent
pugui gaudir
amb tota la seguretat
i amb tot.
Vull dir,
què vull dir amb això?
Vull dir que hi ha molta gent
que em troba pel carrer
i diu,
carai, Dani,
que no us estan anul·lant
el de Mamma Mia,
que de moment segueix
perquè ja n'ha hagut
moltes anul·lacions i tant.
No, no,
i jo li dic a la gent,
no, no,
no ens ho estan anul·lant
perquè és un projecte
que ja s'ha pensat
en moment de pandèmia.
Perquè els actors i les actrius
estaran a la façana
de Can Ginestà
i el públic estarà
a la placeta
de Can Ginestà.
Llavors,
hi haurà una distància
sense problema
de tots els actors
i totes les actrius
que això facilitarà molt
que no hi hagi cap problema.
Evidentment,
les cadires també
estaran distanciades.
Gel hidroalcohòlic,
també havíem pensat
de posar una mica
de zum o de mosquitos
perquè no ens piquin els mosquitos.
Sí, sí,
aquella hora,
aquella època,
una mica deutant
que es portin de casa.
I també dir que...
I aforament limitat,
no?
Exacte,
perfecte.
Aforament limitat,
una cabuda d'unes 200 persones
per passi,
o sigui que al principi
unes 400-400 i alguna cosa
per passi,
ai, per passi,
en total,
perdoneu.
I això, doncs,
és una cosa bastant important.
Per tant,
quan surtin les entrades
ja us ho comunicarem
a Ràdio d'Esvern també
perquè feu promoció
i que la gent reservi
el més aviat possible.
I dir que això és un espectacle
que organitza l'Ajuntament,
que fa l'Ajuntament
i que nosaltres, doncs,
estem treballant
amb el recolzament
100% de l'Ajuntament
que és el que ens està ajudant
econòmicament,
ajudant-nos també,
cedint-nos l'espai,
cedint-nos tots els espais d'assaig
perquè no només estem assajant aquí,
també assajant el casal de joves
diàriament.
Assajos de dilluns a diumenge
amb tota la companyia,
treballant dur
perquè això pugui sortir.
I el que et deia,
nivell musical,
tenim la Daniela
que estic molt feliç
de tornar a treballar amb ella
perquè la veritat és
que és una gran oportunitat
i jo crec que la gent
quan l'escolti,
fliparà.
Fliparà perquè...
Has deixat el listó moral, eh?
Ja estàs a veure.
Ojo amb les expectatives, eh?
Està fent una feina
a nivell de coral preciosa.
Sí, sí, sí.
Realment, sí.
Home, ha sigut un repte.
Ha sigut un repte gran.
A mi em feia molta il·lusió
perquè ja he acabat la carrera
ara aquest any
a l'Institut del Teatre
i era un repte
dir, va,
anem a organitzar
un cor
de nou persones,
inclòent-me a mi.
Primera vegada, entenc,
que organitzes aquest tipus de...
Exacte, jo sola,
també m'ha ajudat el Carles,
que és de la companyia,
que m'ha ajudat
en alguns aspectes,
però ajuda molt
el veure que tothom
està superimplicat,
que tenen moltes ganes,
que són gent
que els agrada cantar,
els agrada la música,
els agrada ballar
i això ajuda molt, també.
que no sent sol
en cap moment, no?
Exacte,
i que et tiren,
que els proposes una cosa
i et diuen, val,
i demà te la porten
i això és super,
molt, molt agraït.
T'ho fan molt fàcil.
Clar.
I les ganes
t'animen
i dius,
vinga,
serà un projecte
superxulo,
o sigui,
només per l'energia
que et porten,
que a més són emocionalment
superoberts,
o sigui,
és meravellós.
És meravellós.
Home,
si tenen la meitat d'energia
de la que porteu vosaltres
aquí avui,
ja ho teniu fet,
funciona sol.
Ja us ho dic ara.
No, però realment
és un grup que, a més,
quan els veus units,
tenen com una energia
molt similar entre tots
i fan una pinya
molt bonica,
o sigui,
és com una petita família.
A part de la que tenen,
la seva família
és Mamma Mia
entre tots.
I al mateix dia
del càsting
es van unir tots
i el Dani i jo,
la Judit,
estàvem com dient
és que això
tirarà endavant
i n'hem de fer més.
A partir d'aquí,
Mamma Mia segueix.
És el primer de molts, no?
Exacte.
Has dit càsting,
m'imagino que
ho vau obrir,
diguéssim,
ho vau obrir
a públic,
no sé si
Sant Justenc
o buscava gent
basllobregat
o no sé com ho vau gestionar.
El Dani
ho va organitzar tot.
Està molt haver de dir
que no a persones,
per exemple,
no sé si vau tenir
complicacions amb això.
Haig de dir que
vam anar a un...
Clar,
quan el Lluís
em presenta la idea
jo tinc ja
moltes cares
que em surten
i dic
jo aquesta gent
la vull en el meu equip.
Llavors,
la gent que jo
volia en el meu equip
la vaig anar
a agafar directament
i vaig dir
escolta Cristina,
escolta Gala,
escolta Daniela,
escolta Judit,
jo us vull en l'equip,
hi ha gent
que sí que li vam haver
de fer càsting
perquè era...
Bé,
a tots els actors
i a totes les actrius
se li ha fet càsting,
a la gent de l'equip
de direcció,
evidentment no,
però a tota la gent
d'actors i actrius
se'ls ha fet càsting
i després
els forats buits
que teníem,
després de dir
bueno,
ja tinc la gent
amb la que vull treballar
i la que vull tenir
en el meu equip,
ara anem a buscar
més enllà.
Llavors hem buscat
gent a fora,
gent a Barcelona,
gent a Esplugues,
però hi ha un 80%
de la companyia
que és de Sant Just.
L'altre 20%
serà gent
que ve de fora
del Barçol Llobregat
o de Barcelona
directament,
però la veritat
és que estem molt contents
amb la rebuda.
Sí que és veritat
i vull fer una crida,
ha costat molt
trobar nois
santjustencs
que cantin
i que ballin.
Bé,
molt vol dir
que zero,
no hem trobat cap
i la veritat
és que ha sigut
una cosa bastant curiosa.
Els tres nois
que veureu actuar
el proper 3 d'agost
són nois
que un ve de Sant Esteve
de Sant Vicenç dels Horts,
l'altre ve
d'Esplugues
i l'altre ve de Barcelona.
Són tres persones
que són de fora
del municipi,
les noies
en la gran majoria
són de Sant Just,
però els nois
no han trobat aquí
Sant Just,
nois que cantin
i que ballin.
Realment,
trobar nois
que s'hi dediquen
a aquest món
és difícil sempre.
Sí?
Molt.
en el món musical
esteu dient
en concret o...
Exacte.
Sí,
en el món musical
perquè hi ha pocs
que s'hi dediquin
i que puguin abarcar
les tres disciplines,
interpretació,
cant i ball
i a més que
els pocs que n'hi ha
estan molt buscats.
i també afegir
que buscàvem
una franja
d'edat
concreta.
Això no m'ha preguntat
quina forquilla
d'edat sou
i les actors.
Jo crec que el més petit
deu tenir
18
i els altres
ja són molt més grans.
27, 28, sí.
Sí,
ja han acabat carreres
o estan a Eòlia
o a Aules.
Sí,
hem de dir
que nosaltres
n'hem pensat
en els personatges
i en tot,
és a dir,
una persona
per exemple
en la situació
de la Sofi,
la dona.
La Sofi,
tu, Daniela,
tens 21 anys
i l'actriu que fa
de dona
no sé si en té
27.
Vull dir,
evidentment no podrien
ser mare i filla
però ja ho hem buscat
amb aquesta idea.
No hem buscat
que tinguin
correlació d'edat
ni tampoc
la noia
que faci de dona
no fingirà
ser més gran
sinó que senzillament
hem agafat
a gent qualificada,
a gent del sector.
Era molt important
per nosaltres
que fos gent
o amateur
o que estigués estudiant
teatre
perquè hi ha
molta intrusió
laboral
en el sector
i nosaltres volíem
gent que encara
que és un projecte
amateur
que no es cobra,
volíem gent
semiprofessional
i que fos
del món
de l'espectacle.
I això
ens ha fet
tallar-ho
a la franja d'edat
i que hi hagi
edats
molt joves,
ja molt joves.
I amb molta energia.
moltíssima.
Moltíssima.
Començaves, Dani,
explicant
que era com un somni
fer aquest musical
i aprofitem
que està sonant ara
aquest
I have a dream
de la pel·lícula,
de fet,
banda sonora
de la pel·lícula
de Mamma Mia
per acomiadar-nos
així que us diem adeu
a la Judit Maleta,
a la Daniela Fumador
i com no al Dani Martínez
que feia molt de temps
que no sentíem
la teva veu per aquí
pels micròfons
de ràdio d'esbert
també se't troba a faltar.
A la tertúlia cinema
estàs més que a convidat
ja ho saps.
Estic molt feliç, gràcies.
A veure si tanquem
quarta temporada
també amb tu
aquí a la plaça.
Gràcies, noies.
Moltes gràcies a nosaltres.
Molts èxits
amb aquest i els que vinguin.
Us anirem a veure
el dia 3 d'agost
a la façanada
que ens hi n'està.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit