Música
És una mica la música, la cançó que ens ha quedat per aquesta entrevista de la setmana.
Una vegada més, una setmana més, tenim amb nosaltres una persona rellevant
o que considerem rellevant per dedicar-li aquesta entrevista a la setmana.
Tenim amb nosaltres a Pol Avinyó. Pol, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda. Benvingut de nou a la plaça Mireia i benvingut de nou també a Ràdio d'Esvern.
Com deia, com cada setmana es portem aquesta entrevista de la setmana a majúscules
i avui ho fem amb una persona que té un vincle, diguéssim, estret amb l'òpera
i també estret amb les biblioteques.
Per això, com deia, tenim amb nosaltres a Pol Avinyó, divulgador musical del Gran Teatre del Liceu.
Mira, farà un anyet més o menys que ens vam veure, no?, per aquestes dates.
Sí, com que nosaltres sempre suggerim a les biblioteques i als usuaris del Liceu al territori
de venir un cop l'any al Liceu, doncs un cop l'any m'heu de patir.
Que cita, eh? No, home, no, no t'hem de patir.
Com deia, de temporada passada ja ens vam conèixer, vas passar per aquí pel programa.
En aquell moment no teníem això de l'entrevista a la setmana, però vaja, ara sí que et donem aquest espai,
diguéssim, en aquell moment parlant de la Gioconda, vam estar parlant també d'altres aspectes del Teatre del Liceu.
i, precisament, avui fas la xerrada a la Biblioteca Joan Margarit sobre les òperes que van a veure el proper,
crec que és 18 de desembre, no?, si no ho veig mal, encaminada.
Correcte, sí.
18 de desembre.
En aquest cas és un doblet operístic, que es diu, dos per l'opressió d'una, no?
Sí, bé, realment hem creat un relat, un relat perquè estem donant a conèixer títols d'òpera del segle XIX
que havien quedat una mica...
Descollades, potser?
No, sota l'ombra de Verdi. Verdi és un compositor que ho eclipsa tot, no?
Llavors, l'any passat, la gent va tenir una grata sorpresa, molt grata sorpresa, amb la Gioconda,
perquè tothom sortia del teatre entusiasmat, realment, tot i que el títol no és un...
La gent no coneix la Gioconda, eh?, la gent neòfita, però quan surts del teatre surts, bueno, amb un orgasme, perquè...
Musical, no?
Musical, musical, evidentment.
Realment era extraordinà la producció, els cantants excepcionals, i tot va girar molt bé,
i després, com a òpera, la Gioconda té les grans àries, la famosa dansa de les hores.
Llavors, van haver uns compositors, que són Mascany i Leon Cavallo,
que, amb dos anys de diferència, van voler treure el cap més enllà de Verdi,
van voler compondre dues noves òperes d'un nou estil, que és el barisme,
que el que... barisme ve de vero, d'autèntic, de real,
i el que volien era això, era portar la realitat dalt de l'escenari,
parlar d'accions contemporànies de l'època.
I, curiosament, tenen molts nexes, eh, totes dues òperes, tot i ser de compositors diferents,
per tradició es fan juntes, per què? Perquè, argumentalment, són molts semblants,
i totes dues són òperes d'un acte, òperes que duren una hora i deu cadascuna.
Per tant, tens un programa sencer, que és el que dura habitualment una òpera, que són dues hores.
Estem parlant per això, per aquells que diuen, d'acord, Piedro Mascañi, espero pronunciar-ho bé,
i Ruggero Leoncavalo, no?
Estem parlant de les dues òperes, Cavalleria Rusticana i Pagliacci.
Correcte.
Aquestes dues òperes que aniran a veure els qui ja s'hagin inscrit en aquest doplet operístic
per anar amb la Biblioteca Joan Margarit.
I, com deies, aquestes dues obres d'aquesta corrent, no?
Podria ser aquesta corrent, potser, operística o no sé si literària, no? Aquest verisme.
És un corrent primer literari, després musical, després operístic, el verisme és 100% operístic.
I el que és interessant és que són dues òperes que la gent, potser pel títol, no les coneix,
però tothom ha sentit música, tant d'una com de l'altra,
perquè tothom coneix el famós intermezzo de Cavalleria Rusticana,
que és aquell famós fragment que tanca la tercera part del Padrino, que el sentim ara.
És veritat, el Padrino, la tercera, crec, no?
La tercera del Padrino, la tercera pel·lícula.
La pel·lícula s'acaba amb aquesta música tan extraordinària.
I no només el Padrino, tant Cavalleria Rusticana com l'Òpera Paliatgi
han sortit en milions de pel·lícules i anuncis.
Toro Salvaje, també, no?
Toro Salvaje, per exemple.
Un Scorsese, també.
Sí.
Jo no soc un gran cinèfil, però les recordo d'haver-les vist en pel·lícules,
no sé dir-te exactament quines.
I també jo vull destacar una cosa, i és que la gent de Sant Just,
bé, no de Sant Just, no, la gent de la biblioteca,
venen a una funció molt especial,
que és la funció del dia 18,
que és la funció que canta el grandíssim tenor Roberto Alanya.
Estem parlant d'una de les últimes veus i agendàries de l'òpera
que queden dalt de l'escenari,
d'aquests tenors que ja cantaven a finals dels anys 80,
que han tingut un gran èxit tots els 90, tots els 2000,
i que encara segueixen gravant els millors discos.
Estan als millors teatres d'òpera al món,
i el Roberto Alanya només farà quatre funcions al Liceu,
que fa aquest tour de forç,
que és cantar el protagonista de Cavalleria Rusticana
i el protagonista de Paliatgi.
Llavors, la gent que vingui a la biblioteca
podran venir a veure-la amb ell.
Per tant, això és...
Tot un honor, vaja.
Sí, tot un honor.
I, a part, també vull dir que moltes vegades,
tot i que ja hem demostrat que no sempre,
les produccions al Liceu,
doncs hi ha gent que encara té por de dir
ostres, què em trobaré, no?
Doncs estem davant d'una producció que,
igual que les òperes sombristes,
estem davant d'una producció realista,
d'un dels genis, actualment del món de l'escenografia operística,
que és Damiano Micheleto,
que el que fa és crear un relat entre totes dues òperes.
Per què?
Perquè Paliatgi és una òpera que es basa
en una companyia de pallassos ambulants
que arriben a un poblet d'Itàlia
i Cavaleria, què passa?
Doncs el mateix, un poblet d'Itàlia
on hi ha una història d'amor amb un final tràgic.
Amb uns gelos i una mica de drama, no?
Sobretot molts de gelos.
El teu és recorrent, també et diré,
a l'argument d'Òperes, no?
Sí, sí.
O basats en novel·les o escrits.
Gairebé totes les òperes hi apareixen, no?
La gelosia i l'amor.
Veiem com Cavaleria,
durant la representació de Cavaleria,
ja ens expliquen
que vindran uns pallassos.
Per tant, es crea aquest relat
que lliga totes dues òperes.
O sigui, cert que vas a veure
dues òperes diferents de dos compositors,
però hi ha una història que les enlleça.
Hi ha com un neix en comú,
tot i que siguin independents, no?
Tot i que siguin independents.
I jo explicaré una anècdota.
Els compositors...
Cavaleria s'estrena el 1890
i Palliaci el 1892.
Les dues a Itàlia, no?
Les dues a Itàlia,
Cavaleria a Roma
i Palliaci a Milà.
Totes dues tenen un èxit absolut
i què passa?
que molts teatres les programen juntes.
Doncs els compositors en vida
no volien que es fessin juntes les òperes
perquè cap dels dos es volia comparar amb l'altre.
Clar, que cadascú volia el seu moment, no?
El seu empai, el seu èxit únic.
Correcte.
Era molt curiós
perquè
el que es feia
era representar Cavaleria o Palliaci
i a la segona part
un concert d'àries,
l'acte tercer de Rigoletto,
un l'amor brujo de Falla,
però mai l'altra òpera.
I a partir dels anys 40 del segle XX
doncs ja és habitual
que totes dues es facin juntes.
Això, postmortem dels escriptors,
diguéssim, dels creadors d'aquestes trames, no?
Sí, podríem afirmar.
M'escanyi mort l'any 45
i a partir dels anys 40
es regularitza
doncs que es facin totes dues juntes.
I si ara veiessin
que aquestes dues òperes
es fan juntes i seguides,
si aixequessin el cap i ho haguessin,
què creus que...
Que estarien orgullosos.
Que opinarien, sí?
Sí.
De fet, al Liceu
s'ha representat més vegades
Cavaleria que Palliaci.
Perquè
hi ha una diferència
de cinc o sis funcions
més l'una que l'altra.
Estem escoltant, de fet,
ara de fons
en aquest cas
la veu de Pavarotti
a l'òpera de Palliaci.
I parlàvem sobretot
d'aquest duet,
aquest més aviat doplet operístic
i en termes
del públic assistent,
de la gent que hi vagi,
ja sigui gent que
per primera vegada visiti a Liceu
o vagi a veure una òpera
o ja sigui que siguin reincidents,
podríem dir.
creus que és una bona manera
de fusionar
o d'encabir
aquestes dues òperes
o pel contrari
potser no,
veig que ho defens,
però pel contrari potser no
pel fet de
sortir
amb
amb les dues al cap,
seguida,
sense poder, diguéssim,
separar una de l'altra.
Em refereixo a que
igual cada una té un pes,
no?,
que igual
al veure les juntes
es barreja.
O ja està bé que es barregin,
pel que comentaves.
Jo crec que és interessant
veure les dues juntes
perquè totes dues
són els pilars
d'aquest corrent
que és el barisme
i crec
que totes dues
tenen un contingut
molt important.
Què passa?
Que entre l'una i l'altra
hi ha una pausa.
Quan s'acaba
a la cavaleria
i a mitja hora de pausa
te'n vas al
foller del Liceu
a fer
una copa de cava
o els salos miralls
i tornes.
Per tant,
ja tens temps
de païr una
i després
agafar l'altra.
Jo
haig de reconèixer
una cosa
i és que
quan jo
ja fa anys
vaig començar
a escoltar òpera
van ser
dues
de
com que sempre
s'havien fet juntes
i si tu vas a comprar un disc
és difícil
trobar-les separades
també les trobes juntes
o compres un disc
o un DVD
i sempre les trobaràs
les dues juntes
és difícil trobar-les
és més difícil
trobar-les
soles
que no juntes.
Jo te les intentava separar
veig que vaig contragorrent
totalment.
La indústria discogràfica
no les podràs separar
i
no ho podràs fer
tu tampoc.
Llavors
què passa aquí?
Que ens trobem
davant de dos títols
super
bons
per anar-hi
per primera vegada.
per què?
Perquè
tenim
un argument
mediterrani
per tant
proper a nosaltres
que podem entendre
fàcilment
no hi ha
una filosofia
wagneriana
no hem de pensar
que aquella nota
vol dir una cosa
que després
sentirem a l'acte quart
ens és familiar
l'entorn
al qual ens trobem
aquests compositors
no ens enganyen
el que està
del de l'escenari
és tot el que tenen
i ens ho entreguen
així
no hem de
buscar la psicologia
del personatge
perquè
ha dit
i llavors
aquest
no
és la representació
de la vida
en si mateixa
correcte
bàsicament
és això
tot i els sentiments
a flor de pell
llavors el can
és amb la màxima expressivitat
què vull dir amb això?
que molta gent
pot entrar a l'òpera
per cavaleria
i pal·liatge
molta gent
que hagi dit
ostres
no he anat mai
al liceu
com ho puc fer?
doncs mira
ostres
amb la biblioteca
veuràs
dos títols
molt fàcils
per apropar-te
saps que seran
dues hores i vint
de música
i mitja hora pausa
per tant
estem anant
a un espectacle
de dues hores
i tres quarts
més o menys
una gran producció
una producció realista
o un dels giratoris
més grans
que hi ha a Europa
estarà al liceu
una producció premiada
del Covent Garden
de Londres
parlem de la part tècnica
que és unidor
ara que l'has mencionada
sí
molt complicada
és una producció
molt cara de muntar
el Roberto Alanya
com a Torido
i com a Canio
tenim molts elements
perquè això sigui un èxit
què vull dir amb això?
que ha de ser molta la gent
que
amb aquests dos títols
pot fer aquest pas endavant
cap a l'òpera
i els que ja els agrada
a l'òpera
anar a veure
Cavaleria Pagliacci
doncs és sempre
un superplaer
perquè és un títol
que agrada
i que la gent espera
i que feia
ben bé
10 anys
que no es feia
en el liceu
per tant
ja tocava
feia 10 anys
que no passaven
aquestes dues
em fa menys
no em fa menys
em faran 7 o 8
però
però gairebé 10 anys
i són títols
molt recurrents
parlaves també
d'aquesta part
tècnica
que em sembla
molt interessant
també descobrir-la
perquè és
tot allò que no es veu
més enllà
de l'escena
de X
o d'aquell moment
de protagonisme
dels cantants
que és aquesta part
de
com ho has comentat
la part giratòria
és un giratori
és un giratori
explica'ns
molta gent
no ens n'adonem
a vegades
però al liceu
hi passen coses meravelloses
meravelloses
perquè el liceu
té
els requeriments
tècnics
per poder
competir
més que competir
a germanar-se
amb
els millors teatres
d'òpera del món
llavors
l'escena de liceu
quan es va reconstruir
el 99
té
una de les plataformes
més grans
d'Europa
com tenen
l'escala de Milà
al Covent Garden
de Londres
per poder-hi encabir
produccions
que requereixen
un giratori
què és un giratori?
un giratori
doncs
és una plataforma
de 18 metres quadrats
que és la més gran
d'Europa
les que tenen
tots aquests teatres
estàndards
on la producció
està al centre
i
depenent de l'escena
va girant
llavors
què passa?
nosaltres
a Cavaleria Rusticana
veiem
quan s'aixeca el taló
la façana
de la casa
per dins
perdó
des de fora
des del carrer
però
hi ha un moment
on l'acció
ha de passar dins
perquè la Santutza
va veure
la sogra
la mare
llavors
què fa la producció
i giren
tota aquella producció
una casa sencera
gira
llavors la veiem
per dins
que és una altra part
d'aquesta rodona
aquesta plataforma
però tu has vist
va girant
és brutal
perquè
tu estàs veient
s'aixeca el taló
i veus la casa
per fora
una casa de carrer
llavors veus
com allò va girant
va girant
i veus la casa
per dins
vull dir
en lloc de veure-ho
amb un ordinador
ho veus
amb realitat
quanta gent
hi ha al darrere
d'aquesta
no sé si di
megaproducció
no es veu ningú
de l'escenari
dels Senyors de Negre
però clar
penseu
que hi ha al voltant
de 60 persones
perquè tot funcioni
perfectament
aquella nit
i de Cavalieri
i Pellacci
fem 12 funcions
per tant
cada nit
hi ha d'haver
aquest gran equip humà
que hi ha darrere
perquè tot quadri
i sigui perfecte
i no hi ha res
improvisat
el minut tal tal tal
quan el tenor
diu aquesta frase
comença a girar la casa
perquè llavors
volem veure l'interior
i és aquell minut
i és aquell minut
i està tot
cronometrat
d'una manera
suïssa
totalment
i a més
quan es fa el canvi
a la
diguéssim
aquest entreacte
que hi ha entre
òpera i òpera
aquesta
diguéssim
plataforma
es canvia?
la plataforma no
la plataforma no
el que es canvia
és la part de dalt
llavors traiem
l'escenari
de la Cavaleria
la casa
on passa
Cavaleria Rusticana
el poble on passa
i es carrega
el poble
de Pellacci
i així
de cop i volta
el Gran Teatre de Liceu
canvia
de poble
canvia
de parets
sí
estem davant
d'una producció
que
que el que vol
és transportar-nos
a la Itàlia
dels anys 50
i veurem
cotxes dels anys 50
dalt de l'escenari
i no fets de cartó
pedra
no, no
cotxes autèntics
recuperats
veurem
vehicles poden
sí, sí, sí
i obrirà
un cotxe
dalt de l'escenari
quan es van fer
aquestes obres
per tornar a crear
aquest Liceu
es va poder habilitar
alguna zona
per entrar vehicles
reals
que no siguin
de paper cartró
no, bé
al Liceu
les produccions
es descarreguen
amb tràilers
i els tràilers
fan una maniobra
molt complicada
i entra el tràiler
tot sencer
dins del Liceu
per descarregar
tota la producció
i la producció
de Caballeria Rustigana
i Pagliacci
són 15 tràilers
mare de Déu
sí, sí, sí
m'agradaria veure-ho
per un forat
perquè m'ho estic intentant
imaginar
i no veig un tràiler
a l'escenari
jo penso això
Mireia
que això també ens fa entendre
quan la gent diu
oh, és que
el Liceu és car
bueno, escolti
quan saps
totes aquestes coses
te n'adones
que gairebé és econòmic
si ho compares
amb tot el que hi ha darrere
home, Déu-n'hi-do
al Liceu
posem
doncs
aquestes grans produccions
que giren
per tot el món
en aquest cas
doncs estem davant
d'una producció
premiada
i fins i tot
doncs que s'ha editat
amb DVD
recentment
de l'èxit
que va tenir
per tant
estem competint
la Champions
dels grans teatres
d'Europa
parlàvem
d'Itàlia
com la cuna
de moltes òperes
la cuna
tant com a creació
com a primera
presentació
d'aquestes òperes
en aquest cas
aquestes dues
la Cavalleria Rusticana
i Pagliacci
què té
Itàlia
que potser no té
un altre país
o ciutat
potser europea
en aquest cas
que allotge
o ha llotjat
a grans
creadors d'Òperes
o compositors
o escriptors
de potser novel·les
que després
s'han dut
a sobre l'escenari
què tenen?
és el caràcter?
és el clima?
és...
no sé
és curiós
no
l'Òpera
l'Òpera
n'és a Itàlia
n'és a Itàlia
i llavors
doncs
hi ha una tradició musical
molt gran
i en el moment
que es compon
Cavalleria
i Pagliacci
l'Òpera
estava
en crisi
a Itàlia
perquè només
hi havia Verdi
llavors
és molt curiós
fixa't
el 1890
s'estrena
Cavalleria
el 92
Pagliacci
i el 93
s'estrena
la Manol Escuda
Puccini
per tant
hi ha un canvi
generacional
en Verdi
aquests grans compositors
Mascany i Leon Cavallo
que treuen el cap
amb aquests dos títols
però de cop i volta
es troben
amb que apareix
un altre gran geni
superior a ell
que és Puccini
llavors
hi ha molts compositors
que avui dia
no els recordem
o no els valorem prou
per què?
perquè han estat eclipsats
o per Verdi
o per Puccini
pensem que Verdi
regna
durant tota la segona meitat
del segle XIX
i Puccini
durant els primers
25 anys
del segle XX
per tant
tenim 75 anys
on gairebé
només coneixem
dos compositors
Verdi
i Puccini
i darrere
de tots ells
hi ha una grandíssima
quantitat
de grandíssimes
obres
i de compositors
que no han tingut
aquest gran reconeixement
que mereixen
però
estem davant
de dues obres mestres
que
penso que
n'hem parlat
i n'hem donat
prou
arguments
per definir-les
així
com a obres mestres
totalment
suposo
és el que explicaràs
també
quan passis
a fer aquesta xerrada
a la biblioteca
Joan Margarit
Sí, aquesta tarda
el que explicaré
és
sobretot
donar
les claus
per gaudir
d'aquestes dues òperes
i el per què
del verisme
per què neix
aquest corrent musical
veurem fragments
de les dues òperes
més enllà
del que has posat
de l'intermezzo
del Ridi Pagliaccio
la processó
de Cavaleria Rusticana
Ine Cham
o el senyor
Non he mort
o jo
és un moment
que et deixa
que ha retibat
després
els darrers
10 minuts
de pal·liatge
és una cosa
que et deixa
també
garratibat
perquè
veus
com
un home
perd els papers
totalment
de l'escenari
i no ho fa
en privat
no, no
ho fa mentre
està fent teatre
o sigui
té tot el poble
la sensació
que hi ha del teatre
dins del teatre
llavors
ell no sap
pot diferenciar
la seva vida
privada
de l'artista
i embogeix
i és una escena
dificilíssima
pel tenor
on
hi ha moments
que més que cantar
crida
i allò
és d'una intensitat
brutal
vull dir
no hi ha
poques coses
que siguin
tan
tan
intenses
com el final
de pal·liatge
ara m'ha vingut
el cap
Elisir de More
gran moment
també
vull dir
gran moment
gran
gran ópera
i també
moment de desesperació
en un d'aquests punts
quan canta la font
una furtiva
làgrima
exacte
és una obra que acaba bé
l'Elisir de More
més que desesperat
el pobre
nen mori
el que està
és trist
perquè
marxa
i no sap
si tornarà a veure
la dina
és una cosa
molt romàntica
de desesperació
però en canvi
aquí
de no saber
a la
Cavaleria
els Pallassos
hi ha uns sentiments
molt més primaris
molt més
de sang i fetge
en canvi
Elisir de More
és un conte
comparat
amb això
és una comèdia
era per fer
la comparació
aquesta
d'aquest
drama
interior
d'aquests
cantants
d'òpera
doncs
Pol
fins aquí
aquesta
entrevista
no sé si volies afegir
algun altre tema més
o volies comentar-nos
alguna altra cosa
sobre aquestes dues
operes
sobretot
coses
que la gent
que els oients
d'avui
de la ràdio
i
que es vulguin
doncs
instruir una mica més
o vulguin gaudir
ja saben que jo la conferència
la faig
d'una hora
la faig
païble
per tothom
tothom convidat
la conferència
és absolutament
gratuïta
per tots
i amb ganes
que vingueu a conèixer
aquesta òpera
i sobretot
tenir
l'oportunitat
de no perdre-vos
aquest
aquest doblet
al Liceu
perquè té
tots els ingredients
per ser
un èxit absolut
com ho va ser l'any passat
la Joconda
i per tots aquells
que no
que no heu fet el pas
ho és el moment
és el moment
és el moment
és un molt bon moment
i agrair
doncs
a la biblioteca
a ser responsable
però a tot l'equip
perquè sempre ho fan
tot molt fàcil
i també la disposició
que fan
de posar l'autocar
i anar
de porta a porta
que això també
penso que és un avantatge
i tant
totalment
doncs quedem escoltant
i
ah perdó
digues digues
i el més important
que no es paga
el 100% de l'entrada
perquè l'entrada
és un preu reduït
això ja ho donem per fet
eh Mireia
jo perquè ja ho sabia
però sí
tu ho saps
l'entrada
té un preu reduït
són entrades
molt bones
perquè són entrades
o de pis central
o de platea
i a un preu reduït
perquè tant
de 90 euros
no es paga
el preu total
que serien 150
per tant
penso que això
també és força atractiu
totalment
doncs escolta'ns
que anem escoltant
aquest intermedzo
de Caballeria Rusticana
que ens ha acompanyat
també bona part
d'aquesta entrevista
gràcies Pol
un any més
per passar per aquí
pel programa
un plaer també
de tornar-te a trobar
aquí a Ràdio d'Esvern
a veure si d'aquí un any
ens tornem a trobar
i seguim comentant
segur que sí
no i també agrair-te Mireia
doncs que hi pensis
i que estic molt content
d'estar aquí
per parlar d'òpera
i difondre-la
doncs i que arribi a tothom
per tant gràcies
per pensar-hi
i gràcies
a Ràdio d'Esvern
per convidar-me
no hi ha de què
a més jo dins meu
també porto una part
d'òpera
que per sort també
hi he pogut anar
quan era més joveneta
així que
ho porto també
bastant a dins
Pol
moltes gràcies
de nou
que vagi molt bé
la xerrada aquesta tarda
i que disfruteu
aquestes sessions
amb aquest doplet
operístic d'honor
d'excel·lència
podríem dir
gràcies
una abraçada
a vosaltres
gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes...
Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre.
I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Si correspon cap distintiu ambiental de la DGT, informa't de les alternatives de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora en Ràdio d'Esvern.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Cabanero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parca esta...
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
Pessigolla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ara escoltes l'àdio d'Esvern, sintonitzes l'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, 98.1.
L'últim 5 minuts abans de les 6 de la tarda,
abans d'arribar a aquest butllet informatiu
i de connectar amb Catalunya Ràdio fins aquí.
Aquesta entrevista de la setmana, que espero que hagueu gaudit també,
amb aquesta extensa xerrada amb Pol Avinyó,
divulgador musical i expert, podríem dir,
en aquestes dues òperes, en aquest doblet operístic.
Aquest vespre, no a dos quarts de vuit, com havia dit abans,
sinó a les 7 en punt,
teniu aquesta breu conferència també amb Pol Avinyó
a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar.
Escoltem ara una cançó de Diana Grande, es diu Seven Rings.
I want it, I got it, I want it, I got it.
I want it, I got it, I want it, I got it.
You like my hair?
Gee, thanks, just bought it.
I see it, I like it, I want it, I got it.
Wearing a ring but ain't gon' be no missus.
But matching diamonds for six of my bitches.
I'd rather spoil all my friends with my riches.
Think we tell therapy, mind no addiction.
Whoever said money can't solve your problems,
must not have had enough money to solve them.
They say which one I say, nah, I want all of them.
Happiness is the same price as we bought them.
My smile is screaming, my skin is screaming.
The way it shine, I know you're screaming.
I bought a crib, just bought the closet.
Both his and hers, I want it, I got it.
I want it, I got it.
I want it, I got it.
I want it, I got it.
I want it, I got it.
You like my hair?
Gee, thanks, just bought it.
I see it, I like it.
I want it, I got it.
My receipts be lookin' like phone numbers.
If it ain't money, then wrong number.
Black card is my business card.
The way it be settin' a tone for me.
I don't be the bread, but I be like, put it in the bag.
When you see the max, they factored like my ass, yeah.
Shoot, go from the salt to the blue.
Make it all back in one loop.
Give me the loot, never mind, I got the juice.
Nothin' but never, we shoot.
Look at my neck, look at my debt.
Ain't got enough money to pay me respect.
Ain't no budget when I'm on the side.
If I like it, then that's what I get, yeah.
I want it, I got it.
I want it, I got it.
I want it, I got it.
I want it, I got it.
You like my hair, see things, just got it.
I see it, I like it, I want it, I got it, yeah.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer, eh.
També és un dels llibres més robats
de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, eh, és una història d'amor molt maca.
I, indudablement, la presència d'aficionats
d'un club i de l'altre era impressionant.
I clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Correm, correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen.
Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren.
Correm per ser els primers.
Per no fer tard.
Perquè ens agrada.
Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents.
Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem.
Correm, correm i correm.
Fins que...
deixem de córrer.
L'excés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris.
Vivo més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
Ara escoltes ràdio d'Esbert.
Sintonitzes ràdio d'Esbert.
La ràdio de Sant Just.
98.1
High as the expectations last night.
I came to a realization.
Doncs bé, ens queden uns quants segons encara abans de connectar amb Catalunya Ràdio.
I, de fet, ens queden 20 segons d'escoltar amb un tros aquesta cançó de Drake,
que es diu Too Good, juntament amb Rihanna, però no ens dona temps d'escoltar-la sencera.
Ens anirem per això en aquesta segona hora del programa, a partir de les 6 i 10,
que seguirem amb aquest espai amb la Júlia i avui, acompanyada de la Laura,
i també aquesta tertúlia de cinema amb els nois més joves d'aquest programa.
Ens tornem a veure la segona hora.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Interior eleva a més d'una trentena els casos de possible mala praxi policial
que investiguen en el marc de les actuacions posteriors a la publicació de la sentència del procés.
El conseller Miquel Buc ho ha anunciat al Parlament, a la Comissió d'Interior,
on ha rebut crítiques de tot l'arc parlamentari per la gestió política i l'actuació policial d'aquelles setmanes.
Parlament, Marc Jurado.
Bona tarda, un mes després d'anunciar una auditoria interna
per detectar els casos que no s'ajustaven als protocols establerts.
Interior eleva a trenta-trés.
Els casos que investiguen, o acaba d'explicar el Parlament, el conseller d'Interior, Miquel Buc.
Trenta-trés iniciades, trenta-trés valoracions entre el que seria el dispositiu
i el que seria actuacions individuals, que formen part d'aquesta auditoria,
que no només es dedicarà a això, sinó que també valorarà si les eines són les millors,
si les decisions que s'han pres són les millors, si la forma d'actuar és la millor, etcètera.
Buc ha rebut crítiques de totes bandes.
Buc ha rebut crítiques de totes bandes.