.
Doncs bé, tal com us havíem anunciat,
ara sí que ha arribat el moment de parlar amb el Carles Sánchez,
que el tenim a l'estudi.
Carles, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, ben tornat al programa, també en persona,
que feia temps que no ens vèiem amb això del Covid,
és un rotllo, la veritat.
Sí.
Et tenim a tu aquí en persona presencialment
i tenim també la Maria al telèfon.
Maria Elis, ens escoltes bé?
Ai, espera, que no li he pujat el micròfon.
Ara sí, Maria, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Benvinguda també a l'emissora, a Ràdio d'Esvern,
tot i que tinguem a tu via telefònica.
Som aquí també amb el Carles, que també et saluda, Carles.
Hola, Maria Elis, bones.
Hola, gràcies.
És una mica estrany, això de parlar amb una persona que sí que veus
i l'altra la tenim al telèfon, però vaja, almenys podem estar els tres.
Abans de res, faig una breu presentació, si us sembla.
Carles, a tu et coneixem més, però per si de cas ets el coordinador del projecte de l'entitat
amb vici sense edat aquí al municipi, gràcies, o amants de Sant Jus Solidari,
entre d'altres, l'Ajuntament també, òbviament.
I a la Maria Elis, que la tenim al telèfon, ella és sòcia, fundadora i també coordinadora de l'entitat a Barcelona,
que va ser una de les primeres, no?, a tota Europa, Maria Elis?
Bé, a tota Europa no tant, però sí a Espanya, sí que a l'estat espanyol nosaltres i Barcelona i Sant Sebastià
van ser les dues primeres ciutats que van portar els tres cicles per primera vegada,
perquè els fundadors originals estan a Copenhague.
Sí, ens ho va explicar una mica el primer dia el Carles, quan van aterrar aquí,
quan van frenar les rodes aquí a Sant Jus també.
Avui tenim els dos aquí, el Maria per telèfon i el Carles aquí, com deia,
perquè hem de parlar d'aquesta primera gran pedalada,
si algú vol buscar informació també, amb l'etiqueta, el hashtag La Gran Pedalada,
s'estan publicant un munt de tuits, no?, també en aquesta xarxa.
I l'objectiu, per resumir-ho, seria recaptar fons contra aquesta soledat no volguda,
que també l'entitat en si, no?, lluita una mica contra aquesta soledat no volguda
de les persones, ja siguin discapacitats o persones majors d'edat.
Carles, si et sembla, tu explica'ns una mica d'on va sorgir aquesta idea
o com heu anat a parar aquesta primera gran pedalada virtual, val a dir.
Sí, doncs mira, bueno, des de l'Associació En Vici Sense Edat,
que és la que pertanyo i també a la Maria Elisa,
bé, aquesta associació es va crear a l'octubre del 2019
per poder fomentar que creixin nous capítols arreu del territori, no?,
com ha passat a Sant Jus, com va passar a Primer Barcelona,
com ha passat a Terrassa,
i aleshores, bé, aquesta associació es va crear
per poder fomentar això
i ja des d'un principi es va pensar que cada any voldríem fer un acte, no?,
un acte que volgués que fos de l'entitat,
que pogués donar visualització a aquest problema
que és molt greu a la nostra societat, no?
Aquesta soledat no volguda, no desitjada, no?
Exacte, i al final és el leitmotiv de l'associació
per fomentar els capítols
i de cadascú que estem a cada capítol, no?
I bé, fruit de la pandèmia,
doncs es va estar pensant la manera de fer-ho
i fruit de la pandèmia, no,
teníem pensat la manera de fer-ho,
però fruit de la pandèmia, doncs,
es va decidir fer-ho en aquest format, no?
Havia de ser presencial, entenc, no?, en un inici?
Sí, i també tenim diverses idees,
que és, doncs, fer trobades de voluntariats
i potser fer excursions als diferents capítols
que puguin haver-hi, de fet, teníem previst
que tot el voluntariat de Barcelona
vingués aquí a Sant Lluís, obrir les escoles,
fer una festa, una trobada de voluntariat,
i bé, tot, hi ha moltes coses pensades,
però ja sabem el que passa.
Ja ho podrem fer en un futur, no?
I tant.
És a dir, això ho teniu.
Exacte.
Però aquesta sí que és molt important
perquè volem establir-ho ja,
volem que la societat vegi
i sigui conscient d'aquest problema
i aleshores s'ha organitzat d'aquesta manera
per fer-ho, no?
I bé, Marilisa, explica, tu també, va.
Sí, anava a dir, tot teu, Marilisa.
El qual, el Carles sempre ho explica molt bé, eh?
Jo estic molt tranquil·la quan el convideu.
Però sí, sí, és tal qual.
Originalment volíem fer-ho com una pedalada, no?
Totes juntes, totes plegades,
anem des de Barcelona fins a Sant Just,
i, bueno, va vindre la segona onada
i vam pensar que potser no era el més indicat.
fer una convocatòria presencial
i aleshores tenim uns àmics
que em van ajudar una mica
a organitzar-ho d'aquesta manera.
I bàsicament es tracta d'això,
que cadascuna des de la seva ciutat,
des de la seva localitat,
des del seu poble, la plaça, el que sigui,
s'animi els dies 13 i 14 de març
i surti a fer una passejada.
Li diem la gran pedalada
perquè volem donar visibilitat
al col·lectiu de la gent gran
dintre del món dels ciclistes,
per dir-ho d'alguna manera,
però també es pot caminar,
es pot córrer, es pot nedar...
O sigui, qualsevol tipus d'activitat física,
a l'aire lliure, individual
o en petits grups,
que es facin durant el 13-14,
es registren mitjançant una app
i això ja són quilòmetres de gran pedalada
que farem en aquest format virtual
i que ja potser seran la fita
per batre l'any que ve, no?
Quan ja no podem fer presencial,
podem dir, bueno, hem de fer tants quilòmetres
per no perdre la marca inicial.
Però la idea és aquesta, no?
O sigui, cadascuna es compra el seu dorsal
i amb la compra del dorsal,
que és una...
Bé, el dorsal és una qüestió virtual,
òbviament, però, bueno,
és com la típica compra dorsal,
amb això ja fas l'aportació...
Però cadascú, igualment, té el número,
que estic veient també que al Twitter
d'en Bici sense Dats,
cadascú està publicant el seu número de cursa...
Sí, exactament.
O sigui, funciona igual que una cursa,
el que passa és que, bueno, tot és virtual.
I igual que una cursa solidària,
en el moment de compra del dorsal
és que fas la teva aportació,
que és totalment voluntària.
A partir d'un euro,
qualsevol aportació serà benvinguda
i amb aquests fons continuarem
la nostra feina,
que la venim fent ja des del 2016,
encara que l'associació és del 2019,
diguem-ne que des del 2016
que estem pedalant
i que de mica en mica anem creixent.
Vam començar amb un tricicle a Barcelona,
un tricicle de Prèsec,
i ara ja tenim cinc a Barcelona,
a Sant Just ja estan a punt
de tindre el tercer,
a Terrassa tenen un altre,
i n'hi ha quatre o cinc ciutats més
que estan a punt, a punt,
de comprar-se el seu tricicle,
de Caranogers, Mataró,
Cardedeu,
la Pla d'Urgel,
Castell de Fels també,
o sigui que això,
potser aquest any 2021
serà bastant gran.
I amb aquest esforç que estem fent,
li volem donar visibilitat
a la soledad no volguda,
però també a la feina que fem
i guanyar força,
perquè ens hi ve un 2021
amb molta demanda,
amb molta demanda d'aquest servei,
perquè després de tots aquests mesos
de confinament la gent té moltes ganes
de reconectar i de sortir
i tenim molta feina per endavant.
Perquè aquests diners que recaptareu
de la gran pedalada,
el pròxim 13-14 de març,
cap a on aniran destinats,
exactament?
Bé, aniran destinats a continuar
fent la feina que estem fent,
perquè ara mateix les fem,
o sigui, aquestes passejades que oferim
en els tricicles,
les oferim totalment gratuïtes,
però, clar, òbviament,
tot això comporta una sèrie de despeses
que, bueno, en part les subvencionen
els ajuntaments o entitats,
com, bueno, en el cas de Sant Just,
està Sant Just Solidari,
i també l'Ajuntament,
i aquí a Barcelona,
l'Ajuntament de Barcelona.
Però, clar,
necessitem encara més impuls econòmic
per poder créixer,
perquè ara mateix estem en un punt
que, bueno, hi ha molta demanda,
veiem que va la demanda,
però, clar, ens calen recursos per créixer.
I, aleshores, hem decidit
que la pedalada fos una pedalada solidària,
ja et dic, que a partir d'un euro, eh,
que la idea és una mica també
donar visibilitat.
No és l'objectiu principal
recaptar diners,
sinó l'objectiu principal
és donar visibilitat
a tota aquesta problemàtica
i a tota la feina que volem fer
o que estem fent
per combatre la solidaritat no valguda
i també promoure l'envelliment actiu
i, bueno, un estil de vida saludable, etcètera.
Us heu marcat algun objectiu,
Carles, també t'ho pregunto a tu,
us heu marcat algun objectiu,
diguéssim, econòmic per, no sé,
o per assolir,
o alguna fita, diguéssim, on arribar,
o que vagi...
Havíem parlat de fita de quilòmetres,
perquè al final la cursa no és competitiva, no?
La cursa és competitiva amb nosaltres mateixos
per l'any que ve intentar fer més quilòmetres, no?
Però no havíem parlat de fita de quilòmetres.
Quants quilòmetres voleu que la gent sumi?
Doncs, bé...
Cents? Mil?
Jo, bueno, no sé,
havíem pensat, doncs, jo què sé,
doncs, bé bé, mínim 2.000,
o 2.000 quilòmetres mínim,
però jo crec que ho assolirem més.
Perquè cada persona pot córrer un màxim de 5 quilòmetres,
córrer, caminar, nedar...
No, no hi ha màxim.
No hi ha màxim.
Li comptabilitzarà el mínim que es demana,
que són 5 quilòmetres corrent o 5 en bicicleta,
o un quilòmetre caminant.
Això és el mínim.
Això és el mínim.
A partir d'aquí tot suma.
Llavors, la idea és aquesta, no?,
que aprofitis si has de fer esport
o si fas una petita sortida en grup,
com ja s'estan fent,
i activis l'aplicació, que és gratuïta,
l'estàvia,
busques allà,
sortint com un club,
i llavors aquell dia ho registres.
I aleshores tot això sumarà, no?
I, sobretot, és important després,
doncs, si la gent s'anima,
com ho està fent ara, no?,
per la visibilitat,
sobretot és el que comentava Maria Elisa,
busquem la visibilitat,
doncs que després faci fotos
i ho pengi a les xarxes, no?,
ho pot fer amb qualsevol xarxa
que utilitzis perquè està a tot arreu,
i els hashtags són
juntes per la...
Jo aquí estic veient
Avancem Juntes és una, pot ser,
i la Gran Pedalada, no?, també.
És una Pedalada.
És molt important,
és molt important aquesta tasca
que la gent després faci les fotos
i les publiqui,
perquè us ajudarà.
Perquè us costa tenir visibilitat
en aquest aspecte?
És a dir, us està costant o no?
La gent està responent força bé?
És el que comentava Maria Elisa,
hi ha molta feina darrere,
clar, està una companya que és la Guadalupe,
però, clar, és que hi ha tanta feina darrere
que s'està fent sense mitjans,
que estem molt contents amb el que estem assolint,
no?, però sí que a les xarxes
comença a haver visibilitat, és cert,
no?, però costa molt.
Costa molt tot,
la dedicació,
a més, pensa això, no?,
que us estem parlant de l'associació,
però, a part,
doncs jo coordino aquí a Sant Jus el projecte,
Maria Elisa el coordina a Barcelona,
una companya que és la Marta Terrassa,
i, clar, vam crear l'associació per això que està,
que ha començat amb Maria Elisa també,
no?, que ara mateix han hagut cinc ciutats
i pobles que han fet una formació amb nosaltres
per buscar, per tenir les eines,
per anar al seu poble,
com hem fet aquí a Sant Jus
i com va fer la Maria Elisa a Barcelona,
per buscar entitat,
per buscar suport econòmic.
Portar-ho, no?,
per anar creixent, clar.
És que és el que volem,
perquè veiem que ajudar molt
i que és molt necessari, no?,
i per això la cursa,
la cursa és,
primer, visibilitat d'aquest problema a la societat
i després, doncs,
poder agafar fons econòmiques
perquè anem bastant justets
en aquest sentit.
Aprofito també que tenim la Maria Elisa al telèfon
per preguntar-li si va ser molt complicat
obrir o presentar
o donar-li cara
aquest projecte a Barcelona.
Com va ser això?
Barcelona té,
l'Ajuntament té un programa general de subvencions
i aleshores ens van presentar com un mes,
diguem-ne.
Hi ha molta gent que fa coses,
que fa coses molt interessants
i molt adients i molt necessàries
i nosaltres vam presentar això
com un projecte de prova pilot.
I va començar a ser una cosa molt, molt modesta,
molt petita,
amb un pressupost molt petit,
deu setmanes de prova i tal,
però amb això,
amb aquesta petita,
petita iniciativa,
ja de seguida
vam captar l'atenció.
Vam captar l'atenció
de l'Ajuntament,
del Departament de Promoció
de la gent gran
i de les persones
que ho experimentaven,
perquè al principi pensàvem
que serà molt difícil
aconseguir els voluntaris
i els voluntaris
vam aconseguir moltíssimes,
moltíssimes persones
de seguida
es van apuntar,
almenys un bon grapat de persones
que ens van ajudar
en la primera prova pilot
i el que costava més aviat
era la gent gran.
perquè potser no,
o sigui,
això no és Copenhague,
no?,
en aquest sentit
que no tothom
està tan assabentat
d'anar en bicicleta
pels carrers
i molt menys
la gent gran.
Al principi
era com
molta feina
de donar-nos a conèixer,
donar-nos a conèixer.
Ara,
diguem-ne que dintre
del món de la gent gran,
sobretot a nivell
d'equipaments municipals,
cada cop ens coneixen més,
però, clar,
gent gran a Barcelona
i a Catalunya entera
hi ha moltíssima,
aquí encara no arribem,
perquè estan a casa seva,
no és fàcil,
no?,
i per això
que vam crear l'associació
pensant,
bueno,
hem de buscar la manera
de créixer,
de no ser quatre persones
motivades,
sinó de ser un grup gran,
de tindre una base social
forta,
per poder anar
a mica en mica
arribant més enllà
i, bueno,
sí,
al principi,
no sé,
no sé si dir-te
si va ser dur o no,
perquè jo crec
que és un projecte
que de seguida
que el veus
i l'experimentes
ja convences,
¿sabes?
O sigui,
que és més
una feina de formigueta,
no?,
d'anar fent,
d'anar fent,
d'anar fent,
però,
però quan arribes,
doncs,
les portes se t'obren,
no,
no ens ha costat,
no s'ha costat,
per exemple,
tornar als jocs
o continuar
o la demanda
cada cop creix més
i la veritat és que
molt gratificant.
Ara,
per exemple,
la darrera formació
que vam fer a Barcelona
es van apuntar
35 persones.
Mira,
justament,
ho estava mirant,
t'anava a comentar,
aquí Sant Just també
a poc a poc s'ha anat creixent,
també amb l'Institut de Sant Just,
que també han sortit joves voluntaris,
i ara a Barcelona també 35 persones voluntàries més,
Déu-n'hi-do.
Noves,
però ja tenim 80,
i el darrer curs que vam fer a Barcelona,
una persona de Sant Just que no va arribar aquí la va fer allà,
i mira,
aquest diumenge em queda per fer la pràctica,
i ja és voluntari nostra,
però és que el que vam fer a Sant Just el gener,
tres persones han anat a Barcelona.
Aquesta és la força que volem,
que cada capítol està tots lligats
i tots poder anar amb una
i complementar-nos i aportar i ajudar-nos,
aquesta és la idea.
Sou tots formigues d'un mateix formigal, no?
Sí,
o com deia la Maria Elisa,
unes boges que ens vam també ajuntar,
però bueno,
per sort hi ha moltes boges pel món.
Diuen que sort de la bogeria
per tirar endavant projectes,
com per exemple aquest,
si no,
potser no estaríem parlant ara mateix.
Sí que és veritat que,
tal com deia també la Maria Elisa,
les persones que treballeu en aquest projecte,
com tu, Carles,
des del primer dia ens has mostrat una part
molt altruista,
però molt natural,
és a dir,
sembla que és el vostre denominador comú,
a la Maria Elisa també se li nota
quan parla del projecte,
que no és com si fos el vostre fill,
gairebé,
vull dir,
ho feu amb tota la voluntat del món,
no?
Sí,
és que ens vam trobar,
jo vaig anar a fer-me voluntari a Barcelona
i vaig estar fent el voluntariet allà,
com d'altres companyes,
i moltes ens hem adonat d'això,
no?
Dic,
hòstia,
això ajuda molt.
És que enganxa,
enganxa.
Enganxa molt.
Jo aquest matí he estat,
perquè nosaltres havíem aturat
les passejades aquests mesos,
perquè bueno,
estàvem amb mil històries,
i aquest matí que he tornat
a veure, no?,
a la gent gran,
quan puja el tricicle,
les reaccions que tenen,
i bueno,
tornes a casa amb un subidon
i vols més,
i t'entra l'ambició, no?
Encara vull més gent,
vull més gent.
Clar,
t'entra l'ambició
perquè veus també
que pel voluntari
és molt gratificant.
A part que estàs fent
una acció solidària
que t'ajuda,
ostres,
és una activitat xula.
I aleshores t'adones
que potser és relativament fàcil,
trobar persones
que quan ho provin
s'enganxin, no?
La prova de tens aquí,
Sant Jus,
som 50 ja,
amb tota la pandèmia, eh?
50 persones,
estem al·lucinats,
estem molt contents.
És que és una fórmula
que funciona,
és un acompanyament agradable,
que produeix beneficis
a tothom.
I aleshores és un guing-guing,
sempre.
I sí,
sí,
estem,
el Carles,
som un grapat,
eh?,
de gent així com el Carles,
jo,
també està la Marta Terrassa,
està l'Àlex de Granogel,
està,
bueno,
amunt cada tant
David i Míriam,
i tots estem boges,
sí.
I l'Àlex.
Bocs.
Home,
parlant de números
i per anar acabant,
aquí a Sant Jús,
més o menys,
les estadístiques
aquest passat 2020,
tot i la pandèmia
i tot i la situació
que tots coneixem,
no cal recordar-la,
a Carles,
heu arribat a fer 134 sortides.
Sí, sí.
Heu passejat a gairebé
210 persones, no?
Sí, sí, sí.
171 hores de passeig,
en total.
Això aquí a Sant Jús.
Nosaltres som més petits
i també la geografia
tampoc no ajuda massa
i tenim potser
recorreguts més curts, no?
Però Déu n'hi do.
Déu n'hi do.
I amb la pandèmia
i sense anar als equipaments,
bàsicament.
Això està t'era,
havia particulars, no?
Entenc.
Sí que hem anat particulars
i a les Proceat,
a l'ocupacional.
Sí, sí,
està claríssim.
Clar,
si suméssim també
al mil·lenari
o altres residències.
Clar,
al mil·lenari és tant
perquè no és residència,
són pisos
i llavors ells
se poden apuntar.
És una altra categoria, diguéssim.
Però les residències
ja ho saben,
ja hem anat a visitar-les a totes
i mira,
avui,
aquest matí,
per exemple,
he parlat
amb els centres Proceat,
no amb el d'ocupacional,
sinó amb el d'educació,
amb els nanos
i ens han dit
que al setembre
volen començar
també amb nosaltres,
o sigui que
per això
feina hi ha
i,
ostres,
i gent que ajuda també.
Però és que a més,
aquí tenim el repte
dels particulars,
que és una mica bogeria,
no?
Ara comencem també
la setmana que ve,
però això implica ara
anar trucant a totes les persones,
si li va bé a vostè
fer la passejada
i, bueno...
És clar,
és una feina de contacte personal
i és molt bèstia.
És molt bèstia.
100%.
Però,
però clar,
tu saps la felicitat
i el que els ajuda,
i tenim casos ja aquí
molt macos,
tenim una persona
que viu al barri nord,
que és una persona
que està perfectament,
va quedar-hi al mercat,
però la pobreta
ens va veure un dia,
ens va dir si podia anar de passeig,
perquè se sent molt sola,
van morir les fills,
se sent molt sola,
té un net que l'estima en bogeria
i ve un cop a la setmana
a veure-la,
però...
I vam començar a fer passejades
amb elles
i és que, clar...
I a més és que aprens,
t'explica,
em porta aquí tota la vida.
Clar, clar,
descobriràs els indrets del poble
segur perquè t'explica
mira, jo aquí de petita
feia això, no?
Aquí hi havia aquesta altra cosa.
I clar,
tu veus,
bueno, no ho sé,
omple molt, no?
I el voluntariat
està molt bé,
està content
i ara, doncs,
també nosaltres
comencem la setmana que ve
en particulars.
Sí que tenim el hàndicap aquest,
no?,
que el voluntariat
té molta paciència
perquè els dic
mireu,
us reserveu, no?
Ells en passen,
reserveu-vos
dos,
doncs fent les passejades
d'on a un,
però molts dies
igual s'anulen
perquè aquella persona no pot,
perquè el que et dic, no?
O el temps, no?
Igual no acompanya,
el que sigui.
O per això,
o quan vas a un equipament
és més fàcil
perquè l'equipament
s'encarrega
que si no pot venir
una persona
que ho tenia precisament
o una altra, no?
Però, com diu la Maria Elisa,
anirem,
quan vagi passant tot això,
anirem cap endavant
i encara més.
Abans de saltar un altre cop
a la Maria Elisa,
ja per anar acabant,
també,
Carles,
si no vaig mal encaminada,
també participareu,
ajudareu, no?,
aquestes persones majors
de 80 anys
que es vagin a vacunar
al centre cívic
les tovalloles
a Sant Feliu.
Tot bé?
Sí?
Sí,
a l'Ajuntament
ho va...
És a dir,
des d'aquí a Sant Just
fins a Sant Feliu, no?
A l'Ajuntament,
sí,
ens va posar en compte
amb nosaltres,
ens ho va proposar,
vam dir que
ens semblava una idea
fantàstica,
però ho hem de coordinar
perquè no sabem...
Des de Sant Just Solidari
també s'ho hem mirat
i la Junta Directiva
va dir que està molt bé
i que, clar,
que per això estem
i per ajudar
i que fantàstic.
Al Voluntariat
també tenim un grup
i ho van comentar
així per damunt
i tothom va,
clar,
que sí,
encantat.
L'únic que ara ens queda
és quadrar com fer-ho
perquè, clar,
potser el Departament
dona un horari
i, clar,
no tenim...
Clar,
nosaltres hem fet
ja les graelles
pel mes de març
i hem reservat
cada dia
de 11 a 1
i a la tarda
de 4 a 6,
no?
A veure si...
Clar,
hem de saber
la casuística,
però la ruta
ja l'hem vist,
ja l'hem vist on està.
Sí,
t'anava a preguntar
perquè d'aquí a Sant Feliu,
a veure...
Sí,
però ja la tenim
perquè a més
és el barri,
és el de sota de Mas Lluï,
el de la salut,
es diu,
però, bueno...
Hi ha bones pujades
d'aquí allà,
eh?
I baixades,
clar,
de l'altra ruta.
Sí, bueno, però ja la tenim
la ruta per on...
Sí,
baixarem per carretera real
pel carril bici
i aleshores
triarem per la Rambla
Marquesa Castellbell
i ja donarem
allà.
però ens falta això,
una reunió
amb l'Ajuntament
per acabar de quadrar-ho.
Per quadrar-ho.
Tant de bo
amb tu que és a mi
pogués venir amb vosaltres
també,
que em portéssiu
al centre cívica
a vacunar-me.
Maria Elisa,
acabem també parlant amb tu,
parlàvem també amb el Carles
del tema d'aquests números
de les passejades,
de quanta gent han portat
per saber també
el capítol a Barcelona,
no?
Com ho heu...
Bueno,
quins números teniu,
si és que tenim una mica
les estadístiques
d'aquest 2020,
tot i la pandèmia
i tot i la situació.
òbviament el 2020
hem fet moltes menys
passejades
de les que veníem fent,
òbviament,
perquè els mesos,
els millors mesos
són els de primavera
i estaven totes
tancades a casa,
no hi havia manera
de sortir,
però en el moment
que va començar
la desescalada
ja nosaltres
tornàvem al carrer
i, bueno,
vam exprimir,
no?,
els quatre mesos
que,
o, bueno,
el que ens va deixar,
no?,
la situació
i al final
hem aconseguit
fer unes 300 passejades
que no està gens malament
per el temps
que hem pogut.
Normalment,
en les tres cicles
van dues persones,
però, clar,
hem de mantenir
les distàncies i tal
i per això
hem pogut sortir
només amb una persona
per tres cicles.
Alguna vegada
sortien dues
perquè eren parella,
perquè era unitat
de convivència,
per tant,
persones
de les 300 passejades
potser,
bueno,
al final
han sigut
potser uns 400,
però no moltes més
per això,
per el tema
de les distàncies.
Però, bueno,
vam fer un Nadal
preciós,
cada dia sortíem
a veure les junts
de Nadal
i bé,
i ara ja hem tornat
en ple hivern,
que normalment
no fem
massa activitat
a l'hivern,
però, clar,
la gent
necessita sortir,
necessita passejar
i això
les està venint
molt, molt bé.
Avui hem tingut reunió
amb les residències,
les residències
que ja estan vacunades
volen començar
quan abans millor,
perquè hem de recuperar
el temps
que no han pogut sortir.
Clar.
No estem tan lluny,
eh, Carles,
d'aquestes xifres,
no?,
de fer aquestes
400 passejades
aquí a Sant Just.
Quan ens descuidem
el Carles
en passarà.
No, no, seguríssim.
L'enventa que porta
Maria Elisa,
mare meva.
Però,
pensa que les que t'ha
de ser de l'any.
Si s'ha comprat un tricicle
més bons que els nostres.
Ho veus?
Ho veus?
No, però,
no és que siguin més bons,
és que aquí a Sant Just
és que l'orografia que tenim,
que és que no arribem, eh?
És que tot és més car
i ha d'estar tota a l'alçada,
Maria Elisa.
Pujar, clar, clar.
Pujar el canigó.
Sí, no, aquí tenim uns carrers
que, a veure,
val més pujar també
Déu-n'hi-do a Barcelona, eh?
Però, vaja, aquí
crec que el superem, eh?
És un problemet amb això, eh?
Això és una mica com Lisboa,
salvar les distàncies.
Sí, sí.
Maria Elisa,
gràcies per atendre'ns avui,
un plaer conèixer també
i escoltar aquestes paraules
del capítol de Barcelona.
I, Carles,
també, de nou,
gràcies per passar per aquí
pel programa.
Ja sabeu que
sempre us obrirem els micròfons
per parlar d'aquest tema
i d'una difusió.
I que vagi molt bé
aquesta pedalada.
Faig un últim recordatori
que encara poden apuntar-se.
De fet, tenen temps,
encara hi ha 10 dies, no?,
que es poden apuntar.
Sí, sí.
Fins el divendres 12
es poden apuntar.
I l'activitat serà
entre dissabte, 13
i diumenge, 14.
Això mateix.
És el matí
al diumenge al vespre.
Vinga, va,
que segur que
poden moure una mica el cul,
sortir de casa
i fer...
encara que sigui anar
a comprar el pas 5 vegades,
ja fan aquest quilòmetre i mig, segurament.
Més informació també al web,
al vostre web,
amb bicisenseedat.cat.
Espero que vagi molt bé
aquesta pedalada,
que sumeu molts quilòmetres.
Carles, Maria Elisa,
moltes gràcies als dos
i fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres.
A vosaltres per, bueno,
també per ajudar-nos
a la difusió
i amb el projecte.
Que vagi molt bé.
Endavant, clar que sí.
Adeu, Maria Elisa.
Adeu.
Adeu, bona tarda.
Adeu, bona tarda.
Adeu, bona tarda.
ane.
Adeu, bona tarda.
Fins demà!