.
Doncs bé, com us havíem comentat,
nosaltres també volíem fer-nos una mica de ressò, no?,
d'aquestes eleccions d'ahir, del 14 de febrer,
les eleccions del Parlament de Catalunya,
tot i que la cobertura informativa, suposo que sabreu,
i si no també ho sabeu ara, que s'ha fet des del programa dels matins,
des del Just a la Fusta, i podeu trobar també tots els podcasts
a la web de radiodesvern.com.
No obstant, com anava dient, el que volíem era també saber una mica
l'experiència d'alguna de les persones que hagués estat en una de les meses electorals,
i per això tenim avui el telèfon a la Júlia Viladot, que també la saludem.
Bona tarda, Júlia.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Dic que la Júlia, precisament, va ser suplenta presidenta de mesa
i finalment va ser presidenta de mesa,
perquè la persona que li tocava ser la presidenta va presentar al·legacions
que van ser aprovades, per tant, vas arribar a les 8 del matí
i et vas trobar que et tocava quedar-te, gran sorpresa, un diumenge al matí.
Sí, sí, tot el dia, de 8 del matí a 8 de la tarda
i després el que calgués pel recompte.
I com va anar la jornada?
És a dir, més enllà que són moltes hores, que estàs sentat,
en fi, que tampoc no t'ho esperaves, perquè eres suplent, no?
Com va anar, més o menys, la jornada aquí a Can Ginasà?
Bé, no m'ho esperava, però sí que m'ho podia arribar a imaginar,
perquè, com que havia vist per les notícies que hi havia hagut tantes al·legacions,
doncs una petita possibilitat hi havia que pogués estar a mesa
i així va ser.
Però bé, el dia va anar molt tranquil,
de fet, durant el matí va ser quan van haver-hi més cues a Can Ginasà.
A fora hi havia molta cua, però a dins els anaven deixant entrar a compte gotes,
és a dir, que a dos minuts més o menys entrava una persona a votar,
i, en concret, la meva mesa estava dins la biblioteca,
o sigui, hi havia tres meses al celler de Can Ginasà i la meva a la biblioteca,
i estàvem com, doncs, molt sols, molt tranquils i molt poc xivarri.
Llavors, doncs, anava fent, anava passant,
i la gran afluència va ser al matí.
Ja et dic, després de dinar, pràcticament no va venir ningú.
I quan va arribar el moment aquest de set a... de vuit a nou, no?, crec que era,
dels positius, dels contagiats, les persones que estaven confinades, etcètera, etcètera,
que va ser també el moment de vestir-vos, no?, amb epis i amb aquests tratges, diguéssim,
una mica més aparatosos, no?, va venir gent, també, perquè crec que ha estat la partíssima més baixa, no?,
o potser hem votat per correu.
Sí, bueno, en aquest moment ens hem d'haver de posar tots els eclis,
que va haver-hi un moment que també estàvem, que tampoc estàvem còmodes posant-nos alts,
perquè la gent que venia tampoc tenia cap culpa o d'estar confinada o de tenir el Covid,
bueno, teníem, no sé, controvèrsies.
Tot i així ens vam acabar posant una bata de color groc,
que realment que fos d'aquest color feia una miqueta de gràcia, bueno, pel color que és,
i que la gent electoral no digui res, era com graciós,
i, bueno, tot i així ens vam, doncs això, ens vam equipar amb els EPIs,
i durant aquella hora van venir només dues persones,
i no sé jo si tenien Covid o no, evidentment no ho van dir,
una persona sí que va entrar a una altra mes, acaba de dir,
no tinc Covid, però no he pogut venir abans, i abans tenien això.
Ah, jo ho va avisar, eh, per fer-te que...
Sí, sí, no, és que no tinc Covid, eh, però vinc ara perquè no he pogut,
perquè la gent tampoc s'espantés o es preocupés,
i ja està, vull dir, és el que et dic, dues persones només,
una persona gran i un noi més jove, i ja està.
I et dic, la tarda és super tranquil·la, vull dir,
des de les 5 de la tarda fins a les 8 de la vespre,
és que no ho anaria a passar ni 15 persones, o 20, o sigui, com a molt.
O sigui, que gairebé us podíeu girar i agafar un llibre de la biblioteca, no?,
que entenc que no estava oberta, no?, havia tancat les portes,
però tranquil·litat absoluta.
Exacte, no estava oberta, però un company de la mesa sí que es va portar un llibre de casa,
i sí, sí, se'l va estar llegint, literalment.
Després arriba el moment del recomptar de vots,
entenc que ja no estàveu amb els tratges de, no?, amb els EPIs, ja no calia.
No, ja no calia, o sigui, entre els EPIs sí que ens van recomanar sobretot posar-nos guants
i que no ens toquéssim la cara o anéssim fent servir constantment el gel hidroalcohòlic,
perquè hi havia botlletes, doncs que, bé, potser eren de persones que havien tingut el Covid,
però va ser prou ràpid, perquè ja que la participació va ser tan baixa,
realment només vam tenir, vam tenir un 55% o 60% dels vots de la nostra mesa, així.
Ens vam encodre la primera i va ser bastant ràpid el recompte.
I d'aquí directament cap al jutjat de Pau, no? Entenc, d'aquell a Sant Just?
Sí, tot i que aquesta vegada, com que el jutjat de Pau és tan petit i no pot rebre tant,
no té un aforment tan gran, vam haver d'anar al casal de joves.
Ah, és a dir, allà es va fer el recompte final, allà, al casal de joves.
O sigui, el recompte que a més feia el seu, però els sobres els havien de portar al casal de joves,
on ens esperava la jutgessa de Pau, amb la policia corresponent per assegurar el lloc.
S'han vist papaletes arreu de Catalunya, sempre hi ha algun, no?, graciós, graciosa, no?,
que introdueix, doncs, fotos, s'han vist fotografies del xoriço, no?, del menjar, no?,
amb aquesta doble, fer la gràcia, no?, o pandes, o sospanda, no?, també.
Us en veu trobant, algun, de la vostra urna, de la vostra mesa?
No, en aquest cas no ens han trobat amb cap butlleta, el que sí que em va sorprendre,
o sigui, la quantitat de gent, per no dir tothom, ens donava ànims, gràcies pel que fèiem,
per estar allà, bueno, era com, mai havia fet una cosa que m'havia donat tantes al·legacions,
vull dir, era un, vull dir, tota l'estona ens posaven, doncs, això,
moltes gràcies per estar aquí, merci a vosaltres, ànims, vosaltres podeu, sou uns herois,
no ho sé, era bastant sorprenent.
Perquè era la primera vegada que et tocava, o ja ho havies experimentat?
No, no, jo era la primera vegada que ho feia, sí que he estat a recontes a les eleccions,
però com a apoderada de partits polítics, però com a mesa, o sigui,
membre d'una mesa és la primera vegada que estava.
I per acabar, Júlia, alguna anècdota, ara que ens dius que no hi ha hagut cap vot,
cap papeleta així divertida, graciosa, d'aquests espontanis,
alguna anècdota de la jornada, més enllà que tot hagi anat bé?
Doncs, bueno, sí, va haver-hi un moment que una persona s'enfadava
perquè no trobava butlletes del seu partit i va posar a cridar a uns apoderats
que els denunciaria, ja no us denunciaré.
I vaig pensar, ui, què està passant aquí fora?
I bé, justament va entrar a votar a la nostra mesa, va votar i se'n va anar,
tan tranquil, i en aquell moment vaig sortir fora a preguntar què ha passat.
I em van explicar això, que la seva pila de butlletes,
o les butlletes que ell volia agafar,
a coberta per una butlleta d'un altre partit,
aquesta típica broma que fan a vegades les persones,
en partits que no els acaben de gravar,
i no la veia, i ràpidament es va posar a enfadar,
van haver de trucar a l'Ajuntament,
i es va posar a cridar que denunciaria l'encarregat.
Ah, val.
Però, bueno, jo crec que ha sigut l'anècdota més rellevant del dia.
Doncs, Júlia, gràcies per atendre'ns aquesta tarda,
que a més sabem que si et toca treballar,
si et toca complir en aquesta jornada electoral,
després tens unes hores de lliure disposició el dia següent,
per tant, avui.
Sí, correcte, sí, sí.
Cinc hores de lliure disposició, o de descans.
O de descans.
Doncs vinga, aprofita aquest descans,
o lliure disposició,
per fer el que vulguis,
ben merescut,
i també aprofito per donar-te les gràcies
per la feina que vau fer ahir,
i, en fi, gràcies per passar pel programa.
Molt bé, moltes gràcies.
Una abraçada, adeu.
Adéu.
Bona tarda, adeu, vagi bé.
Adéu.
Bona tarda, adéu.
Bona tarda, adeu.
Bona tarda, adeu, vagi bébé.
Bona tarda, adeu.