.
Passant cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda,
seguim fent trucades en directe.
Ara mateix tenim al telèfon Joan González,
Sant Justenc i director del Festival Docs Barcelona.
Joan, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut a l'emissora municipal i al programa,
a la plaça Mireia, també.
Escolta, primer de tot, com estem?
Bé, bé.
De salut bé i de moral molt contents.
Sí.
Ara tenim ganes de saber haver aquest component afegit de felicitat.
Entenem que és pel Docs Barcelona, no?
Abans de res, suposo que tothom que ens està escoltant
ja sabrà què és aquest festival de pel·lícules documentals
amb un fil conductor, amb uns valors,
que també et voldrem preguntar,
però en el fons de la qüestió volíem saber una miqueta l'origen,
perquè crec que, si no vaig mal encaminada a Sant Just,
la part cultural de Sant Just té una miqueta a veure
amb aquest inici d'aquest Docs Barcelona.
Bé, sí, tot té un inici i ens preguntaríem a Dani i Eva.
En aquest cas, fa uns quants anys, jo formava part de l'equip
que portava el Cineclub Recerca a Sant Just,
que el que feia era justament això,
apropar les pel·lícules i els espectadors, no?
I va ser l'únic cineclub del qual vaig formar part,
estava portat amb ma mestra pel Salvador Joan,
i aquest va ser una mica el meu inici
amb posar en contacte pel·lícules i espectadors, sí.
I aquest any, però, hi ha una petita diferència, no?,
que és que els espectadors estan a casa,
no van a les sales de cinema,
això també té una doble dicotomia positiva i negativa, no?,
però en aquest cas crec que prèviament,
tot i que encara no ha acabat aquest festival,
queden tres dies,
esteu veient que tenen bons resultats.
La gent des de casa potser veu més pel·lícules i documentals.
Sí, la veritat és que sí que estem veient
que hi ha uns resultats millors.
La veritat és que pensàvem aquesta edició
prendre'ns com un laboratori,
perquè entràvem en un territori desconegut,
i quan entres en un territori desconegut
crec que s'ha de ser molt prudent,
i les primeres experiències esmolar les orelles
i els ulls ben oberts perquè n'aprendràs molt, no?
Per tant, anàvem sense gaires expectatives,
perquè no sabíem amb què podíem referenciar-nos,
però el resultat està sent boníssim.
El resultat està sent boníssim.
Suposo que en part també donat pel fet del confinament
i que hi ha més temps lliure,
però jo no m'imaginava que faríem
el que estem fent ara en termes d'espectadors, no?
està anant molt i molt i molt bé.
Això també ens en alegra,
òbviament la cultura al final no té portes, no?
Mai millor dit en aquest sentit.
I a més, en el vostre cas,
no sé si es va plantejar en algun moment
no fer aquesta 23a edició,
o al contrari, així com per exemple
cinemes locals com Cinebaix,
que van fer aquesta mostra de cinema,
la van fer també de forma digital,
van obrir aquesta nova sala 7,
que era la sala virtual,
i van decidir continuar també amb aquesta mostra,
amb aquest festival.
En el vostre cas,
no es va contemplar el fet de no fer-la
per no poder anar-hi presencialment?
No.
No, no.
Això mai va ser una opció de no fer-la.
Les opcions van ser endarrerir-ho cap al juliol
o a la tardor,
o fer-ho online.
I com vèiem que,
primer,
al juliol no veiem clar
si seria factible.
I a la tardor
tampoc veiem clar
si seria factible.
I a més a més,
en el cas que fos factible,
hi hauria molts esdeveniments
i per tant,
hi hauria com una sobredosi
d'esdeveniments, no?
I finalment,
per aquests motius
i també perquè era la millor manera
de protegir laboralment
el nostre equip,
vam decidir fer-ho online.
I està tenint una bona acabuda,
també deies,
per la part que la gent està a casa,
òbviament,
i que té molt més temps,
segurament,
o té la predisposició
a veure documentals.
En el cas d'aquesta edició,
heu obert
amb una pel·lícula documental
que realment crec que
no ha deixat a ningú igual.
Estic parlant de carta
des de Massange.
No sé si ho pronuncio bé.
Massange.
És una crítica molt dura
contra el règim xinxist.
què us va portar a decidir
a entrar
en aquest primer documental
que,
Déu-n'hi-do,
no sé si tothom
que ens escolta l'ha vist,
jo els animo a que ho facin,
aquest i molts altres documentals,
però aquest crec que va ser
obrir les portes,
com es diu,
entrar per la porta gran,
no?
la inauguració d'un festival
sempre és un moment especial,
és un moment de trobada,
és un moment d'intensitat,
són molts mesos de feina
que es talla la cinta
i es comença a fer la festa
dels documentals
i sempre tenim molta cura.
normalment ho fem
a la sala més gran
que hi ha a Barcelona,
és el cinema
de l'Ibao,
amb 1.200 seients,
però aquest any
no ho podíem fer allà
i vam,
bé,
hi havia de ser online.
Aleshores,
el ser online
vam dir,
molt bé,
online vol dir
pantalla més petita,
d'acord,
hi ha una pantalla
més petita
que fa ja 70 anys
que està funcionant
que es diu Televisió.
A més a més,
a Catalunya tenim la sort
que el canal públic
té un programa
de documentals
i vam dir,
escolta,
què us semblaria
fer que la pel·lícula inaugural
al es pogués veure
a través,
no únicament de Firmin,
sinó també
a través de TV3.
Aleshores,
els va entusiasmar
i van dir,
molt bé,
ja anirem,
ja tenim la televisió
i per tant
arribarem a molta gent.
Quina pel·lícula?
Normalment,
quan fem la inauguració
triem una pel·lícula
que sigui també social.
i que deixi
un bon bus de boca
perquè després
el que fem
és una cervesa
i fem una xerradeta,
és a dir,
hi ha una atmòsfera de festa.
Això presencialment,
no?
Això presencialment.
Però aquesta vegada
vaig pensar
que m'atreviria
a començar
amb aquesta pel·lícula
que en condicions normals
hauria estat més difícil
que hagués començat amb ella
perquè acaba la pel·lícula
d'una forma dura
i socialment
no ho hauria vist clar
però estant
cadascú a casa seva
vaig pensar
que sí que m'atrevia.
Els hi vam presentar
a TV3
perquè no podíem triar
qualsevol pel·lícula
també havia de tenir en compte
que la pel·lícula
es veuria per TV3
i per tant
seguir les regles
de la televisió.
se la van mirar
era una mica més arriscada
del que ells estan acostumats
a fer
però
els hi va
encantar
i aleshores
doncs això
la van fer
i és una pel·lícula
que ha narrat una història
increïble
és una de les preguntes
que li fan
el director
el Leon Lee
un canadenc
i diu
però aquesta història
és real
i efectivament sí
els documentals
sempre expliquen
històries reals
i és una
efectivament
és una pel·lícula
que el que fa
és fer veure
que la dissidència
a la Xina
és un tema
dur
i la pel·lícula
ho retrata
simplement.
No sé si
hagués estat presencial
haguéssiu
pogut escollir
aquesta
carta
des de massatge
o no hagués estat
aquesta
segurament?
Segurament
segurament
l'haguéssim tingut
a la secció
panorama
que és la secció
de pel·lícules
internacionals
de darrer moment
però
hagués estat
més difícil
que hagués estat
pel·lícula inaugural
perquè
jo recordo
jo vaig descobrir
la pel·lícula aquesta
a Budapest
en un festival
on estava de jurat
i recordo
que quan acaba
la projecció
només dues persones
vam aplaudir
perquè la gent
estava
tocada
i per tant
tu has de saber
quan programes
una pel·lícula
has de saber
quina reacció
provocaran el públic
i per tant
quan pots programar
segons quin tipus
de pel·lícules
i quan no
i quan pot ser inaugural
i quan no
etcètera
etcètera
vam aplicar
el coneixement
que tenim
la pel·lícula
és extraordinària
i ha guanyat
premis
d'ajudats
i de públic
arreu del món
i sabíem
que funcionaria
i sí
ha funcionat
no sé si teniu números
d'aquesta primera emissió
que es va fer
a través de TV3
de quanta gent
ha arribat
a aquesta pel·lícula
documental
264.000 persones
Déu-n'hi-do
que es diu
molt ràpid
és una porció
de la població
molt elevada
segurament això
en una sala
hauria estat impossible
segurament no
hauria estat possible
bàsicament
si hagués inaugurat
el cinema
arribau
haguessis digut
1.200
de 1.200 persones
a 264.000
doncs sí
és la força
de la televisió
la televisió
té aquesta força
podem veure
que hi ha coses
entre moltes cometes
positives
d'aquesta situació
entre altres
és poder arribar
també a més gent
a través de televisió
a través de plataformes
com filmin
has parlat també
dels diferents valors
després entrarem
una miqueta més en concret
però com escolliu
aquests documentals
quin procés hi ha
per escollir
les pel·lícules documentals
que formaran part
de totes les categories
com es fa el triatge
doncs
per un costat
tenim un equip
de programadors
per un altre costat
el nostre cap
de programadors
és un danès
el Tuistin Muller
que forma part
del circuit internacional
i tant ell
com altres persones
de l'equip
assisteixen a festivals
veuen pel·lícules
i per un altre costat
fem una convocatòria
fem una crida
a la qual ens arriben
aproximadament
unes 500 pel·lícules
de tot el món
i després aquest equip
de programadors
fa el filtratge
fa l'embut
i per últim
ens reunim
tres dies
en un hotel
i decidim
quines són les pel·lícules
que formaran part
del Tox Barcelona
és un procés
de selecció
simplement
és un procés llarg
que entenc perquè
si heu de visionar
tots aquests documentals
entenc que amb diferents
equips
i ja us distribueu
el temps
i les categories
això són moltes hores
de visionat
sí
són moltes hores
de visionar
sí
aproximadament
estarem
entre un mes
i mitjus
o dos mesos
fent aquesta selecció
fent el diferent procés
i a més
també les pel·lícules
no les ha de veure
només d'una sola persona
les han de veure
més d'una persona
per poder tenir
criteris diferents
és un procés
molt
molt
molt
molt
molt agraït
on descobreixes
moltes coses
i on tens la possibilitat
de poder
oferir una finestra
a les pel·lícules
perquè puguin ser vistes
pels espectadors
clar
gràcies a aquesta tria
també
després tenim aquesta varietat
he parlat només
d'aquesta pel·lícula documental
que és la que va obrir
però en total
quantes pel·lícules documentals
oferiu en aquesta 23a edició
són 36 pel·lícules
provenents
de 22 països
el panorama internacional
que vosaltres veieu
prèviament
abans de fer aquest filtratge
també l'oferiu
parlàvem d'aquests valors
què és el que intenteu
mostrar
podem dir
transmetre
ensenyar
compartir
a través d'aquestes
de totes aquestes
pel·lícules documentals
a la gent
que després accedeix
a les plataformes
i les veu
aviam
bàsicament
són dues coses
una
hi ha una pel·lícula per tu
hi ha una pel·lícula documental
per tu
que seria un element
i l'altra
és que a les pel·lícules
els demanem
un treball creatiu
un treball cinematogràfic
sigui el tema que sigui
que tractin
és a dir
totes les pel·lícules documentals
que es fan
totes
el 110%
estan plenes
de bona voluntat
i després hi ha aquelles
que tenen
un treball creatiu
cinematogràfic
al darrere
i altres que són
purament testimonials
i que els hi falta
aquest punt
sí
que poden ser
fantàstiques
i extraordinàries
per segons què
però per un festival de cinema
volem cinema
sí
volem que hi hagi
un treball cinematogràfic
acompanyant
cadascun dels temes
que tractin les pel·lícules
siguin el que sigui
i aquest treball cinematogràfic
lògicament
fet per directors
i directores
pot ser
absolutament divers
molt i molt divers
però que hi hagi
un plantejament cinematogràfic
darrere
sí
hi ha diferents categories
hi ha diferents seccions
no?
de pel·lícules documentals
se n'ha parlat molt
de
The High AI
o la
Intel·ligència Artificial
seria la traducció
és un dels documentals
que crec que més
més expectació
ha generat
no sé quina cabuda ha tingut
aquesta es va emetre
si no m'equivoco
a Filmin
no?
fa
una setmana
o es va publicar
ja a Filmin
no sé si sabeu
quina cabuda ha tingut
i aquest
Hi
Ai
Ai
Perdó
sí
és
ha tingut
diversos
milers
d'espectadors
crec que és la segona
o la tercera
més
més vista
i
suposo que això
ja t'ho dona
a l'ofici
ja
ja preveiem
que seria així
sí
ja preveiem
que seria una
de les pel·lícules
més
més vistes
d'aquesta edició
gairebé ha tingut
8.000 espectadors
que és una
bestiesa
és una barbaritat
és una barbaritat
i quan
i
i bueno
i sí
ja ha funcionat
molt bé
efectivament
clar
quan feu aquest triatge
no
aquestes 500
pel·lícules documentals
ja més o menys
podeu preveure
el fet de dir
segurament aquesta
serà de les més visionades
o clar
en aquest cas
com és un certamen
íntegrament en línia
potser no podíeu fer
aquestes previsions
però
sapiguem més o menys
per on aniria
una mica als trets
no
de quina seria
la pel·lícula documental
que més ressò tindria
sí
sí
sí
però no al 100%
és a dir
sí que saps
quines funcionaran
sí que saps
quines seran
més difícils
però afortunadament
afortunadament
ja
qui té
l'última paraula
és l'espectador
i sempre
ens sorprèn
no
i pel·lícules
que pensaves
ostres
aquesta no sé com
li anirà
bum
es dispara
i no sé
la veritat
és que
que sí
que hi ha una mica
d'olfacte
o d'olfacte
fruit de les edicions
i de l'ofici
però sempre hi ha sorpreses
sempre
sempre
per sort
clar
t'anava a fer una pregunta
que semblarà una miqueta
bàsica
però
i suposo que serà difícil
alhora
però per tancar
aquest bloc
de Docs Barcelona
amb quina pel·lícula documental
et quedaries tu
o quina va ser la que
d'alguna manera
et va impactar més
a l'hora de fer aquest visionat
i escollir-les
buah
pregunta difícil
és una pregunta
és una pregunta difícil
comprometedora
sí
em sap greu
aviam
jo crec que hi ha dues
que em van impressionar
una va ser
d'hipnotis
que explica
la relació
entre un hipnotitzador
la hipnosi
el poder polític
i el manteniment
en el poder
del primer ministre
a Finlàndia
que em va impressionar
també
per com
està sent narrada
sí
i l'altra
l'altra
l'altra va ser
Rajin front
de Tsunami
que és la visita
a una comunitat japonesa
que el 2011
va tenir
va patir
el Tsunami
i
i que té
una cosa
molt difícil
en una obra
cinematogràfica
que és
retratar
una atmosfera
retratar
l'invisible
i crec que
aquesta pel·lícula
retrata molt bé
un estat d'ànim
i quan una pel·lícula
retrata un estat d'ànim
a mi la veritat
sempre m'agrada molt
perquè és una cosa
molt difícil
d'aconseguir
hi ha pel·lícules
que el que fan
és seguir un personatge
i normalment
un personatge
que té força
que
que s'ha duït
amb el director
o directora
però retratar
un estat d'ànim
d'una societat
no és tan senzill
no és tan senzill
i aquesta em va impressionar
i em va agradar molt
sí
ens quedem amb aquestes dues
obviament
hi ha
totes les altres
que també animem a tothom
a que les pugui veure's
a film
a la plataforma
però
Rising from the Tsunami
i d'Hipnotist
serien potser
entre cometes
les escollides
també volia parlar
dels directors
i directores
no sé si hi ha
algun tipus de
o intenteu també
òbviament
que hi hagi una paritat
a l'hora d'escollir
pel·lícules documentals
dirigits
per directors
i directores
un tema cap d'alt
al segle XXI
doncs no
no hi ha paritat
són les pel·lícules
les que decideixen
quin percentatge hi ha
i què vol dir això
doncs que ja portem
molts anys
i per nosaltres
ja no és notícia
que la paritat
en el terreny documental
existeix
sí
i aquest any
no únicament la paritat
sinó que el 55%
de les pel·lícules
estan dirigides
per dones
però no és
una cosa
que anem a buscar
d'entrada
en absolut
nosaltres anem a buscar
bones pel·lícules
què passaria
home
passaria que si
tinguéssim una edició
on el 15%
de pel·lícules
fossin dirigides
per dones
aleshores
sí que entiendríem
però si el que fem
és seleccionar
pel·lícules
i després comprovar
que el 48
el 52
el 49
el 55%
estan dirigides
per dones
fantàstic
és a dir
segurament el gènere documental
és el gènere cinematogràfic
on
la paritat
és real
no cal forçar-la
no cal buscar-la
sinó que es dona
per se
per tant
per nosaltres
ha deixat de ser
una sorpresa
encara és un element
comunicatiu
però
ja fa anys
que
que això
és normalitat
no és una altra cosa
que normalitat
m'alegra saber
també que és una
que és una normalitat
passem ara
a un altre tema
que també neix
de Docs Barcelona
no
aquest documental
del mes
en aquest
o penja
no
també d'aquesta
d'aquesta
família
podríem dir
és aquesta projecció
de documentals
no
a unes 80 sales
més o menys
de tot el territori català
Sant Just
aquí a l'Ateneu de Sant Just
és una d'aquestes sales
en aquest cas
sí que s'ha decidit
posposar
aquestes noves estrenes
òbviament
ha anat vinculat
amb el fet
que no puguem
moure'ns
i sortir
aquest tipus
de zones
tancades
d'espais tancats
on l'aglomeració
de gent
és un número
més elevat
i que ara mateix
no se'ns permet
això
de moment
sí que està posposat
cap al setembre
d'aquest any
sí
sí
el documental
del mes
és la
perllongació
del DOCS Barcelona
al llarg de l'any
no és ni més ni menys
que això
i a més a més
Sant Just
forma part
de les tres
capitals del món
amb el qual
va començar
el projecte
era Manresa
Barcelona
i Sant Just
i van començar
així
en tres
localitats
i ara estem
a 70
i ara
al setembre
setembre
octubre
començarem
no perdó
no començarem
reprendrem
l'activitat
a Xile
amb 12 o 13
sales més
en allà
i efectivament
ara
hem posposat
fins al setembre
veurem
com van les coses
però
a Sant Just
s'ha produït
una cosa
molt simpàtica
i per mi
molt interessant
que és que
no van poder
projectar
l'última pel·lícula
que era
que era
que era
que era
que era
que era
que era
que era
que era
que era
que era
que era
i
i el que van fer
va ser donar
la possibilitat
a les sales
que repartissin
codis
perquè els seus
usuaris
la poguessin veure
online
i Sant Just
va ser una localitat
que
si aproximadament
van entre 30
i 50 persones
online
la van veure
150
amb la qual cosa
van dir
ostres
és a dir
que
que l'online
és molt més
complar bé
és la possibilitat
de veure la pel·lícula
que et ve de gust
però en el moment
que tu pots
o que et ve de gust
també
i ha estat una lliçó
molt interessant
i jo crec
que ara estem aprenent molt
i que
en el futur
sigui el setembre
o sigui la pròxima edició
del Docs Barcelona
aplicarem
moltes coses
que estem aprenent ara
de forma
perquè ens hi hem trobat
no perquè estiguéssim
buscant-ho estratègicament
sinó
ens hi hem trobat
i hem vist
que hi ha respostes
molt positives
segons quins plantejaments
aquest de l'online
a Sant Just
ha sigut una sorpresa
per tot l'equip
això
hem d'escoltar la realitat
i veure què ens diu
i prendre nota
M'agrada perquè
t'anava a fer també
la pregunta
d'aquest futur
del Docs Barcelona
si també el veieu
a les plataformes digitals
és indiscutible
que la resposta
és que sí
que pot coexistir
amb la presència
de gent a sales
estic parlant
del proper festival
que seria el 2021
és una coexistència
perfecta
podríem dir
Sí
jo crec que
jo crec que això
arribarà a passar
així
ja no
com a alternativa
a no poder-ho fer
presencialment
sinó com a segona
finestra del festival
jo crec que
els números
que estem veient
i que fins que no
acabi el festival
no volem compartir
perquè volem
arribar fins al final
però els números
que estem veient
ens està dient
que aquí
hi ha una força
molt gran
a més a més
també es produeix
un altre fet
i és que
el fet de fer-ho online
ens ha permès
arribar a tot l'estat
i això també
és un efecte multiplicador
bé
en aquest moment
no únicament
el Docs Barcelona
nosaltres estem en contacte
amb la gent de Múnich
amb la gent de Copenhague
amb la gent de Trescelonica
amb la gent d'Amsterdam
és a dir
amb els grans festivals
del món
veient com
quin impacte té això
quines regles del joc
ens establim entre nosaltres
i com
integrem l'online
en la
en la programació
dels festivals
sapiguent
que hi haurà
festivals que no voldran
anar
online
ni com a plan B
ni com a segona finestra
i d'altres
que sí que voldrem anar
i bueno
és un procés
molt molt interessant
que esperem
que
que beneficiu
un dels nostres objectius
que és
apropar els documentals
als espectadors
als ciutadans
crec que queda
queda més cap al pable
que aquesta relació
aquesta coexistència
entre sales
presencials
i sales
virtuals
no?
segurament serà
algú
algú que quedarà
no?
en la societat
espero que segueixi
anant
igual o millor
la propera
la propera edició
encara ens queden
uns dies
de pel·lícules documentals
que podrem veure
a la plataforma
a la plataforma
Filmin
Joan
Sí, exacte
Filmin
Joan, moltes gràcies
per haver-nos atès
que sabem que també
vas de bòlit
gràcies per aquesta estona
i també amb una abraçada
des de l'emissora
Joan?
Ara
Ai, t'hem perdut ara
Sembla que just al final
ens hem pogut acomiadar
d'ell
no sé si ha sigut un tema
tècnic
Joan, no sé si ens escoltes
encara
Doncs no, sembla que
Sí, sí, sí
Ah, sí?
Val
Sí, sí, sí
és que hi ha hagut un moment
que ha desaparegut el senyal
i ha tornat
Just ens estàvem
acomiadant de tu
i que ara no ens podrem
acomiadar en directe
no en persona
però en directe
Deia que moltes gràcies
per dedicar-nos
aquesta estoneta
que sabem que vas
molt de bòlit
i que desitgem
que tingueu
molts èxits
aquesta
i la propera edició
del Docs Barcelona
Moltes gràcies
Sí
Estem molt contents
La veritat és que
estem molt, molt contents
i espero que
pels espectadors
també hagi estat
una bona experiència
I tant, segur que sí
Moltes gràcies Joan
i una abraçada
Moltes gràcies
Adéu
Adéu, bona tarda
She unies you
Just to please you
She's got their
David's eyes
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
és que
jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú per aquesta
No, no, no
Som una bona colla
I tant
Passigolla
Passigolla
Ui, ui, ui
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio Desver
Un lloc de tots
i per tots
Efectivament
T'encoentres mal o algo
Socorro!
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Un lloc de tots