This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Doncs bé, ja sabeu que ahir va ser el dia internacional
de la dona i la nena a la ciència.
Nosaltres avui una miqueta amistat,
però fem igualment aquesta commemoració d'aquest dia.
Per això avui tenim amb nosaltres, i em fa especial il·lusió,
presentar-vos a la Sofía Nogué.
Sofía, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a Ràdio d'Esvern.
Abans de res, escolta, enhorabona per aquesta expedition,
aquesta expedició que vau fer l'any passat a finals del 2019,
que ara ho comentarem, tinc moltes ganes d'iniciar aquest viatge,
podríem dir, a través del teu viatge que vas fer juntament amb altres moltes dones.
Hem de parlar avui amb clau, totalment femenina.
Abans de representar-te, la Sofía Nogués és periodista de Sant Justenca,
a més, podríem dir que ets marinera, no sé si científica també,
o això ja s'ha derivat d'aquesta expedició.
Sí.
S'ha derivat d'aquesta expedició.
Explica'ns una mica, si et sembla, per introduir,
i que la gent t'obbiqui una mica, també els nostres oients,
què és això de l'expedició, o com et vas enrolar, si és que es diu així,
en aquesta expedició entre marítima i científica.
Doncs, Expedició és una expedició íntegrament femenina.
És un projecte que el que tracta és portar dones a fer recerca
sobre el tema de la pol·lució de plàstics i llavors el que vol és
donar també visibilitat a les dones en ciència.
Porta només a dones a navegar i fer aquesta recerca
i donar visibilitat tant als ports on arriba o a les illes
d'aquests dos factors, no?
I jo em vaig assabentar d'expedició a l'empresa on treballo.
Tenim un grup de dones a Clarivate, que és l'empresa on estic,
i treballem els temes d'igualtat.
Llavors, un dels temes que es va tractar era donar en ciència
i una companya de Londres va anunciar aquesta expedició,
ens la va donar a conèixer.
Llavors, jo em vaig apuntar a la newsletter
i quan la vaig rebre una dient que començava en aquest
Around the World de dos anys i que buscaven dones per participar
i vaig dir, bueno, intentem a veure què passa.
I després d'unes quantes entrevistes i un vídeo explicant
per què m'agradaria anar a Expedition,
em van seleccionar per fer el tram entre Aruba i Panamà
el desembre de 2019.
I, de fet, eres l'única espanyola, no?
Dins d'aquestes, crec que 30 nacionalitats diferents, no?
Crec que eres l'única que venies d'Espanya.
Sí, exacte. Això em va fer molta il·lusió
perquè, de fet, ens van explicar que van tenir més de 10.000 sol·licituds
i llavors arribar a ser una de les 300 dones
que formen part d'Expedition ha sigut una gran sort.
I a més, abans comentaves també el tema d'una també veu
que les dones participin en aquests projectes, òbviament,
i també pel costat de la ciència, no?
Que l'objectiu, o un dels objectius era, podríem dir,
recolectar aquests plàstics o microplàstics
que heu anat trobant al llarg d'aquest tram
que vas fer tu en concret de...
Tocant a Panamà, no?
Has comentat, arribant a Panamà.
He estat llegint també i he descobert
que veu omplir molts pots o moltes bosses,
però que en podríeu haver omplert molts més.
Sí, exacte.
Agafàvem mostres de la superfície de l'aigua,
també a 25 metres de profunditat
i del terra de la profunditat màxima.
Llavors, el que es tracta és investigar
de quina manera es comporta el plàstic un cop arriba al mar.
I això ho faran projectes científics
a la Universitat de Plymouth, a Regne Unit,
i a Universitats d'Estats Units.
Totes les dades que recull Expedition,
que fa de la mateixa manera durant els dos anys,
donant la volta al món,
s'envien a laboratori
i després, des d'aquestes universitats,
faran els estudis científics
per després proposar solucions
a la crisi del plàstic.
I tu, en concret, en aquest barco
que surt de Cazarpa, d'Aruba,
estaves, no sé si era prop d'una desena
de dones, de noies, més o menys, 10, no sé si...
Sí, érem 10 convidades,
4 de tripulació professional
i llavors vam conviure durant 10 dies
fent la travessa entre Aruba i Panamà,
passant per les illes de Sant Blas,
i de fet aquest punt és un punt on
hi ha molta concentració de plàstics
perquè les corrents que viatgen pel Carip
acaben concentrant-se allà a la costa de Panamà
i les illes de Sant Blas,
i vam trobar illes completament desertes,
desertes plenes de plàstic.
Éreu 14 dones a bord llavors, no?
14 dones que us heu d'anar organitzant també,
no només per dedicar-vos a anar recollint aquests plàstics,
suposo que anant classificant o anant-ho tant,
on i quan els aneu trobant,
sinó que a més, parlant en món nàutic potser,
de fer guàrdies, de preparar dinars,
de dormir, no sé si existeix el jet lag marítim,
però vull dir, no sé com has viscut personalment aquests dies
d'això, de guàrdies, d'estar treballant,
no sé com us ha acompanyat al mar, tampoc.
Sí, va ser molt interessant,
de fet fèiem guàrdies de 4 hores,
això era per fer guàrdia nocturna de navegació,
teníem el nostre equip de guàrdies
i llavors ens anàvem tornant a aquestes guàrdies de nit,
potser era de 12 a 4 de la nit fent navegació
i després també els torns de cuinar
per 14 persones,
que de fet jo em pensava que menjaríem de jaunes i ja està
i no, era tot, era una competició allò.
Sí, masterchef a un board.
Sí, sí, llavors era tot vegetarià, això sí,
i fèiem, doncs, d'això també la part científica,
per agafar les mostres, per analitzar-les,
per agafar dades
i per provar també les diferents arrels de la ciència que fèiem,
tant a superfície,
d'altra banda també les de profunditat de 25 metres
i provar una mica totes les eines científiques
i acostar-nos una mica més a la ciència com a dones,
perquè jo, per exemple, no tinc un perfil científic,
llavors va ser molt interessant aprendre sobre això.
T'anar preguntant, no tens perfil potser científic,
tot i que tens una via potser professional connectada a això,
però i perfil mariner, marítim?
Ets navegant o has navegat?
Sí, de fet, bueno, des de petita que he navegat els estius amb la meva família
i ara faig competició a nivell local,
l'Àser i d'altres,
però, bueno, sempre és un procés d'aprenentatge,
perquè, clar, una travessa tan llarga com aquesta no havia fet
i ens vam trobar amb dies d'onades de 3 metres
que es pujaven a sobre del barco,
vent de 40 nusos,
o sigui que molt interessant,
em va agradar molt per això.
Ho repetiries?
Sí, sí, perquè aquesta expedició,
deies, són dos anys, no?,
que es van alternant aquests viatges,
van afegint-se o es van retirant, diguéssim,
diferents components,
és a dir, dones que s'afegeixen a aquesta expedició,
tens l'oportunitat de tornar-hi a afegir-te,
o un cop ja has anat, es complert,
ja tens un altre tipus de feina,
podríem dir, un cop hi has baixat del barco.
La idea és que durant aquests dos anys
van 300 dones diferents
per després tornar a la seva comunitat
i fer difusió del projecte.
les que vindran després d'expedicions,
bueno, podrem provar,
i també hi ha d'altres,
hi ha una ara mateix,
que es diu Maiden Factor,
que és un grup de dones
que està donant la volta al món
per donar visibilitat a la dona,
a la vela,
i estan imitant el primer viatge
íntegrament femení que es va fer en Valé.
Perquè és de les primeres,
o potser la primera vegada
que es fa una fita així,
en clau femenina,
només amb dones,
sobre un vaixell,
recaudant aquesta informació,
és la primera vegada
que es fa, potser,
amb aquests números,
amb aquestes xifres?
Sí,
combinant aquests dos factors,
tant de la dona,
íntegrament femení,
i de ciència,
agafant mostres,
és el primer.
Com a navegació,
sí que s'han fet més,
només dones,
però combinant aquests dos factors
és l'únic.
Hi ha moltes investigacions científiques
al mar,
però són mixtes.
Aquesta té aquesta clau femenina
per donar visibilitat
a aquest altre problema
de no tenir una igualtat
dins de l'àmbit científic.
Que tant és necessari,
com en altres àmbits,
òbviament,
per això recordam
que ahir va ser aquest Dia Internacional
de la Dona i la Ciència.
Arribem una mica tard,
perquè avui som dimecres ja,
però cap problema.
Volia preguntar-te també,
Expedition,
per a aquells que potser no coneixen
o no els hi són aquest nom,
darrere de qui està
o qui recolza aquesta expedició.
Doncs aquesta expedició
es va formar el 2014
per Emily Penn.
Ella va fer travessies navegant
i va veure que no hi havia
gaires dones al mar
i també va veure
que hi havia molt de plàstic.
Llavors va decidir fundar
Expedition amb doble X
per donar visibilitat
a la dona al mar
i també a la ciència
i d'altra banda també
per fer recerca
del tema dels plàstics
que va veure de primera mà.
I hi ha molts estudis científics
que diuen que
el 99%
del plàstic
que ha acabat
als nostres oceans
no és visible.
O sigui,
només veiem
l'1%.
Llavors,
què està passant
amb l'altre 99%?
Això és el que
Expedition també
vol fer visible.
El comportament
del plàstic
un cop arriba al mar
com afecten
les corrents
com afecta
el canvi climàtic
també a aquestes corrents
on es concentra
més plàstics
i aquestes concentracions
s'estan movent.
Hi ha moltes
vertents
científiques
dins d'aquest projecte
per això
és molt interessant.
Moltes desconegudes
imagino
no sé si
més enllà
de veure
potser vídeos
d'aquests virals
que veus un peix
que quan l'obren
li surt plàstic
de l'estómac
potser això és una mica
la punta
de l'Isaberg
és el més visible.
Exacte
de fet
ja es diu
que hi ha una illa
de plàstics
al Pacífic
i això en realitat
és real
això existeix
existeix
però no gaire bé
com una illa
sinó que és una sopa
de plàstics
i el problema
és això
que és una sopa
de microplàstics
llavors és molt difícil
recollir aquests
microplàstics
a sobre
no estan només
a la superfície
s'estan comportant
estan enfonsant-se
llavors
com reculls tot això
i clar
el que s'hauria de fer
és acabar amb el plàstic
primer
i després ja netegem
T'anava a preguntar
precisament
què proposaries
després d'haver viscut
aquesta experiència
haver-ho vist
amb els teus propis ulls
haver agafat aquest plàstic
entre Aruba
i el Canal de Panamà
què proposaries
a part d'eliminar
aquest plàstic
a poc a poc
amb la mesura
del que sigui possible
perquè segurament
hi ha molts elements
podríem dir
fabricats
prefabricats
moltes indústries
que els és
quasi impossible
desprendre's del plàstic
durant el procés
de creació
de qualsevol producte
com ho canviaries
o quin granet
a part del que ja has posat
que és molt gran
afegiries a aquest canvi
doncs
mira una metàfora
que sí que sortia
tota l'estona
durant l'expedició
era si tu arribes a casa
i et trobes la banyera
que està plena d'aigua
i està sortint
i sortint
què fas
et poses a netejar
o tanques l'aixeta
doncs de fet
has de tancar l'aixeta
i això és el que hem de fer
amb el plàstic
hi ha moltes maneres
de fer-ho
d'una banda
ha estat tota l'acció
que podríem fer
els governs
d'altra banda
tenim les empreses
que estan produint
aquest plàstic
quines alternatives
tenen
com poden invertir
en aquestes alternatives
i d'altra banda
estem els consumidors
moltes vegades
tot el pes
recauen els consumidors
però és veritat
que tenim molt de poder
jo ho he vist
amb els
raspalls de dents
de bambú
abans
no es consumien
ara hi ha
una tendència
a consumir
més i més
i fa molt poc
Colgate
va treure
un raspall
de dents
de bambú
llavors això és
l'impacte
i el poder
que té el consumidor
si nosaltres
deixem de consumir
certs productes
de plàstic
això
té un impacte
a les empreses
als seus números
i llavors
busquen alternatives
jo crec
jo crec que
tenim molt poder
com dic
i podem fer
des d'accions
petites
com deixar
la bossa
de plàstic
o dir que no
a una ampolla
de plàstic
i agafar
una
que pots
reomplir
coses com aquesta
tot
cada petita acció
té un impacte
i no
és qüestió
de fer-ho tot
de cop
perquè pot ser
molt difícil
però si vas canviant
mica en mica
els hàbits
això
té molt d'impacte
a la llarga
tot comença
també per un petit gest
i a més
des de casa
que al final
sembla una mica
en compte
de potser
la pròpia metàfora
de la vida
que són les empreses
la que ens proporciona
la que proporciona
a la ciutadania
aquests productes
o serveis
i som nosaltres
els que hem de canviar
la manera
d'utilitzar-los
és a dir
s'han invertit
les tornes
en aquest sentit
el que mana
és el ciutadà
és el consumidor
que diu
no vull consumir
el que m'estàs venent
exacte
és reeducar-nos potser
sí
exacte
i al final
a vegades és difícil
tu vas al supermercat
i no tens opcions
però el bo
és que això
està canviant
i ara tens
alternatives
aquí per exemple
a Sant Just mateix
tens Camp Preciós
i tenen productes
sense plàstic
orgànics
i et donen opcions
fins i tot
reomplir amb sabó
aquestes opcions
no les trobaràs
al supermercat
però tens
aquests altres comerços
que sí que estan
invertint
en aquestes alternatives
i donant opcions
als consumidors
i si els consumidors
opten
per aquestes alternatives
cada cop
hi haurà més
i en parlaves
també de
hem parlat
d'això
d'aquest
raspai de dents
de bambú
de colgat
en aquest cas
en aquesta marca
hi havia llegit
també en alguna entrevista
que t'havien fet
també en una altra mitjada
de comunicació
que en aquesta
part de l'oceà
en el qual
vau estar investigant
vau trobar
em sap greu dir
les marques
però és el que hi ha
Coca-Cola
crocs
no sé si veu trobar
també sabates
crocs
això
pastes de dents
antífrics
de la marca
que sigui
i a més
és una mica
com deia
contradictòria
perquè són les grans
marques multinacionals
són les que més diners
generen mundialment
i alhora
també donen molta feina
no?
Sí, exacte
són les que tenen
més recursos
també
per fer
recerca
i buscar alternatives
tenen equips
d'IMASD
enormes
o sigui
ells poden
buscar alternatives
poden invertir
en aquesta
recerca
per trobar alternatives
i seguir portant
els seus productes
al mercat
d'una manera
més sostenible
llavors
jo crec que
si els consumidors
estan
demanant això
a les grans
empreses
potser sí que faran
un canvi
és difícil
perquè veus
quan Coca-Cola
anuncia
que no deixarà
de fer
ampolles de plàstic
perquè
li surt molt
a compte
i dius
bueno
a tu sí
però al planeta
li surt a compte
hem de pensar
una mica més enllà
no només en els números
de l'empresa
sinó en l'impacte
que té
i de fet
moltes d'aquestes
empreses
venen d'un model
de circularitat
antigament
Coca-Cola
era la primera empresa
que portava
les ampolles de cristal
reomplia
llavors
perquè no tornem
això
exacte
és tornar una mica
a l'origen
per evitar
seguir fent
el que es fa malament
com deies
aquestes grans empreses
que al final
són elles
les que tenen
també més poder
i més diners
per invertir
en començar
aquest canvi
que al final
igual que el reciclatge
que sembla que els anuncis
sempre van enfocats
a tu
consumidor
per què no estàs
reciclant
i et sents
inclús
ranyat
per una generalitat
o per un ministeri
quan en el fons
el primer canvi
i el que té més poder
de fer-ho
potser seria el que té més diners
i més poder d'inversió
que és una gran empresa
hem parlat de Coca-Cola
hem parlat de Crocs
n'hi ha moltes altres
al darrere
aquestes potser són les més
importants
les que més
destaquen
les que més coneix la gent
i
a banda d'això
t'anava a preguntar
també
has comentat
que segueixes fent
vela
láser
o altres
models
podíem dir
de navegació
entenc que per aquí
per la costa catalana
o també et mous
més enllà de la costa
sí
aquí a la costa catalana
quan vaig estar vivint
a Londres
sí que feia
algunes regates allà
però ara em centro
només aquí
a nivell local
i a nivell
diguéssim
d'aquesta navegació
que potser ja no és
una expedició
com a tal
sinó que és una miqueta
a més petita escala
no per això
treure-li
el valor que té
òbviament
ets de les poques noies
o hi ha més noies
també?
Hi ha més
però
ens segueixen a venir poques?
Sí
jo de fet
quan vaig tornar
de Londres
vaig buscar
grups de dones
en navegació
per veure
si podíem fer
algun grup
o alguna cosa
o si ja existia
per reunir-me
i de fet
no n'hi ha
o sigui
vas a qualsevol
club nàutic
i la gran majoria
són homes
llavors donar
aquesta visibilitat
de la dona
en vela
també és molt important
perquè
no només en vela
en esports
més d'aventura
jo crec
jo també faig surf
i cada cop que vaig a fer surf
potser hi ha una altra dona
i 50 nois
llavors
dius
ostres
com pot ser
si és un esport
super divertit
i segur que
si hi hagués més dones
provant
aquest esport
animarien
altres dones
això tampoc
potser no
s'acaba d'entendre
el per què
hi ha potser un motiu
al qual
entenguem
les mateixes dones
o noies
per què no hi som més
perquè
és a dir
físicament
qualsevol persona
que s'entreni
o que ho provi
i torni
i torni
al final
la força física
l'anirà adquirint
igual que un home
o un noi
exacte
jo crec que és una manca
de referents
al final
si tu no ho veus
ni als mitjans
de comunicació
ni a les pel·lícules
ni
al teu entorn
llavors
tampoc
se t'acudeix
fer això
és com les classes
de pilates
tradicionalment
és un esport
de dones
i hi ha molts pocs homes
que diguin
faré pilates
cada cop més
però al final
dius
és un esport
per què
tenim que diferenciar
entre esports
d'homes
i esports de dones
jo crec que s'està fent
molt
en l'àmbit
de la igualtat
de l'esport
sobretot
amb el futbol
femení
s'està lluitant
moltíssim
per arribar
a una igualtat
però no només
és això
és que
són moltíssims
altres
i ja no només
a l'esport
també
en general
en ciència
aquestes
carreres
més
d'enginyeria
de matemàtiques
de ciència
no tenim
tant referents
si tu analitzes
una mica
els mitjans
de comunicació
veus que
els protagonistes
la gran majoria
en aquests sectors
són homes
llavors aquestes
petites representacions
tot i que sembla
que no tinguin
un impacte
sí que poden
formar la societat
i formar
aquestes
percepcions
que les dones
no han d'estar
en aquest àmbit
d'aquí
potser
100, 200, 300 anys
potser quan vinguin enrere
veuran
aquests referents
que llavors
sí que tindran
potser
com tu mateixa
com Marie Curie
en el seu moment
o Hedy Lamarr
que també va ser
una de les precursores
del wifi
i avui en dia
crec que no hi ha
gaire gent
que realment
sigui conscient
que va ser una dona
la que estava al darrere
del wifi
que és una cosa tan potent
i que no hi ha ningú
que no utilitzi
quasi cada dia
el món occidental
almenys
d'aquí 200 anys
els referents
ja hauran canviat?
espero que sí
o a poc a poc
encara els faltarà
arralar-se una mica més
en la societat
jo crec que encara
queda molt per fer
però bueno
espero que arribem
a mi em va sorprendre molt
porto molts anys
temes d'igualtat
i quan veia
com les noves tecnologies
les grans
empreses tecnològiques
anaven creixent
i tenim
Google
Amazon
etc
i veure
que segueix sent
un home
blanc
americà
el CEO d'aquestes empreses
dius
on estan les dones?
si això
aquestes empreses
són tecnològiques
són el futur
i tot i així
no tenim dones
llavors
això em va sorprendre molt
crec que estan treballant
i que potser
veurem més
en els pròxims anys
però
a dia d'avui
jo encara no les veig tant
esperem que d'aquí
doncs això
100, 200
no ho veurem
però
esperem
en aquell moment
i les precursores
tinguin també
més
nom de dona
que d'home
sense òbviament
diguéssim
apartar
el sector
podríem dir masculí
simplement
aparèixer
simplement fer igualtat
exacte
no sé si volies afegir
algun altre tema
per acabar
Sofia
perquè a més
a part d'aquesta
experiència
segueixes navegant
ja per plaer
entenc
per competició
però és a dir
ja ho portes a la sang
navegades des de petita
i no sé si volies afegir
alguna crida
volies donar
algun últim missatge
final
més enllà d'aquest
dia internacional
de la dona i la nena
de ciència
que va ser ahir
no sé
algun missatge
que t'agradaria
fer arribar
als nostres oients
sota aquest
paraigües
que hem comentat
avui
sí
doncs
jo crec que
el que diria
és
els pares
que motivin
les seves filles
que investiguin
una mica més
que coneixin
referents
en ciència
en esports
d'aventura
que els donin
referents
a la mesura
que puguin
a les nenes
que s'atreveixin
que no pensin
que diran
això és una cosa
de nois
perquè
les noies
poden fer
el mateix
i
o millor
llavors
que s'atreveixin
i que
trenquin
aquests
estereotips
i
els nois
que recolzin
a les noies
que es volin
atrevir
i
els homes
que també
recolzin
a les seves filles
a les seves dones
que
empoderin
a la dona
perquè no hi ha
cap risc
en fer això
tothom
es beneficia
llavors
en aquest sector
a la part
femenina
dir això
i a la part
de la contaminació
de plàstic
dir que
entre tots
jo crec que
podem
arribar
a la solució
i com a consumidor
no tot
recauen al consumidor
però
tenim molt de poder
llavors
utilitzem-lo
doncs amb aquest missatge
ens quedem
Sofia
per cert
no havia comentat
l'edat
ara justament
m'ha passat pel cap
crec que és important
destacar la teva edat
perquè tens una edat
jove
en el sentit de
vaja
que aquestes paraules
ressonen més
potser
en fi
quants anys tens
28
ara
aquí
volia arribar
més que res
perquè
que els pares
empoderin
aquestes nenes
noies
joves
els germans
mateixos
també
i gràcies a tu
per empoderar-nos
també a nosaltres
avui a la plaça
Mireia
i als nostres oients
que espero que hagin rebut
aquest missatge
igual que l'hem rebut
nosaltres
i sempre dic
aquí falta la webcam
perquè encara no la tenim
instal·lada
però el dia que l'instal·lin
podran veure també
les cares que poseu
quan passeu per aquí
pel programa
que molts cops
veure el somriure
quan estàs comentant un tema
ajuda també
a donar-li
més força
jo l'he pogut viure
però els nostres oients
no l'hem pogut veure
espero que sí
que l'hagin rebut
a través de la teva veu
i res més
Sofia
moltes gràcies
per venir fins aquí
avui
que vagi tot molt bé
per més expedicions
i esperem saber
saber de tu
aquí a Panamà
o allà on siguis
moltes gràcies
Sofia
moltes gràcies
adeu
Fins demà!
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
i Alexia Potellas
juntes
sumen més de 140 títols esportius
i t'ho estàs perdent
no saps
a què t'estàs perdent
i t'hi perds
des de fa molt
de veritat
tu vols seguir perdent
si no veus
l'esport femení
t'estàs perdent
la meitat de l'espectacle
una campanya
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
col·labora
Ràdio d'Esvern
L'1 de gener
del 2020
comencem a respirar tranquils
perquè s'activa
la zona de baixes emissions
rondes de Barcelona
i la salut
passa a ser protagonista
amb la reducció
del trànsit
més contaminant
protegirem
la salut de tothom
especialment
la de les persones
més vulnerables
si al teu vehicle
no li correspon
cap distintiu ambiental
de la DGT
informa't
de les alternatives
de què disposes
comencem
a respirar tranquils
col·labora
Ràdio d'Esvern
smooth jazz
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
hi esperem
i de 4 a 5 de la tarda
i de 4 a 5 de la tarda
ara escoltes
ràdio d'Esvern
sintonitzes
ràdio d'Esvern
la ràdio de Sant Just
98.1
ens queden 7 minuts
per tocar
les 6 en punt
de la tarda
moment per connectar
ja sabeu
amb Catalunya Ràdio
acaba d'aquesta
entrevista
amb Sofia Noves
que m'ha encantat
conèixer-la
escoltem ara aquest tema
que es diu
Coco Blut
i és del grup
Celeste
I don't want to wait for love
waiting on you
are you all in love
to go love
are you all in love
to go love
see me
wait for the morning
to settle
try to let God meet
my good side
in a pink slip
with my rings on
when the birds sing
with a good guy
I'm on town
I'm a new color
new color
new money
miss my dad
but I'm not mad
I'm Coco Butter
old man
in a new jack
when I die
this Coco
blood is skin tight
when I die
I don't want to wait for love
I don't want to wait for love
every time I do
I don't want to wait for love
waiting on you
are you all in love
to go love
are you all in love
to go love
to go love
my Coco
Coco
Coco
my Coco
Coco
my Coco
Coco
my Coco
Coco
love
love
when I'm down
down
when I'm down
when I'm here
instead
when I'm down
down
oh you get me
running around
pinching me
so now
you want to know
go for who
love
now
you want to know
how
my Coco
my Coco
Coco
my Coco
co
my Coco
my Coco
iono
my Coco
Coco
my Coco
Coco
.
L'últim tema musical
Quasí bé abans de la segona hora del programa
Ja sabeu que a partir d'un quart de set
Després d'escoltar bona música
Tindrem els nois més joves d'aquest programa
I més amb ells farem aquesta tertúlia de cinema
Repassant els guanyadors dels Oscars
Amb aquestes nominacions que van fer ells mateixos
Una porra
I a part també farem aquest breu homenatge
A Kirk Douglas serà a partir d'un quart de set de la tarda
Il nous promettent tout
Il paraît que le bonheur est à portée de main
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Pourtant quelqu'un m'a dit
Que
Tu m'aimes encore
C'est quelqu'un qui m'a dit
Que
Tu m'aimes encore
Serait-ce possible alors
Serait-ce possible alors
Mais qui est-ce qui m'a dit
Que toujours tu m'aimes
Je ne me souviens plus
C'était tard dans la nuit
J'entends encore la voix
Mais je ne vois plus les traits
Il vous aime, c'est secret
Ne dites pas que je vous l'ai dit
Tu vois, quelqu'un m'a dit
Que
Tu m'aimes encore
Mais l'a-t-on vraiment dit
Que
Tu m'aimes encore
Serait-ce possible alors
Sous-titrage ST' 501
On me dit que nos vies
Ne valent pas grand-chose
Elles passent en un instant
Comme un fan de les roses
On me dit que le temps
Qui glisse est un salaud
Que de nos tristesses
Il s'en fait des manteaux
Pourtant quelqu'un m'a dit
Que
Tu m'aimes encore
C'est quelqu'un qui m'a dit
Que
Tu m'aimes encore
Serait-ce possible alors
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Hi ha alguna icona
D'una ampolla de plàstic aquí
No
I d'una llauna
I d'un bric
Els envasos de plàstic
Les llaunes
I els brics
Que llences al gris
No van al gris
I ho saps
Van al groc
Ciutadania
Empreses
Institucions
Reciclem bé
Separem bé
Generalitat de Catalunya
Col·labora
Ràdio d'Esvern
Per seguir l'actualitat
Del Baix Llobregat
Informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
Tot el que passa
Al teu voltant
Ara
La informació
Del Baix Llobregat
Al teu ordinador
O dispositiu mòbil
Informatiucomarcal.com
Catalunya Ràdio
Les notícies
De les 6
Bona tarda
Us informa
Kilian Sabrià
Continua
Aquesta hora
El debat
De les esmenes
A la totalitat
Els pressupostos
Que ha presentat
L'oposició
Ciutadans
PSC
PP
I la CUP
Durant les intervencions
Les diferències estratègiques
Cap a la independència
Entre el govern
I la CUP
Refermen
La negativa
Dels copaires
A canviar de posició
I acabar donant-hi suport
Parlament
Núria Oriol
Bona tarda
La CUP ha deixat clar
Que no té previst canviar
El seu no
Als pressupostos
Els copaires
Insisteixen
Que són uns comptes
Daltot
Autonomistes
La diputada
Maria Sirvent
Ha retret al govern
El seu camí
Cap a l'independència
I el vicepresident
Aragonès
Ha posat en qüestió
La coherència
Del full de ruta
Dels copaires
Facin el favor
De no parlar-nos
De sobiranies
Quan vostès
Estan parlant
Dels pressupostos
El que estan fent
És parlar
D'uns pressupostos
A mida
Del mercat
De la sacrosanta
Constitució
De l'Estatut
Retallat
Nosaltres no volem
Prescindir
De les condicions
Objectives
Per tant
Fem veure
Que no existeixen
Sous-titling
Sous-titling
Fertun