Bon dia, cel, bon dia, ocells, bon dia, rinxuls dels teus cabells, bon dia, plu...
I últims 20 minutets d'aquesta primera hora de la plaça.
Mireia, parlàvem amb l'economista, amb el Rafel, que ens explicava com entendre el deute públic sobre el PIB,
extrapolat amb un exemple d'una família.
Ara passem a una altra trucada, podríem dir, de altos vuelos,
perquè tenim el Marc García al telèfon, controlador aèri. Marc, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, com esteu?
Molt bona tarda, Marc, com estàs? Com va aquest confinament a terra?
Bé, bé, molt bé. Jo estic parcialment confinat, perquè estic confinat a casa, però encara treballo.
És a dir, que durant l'estat de l'alarma nosaltres, com que som un servei essencial,
doncs, com a altra gent, ens ha tocat haver d'anar al lloc de feina quan ha calgut.
Això et volia preguntar, perquè sé que ahir, o abans d'ahir, potser vas tornar a treballar després de també uns dies,
i estàs sol, tu a la torre de control, almenys en el torn de nit.
Com ho heu organitzat a l'hora de treballar?
Entenc que és un sector que ja s'havia preparat per molts protocols, no?
Sí, justament vaig fer nit ahir, i avui torno a tenir nit una altra vegada.
Bé, en primer lloc, clar, tothom ho sabrà, perquè és una cosa prou evident,
la caiguda en el tràfic aèrit ha estat brutal.
És a dir, estem parlant d'una davallada de prop del 90% del tràfic.
Bàsicament, això vol dir que si l'any passat aquestes alçades teníem gairebé mil moviments a l'esport del Prat,
doncs ara n'estem tenint, això al dia, eh?
Mil moviments al dia, ara n'estem tenint aproximadament uns 100, o una cosa així.
O sigui, heu passat de mil vols al dia a uns 100, més o menys.
Sí, sí, una davallada del 90%.
O sigui, ha caigut el tràfic moltíssim.
Ara, ara bé, tot i així, clar, seguim sent importants,
perquè encara hi ha 100 avions al dia que hem de venir al Prat,
perquè porten, ja sigui material mèdic o bàsicament càrrega,
hi ha molts avions de càrrega que venen,
i després també avions sanitaris,
em refereixo a avions d'ambulància o medicalitzats,
també tenim, de tant en tant, algun vol de passatgers,
que no han desaparegut al 100%, però sí que s'han reduït dràsticament,
però encara n'hi ha, de tant en tant, hi ha alguns vols,
sobretot els que mantenen la connectivitat amb les illes,
tant amb les Balears com amb les Canàries,
i després algun altre vol que està repatriant gent,
que ve d'altres països, que havia de tornar,
turistes que estaven por ahí perduts i que els han hagut de retornar,
o també vols que fleten alguns dels altres països
que volen endur-se els seus nacionals des d'aquí cap als seus propis països,
és a dir, que encara hi ha un cert moviment,
el que passa és que, clar, per nosaltres, que estem acostumats
a moure moltíssim tràfic, en concret, de turistes, de turisme,
diguem, doncs ara mateix és molt més tranquil, estem d'alguna manera més en una fase de calma,
de calma-xitxa.
Calma-xitxa.
Esperem que torni, no sé si com abans, però el més ràpid possible que es vagi recuperant la normalitat.
Clar, i abans comentaves, sense saber-ho del tot,
però entenc que és un sector que els protocols estan més que a l'ordre del dia,
és a dir, si hi ha qualsevol, en fi, qualsevol alarma, qualsevol situació,
hi ha una sèrie de protocols a seguir.
Entenc que, en aquest cas, ja estàveu anticipats a la situació
o veu entrar igual que, podíem dir, la majoria?
Bé, no vam bé una majoria perquè, clar,
això va ser una bomba que va esclatar al mig de la societat de cop i volta,
però sí que potser vam reaccionar més ràpid que altres sectors.
De seguida que les informacions apuntaven a que el virus ja no era una cosa de...
Com molta gent va creure...
Una grip, no?
Sí, una gripeta que només estava concentrada als certs països de l'Àsia i no sé què,
i els vam adonar que realment la cosa era molt més seriosa,
doncs vam començar a fer...
Aplicar una sèrie de mesures i d'establir unes mesures a nivell de prevenció de riscos laborals
amb l'empresa, en consonància amb l'empresa a nivell sindical, sobretot,
on, bàsicament, el que vam fer va ser establir un protocol de...
ja tenc unes fases, unes quantes fases, tres o quatre fases,
que per desgració hem hagut d'anar complint, ara ja estem, en són de la tercera fase,
i bàsicament el que implicava eren tres cosetes.
Òbviament, perquè nosaltres, perquè la gent es faci una idea,
hem de compartir l'espai de treball entre diversos treballadors.
No podem fer el treball de manera estancada al 100%, és impossible.
Clar, els radars estan on estan, les posicions de control estan on estan,
i llavors jo vinc i ocupo una posició que deixa un company, d'acord?
Llavors, inevitablement...
No t'he d'escolt el seu despatx, no?, òbviament.
Clar, exacte, ni em puc endur la meva bufesa, la meva pantalla,
no m'endurar la casa, saps, i controlar la casa,
que jo què sé, potser en el futur no es pot fer, però ara mateix encara no.
Encara podràs fer teletreball en un futur, Marc.
Imagina't, no?, estaria molt bé.
Què fas, carinyo? No, estic aquí, espera un moment, que tinc mi veia,
que puc aterrar, però vés a fer el dinar, no, espera, espera, aguanta.
No, seria divertit, però no, encara no.
La cosa és que llavors hem hagut de fer incrementar les taxes de desinfecció,
això està claríssim, normalment s'han establert,
s'han incrementat les freqüències de desinfecció per part dels equips de neteja,
de les posicions, nosaltres també, quan abans de febre tenim cura,
tenim uns líquids desinfectants, intentant netejar teclats, retolins,
tots portem els nostres propis auriculars de casa, això sí,
això sí que és una eina personal que no la compartim, la portem nosaltres,
i anem amb bona compte, després s'han reduït els equips de treball
i vam fer una repartició dels equips de treball perquè fossin els més estancs possibles,
és a dir, intentar treballar amb el mínim número de gent possible i sempre amb els mateixos,
de tal manera que si algunes d'aquestes persones de cop i volta donen la simptomatologia,
què ha passat? Malauradament el col·lectiu de control,
doncs no sé exactament el motiu, però hem tingut una taxa de puntejats més alta
que el percentatge de la població general, almenys dels percentatges que se saben ara,
que no sabem també si són certs o no,
però com a mínim tenim uns quants casos de gent que ha donat positiu,
gent fins i tot que ha passat pel hospital,
doncs ràpidament hem pogut tallar aquestes vies de contagi
perquè amb aquestes mesures de tranquil·litat, anem a dir,
s'ha aconseguit que si hi havia alguna persona afectada,
el nombre de contactes que aquesta persona havia tingut amb els altres
estava molt reduït, no?
I llavors, bé, així estem treballant.
També limitant les zones comuns, clar,
doncs teníem algunes zones de cafeteria o zones de descans,
no les fem servir, ara malauradament, doncs clar,
i en molts casos, doncs, per exemple, ahir a la nit,
no vam estar gairebé sol, perquè no hi havia,
a part del superdís, no hi havia res més,
estava tot en una sola posició.
Ha de ser estrany, igual que nosaltres aquí,
ara que comentaves el tema dels auriculars,
en el nostre cas aquí a la ràdio cadascú també té el seu auricular,
el seu coixinet del micròfon, no?
Que t'acabes com creant una individualitat molt excepcional
en coses que anteriorment eren totalment col·lectives, no?
En el teu cas, la teva taula, la part tècnica,
que, òbviament, es comparteix,
i cada controlador aèrica entra,
doncs s'asseu al lloc on estava abans.
T'anava a preguntar també què passa amb els vols amb els avions.
Tècnicament, no sé si això ens ho podràs explicar,
que queden a terra,
perquè entenc que les hores de vol dels avions,
és a dir, les revisions que han de fer anualment,
o quan sigui, depenen també de les hores de vol,
i ara no estan volant, estan a terra.
Surten igualment, i com aquí diu,
salen a dar un passeu,
o estan tots a terra els que no estan volant?
No sé com ho fan.
Salen a dar un passeu, com un us ha volgut.
Com sigui, sí.
Doncs mira, jo no soc un expert en manteniment d'aeronaux,
això per començar,
però el que he vist jo amb els meus propis ulls
és que molts d'estar a terra
es fan manteniments preventius,
això sí, els equips de manteniment van fent,
entenc que a mesura que les diferents cartes d'operació
de les aeronaux ho demanen,
doncs rodatges,
el que sí que et demanen certes vegades
és quan tu estàs allà treballant,
per exemple, arrencar els motors d'algun avió
per fer proves.
Però això a terra, no?
De manteniment a terra.
Sense enlairar-se.
Això és una cosa prou rutinària
que ja passa també en el dia a dia.
I sí que jo vaig veure,
fa tres setmanes,
d'una manera així,
que alguns avions fins i tot s'havien enlairat
per fer un vol local,
el que diuen un vol local,
que l'àficament era enlairar-se,
fer una volta i tornar a terra.
Que entenc que responia,
no els vaig preguntar directament,
però jo entenc que responia a aquestes necessitats,
a les necessitats potser de ruptar una mica l'aeronau.
Però no et podré detallar gaire,
perquè ja et dic que no sóc esperta
en tema de manteniment d'aeronaus
i no conec el detall
de què s'ha de fer exactament
i cada quant de temps potser
en algunes no és necessari
que volin de manera regular
i poden estar a terra,
però això sí,
en el moment en què s'hagin de posar en servei
potser s'han de fer algunes proves adicionals.
Són moltes hores que els vols estan a terra,
tots els sistemes de funcionament de l'avió
estan parats, no?
Igual que qualsevol màquina
que deixa de funcionar durant un temps
es fa malbé potser,
doncs un avió entenc que el cost
òbviament és molt elevat.
Et volia preguntar un altre tema també,
a ENA, entre d'altres,
ara no em surt el nom
de la concessionària d'autopistes,
Avertis,
Avertis en el seu moment també va demanar ajudes
al govern perquè en el seu cas
no tenien,
no estaven cobrant els peatges
i en el cas de les aerolínies,
si no recordo malament,
també van demanar ajuda al govern
perquè tenien els vols a terra.
En el vostre cas,
és a dir,
en el sector controladors aèris,
és a dir,
en quina situació us trobeu de tot això?
Perquè esteu dins del PAC d'ENA?
O no?
Això no tens a veure.
Són empleats d'ENAIRE.
ENAIRE és el proveïdor de serveis nacional
de serveis de trànsit aèri,
d'acord,
i d'anaboració aèria,
que se'n diu.
ENAIRE és l'accionista,
és l'accionista majoritari d'ENA,
o sigui que per aquí també hi ha una vinculació,
però no som personal d'ENA.
Nosaltres ho veiem fa molts anys,
però quan es va produir la separació,
exactament igual que va passar amb els carrucarris,
que van separar les infraestructures dels serveis,
doncs ens vam separar
i vam formar per una altra companyia.
Jo sé que aENA està fent les seves,
o almenys no ho sé per la premsa,
no ho sé per res més,
perquè ho he estat llegint,
doncs ha estat fent les seves pesquises
i ha estat intentant demanar crèdits
i buscar a crèditors
i ja ho he estat llegint,
que això que han demanat són milions,
o una barbaritat,
per portar endavant tot el tema.
ENAIRE és una empresa que,
i parlo absolutament des del coneixement,
com a usuari de la premsa normal,
perquè, obviament,
com a treballador d'aquestes no me'ls donen,
i jo no ho sé,
però sí que és una empresa
que ha fet molts diners en els últims anys,
molts diners,
perquè portàvem 10 anys d'increments mensuals
ininterromputs.
És a dir,
hi havia fa gairebé 10 anys ja
que tots els mesos,
tots i cada un dels mesos,
creixíem en tràfic aèric.
Hi ha hagut una década,
després de l'anterior crisi,
doncs d'abonança,
i vull creure que la situació econòmica,
financera,
actual d'ENAIRE,
doncs no era dramàtica,
com així li ha pogut passar
a altres empreses
que potser anaven més curtes
de liquidesa
o de solvència.
Bé, dic això,
quant de temps la cosa pot aguantar
en aquesta situació?
Home,
res del que coneixem avui en dia,
entenc jo,
des del meu punt de vista,
podrà resistir
si es segueix així
indefinidament.
Hauríem de canviar
la manera de fer tot,
però vaja,
això ja no és un problema
de controladors,
és un problema de la societat
en general.
Hauríem de replantejar-nos
els nostres costos,
les nostres feines,
potser,
no ho sé,
no ho sé,
això són reflexions personals.
Potser hem de tornar
a treballar al camp,
perquè som un país pobre,
perquè,
bé de saber,
no haurem de tornar a treure tot això.
Tens el parc agrari
al costat,
en el teu cas,
tens el producte de proximitat.
Sí,
les carxofes sempre estaran aquí,
mira,
podem anar a fer carxofes.
La carxofa del Prat.
I,
escolta,
t'anar a preguntar,
teniu menys vols,
això vol dir menys hores de vol,
això vol dir menys avions
que heu de controlar
des de la torre de control,
això vol dir que,
en certa manera,
o us ho han deixat anar,
jo de,
si te coges vacaciones ahora,
casi que mejor,
no?
O com...
Bueno,
sí,
clar,
lògicament,
nosaltres teníem,
parlo en aquest cas
de la torre en concret,
ja teníem unes vacances
a estar alertes
perquè en control aèric,
bueno,
ho fan així,
és una miqueta estrany,
la gent potser al·luciona,
però si algú coneix
algun controlador,
sabrà que sempre
intenta planificar
les vacances
amb molt de temps d'entelació.
Això són mesos?
Mesos i mesos?
Sí,
és un any,
un any.
És un any.
Les vacances
amb un any i pico.
Un any i pico vista.
Mira,
les vacances de 2020
ens les farà agafar
a l'octubre de 2019,
perquè et facis una idea.
Però si no saps gaire cosa,
no?,
de la teva vida
en un futur.
La vida és així,
així és la nostra vida.
Llavors,
a veure,
sempre després,
si tens sort,
pots intentar moure
algun torn de vacances
si algun company
accedeix a canviar-te i tal,
però a priori
tot el pastís
es reparteix
el mes d'octubre
de l'any d'abans,
no?
Llavors,
aquells a qui ens ha caigut
algun torn de vacances,
com estem,
per exemple,
en el meu cas,
durant l'estat d'alarma,
doncs,
ara mateix,
bueno,
no està clar,
però vaja,
han dit que, bueno,
però si les vacaciones
consumides estan,
ja ho veiem,
però vaja,
a mi no és una cosa
que em preocupi
veient com està el percal
ara mateix
del món
i del país
i de la situació
de les empreses,
com la gent
s'estacaben sense feina,
com els treballadors
no saben
si arribaran
a final de mes,
doncs, bueno,
el tema de les vacances,
ja en parlarem,
però vaja,
no és un tema
preocupant,
ara mateix,
és més preocupant,
doncs,
això,
veure com
m'adaptem al model
perquè la cosa,
doncs,
segueixi,
anar endavant,
no?
A més,
podríem dir que és un sector
igual que
on estic jo ara,
també,
comunicació,
no?,
que són sectors
que són essencials,
podríem dir,
i en aquest cas
no perillem,
no?,
és a dir,
com deies,
hi ha gent que,
doncs,
s'ha quedat sense feina,
està en un ERTO
o en una situació econòmica
més complicada
i en altres sectors,
en el teu cas,
de control d'aer i d'aviació,
en el teu cas també
de comunicació
que no patim,
no?,
en aquestes circumstàncies,
almenys no ara,
ja veurem a veure com deies
en el futur
com evoluciona.
Clar,
és a dir,
això és normal,
els nostres salaris
s'estan veient
ja a dia d'avui
mil vats,
això és lògic,
perquè, clar,
el número d'hores que fem
no té res a veure
amb el que fèiem
i l'empresa
entenc que s'ha buscat
els mecanismes
per adaptar-se
a la situació,
però,
en termes generals,
passa una mica
el mateix
que està passant
a tot arreu,
que és que anem
gairebé dia a dia,
perquè,
bueno,
és que ara mateix
estem com estem,
iniciant una desescalada,
intentant complir
unes normes de seguretat
em refereixo
com a societat
perquè la cosa,
doncs,
d'alguna manera
vagi a millor,
però no tenim cap garantia
que,
a més d'octubre,
això et pugui tornar
a revifar,
ens hem de preparar
per tot,
ens hem de preparar
per tot.
I, escolta'm,
vaig a fer un gir
radical
de ser en 80 graus,
no sé si estàs
escoltant la cançó,
però està sonant
ara mateix
el padre Antonio.
Clar,
no,
n'estic sentint.
Aquesta és la primera
cançó del teu nou disc
per a aquells
que diguin,
en un moment,
què està passant?
Sí,
el Marc
és controlador aèri,
però en el seu temps lliure,
podríem dir Marc,
o com a hobby desenvolupat,
tens una faceta cantant,
sí,
jo crec que la gent
encara està al·lucinant,
però,
escolta,
es tracta de ser
polifacètics,
i has publicat
no fa massa,
de fet,
potser fa dos,
tres setmanes,
en plena,
en plena,
en ple estat d'alarma,
podríem dir,
aquest nou àlbum,
però és que,
a més,
ara participaràs també
en aquesta iniciativa
que ha fet,
han impulsat conjuntament
20 ajuntaments
del Baix Llobregat,
que és el Baix és Cultura,
és que,
Marc,
lo tienes todo,
tu también,
eh?
No voldria que m'acusessin
d'acaparador,
eh?
No,
no,
no,
això ho faig
perquè és el meu amor,
l'amor de la meva vida,
el tema de la fàssia
i la música,
és el que jo em sento
i em realitzo,
i jo penso que tothom,
d'alguna manera,
hauria d'intentar compaginar
la seva vida professional
amb la seva vida artística
o de lleure,
perquè és la millor manera
de ser feliç,
però,
sí,
sí,
jo faig això,
faig cançons,
i les canto,
i les registro,
i vam preure un disc,
una miqueta abans del que dius,
va ser,
meravellament,
clar,
em va enganxar tot,
tot em va estar esclatades,
havíem de presentar el disc
al Festival Barna Sants
el 22 de febrer,
que ja van anul·lar,
no?
I la setmana d'abans,
sí,
la setmana d'abans
ja es va ser
com va esclatar tot
i va anul·lar,
cancelem afrontament
totes les activitats culturals,
i el concert es va anul·lar,
s'ha retreçat,
ara tinc una data nova
que seria el 15 de novembre,
però bé,
tot està una mica a l'aire,
no?,
i ja podem...
De moment,
doncs,
es tensionen el que podem
a les xarxes,
per una banda,
per intentar animar la gent,
també,
perquè,
i això ja no ho dic
com a controlador,
sinó com a artista,
els artistes han estat aquí
durant el callo
durant unes quantes setmanes
perquè la gent
estigués entrevinguda
a casa seva
i sobretot
perquè els anils
no la caiguessin,
perquè l'art
serveix per això,
per posar en forma
l'esperit.
La cultura en salva,
no?
Clar,
la cultura,
la cultura és molt necessària.
Llavors,
doncs,
bé,
vaig participar
en un parell
de festivalets,
o sigui més curts,
i ara la gent
de Bases Cultura,
doncs mira,
em van suggerir
si volia participar
i la veritat
és que aquí t'encanta
perquè com que tinc
les cançons noves
del disc,
de la Corte del Rei Loco,
que és aquest disc
que la gent
la gent podrà escoltar
si vol a Spotify
o a YouTube
o com vulguim,
i això
el Bases Cultura
Zona Delta,
que és el hashtag
d'Instagram,
em sembla que és
aquest divendres
a les 5 de la tarda
es treu,
obro jo,
al festival,
farem el primer concert.
Carai,
sí,
sí,
obres inclús
ja el concert,
molt bé,
però crec que s'obren
diferents
seus simultànies,
eh?
Jo obro
la nostra àrea
d'influència
que em sembla que
el Prat,
el Gavà,
el Gavà,
el Gavà,
el Gavà,
el Gavà,
el Gavà,
i el Gavà.
S'ha dividit
la comarca
en 4 zones,
vosaltres suposo
que estareu
a la zona delta
del Bases Cultura
i aquí dins
també hi ha
un sac d'artistes.
Senjús també hi participa,
que ho sàpigues.
també posem
el nostre granet
cultural i artístic.
Sí, sí,
sí, senyor.
Quan puguem
ja hauré d'anar a la ràdio
i tocar-te un dia
una cançoneta.
Això ho hem de repetir,
de fet,
la gent potser
no se'n recordarà,
però ja vas passar per aquí
amb el teu,
amb el grup,
amb els components
també del grup
i veu tocar
en directe,
de fet,
sí,
a veure si en un futur
no massa llunyà
podem escoltar
aquesta cançó
però en directe.
Ara,
de moment,
ens hem de quedar
escoltant-la
a Espanya.
a Spotify.
Marc,
ho hem de deixar aquí
que se'ns ha corregut
el temps volant
i ens queda un minutet
per connectar
amb Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies
per explicar-nos
la teva feina
per un costat
i el teu hobby
també
i que tingués
molta sort també
a nivell laboral.
Bueno,
ànim a tothom
i moltes gràcies
a vosaltres
i intentem ser
obedients
i fer les coses
com se'ns diuen
perquè és la millor manera
de fer el suport
molt bé ràpid possible.
Exacte.
Un abraçada a tots.
Un abraçada a Marc,
gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Harto del ambiente turbio
de este misero suburbio
tanteaba la manera
de acabar con la opresión.
Si uno quiere liberarse
es preciso empoderarse.
Lo primero es ser
ejemplo de volverles
la ilusión.
Que hostias daba
del demonio,
que hostias daba
el padre Antonio
cuando algún desamparado
era objeto de agresión.
mamarrachos
mamarrachos
y sicarios
chulos
narcos
empresarios
hasta un juez
y un diputado
recibieron
comunión
con su verbo
vigoroso
y unos brazos
de coloso
los domingos
en la misa
predicaban
de su grey
No hinqueis nunca
la rodilla
No ofrezcáis
la otra mejilla
En el cielo
amada Dios
y en la tierra
Acasius Clay
Desde el mismo
primer día
Instalo en las
Y ens hem quedat
escoltant el tema
del Marc García
es diu el padre Antonio
i és de l'últim disc
que podeu trobar Spotify
es diu
La Corte del Rey Loco
Connectem amb Catalunya Ràdio
i tornem a ser aquí
amb vosaltres
a partir de les 6 i 10
Fins ara