Música
Doncs ara sí, com us anticipava, tenim amb la...
Tenim amb la, no? Tenim a la Carme Malaret
amb nosaltres a Ràdio d'Esper. Carme, és que estic com de dilluns, però és dimarts.
Saps allò que... Ja, ja em sembla que ho estem tots.
Sí, sí, oi? És com una sensació així una mica estranya.
Està bé perquè et regalen un dia, però després tornes una mica més com a pardalat.
Sí, una mica de ressaca, no? D'aquests tres dies de festa.
Exacte, exacte. Bona ressaca, però sí, ressaca.
Què tal, Carme? Com estem? Feia dies que no ens veiem per aquí per la ràdio.
Bé, bé, bé. Encantada de tornar a estar aquí amb tu.
Home, a mi ja saps que m'encanta parlar d'aquests temes.
M'encanta difondre també, no?, tota la part cultural que no només passa a Sant Just,
perquè en aquest cas ens anirem una mica cap a la Costa Brava,
en concret cap a la Frugell.
Per parlar d'aquest Premi Escultura 2021, explica'ns una mica quin és el rerefons,
és a dir, on comença tot plegat, perquè ara parlem d'ara gairebé juny,
però quan no tens... és a dir, quin és l'origen de tot plegat d'aquest premi?
Perdó.
Tranquil·la.
L'origen, de vegades, són aquestes coses de l'atzar, no?
Que un dia rebo... Bé, normalment jo rebo les comunicacions que fa la Fundació Vilacases,
i una d'aquestes comunicacions era que estava oberta la inscripció per la Bienal d'Escultura
que es fa a Can Màrio, a Palaforgell.
Can Màrio és un centre, és un museu d'escultura contemporània,
i que cada dos anys donen obertura a que la gent que fem escultura puguem presentar.
De fet, és força nou, no?, Can Màrio?
Can Màrio ja fa uns quants anys, eh?
Contemporània, em refereixo.
Sí, ja fa uns quants anys que està obert, juntament amb altres instal·lacions que té el Vilacases,
com Can Framis, o allà a Torroella, també, que té la part de fotografia,
i Can Framis, o Volart, és més de pintura.
Can Màrio, de Palaforgell, està dedicat exclusivament a escultura catalana contemporània, sobretot.
Sí, i res, és a dir, la inscripció era senzilla, demanaven que presentessis dues fotografies d'una obra,
que la condició era que fos inèdita, que no hagués estat presentada a cap exposició ni a cap altre lloc,
explicar una mica què pretenies amb aquesta obra i adaptar-te a les mesures que ells posaven.
I com que em va semblar senzill, i que jo tenia una obra que l'estava fent i que no s'havia exposat mai,
em sembla que va ser el mes de febrer que vaig fer la inscripció.
Aquest mes de febrer, aquest 2021?
Sí.
I llavors, vols un got d'aigua?
No, no, no, ja em passaràs.
Llavors, l'obra que has dit que ja l'estaves treballant, vol dir que ja portaves...
Sí, és una obra que jo crec que la començo a l'estiu, és a dir, el primer flash d'inspiració va ser el 2019,
quan vaig fer una excursió per anar a veure un amic a Gramunt,
i em va ensenyar tot el territori de la Sagarra i de l'Urgell i de la Conca de Barberà.
Allà vaig tindre un flash visual que em va inspirar el fet de, encara que l'obra després no té res a veure,
però la història del marge, quan estàs en un monocultiu de cereals que tot és del mateix color i que tot és el mateix,
quan veus aquelles franges verdes en què allà hi ha diversitat i hi ha ecosistemes,
ostres, i que allà hi ha vida, no? Més enllà del monocultiu, allà va ser el primer flash visual.
I a partir d'aquí vaig començar a treballar la idea del marge.
Ens has donat una pista, que és aquest marge. Com es diu l'obra? Tindrà algun tema a veure amb el marge?
Ens diu Anotacions al marge. Partint d'aquestes zones de frontera, d'aquestes zones oblidades,
doncs jo faig un paral·lelisme, clar, ja transporto l'obra amb una altra situació, amb una situació urbana.
L'altre flash que vaig tindre, no?, per anar treballant la peça, va ser quan jo, clar,
sempre vaig en transport públic i al no tindre mòbil em puc badar.
Aquesta història d'abadar, de mirar per la finestra, de deixar-me portar pel paisatge...
Un cert privilegi, no?
Sí, jo crec que la gent, quan jo vaig en un transport i veig que tothom està allà mirant el que li diu el seu mòbil,
doncs jo em quedo una mica... Bueno, sí, és un cert privilegi.
Sí, sí, totalment.
I llavors, quan vas en trenc per arribar a Barcelona, des de Sant Joan d'Espí o Sant Feliu,
passes per Hospitalet i passes per sobre de les cases.
Llavors, aquesta diversitat que tenen els terrats i la part alta dels edificis,
que està ple de volums que no tenen un ús per evitar-los, sinó que és un ús imprescindible
per poder... que la gent eviti, no?, les parts inferiors d'aquests edificis,
a mi em va fascinar, em va fascinar les formes, els volums,
i entre una cosa i una altra vaig començar a treballar aquestes anotacions al marge.
L'obra, clar, deies, no?, un dels requisits era que fos inèdita,
per tant, que no s'hagués vist, per tant, ningú l'ha vist.
No.
Jo, en aquesta part, puc dir que he vist un trosset d'una fotografia
per poder-te fer preguntes, perquè, si no, una mica complicat
poder parlar d'una obra que no hagués vist, no?,
també un cert privilegi, també tinc jo.
Deies que també una de les característiques era el format,
havia de tenir una mida en concret, aquesta... l'obra.
Sí, jo, la meva obra, en general, treballa molt en dues variables.
Un és el suport, que normalment sempre poso les obres pel terra,
és un suport que a mi m'agrada, i després també la instal·lació.
No és una obra tancada amb unes mesures, sinó que depèn del lloc,
doncs es va adaptant.
Però sí que una de les condicions era que no fos més gran
de metro i mig i metro i mig, i jo vaig adaptar-la,
a el que em demanaven, és un metro i mig per un metro i mig,
i em sembla que a l'alçada el més alt que hi ha és
12 centímetres o 15 centímetres.
I amb quins materials has fet aquest, deies, no?,
anotacions al marge, que és l'obra que ara ens entenem enllinsar,
però amb quin material l'has treballat?
Avui t'he vist treballar-lo.
Sí.
Fia-te amb les mans a la massa, que es diu.
Sí, sí. A veure, jo sempre treballo amb fang,
és un material que vull reivindicar, que porto molts anys reivindicant,
que és un material expressiu, que no només serveix per, diguéssim,
definir que estic fent ceràmiques, sinó que pot tindre,
és a dir, jo expreso amb fang,
però una altra persona pot expressar amb ferro,
és a dir, que no m'agraden les acotacions i les definicions.
Sempre em diuen, tu, però tu fas ceràmica, fas escultura,
dic, jo és un material que el reivindico,
que és un material ric, que té moltes possibilitats,
i total, que aquestes anotacions al marge,
doncs estan fent, estan fetes amb fang,
amb argila blanca,
normalment no hi poso,
últimament no hi poso gaire esmal,
és a dir, que no hi ha esmal,
però sí que treballo amb les,
amb la temperatura.
És a dir, que jo poso el material a diferents temperatures,
i llavors em dona registres de tonalitats de blanc,
i amb això, i de deformacions.
Quan jo poso una argila blanca amb una temperatura que és extrema,
no s'acaba de fondre, però sí que es deforma.
I aquesta deformitat també és un aspecte expressiu de la peça.
Crec que també és jugar un valor important.
I ara, per a aquells que ens escoltin,
potser s'estan imaginant,
clar, has dit metre cinquanta per metre cinquanta,
potser s'imaginen una peça,
però són centenars de peces que estan aquí dins,
en aquests tres metres quadrats,
si no calculo malament,
340 peces en concret,
o una mica més, o una mica menys,
no sé si les tens totes.
Sí, jo crec que les vaig dir que jo vaig anar fent
durant pràcticament un any i mig,
jo he anat treballant,
si podia cada dia, cada dia,
però com que també tinc altres facetes,
tampoc tenia tot el temps que jo volia.
Sí que em va anar bé el confinament,
perquè el confinament,
allà vaig avançar bastant,
amb les peces,
i les peces són úniques,
és a dir, no n'hi ha cap igual,
no n'hi ha cap...
És a dir, poden referenciar
algun d'aquests volums,
que jo t'estic dient, dels terrats,
altres no tenen per què comparar-los,
però sí que és aquesta estructura
una miqueta industrial,
una miqueta tancada,
no hi ha finestres,
són volums diversos,
però clar, són 340 volums,
tots diferents.
Alguna de les definicions,
o una potser de les frases
que més s'ajusta a la definició de l'obra,
sense intentar fer massa spoilers,
però parlant-ne una mica,
és que amb aquesta obra
vols explorar aquests espais,
també deies això del tema del marge,
però també la frontera, diguéssim,
entre la diferència i, a veure quina era l'altra,
la diversitat i la diferència, no?
No sé si ho estic dient malament, no?
Sí, sí, jo reivindicació.
Com s'expressa?
Com ho pots fer això, Carme?
Bé, precisament,
la diversitat i la diferència
és que hi ha 340,
i no és una peça acabada i tancada.
Tu avui m'has vist que n'estava fent més, no?
Ara m'ha donat fer potser uns volums
una miqueta més grans, no?
Però, veia, són peces
que cada una és diferent i és diversa.
I llavors, amb això reivindico,
aquesta idea que, de vegades,
en aquests espais fronterers
o en aquests marges
és quan hi ha més riquesa.
I llavors, si a això fem una metàfora,
doncs, aquí també parlo de monocultura, no?
De que monocultiu monocultura,
de que aquesta uniformitat,
de vegades,
en potenciar, doncs,
un tipus de cultura,
un tipus d'art,
i jo crec que en els marges,
en aquest lloc on no està posat el focus,
és on hi ha més riquesa,
i és on hi ha més pensament,
i és on hi ha més pensament crític,
i jo sempre m'he mogut millor en el marge
que no pas en el focus central.
Sí?
Sí.
A veure, això que...
És a dir, quina referència...
Bueno, crec que...
Quina connotació?
Em trobo més còmode...
Sí, sí, sí.
Per exemple,
el fet que jo treballi en fang,
i tal com ho treballo,
és a dir,
no estic ni ben valorada
com a ceramista,
perquè de vegades dintre del món ceràmic
es valora molt la tècnica
i la filigrana
i no tant el concepte,
i tampoc estic ben vista
en el món de l'escultura,
perquè encara hi ha la idea
que el fang és un material d'esbós,
de maqueta,
però que no és el material definitiu,
i que és un material
que es defineix com a ceràmic
i no com a escultòric.
Llavors jo estic en un punt
que ni el món ceramista
m'acaba d'entendre
i el món de l'escultura
tampoc em veuen massa bé, no?
I és aquest espai fronterès
que jo reivindico
i que durant molts anys
jo crec que la meva obra,
no sé,
sempre si necessita ferro
posaré ferro,
però el meu material
el que conec
i el que m'expreso
és el fang.
Tirant per això
una llança a favor del fang
i també de la Fundació Vilacasa,
Vilacasa,
a veure,
la teva obra ha estat escollida
d'aquestes 400 que parlàvem,
no?
De les 40 que queden
com a finalistes
abans de saber
quina és l'obra,
diguéssim,
guanyadora d'aquests premis.
Per tant,
hi ha gent que sí que valora,
hi ha persones,
hi ha persones dins
d'aquest món artístic
que sí que valoren
el fang com una obra acabada,
no com una obra
que encara s'hagi d'acabar
de perpetuar.
Sí,
no, no,
a veure,
que hi ha cercles
que,
per exemple,
jo,
com que vaig haver d'anar
a muntar la peça
in situ,
vaig veure
les 40
que havien seleccionat.
Ja
és una selecció
molt eclèctica,
crec que ha de ser així.
Variada.
Variada,
perquè és un concurs,
és a dir,
ja des de
l'obra més clàssica
a la més conceptual,
hi ha tot tipus de material
i jo,
que ja m'hi fixo,
vaig dir,
a veure quantes
de les 40
han agafat
que estiguin treballades
en fang,
no?
I quantes n'hi ha?
Tres.
Amb la teva,
dues més.
i dos més,
sí,
sí.
La meva
és una instal·lació,
després hi ha una peça
molt contundent,
realista,
molt contundent,
i després hi ha una peça
que jo crec que
qui ho va
escollir,
doncs va ser molt valent,
perquè és una peça
feta en fang,
que també jo crec que
està en aquest marge
afronterer
de si és ceràmica
o és escultura,
però està allà,
i després la majoria
estan fetes
amb fusta,
hi ha molta fusta,
hi ha marbre,
hi ha ferro,
hi ha també
instal·lacions visuals,
instal·lacions sonores,
bueno,
hi ha una miqueta de tot,
sí,
sí.
No han fet cap tipus
de,
diguéssim,
d'acribatge
a l'hora
d'escollir
des de la Fundació
Materials
o tipologies
d'estils d'obra,
no?,
perquè si hi ha
des de sonores
fins a plàstiques,
és un ventall
tan gran com l'art.
Sí,
i tèxtils també.
Jo crec que,
clar,
escollir 40
de 400
és un 10%,
i em sembla
que mantindrà força feina.
Clar,
potser
podrien haver cabut més,
no?,
però l'espai dona,
i realment
allà les 40 peces,
jo tinc la meva peça,
està a terra,
i al costat,
a mig metro,
tinc una altra peça,
i a la paret,
una altra,
i totes han de conviure,
jo crec que la gent
que ha dissenyat l'exposició
ha fet el que ha pogut,
però és difícil
la convivència
entre una peça
i una altra.
És que no estan pensades
per això,
és a dir,
individualment,
tu no has pensat
que al costat
tindés una tela
o una projecció sonora.
no,
no,
no,
no,
no,
em sembla
que al costat
tinc una peça
amb ferro
que està penjada
i amb unes branques,
i a l'altre costat
doncs tinc
algú
que jo crec
que és
de metacrilat,
vull dir que
són materials
molt diversos.
Una paraula potser
sí que era eclèctica,
no,
que has dit a l'inici,
clar,
i totes aquestes
conviuen en aquest espai
que de fet
crec que es podran
veure,
és a dir,
visitar,
llavors ja sí
que ja deixaran
entre quantes
de ser inèdites,
crec que era el 5 de juny,
no sé si ho dic bé.
Sí,
la inauguració
és el 5 de juny,
que és un dissabte,
i allà sortirà el guanyador.
El mateix 5 de juny.
Sí,
sí,
i després em sembla
que es podrà veure
fins a finals d'agost,
i que com que
Palau Forgell
és una zona turística,
doncs obren a l'estiu,
que és quan hi ha més gent
i hi ha més moviment.
I l'obra guanyadora,
en aquest cas,
quin,
diguéssim,
quin recorregut,
sí,
o quin reconeixement,
sí,
igual és un trampolí cap a,
no,
m'imagino?
Home,
jo crec que
guanyar
aquesta bienal
i aquest any,
que és quan s'ha presentat
més obres,
doncs té un valor important.
A part de
que compren l'obra,
és a dir,
que et donen uns diners,
se la queda a la fundació.
Sí,
se la queda a la fundació
i després et donen
la possibilitat
de fer una exposició
individual
a Can Framis,
en una sala que tenen,
que no és molt gran,
però, bueno,
que està bé.
Però hi cap un i mig
per un i mig,
no?
Hi cap un i mig
i unes quantes més.
Unes quantes més.
Sí, sí, sí.
Si guanyes què, Carme?
No,
jo no crec.
La meva...
Jo sé que l'objectiu no és,
però pensem si passa.
No,
mira,
no crec ni que guanyi primer,
perquè jo crec que agafen peces
amb un material com més sòlid.
El fang,
i en el meu cas,
que treballo molt prim,
és fràgil.
Llavors,
ells,
quan compren una obra,
suposo que la volen tindre,
el meu es trenca
i forma part d'aquesta fragilitat
que jo també treballo,
no?
I després,
el meu és una instal·lació,
que no...
que una vegada l'he col·locat,
després la trec,
i quan l'he de tornar a col·locar,
doncs he d'anar jo
a posar-la,
no?
Tens un mapa de,
diguéssim,
gairebé blocs o peces,
o zones?
Més o menys,
però, per exemple,
jo primer la vaig instal·lar
en l'espai
per fer la fotografia,
després em vaig emportar
per instal·lar-la allà a Can Màrio,
vaig portar l'ordinador i tal,
i al final vaig veure
que no podia tornar a repetir
el que jo havia fet en l'espai,
és a dir,
que eren les mateixes peces,
però la composició,
és a dir,
segueix una estètica,
segueix uns criteris,
però no puc col·locar
aquella peça
251
en el lloc
que li tocava,
és a dir,
jo ho creu
i cada vegada
la transformo,
no?
És a dir,
que això també m'agrada
el treballar
amb instal·lacions
que s'acoplen
a l'espai
i que cada vegada
són diferents.
Jo no hi veig
cap problema
en si guanyessis
haver d'anar tu
a col·locar l'escada
de Calabona
a moure,
si fos això,
dona-te'm un canto,
no?
Home, si fos això,
escoltem,
tampoc diria que no,
no?
Però crec que,
mai ha guanyat
una instal·lació
i tampoc
em sembla
que mai ha guanyat
una dona
com a primer prèdit.
Seria hora
que un o l'altre
o els dos junts
conflueixin,
no?
Jo m'he deia
i jo crec que estic
al marge
i som
al marge
de moltes coses.
Anotacions al marge.
Espero que no estiguis
gens al marge,
Carme,
seguríssim,
seguríssim que no.
Jo torno a dir,
clar,
puc veure un trosset
d'aquesta obra
perquè tinc una imatge
aquí,
que quedarà aquí
fins que realment
es pugui exposar,
òbviament,
en aquest espai.
A Palafrugell
que també animo
les persones
que ens escolten
o ens han escoltat
que també s'hi passin
i vegin aquesta
i les altres obres,
no només la guanyadora
o la que quedi finalista,
diguéssim,
sinó totes aquestes 40 obres
que també serà
un espai força gran
com per passar-se
una estona
i endinsar-se
dins de cada una.
Ara sí,
per acabar,
Carme,
amb què et quedes
d'aquesta,
d'aquesta,
ara on surt la paraula,
d'aquesta,
d'instal·lació,
perdona.
De la meva instal·lació?
Sí,
des que vas començar
fins ara que veurà
la llum el juny,
deixant avant dels prems,
eh?
La peça en si.
Jo penso que és una peça viva,
dinàmica,
que m'ha donat per pensar molt
aquesta idea de frontera,
que jo crec que té molt més recorregut,
potser acabaré aquestes formes industrials
i començarà una altra història,
però crec que és a l'embrió
de moltes altres obres.
En tinc ganes de treballar-les.
Afecte cadena,
això anirà seguint
cap a un lloc
que tens per dins del cap, no?
Encara no ho sé,
però a mesura que vas treballant
també li vas trobant possibilitats
i com que cada peça
és única,
doncs d'una d'aquestes peces
pot treure un recorregut molt gran.
Sí, que això no acaba aquí.
Espero que no,
espero que no
i també tinc ganes
de mostrar
aquest procés de treball,
tinc ganes de mostrar-lo a l'espai,
si no hagués estat seleccionada
i ja ho tenia previst
que vull mostrar-la a l'espai
i allà tindré més lloc
per instal·lar-la
i potser per explicar més
el recorregut que ha tingut.
si l'ensenyes a l'espai
voldrà dir que no has guanyat el premi
però tot i així
m'entenc que contentíssima també
per passar dels 400 als 40 finalistes
com deies, un 10%
que no deu haver estat una criba gens fàcil
per part del jurat
i si no l'exposes també serà bona senyal
això vol dir que ha quedat
a mans de la Fundació Vigla Casa
que tant sigui com sí com no
Carme
doncs enhorabona
per aquesta feina
i per aquest treball artístic
que sempre fas aquí
a Sant Just
però en aquest cas
se'm va una mica fora
de Costa Brava
Carme que vagi molt bé
el juny m'agradarà saber
i veure també
aquesta exposició
i saber també com ha anat
el tema del premi
del finalista
que hagi quedat
i veure reconeixements
també
Carme gràcies per passar per aquí
com sempre
i ens anem veient amb tu
crec que pròximament
també vindrà el Quim Déu
molt ben acompanyat
perquè tenen entre mans
alguna cosa
el dia 3 de juny
ja la setmana que ve
tornem a fer
una activitat a l'espai
que és la presentació
d'un llibre d'artistes
que ha fet el Quim
la Laura i la Dorothy
doncs per aquí passaran
també seguríssim
si vols tornar Carme
ja ho saps
una abraçada
que vagi molt bé
igualment
gràcies
Gràcies.