A ritme de jazzístics i juntament amb Karen Sous, amb aquest Beth Davis Eyes, un grup que sona bastant sovint aquí a la plaça.
Obrim el micròfon perquè tenim amb nosaltres la convidada per aquesta entrevista de la setmana del programa de la plaça.
Mireia, bona tarda.
Bona tarda.
Encara no he dit el teu nom, tot i que l'he dit abans.
Doncs com m'agrada començar aquestes entrevistes dels dimecres, com deia, com cada dimecres us portem aquesta entrevista de la setmana
i avui ho fem amb una filòloga, comunicadora, escriptora catalana nascuda a Sant Just.
Actualment no resideix a Sant Just, ara t'ho preguntarem, però podríem dir que la llengua és el teu hàbitat natural, crec.
Com deia, tenim amb nosaltres a Carme Jiménez Huertas, autora del llibre La veritable història de Josep Sàbat, el bandoler,
Cap a Negre. Ara sí, bona tarda, Carme.
Bona tarda.
Benvinguda a la plaça Mireia. Gràcies per dedicar-nos aquesta estona i venir fins aquí, de fet, fins al teu poble també.
I tant. Jo soc Sant Justenca de naixement.
De naixement, eh? Tot i que actualment no vius, diguéssim, aquí al municipi.
Estic aquí, però esclar, hi tinc molts amics i la família, per tant, i cada dos pertereses estic aquí.
De fet, ha estat curiós perquè ara hi ha hagut una trobada així, com dir-ho, casual, no?
Amb un amic.
Amb un amic. I ara calculàvem els anys que fa que ens coneixem i ens ha agafat vertigen, no?
Quan ha sortit als 50 anys jo jo, uau, no pensava que haguéssim passat tants anys, eh?
De fet, properament parlarem amb ell, i és Gaspar Oriolz, i també passarà per aquí, per la plaça Mireia,
i en concret per parlar de les festes de tardor, que també fa 50 anys que se celebren aquí a Sant Just ja.
Doncs, si et sembla, Carme, farem una mica com en el llibre del bandoler.
Dividirem una mica l'entrevista en apartats, una miqueta com fas també en el llibre.
Així també els oients el que poden fer és sentir-se una mica dins del llibre, no?
Guiar-se una mica a través d'aquests apartats, diguéssim.
I entre aquests apartats el que farem serà fer algun salt a un altre tema que pot tenir o no a veure amb el llibre,
però no et preocupis, que no et posarem entre les cordes.
No, no, tranquil, estic molt tranquil.
I la paret.
Doncs ara sí, un cop presentada, i ara no em toca pas parlar a mi, sinó que et deixem pas a tu,
diríem que obrint el llibre, és a dir, vista la tapa, la portada, que hi ha aquest dibuix també d'aquest bandoler, d'aquest Josep Sàbat,
ens trobem amb una frase que la volia llegir breument, diu
quan comencem una recerca hem d'adoptar de tot el que sabem.
D'aquesta manera pot passar que allò que creiem cert resulti fals i allò que els altres han desestimat esdevingui el mapa d'un tresor de valor incalculable.
Ho has pogut comprovar amb pròpia pell, això que si el cert per uns no és cert i...
Exacte, és el que em va motivar a escriure el llibre, perquè tot parteix d'un encàrrec de l'Associació de Comerciants de recuperar una llegenda local.
I esclar, jo el primer que faig és agafar els llibres dels historiadors, i m'ho els llegeixo,
i si hagués donat per cert el que deien els historiadors no hagués escrit aquest llibre.
O sigui, jo el que faig és començar a dubtar quan veig que hi ha coses que no tenen sentit,
o que podien estar interpretades d'una altra manera.
Per exemple, el primer que me n'adono és que a l'època que situaven aquest bandoler hi havia una guerra, la Guerra del Francès,
per tant, no és un context habitual que surti un bandoler en temps de guerra.
Després resulta que vaig descobrir que fets que s'atribuïen a un poble havien passat a un altre,
és a dir, es deia que hi havia una morse a Can Canals, jo vaig agafar tots els llibres de defuncions
i no vaig veure cap mort violenta a Can Canals.
Això em va fer dubtar.
I va ser sort, o atzar, o destí, o el bandoler que em guiava.
La qüestió és que vaig veure, vaig trobar en el diari de Barcelona,
que aquests fets que s'atribuïen a Sant Andreu de la Barca i a Corbera havien passat a Brera.
Després, a més, vaig veure que es parlava d'un tal germà de Esteper
i els vaig poder situar cronològicament i eren 33 anys posteriors als fets que s'estava analitzant.
Per tant, 33 anys són molts.
I em vaig començar a adonar que la història no era el que ens havien explicat.
Per tant, aquí ve la primera part.
És a dir, hem de dubtar de tot el que creiem saber, de tot el que sabem.
I després passa que allò que Andres han desestimat pot ser el mapa d'un tresor.
Què em va passar?
Tot va venir perquè jo havia estat fent la recerca i un dia sortia de l'arxiu
i just parlàvem amb l'arxivera i li comento
«Mira, tinc cinc possibles candidats pel personatge, no sé qui és».
I fins aquí he arribat.
Tinc cinc possibles candidats.
Havia fet tot l'arbre de geològic
a partir dels llibres del bisbat, de naixements, casaments i de funcions
i tenia cinc possibles candidats.
Fins aquí he arribat.
Molt bé.
Doncs quan arribo a aquella tarda a casa,
em sona el telèfon i és l'arxivera.
Diu, escolta, mentre estàvem parlant, una senyora ens ha escoltat
i diu que ella viu en una casa que la viga posa a Bartomeu Sàbat 1759.
Diu, què dius ara?
Diu, sí, sí.
És més, quan van comprar la casa, el seu pare els va dir
«Guarda aquests papers, que algun dia seran un tresor d'un valor inestimable».
Doncs aquests papers, que són aquest tresor,
són els papers que em van permetre identificar el personatge històric.
És a dir, el que vaig fer és que vaig convertir una llegenda en història
perquè vaig trobar l'establiment de la casa,
els capítols matrimonials dels pares, el testament,
vaig veure que l'havien desheredat, com s'havia quedat orfe...
O sigui, vaig poder trobar tota la seva història
i vaig convertir-me en la gran defensora de Josep Sàbat
en descobrir que ell no podia haver matat les persones que l'adjudicaven.
I llavors, no ho sé, vaig crear una història que em va anar atrapant,
em va atrapar completament, no?
I va ser una història una mica de justícia,
és a dir, de comprendre que se l'havia culpat d'uns assassinats,
dels quals era innocent,
que tot al contrari, ell va ser un heroi
perquè s'enfrontava en el varó que ningú s'atrevia a fer-ho
i per això comptava amb la complicitat del poble,
que tothom sabia qui era però tothom callava, no?
Perquè feia el que ningú s'atrevia a fer.
Llavors, jo el que vaig voler fer és recrear aquest personatge,
posar-lo en el seu lloc
i necessitava, per això, posar-li una veu.
Aquí ve la segona part, no?
Va ser quan em vaig adonar que era tan apassionant
tot el que m'estava passant amb la recerca
que vaig decidir que ho volia explicar.
Per tant, aquest llibre té una cosa curiosa
que jo he procurat ser molt clara.
És un llibre per rellegir i mirar-lo moltes vegades
perquè té aquests cinc apartats.
El primer, la recreació de la llegenda,
que aquí en parlarem, de la veu,
qui explica la història.
La segona part és els fets històrics.
Llavors, com m'adono compte jo
que aquests fets que havíem acceptat
són falsos?
I com els contrasto amb tres historiadors, de fet,
de la zona?
i també amb la vida general Manso
perquè també és molt important a la història.
Després, la tercera part
és tota la part documental,
aquesta inèdita que jo trobo.
Però després, bé, la quarta part
que és superinteressant
que és com ho caso tot plegat.
És a dir, com omplo els buits
que no conec
i que, per tant, he de recrear.
Llavors, se'm va ocórrer
utilitzar un mètode
que el faig servir llarg de tot el llibre,
que és utilitzar dues tintes.
És a dir, sempre hi ha
a banda del color
que ens situen a l'apartat que estem
hi ha la tinta negra
que és el que és històric
i la tinta de color
que és la que jo estic recreant.
Per tant, vaig crear com un mètode
per ensenyar
no només com es fa una recerca
sinó com reconstruir una història
a partir de dades històriques
quan ens en falten algunes.
Però sempre mantenint molt clar
la diferència que hi ha
entre el fet històric
i el relat que jo recreo.
he volgut ser molt curós
en aquest aspecte, no?
Llavors, hi ha aquesta part
de recreació s'ha apassionant
perquè hi va ser
quan em vaig enamorar del personatge.
I, finalment,
la darrera part,
que és la de color verd,
que quan ja ho tenia tot fet
em vaig donar a compte
que era tan important
que diu, no,
això ho hem de donar a conèixer
des d'un altre vessant,
que és la lúdica.
És a dir,
posar tot el patrimoni,
les esglésies,
les ermites,
les fonts,
els ecosistemes,
les rieres,
tota la flora i fauna que hi ha,
les masies,
i llavors vaig fer
totes les rutes
perquè la gent pugui anar.
És a dir,
que estàs a casa
i avui què podem fer?
Doncs avui podem anar a veure
la font freda
o la font de la segurida,
m'entens?
I preparar la ruta
per anar-hi amb la canalla,
per conèixer els entorns
de tota la comarca,
des del Llobregat
fins a les muntanyes.
Llavors,
he creat un llibre
que és un llibre
molt bonic,
la veritat,
és el llibre més bonic
que he fet,
que no he publicat 19,
però aquest és molt bonic
estèticament
perquè hi ha una maquetació
molt ben feta
doncs és un llibre
que permet moltes relectures,
és a dir,
hi ha la part de la història
que et pot atrapar
més o menys,
però que t'atrapa,
però després hi ha
tots aquests altres aspectes
que tenen
com un valor afegit,
que fa que sigui un llibre
molt difícil de catalogar
també,
perquè em preguntes què és,
i si és veritat,
és una part literària,
és una part d'història,
és una part de patrimoni important,
però és tot això
i més,
té tota una part
més complexa.
Fins quin punt
t'ha estat fàcil
entrar i sortir
d'aquesta ficció
d'una llegenda,
és a dir,
d'aquesta història
que relates per un costat
i després els fets,
diguéssim,
que t'has documentat,
no?,
de la seva família,
la seva vida
o el que vas poder trobar
d'ell.
Oi,
és que m'hi vaig posar
completament a dins
perquè tu t'imagines
quan vaig descobrir
que ell té 11 anys
quan mor la seva mare
de sobrepart
i que al cap d'un any
just
el seu pare
mort d'accident
que és estranyíssim.
És a dir,
els capellans de l'època
anotaven sempre
a les defuncions
normalment
la causa de la mort,
si havien rebut
els sacraments o no.
Llavors,
en aquest cas,
un accident
vol dir que algú
l'ha assassinat,
és a dir,
és una mort
que no és natural,
no?
Llavors,
el nen queda orfe.
Clar,
això em va convoure.
Amb uns anys,
no?,
una edat molt...
Ja en tenia,
quan mor el pare
en tenia 14,
mor una mica després,
però el tema
és que
em va convoure
profundament saber
què pot...
És a dir,
en aquests anys de guerra
moren sis criatures
de la família
entre els dos germans
sàbat,
tenien un munt de criatures
i moren sis.
És a dir,
tu pot...
No sé si ens podem imaginar
que pot ser
per una família
que morin sis
de les criatures,
que mor la mare
i al cap de dos,
tres anys
mor el pare
d'accident.
Com ha de sobreviure
aquest noi,
no?
És terrible.
Llavors,
clar,
veure que
aquí arriben els francesos
que venen amb exercits
de 30.000,
40.000 soldats
i que aquí els pobles
eren de 150 cases
perquè no n'hi havia més,
no?
I què passa?
que ens diu la història,
oh,
és que eren desertors,
oh,
és que eren guerrillers.
Caramba,
eren pagesos,
eren gent que agafaven el trabuc
quan havien de defensar casa seva
i quan havien de recollir la collita
tornaven a casa
perquè si no
ningú els acolliria el menjar
per tot l'any,
no?
Per tant,
era com una cosa
com que sentia molt propera
perquè la podia entendre molt bé
perquè clar,
com que jo vaig viure aquí de petita,
vaig viure en una casa antiga
i veia com es vivia llavors
i he viscut tot...
Vull dir,
ara costa
veure com era Sant Jus abans,
no?
Però
a mi em va resultar
relativament fàcil
perquè em connectava
amb la meva infantesa
i amb aquell poble
que ens coneixíem tots pel carrer,
que anàvem tots junts
a l'escola,
a l'escola Núria,
amb aquella sala tan gran
que ja estaven tots separats
per edats,
però tots junts.
em reconnectava
amb tota una història
que per mi era molt propera
i que em despertava la infantesa.
Aleshores,
el que em va motivar
sobretot va ser
començar a sospitar
de la seva innocència.
És el primer,
eh,
que et va...
Sí,
vaig sospitar
perquè fixa't,
què ens explicava
l'historiador
Isidro Clopas?
Ens explicava
que ell sol
havia matat 5 persones
i aquestes 5 persones
eren dues dones
i 3 criatures.
I clar,
la primera cosa
que vaig dir jo
dic no pot ser
perquè en aquella època
no hi havia bales,
eren trebucs
de pòlvora,
no?
Per tant,
tu només pots fer un tret.
No pots fer 5.
I és impossible
que una sola persona
mati 5 de cop.
Si primer mata les criatures,
bueno,
la mare el mata amb ell.
I si mates primer la mare
les criatures fugen.
Per tant,
un home sol no podia.
Això va ser
una primera pista
però era intuïció,
no era dades,
no?
Però quan vaig començar
a veure
que tota la història
de l'Isidro Clopas
es desmuntava,
va ser quan
em vaig quedar una mica
sense saber cap on anar
perquè dic,
ui,
si això no és cert,
què és el que
passat?
El que mai de la vida
m'hagués imaginat
és trobar-li
la documentació
autèntica
que va ser
justament
quan en el moment
que jo estava a punt
de rendir-me
de dir,
és que no ho sé,
m'arriba tota la documentació.
I què passa?
Que la dona
amb la casa,
la mare del bandoler
venia de Sant Cugat,
jo per això
no havia trobat el casament
en els llibres d'aquí
perquè estava casada
a Sant Cugat
i era filla
d'un forner
i era una família
que tenia
un cert benestar.
I per tant,
quan es casa
aporta una dot
al matrimoni.
Per això
vam fer capítols
matrimonials
i això és el que
em va permetre
entendre-ho tot
perquè ella fa
els capítols matrimonials
aporta dot
i diu
que si ella ha mort
sense fill
l'edat de tastar
l'herència
torna al dador
o a la persona
per ell designada.
Llavors aquí vaig dir
oh, això és el que ha passat
el nen no té edat
de tastar
per tant
li han pres l'herència
però és que després
vaig trobar el llibre
dels delmes
on es pagaven els impostos
i vaig anar veient
tot durant 200 anys
com havia anat pagant
els impostos
com havia anat passant
del Bartomeu
el Joan
del Joan Almedí
i quan li toca
en el Josep
apareix un tal
Isidro
que va ser
una passada
perquè es deia Isidro Durant
i aquí va ser
quan va començar
la màgia
una màgia
absolutament inexplicable
és a dir
l'historiador
que escriviu la història
i que el converteix
en un assassí
es deia Isidro
i el que li roba
la casa i l'herència
es diu Isidro
la família
a la que ell acut
es deia Mitjans
la família
que va complar la casa
al segle XX
es deia Mitjans
va començar
a passar coses
d'aquestes estreníssimes
que dic
bueno
aquí
saps què vull dir?
és com una
no pots deixar-ho estar
no?
no podia deixar-ho estar
perquè es començaran
a donar
coincidències
o sincronicitats
o
bé
causalitats
la repetició de noms
va ser espectacular
espectacular
i
em vaig quedar atrapada
no?
i vaig començar
a pensar
doncs que era innocent
que aquest home
no havia fet això
què passa?
que arribat a aquest punt
jo necessitava
una veu
que ho expliqués
per això
ho explicava jo
des de la veu
del narrador
omnicient
des del present d'ara
no?
perdia força
llavors va ser
quan
de cop i volta
un dia
vaig revisant
els arxius antics
vaig veure una carta
amb una lletra
tan bonica
que em va crear
molt l'atenció
dic
ui aquesta cal·ligrafia
que bonica
dic
si no és la del rector
perquè què passa
que ja
quan consultes
molts arxius
reconeixes
les lletres
i el rector
ja era gran
i feia una
lletra
bastant
mal feta
i aquesta lletra
era molt bonica
i bé
és un document
que demanen
és un suplicant
que es diu
que demanen permís
per traslladar
al cementiri
perquè ha degut
als morts
de la guerra del francès
precisament
hi ha tants morts
que no hi caben
al cementiri
que hi havia abans
davant de l'església
doncs
passi a partir
d'aquesta carta
que veig
que a sota
a peu de la carta
parla
que jo
el rector
juntament amb el vicari
Joan Vidal
jo dic
no no
aquesta carta
l'ha escrit
el Joan Vidal
perquè és la lletra
no és la del rector
i si saps
com ho vaig descobrir
resulta que
clar
en els termes municipals
abans
la gent
es batejava
i
es batejava
de seguida
que neixien
els nadons
i molts
neixien a casa
era l'únic
habitual
que neixessin a casa
llavors
què passa
que el capellà
havia de desplaçar-se
fins a la masia
caminant
i clar
com que són termes grans
i no hi havia autobusos
que se feia peure
tot això
o amb mula
si tenien sort
doncs enviava el jove
a fer els batejos
en canvi
totes les cerimònies
o sacraments
o els matrimonis
o les defuncions
que se celebraven
a l'església
i després al cementiri
que estaven dins el poble
doncs els feia
el capellà gran
llavors vaig adonar
que és veritat
que tots els naixements
estaven fets
per aquesta lletra bonica
llavors vaig anar
a buscar el rector lògic
i vaig estar
investigant
i vaig veure
que aquest
es deia Joan Vidal
llavors va ser quan se'n va ocórrer
que ja tenia la veu narrativa
diu
mira
perquè
qui pot saber la veritat
però no poder-ho explicar
perquè ho ha rebut
amb secret de confessió
doncs un capellà
llavors se'n va ocórrer
que fos el capellà
el que explica la història
de veritat
el que sap
que ha passat
i que vol deslliure
la seva ànima
de la culpabilitat
d'haver-ho callat
abans de morir
llavors se'n va ocórrer
crear aquest paral·lelisme
entre el capellà
i el bandoler
que les seves vides
s'escreuen
en diferents moments
de la història
i bé tot va sortir
això és una part
diguéssim literària
però
també existeix
el Joan Vidal
és a dir
que no me l'he inventat
del tot
però jo li he donat
un protagonisme
crec que també se'l mereix
perquè
perquè és un
és un personatge històric
absolutament contemporani
i si no es vero
i si no nevero
ben trobat
és a dir
ell va ser
absolutament contemporani
del bandoler
i per tant sabem
que el capellà
l'hauria de protegir
o ajudar
perquè si no
l'haguessin detingut abans
llavors per què no el detenen?
doncs perquè està fent
el que tots voldrien
s'enfrenten al baró
en èpoques que ja
s'ha prohibit
els anfiteutes
estan prohibits
és a dir
tot el que és
el pagament
de drets senyorials
estan abolits
perquè després
de les coses de Cádiz
això ja
no es pot cobrar
i en canvi
aquest baró
ve aquí
perquè era un membre
de la Guàrdia Personal
dels Borbons
i li regalen
una baronia
apa
a cobrar la baronia
i arriba
a Corbera
després de la guerra
del francès
ell li donen
tots els privilegis
d'explotació feudal
quan estem
amb tota l'època
amb tot el moviment
dels moviments
liberals
per tant aquí la gent
està molt
molt
revolucionada
i amb molta
reivindicació
llavors
cada cop i volta
hi hagi algú que s'atreveixi
plantar cara al baró
doncs és un heroi
i aquí va ser
quan ja em vaig donar
compte
que el legislador Clopes
l'havia convertit
en un sanguinari
quan no ho era
és una persona
que s'ha format
a les guerrilles
com tots
perquè tots
aquí estàvem
organitzats
amb el sometent
hi havia una defensa
pròpia dels pobles
que tenia el seu grup
de persones
i tots els pagesos
tenien un trabuc
per defensar-se
la sigalia
per tant
el moment de posar
en el seu context
doncs clar
diuen
no és que els catalans
van desertar
clar que van desertar
perquè aquí venen
els exèrcits
els francesos
i els francesos
escolta
venien a ajudar
Napoleó
venia a ajudar
els borbons
ajudar els borbons
que no oblidem
els borbons
són francesos
per tant
que venien
a apoderar-se
totes les colònies
d'ultramar
tenien els seus propis
interessos
i als catalans
no ens importava
poc ni gens
el que fessin
el Napoleó
és el que va defensar
la nostra terra
i el nostre poble
per tant
desertem
clar que sí
que hem d'anar
a defensar els borbons
no vista tant
de l'actualitat
segons com es miri
ja veus
que com repetim
la història
sí
acostuma a passar
t'anem a preguntar
has comentat
diferents llocs
de comarca
o fora de comarca
o
Sant Cugat del Vallès
has descobert
part de
potser
el Vas Llobregat
o altres indrets
de
sí
bona part del Vas Llobregat
a través
de
Josep Sàbat
sí
perquè
he hagut de fer una cosa
que és caminar
llavors
clar
hem de pensar
que abans
un exèrcit
trigava sis hores
des de Barcelona
fins a Llobregat
i el Llobregat
era molt més cavalós
que avui en dia
que vol dir
que avui en dia
tenim unes preses
a dalt del riu
que fa que baixi
poca aigua
i el veiem
com un riu menor
però jo
al llarg de la meva vida
d'aquests
ja més de 60 anys
que tinc
he vist
el pont de Llobregat
caure tres vegades
amb unes riuades
fortes
que
algunes
va morir
molta gent
per tant
el Llobregat
era un riu important
i el control
del riu
de Llobregat
era
estratègic
en temps de guerra
aleshores
des d'on es controlava
des dels turons
dels pobles veïns
sempre
quan
els francesos
s'instal·len aquí
a Barcelona
que s'apoderen
de les soldats
sense més
què fan els soldats
nostres
els catalans
deserten
però on se'n van
a la guerrilla
totes s'instal·len
a la muntanya
doncs es fa la resistència
des de la guerrilla
per què?
perquè amb un nombre d'homes
no podíem competir
no hi havia un exèrcit format
trigaran molts anys
a arribar
i de fet
la guerrilla
la comença
el general Manso
que arribarà a ser
capità general de Catalunya
el Manso
que era un moliner
ell treballava en un molí
era un home del poble
i per tant aquí
la defensa es fa
amb la gent del poble
els homes
que treballaven
a casa seva
el que era pagès
o el que era teixidor
o el que era moliner
i quan s'havia defensat
el territori
que fava en altra boca
a defensar-lo
i per exemple
clar
veiem coses impressionants
com per exemple
que el coll de Ballirana
a la vall de Ballirana
600 homes
van d'aturar
un exèrcit de 40.000
durant 4 dies
és increïble
600 homes
contra 40.000
sembla que els números
s'han de guanyar sols
clar
però què passava
que la gent d'aquí
coneixia el territori
entens?
llavors també
un àvia em va
em va dir
que la seva àvia
cantava una cançó
que deia
els soldats de França
no coneixen el camí
gira cap aquí
gira cap allí
és a dir
com vam guanyar
aquest conflicte
pel coneixement
del territori
per això he posat
els camins
els camins
després del bandoler
és a dir
tots aquests camins
que ell coneixia
que jo
ell dic
que és el guardià
dels camins de muntanya
perquè són els camins
que
tantes vegades
s'ha explicat
com el tamboriler del Bru
que és exactament el mateix
és a dir
un grapat
de sometents
espanten
un exèrcit
de soldats
perquè
coneixen el territori
saben els passos estrets
els espanten
amb el soroll
com si hi haguessin molts
tocant el tambor
o com sigui
pel coneixement del territori
per tant
aquí
el que m'ha portat
aquesta història
és un gran
a banda de remenar arxius
és conèixer la terra
conèixer aquesta importància
dels dues marges
del riu
perquè el castell de Pallajar
està on està
i el de Papiola
està on està
perquè en els punts estratègics
del control del pas de barca
pensa que
quan els francesos
s'apoderan del pont de Molins
que fa la gent local
torna a recuperar
el pas de barca
que era el pas natural
la manera natural
de creuar el riu
durant
1500 o 1700 anys
que era el que s'havia fet sempre
passar pel pas de barca
llavors clar
això ho aconsegueix
pel coneixement del territori
llavors
veus com
aquesta gent
que estan lluitant
sense mitjans
com van caminant
cap a Castelldefels
per aconseguir pòlvora
dels barxells
que venen d'Anglaterra
que són els aliats
en aquest moment
per tant
és imprescindible
el coneixement del territori
o sigui
has caminat molt
a través d'arxius
a través de camins
també
has passat per Vallirana
per la Parma de Cervalló
per Corbera
per Salendreu de la Barca
marge i marge
del riu
i en prop de 100
i pico pàgines
que és el cinquè apartat
del llibre
que és patrimoni
paisatgístic i cultural
també
que s'inclouen moltes imatges
en color
de fet
que ajuda molt
a ubicar-se
a ubicar-te
i sobretot
veure aquests punts
estratègics
on
tu tens
en els cims
del voltant
de les dues marges
del riu
un guaita
un punt de guaita
i
aquesta persona
una sola persona
que estigui allà
té el control
de tota la Vall Baixa
de Llobregat
fins a la plana d'Altaica
fins a Montserrat
llavors
en col·loques
un altre puig d'agulles
o la creu de l'aragall
en els punts estratègics
i en un joc de miralls
es comuniquen
i clar
si els exercits
triguen sis hores
a arribar
imagina si tens temps
de preparar
l'emboscada
per tant
és molt important
el coneixement
del territori
i aquesta
aquesta comprensió
de per què
la gent
va ser capaç
de resistir
amb un exercit regular
de professionals
amb tan pocs mitjans
i clar
hi ha gent
en aquest entorn
on hi ha un bandoler
no és els bandolers
clàssics
com el Serra Llonga
que són molt anteriors
aquesta és una època
on teòricament
ja no existeixen
els bandolers
per tant
això el famós singular
llavors jo el vaig crear
una doble personalitat
perquè vaig pensar
que tothom sabia qui era
però
ell en certa manera
havia d'assumir
un rol diferent
quan actuava
com a bandoler
i bé
això és una part
de la gràcia
de la història
cada dia és venedor
i després quan fa de bandoler
té un cavall blanc
i quan fa de bandoler
té un cavall blanc
i quan fa de bandoler
té un cavall negre
o sigui
jugo amb això
jo el que volia
saps què és
jo volia un bandoler
del qual
totes les dones
se n'enamoressin
i tots els homes
ho volguessin ser
una mica
el zorro
la pel·lícula
el zorro
saps més o menys
una figura aquesta
que també ajuda
als pobres
en la pel·lícula
ell també fa el mateix
és a dir
si
l'embocador
l'administrador
que treballa
pel baró
imposa
delmes abusius
i impostos abusius
ell que fa
roba la diligència
el canvi d'apostes
dona aquests diners
als amics
i aquests amics
poden pagar els deutes
per tant
arribar igualment
al baró
però van pagant
la deute
però esclar
acaba que l'enxampen
i com l'enxampen?
a través de l'amor
espera que la gent
llegeixi el llibre
no?
o sí
ja ho has dit
no
és l'amor
l'amor
el que el fa
bona arable
perquè mentre no
tira ningú aquí
mentre no té res a perdre
és el que més et deixa
el descobert
no?
potser
esclar
és que quan tu no tens
res a perdre
ets pot ser molt intrépid
però quan
ai
quan t'enamores
de cop de volta
tens alguna cosa
que t'interessa més
que tu
home clar
per la qual
per la qual
no arriscar-te
exacte
i és així
com
li troben
el punt feble
escoltar Carme
seguiria parlant
molta estona més
a més
és molt interessant
escoltar
gran part
d'aquesta història
fora del llibre
que són
prop de
235
i pico pàgines
de llibre
en aquests
cinc apartats
que ha molt bé
explicat
al principi
i una pregunta
bastant obligatòria
és quant de temps
li has dedicat
a la construcció
o potser
podríem dir
des del moment
aquest que comentaves
que va ser màgic
que et van trucar
des de l'arxiu
i et van dir
escolta que sí
que tot coincideix
perquè
la informació
que tenies
o que tenim
et pugui donar peu
a escriure
sobre Sàbat
quant de temps
li has dedicat
és impagable
perquè és clar
les fotografies
són totes meves
per tant
són fotografies
de 30 anys
des que vaig tenir
la primera càmera digital
per tant
hi ha moltes fotografies
que jo les havia anat
guardant
perquè m'agrada
perquè bé
a casa nostra
els Jiménez
eren fotògrafs
aquí al poble
encara
se'ns recorda
el nostre nom
està vinculat
a la fotografia
i bé
jo anava fent fotografies
per tant
això
és impagable
i l'altra banda
el que és
l'execució del llibre
són 3 anys
3 anys
perquè
una cosa
és la història
i l'altra
és tot el que ha anat
creant
al voltant
que ha sigut
tan apassionant
que
jo crec
que això
sí que transpua
en el llibre
a més
és un llibre
per consulta
per regalar
és bonic
és un llibre
no tant per emportar-te
la motxilla
perquè
és massa gros
però sí
és un llibre
per dir
va
avui que anem
on anem avui
avui anem a conèixer això
avui anem a conèixer allò
i que té aquesta capacitat
de tenir moltes lectures
penso que
clar
quan jo em vaig adonar
del que havia descobert
em va fer gràcia
explicar
què havia passat
perquè també penso
que té aquest valor pedagògic
de cara a joves
per exemple
per ensenyar-los
i com es fa una recerca
exacte
però penso que
jo he estat molt respectuosa
en separar la ficció
de la veritat
és a dir
el que és històric
és històric
per això he fet servir
aquestes dues tintes
i això em sembla
que és important també
que és un aspecte
que he tingut molt present
que és important
és a dir
hi ha tota la part de recerca
que s'ha de
ser capaç
de ser fidel
però després
hi ha les parts
que jo he recreat
i aquí m'he permès
deixar la llegenda oberta
ja no explico com acaba
però
com que vull que segueixi sent
que tingui aquesta punta
aquest punt
que dubtes
de quina banda
de la línia estàs
doncs això sí que m'ho he permès
en algun punt
anava a dir
tots aquests punts
que deixes així
una mica a l'aire
els poden
de fet ja
descobrir
els lectors
que vulguin
aconsellir aquest llibre
de fet aquí
a la biblioteca
Joan Margarit
presentes aquest llibre
aquest divendres
a les set del vespre
suposo que faràs
una presentació
en la qual
explicaràs
potser més temps
també
que avui se'ns acaba el temps
amb la imatge
amb suport
amb suport visual
i de fet
la mateixa
biblioteca Joan Margarit
que de fet
des d'aquí
li donem les gràcies
per deixar-nos
uns dels exemplars
crec que regalarà
diferents llibres
de Josep Sabat
a diferents biblioteques
del vaso bregat
també perquè
els hi arribi
aquest coneixement
d'aquest bandoler
capa negra
que potser no estan
coneguts
com comentaves
com un serrallonga
que potser sí
que ha quedat més
plasmat
en llibres d'història
o en llibres
de llengua catalana
escolta Carme
ens queda
un minutet
i poc
un minut i 15 segons
com et deia
fa molt de gust
poder parlar amb tu
i escoltar-te
la veritat
sobretot
de temes històrics
em faltaria
per preguntar-te
si trobes a faltar
Sant Just
cada dia
de la meva vida
doncs aquí
segueix estant aquí
eh
el poble
sí
ho sé
hi vinc sovint
hi vinc sovint
doncs
clar que sí
de fet ara comencen
les festes de tardor
així que també és
un bon motiu
per passejar-te
per aquí
pels carrers
del municipi
doncs com deia Carme
un plaer tenir-te
aquí a Ràdio Desvern
gràcies per la teva estona
i et seguirem la pista
igual que ho has fet tu
amb sàbat
et seguirem la pista
a tu
i a part ens veiem
segurament
aquest divendres
a les 7 del vespre
a la sala Isidore Consul
a la biblioteca
Joan Margarit
que vagi molt bé
i una abraçada Carme
gràcies
a tu per venir
ara escoltes
Ràdio Desvern
sintonitzes
Ràdio Desvern
la Ràdio de Sant Just
98.1
ja fins ara
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Kilian Sabria
la Guàrdia Civil
treu pit
de l'actuació
de fa dos anys
durant la tardor
del 2017
inclosa per tant
la jornada
del referèndum
a Catalunya
i adverteix
que ho tornaria a fer
a l'acte de celebració
del dia de la patrona
del cos
s'han llegit discursos
dels caps espanyol
i català
de la Guàrdia Civil
que no han agradat
gens ni mica
als Mossos
i la cúpula
del Departament d'Interior
que tampoc li ha agradat
han acabat marxant
tant uns com els altres
quan l'acte
encara no havia acabat
Marc
Sí, el cap
de la Guàrdia Civil
a Catalunya
Pedro Garrido
ha llançat aquest avís
Mantenim ferms
amb el nostre compromís
amb Espanya
de treballar
per la llibertat
i la seguretat
de tots els ciutadans
Ho vam demostrar
fa dos anys
Ho hem fet de nou
recentment
i cada vegada
que sigui necessari
ho tornarem a fer
perquè tenim la plena convicció
que la societat
a la que servim
servim
entén i creu
que no hi ha llibertat
ni seguretat
fora del marc de la llei
Fons del cos
i del Departament d'Interior
expliquen aquesta emissora
que han trobat
les paraules
dels discursos en general
ofensives
i poc respectuoses
amb la institució
els Mossos d'Esquadra
i els comandaments
d'ara fa dos anys
és per això