.
Doncs ara sí que tenim amb nosaltres l'Antoni Jalong.
Antoni, bona tarda.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda, molt benvingut a Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies.
I benvingut també a la plaça Mireia, al magazín d'aquesta tarda.
Gràcies per venir fins aquí.
Ja sé que avui, a més, tens un aconteixement tot seguit.
Sí, ara...
I t'ha anat bé, també.
Sí, anirà tot més o menys lligat.
A dos quarts de vuit presentarem el llibre
100 pioneres catalanes aquí a Cal Llibreter
i suposo que no em perdré.
Home, no, d'aquí allà tens res, eh?
Tens dos carrers i si m'apures, res, no te perdo.
No, però em perdo fàcilment.
Sí?
Tinc un sentit de l'orientació regular
i amb els dispositius electrònics no els acabo d'entendre.
Tampoc no te n'en surts?
No.
Home, però...
No tenia malament el sentit de l'orientació,
però amb els dispositius electrònics em perdo més que abans.
Sí?
Sí.
No t'ajuden, eh?
Al contrari.
No ho tinc fàcil.
Les tecnologies de vegades no ajuden.
Tu mateix ho has dit, 100 catalanes pioneres
és aquest llibre de Vient Edicions que avui presentes
i ja l'has presentat anteriorment en altres pobles,
en altres municipis.
Comentàvem també fora de micròfons
que demà també vas a Catalunya Ràdio.
Mare de Déu, això és com el teu fill, no?
Anar-lo presentant en societat.
Bé, no hi ha res que no es vengui si no el vas a vendre.
Vull dir, això ho tinc claríssim.
I si fas un llibre és perquè després decidis un temps
a poder-lo explicar,
a tenir contacte amb els lectors,
que és molt agradable.
I avui aquí a Sant Jus serà la setena presentació
d'aquest llibre en dues setmanes,
cosa que no està mal.
Déu-n'hi-do, en dues setmanes, eh?
100 presentacions.
Déu-n'hi-do.
Si vols parlem una miqueta d'aquestes 100 catalanes pioneres.
No de totes, perquè parlar de les 100 seria una mica difícil.
Ens allargaríem.
Ens allargaríem bastant.
I, òbviament, n'hi-han...
Podríem dir que hi ha 100 austriacs pioneres,
100 italianes pioneres,
100, no?
Podríem, potser, extrapolar una mica cada país.
Sí, però...
O cada ciutat, potser.
Sí, però...
O només passa aquí.
No, no, passa a tot arreu
i n'hi-hi que són les primeres.
N'hi-hi-hi alguna que és la primera de tot el món.
N'hi-hi-hi alguna que és la primera de l'Estat,
alguna que és la primera de Catalunya,
però totes han destacat
per haver estat la primera
en haver fet alguna activitat
o en haver entrat en alguna entitat.
Llegia, també, que havies comentat
que un dels objectius, no?,
a través d'aquest llibre
és també augmentar el coneixement,
òbviament,
d'aquesta història protagonitzada per dones
que ha estat silenciada
pel transcurs propi de la història
i també per aquesta cultura
que ha apartat a la dona, no?
Tot i fer coses,
no era ella la que portava el nom d'aquell fet.
Jo diria que aquest llibre té tres objectius.
Un és augmentar l'autoestima dels catalans
i de les catalanes.
Sí? No tenim autoestima alta?
No, estem en una fase
que escolta massa gent que diu
tot va malament,
no ens en sortirem.
Escolti, miri,
la història no ha estat mai fàcil
i aquestes dones
ho han tingut més difícil que nosaltres.
Per tant...
Sí, també vols ajudar
a pujar aquesta autoestima
per col·lectiva, eh?
No només del sector femení, eh?
No, no, de tothom.
La segona és de coneixement
perquè moltes d'aquestes dones
no són conegudes.
La història normalment
l'han escrit homes
i homes que han guanyat.
Els que perden normalment
escriuen poc la història, no?
I les dones no han guanyat,
no han estat líders polítics
ni militars
durant el decurs del temps
en general
i per tant aquesta tasca
d'aquest objectiu de coneixement.
I el tercer és de reivindicació.
A veure,
a vegades la nostra generació
es pensa que amb nosaltres
comença la història
i sí que és veritat
que si ens descuiden
potser l'acabarem,
però...
Esperem que no.
Esperem que no.
Però això no és cert
i hi ha dones
tot al llarg de la història
que han fent dar conceptes
que potser no han teoritzat
però que són ben reals.
Per exemple,
el llibre parlo
del Donça de Bellera
que és una persona
gens coneguda
de començaments del segle XV
que és una pionera
de la resistència passiva.
Ara parlem molt
de resistència passiva
o parlem de comerç just
i Dolors Montserdà
ja va posar en pràctica
el comerç just
a finals del segle XIX.
Vull dir que
una mica de modèstia
i de saber
el que ha passat abans
ens ajudaria
a fonamentar més
les nostres reivindicacions
probablement.
I a no repetir errors
no?
I a repetir en certs.
Exacte.
Exacte.
A més, repetir en certs
que no repetir errors.
A més,
no són tot dones modernes
òbviament,
no?
No, no, no.
També és cap al segle III.
A partir del segle III-IV
fins al segle XXI
aquestes 100 dones pioneres
i segurament
si anem més enrere
si tinguéssim potser documentació
podríem aconseguir
no?
El tema és
tenir documentació.
A veure,
el llibre té
tres vectors
per haver fet aquesta tria.
Un és que n'hi hagués
d'èpoques diferents
tot i que és veritat
que n'hi ha més
del segle XX
i de finals del XIX
i algunes
del segle XXI
però a mi m'interessava
molt donar
aquesta perspectiva
del temps
que és que
al llarg
de totes les èpoques històriques
hi ha hagut dones
que han estat pioneres.
El segon vector
és que n'hi hagi de representades
més o menys
del conjunt del territori
perquè és evident
que les dones
nascudes
i que han pogut accedir
a estudis
per exemple
a la ciutat de Barcelona
tenen ventatge
respecte a dones
que viuen
en entorns rurals
o en petites ciutats
i n'hi ha de 18 comarques
diferents a Catalunya.
I el tercer
és que fossin
de professions diferents
perquè a vegades
associem les dones
amb
ocupacions sanitàries
o ensenyament
o literatura
i en aquest llibre
hi ha 16
que són
activistes
polítiques
o de moviments
socials
n'hi ha 15
que són
de l'àmbit
de l'esport
n'hi ha 11
que són artistes
n'hi ha 11
per exemple
que han estat
pioneres
en el camp
de la ciència
o la tecnologia
vull dir
no donar
per sentat
que hi ha
espais
on les dones
han estat
més pioneres
que altres
no
trobem dones
pioneres
en tots els camps
per exemple
aquí a Sant Just
aquest vespre
em presentarà
el llibre
l'Alicia Casals
que és una
catedràtica
de robòtica
per tant
em sembla
que donar
aquest
toc
més pluridisciplinar
també era interessant
potser ara sí
que és més normal
pensar que hi ha
més disciplines
en les quals
les dones
han destacat
o poden seguir
destacant
perquè no
no hi ha res
que ho impedeixi
o no hi hauria d'haver res
però clar
a Catalunya
no vam tenir
cap dona
enginyer industrial
o arquitecte
fins als anys 60
del segle passat
vull dir que
és veritat
que hi ha àrees
del saber
en què tot
és molt recent
la primera doctora
en medicina
va ser
el 1882
per tant
fa molt més
però
en aquesta àrea
de ciència i tecnologia
doncs
ha estat
més dificultós
i tot
és molt recent
i les conquestes
que són recents
a vegades
tenen tendència
a ser fràgils
per tant
s'ha d'insistir
molt
en
fer sorgir
dones
que estiguin
interessades
per la ciència
i la tecnologia
i com et va sorgir
aquesta idea
de voler ajuntar
aquestes 100 biografies
100
entenc perquè és un número rodó
i també és donar-li un volum
una força bastant important
però perquè el motiu
o el motor
que et va fer tirar endavant
tu com a home
un llibre
parlant d'aquestes 100 dones
pioneres
100 catalanes pioneres
100 biografies
Bé
Aquest és el tercer llibre
d'una trilogia
vam començar
fa dos anys
amb un que es titulava
100 dones
inspiracions creatives
que era
era un llibre
que tenia
una cita
de cadascuna
d'aquestes dones
relacionades amb l'art
i una petita biografia
allò va anar
molt bé
que el llibre
va tenir un gran èxit
i l'any passat
també per aquestes dates
més o menys
vam llançar
un altre
que es titula
100 dones
catalanes
inspiracions creatives
i era el mateix
perquè
la història en general
i la història de l'art
en particular
ha estat escrita
per homes
i les dones
hi tenen molt poca
representació
per tant
ens va semblar
que
posar
a disposició
del públic
cites sobre art
fetes per dones
tenia el seu interès
aquest segon
va tenir més èxit
encara
vam fer dues edicions
i llavors
parlant amb l'editorial
vam dir
potser podríem enfocar-ho
d'una manera més àmplia
i no només
parlar d'art
sinó parlar
de tots aquells camps
on les dones
aquí a Catalunya
han estat pioneres
i aquest va ser
l'objectiu del llibre
el llibre ha requerit
moltíssima feina
de documentació
clar
aquí anava
un àmbit
potser és més fàcil
de buscar
perquè saps
anar directament
a potser una escola
o un museu
d'història
en aquest cas
però clar
has parlat d'esportistes
de científiques
no?
vull dir
en tots els àmbits
és qüestió d'anar
buscant
i buscant
i d'arxiu
d'arxiu
i de biblioteca
però vaja
em sembla que el resultat
és interessant
i de fet
l'acollida
que està tenint
és bona
estic content
perquè
sempre s'està content
quan un esforç
es veu recompensat
m'has estat buscant
m'agrada molt buscar
a vegades
paraules
al diccionari
per entendre
també la dimensió
que tenen
perquè hi ha moltes paraules
que gratuïtament
les pronunciem
sense potser ser conscients
de la ressonància
que tenen
he estat buscant
com no
pionera
no me la trobava
em trobava pioner
i dic
vinga va
doncs anem amb pioner
capdavanter
cabaldavant
obrint camí
als altres
en les exploracions
en el progrés
m'agrada molt
aquest concepte final
d'exploracions
en el progrés
perquè
òbviament
totes aquestes dones
també van participar
en aquest progrés
de la societat
tot i que en el moment
no se sabess
qui eren
bé
potser en el moment
se sabia qui eren
després
per diverses causes
algunes polítiques
socials
culturals
van caure
ideològiques
van caure
en l'oblit
no van fer
gaire com a societat
per recordar-les
malauradament
i llavors
era qüestió
de rescatar
tot aquest
passat
i present
bo
que tenim
en un munt
d'àmbits
i pensar
que
les dones
no estan
no les podem
encasellar
amb
alguns
paradigmes
o amb alguns
estereotips
per exemple
al llibre
hi ha dos dones
que venen
de la cultura popular
una
és la primera
castellera
i l'altra
és la primera
cap de colla
d'una colla
de la Petum
en alguna
de les presentacions
un senyor
al que va
la presentació
em va dir
vaia tonteria
posar
la cap de colla
de la Petum
que és l'última
per cert
i que només
té 21 anys
et va dir
que era una tonteria
haver afegit
aquesta biografia
jo li vaig dir
escolti
no em sembla
tanta tonteria
pensant que
les dones
han hagut
d'esperar
set segles
per ser
cap de colla
cap d'una colla
de la Petum
de Berga
per tant
a vegades
són aquests
estereotips
que hi ha
l'alta cultura
i que hi ha
coses
que
bé
que són
de segona
categoria
no a mi
no m'ho
semblen
em sembla
que totes
les conquestes
són importants
i parlàvem
de dones
com deies
des de
a partir del
segle III
fins
Mireia Belmonte
també
esportista
d'elit
del segle XXI
i fins i tot
la Rosalia
la Rosalia
també apareix
en aquestes
100 biografies
clar
a més
són
alguns personatges
potser són més fàcils
d'accedir
a l'hora de poder
documentar-te
la seva història
en el cas
de les que han estat
més difícils
fins on
has hagut d'arribar
per estudiar
les biografies
d'aquestes persones
del segle XIV
XIII
més enrere
bé
això
una mica
és com un
cistell de cireres
que en treus una
i aquella
potser et porta
en una altra
per exemple
tu pots començar
per Dolors Montserdà
i de Dolors Montserdà
et sortirà
Carme Cart
o et sortirà
Francesca Bonmeson
per tant
bé
vas lligant
i lligant
i de segles passats
bé
doncs
busques
comences a buscar
amb diccionaris
o amb llibres
d'història de l'art
per exemple
la primera pintora
catalana
que té obra documentada
que no és
fins al segle XVII
sí
fins al segle XVII
no es coneix
no hi ha cap dona
que hagi
perquè una cosa
és que ho hagin fet
un altre
és que se sàpiga
que ho han fet
i un altre
és que estigui documentat
qui ho ha fet
i la dificultat
no és
l'atribució
la dificultat
és provar
que aquella peça existeix
i que aquella peça
està assignada
per aquella dona
no?
en el cas de l'art
per exemple
i estaràs d'acord
o no
potser
crec que sí
que
no caldrien llibres
com aquest
en aquest cas
si
si no hagués estat
potser
no silenciat
si s'haguessin donat a conèixer
igual que s'han donat a conèixer
els homes
en els seus èxits
bé
jo crec que
o caldrien igualment
en conjunt
en fluixos d'història
no?
o sigui
amb el global
eh?
sí
perquè per exemple
fa el mes passat
em sembla
el mes de
finals de gener
o comencem de febrer
es va escaure
el segon centenari
del naixement
d'en Narcís Montoriol
no hi ha ningú
que s'hagi preocupat
per fer un acte
el programa
d'actes
de centenaris
de la Generalitat de Catalunya
no hi consta
i llavors
tenim un dèficit
com a societat
per conèixer
la nostra història
i els personatges
de la nostra història
si això passa
en el cas dels homes
és encara
molt més accentuat
en el cas
de les dones
no?
per tant
aquests llibres
a mi em semblen
necessaris
em sembla
i ho puc dir
tranquil·lament
bé
tranquil·lament
ho puc dir
que aquest és un llibre injust
perquè segurament
un altre
autor
hauria triat
unes altres
set dones
no?
però jo he dit
quins havien estat
els criteris
que em semblen
honestos
i després
evidentment
tot el que
ha d'estar
tot el que està
en aquest llibre
està documentat
i tot
tinc les cites
i tinc on ho he buscat
on ho he trobat
etcètera
és veritat
que no sabem
qui va ser
la primera brodadora
o la primera planxadora
o la primera
mainadera
o la primera llevadora
tot això
no ho sabem
i clar
algú pot dir
que és la història
de les dones
de les dones
d'elit
però aquesta història
individual
ens ajuda
a fer la història
col·lectiva
i són dones
d'elit
però no necessàriament
d'una determinada
extracció social
per exemple
el llibre
hi ha diverses
anarcosindicalistes
o comunistes
o gent
del moviment
del moviment
sindical
o del moviment
feminista
que no necessàriament
pertany a la classe burguesa
altres sí que són burgueses
però he volgut posar
sincerament
la que era primera
en qualsevol camp
d'activitat
independentment
de la seva ideologia
o de
si ara
consideraríem
que la seva acció
va ser
prou o no prou
feminista
fer judicis
sobre
com eren
les coses
al segle XVII
o fins i tot
al segle XIX
no crec que
ens faci avançar
gaire
almenys conèixeu
això sí
almenys conèixeu
i podríem dir
que aquestes
totes aquestes
feines
aquestes tasques
que han tirat endavant
aquestes 100 dones
en concret
aquestes 100
perquè les has escollit
segons aquests criteris
han canviat
d'alguna forma
el transcurs
el transcurs
de la història
o això es diu massa
perquè tampoc no sabem
com hagués estat
d'una altra forma
és evident
ho han aportat
és evident
que no sabem
com hauria sigut
la història
si elles no hi hagués estat
però és evident
que
la primera dona
que va crear
una entitat feminista
la primera
que va encapçalar
una manifestació feminista
la primera
que va pensar
en el comerç just
la primera
que es va involucrar
en política
la primera alcaldessa
la primera regidora
han canviat
el curs de la història
i sempre
hi ha d'haver
un primer
el que és segur
és que totes aquestes
100 dones
són dones
que han tingut
una empenta enorme
que han tingut clar
que
hi havia una
qüestió
a la qual
havien de respondre
la qüestió
que ho atura tot
o que ho fa avançar tot
millor dit
és
i per què no
per què jo no puc fer això
per què jo no puc ser
lligenciada en medicina
o per què jo no puc ser
enginyer industrial
o per què jo no puc entrar
a l'Institut d'Estudis Catalans
o per què jo no puc crear
una entitat feminista
per tant
són dones
de valor
d'empenta
i que han tingut
que lluitar
contra situacions
normalment
molt adverses
moltes d'elles
han acabat
en exili
o a la presó
perquè
allò que feien
no estava ben vist
no els tocava
no?
no tocava
i quan algú
fa el que no toca
encara que tingui raó
doncs
pot acabar la presó
o a l'exili
totalment
són 100 dones
que
en certa manera
no es que hagin estat silenciades
sinó que potser fins ara
segles XIX-XX no s'han començat
a recuperar les seves geografies
també precisament
perquè en el seu moment
ni elles mateixes
sabien potser
el poder que podien tenir
una Virginia Woolf
una escriptora
o d'altres
ara em surt
com era Heidi Lamar
crec que és
una de les inventors
no sé si precursores
d'aquests satèl·lits
d'aquest wifi
ni elles mateixes
en aquell moment
segurament sabien
d'aquest valor
dual òbviament
també els hi passava
als homes
vull dir
quan tu fas
un descobriment
però els homes
sí que ho podien fer
és a dir
tenen potser
una mica
una certa tranquil·litat
a l'hora de tirar
endavant certs projectes
home
que les dones
tenen un plus
de dificultat
això és veritat
potser ara
amb alguns camps
menys
que abans
però
continua sent
molt complicat
al final del llibre
hi ha dues pàgines
on hi ha un llistat
d'institucions
o entitats
on encara no hi ha hagut
mai cap dona
i són dues pàgines
n'hauria pogut fer
moltes més
però si tu llegeixes
les dues pàgines
te'n dones compte
que quan algú diu
les dones
han avançat molt
jo dic
però han d'avançar molt
perquè hi ha
un munt
d'institucions
d'entitats
i de llocs
siguin sindicals
siguin polítics
siguin econòmics
siguin culturals
on encara no hi ha hagut
mai cap dona
al front
perquè
la història
del feminisme
a Catalunya
també és una història
complicada
i dura
el feminisme
comença
amb un cert vigor
a finals del 19
començaments del 20
i va avançant
tant de la mà
de dones
a Lliga Regionalista
com d'Esquerra Republicana
a l'època
als anys 20
als anys 30
i té una aturada
brutal
l'any 39
que no és una aturada
de dir
fins aquí hem arribat
no
comença una reculada
d'avanços
que les dones
havien fet
per exemple
la primera alcaldessa
va ser
l'any 1934
i la primera regidora
també
i llavors
clar
són 40 anys
en què les dones
fins i tot
legalment
depenen
en certa manera
del seu marit
i això no s'acabarà
fins als anys 70
o finals dels 60
per tant
clar
i després
tot això
tota aquella embranzida
comença a recuperar-se
molt
lentament
a partir dels anys 80
i per tant
bé
no hi ha hagut
continuïtat històrica
i això també
ho volia destacar
en el llibre
no?
hi havia
un moviment
feminista
molt important
en l'àmbit
de l'esport
de la política
de la cultura
dels sindicats
als anys 30
que va quedar
completament
estroncat
i llavors
tot aquell
període
hi ha molt poques dones
que siguin pioneres
en alguna activitat
t'anava
t'anava a fer una pregunta
no sé si fer-li o no
aquest diumenge
és 8 de març
sí
què faràs tu aquest diumenge?
jo aquest 8 de març
llegiré
llegiré
llibres
de dones
i
no tinc previst
fer res més
és una mica complicat
tot això
perquè
a vegades
era una pregunta
una mica personal
però
a vegades
a vegades
sento
que el moviment
feminista
en alguns casos
no li agrada
que sigui un home
que faci això
però crec que és la rata
de concebre
o així
crec que no és la manera
com s'enfoca
em refereixo
o com es vol
que s'entengui
no no
i jo sempre dic
que a totes les batalles
i a totes les conquestes
has de buscar aliats
i llavors
m'agradaria
que hi hagués
més o més aliats
amb tot això
clar
és que l'home no és excloent
d'aquest moviment
al contrari
també
és una necessitat mutua
per recol·locar-nos tots
en un punt molt igualitari
no?
jo estic d'acord
però a vegades
em fan sentir
no em fan sentir exactament això
per exemple
dels llibres anteriors
i d'aquest
i he fet moltes presentacions
en llibreries
en locals
de l'Òmnium
en museus
però no hi ha cap associació
de dones
que m'hagi convidat
a parlar
i llavors
a vegades
els estereotips
la manera
de ser
estableixen unes barreres
que també
hauríem de trencar
jo sempre dic
que les dones
en molts àmbits
no és que hi hagi
un sostre de vidre
és que hi ha un sostre
de formigó
però
si això
ja és tan complicat
aquestes
barreres
horitzontals
hauríem d'intentar
trencar
les barreres
verticals
que ens separen
a vegades
dels homes
crec que
si busquéssim
tots aliats
ens aniria millor
amb un munt
de processos
doncs escolta
que sàpigues
ja per anar acabant
perquè en breus
hem de deixar l'entrevista
que sàpigues
que a mi
em fa molta il·lusió
que vinguis aquí
a parlar d'un llibre
de dones
a mi també
vull dir
sense excloir
cap grup
ni home
ni avui ni cap dia
però
enfocant-ho
des de potser
aquest moviment feminista
que no l'exclou
ni la part
al contrari
també es busca
aquesta igualtat
en molts sectors
no només
en el mateix moviment
i crec
vaja
parlo
òbviament
en nom meu
però m'agradaria parlar
en nom de moltes dones
quan dic que aquest moviment
no tanca les portes
al contrari
és molt necessari
que també
molts homes
tots els homes
coneguin moltes coses
que es xerren
es comenten
es debaten
i s'exposen
a aquestes trobades
no només el dia 8
sinó al voltant
quan a mi em diuen
per aquí és aquest llibre
dic que és per les dones
però dic sobretot
és pels homes
perquè sàpiguen
les dificultats
que han posat
les dificultats
que han tingut
i que hauríem de jugar
un paper
una mica
de fer un pas al costat
i deixar avançar
o conjuntament
almenys ajudar
o conjuntament
ajudar
que sigui una ajuda
que no siguem un destorb
exacte
ni uns ni els altres
escolta Antonio
hem de deixar aquí
l'entrevista
va passar molt ràpida
i tenia ganes també
de preguntar-te
i de parlar també
d'aquesta col·lecció
que tens
de
una col·lecció privada
a veure si ho dic bé
de gravats i llibres d'art
sí
atenció
800 gravats
que tens
ha augmentat una mica
més no
quasi el miler
a més ets membre
honorari de la
Reial Academia de Belles Arts
de Sant Jordi
Déu-n'hi-do
m'hagués agradat
també parlar d'aquest tema
però mira
ho puc venir un altre dia
mira doncs encantada
encantada de poder parlar
d'altres temes com aquest
així que
sempre que vulguis
pots tornar aquí a la ràdio
i al programa
a la plaça Mireia
que vagi molt bé
aquesta xerrada
aquesta presentació
espero a tots els oients
a dos quarts de vuit
aquest llibre té
no te pèrdo
ja veuràs
molt bé
està molt a prop
segur
una abraçada
i moltes gràcies Antoni
gràcies
adeu
adeu
gràcies
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
bona tarda
us informa Kilian Sabriel
tres catalans
han mort en un accident
de muntanya
que hi ha hagut
al Càuques
a Georgia
això és una informació
que s'acaba de conèixer
Martí Ferrero
doncs sí
segons informa
els bombers
de la Generalitat
dues de les víctimes
formen part
d'aquest cos
dels parcs
de Sort
i el pont de Suert
les tres víctimes
formaven part
d'un grup
de 7 persones
del Pallars
que estaven
de vacances
a la zona
a l'esfera
de més informació
sobre aquest accident
més notícies
breus
Arnau Maimó
El Parlament
excepte per una àmplia majoria
reconèixer la violència
institucional
o la digital
com a formes
també de violència
masclista
La intenció
és incorporar-ho
a una reforma
de la llei
que ara començarà
la tramitació
i que els partits
s'han compromès
a reprendre
en la pròxima legislatura
conscients
que les eleccions
en frenaran
el debat
Parlament
pensaran