Música
Som-hi ara sí amb la primera trucada d'avui, l'entrevista amb la Carme Malaret de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, que tenim ara mateix al telèfon.
Carme, bona tarda. Carme, com estem?
Bé, agafant forces per aquest trimestre, veure què ens depara una mica tot plegat.
Un any una mica complicat. De fet, ja vau tancar l'espai, podríem dir, d'una manera no desitjada, abans de l'estiu, quan us vau acomiadar ja fins setembre,
perquè vau començar a fer aquestes petites trobades setmanals, amb petit comitè, amb poques persones, grups reduïts, amb la distància, etcètera, etcètera.
Però, malauradament, no ho vau poder tirar endavant. No sé si vau fer una trobada o dues.
Sí, vam poder fer dues trobades. Nosaltres ens feia molta il·lusió reprendre una mica aquestes trobades presencials,
perquè sí que ho havíem fet a través de les línies digitals, però, clar, a mitjans de juliol la cosa es va tornar a posar seriosa
i vam dir que no ens arriscàvem i que, bueno, que ho havíem intentat, però que ja ho deixàvem fins que ho poguéssim tornar a fer.
I va ser al setembre que vam tornar a reemprendre una miqueta l'activitat.
Al setembre, de fet, a principis de setembre ja estàveu actius, no? Estàveu fent petits projectes, almenys els visuals,
els que es poden veure, mai millor dit, des de l'aparador d'aquest espai.
Sí, el 5 de setembre va ser el dia que vau fer aquesta, no sé com dir, aquesta exposició, aquesta interpretació.
Sí, bé, nosaltres ens va fer molta il·lusió perquè, i ho vam fer al començament de setembre,
perquè li vam proposar a l'Alia Iguadé, que és una gran, a part que és en Justenca,
i és molt coneguda, no?, i amiga, doncs li vam proposar a veure si volia fer a l'aparador
perquè a la persona que estava proposada se li havia plaçat una exposició
i precisament ara, aquest divendres, inaugura el que havia de portar aquí, inaugura a l'Hospitalet.
Llavors, el mes de juliol li vam proporar les dates que coincidien amb el seu projecte d'aquí, a l'aparador de l'espai.
Llavors, i al juliol mateix, li vam dir a la Lali, i ella té una agenda superplena,
i entre anar a París i anar a Tarragona i no sé quantes coses més, ens va dir,
mira, jo només puc aquest dissabte dia 5 o el diumenge dia 6, i va dir, vale, vale, reservem-ho en el calendari,
i així va ser, i vam poder tenir-la, i per això vam començar allò, acabar a l'agost i puc, no?, i tornàvem a ser-hi.
I, de fet, si no vaig ser mal encaminada, amb la Lali, precisament, ja vau comptar amb ella quan vau inaugurar l'Espai, no?,
farà 7 anys, ja?
Sí, sí, sí, sí, sí, va ser, a veure, ens va fer una gran il·lusió de poder...
Ell és una persona molt propera, una persona que s'entusiasma de seguida,
i quan fa 7 anys li vam dir que comptava amb ella, i a més a més vam fer com una història performàtica
amb tota la gent que va venir aquell dia de presentació del projecte de l'Espai,
mentre ella va ballar i la gent anava modelant el seu moviment, no?, en fang.
És a dir, allò era com una, diguéssim, com les intencions, no?,
de treballar amb la cosa més efímera, però també treballar la matèria.
I aquesta vegada ella va proposar, doncs perquè no faia el moviment i també treballo en fang,
i va ser com molt bonic, no?, és com un camí que retroba al cap de 7 anys,
amb propostes, clar, molt diferents, i ella com a protagonista.
Però la idea aquesta d'atacar, no?, amb el seu moviment en fang els vidres de l'aparador de l'espai,
va ser d'ella, sí, sí.
Com s'entén això? Si, per exemple, hi ha una persona que hagués passat pel davant
i veu aquests vidres amb aquestes mans en fang, amb aquestes...
Sí, en fi, el cos estampat al vidre, no?,
quina intenció tenia la Lali, o què voldria representar en aquesta imatge del vidre?
A veure, ella, el que em fa proposar es deia present, no?,
i va explicar que volia, d'alguna manera, imprimir aquest present,
aquest moment que ella estava ballant, amb una prenta de fang.
Llavors es veu, jo ara estic aquí a l'espai, no?, i estic contemplant els vidres,
i es veu molt bé els seus moviments, perquè ho vam gravar,
ho vam haver de fer per streaming, perquè no podíem fer una convocatòria aquí,
perquè no hi ha la possibilitat de grans aglomeracions,
i en el vídeo, també, quan el vas visionant, vas veient, no?,
aquests moviments ràpids, aquests moviments tallants en algun moment,
i això queda, es veu perfectament en els vidres.
Què passa quan algú passa per davant i veu,
dius, ostres, algú m'ha dit, ostres, però que no neteja els vidres?
I, sí, sí, perquè ahir vam netejar el terra,
però fins ahir teníem la seva empremta amb el seu cos,
perquè també va fer un treball en el terra.
I sí que hi hem posat unes fotografies que es veu tot el procés,
quan ella comença a col·locar-se el fang per la cara,
o quan ella treballa el seu cos al terra, que podia expandir-se,
i finalment quan arriba els vidres, sí.
De fet, això, si hi ha algú que no ho ha vist, si no va veure el directe,
si no ha passat per davant dels vidres de l'aparador,
poden anar també al blog, a carmamalaret.blogspot.com,
o també al vostre Instagram, espai cm, si ho estic dient bé.
I allà també ho teniu, doncs, bé, totes aquestes imatges de com va anar,
del procés i també de la preparació tecnològica,
perquè per vosaltres el fet de mostrar aquest art o les formes d'expressió online
no deixa de ser nou, no?
De fet, aquest any, abans ho fèieu directament amb les persones,
però ara sembla que cada cop més ho haurem de fer de forma digital, online.
Sí, sí, no, és que a més ens ho vam plantejar,
perquè quan el juriol ella va dir que sí,
vam dir, vale, però escolta, com que és una cosa de l'aparador
i es treballa en els vidres,
ho farem a la nit,
que a dintre hi ha una il·luminació
que es veu perfectament des del carrer
i la gent que estigui al carrer.
Però què va passar?
Que com que estem en aquest període
que estem en vermell, no?,
i que hi ha tanta possibilitat de contagi,
no podíem fer una convocatòria presencial.
No haguéssim ocupat el carrer
i no podia ser.
Llavors vam pensar, o ho fem o no ho fem,
i l'única manera que tenien de fer-ho
era fer-ho per streaming.
Clar, per nosaltres va ser, doncs,
tota una aventura de trobar la gent
que et filmés, de com fer-ho,
però, bueno, si hi ha voluntat i ganes,
al final trobes els mecanismes
i més ve o més malament,
perquè, clar, passava la gent als cotxes,
passava la gent pel carrer,
se sentien sorolls,
però bé, ho vam poder-ho fer
i jo crec que no serà l'última vegada
que ho fem si és que volem tirar endavant moltes coses, no?
Segurament.
Jo crec que la superació està molt present, no?,
des que ha arribat la Covid,
i crec que seguirà sent present
en qualsevol aspecte de la vida
que vulguem seguir treballant
o mostrant aspectes que abans ja fèiem, no?,
que treballàvem,
ja siguin professionals o artístics,
com en el vostre cas, Carme.
Sí, sí, i és que si no ens aturaríem,
i llavors jo quan vaig enviar el correu
també era una cosa d'intencions,
és que no ens podem aturar ni ens volem aturar,
encara que ens costi molt
i que ens hagin d'adaptar a les tecnologies.
En el nostre cas som molt presencials,
i en el meu encara més, no?
Jo, al contacte amb la gent,
no hi ha cap pantalla que ho supleixi,
però davant de les circumstàncies,
i espero que tampoc sigui per sempre,
doncs partir d'endavant
n'haurem de fer una mica de tot.
Parlem ara, si et sembla,
una mica de les exposicions,
almenys les que heu tingut fins ara,
com comentaves,
també en teníeu una més o menys programada
que al final no va poder ser,
però sí que recordo que vau tenir exposada,
i de fet vam tenir també aquí a la Janira,
la seva obra, Neckhead,
que aquesta sí que va poder tenir inauguració
i va estar instal·lada a l'aparador de l'espai,
el passat febrer, més o menys,
va ser a finals de febrer,
una mica abans que ens agafés aquest toro,
i aquest Neckhead s'ha quedat a l'aparador
gairebé fins fa mig mes, pot ser,
o no massa?
Sí, bé, fins que ho vam treure
farà un parell de setmanes,
perquè la Lali havia d'ensejar,
i clar, encara que tenim una figura,
la tenim, eh?
Encara no està a l'aparador,
però sí que està a l'espai,
i a mi sempre em fa molta companyia,
que és aquella figura tan bonica de barbre blanc,
que, pobra, no se la va poder portar,
perquè pesa moltíssim,
i la tenim aquí custodiada,
i, bueno, que estigui el temps que ella vulgui, no?,
perquè ens fa molta companyia.
I de moment, podríem dir que exposicions a la vista,
potser no en teniu,
no sé si programades,
no per les ganes i la voluntat,
ens queda clar,
sinó per poder-les posar en pràctica.
Bé, en principi, nosaltres,
la nostra intenció és fer un acte per més,
sempre que puguem,
i les circumstàncies, doncs,
ens siguin favorables.
Per l'octubre,
que això ja ho teníem programat,
volem fer,
volem mostrar una cosa que ja vam fer
durant el confinament,
que és,
vam demanar a la gent que ens enviés imatges
de vestes des de la finestra,
i va ser un projecte ideat i impulsat per Quim Déu,
i, sobretot,
vam rebre moltes coses internacionals,
a part de,
no només es va centrar en Sant Jus,
sinó que es va fer com una proclama
molt més àmplia.
I aquestes imatges que hem rebut,
sí que les mostrarem a l'octubre aquí,
i farem com una petita mostra express,
i després,
el que no sé el dia,
perquè estem en contacte,
aquest mateix projecte s'exposarà ara a l'octubre,
em sembla que el dia nou,
a Budapest,
a Hongria,
a principi la intenció era de poder-hi anar,
però no,
bé, el Quim hi volia anar-hi,
però com que les fronteres estan tancades,
no s'hi pot anar,
però sí que ja s'han enviat
totes les imatges,
i també participa en aquest festival de disseny,
la Laura Baringo,
que també ha portat unes peces,
i això ja estan enviades.
Llavors,
la nostra voluntat és també connectar amb streaming,
amb la gent que ha organitzat aquest festival de disseny,
i nosaltres quan inaugurem això aquí a Sant Lluís,
que serà...
Les tecnologies de vegades afavoreixen també la dimensió del projecte,
jo crec que pot estar molt bé.
I parlant del curs 2020-2021,
estem, podríem dir,
tots, totes, no sé,
les entitats,
diferents escoles o tallers també,
s'estan preparant també per veure com ho poden fer,
i quines alternatives tenen,
si en algun moment s'atura, es para,
o s'ha de buscar d'alternativa no presencial,
podríem dir.
Com ho teniu vosaltres?
Com ho veieu, aquest curs?
A veure,
jo crec que ens anirem adaptant.
Això de l'octubre,
en principi,
es farà una convocatòria,
que, com que estaran uns dies exposats
a aquestes imatges aquí a l'espai,
doncs que la gent vagi venint.
Però segurament que també,
al fer-se en streaming
amb aquesta gent d'Hongria,
doncs segurament que es farà...
que la gent també podrà
visionar el que està passant aquí,
perquè pensa que és un espai tancat,
abans hi podien cabre
i havíem cabut
de vegades 50 persones,
i ara això és impossible.
Clar.
Llavors,
ja veurem,
ja veurem.
També, per exemple,
ens neguiteja bastant
què passa
amb l'exposició
de Sigues Original,
que això ho fèiem
al mes de desembre,
i fèiem una convocatòria
a tots els artistes
que han participat
durant aquests anys,
i que portessin obra
de petit format
per Nadal, no?
Per...
que diem
Sigues Original, no?
Per Nadal
regalar obra
original
i d'autor.
Ja veurem,
saps?
Ja veurem.
Tot és un interrogant.
És a dir,
la nostra intenció
és fer-ho,
perquè no ens podem aturar,
però...
no ho sé.
No sé què dir-te.
Queda...
Queda penjant una mica
de la incertesa,
no?
Potser de com evolucioni.
tot plegat,
i de cara...
de cara, potser,
als alumnes,
a les persones
que s'apropen
aquí a l'espai,
que també tenen ganes
de participar-hi
d'una forma presencial,
entenc que hi ha
bastanta comprensió,
no?,
per part de tot el col·lectiu.
jo crec que sí.
i veurem...
ens hem d'anar adaptant
i, a més a més,
la gent
és com molt respectuosa.
Per exemple,
a Can Sinestà
no es poden fer inauguracions,
una convocatòria
d'anem a fer,
la inauguració,
s'obren portes
i després,
si hi ha més
de 10 persones
o de 15 aquí dintre,
la gent
que s'esperi fora.
Saps?
És una miqueta,
entre tots,
hem de respectar
una mica
aquesta història
de les distàncies físiques
per protegir-nos,
no?
Mhm.
I ja veurem.
Nosaltres,
la intenció,
per exemple,
aquest dimarts,
una vegada al trimestre,
fem una reunió
del que diem
el petit comitè,
que som entre 6 i 7 persones
i llavors allà
decidirem
a veure
com
les estratègies
per tirar-ho endavant.
També tenim
un projecte
molt xulo
que ja hem fet
4 edicions
que és el projecte
de custòdia
que també
el tenim aturat
perquè, clar,
és art en moviment,
art que ha d'anar
per les cases
i en aquests moments
està aturat.
No vol dir
que el descartem
però per aquest any,
que l'havíem de fer
aquest any,
no l'hem pogut fer.
I per anar acabant,
Carme,
quina creus
que és la,
podíem dir,
la salut
o en quin punt
es troba
totes les arts
en genèric,
potser parlen
en genèric
però les arts
que són més manuals,
no?,
les que també,
els tallers que doneu
també a Can Ginestà
o els que impartiu
també aquí
a l'espai
de lliure creació,
en quin punt
es troben?
Perquè el fet
de deixar-ho de fer
d'una forma assídua,
periòdica,
mensual,
de veure's,
de parlar,
de comentar,
això té conseqüències
a la llarga
per la mateixa,
pel mateix sector?
no?
Jo,
no,
paradoxalment,
per exemple,
jo aquí,
aquí a l'espai
no fem cursets
ni fem tallers,
no?
Fem debats
o fem mostres,
però paradoxalment
nosaltres pensàvem
que les inscripcions
dels cursos
d'arts plàstiques
de Can Ginestà
potser sofririen
una davallada
perquè,
clar,
la gent té por,
la gent no sap ben bé
què passarà,
però,
en canvi,
estem superats
amb inscripcions,
com mai,
i això
fa que pensar,
jo crec que la gent
també té ganes
d'una certa normalitat,
no podem viure
amb la por
i deixar de fer,
després si no es poden fer
doncs ja
no ho farem,
però no posar-nos
a la barrera
i dir
no,
no,
no ho faig,
sí que hi ha hagut gent
que s'ha dit
que aquest any
no s'apuntaria
perquè tenia
a casa seva
gent de risc
o li feia por
o no li venia de gust,
però,
en canvi,
hi ha molta més gent
que s'ha inscrit
que altres anys
i bé,
això és una paradoxa
que s'hauria
d'estudiar
què ha passat,
no?,
durant tots aquests mesos
que s'han aturat,
que s'han aturat
les coses,
la gent,
quan té una mica
que se li obre
la porta,
com a mínim,
surt
i,
si llavors hem de tornar
a tancar,
ja es veurà.
Esperem que no s'hagi
de tancar,
però almenys
ens quedem
amb aquest,
potser,
missatge una mica més positiu,
no?,
que no per la por
hem de deixar també
de fer absolutament tot,
no?,
òbviament amb seny
i amb cautela,
no?,
com bé esteu fent també
aquí als cursos
de Can Ginestà,
però,
Carme,
gràcies per atendre'ns
una estona avui
i esperem que pugueu
anar fent coses
també a l'espai
de Lliure Creació,
ja sabeu que us anem
seguint una mica
a la pista,
i espero que a l'octubre
rebeu la informació
d'això
de
Vistes per la Finestra
i que
esteu convidats,
no?,
a que pugueu entrevistar
el Quim,
que és una mica
l'autor
de tot aquest projecte
que és molt interessant
també.
I tant.
Doncs, Carme,
també amb una abraçada
virtual
des d'aquí,
des de l'emissora
i anem parlant,
que vagi tot molt bé.
Gràcies,
una altra abraçada
per vosaltres.
Adéu, Carme.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, Carme.
Adéu, Carme.
Adéu, Carme.
Reaching out
to touch a serranger
electric
Electric eyes
everywhere.
I see that girl
she knows that I'm watching
she likes the way
that I stand
looking out
looking out
across the morning
where the city's heart
begins to be
reaching out
I touch the door
I touch the shoulder
I'm dreaming
off the street
If they say
why
why
you should tell them
that it's human nature
why
why
does he do it
that way
if they say
why
why
you can tell them
that it's human nature
why
why
does he do it
that way
I like to live in this way
I like to live in this way
I like to live in this way
Oh, yeah
Oh, do, do, do, do, do, do, do, do
I'm dying away
little one
I'm dying away
I'm dying away
to live in this way
Oh, I'm dying away
I'm dying
I'm dying away
That way
I'm dying away
That felt nice.