La xerrada fotogràfica
El saludem, bona tarda
Bona tarda
Bona tarda Tino, benvingut a Ràdio d'Esvern
tot i que sigui via telefònica
i no ens podem conèixer en persona
però vaja, encantada de tenir-te aquí
al programa Tino
Escolta, abans de re preguntar
com va anar aquesta primera xerrada
que vau fer ahir en format virtual?
Doncs va anar també
que no acaba, m'havíem
pactat, tot parlat que duraria una hora
i al final la va durar una hora i mitja
perquè en Joan va dir
ja està bé, però
amb ganes de fer-ho en vídeo
enyoro molt
el contacte
amb la gent quan fas comunicacions
és molt important veure els ulls
i parlar directament
tot arribarà
De fet, ara que dius això de comunicar
el vaig repassar puntualment
perquè tens un llistat de premis
i reconeixements que és molt llarg
no sé si donarà temps de repassar-lo tot
però ara que comentaves
Deixa l'últim
que va ser el Nacional de la Generalitat
Aquest mateix
ara que parles de comunicació
Premi Nacional de Comunicació
a la categoria de premsa
el 2018
ara que deies aquest tema de comunicació
i se us va fer molt curta la xerrada
i de què vau parlar?
Bé, a mi m'agrada molt el format
en lloc de fer de ponent
que això ho faig més
en els meus workshops
o en els meus tallers
que la gent pregunti
aleshores jo demano
perquè, clar
portem un any confinats
i en un any
doncs
han contactat amb mi
moltíssimes agrupacions
i moltes entitats
no?
I un moment que, clar
fes una xerrada
dius
bueno, ja és que
per què no ho fem al revés
mireu la meva web
i em pregunteu el que us interessi
així que
cada xerrada és única
i especial és com una entrevista
que et pregunten
de sobte algú et pregunta
per una fase de crida
en Cordaves
o algú li crida l'atenció
a algunes fotos que has fet
en algun país remot
i
i és més variat
sinó
et sents una mica
explicant
més de lo mismo
clar
escolta Tino
repassant també aquests premis
més que premis
un d'ells és que ets fotògraf
del National Geographic
que és un aspecte
que suposo que molts fotògrafs
no?
aspiren
o és potser
una de les seves meques
no?
poder fotografiar
pel National Geographic
com va anar això?
sí mireia
tens raó
jo penso que
és una aspiració
per pràcticament
un percentatge
molt elevat
de fotògrafs
i més
perquè clar
als fotògrafs
ens agrada viatjar
ens agrada
fer fotos
ens agrada compartir
i ser membre
de la National Geographic
la National Geographic
és un privilegi
un privilegi
no és gota fàcil
però
és possiblement
una meta
per qualsevol persona
que li agradi la fotografia
i li agradi el viatge
i en realitat
no em va costar molt
entrar-hi
però
tampoc va ser fàcil
em vinc a referir
ells van venir
per primera vegada a Europa
al festival
que es fa
a Perpinyà
a Vista por Limax
l'última setmana d'agost
la primera de setembre
i no coneixien fotògrafs
europeus
aleshores van
Tom Kennedy
que era el director de fotografia
va dir
mira tinc ganes de veure
els europeus
sobre què fan
i va proposar
doncs
mirar porfolis
i jo estava per allà
portava
unes diapositives
a la butxaca
perquè clar
jo no m'ho esperava
em vaig fer cua
i
al final
em va tocar arribar
va veure el meu material
i li va agradar
però em va dir
mira clar
com tothom
quan tu ensenyes un portafoli
al director de fotografia
li estàs ensenyant
una mica un resum
de tot el que has fet
durant molts anys
i ells
una revista
el que vol és saber
què ets capaç de fer
en una setmana
o en un dia
o en un mes
però no ha durat molts anys
perquè ja se sap
que en molts anys
tens l'oportunitat
de fer
treballs molt interessants
per tant
en Tom Kennedy
em va dir
mira torna l'any que ve
i em portes només
el treball que hagis fet
aquest any
i l'any que ve una altra vegada
Perpinyà, Vissa, La Cua
o on li vaig ensenyar
i aquí ja li va agradar
més
però encara em va dir
mira no
necessito un any més
suposo que no em va veure
encara madur
i em va fer tornar
una tercera vegada
amb el material
que havia fet
aquest tercer any
i aquí sí
aquí a la tercera
va anar a la vençuda
i un cop el va veure
em va dir
m'agrada molt el que fas
per tant
començarem a treballar junts
i demanaré
editors gràfics
de diferents revistes
com ara
la General Geographic
Traveler
o la Image Collection
que és la
diguem-ne
l'agència fotogràfica
dels fotògrafs del geogràfic
que et vagin fent
petits encàrrecs
per veure si tu
et sents còmodo
amb nosaltres
i nosaltres
doncs també
ens agrada
el que vas fent
i a partir d'aquí
doncs
primer van ser encàrrecs
un dia
després de dos dies
i els últims
ja eren de mesos
vaig fer moltes guies
de viatge
vaig treballar molt
dic vaig
perquè ara ja no es fan
per les guies de viatge
que era el que més m'agradava
anar pel món
fent fotos
de com era el món
i
bueno
en aquests moments
òbviament
es poden trobar guies
de viatge
de la General Geographic
fotogràfica
per mi
Déu-n'hi-do
per tu
com a fotògraf
ha de ser tot un luxe
no poder dir
que forma part
aquesta imatge
aquesta fotografia
aquesta part visual
l'has aportada
a tu
que Déu-n'hi-do
parlant de viatges
també
un dels que suposo
o si no t'ho pregunto
ara
és dels que més t'ha marcat
és un viatge
que vas fer
gairebé donant la volta
al món
potser
aquest círcum
que vas fer
en el 2017
no?
Sí
fa poc
relativament poc
no?
i
va ser
amb Olímpus
que ha desaparegut
o que
continua fabricant
amb un altre nom
però amb la casó
Olímpus
que van treure
l'últim
en aquests moments
el penúltim model
i aleshores jo els hi vaig dir
escolta
per què no me la deixeu
i jo faig una volta al món
i així
perquè és una càmera
molt de viatge
i
òbviament
si no no me l'haurien
donat aquesta oportunitat
i jo els hi vaig proposar
fer una volta al món
provant la càmera
en tota mena de condicions
és a dir
tant a la selva
com al
el carip
com als països en hivern
com tot
no?
i jo el que feia
és que a círcum
tots els dies
col·locava una història
penxava a les xarxes
el que m'havia passat
una història
amb textos i fotos
i aquestes històries
s'han tan variades
com anar a fotografia
a Torons
a Àfrica del Sud
o
a un hospital
de la Farsa
a Tailàndia
o potser
fotografia
als Estats Units
la part més
remota
de Nova York
o Rio de Janeiro
fotografia
la música
i coses així
tota
tota una experiència
aquesta és una de les branques
els viatges
però també
si indaguem una miqueta més
dins la teva fotografia
hi ha unes altres branques
una que m'ha sobtat
també
perquè potser
tampoc no es coneix
massa
és aquesta relació
entre la fotografia
i la medicina
de fet
crec que va ser cap als anys 80
que vas fer un reportatge
en un manicòmic
que actualment no existeix
com es defineix
una experiència com aquella
des d'un punt de vista
d'un fotògraf
que ho està mirant
i ho està retratant tot
Bueno
possiblement
bueno
possiblement
jo estic quasi segur
soc l'únic fotògraf del món
que porta 40 anys
fotografia a la medicina
i just
acaba de sortir
un llibre meu
que és la recuperació
que es diu
Curarte
que és una recuperació
de 40 anys
de sanitat espanyola
si més
s'ha de dir
que el 90%
d'aquestes fotos
estan fetes a Catalunya
per temes de mobilitat
no?
i
l'any 80
vaig començar a fotografiar
a l'institut mental
que estava cap a
Virreia Mas
aquella zona
vaig entrar
molta por
molts prejuïcis
pensant
que jo volia ser fotògraf
per tant
la càmera
no deixa de ser
un instrument
per descobrir el món
i hi ha gent
que fa servir
malament
i ho fotografia tot
i l'únic que fa
és fer fotos
però
quan tu la fas servir
per descobrir el món
la càmera
és una excusa
la fotografia
és una excusa
per entrar dins
del manicomi
i no tant fer fotos
sinó veure
què està passant
i els resultats
són unes fotos
i fins ara
ara amb la pandèmia
doncs vaig decidir
acabar el llibre
i mentrestant
porto quatre dècades
fotografiant
des del càncer infantil
que va ser el meu
segon gran reportatge
en l'any 92
un llibre que es diu
El futur existeix
i això es va
exposar al Polo Robert
i va tenir tanta difusió
i anem a dir
tant èxit entre cometes
perquè de fet
l'exposició
estava feta
per promoure
la Fundació Benèfica
Enriqueta Viladecchia
que ajudava els nens
en càncer
i continuava fent-ho
i va tenir tant d'èxit
i tanta difusió
que la gent deia
ostres, tu ets el fotògraf
que va fer
el futur existeix
i em deixaven
entrar als hospitals
perquè els agradava
el meu treball
i em tenien
la gent d'aquest cas
es va enrotllar molt bé
perquè si tu has fet
aquestes fotos
pots passar a la Vall d'Hebrou
per dir alguna cosa
vaig estar tres anys
fotografiant la Vall d'Hebrou
i després he estat
fotografiant
metges per tot el món
metges sense fronteres
anant per l'Amazònia peruana
en fi
he sigut un privilegiat
i sí
crec que
l'únic fotògraf
que jo conec
he estat
quatre dècades
fotografiant la medicina
un altre
podríem dir
no de les facetes
sinó en aquest cas
tot fotògraf
o tot artista
en aquest cas fotògraf
té una font d'inspiració
o té altres fotògrafs
que també l'han inspirat
de fet
si entrem
en la teva pàgina web
ja en publicàs
crec que són una dotzena
un d'ells
és el grandíssim
i també conegut
l'Estiv McCurry
que també forma part
de la National Geographic
i té aquest retrat
tan famós
que ha omplert
tantes cobertes
també
d'aquesta revista
i d'altres
l'has conegut
amb ell
sí
naturalment
coincidim
el més de genents
ara ja no tant
perquè ara
National Geographic
també està patint
les conseqüències
de la pandèmia
i s'ha anul·lat
i a part
National Geographic
ha passat
a entrar dins
de la
Walt Disney
ha sigut absorbit
per Walt Disney
per tant
no sé què passarà
però ens trobem cada any
però continua sent
és a dir
però
però qui mana
és Walt Disney
què vol dir això
vol dir que Walt Disney
per dir alguna cosa
no li interessen les fotos
de què fem els fotògrafs
perquè ells
bàsicament fan televisió
per tant
en un moment determinat
doncs
només continua la revista
el magazine
però
tot s'està canviant
està canviant molt
jo havia estat
durant molts anys
d'anar al Giné
els fotògrafs
de la General Geographic
ens reunien
a Washington
normalment
la segona quincena
perquè t'enganxava
a prop del Nadal
i
qui més qui menys
encara no havia sortit
a fer reportatges
i allà estaven
Estima Curri
i David Harvey
William Albert Allard
i
tots aquests fotògrafs
tan coneguts
Mike Nichols
el que fotografeu
els goril·les
i els elefants
i allà ens trobàvem
durant tres dies
aleshores
si Estima Curri
va fer la foto
la nena es diu
Xerbat
encara és viu
de fet
no fa massa temps
la va detingir la policia
la va expulsar
al país
però
quan ell la va fotografiar
era una nena
que devia tenir
no sé
10 anys
i
Estima
va fer un gran treball
de fet
jo penso que
és la foto
més
insígnia
de National Geographic
és a dir
tothom la
tothom la
la
la lliga
amb National Geographic
i
de cara estic
encantat de la vida
perquè l'ha fet
milionari
gràcies a aquesta foto
totalment
aquests són alguns
dels referents
que explicaves
en quin punt
es troba ara
la fotografia
també sabent
aquesta absorció
per part de Disney
i de National Geographic
però en quina situació
es trobeu també
els fotògrafs
actualment
també dins de la pandèmia
i dins d'aquesta
mobilitat més reduïda
absolutament
cero
s'ha anat a la porra
tot
perquè l'únic reportatge
que hem pogut fer
en un any
ha sigut uns quants
que han fet
alguna cosa
de la Covid
que òbviament
doncs
és un tema
que és molt limitat
perquè al final
és fotografia el que hi ha
però és més de lo mismo
o cures intensives
en alguns casos
la Covid a casa
però no és un tema
que doni
com per molta varietat
i no hi ha res més
jo ara mateix
porto un any
sense treballar
des d'un punt de vista
com a fotògraf
si bé
estic escrivint llibres
però perquè clar
fotografia de viatges
res
vas pel carrer
tothom amb mascareta
si no estàs fotografia
amb la Covid
et mata molt
les fotografies
aquelles de fet
tu quan anaves pel món
jugaves molt
amb els somriures
amb les relacions
entre les persones
aquest món ha desaparegut
i a sobre
les revistes
també han desaparegut
perquè clar
no hi ha publicitat
per tant
ha canviat totalment
ara
ja el meu ofici
és un altre ofici
jo sempre dic
que diguem fotògraf
però el fotògraf
ja ha desaparegut
ara
has de ser una mena
d'home
o d'una multimèdia
que no només fas fotos
sinó que fas vídeos
has de tenir molt seguidors
a les xarxes
penxar podcast
pensar en termes
de tenir molts seguidors
i naturalment
escriure
per tenir molt de contacte
amb la gent
escriure textos
pels teus vídeos
i tot tu sol
i clar
com diu el refrany
ombre de moltes oficions
pobre segura
però no pots fer-ho tot bé
tu
no és que la teva càmera
fa vídeos
però no és el mateix
quan tu no vas a fer fotos
i només feies fotos
que quan et diu
fes vídeo
i grava bé el so
perquè del teu vídeo
traurem unes peces
perquè surtin un àudio
per no sé què
i aquí ens envies
un vídeo de 3 segons
o de 5 segons
o de 5 minuts
i tot plegat
et toca fer-ho tu sol
és a dir que tu abans
en la meva època
tu eres el fotògraf
que feia fotos
i portaves automaterial
a revelar
a part nacional geogràfic
jo enviava els rodets
i això els revelava
als Estats Units
i treballaven
des de
jo ni veia
les fotos que feia
i si les feia
per un altre client
doncs revelava jo
però el revelat
ho feia a un laboratori
ara no
ara tu fas les fotos
les has de revelar
les has de processar
les has d'optimitzar
les has de penjar
les has d'enviar al client
les has de fer els vídeos
el que et deia
ha canviat totalment
com bé sabeu
la gent més jove
de fet ara de fons
crec que no ho estàs sentint
Tino
però que sàpies
que està sonant
la música
del compositor
Paco Viciana
que va posar
va musicar de fet
aquest vídeo
que és un recull
de fotografies
del Llac de Banyoles
que vas fotografiar
de fet el 2020
això què va ser
abans o després
d'entrar amb Covid
això ja és
quan tothom
estava a casa tancat
sí
el llibre va sortir
pràcticament
el febrer març
d'aquest any passat
fa un any
i es va vendre
la primera edició
és un llibre
que vaig produir jo mateix
i per internet
es genera
pràcticament tot
i
Paco Viciana
és un gran compositor
banyolí
bueno que viu a Banyoles
i em sembla
que és de Badalona
però
m'ajuda molt
de fet
vaig penxar
el meu Facebook
ara fa
em sembla que el diumenge
vaig penxar un vídeo
amb música
deia una altra vegada
amb aquests 40 anys
de medicina
és
aquí al poble
saps el que passa
és com a setjus
des del
es coneixem tots
i anem fent coses
i anem fent
escolta Paco
necessita una música
sí
això
això passa
això
entre professionals
també d'aquest sector
també us aneu ajudant
i us aneu
aneu treballant junts
també
sí
sí
fem el que podem
el que succee
és que
pensa que
amb la pandèmia
igual que els fredores
no podem viatjar
no podem fer reportatges
pràcticament
no podem
òbviament no podem ni sortir
de la comarca
o sigui
podem fer molt poca cosa
el que et deia
la gent amb mascareta
doncs et demà
tots els temes
pots fer paisatge
perquè els Sànax
encara no porten mascareta
però
el que és
jo tenia viatges
previstos
encarregats
per tot el món
havia d'anar a fotografiar
a parts nacionals
per balenes
a la Patagònia
havia d'anar
a Yellowstone
a fotografiar
als Estats Units
havia de fotografiar
per l'Àfrica
tot això
se'm va anar a vida
i bé
jo no em queixo
perquè
bé
he escrit uns llibres
que m'encanten
com ara
aquest
el Curarte
el llibre de la medicina
i ara
aquest mes que ve
dintre d'un mes
surt un llibre
que feia
molts anys
que volia escriure
que és un llibre sobre fotografia
com fer fotografia en color
perquè tothom ho demanava
ostres
i tu això com ho fas
com ho fas
i jo pensava
ostres
i com ho expliques
com ho expliques a la gent
que veu en color
com ha de fer
per fer bones fotos en color
perquè diuen
bueno
però si el color ja el veig
i m'havia passat
tota la vida
donant-li voltes
a com fer-ho
i amb el confinament
he tingut
les centenars
i centenars
d'hores
que em feien falta
per intentar explicar el color
d'una manera didàctica
i divertida
però
tornant a lo que és
la
lo que és la fotografia
en aquests moments
doncs poca cosa
poca cosa més pot ser
i de fet jo penso
que molts fotogràfes
igual que
estan tangant
els xiringuitos
aleshores
aquí ens ajudem tots
en els pobles
però
però al final
l'únic que ha sortit
d'aquest temps
avui en dia
és per internet
no?
com vaig fer
amb l'associació fotogràfica
de Sant Just
al forn obert
però
això tampoc
et dona diners
perquè
ara que parlaves
també de fotografia
color
blanquinegre
em queden
unes quantes preguntes
Tino
però crec que
totes
no te les podré fer
però almenys
aquesta sí que
volia que no se m'escapés
tens fotografia
en blanquinegre
tens fotografia
també
amb color
no ets
per exemple
un tipus de fotògraf
que només es quedi
amb una
no?
Tens cap tipus
diguéssim
de reparo
no?
en passar d'una
a l'altra
i de l'altra
a l'una
això què t'ho dona
en la situació?
Sí
són llenguatges
diferents
hi ha
temes
que
per dir
alguna cosa
a la futursia
de viatges
que en general
el color
et serveix
per remarcar
més l'atmòsfera
perquè no estàs tractant
potser
una atmosfera
de l'interior
d'un hospital
o una atmosfera
opressiva
o una atmosfera
de denúncia
en què funciona
millor blanc i negre
sinó
que estàs parlant
de postres de sol
de sols blaus
de llums càlides
de colors vistosos
per tant
el tema
et dona
l'escollir
la fotografia
però com et deia
el color
és un tema
complicat
perquè com tots
bueno
quasi tots
veiem en color
el fet
d'ordenar
el que veiem
i fer fotos potents
en color
és
tornar a començar
tu preguntes
a qualsevol
aficionat
a la fotografia
que et digui
bons fotògrafs
en color
i et digui
de mitja dotxena
perquè el color
és per tots
però que algú
destaqui
per alguna cosa
que tothom veu
en color
costa molt
i en canvi
el blanc i negre
és com fer
una radiografia
tu
quan ves una foto
en blanc i negre
vas directament
a l'expressió
a la forma
anem a dir
que no perds el temps
el teu servei
no perds el temps
analitzant
tota la informació
que porta el color
que és una gran
una informació
molt important
perquè
ja saps el que passa
quan veus una cosa
vermella
per això els senyors
de París
són vermelles
exacte
i per anar
acabant
Tino
també volia
preguntar-te
clar
és segurament
molt complicat
respondre
amb un número
en concret
però clar
al llarg
de tota la teva
trajectòria
professional
pots arribar
a averiguar
quin és el número
de fotografies
ja no sé
si les que has disparat
o les que tens
guardades
però
quants terabytes
deus tenir
o també
en paper
quantes fotografies
deuen haver passat
pels teus ulls
3 terabytes
i habitacions
senceres
plenes de negatius
no les he pogut
comptar mai
perquè
pensa que
porto pràcticament
40 anys
de professió
i abans
feies menys
perquè els ulls
tenien 36 fotos
i podies dir
bueno
en fet
jo recordo
per una gent
el geogràfic
on treballava
en pel·lícula
en un reportatge
doncs
podia fer-ne
uns 500 ulls
amb el que faries
multiplicaries
ràpidament
però ara
amb el món digital
pràcticament
no hi penses
si parles
en terabytes
tinc com
potser
3 o 4 terabytes
de fotos
ja no recordo
amb els meus ordinadors
i
potser fa 15 anys
que fer-ho
digital
però l'important
no és el nombre
de fotos
és a dir
un fotògraf
amb experiència
com aquí
a Sant Just
teniu
en Francesc Fàbregas
que a més té
una exposició fantàstica
sí
també ha passat
per aquí
pel programa
i tant que sí
doncs
un fotògraf
amb experiència
no suma
en funció
de número
de disparos
sinó
de situacions
jo a lo millor
deixaré de fotografiar
moltes coses
perquè sé
que no funcionaran
que un aficionat
ho fotografiaria
però en canvi
quan tinc
una situació
al davant
que sé
que és exactament
el que necessito
el que busco
aquí doncs
ets molt més actiu
perquè apostes
tot
com a la ruleta
et apostes
tot un número
i per acabar
funciona més
comptar situacions
clar
per acabar
Tino
també volia preguntar-te
si hi ha
alguna fotografia
o la fotografia
que més potser
t'ha marcat
o la que moltes vegades
pots visualitzar
inclús
estant amb els ulls oberts
aquella fotografia
que saps que t'acompanyarà sempre
Sí
la que va guanyar
el volpresfoto
que la tinc
al meu dormitori
que és una fotografia
que es veu
a la Mona Lisa
caminant
Sí
que de fet no és ella
que camini
no?
Sí, sí, sí
i va ser un reportatge
que vaig fer
per París Maig
i aquest reportatge
em va obrir
les portes
de la General Geogràfic
també
perquè va ser
la primera foto
que vaig publicar
en la General Geogràfic
i havia guanyat
el volpresfoto
i això
va sumar molt
i a part és una fotografia
que em va obrir
una faceta nova meva
que és l'humor
de fet
aquest any
va sortir
un llibre
que es deia
fotografia
amb una sonrissa
on hi ha una recopilació
però és un llibre docent
però bàsicament
el 90%
de les imatges
són fotografies
d'humor
com aquesta Mona Lisa
que camina
penso que aquella foto
va obrir
una altra faceta
igual que has parlat
de la medicina
dels viatges
i de la General Geogràfic
que és
el treball personal
i penso que l'humor
en aquesta època
és perfecte
de fet
fotografer
una sonrissa
està pensat
per fotografiar
en una pandèmia
els teus veïns
el teu barri
la gent que coneixes
la teva família
i bueno
està funcionant molt bé
possiblement
perquè és el moment
adequat
perquè fotografies
amb un somriure
exacte
doncs Tino
ens quedem
amb aquestes últimes paraules
moltes gràcies
per passar pel programa
una llàstima
no poder dedicar-te
més estona
però de ben segur
que ens tornem a creuar
encara que sigui
a través del telèfon
i a través dels micròfons
de Ràdio d'Esvern
gràcies també
per formar part
d'aquestes xerrades
fotogràfiques
de l'associació
d'aquí de Sant Just
i et desitgem
molta sort
sigui quin sigui
el futur
de la fotografia
no
hem quedat
que farem un taller
és a dir
que tindrem oportunitat
igual
si tot
et coneixem personalment
això mateix
doncs això espero
també
una forta abraçada
Tino
i que vagi molt bé
molta sort
igualment
adiu