.
Doncs ara sí, entrem en el primer espai,
com us enviam anunciat, espai d'economia.
Avui hem de parlar del Pla Marshall,
per això tenim amb nosaltres al telèfon el Rafel, l'economista.
Bona tarda, Rafel.
Hola, Mireia, molt bona tarda.
Molt bona tarda, ben tornat al programa en aquest espai
que expliquem l'economia perquè tothom l'entengui.
Un espai que ja comença a ser bastant familiar
des que hem tornat amb aquest programa de la plaça, Mireia, desconfinada.
Escolta, Rafa, una pregunta.
Primer de tot, avui ens has de parlar del Pla Marshall,
però volem saber què és, que ens expliquis breument
què vol dir aquest nom de Pla Marshall.
Sí, mira, faré un resum.
Avui intentaré de no donar gaires números,
sinó fer-lo tot més comentat, però sense gaires números.
El pla Marshall és un pla que es va fer
quan va acabar la Segona Guerra Mundial
per part dels americans,
i es va posar en marxa el 1948.
El nom de Marshall és el nom del responsable
del secretari de Finances americans en aquell moment,
que es deia George Marshall.
Només aquest nom.
De fet, el nom real que li van donar era ERP,
que traduït era el Programa de Recuperació Europea.
Compteu que Europa, quan va acabar la Segona Guerra Mundial,
va quedar totalment destruïda,
l'economia, les finances, tot.
I aleshores els americans el que van fer
va ser posar a Europa
una xifra de 12.000 milions de dòlars del moment
perquè tota l'economia es pogués reactivar
perquè després d'una guerra va quedar totalment destruïda.
D'aquí ve el nom de Marshall.
Però el pla Marshall que ara ens vols explicar
és d'Europa per Europa, en aquest cas?
Sí, el que passa és que aquest és d'Europa per Europa.
De fet, és un acord que ha arribat
entre el president francès i la presidenta alemana,
el Macron i l'Angelià Merkel,
de dir, bueno, escolta,
si no fem una cosa conjuntament per tots,
aquí ho passarem tots malgrés i malament,
perquè si cada país d'Europa va per lliure,
no podrem lluitar ni amb Xina
ni podrem lluitar amb els Estats Units.
Per què?
Perquè la nostra economia global és molt forta,
però individualment és molt poca economia
per lluitar amb una economia com l'americana
de 400 milions.
Espanya o Alemanya no poden fer res.
En 50, en 40, en 60 milions d'habitants
no tens consum.
I l'economia, al final, tractar tot és consum.
Ens agradi com no ens agradi.
i el preacord que han arribat
entre el president francès i el president alemana
és en pares fruit de la pressió
entre Itàlia, Espanya i França
de dir, escolta, o ens posem d'acord tots
o això anirà malament per tots.
Tenint en compte que els que més hem petits
són els països d'Europa,
però hem petits perquè són els grans receptors de turisme.
I hem de tindre en compte que quan nosaltres
vam tancar les fronteres,
els primers casos que vam tindre en Espanya
eren antialemans,
en la illa de la Gomera.
Sí, cert.
Esclar.
Què passa?
Doncs que el sud d'Europa
ja fa molts anys,
30, 40 anys,
es va definir,
ens agradi com no ens agradi,
com si fos la Florida,
no la Califòrnia,
la Florida d'Europa.
I els americans volen el turisme
i volen també poder descansar.
Descansar.
I aleshores, al final,
si el sud d'Europa,
entre França, Itàlia i Espanya,
que tot plegat són al voltant
de 170 milions d'habitants,
no tirem,
ells podran tindre empreses molt bones,
fàbriques molt bones,
però si nosaltres estem en recessió
no li comprarem els seus productes.
I si no li comprarem els seus productes,
ells entraran en recessió.
Clar.
És la pescadilla que se muerde la cola.
Sí, és un pla que s'activa.
És a dir, s'aplicaria per activar l'economia,
en el fons també per ajudar
altres països que depenen de nosaltres,
en certa manera,
parlant per la part del turisme, no?
Seria per tot Europa.
Europa té,
ja ho havia comentat alguna vegada,
pràcticament se suporta
en tres potes principals.
Turisme,
automoció
i construcció.
Clar, el turisme ja està representant
el 20% del PIB.
comptar que tu has anat a Berlín
moltes vegades
i n'hi ha molt de turisme.
Ja no diem res de París,
ja no diem res de Roma.
No diem
és que Barcelona rep
molt de turisme.
No,
és que França rep més turisme
que Espanya.
hem de tindre en compte
que totes les economies
estan patint aquestes.
Què és l'acord que s'ha arribat?
És a dir,
mira,
agafem,
i la paraula és molt maca
perquè el plan
estan mirant d'activar-lo
en 500.000 milions d'euros.
Uau.
Bueno,
uau, no?
Sí,
clar,
perquè costa d'imaginar
aquestes xifres,
quan són tan elevades,
crec que són difícils d'imaginar.
però has de comptar
que només Espanya
necessitarà 300.000
per sortir d'aquest forat.
I com quedarà repartit
si Espanya en aquest cas
només necessitaria
300.000 milions?
Perquè no,
a veure,
no és el fet
que a cada país
se li doni una quantitat.
Hem de tindre en compte
que aquest plan marxa
de 500.000 euros
s'ajuntaria
a...
500.000 milions?
500.000 milions, eh?
S'ajuntaria
a uns altres
que ja s'han activat,
que són el MEDE,
que són
el Fondo Europeo del Rescat,
tot això,
i s'aniria a parar
a un bilón i el medi.
No diem res
perquè resulta
que els americans
ja han activat
un fondo parell
de dos bilions de dòlares.
Dos bilions de dòlares
venen a ser
al canvi
un bilions 700.000 euros.
Estem en ronant
del mateix.
És el que ells contemplen
que serà necessari.
Clar,
què hem de tindre en compte?
Per ajudar el turisme,
l'automoció,
l'automoció
depenen moltes.
Compteu que
per cada persona
que treballa
en una empresa
d'automoció,
a fora depenen
sis persones.
Clar,
hem de sempre
l'efecte és...
Aleshores,
el preacord
que han dit és,
mira,
anem a tractar
aquests grans...
aquests tres
grans despotes,
destinem
un bilión
i medio,
el financiarem
en part
amb les reserves
que hi ha
amb el pressupost
de la comunitat
europea
i una cosa
que no els agrada
molt
als països del nord
que es tindrà
que emitir
una espècie
com de
coronabons,
els que li diuen.
coronabonos
ja ve de coronavirus,
no?
És a dir,
són els bonos
que ja s'estan
emetent
a causa del coronavirus.
Sí,
bueno,
encara no l'han
emetit
perquè s'han de
posar d'acord
tots els països
d'Europa
i aquest no és
fàcil.
No és fàcil
que es posin
d'acord
però com
tothom veu
que els està
arribant
doncs
estan veient
les orelles
de lloc
i aleshores
saben que
si no es fa
un esforç conjunt
a nivell
de tota la comunitat
europea
el que al final
no entri
dintre d'aquest
plan Marshall
sortirà
malparat.
A Espanya
ja li va passar.
A Espanya
amb el plan Marshall
del 1948
dels americans
no vam entrar.
No vam entrar
perquè nosaltres
no vam ni participar
en la guerra
mundial
però sí que vam
ajudar a Alemanya
i aleshores
no ens va tocar
ni un dòlar
del moment
i a Espanya
li va costar
30 anys
en sortir
de la situació
de pobresa
que tenia
l'any
40-41
i amb aquesta situació
passaria
similar.
Però
què és el que vol
fer la comunitat
europea?
La comunitat
europea diu
bé
fem aquesta
emissió
conjunta
buscaran
la paraula
perquè no
sigui
coronabonos
tiran
deuda
conmutada
deuda
li diran
una paraula
tècnica
transferències
directes
que això
és la part
important
la més
important
és les
transferències
directes
a fondo
perdido
a fondo
perdido
tal com sona
el que passa
que aquestes
transferències
a fondo
perdido
només
i gràcies
a Déu
aniran
només
pel tema
de sanitat
no les podrà
destinar
aquest país
si no és
un tema
sanitari
amb la qual
vol dir
que s'estan
predestinant
per tot
el tema
de sanitat
mascaretes
respiradors
tot el que
ha sigut
necessari
i perquè
també
s'inverteixi
per estudis
científics
d'entenc
buscar
per exemple
la vacuna
o arribar
a trobar
la vacuna
entenc
que també
va destinada
aquesta partida
immensa
efectivament
una part
una part
d'aquesta
vacuna
hi ha
una sèrie
de
fons
que s'han
destinat
qui està
investigant
tots aquests
països
i Espanya
és cap
d'alentí
en la
investigació
de la
vacuna
probablement
la vacuna
que funcione
a Europa
serà
l'espanyola
home a veure
això ho hem de
veure
Sí, sí
bueno
després te diré
una miqueta
més
de la vacuna
amb el tema
que estàvem
enronant
de totes
aquestes
transferències
és clar
a Europa
s'ha donat
compte
que hem perdut
la capacitat
productiva
de tot
el tema
sanitari
hem quedat
en mans
dels xinos
no teníem
mascaretes
aquí
no teníem
no teníem
per la
respiració
no teníem
res d'això
aleshores
amb aquest
pla en marxa
el que volen
fer
és activar
precisament
que el tema
de la sanitat
es torni
a produir
dintre d'Europa
és a dir
que cada
ja ho faran
distribució
per països
per què
perquè
és per greu
que fins que no
n'hi hagi
una vacuna
a final d'any
o l'any que ve
si vengués
un altre rebrot
el que has
d'estar
és preparat
per automàticament
poder
si s'hagués
estat preparat
no hagués
passat
ni una tercera
part
de la situació
que hem discutat
ara
el que faran
és precisament
preparar
les empreses
perquè això
no ens passi
que és el que
hi ha
principalment
n'hi ha
que no
intervindrà
el banc central
europeu
i al no
intervindre
el banc central
europeu
uns problemes
que van presentar
el Tribunal Superior
de Justícia
d'Alemanya
ja no dirà
res
perquè no serà
el banc central
europeu
serà un acord
entre tots els països
no serà un
el que l'executarà
sinó que serà
entre tots els països
eh
part més important
la part més important
ara
és que
ja tenim
ja tenim ara
una probable vacuna
que això és un dato
d'ahir
que és americana
de la
de la
de l'empresa
que es diu
Moderna
l'empresa es diu
Moderna
val
però bueno
i això es preveu
que per final
d'any
octubre
novembre
desembre
més aviat
del desembre
podíem tindre
una vacuna
el tema
està que de moment
tot indica
que més aviat
del 20%
no té
no té
eficàcia
no té eficàcia
efectivament
val
per aquesta
sobre aquesta data
ja probablement
també n'hi hagi
una vacuna
feta
pel Centre Superior
d'Investigacions
Científices
d'Espanya
que també
estarà actuant
més o menys
en la mateixa
direcció
es diuen
que aniran
contra
l'ARN
del virus
l'ARN
és allò que
en pla de broma
t'ho diré
perquè no sigui
sempre tan
serió
és lo que deia
és lo que deia
el
Salvador Dalí
que era
el àxido
de
ciburnocleico
ah mira
el que
vindria a ser
l'ADN
però d'un virus
en aquest cas
d'una bactèria
no no no
l'ADN
és la cadena
de com està format
cada persona
i l'ARN
és una part
d'una cèl·lula
res més
val
però bueno
no em facis entrar
en aquesta situació
perquè
et prometo
que no
que els números
només
no m'arriben
aquestes
però
que
aquestes vacunes
no
no són
com
quan et van posar
la vacuna
a tu
de la virola
però tu
tens vacuna
de la virola
i ja estàs
immunitzada
per tota la vida
aquestes
que estan
basades
en ARN
s'hi posen
només tindran
una data
de caducitat
per dir alguna cosa
és a dir
que no
no et privaran
de tenir
el coronavirus
potser al cap
de dos anys
no?
efectivament
però ja
es guanyarà
el temps
necessari
clar
perquè
una
que estan
aquí
a Espanya
provant
que probablement
el millor
investigador
del món
en coronavirus
resulta
que és espanyol
és el doctor
Enjuanes
aquesta és la
eminència mundial
i la tenim
aquí a Espanya
aleshores
ell
ja va fer
per al SARS
i tot això
ja la van
desenvolupar
ells
la vacuna
la van acabar
desenvolupant
ells
la SARS
era el problema
aquell que havia
que deien
que els ocells
anaven a caure
del cel
i això era
el 2012
o el 2016
que total
que era normal
però el més important
és que si tenim
aquesta vacuna
tornarem a l'hemïcide
quan jo deia
la setmana passada
la fórmula
amb H
sí
que era
el factor
amb H
què faria?
vacuna i antiviral
no?
efectivament
que tindrem
ja un possible
o un aprovable
tractament
probablement
l'antiviral
estarà abans
abans
però si n'hi ha
una vacuna
que ja
el 20
o el 25
o el 30%
és efectiva
hem de comptar
que més les persones
voldria
que quasi el 50%
de les persones
ja estarien immunitzades
donaria temps
per poder
vacunar-les
més endavant
i això
perdona
aquí hauríem de tenir en compte
també el factor
de la població
de risc
que seria
entenc
la primera
part de la població
que seria
vacunada
en aquest cas
la gent
la gent gran
aquesta
si tornés a veure
a tornar a tindre
la pandèmia
el que estaria segur
és que tot això
el tancarien
i barrarien
no es podria entrar
prohibit entrar
ja està
perquè
el 70%
per desgràcia
de les mortes
ha sigut
en residències
d'anis
què passaria
el que et deia
d'això
però el que passaria
és que probablement
això ens originaria
un repunt
de la economia
bastant fort
bastant fort
perquè en el moment
que sàpigues
que el 50%
de la població
que podria funcionar
doncs el repunt
econòmic
abans d'arribar
a l'any 21
22
23
a lo millor
l'any 21
22
l'economia
podria estar
ja gairebé
tota
tot activada
tindrem
probablement
cap d'any
principi d'any
seran
una miqueta
complicats
perquè n'hi haurà
molta gent
per desgràcia
a l'atur
i tot això
però bueno
però després
es podria
a l'estiu que ve
la primavera que ve
ja podria vindre
d'una altra forma
i es podria tornar
a recuperar
tot això
que jo crec
que s'acabarà
recuperant
en funció
també ara m'ha vingut
al cap
el tema de les corbes
que vam comentar
també el primer dia
haurem de veure
també com es recupera
de quina forma
es va recuperant
l'economia
de moment
ho anem seguint
de la teva mà
Rafel
cada dimecres
més o menys
que anem fent
aquest espai
d'economia
avui hem parlat
del pla marxa
a veure que ens descobreixes
també la setmana vinent
per entendre-ho
d'una manera més fàcil
i més propera
així que
una tarda més
també gràcies
per participar
en el programa
i apropar-nos
la part econòmica
de tota aquesta situació
doncs molt bé Mireia
jo encantat
d'estar amb vosaltres
una estona
i també
que els vostres oyents
s'entretinguin
i puguin disfrutar
una miqueta
i tant
d'això es tracta
una abraçada
igualment
bona tarda
que hacer
tú lo sabes
conservar
la distància
la distancia
que el agua corra
que el agua corra
que el agua corra
que el agua corra
que el agua corra
que el agua corra
que el agua corra
que el agua corra
Que el agua corra
¿Cómo vas a ser mi amiga
Cuando esta carta recibas
Un mensaje hoy entre líneas
¿Cómo quieres ser mi amiga
Cuando uno tiene sed
Pero el agua no está cerca
Cuando uno quiere beber
Pero el agua no está
No está cerca
Yeah, I'd rather be in love than a fighter
Cause all my life I've been...
Tornem, tornem perquè el viatge continua
Però el camí el farem d'una manera diferent
El transport públic, l'ús de la mascareta és obligatori
Mantén una distància segura
Evita les hores punta i les aglomeracions
És un missatge de l'ATM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona
Més informació a atm.cat
I seguim avançant amb espais i entrevistes en el programa d'avui dimecres 20 de maig.
Ens toca parlar amb l'Òscar Hernández
I és el director de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona que tenim ubicada aquí a Sant Jús
Òscar, bona tarda
Hola, bona tarda
Bona tarda i benvingut, tot i que sigui via telefònica a l'emisora municipal a Ràdio d'Esvern
En concret, a la plaça de Mireia, el programa
Et tenim avui al telèfon perquè hem de parlar per un costat
Podríem dir de l'osteopatia en si, del món de l'osteopatia
I més en concret també de la vostra escola
Com heu tirat endavant també totes les classes dels màsters
I, en fi, en quina situació us trobeu ara?
Si et sembla, comencem fent-te una pregunta molt bàsica
Per si hi ha algú que encara no coneix, que crec que hi ha poca gent
Que no coneix l'osteopatia
Fes-nos cinc cèntims, si et sembla, de què és
I per què serveix, sobretot
Molt bé
No és una pregunta poc freqüent, encara que pugui semblar que tothom la coneix
L'osteopatia és una disciplina, una teràpia manual
Que procura millorar la salut de les persones
A partir de què?
A partir de fer un anàlisi del seu cos en la globalitat
I això vol dir valorar les diferents àrees del cos de la persona
A nivell muscular, a nivell esquelètic, articular
Inclús l'àrea del que seria visceral, l'esfera cranial
Per veure, d'una manera molt resumida
Però per veure quines àrees són les que potser no s'estan movent amb normalitat
Nosaltres tenim un cos humà que està dissenyat pel moviment
I, de fet, tota la nostra vida el que fem és moure'ns constantment
I interiorment al nostre organisme també està en moviment constant
I aquest moviment és necessari per la vida
Perquè la sang arribi als teixits on ha d'arribar
Perquè l'oxigen arribi correctament
Perquè l'aliment circuli bé pel digestiu
Al cap i a la fi el que necessita el cos humà és moviment
Llavors el que succeeix al llarg de la vida per diferents motius
Des de fer esport, per exemple
O les activitats quotidianes, la feina, sobre esforços
El fer ser gran
És que anem acumulant en el cos càrregues que fan que diferents àrees es moguin menys
O es moguin pitjor o pateixin perquè estem requerint massa esforç
Llavors el que busquem d'alguna manera les substèpates és veure quines àrees són les que no s'estan movent amb normalitat
I intentem recuperar aquesta mobilitat normal dintre del moment en què es trobi cada persona
òbviament no es mourà igual un cos d'una persona de 20 anys que d'una persona de 70
Però sí que ha de tenir i ha de mantenir un cert moviment perquè les coses funcionin bé
Perquè els músculs facin bé la seva funció, perquè hi hagi menys dolors, etc.
I d'una manera molt simplificada el que fem és això
Intentar donar moviment a àrees que l'han perdut
I entenc que els beneficis són tots positius
Perquè al final estàs donant aquest moviment a parts que per algun motiu o un altre
O l'han perdut o han quedat com endurits o com retinguts, no?
Exacte
Llavors el benefici que hi ha darrere de donar moviment a aquestes àrees
Ja no és només el que podem pensar aliviar un dolor
Simplement de dir, doncs mira, ostres, hem relaxat aquesta musculatura
O hem millorat aquest moviment d'aquest genoll i ara fa menys dolor
El dolor, òbviament, és un dels motius principals
Pels quals la gent acudeix, en aquest cas a l'osteòpata
Però després hi ha molts més altres beneficis que hi ha darrere d'aquest treball
Beneficis en quant a una millora en la circulació sanguínia
Una millora en l'oxigenació d'un teixit
I no només en l'àrea, diguem, on podem treballar més
Sinó en l'àrea al voltant d'aquella zona
Perquè el cos funciona d'una manera molt interrelacionada
És a dir, quan nosaltres movem un genoll
Hi ha una repercussió a nivell de la cadera, a nivell de la pelvis, a nivell del turmei
Per tant, és tota una cadena de treball que es va movent
És impossible desconnectar-ho, no?
Al contrari, vosaltres també intenteu que tot això estigui connectat d'una manera fluïda
Crec que és una paraula que utilitzeu bastant
Correcte, correcte
De fet, nosaltres fugim una mica de la idea aquesta
Hem de tractar ja un femal
Que és una mica el concepte habitual
Un femal a l'espatlla
Hem d'anar a tocar l'espatlla
Moltes vegades no té per què ser així
I la importància, sobretot, del que deia abans
Que la sang arribi bé als teixits
Que l'oxigen arribi bé
És perquè la sang i l'oxigen
Són els principals precursors
Que les cèl·lules recuperin la seva funció
La seva vitalitat, la seva vida, per dir-ho així
Es regenerin correctament
I perquè això arribi bé
Necessitem que el fluid del cos
El fluid arterial, el fluid venós
Circuli correctament
Per això li donem molta importància al fluid
Perquè és la base que internament, a nivell celular
El cos pugui tenir una bona resposta de recuperació
Davant d'una inflamació, davant d'un dolor
Davant d'un teixit que es va també fent gran
Amb el pas dels anys
Oxigenant millor
Perquè arribi una millor quantitat d'oxigen
A nivell cerebral
És a dir, hi ha molts factors
Que depenen del fluid
Que la sang arribi bé on ha d'arribar
Això és fonamental per nosaltres
I abans de parlar una mica més en concret
Ja de la clínica d'osteopatia a Barcelona
Que teniu aquí a la Rambla
A la modula i número 6
Aquí a Sant Just
Volia preguntar-te també
Ja sé que, i ho dic bastant sovint
No tenim la bola del futur
Però en aquests més de dos mesos
Que ja portem a casa
Hi ha molta gent que tot i haver intentat fer esport
O haver-se mogut
No és el mateix, no?
Que estar actius
Jo no sé si d'alguna manera
Això ho heu anticipat
O ho esteu mirant d'anticipar
De cara a quan ja tothom pugui començar
A moure's amb una certa nova realitat
I comencin a venir potser més pacients
A la vostra clínica
De fet, fa 15 dies
Amb aquest sistema de desescalada
Fa 15 dies que podem començar
A obrir les consultes
D'una manera més global
Òbviament amb les mesures adequades
Però ja estem observant
Molta gent que està arribant
Amb quadres de mal d'esquena
Fruit del teletreball
De treballar més hores a casa
En un espai que no està tan adequat
Com una oficina, per exemple
Les cadires no són les mateixes
A la taula, a l'ordinador
Llavors tot això està comportant
Més un augment de mal d'esquena
Gent que ha deixat de practicar esport habitualment
O que el poc que feien
Potser ara a casa
Encara que han mantingut una certa rutina
Però no és el mateix, òbviament
Que fer activitat física a l'exterior
La gent gran, per exemple
Que no ha pogut
Ha pogut sortir encara menys
Han estat més confinats
I ells que necessiten encara
Aquest petit moviment
Aquest petit moviment encara el necessiten més
Doncs també ho han patit
I una altra conseqüència que veiem també
Que és pit d'aquest confinament
És un estat d'angoixa
O gent que ha patit molts nervis
Dificultats a vegades
O no poder estar en contacte directe amb la família
El patiment aquest
L'alteració en el descans
Vull dir, són dos mesos
Que per diferents motius
S'han generat bastanta
Bastanta càrrega física i emocional
I això ho estem trobant a les consultes
Des de fa uns dies
Clar, afecte no només a la part emocional
Que fa uns dies també parlàvem
Amb diferents psicòlogues
De dol, infantils també
Sinó a la part física
Perquè el cos al final també ens està dient
Que li estan passant coses a dins
Correcte
Tornem a la base
D'abans estem dissenyats per moure'ns
I necessitem moure'ns
I quan no ho podem fer d'una manera natural
Doncs succeeixen coses
Clar, en el vostre cas
És una teràpia
L'osteopatia és una teràpia
Que requereix
Si no veig mal encaminada
Comporta inevitablement
La proximitat física
Entre el professional
L'osteòpata i el pacient
Clar, en aquest cas
Entenc que les mesures
Sempre són poques
A l'hora de tornar a atendre pacients
Ara que es poden començar
A obrir centres com el vostre
Sí, mira
Actualment
El que seguim una mica
Són les directives
Que van marcant
Els diferents
Entitats
Que són els especialistes
En aquest tema
El departament de salut
En aquest cas
El col·legi professional
De fisioterapeutes
El registre
De l'osteòpata
D'Espanya
I nosaltres
Ara el que fem
És fer servir uns equips
Que es diuen d'EPI
D'equips de protecció individual
Sí
Que consta
Doncs una bata
Una bata
Estèric
No?
Que el que fem
És canviar-la a cada ús
Que fem a cada pacient
Hem de substituir la bata
Uns guants
De nitril
Utilitzem mascareta
El pacient també
Utilitzem una mascareta
Hi ha determinats casos
També una pantalla
Una pantalla
D'aquestes frontals
No?
De la cara
Sí
Llavors el centre
Òbviament
Doncs també
Doncs un sistema
De desinfecció
Constant
No?
Sistemàtic
Després de cada pacient
Noteja bé
La camilla
Escriptori
Allà on no
No sé si hi ha pogut
Haber contacte
A l'entrada
També
El tema de sabates
Doncs com a molts llops
Doncs ha de fer una desinfecció
A les sabates
Deixar les sabates
En un espai de recepció
O posar uns patucos
És a dir
Una sèrie de mesures
I clar
El contacte amb el pacient
Continua sent
Una teràpia
De contacte directe
És a dir
Nosaltres treballàvem
Les mans
A 100%
Per tant és inevitable
Però amb totes aquestes mesures
El risc
Es minimitza
Es minimitza molt
Mai existeix el risc
Però queda molt minimitzat
I entenc que la gent
Segueix venint
Com deies abans
Que encara potser
Més degut a aquesta
Falta de mobilitat
Diguéssim
Habitual
O més
Acostumada
La que teníem cadascú
Acostumada
Sortir a córrer a fora
A la muntanya
A fer natació
El que sigui
Que ara
També s'ha deixat de fer
I entenc que aquestes persones
Sí o sí
També requereixen
D'aquests serveis
Tot i que els pacients
També puguin tenir
Aquest punt de
No sé si dir por
Però de respecte
A l'hora de tornar-se
A ficar en una consulta
D'aquest tipus
Sí, sí, sí
Exacte
És a dir
La necessitat existeix
I inclús potser
Ara d'una manera
Molt latent
És veritat
Que hi ha
Que hi ha
Persones
Que
Doncs que tenen
Una certa por
No?
I és així
És real
I potser
Prefereixen esperar
No?
I a vegades
Truquen
Per consultar
Per veure
Però
Si no és molt urgent
A vegades
Resolem coses per telèfon
Recomanant alguns exercicis
O fent una mica
De seguiment
Si no és molt urgent
Potser
Prefereixen esperar
Una miqueta més endavant
A veure com avança tot
Però la gent
La gent que acudeix
A la consulta
Que déu n'hi do
La gent que està acudint
Doncs
El fet de veure
Com treballem
Les mesures
Si donen molta tranquil·litat
I en general
La reacció del pacient
Sempre és
És molt bona
És molt agraïda
En aquest sentit
Parlem ara
Si et sembla
De l'escola en si
De l'escola d'osteopatia
A Barcelona
Que fa uns 15 anys
Que esteu aquí
Ubicats
Diguéssim físicament
A Sant Just
Però explica'ns una mica
L'origen
De l'escola oficial
Ai perdona
De l'escola d'osteopatia
A Barcelona
L'osteopatia
Sí
Bueno mira
L'escola n'hi fa 20 anys
I originalment
Es va ubicar
A Barcelona
Als jardins
Martí Codolà
És un jardins molt macos
Clar
Antic zoològic de Barcelona
Està allà
A la Vall d'Hebró
I va estar allà
Ubicada
Pràcticament 5 anys
I després
Ens va transformar
En una
Va ser de venir
Una fundació
Que és la Fundació
D'Osteopatia
De Barcelona
La qual
Té el projecte
De l'escola
I després
Hi penja
Un projecte clínic
I un projecte solidari
Com a fundació
I llavors
Des de llavors
Que va ser l'any 2005
Ens vam ubicar
A Sant Just
D'Esvern
On estem actualment
Que és la Rambla
Mururell
I des de fa 15 anys
Doncs
En la vessant
De l'escola
Dintre de la fundació
El que procurem
És formar
És formar
Osteopates
Persones que
En aquest cas
Sí
Han de ser professionals
De la salut
Prèviament
És a dir
El nostre projecte
D'estudici
És un màster
Que el fem en col·laboració
En la Universitat
Pompeu Fabra
I va adreçat
A professionals de la salut
La majoria
Dels nostres estudiants
Solen ser
Exoterapeutes
Per afinitat
A nivell de teràpia
Perquè és bastant
El més comú
Tot i que
Alguns metges
Infermers
Infermeres
Alguns odontòleg
També hem tingut
Tant altres
En cas de la salut
Que també
Opten per fer
El nostre màster
I
I això
És un màster
En aquest sentit
Molt adreçat
A professionals de la salut
Per tant
Dintre del que és
El projecte d'estudis
Que és un projecte
Que dura 4 anys
El fem
Gent que treballa
Ho fem en cap de setmana
Per tant
El temps
El filata una mica
Però també
És important
Que hi hagi un temps
Per madurar
Aquests 4 anys
Permeten
Fer un treball
Molt maduratiu
A nivell del tacte
Del treball manual
Del raonament clínic
Com et deia abans
Intentem fugir una mica
De la idea aquesta
Que hem d'anar a tractar
Ja on fa mal
Intentem buscar més
Orientar-nos més
Cap a la causa del problema
I això requereix també
Una maduresa
En el raonament clínic
Un estudi més en profunditat
I per tant
I per això
Durant 4 anys
I ja són professionals sanitaris
Per tant
Durant els estudis
Que també fa un període
De pràctiques clíniques
I acudeixen pacients
A tractar-se a l'escola
Per alumnes
Tot i que són alumnes
D'ostrepatia
Però ja són
Prèviament
Ja són fisioterapeutas
És a dir
Gent que ja està formada
Ja són professionals
Per tant
També en aquest sentit
La pràctica
La qualitat
De la pràctica clínica
I del servei clínic
Als pacients
Doncs és molt bona
I té molt bona rebuda
Durant aquests dies
Ara que estàs parlant
De la formació
Dels màsters
De tota aquesta formació
Que oferiu
Durant tots aquests
Aquests dos mesos
I una setmana ja
Com ho heu estat gestionant?
Perquè clar
La part més d'ensenyar
A com tocar
O com moure els pacients
No sé si ho heu fet
De format telemàtica
Videoclasses
Que també se'n fan
O com heu seguit
Com heu fet aquest seguiment
Amb els alumnes?
Ens hem anat adaptant
Una mica
Com hem pogut
Perquè és veritat
Que la nostra formació
Hi ha un percentatge
Molt pràctic
Perquè és molt tècnic
Molta tècnica manual
I això és molt difícil
Fer-ho telemàticament
Sí que hem anat seguint
I seguint
Seguint
Alguns seminaris online
De conceptes
Molt més teòrics
De raonament clínic
Que permeten
Doncs un treball
A distància
No hi ha problema
Però tota la part
Diguem que no hem pogut fer
I que no podrem fer
D'aquí a l'estiu
Perquè les classes
De moment
No es reprendran
Fins la tornada d'estiu
Doncs ho anirem reprogramant
En el següent curs
Els alumnes que passen de curs
Doncs ho anirem reprogramant
En els propers mesos
Bé
És un encaix logístic
Hem d'anar treballant
Adaptant-nos a les circumstàncies
També
Quin remei
Ens toca a tots adaptar-nos
A nosaltres a la ràdio
Tot per telèfon
Sense veure
O conèixer també
Noves persones
Que van passant
Pel programa
I doncs clar
La part formativa
Doncs també s'ha d'anar adaptant
Per seguir oferint
També els alumnes
Aquesta formació continuada
Per sort
Per sort
Ho diré ràpid
Per sort
Hem de dir
Que tant els alumnes
Tenim de sort
Que tant els alumnes
Com el professorat
Doncs tothom
S'ha adaptat
Molt bé
I han participat
I han col·laborat
Per fer-ho
Tot el més fàcil possible
Que dintre de les circumstàncies
Que no ho són de fàcils
Hem de dir
Que bé
Que hem tingut la sort
Que podem estar treballant
A gust
Dintre de tot
I aquesta podíem dir
Que és la situació
Que tenim aquí
En concret a Sant Just
A Catalunya
A l'Estat
Però no sé
Com està
Podríem dir
Aquesta disciplina
O aquest ensenyament
A nivell europeu
Perquè igual que hi ha
Potser altres disciplines
Com en el seu moment
La homeopatia
Que també es discutia
Certament
La part
Potser més científica
A nivell de
De l'osteopatia
En quina situació es troba
A nivell
Fora del país
És una situació
Una mica
No és massa homogènia
És a dir
A Espanya
Per exemple
L'osteopatia
No està reconeguda
Com una professió
En si
Sinó que
Bé
No
Dintre del marc legal
No té aquest reconeixement
I qui la pràctica
Normalment
Solen ser
Doncs professionals
De la salut
En la major
Per a fisioterapeutes
Com ho comentava
A d'altres països d'Europa
Doncs hi ha realitats diferents
En països on
Ja té un
La professió
Té un reconeixement
Des de fa
Des de fa uns anys
I una regulació pròpia
Com a una professió
Independent
D'altres
Professions de salut
Independent
De la
Fisioterapia
Independent
De la medicina
Hi ha altres països
Que s'ha regulat
Com una especialitat
De
En aquest cas
De la fisioterapia
Hi ha països
On està en procés
De regulació
Recentment
Els últims països
On està
Iniciant
La regulació
Estat Itàlia
Portugal
Països nòrdics
Estan fent passos
També per endavant
França a Anglaterra
Ja fa uns anys
Que està bastant
Instaurada
Irregulada
Suïssa
És a dir
Hi ha realitats
Una mica diferents
El que sí que s'està treballant
A nivell europeu
És en una
Homogenització
Per intentar
Que els diferents països
Tinguin una formació
Estandaritzada
I
Poder caminar
Tots cap a una regulació
Homogènia
És el que té
Més sentit
Llavors
En aquesta línia
Nosaltres
Des de l'escola
Ja fa un parell d'anys
Des d'acabar
Subter
Aquesta norma europea
D'homogenitzar
Hem adaptat els estudis
En aquest format
En aquesta línia europea
De manera que
Els estudiants
Acaben la formació
En un nivell
Estandaritzat
En els altres països europeus
On ja l'osteopatia
Porta més anys
Reconeguda i regulada
I quan acaben
Tenen aquesta titulació
Que els hi permet
Tenir aquest títol
Equiparat
I vagin on vagin
Poder mostrar
Que tenen la formació
Adequada
I les competències
Necessàries
Que requereixen
Aquesta norma europea
Crec que
França
Si no ho veig mal equivocada
Si no em corregiré
És un dels llocs
Una de les cunes
Potser de l'osteopatia
On més
Osteopates
També acudeixen
A treballar
No sé si també és el cas
De la vostra escola
Que diferents estudiants
Potser quan acaben
Se'n van cap al sud de França
Sobretot
Que hi ha diferents centres
Em sona
La Melulebank
Que és un dels pobles
On més centres d'osteopatia
També es troben
No sé si també és el cas
Dels alumnes
Que surten d'aquesta formació
Sí
França és un país
Que primer per proximitat
I més amb Barcelona
I després per tradició
L'osteopatia
Com em deia
Ja fa un temps
Que està reconeguda
I està molt instaurada
En la societat
I amb el sistema de salut
Hi ha molt treball
Hi ha molta feina
I hi ha molts
Molts fisioterapeutes
Catalans
Que acaben
Treballant
A la sud de França
I inclús estan visquent
O instal·lats allà
I venen a fer osteopatia
Nosaltres tenim casos
D'alumnes
Que mentre estaven
Visquent i treballant
A França
Doncs deixaven a fer
Osteopatia a l'escola
O que després
Se'n van a ser treballant allà
És un dels països
En què hi ha més tradició
Anglaterra
A nivell europeu
Anglaterra és la cuna
Per on va entre l'osteopatia
Que prové dels Estats Units
Es va iniciar als Estats Units
Fa
Doncs
Ara
D'aquí un mes
Farà 146 anys
Que funciona
Que funciona
I que es treballa
I Anglaterra
És un estatus més consolidat
Des de fa més anys
I hi ha molta gent
I de fet
En el nostre pla d'estudis
També col·laboren professors
Tant anglesos
Com francesos
De forma habitual
En un futur
Creus que
En un futur
No molt llunyà
Estic parlant d'un futur
Potser de dos anys
Tres anys
Creus que
Potser s'estandarditzarà
Una mica més
O potser la paraula
No s'estandarditzar
Però es tornarà més proper
Al fet d'acudir
A un osteòpata
Igual que ara
També
S'està movent molt
El tema de cuidar-se
La salut mental
La salut de les emocions
Coneixes un mateix
Entendre's
La part també física
Creus que
També
S'obrirà una mica més
A veure-ho
Com a una cosa més quotidià
No tan puntual
Com quan deien al principi
No només pel fet
Que et faci mal
Alguna part del cos
Sino com a una cosa
Que formi part
També
De potser
La jornada
De les persones
Sí
Sí
Sens dubte
Sens dubte
Cada vegada
Hi ha
En els tres anys
Des d'observant
Cada vegada
Hi ha una major consciència
A cuidar-se
A sentir-se bé
A tractar-se
Quan un ho necessita
A nivell físic
A nivell emocional
A nivell alimentari
És a dir
La gent cada vegada
Té més consciència
Del que és la salut
I l'osteopatia
És una disciplina
Que té un enfoc molt gran
En la salut
En el potencial
De la persona
Si torno una mica
A l'inici
Quan et deia
La importància
Que el fruit arribi
Que arribi la sang
Que arribi l'oxigen
Aquesta és una mirada
Molt vitalista
En el sentit
Que nosaltres
El que intentem
És potenciar
Aquest cos
Mitjançant
Les seves pròpies
Mesures
Que té
Les seves pròpies capacitats
Doncs funcioni bé
No ens enfoquem
En la malaltia
No ens enfoquem
En un antídot
Sinó en potenciar
Una mica
Els propis recursos
Del cos
És un enfoc molt vitalista
I que és molt propi
De la disciplina
Llavors la societat
Cada vegada
Té més
Més consciència
D'això
I de fet
A nivell estadístic
Les estadística
Té més en què
Cada any
La generalitat
En relació
A l'ús
Que fa la societat
De les teràpies
De les diferents teràpies
En el nostre cas
S'observa
Que en el pas dels anys
Que hi ha cada vegada
Un major ús
De l'osteopatia
De les pacients
Igual que d'altres
Disciplines
Quan a salut
I sens dubte
Que seguirà avançant
Escolta Òscar
Ens ha passat el temps volant
Ens queda
Menys d'un minutet
Per acabar l'entrevista
Sobretot
Fer-nos un recordatori
D'on podem trobar
O com podem contactar
Amb l'escola d'osteopatia
Doncs mireu
La seu està d'ara
Amb la modulei
Número 6
Telèfon
Per telèfon
Podem contactar
O bé per e-mail
Telèfons al 934803261
O a través de la web
3b dobles
EOB osteopatia.com
Doncs Òscar
Moltes gràcies
Per atendre'ns
I per obrir-nos també
Les portes
De l'escola
I també del món
De l'osteopatia
Espero que vagi tot
Tot bé
I ens seguim
Escoltant
Una abraçada
Moltíssimes gràcies
Igualment
Bona tarda
Adéu
Bona tarda
Adéu
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Les notícies de les 6.