Festa major d'aquest any
Parlem amb ella, ella és l'Anna Polo, periodista, humorista i feminista
La tenim al telèfon i la saludem, Anna, bona tarda
Hola, bona tarda
Bona tarda, Anna, com estem?
Bé, estic amb Covid, confinada a casa, però estic bé
Bona filosofia dir que estem bé en aquesta circumstància
Això vol dir que et trobes força bé o que estàs bé
Sí, sí
Bona notícia, esperem que d'aquí al pròxim mes d'agost
estiguis més que disponible per venir aquí a Sant Just
i oferir aquest monòleg, esperem que sí
Sí, jo també espero que sí
De fet, la bona notícia d'estar tenint Covid ara
és que tots els monòlegs sinulats
ara els següents ja no els hauré d'anul·lar
perquè en principi haurem fet anticossos
tant la Maria com jo, que també està amb Covid
Clar, doncs bé, el pròxim
crec que és, si no m'equivoco, em corretgeixes
però el dimarts 3, que és quan és el tret de sortida
d'aquesta festa major a les 10 de la nit
Ens oferireu aquests monòlegs amb la Oye Sherman
que crec que és la Maria, també
Sí, sí, sí, Maria Romina Oye Sherman
És el seu apodo artístic, podríem
És el nom artístic, no?
Sí, sí, sí, totalment
és el seu nom artístic
El teu, però, és en Apolo, eh?
No en tenim un altre de nom
No, el meu és el meu
És el teu
És més confús
La Maria s'ho ha muntat millor, crec
Bé, sí, això depèn de quina identitat vulguis amagar al darrere
Però, vaja, veiem, per exemple, el teu Instagram
que si hi ha algú que et vol buscar
és en Apolo amb dos guions baixos
Tu et mostres tal com ets
i expliques les coses tal com són
des d'un punt de vista molt divers
però, sobretot, centrat en el feminisme
No sé si el monòleg, els monòlegs que fareu
per la festa major també aniran per aquest camí
Sí, a veure, a la Maria a mi ens agrada fer humor
des d'allò que ens indigna
i des de les experiències pròpies que vivim
i, bé, com a dones en aquest món
doncs tenim moltes experiències
que són esquitxades pel masclisme
i, per tant, sí, seran en aquesta línia
el contingut que portarem
contingut feminista, sí, sí
Com serà un vis-a-vis amb la Maria
o serà, com dir-ho, us aneu retroalimentant?
Sempre comencem juntes
Llavors, una fa un trosset de monòleg
l'altra en fa un altre
i acabem juntes també
És un sàmbit
Un sàmbitx amb bon resultat
Tinc entès
Sí, sí, sí
La veritat és que nosaltres estem molt contentes
perquè sempre allà on anem
la gent li agrada molt
la gent riu
la gent reflexiona
s'ho passa bé
i, per tant, nosaltres contentíssimes
Anava a preguntar-te precisament això
Quina és la intenció que teniu davant del públic?
Us presenteu tant tu sola
com en aquesta ocasió amb la Maria
Doncs una mica això
fer riure
però també fer reflexionar
i, per tant, la veritat és que
nosaltres estem contentes
perquè creiem que ho aconseguim
És una mica sempre aquest doble missatge
La Maria sempre diu que
el nostre humor és com
com quan intentes donar
un antibiòtic al teu gat
envoltat de pernil dolç
Una mica així
el nostre humor seria el pernil dolç
i l'antibiòtic seria el missatge
que volem entregar
Que és que et senta bé
però que no te n'adones
quan ho estàs prenent
Entenc, no?
Exacte, sí, sí
És una mica
que t'intentem engatossar una mica
perquè te'n passis un missatge
I això fa quants anys, Anna, que hi ets?
Perquè, per exemple, en Instagram
tens gairebé 20.000 seguidors
Això es diu ràpid
però deu costar també
al llarg del temps
anar sumant
tants seguidors i seguidores
i persones que van seguint
tot allò que expliques
i que també els agrada escoltar
entre cometes
totes aquestes crítiques socials, no?
Sí, la veritat
és que ha sigut un camí lent
a poc a poc
i ja estic contenta
que hagi estat així
Jo fa 6 anys
que em dedico
professionalment a la comunicació
i no ha estat ràpid
ni ha estat fàcil
Primer trobar
què volia expressar, no?
Com ho volia fer
qui volia ser
o sigui, tot això
també ha estat un camí
i per sort
la veritat és que la gent
m'ha anat acompanyant
i estic molt contenta
perquè sento molt
que els meus seguidors
em veuen molt
per qui soc
perquè jo vull transmetre
i que el meu missatge
els hi arriba
i això
és que
em fa molt feliç
I això
prové, diguéssim
d'alguna faceta teva
interior
descoberta ara
o era una
com dir-ho
allò de...
ja ho tenia clar
que volia fer això?
Jo sabia que volia
dedicar-me a la comunicació
això segur
perquè de petita
sempre estava jugant
que era periodista
que tenia el meu programa
de ràdio
de tele
el meu diari
vull dir, jo no parava
de jugar a això
però no sabia exactament
què volia fer
ni a què...
de fet
em vaig apuntar a la carrera
a periodisme
perquè volia ser periodista esportiva
imagina't si estava perduda
Ha donat un parell de voltes
això, eh?
Després se'm va passar
per sort
i llavors després
volia fer
periodisme objectiu
llavors vaig fer unes pràctiques
a recuels
informatius
i vaig veure que això
de no poder donar
la teva opinió
de fer veure
que no tens opinió
i que això t'és objectiu
això no anava gaire amb mi
i llavors
vaig trobar que l'humor
era una manera ideal
de combinar una mica
tot el que m'agradava
De fet, a Raku també
ja has estat
força temps, no?
Crec que amb l'equip
del Xavi Pérez Esquerdo
Sí, senyora
amb la segona hora
vaig estar 4 anys
treballant allà
després de fer les pràctiques
informatius
vaig fer un màster
d'humor
i em van tocar pràctiques
a la segona hora
i ja se'm van quedar
i vaig estar 4 anys
treballant allà
en un programa
d'entreteniment
i allà sí que ja vaig veure
que bueno
que el de poder
donar la meva opinió
i mentre
intentava fer riure
la gent
ja sí que anava
més amb mi
era un bon combo
és a dir, informativament
subjectivament
opinativament
i amb un punt de diversió
i a més amb professionals
com Pérez Esquerdo
que crec que és dels bons
Sí, sí, la veritat
és que jo no puc estar més contenta
d'haver començat
a treballar
al món professional
amb ell
i de fet
ell va ser una mica
el meu mestre
i m'ha donat moltíssimes coses
sempre li dic
que és el meu mestre
i guardo
molt de carinyo
d'aquests anys
treballant amb ell
Tornant al tema feminista
tinc ganes també
de parlar d'aquest tema
amb tu
en el teu perfil
hi ha alguna foto
que he anat a parar
a ella
una de les imatges
que deies
la millor foto del 2018
surts amb una paret
amb diversos missatges
escrit així
com amb grafiti
exaltant
diguéssim
les noies
que siguin lesbianes
les noies
podíem dir homosexuals
si és que també
es pot dir així
som així
les lesbianes
existim
i no marxem
Sí
exacte
és que aquesta foto
és molt bonica
perquè justament
va coincidir
que em vaig trobar
aquesta pancarta
quan jo feia
potser un mes i mig
que m'estava permetent
ser lesbiana
després de molts anys
de sentir
i de saber
que ho era
i tenir una veu
al meu cap
dient-me
que a mi m'agradaven
les noies
però jo intentant-la
silenciar
a tota costa
doncs estar 28 anys
de la meva vida
fent això
i llavors
just quan
jo m'estava permetent
després d'un procés
terapèutic
després de molta feina
d'autoconeixement
quan m'estava
permetent ser lesbiana
em vaig trobar
aquesta pancarta
que deia això
les lesbianes
som aquí
existim
i no marxem
i bueno
li vaig dir
a la meva amiga
que estava amb ella
en aquest moment
li vaig dir
sisplau
fes-me una foto
aquí
perquè
em va encantar
aquesta pancarta
i llavors
ella em va fer una foto
i quan vaig decidir
que tenia ganes
com d'explicar-li
al món
que era lesbiana
vaig pensar
que no hi havia
millor foto
que aquesta
i vaig aprofitar
i la vaig penjar
per tant
el 2008
va ser aquest any
que realment
vas explicar-ho
vas obrir
i tu a tu mateixa
et vas respectar
també
sí, sí
va ser
el 2018
va ser fer res
sí
va ser aquest any
que
en aquest moment
que vaig poder
acceptar
que era lesbiana
i que m'agradaven
les dones
i m'ho vaig permetre
llavors després
com ho barreges
amb l'humor
és a dir
quan fas monòlegs
quan barreges temes
de persones
heterosexuals
amb persones
no heterosexuals
o de bromes
en fi
com
com
com
com ho pots expressar
com
com t'hi sents
com et surt
jo parlo
de la meva experiència
a mi em surt molt
sempre
els monòlegs
parlar de mi
de la meva experiència
i per tant
doncs
sí que parlo
de
de que soc
lesbiana
els monòlegs
no
evidentment
com que
durant molts anys
de la meva vida
intentant ser hetero
també puc parlar
d'això
perquè també he tingut
un bagatge
com a heterosexual
forçada
però
jo al final
l'he tingut
per tant
jo sempre acostumo
a parlar
del que m'indigna
del que m'atrevesa
i del que em mou
i per això
parlo de la meva experiència
i com creus
com creus que està ara
avui en dia
realment
aquesta situació
com estan les persones
que com tu
potser porten anys
negant-s'ho
o no acceptant-se
o no volguen
compartir
amb la resta
de persones
està malament
està malament
venim de
més d'unes setmanes
molt dures
amb l'assassinat
homofòbic
del Samuel
el noi de Galícia
i bueno
està malament
i de fet
a mi em fa gràcia
perquè
quan vaig
quan em vaig permetre
ser lesbiana
vaig començar a dir
una persona
em va dir
ostres però
estem molt bé ja
si t'has fet tot molt bé
com és que t'ha costat tant
i dic
mira imagina't
imagina't
el poc bé que estem
que m'ha costat moltíssim
a mi
una persona
que no tenia
ni una família
especialment conservadora
ni un entorn
especialment
conservador
jo era una nena normal
en un món normal
i una nena normal
en un món normal
li diuen
que el que ha de ser
és hetero
i això
ja
et pot fer
que tu mateixa
no puguis viure
amb normalitat
ni el teu desig
ni la teva identitat
per tant jo crec que falta
molta feina
per fer
és cert que s'ha fet
molta
perquè a més
les persones
LGTBI
no parem de lluitar
i per això
anem avançant
però encara
queda moltíssim
a fer
moltíssim
o sigui
actualment
gairebé tothom
espera de les criatures
que siguin heterosexuals
encara no
si hi ha alguna cosa
com que encara
no està
ni molt menys
normalitzat
i bueno
totes aquestes
agressions homofòbiques
doncs és que
no són la prova
a banda que no tenen
raó de ser
però això seria
un altre debat
clar
el problema
d'arrel
realment
que és com una mica
que és el primer
l'ou o la gallina
és a dir
el problema
que està amb les famílies
com eduquen
els seus fills i filles
la no llibertat
o la no acceptació social
bueno
jo crec que és
en general
un problema
social
que evidentment
es manifesta
en totes les esferes
al final
s'imposa
la heterosexualitat
des de petits
i això fa
que en alguns casos
no la tolerem
nosaltres mateixos
el sortir de la norma
i també fa
moltes vegades
que des de fora
no s'accepti
que la gent
trenqui la norma
i llavors
a més a més
amb tots els discursos
d'odi
que campen
tan lliures
ara mateix
amb l'augment
de l'extrema dreta
amb l'alta veu
que els mitjans fan
de tots els discursos
d'extrema dreta
doncs evidentment
la gent
se sent més legitimada
a atacar
les persones
que no seguim la norma
i això és el que està passant
jo crec que la solució
a tot això
com sempre
és l'educació
i l'única manera
que tenim
per incidir en això
és canviant
els referents
tant a la cultura audiovisual
com a les escoles
perquè a les famílies
és molt difícil
incidir
i és veritat
que hi ha molta gent
que s'està posant les piles
i ho està fent molt bé
i també hi ha molta gent
que no ho està fent tan bé
i per tant jo crec
que hem d'intentar
com incidir
en llocs
on arribem
al màxim
de gent possible
i l'educació
a les escoles
és bàsica
i els monòlegs
per exemple
quan
quan tu t'hi poses
i fas aquesta
xerrada
davant de persones
tu sents
que també estàs
participant
d'alguna manera
estàs ajudant
a canviar
el que no funciona
en aquest sentit
totalment
i aquest és
aquest és el meu motor
el meu motor
no és fer riure
el fer riure
és una excusa
és el pernil d'olts
que diu la Maria
el que jo pretenc
és que el dia que jo em mori
el món estigui una mica millor
i que a ningú li passi
el que a mi m'ha passat
que tot i no ser
ultra violent
ni ultra dramàtic
ni ultra extrem
és dur
és dur
perquè renunciar a qui ets
sempre és dur
i has comentat a més
que va haver-hi un procés
terapèutic
per tant
també hi ha
un punt
en el qual
encara és més complicat
de potser no tan acceptar-ho
sinó compartir-ho cap enfora
vull dir que
clar
que realment és un procés
que no deu ser fàcil
no
més que res
perquè cada vegada més
com a societat
jo crec que tots estem molt pendents
de l'opinió dels altres
de l'aprovació
dels altres
i sobretot
no oblidem
que se'ns educa
per aconseguir
l'aprovació masculina
i el fet de ser lesbiana
doncs
implica
primer de tot
renunciar a l'aprovació masculina
i això
a nivell social
moltes vegades
costa de fer
jo era una nena
que vam fer molt bullying
durant gairebé
tota la meva escolarització
i això també
posant una tesitura
en la qual a mi
renunciar a l'aprovació
dels altres
i en concret
a la masculina
doncs
em suposava
un gran problema
a nivell molt inconscient
jo tot això
no era conscient
i efectivament
va ser gràcies
a un procés terapèutic
que continuo
perquè jo crec que
els processos terapèutics
són de vida
vull dir
no s'acaben mai
vull dir
l'autoconeixement
és una cosa que penso
que és necessari
i tant
per fer el camí de la vida
i de fet
crec que tothom
hauria de tenir accés
a teràpies
i a tractament
psicològic
i acompanyament emocional
i que hauria de ser
una cosa que garantís
la seguretat social
i l'estat
no com ara
que només
la gent que som privilegiada
ens ho podem permetre
però indubtablement
sense aquest procés
en el qual
jo he anat
podent deconstruir
tota una sèrie
d'armadures
que m'havia posat
per ser acceptada
i he pogut anar
cap al meu desig
ha sigut gràcies a això
que jo
m'he pogut permetre
ser lesbiana
sola
no crec que hagués pogut
molt d'acord
amb això que comentes
Anna
però a més
si sumem les xarxes socials
en les quals tu hi ets
comentava
gairebé 20.000 seguidors
també és una altra
de les portes
en les quals
entres
podíem dir
a cases d'altres persones
i aquestes altres persones
entren a casa teva
per veure
el que publiques
pot ser la teva vida
més o menys personal
però
no deixes d'estar
exposada cap a un judici
desconegut
totalment incontrolat
Sí
el que passa
és que també
com
quan les coses
que publico
van molt en sintonia
amb qui sóc jo
cada vegada
m'importa menys
el judici dels altres
perquè moltes vegades
també
el que fem
amb el judici dels altres
és que ens l'inventem
i és el propi
que
simplement
està com
dins del nostre cap
camuflat
evidentment
sí que reps comentaris
i això
et pot afectar
però
jo sempre ho dic
he fet molt de callo
amb els comentaris
dels haters
i realment
a hores d'ara
només m'afecten
els que ressonen
amb les crítiques
que jo pugui tenir
de mi mateixa
els comentaris
que realment
que m'insulten
per ser feminista
o per ser lesbiana
o per ser tal
no diré que no em molesten
perquè sí que em molesten
però bueno
és com una mosca
que la mates
jo faig bloc
silenciar
i ja està
Això ha estat sempre així
o ho has anat treballant
no m'imagino
no ho he anat treballant
al principi
rebia un comentari negatiu
i em posava a plorar
sí sí
perquè és molt dur
llegir el teu nom
i segons quines coses
l'ha costat
però al final
també t'adones
això
vas fent callo
i t'adones
que
sobretot
en el cas
de la meva feina
i del missatge
que jo transmeto
és una mica
normal
que
bueno
que s'excegi
i que la gent
es desperti
sí
o sigui
ojalà no fos així
però és com funcionen
les xarxes
i és com funcionen els haters
i s'obliden
que hi ha una persona
a l'altra banda
i si en el fons
el missatge
que jo estic entregant
no estigués incomodant
ni no estigués interpel·lant
doncs segurament
no estaria rebent
l'odi que rebo
per tant
entenc que forma
part de la feina
per molt que sigui dur
i per molt que això
no vol dir que no has de posar límits
i cuidar-te
però sí que hi ha una part
que ho entenc
cert és
que si molesta
en t'acometes
vol dir que incomoda
per tant
és com una victòria
per tu
sí
preferiria que fos
una victòria
de la qual jo no me l'entoraré
però sí
he dit també
que amb el temps
rebo molts més comentaris positius
que negatius
i això també
t'escalfa una miqueta el cor
home i tant
m'imagino que al final
aquestes comunitats
de tantes persones
que et segueixen
i que al final
acabes creant
una espècie de família
això és el que diu
la majoria de persones
que tenen
aquesta comunitat
tan gran
o una mica més
o menys petita
però més o menys
s'acaba creant una família
i acabes creant
diguéssim
persones que
si volen estar allà
serà perquè et recolzen
no per una altra cosa
sí
la veritat és que
jo sento molt
que la petita comunitat
de gent que em segueix
doncs això
em veu tal qual soc
li agrada el que dic
està d'acord
i el meu missatge arriba
i per tant jo
em sento connectada
amb tota aquesta gent
i és realment
molt bonic
i Anna
crec que havies de passar
també pel Cruïlla
no sé si ara
amb el tema
d'aquest confinament
que estàs passant ara
podràs anar a fer
ressonat amb aquests missatges
o no
no no
el Cruïlla
me l'he perdut
ha estat
ha estat així
sí sí
no passa res
és la vida
hem hagut d'anul·lar
la Maria i jo
com uns
no sé si set monòlegs
una cosa així
bueno
és el que toca
són temps codírics
doncs
no ho podem fer
gaire més
perquè era la primera
perdona
era la primera vegada
que anàveu
a l'escenari
no com a públic
sí sí
era la primera vegada
que anàvem a actuar
ens feia moltíssima il·lusió
la Maria de fet
crec que hi va anar
l'any passat
però jo sí
era la primera vegada
que actuava el Cruïlla
i bé
l'any que ve
l'any que ve
si es fa
ja ens han assegurat
que hi serem
per tant
bueno
esperem que es pugui fer
i que l'any que ve
sí que ho puguem gaudir
això mateix
i que les restriccions
no siguin les que tenim ara
que és una miqueta més
de llibertat de moviments
de mascaretes
i de proximitat física
amb les persones
que ens estimem
Anna Polo
vindràs amb la Maria
Oye Sherman
per si hi ha algú
que també la vol buscar
a les xarxes socials
a Twitter
Instagram
amb aquests monòlegs
que no sé si tenen
algun títol
algun nom
jo no el desconec
Oye Polo
Ah Oye Polo
ah val
és la versió
fusió d'Anna Polo
i Oye Sherman
perfecte
com el podcast
que tenim
tenim un podcast
a Ràdio Primavera
que es diu
Oye Polo
quan anem
en ruta
és monòleg
Oye Polo
és el cartell
Oye Polo
doncs amb ganes
d'escoltar aquests monòlegs
Oye Polo
el dimarts 3 d'agost
a les 10 del vespre
crec que l'espai
encara està per confirmar
però vaja
que vindreu aquí a Sant Just
per aquesta festa major
el 2021
Anna moltes gràcies
per agafar-nos el telèfon
per dedicar-nos aquests minuts
tot i al confinament
que esperem
que sigui molt lleu
i que puguis sortir
al carrer de nou
molt aviat
i amb ganes
de veure aquests monòlegs
una abraçada Anna
una abraçada
i gràcies a tu
Mireia
adeu
A més
Fins demà!
Fins demà!