Música
Doncs bé, entrem a parlar ara sí amb el Juli Ochoa, que el tenim aquí a l'estudi. Juli, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Molt bona tarda, benvingut a Ràdio Desvern. No sé si durant aquest any has pogut venir aquí en alguna ocasió o per la pandèmia, potser és la primera que passes per aquí.
Sí, aquest any sí, fa bastant que no venia.
Sí, doncs ben tornat a l'emissora d'aquí de Sant Jús i també benvingut al programa, a la plaça Mireia. No sé si ens havíem conegut en alguna altra ocasió.
No sé si havies vingut algun cop acompanyant, no sé si a Jordi Amigó o potser...
He vingut amb el Jordi Amigó i he vingut amb el...
Amb el Manel Ripoll, potser.
Amb el Manel Ripoll també, l'última vegada em va ser que em va cridar ell.
Cert. Doncs avui, Júlia, et tenim aquí perquè ens interessa molt parlar d'un tema que no s'allunya massa de la realitat que estem vivint.
Òbviament estem parlant d'una altra pandèmia, però va ser la Pesta Negra.
Has publicat un dels molts articles que publiques, però un d'ells és aquest, no?
La terrible Pesta Negra del 1651. Aquí a Sant Just.
Què va passar en aquella època, Júlia, per ubicar-nos una mica?
Mira, l'epidèmia més forta, o una de les més fortes que han tingut lloc aquí a les nostres terres, va ser precisament aquesta, la Pesta del segle XVII, de mig segle XVII.
Va ser la més mortífera que es recorda i més forta que qualsevol aquestes últimes.
Inclús diria que potser més que la... igual o més terrible que va ser la grip espanyola de l'any 1918, per exemple.
Es va encarnissar fortament a totes aquestes zones dels voltants de Barcelona, a altres bandes també, perquè va ser d'àmbit pràcticament de tot el que era la corona,
però aquí es va encarnissar, va ser de bé i va provocar una mortandat terrible.
Això s'ubica més o menys entre el 1648 i el 54, no? Va durar més o menys aquesta pandèmia, aquesta plaga?
Exactament, amb el punt més fort, estiu del 51 fins estiu del 52 va ser el punt màxim, després ja va anar de ballant a poc a poc.
I això per on va entrar, per arribar fins aquí?
Aquí ens va arribar a través de Tortosa, on havia arribat a través de València, d'una embarcació magravina que havia desembarcat al port de València i allà va passar el contagi.
Llavors el contagi es va anar escampant, escampant fins a arribar aquí.
Aquí, a més a més, es van trobar amb un doble problema, que era que estaven en guerra.
Era justament en els últims moments de la Guerra dels Segredors, on les forces catalano-franceses estaven resistint un setge de la corona espanyola,
i es va ser allò, ploure sobremollat, no?
Gent amb dificultat, sense pobres, sense medi, sense res, i caure-los i la malaltia aquesta a sobre.
Sí, o sigui, va ploure sobremollat, no?
Sí, sí, completament.
A més, en aquella època, clar, suposo que els mètodes que tenien també era l'aïllament, no?
En aquest article llegeixo paraules que ara ens sonen, no?, que és confinament, no?, quarantena,
que ara ja les coneixem força per aquest any, suposo que era l'única manera que tenien d'evitar-ho.
Exacte, i sobretot la gent, els pobres difunts, que estaven carregats de microbis per a tot arreu,
no portar-los a sagrat, perquè, clar, s'enterrava al costat mateix de les esglésies, al rovell de l'ou del poble.
Doncs, de cap manera, tots enterrats al mig de peces de cama, d'escampats.
Clar, això, en parlarem una miqueta més endavant quan toquem una mica les masies,
perquè un tret destacable d'aquest article, que, de fet, podeu trobar al web academia.edu, no?,
de forma gratuïta, si algú el vol trobar,
un fet destacable podria ser la relació entre les persones que van morir i també la,
que no em sortia més la paraula, la descendència, no?, dels hereus i hereves d'aquestes masies.
Va ser un deltevall, no?, en aquell moment.
Però molt fort, que hi va suposar l'extinció de Nisagas i donar pas a gent nova que venia a ocupar els seus llocs,
per això, per mort dels titulars.
Mira, la primera mort que n'hi ha documentada és la del cap de casa a l'hereu de Can Vilà.
Aquest, que era en Josep Sant Feliu i Miró, és el darrer que es va dir Sant Feliu amo d'aquella casa.
I no tenia descendència, en aquell moment.
No, va morir ell, va morir una germana seva, també,
i va passar llavors la titularitat de la masia a una altra germana,
la qual estava casada amb un vilà.
Llavors ja es va perdre el conom Sant Feliu, que s'havien dit fins llavors,
i van entrar als vilà.
Dos morts a Can Vilà.
No els van poder enterrar a la parròquia,
es van tenir que enterrar amb unes feixes allà entre la casa i la riera, de mala manera.
A dins del terreny de la casa, de la masia?
Sí, sí, a propietat d'ells, clar.
Quines altres van seguir d'aquestes masies?
Mira, després també podies veure la Torre Blanca.
La Torre Blanca, els senyors, els amos, estaven a Barcelona, al seu palau.
I aquí n'hi havia la família dels mesobers, que es deia Massana.
Doncs a aquest Massana també se li van morir els tres fills.
Tres fills de cop, eh?
Exactament.
Van enterrar allà on bonament van poder,
i ja es perd la pista d'aquests Massana masobers.
Ja van haver uns altres i tot,
però que aquella gent segurament no seguirien.
Clar.
Una altra gent també de masies d'aquí, Sant Jús,
Can Freixes.
Can Freixes.
I que ara es veu, ara es veu,
que podem passar ja pels costats.
Exactament, i és una casa que han fet un gran parc al costat,
que es pot lluir, el podem gaudir tots.
I tant.
Llavors era propietat de Lluc Cabeça.
Aquell Lluc Cabeça era tot un personatge.
Era doctor en medicina, doctor en dret,
era d'origen de Vilrafranquí,
i era ciutadà, un gran de Barcelona,
i membre del Consell d'Esser.
No sé, era un pope de l'època.
Era un bon càrrec, no?
Sí, sí, sí.
És a dir, una persona respectada.
Exacte, era un pope de l'època.
Que ho tenia això com a quinta,
la masia de Can Freixes,
com a quinta d'estiuetxo,
de festa,
de segona residència, que en diríem ara,
i ell tenia la seva casa a ciutat,
al carrer del Vidre.
Aquest també li va arribar a la Pesta Negra,
agafa i mor a ell,
li mor a la dona,
es produeix també la debacle d'aquesta família.
Sí, s'acaba també els cabessa,
diguéssim, dins de Can Freixes.
Exactament.
La casa passa per herència a un gendre seu,
el qual ja té casa seva i tota aquesta casa,
no li fa falta,
i el gendre el agafa i se la ven
amb una comunitat religiosa,
que són els pares carmelites,
que se la queden com a casa de repòs,
quan ja ha passat tota l'epidèmia,
com a casa de repòs,
pels seus capellans ja vells i malalts.
Ja passa de...
Esper, una altra nissaga,
aquest que es perd de propietaris.
De fet, aquests van ser els últims propietaris
abans que l'Ajuntament de Sant Jus fos...
Bueno, la comprés, l'adquirís?
No he seguit ben bé la línia de titulars
d'aquí de Can Freixes,
però sé que durant bastant temps
van ser la comunitat aquesta dels carmelites,
perquè, per exemple,
el magnífic treball sobre el catàstres
que van fer els amics Raimon Masdeu
i Olga Esbert,
quan parlen de la propietat de Can Freixes,
comenten que els titulars
durant el segle XVIII,
és a dir, el segle següent,
són aquesta comunitat religiosa.
Per tant,
un bon temps sí que s'hi van estar
sent els titulars ells.
S'hi van extendre.
On crec que també va tocar fort
la pesta negra,
va ser a Can Cortés, no?
Can Cortés va ser terrible,
els va del mar completament.
Va morir el Pau Cortés i Solà,
que era el cap de casa.
Aquell agafa i mora.
Després també,
en poc temps,
van arribar a morir fins a cinc persones allà.
Ell, la dona i els fills.
Uau.
I es van extingir, no?,
en aquell moment.
Aquesta gent...
Bé,
el cognom suposo que seguiria
per algun altre cantó,
perquè serien més gens,
però el que eren els titulars,
van morir tots.
van dir,
com allò,
no els podien enterrar,
sagrat,
com hem vist a l'altre cas,
aquí els van enterrar
a una cosa
que tenien relativament a prop.
El morir fariner,
que el tenim ara
monumentalitzat
i visitable
i tot això.
Aquell morir
ja havia deixat
de funcionar llavors,
era unes restes
sense profit aparent
llavors,
doncs mira,
aquí els posarem
a lo que era la bassa,
que era el forat mig fet
i mig preu de terres,
allà els van colgar.
Però era una zona pública,
entenc,
o...
Vull dir,
no era dels cortès,
no?
No, no,
el morir,
inclús,
era dels de Can Pedrosa,
perquè el morir
era de Can Puig de les Bases.
O sigui,
el que passa
és que aquella gent
el tenien allà al costat,
ja no servia,
era una ruïna,
allà,
el van agafar
i els van plantar allà.
Llavors,
una vegada,
passada l'epidèmia
i tota la cosa,
els van,
el marmesó
testamentari d'ells,
que era un Cardona,
va agafar,
els va desenterrar
i els va portar a Sagrat
i allà van ser enterrats normalment,
però,
sí, sí,
tot això.
Això de la família Cortés
o de totes les masies
que també els havien sepultat a casa,
més o menys?
Si el cas de la família Cortés,
perquè aquest,
el Cardona,
que ho va fer,
era el marmesó
de testament d'ell
perquè era aparent.
Val.
I consta,
a la partida
de defunció d'ell,
està l'anotació
dient que ho va fer.
Dels altres,
si ho van solucionar
d'una manera o altra,
no n'hi ha
constància documental.
Clar,
això s'hauria gairebé
d'excavar,
no?
No sé si ara
encara es trobarien
algunes restes
perquè estem parlant
de mitjans del segle XVII.
S'han trobat
amb les obres
de la Sagrera,
morts d'aquesta pesta,
les tropes assetjantes
espanyoles
que assetjaven
a Barcelona
van tenir l'epidèmia,
van morir,
els van enterrar
i ara amb les obres
de la Sagrera
han sortit
tots els escalets
de tots aquests espanyols
que havien mort
i estaven en bastant
bon estat de conservació.
Per tant,
aquí si volguéssim
escarbar,
no?
Podria sortir alguna cosa,
clar,
depèn de molts factors,
del grau d'humitat de terra,
el grau d'acidesa,
si s'ha remenat molt a terra
o no,
eren fitxes de correu,
llavors també,
no ho sé.
Clar,
Déu-n'hi-do,
Can Vilà,
Can Freixas,
Can Cortés,
entre d'altres masies
que van quedar
molt tocades,
no?
I gairebé la descendència
es va tallar
en aquell moment.
Completament,
casos que hi hem vist,
per exemple,
el de Can Vilà,
un canvi de Nisagre
al front.
Can Cortés,
no sé com va quedar
ben bé la cosa,
Can Freixas,
també un altre canvi
de titularitat completament.
La Torre Blanca,
els mesobers,
que són els que
se'ls hi moren els fills,
també desapareixen del mapa.
Va ser molt fora.
Clar,
clar,
i a més això,
més o menys,
parlàvem del 1651,
però aquí Sant Just,
crec que hi ha gairebé
fins al 1654,
no?
Sí,
que hi ha dates.
Se'n van produint,
se'n van produint
i es van trobant
ara aquest,
ara aquest,
hi ha més espaiat,
més així,
però es van,
sense suposar allò,
uns exterminis tan dràstics
com havia sigut
el punt àlgid
del 51-52,
però es van produint
i es produint
fins que ja el 54
i es pot considerar
ja que ja ha passat.
Clar,
som gairebé 4 anys,
i ara ens sembla molt
que portem un any
també en aquestes circumstàncies,
no?
I se'n fa interminable.
I exacte,
i pensar que
en aquelles circumstàncies
també,
vull dir que
no tenien els avenços
potser tecnològics
i de més que tenim ara,
no?
Uns rudiments
d'higiene
que ara potser
hi posaríem riure,
o sigui,
molt poca cosa hi havia.
Clar,
clar,
perquè no sé si també
queda constància
de com ho combatien,
ells,
a part d'aquest aïllament
que imagino que
quan un ho sabia
que tenia
intentava no relacionar-se,
no?
No sé si tenia
algun tipus de remei
o aquí Sant Just
teníem,
no sé,
herbes,
rebelleres.
Investigadors
en el camp medicinal
podien trobar-se
fer-te alguna cosa
realment a la documentació
d'aquí Sant Just
sobre les baixes
no entraven
en aquesta riquesa
de detalls.
Clar,
i aquestes baixes
que eren constància
en els documents
eclesiàstics,
entenc?
Sí, sí,
en els llibres
d'òbits.
És a dir,
des del Consell de Trento
tots els sagraments,
entre ells,
l'enterrament,
estan obligatoriament
registrats
i es conserven
plenament
els llibres
de registre
de batejos,
de confirmacions,
de casaments
i d'òbits.
Aquests llibres,
fins no fa tant,
es podien consultar
a l'arxiu parruquial
posant-te d'acord
amb el senyor rector.
Ara,
ja fa uns anys,
pocs,
s'han recollit
i estan tots
i són plenament consultables
i estan
a la biblioteca
del Bisbat.
El seu arxiu
del Bisbat
de Sant Feliu
es poden consultar
tranquil·lament
els llibres
per obriels.
I al final,
quanta gent d'aquí
de Sant Just
va morir
per culpa
de la Pesta Negra?
No sé si això
no es té com a cifres.
No es va arribar
a fer la conta
i jo reconec
la meva culpa
que tampoc
vaig fer
la suma
de tots,
però
van ser uns quants.
Aquí jo,
per il·lustrar l'article,
vaig apuntar
els noms
que més podien sonar
o els més espectaculars
per donar una idea
de la magnitud
d'aquest mal,
però sense entrar
en xifres.
Clar,
perquè hem comentat
el de les masies,
com deies,
que tenen un nom
que la població
els coneixia
i ara encara els coneixem
també, no?
Que sonés
a la gent
perquè és el que et fa
sentir-te de prop
perquè si dones
unes llistes
amb números
o amb percentatges,
sona fred
i la gent
ho llegeix
desvinculant-se.
En canvi,
si dius,
ostres,
aquest que jo
conec amb els seus nets
o conec amb els que estan vivint
o jo he estat
a la casa
tal,
toca més de pròpia
o sents més
amb pròpia carn.
Clar,
home,
cortès,
i amb persones
que tenen
el cúmnom cortès
encara avui en dia
aquí a Sant Jús,
per tant,
tenen aquest parentesc
encara.
I els de Canvilar
són amics meus
i, bueno...
Clar, clar,
els seus
molt antepassats
van viure
aquestes circumstàncies
i nosaltres
uns quants anys
més tard
també estem visquent
unes similars.
Tenia també
anotada
salvant totes les distàncies
amb la Pesta Negra
però
centrant-nos
en una pandèmia.
Tenia apuntat
també per aquí
que hi ha
una obra
molt famosa
d'Albert Camus
que és
La Pesta
del 1947
que diuen
que potser
és una mica
l'obra
de l'existencialisme
per Antonomàs
i a tot i que ell
sempre ho ha negat
una mica, no?
Bueno,
ell,
la temàtica que tracta
que és
la passa de la Pesta
a Oran
basant-se
en com havia sigut
la de mig segle passat
allà a Oran
ell
coneix molt bé
l'ambient
perquè ell
és el gerià
d'origen.
Llavors,
coneix la societat
coneix l'ambient
i tot
i el que fa
és
captar l'ambient
captar
el que va ser
l'epidèmia
situar-ho
en el segle XX
per fer-ho més a prop
i aprofitar això
com a vehicle
de transmetre
la seva
ideologia.
parla de la crisi
i la nul·litat
de les estructures
verticals,
dels autoritarismes,
de la religió
i apoya
més que res
la solidaritat
i la
tot arran
la vida
i els sentiments
i els sentiments
per sobre
de les frases
socialistes.
Exacte,
tot i que ell
sempre ho nega
o desmenteix que sigui
una mica
aquesta etiqueta
o m'havia comentat
en alguna ocasió
que no volia
que el categoritzessin
d'aquesta manera
ho comentava
també per aquesta
similitud
podríem dir
d'alguna manera
tant amb la pesta negra
com ara també
una mica
amb la Covid
amb el coronavirus
que ens trobem
també en una situació
molt similar
estem sotmesos
a normes constants
en fi
a tancaments
trencament
perdona
de llibertats
i en fi
a una mobilitat
molt reduïda.
Completament
inclús la situació
actual
et pot portar
a reflexionar
i prendre posicions
molt similars
a el que anunciava
en canvi
el seu sobre.
Que no està tan lluny
estem parlant del 1947
no ha plogut tant.
Juli
per anar acabant
també tenia apuntat
per aquí
que hi havia
també algunes
famílies
sansjustenques
no sé si també
les de les Masies
o d'altres
que estaven emparentades
amb algunes
d'altres
desplugues
no sé si hi havia
per aquí
alguna família
cansoners
perquè en algun moment
es mencionava
que hi havia
famílies sansjustenques
que estaven emparentades
també amb famílies
desplugues
que també van patir-ho
per si tenien constància
algunes d'aquestes
eh Juli
simple curiositat meva
no sé
jo vaig estar mirant
per exemple
els desplugues
van tenir baixes
la família
Carbonell
Can Carbonell
d'Esplugues
és una magnífica
masia
que havia hagut
al Raval
i va desaparèixer
quan la construcció
de l'autopista
aquest Can Carbonell
d'Esplugues
que són els que van tenir
una sèrie
de morts
que estan recollits
per al llibre
de mossèn estigua
de Carbonell
doncs aquests
de Can Carbonell
d'Esplugues
el seu origen
són
d'un fadristern
de Can Carbonell
d'aquí Sant Jús
és a dir
sí que guarden
per entès
Can Carbonell
per el que es veu
no els van afectar
els de la pesta
Can Carbonell
de Sant Jús
però sí
els seus
la branca familiar
que havia anat
establint
les Esplugues
aquests sí que van tenir baixes
sí que els van afectar
i això que està
ben a prop
també amb Sant Feliu
suposo que en aquella època
potser la mobilitat
no era com la d'ara
òbviament
però vaja
que la proximitat també
ara què dius Sant Feliu
no he tocat
el tema de Sant Feliu
en el meu article
però em consta
que fa poc
ho ha estat
tocant
l'amiga
Marilu Retuerta
i ha publicat
ara
que va abrir
unes dades
sobre
la pesta
Sant Feliu
que això
també va fer mal
segurament
doncs mira
un altre espai
podríem també
parlar amb ella
a veure
què podem descobrir
també d'aquell moment
a Sant Feliu
poble veí
Juli
gràcies per passar
per aquí
pel programa
un plaer
escoltar
les teves paraules
i descobrir una mica
més d'aquest article
que com deia
si hi ha algú
que el vol trobar
Academia.edu
la terrible
pesta negra
1651
aquí a Sant Just
d'Esvern
sempre que vulguis tornar
és benvingut Juli
moltes gràcies
gràcies per passar
per aquí
com deia
i gairebé
que tinguis
unes bones festes
Nadals
en fi
el que siguin aquests dies
que vénen ara
i en fi
que vagi tot molt bé
Juli
moltes gràcies
i que també
tingueu molt bones festes
tots vosaltres
i tots els que ens estiguin sentint
gràcies Juli
una abraçada
igualment
de la nit
Fins demà!