.
Doncs bé, entrem, ara sí, a la primera entrevista que us havíem comentat.
Tenim al telèfon el Pablo Westling i el saludem. Pablo, bona tarda.
Bona tarda, com esteu?
Molt bona tarda, benvingut. No, ben tornat a l'emissora, perquè sí que fa uns mesets vas passar per aquí,
per tant, això ja comences a conèixer, l'emissora del poble.
Sí, sí, sí. La començo a conèixer com a entrevistat, perquè com a locutor, jo he estat molts anys allà,
amb la qual cosa ara la començo a conèixer com des de l'altra banda, que no sé quina m'acaba d'agradar més.
Realment, em sento com més segura a la banda d'estar als mandos, jo, eh?
Home, sí, tenir el control té el seu punt, té el seu punt, vull dir...
Sí, sí, realment sí.
Però bé, que siguis entrevistat també és bona notícia i bona senyal, això vol dir que alguna cosa bona, segurament, hauràs fet, no?
I en aquest cas, Pablo, volem parlar amb tu, perquè, en fi, ets d'aquella Sant Just,
has escrit o has col·laborat amb altres llibres, com el que ja vas parlar aquí a l'emissora, Rita Pita con su tinta,
però avui volem parlar d'aquest últim publicat, que es diu Tres xicos buenos.
Sí.
Un llibre que, entre d'altres, es podrà trobar aquí a Sant Just, es pot trobar aquí, de fet, a Sant Just, a l'escribà,
si no veig mal encaminada, i també que el llibre té, o també potencien molt, doncs, bé,
escriptors, podríem dir, novells, o que comencen a fer les primeres publicacions.
Tres xicos buenos...
Sí, a més, que el llibre té, que el llibre té, perdona, els he d'anar les gràcies,
perquè han fet una torre maquíssima amb els llibres, van demanar, han demanat molts exemplars
i han fet una torre maquíssima, que, no sé si es pot tuitejar o alguna cosa,
que s'ha de veure, perquè realment l'han posat d'una forma així com, no sé,
he fet una espècie de...
Un tornado, no?
Sí, un tornado, això, molt ben explicat, molt ben explicat, no sabia com dir-ho,
i realment han fet una cosa molt maca, i realment els estic molt agraït
al que tu dius, realment, a aquest llibre té i a l'escribà,
que sempre, doncs, tenen exemplars d'aquests llibres, no només meus,
sinó també de gent, també de Sant Just, que va atreient i els posen allà,
els defensa molt, i realment s'agraeix molt aquest recolzament.
Doncs explica'ns una mica, Pablo, com deia, tres xicos buenos són aquests tres protagonistes,
jo encara no m'he llegit el llibre, la veritat, però són el Tristán, el Lluís i el Guille,
són aquests amics, no?, que per un costat tenen un viatge entremans, no?,
el típic viatge d'estiu, que molts, ara, potser pensem que tindríem ganes de fer-lo, no?,
també com està la situació, però també hi ha uns temes familiars, econòmics,
especulació immobiliària pel mig, abans de parlar de la història en si,
parlem si et sembla una mica de la llavor de la història,
perquè no sé si tindrà realment a veure amb algú que potser hagis viscut,
o que t'hagi tocat de prop, o realment és història fictícia?
A veure, la història és totalment fictícia,
o sigui, tot el que passa, tota la gent que hi apareix,
tothom és realment història totalment fictícia.
Sí que és veritat que com era la...
bueno, com ha estat la meva primera novel·la acabada,
perquè començava... tinc unes quantes,
però així com primera novel·la acabada,
i primera novel·la que realment vaig escriure com amb ganes,
no sé com explicar-ho,
o sigui, va ser una novel·la que vaig començar a escriure
i volia gaudir disfrutant-la,
o sigui, no vaig pensar mai en...
no pensava mai en la seva publicació,
no pensava mai en si funcionaria,
si no, en el públic,
si no, si no, jo l'escrivia realment com si...
no escriptura automàtica, però una mica sí,
que jo em volia sentir còmode escrivint-la
i poder acabar una cosa,
o sigui, començar una cosa i acabar-la.
Llavors això, sent la primera, com s'aconsegueix,
o sigui, jo realment volia mirar alguns destins,
volia... bueno, no sabia realment on col·locar la novel·la,
on ambientar-la,
i sí que vaig tirar una mica de paisatges i llocs una mica...
que jo coneixia.
Llavors sí que el viatge comença a Barcelona,
que, bueno, és on estic vivint jo,
i ara mateix,
i comença en un lloc no massa concret,
però comença des de Barcelona
i va baixant, va baixant, va baixant,
fins que acaben les platges de Cádiz,
que és on realment he passat els meus últims estius.
Val, sí, aquí sí que coneixes, eh,
la zona de les platges de...
Bé, Barcelona també, però el destí,
més o menys, el tens per la mà.
Ja et dic, és una cosa més de...
en algun moment sí que...
en algun moment, no, de fet al principi
jo volia ambientar-ho a un altre lloc,
més que res per separar-me,
per jo dir, no vull explicar alguna cosa meu,
sinó que vull explicar una història de ficció,
que realment és el que és.
I vaig començar com a ambientar-ho en altres platges,
però realment havia de buscar informació,
m'havia d'informar,
havia d'alguna forma fer com una feina de recerca,
que en aquell moment no volia.
O sigui, jo volia escriure una història,
jo estava pensant en els personatges,
estava pensant en la trama,
i no volia haver de buscar més enllà.
Llavors sí que al final vaig tirar per ambients que ja coneixia,
però no és que tot sigui real,
sinó que és més fàcil de convertir.
O sigui, al final,
si tu mentalment estàs ficat en algun lloc,
doncs és més fàcil fer una història.
Llavors realment és per això que sí,
que al final vaig tirar una mica la ruta
que jo potser he fet als últims estius,
que és com de Barcelona,
una mica les platges del sur,
i allà sí que és una mica realment el que...
Sí que evidentment hi ha part de mi,
és que no ho puc negar.
La història és fàcil,
tot és evidentment inventat,
però està construït sobre llocs
i sobre fet que realment conec bastant.
Si no és que serà molt més complicat.
Clar.
Perquè deies també que en certa manera
de les obres,
o és l'obra que realment l'has escrit
i l'has acabat,
perquè per algun motiu serà
que és l'única que realment
li has pogut donar una cluenda
i l'has acabat.
La resta,
quina diferència hi ha amb la resta
que no els hi dones un final?
Suposo que el fet és que...
Bé, jo he estat fent cursos d'escriptura
a l'Ateneu Barcelonès
i clar, llavors sempre comences.
Llavors jo quan les començava,
sí que potser les començava
perquè les havia començat,
llavors pensava com molt metòdicament.
Jo pensava, bueno, necessito un principi,
necessito una trama,
necessito uns personatges
i ho feia tot molt des de...
com si diguéssim des del mètode,
com si diguéssim.
Una mica pensar en que volia...
volia tenir una novel·la acabada.
Potser no pensava tant en el fet d'escriure,
sinó pensava en una novel·la acabada.
Saps?
El fet de tenir una feina feta.
I llavors, com em costava molt,
al final vaig començar a escriure,
que també vaig fer un curs de relats
i de contes jo vaig dir,
jo crec que el meu són els contes
o els relats curts,
perquè realment sí que els començo
i els acabo.
I al final em serà més fàcil
tenir un recopilatori de relat o de contes
perquè ja tinc uns quants
i em serà més fàcil fer això
que en una novel·la
que realment no és el moment
de començar-la, sí,
però d'acabar-la,
és que és molta feina
i són moltes hores.
Però sí que és veritat
que durant el confinament,
que teníem tantes hores,
o sigui, treballava...
Jo seguia treballant durant el confinament,
seguia treballant les 8 hores
que toquen,
però és que després
que davant 16 hores més
que havien sabien d'omplir,
que no havien res a fer absolutament,
o sigui,
s'havia moltes hores
després del cap de setmana
i això va ser molt de temps.
Llavors sí que
allà va ser quan vam fer
la Rita Pinta con su tinta,
que això vam fer amb la Natàlia,
que va ser el llibre
que vam presentar
fa un parell de mesos,
però sí que va haver-hi un dia
que la Rita s'havia acabat,
o sigui, la vam enviar a l'editorial
que ens l'anava a publicar
i nosaltres,
quan d'alguna forma
ja teníem la feina feta
i jo vaig veure
que teníem com una màquina engegada,
mentalment,
teníem com una màquina engegada
que era la màquina aquesta
de fer llibres,
com si hi haguéssim d'escriure.
No podies parar, eh?
Era com...
Sí,
era com si jo
m'hagués muntat l'oficina,
com si ja deien
bueno,
ja tinc el taller muntat,
que el taller és un ordinador,
no és més,
però ja tinc el taller muntat,
ja he fet un,
doncs ara què toca?
Llavors va ser
quan de sobte
em va venir el títol,
els tres xicots buenos,
i...
Això durant el confinament, eh?
O sigui,
es va gestar durant el confinament.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Bànicament,
perquè hi havia moltes hores
i també,
bàsicament,
perquè era un moment,
també va ser molt dur
el confinament,
bueno,
per mi,
per tothom,
evidentment,
però en aquest sentit,
jo també era un moment
que no podíem sortir,
quasi no ens podíem relacionar
amb gent,
tampoc l'estiu sabríem
si tindríem estiu o no,
era un moment que realment
o tiraves de somiar una mica
o realment,
jo crec que...
o era una mica desesperant tot.
Llavors,
va ser quan vaig començar
a escriure aquesta història
que a mi personalment
em va servir una mica
primer per evadir-me
i després per també
crear uns personatges
que realment em van fer
com una mica de companyia,
que això,
quan ho dic,
sembla una mica de sonat,
però realment és veritat,
era...
bueno,
tenia...
vaig crear com un viatge
que realment,
doncs,
estava...
no era jo,
però sí que hi havia com
tres persones,
que a vegades podies ser
jo,
a vegades podies ser
algun amic,
a vegades podies ser
qualsevol cosa,
i en el fet,
realment em van fer
amb bastanta
tot
durant el temps
que ho escrivia.
i a mi realment m'intrigava
perquè jo vaig començar,
jo començava la història,
sabia més o menys
on començava
i on acabava,
sabia per on havia de passar,
una mica,
sabia els conflictes,
que saps?
D'alguna forma,
quan crees una història
has de pensar una mica,
bueno,
d'això va d'aquí a aquí,
no?
i què passa enmig,
però fent la història,
escrivint-la,
a mi em passava
que em sorprenia
jo mateix,
perquè realment potser
deia,
bueno,
per exemple,
van a la platja,
i llavors de sobte
em sortia una història,
a mi,
a meitat de camí,
deia,
ai,
doncs mira,
aquí paren i els hi passa això,
i això sortia escrivint,
i això realment era molt maco,
perquè era com si
anaven passant coses,
llavors clar,
jo vaig anar escrivint,
escrivint,
escrivint,
vaig començar pel primer capítol,
després el segon,
després el tercer,
i anava fent,
anava fent,
i fins que un dia
vaig veure que tenia
un llibre,
doncs pràcticament la novel·la,
sí,
acabada,
a veure,
una primera versió,
una primera versió de la novel·la
era realment un,
quasi un esquema,
però era un,
com un esgost,
però clar,
un esgost,
però hi ha,
cara i ulls,
no?
Sí,
o sigui,
poques descripcions,
diàlegs així molt,
molt automàtics,
i llavors el que em vaig dedicar
després va ser
a la reescritura,
o sigui,
aquest llibre el vaig escriure
com cinc vegades,
llavors anava,
el rap a segona altra vegada
de la baix,
una vegada ja tenia el llibre escrit,
doncs començava,
llavors d'alguna forma deia,
bueno,
doncs ara em centraré
més en les descripcions,
i anava fent amb les descripcions,
i després anava esborrant parts,
afegint d'altres,
després hi havia parts
que no eren emocionants,
i jo volia que ho fossin,
llavors intenta fer que ho fossin,
o potser jo me'l llegia,
deia,
porto tres capítols
i no m'he ribut una mica,
doncs falta aquí alguna escena
on riguem una mica,
o no sé,
anava com d'alguna forma,
com a lector,
anava valorant
i anava intentant afegint
i traient el que veia que faltava
o el que sobrava.
Perquè aquest rerefons també,
entrant una mica en l'argument,
que també ens estan passant
els minuts volant
i em quedarem preguntes
en el tintero que es diu,
aquest rerefons també
del tema d'especulació,
de temes immobiliaris,
d'infidelitats també entremig,
això és una mica la sang
que tota novel·la li falta,
o la part de fetge, diguéssim,
o més pícara que tota novel·la li falta,
o també va ser de forma natural
que et va sortir?
Mira,
jo tenia,
jo el que volia,
sobretot,
parlar de la novel·la,
era una mica
de la relació
d'amistat
entre aquests nois,
entre aquests tres,
de la relació d'amistat,
també la relació d'amor,
perquè sempre al final
surt una cosa,
uns sentiments amagats,
que semblaven enterrats,
però que al final
no són tant entre ells.
Llavors,
perquè això avancés,
jo necessitava un fil conductor
i llavors va ser com la trama
aquesta d'especulació,
que està present,
però que al final
és el que mou,
com si diguéssim,
o sigui,
la trama és que
un d'ells
té un problema familiar
molt greu
i vol abadir-se
amb els seus amics
i passar una setmana
de vacances
amb els seus amics,
però d'alguna forma
no...
Bé,
ell en el cap
té el problema
amb el seu pare.
Llavors què passa?
Que a mig camí
es troben a la persona
que li està fent
la vida impossible
al seu pare.
Llavors és quan
canvien de ruta
i es posen
a perseguir
aquesta persona.
Llavors és allà
on descobreixen
tot l'embolí
que té el seu pare,
que també està ficada
a sa mare,
també hi ha molta gent ficada
i és això
que es va com si diguéssim
és el que van descobrint.
Què passa?
Que per mi
això era l'excusa
perquè després
anéssim passant els dies
i anéssim passant
les històries
entre ells tres,
també entre ells
i altres personatges
que van apareixent
i tractar els temes
que potser realment
volia tractar.
Llavors una mica
i llavors està tot.
Llavors hi ha una cosa
que d'alguna forma
fa que la trama avanci
però després hi ha
l'altra cosa
que és la que fa
que la trama tingui vida
i que la gent
s'emocioni i rigui
que és una mica
el que veig
que està passant
perquè ara ja estic començant
a rebre resposta
i a rebre una mica
ressenyes
i valoracions
de persones
i és una mica
tinc la sensació
que la gent
està d'alguna forma
rebent
el que jo estava escrivint
en aquell moment
que és una cosa
que no és fàcil
i que a mi m'està fent
ara mateix
molt feliç
per una miqueta més.
més que complert
és a dir
escriure una obra
una novel·la
en aquest cas
que vulguis transmetre
uns certs sentiments
o unes emocions
i que les persones
que allà llegin
et diguin
eh
que ho he rebut així
que he viscut
el que volies explicar
això deu ser
el millor
com a feedback.
Clar
perquè
sí
perquè
jo
molta gent
em diu també
que
que li entra
moltes ganes
de viatjar
li entra
de sobte
pensa molt
en l'estiu
tenen moltes ganes
d'estiu
tenen moltes ganes
de vacances
que era realment
el que jo sentia
en aquell moment
jo crec que ho sento
tot l'any
hi hagi pandèmia
o no hi hagi pandèmia
no hi hagi pandèmia
i per mi
sempre seria estiu
però justament
en aquell moment
on no podíem ni sortir
ni fer res
i de fet
ara encara estem una mica
així
perquè ara
es pot sortir una mica
però realment
no estem sortint massa
estem una mica
i si sortim
és una mica
amb molta precaució
amb poca
amb certa poca
bueno
amb molta precaució
sobretot
i mesurem molt
tot el que estem fent
i llavors
aquest llibre
el que fa
treure't una mica
de tot això
et fa somiar
et fa viure
bé
només que somiar
et fa viure
aquest estiu
i aquestes ganes
de viatjar
i aquestes ganes
de sortir
tendre a alguna cosa
i sobretot
d'estar amb amics
que també és una cosa
que realment
a tots ens agrada
llavors clar
també està
els temes familiars
és que ja
està tot allà
està tot
he intentat
posar tot el que podia
tota la carn
en l'asador
perquè el llibre
funcionés
i de moment
de moment
ja et diguis
al principi
de moment
em sembla que la cosa
ha començat bastant bé
he llegit també
en alguns moments
has comentat
que mai hi ha
persones bones
o dolentes
no són aquests dos
bàndols
sinó que sempre
hi ha un motiu
que passa
perquè aquestes accions
succeeixin
d'una manera
que cataloguis
les persones
com a bones
o com a dolentes
que molts cops
falta comunicació
i tot això passa
per
com deia
motius
de comunicació
tu ho has volgut
també
visibilitzar
ja ho diré bé
visibilitzar
a través de
com dèiem
una història
amb tres protagonistes
que els tres
són gais
si no vaig mal equivocada
per tant
també li dones
un punt de visibilització
en aquest col·lectiu
i perdó
i perdó
s'he fet un espòiler
Pablo
ah no
no
cap espòiler
per res
a tu
a la gent que no l'ha llegit
de fet
no no no
no és per res
espòiler
al contrari
això ho estic dient
a més
és una cosa
que realment
és el que
una mica
et comentava
el que
a mi em passava
doncs que era
la història
que realment
volia escriure
i
és una mica
on volia ficar jo
els tres personatges
els tres protagonistes
perquè sí que és veritat
que
i ara d'això
s'està parlant molt
que
tot el col·lectiu
LGBTI
és bastant
sempre
tots els personatges
sobretot jo
quan era petit
i quan era
bueno
i quan
anava creixent
aquests personatges
sempre
en les ficcions
en els llibres
sempre tenien
un paper totalment secundari
i ja no només secundari
sinó que també
acostumaven a tenir
un paper tràgic
o sigui
jo
he crescut
que veiem
que una persona
homosexual
doncs està condemnada
a morir
o
o a rebre una pallissa
o
no sé
tot
o sigui
tot era dolent
no hi havia
jo mai
jo quan
des de petit
jo mai he vist
que ser homosexual
pogués ser una cosa bona
sempre l'he vist
com una cosa dolenta
perquè era el que veia
a tot arreu
a qualsevol ficció
o a qualsevol llibre
i
i sempre les històries
que hi hagi
doncs eren dolentes
llavors a mi què em passa ara
doncs el que està passant
per sort
que jo el que estic fent
és que un cop has crescut
i te n'adones
que tu no ets cap monstre
no ets
no ets
no ets aquesta cosa
que és com
semblava que havies de ser
doncs el que ve
vull també reflexar-ho
i en aquesta novel·la
el que et deia
jo quan l'escrivia
volia escriure una història
que jo
que a mi m'agradés
llavors el que he fet
era situar
aquests tres nois
que fossin gais
però situar-los
al centre de la història
i en una història
com et dic
o sigui
amb una trama immobiliària
amb problemes
doncs com els que tenim tots
però
però sí
i que fossin gais
realment
evidentment
impliquen la història
perquè això fa que un
estigui enamorat
de l'altre
o sigui
evidentment
fa que la història
canviï
però
no
no fa que
no fa que
sigui una història
diferent
a la que poguessin
viure
doncs tres nois
que no fossin gais
o noies
o qualsevol cosa
llavors era una mica
aquesta potser falta
que jo
jo he viscut
d'històries
i de referents
on
on no se'ns posés
com si diguéssim
en un segon terme
en una part apartada
doncs situar-los
en una
part una mica
més central
era una mica
l'objectiu
per això et deia
de l'escriptura automàtica
i pot ser
que aquestes novel·les
que dèiem abans
que vaig començar
i no acabava
jo mateix
aquestes novel·les
jo
el personatge homosexual
era
probablement
un secundari
jo mateix
el col·locava ja
perquè era d'alguna forma
que havia après
llavors en un llibre
on es col·loca
aquest personatge
doncs aquí
una mica
a la banda
i pot ser que per això
jo mateix
tampoc em sentís
totalment
no et diré còmode
però sí que
no em sentís totalment
no sé
a gust a l'hora
d'escriure
per això va ser
quan aquesta novel·la
que jo pensava
que la volia escriure
i ja et dic
no pensava ni en publicar-la
ni res
dic
tinc ganes d'escriure
la història
que jo vull
i què ha passat
al final
doncs la història
que jo volia
realment
és la que ha acabat
i després
una cosa
que jo he après molt
i és que quan realment
fas alguna cosa
que et ve de gust
la fas bé
i té moltes més opcions
de que funcioni
i llavors
per això estic tan content
que l'editorial
hagi vist
aquesta puresa
de la història
aquesta realitat
i hagi volgut
publicar-la
i que ara
estiguen en tant
bé
o sigui
realment
aquesta història
bueno
aquest llibre
ara l'he vist
a la casa del libro
està
sí i tant
ara després
em va arribar
bueno
és que
em va arribar
a fer
una foto
de l'AFNAC
que
estan
en
los más vendidos
de l'AFNAC
això
de fer
no sé quina il·lusió
de fer
però vaja
bueno
que em tremolava la veu
quan l'he rebut
és que em tremolava la veu
i això està
al
l'AFNAC
de Callao
llavors quan veus
que un llibre així
té una rebuda tan bona
doncs també
realment és
és boi
després també és molt important
una cosa
i ja no sé si tenim temps o no
però jo l'acabo
i és que
l'altre dia
no l'altre dia
bueno
vaig fer la firma de llibres
aquí a la lliurària Antinous
tinc ganes de fer una lliurària de Sant Jús
i amb tot aquest tema
he rebut molt recolzament del poble
i això és molt maco
perquè
moltes vegades
les persones del col·lectiu LGBTI
es senten a vegades incòmodes
en el seu poble
per vergonya
per pors
que han tingut sobretot de petit
o sigui
ja no és cosa que sigui de gran
sinó pors
que potser han viscut de petit
llavors jo rebre
el recolzament del poble
tant a nivell familiar
i d'amics
venint aquí a la firma
tant a nivell que el llibre té
de vosaltres
que em truqueu
de tot això
és una mica
és molt maco
realment perquè veus
que les coses
doncs
estan
bastant millors
i que
i que d'alguna forma
aquell nen
que potser patia
de petit
aquella persona
que
doncs
intentava dissimular molt
i fer moltes coses
doncs
doncs veus que
ara per sort
a Sant Jús almenys
no ho ha de fer
o ho ha de fer menys
o que va arribar un dia
que no ho haurà de fer
i per això
estic com superagraït
a més a nivell de
ja et dic
a nivell de
de poble
i de tot
estic com molt agraït
Carai
quines parles més maques
Pablo
espero que també
les persones que ho escoltin
que siguin
ja siguin de les llibreries
o que també siguin
les mateixes
que s'han apropat
o que t'han comentat
algun aspecte del llibre
doncs que també
rebin
aquest escalf
aquest agraïment
també per part teva
Tristan
Lluís i Guilla
segur que et marcaran
una mica
un abans i un després
a la teva vida
almenys davant d'un llibre
davant d'una novel·la
davant d'una escriptura
d'un llibre
que segur
i de ben segur
que no és fàcil
Pablo
un plaer conèixer-te
m'agrada molt
parlar d'aquest llibre
que com deia
jo no me l'he pogut llegir
encara
però que animo
a tothom
que s'apropi
tant sigui a l'escrivà
com aquest llibre té
on tenen aquest
tornado de llibres teus
i que n'esquineixin
un també
per conèixer aquesta història
que ens explicava
sapiguant una miqueta més
amb tots aquests detalls
que ens has anat donant
Pablo
sempre que vulguis tornar
ja ho saps
això és casa teva també
l'emissora
i que vagi tot molt bé
ànims
a seguir escrivint
més llibres
moltíssimes gràcies
i anem parlant
i que vagi molt bé la setmana
adeu
adeu