Comencem parlant amb la primera convidada del programa d'avui, ella com us havia presentat fa uns minuts, és la Yolanda Bacardit. Bona tarda, Yolanda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a l'emissora i a Sant Just, que crec que potser no ho coneixies massa fins ara.
No sé si és la primera vegada, però sí que és la primera vegada que he fet un recorregut conscient per aquí.
Tenim un bon poble, després et recomanaré més indrets per visitar, més enllà de Can Ginestà, que el tenim a sobre, que realment és un espai força agradable per estar-hi.
Molt, molt, molt, la veritat és que sí.
Doncs benvinguda de nou, com deia, aquí a l'emissora també. T'he presentat abans i ho torno a fer. Ets psicopedagoga, ho diré bé, i docent, també estàs especialitzada en acompanyar persones a aconseguir els seus objectius professionals.
Poden trobar més informació, tot pel que parlarem, al web iolandabacardit.com, iolandamigriega, per si hi ha algú que vol conèixer-te una mica més.
La feina que et mereixes és el nom d'aquest projecte, no?, d'aquesta emprenedoria personal, al qual tu vols acompanyar persones a que ho aconsegueixin, això, realment.
Com ho fas, o d'on ha sorgit aquesta idea?
Aquesta idea, doncs, mira, jo fa, el que has comentat, psicopedagoga i docent, fa 20 anys que em dedico a la docència, a fer formació,
fa 12 que em dedico a temes d'orientació laboral, i bé, ara fa dos anys vaig decidir, doncs, engegar la meva pròpia empresa,
perquè veia, en tot aquest àmbit laboral, veia que es treballa sempre des de la vessant més tècnica, que està molt bé, i s'ha de fer.
Quan una persona vol trobar feina, doncs, saber fer un bon currículum, saber trobar ofertes, saber fer una entrevista, no?, un procés de selecció.
En temes d'emprenedoria, doncs, el mateix, no?, t'assessoren, la idea de negoci, temes fiscals, econòmics, i tot això està molt bé i és necessari,
però jo sempre trobava a faltar la part d'acompanyament més des de la gestió emocional, des de... tot això són canvis.
Jo estic, estava fent fins ara una feina i ara em plantejo canviar-ne una altra, o em quedo a l'atur i he de canviar,
o estava treballant per una empresa i ara vull emprendre, i què passa amb aquesta gestió del canvi, amb aquesta gestió de les emocions, de les inseguretats,
i crec que aquí hi havia una mancança, i és el que jo he volgut cobrir, no?, aquest acompanyament més des d'aquesta perspectiva,
aconsegueix la feina que et mereixes, la feina que vols aconseguir, i aconsegueix-la de debò, amb seguretat i amb ganes i amb confiança.
Llavors tu fas, diguéssim, aquest acompanyament menys tècnic, però més centrat en la part de gestió emocional, entenc,
o d'aquestes frustracions que poden arribar, etcètera, etcètera, no?
Sí, soc com el complement d'aquesta part més tècnica, que sí que s'està fent i s'està fent molt bé,
i soc aquest complement de dir som-hi, perquè hi ha moltes persones que es queden pel camí precisament per aquestes inseguretats, no?,
persones que estan molt ben formades, amb molta experiència, i que no arriben a aconseguir allò que volen.
Crec que hi ha xifres, no?, d'aquestes persones que es queden pel camí, malauradament.
Sí, aquí, en l'últim informe que va fer Catalunya Empren, en aquest cas estem parlant d'emprenedoria,
persones que volen emprendre, hi havia com un 60% d'abandonament de totes les persones que s'assessoren per poder muntar una empresa,
hi havia un 60% que no acabava iniciant la seva idea de negoci.
Aquí, al Baix Llobregat, si parlem de tot Catalunya, les xifres augmenten a un 70,3, més o menys.
I sí que és cert que l'abandonament, no tenim les dades reals dels motius pels quals abandona.
Per què, no?, que està gent queda pel camí?
No tenim tots els motius, però hi ha una part important que pot anar per aquí.
Perquè, per exemple, quan jo m'estava assessorant precisament per muntar la meva empresa,
me'n recordo, el meu assessor, com que jo precisament treballava tot aquest tema de la gestió emocional,
el meu assessor em va comentar com desconcertat que hi havia una altra noia que estava assessorant,
una noia amb molta motivació, amb moltes ganes, que tenia una bona idea de negoci,
que tenia els coneixements, l'experiència, que estava per fer el pas de tirar endavant aquell negoci
i de cop va desaparèixer. I per què va desaparèixer? I els motius, ostres, no tenien,
eren com molt superficials. Bueno, no acabo de veure-ho clar, potser no és ben bé el que jo vull fer.
Com pot ser que una persona preparada, amb ganes, motivada, quan ha de fer el pas, desaparegui,
deixi de... no faci el pas per tirar endavant allò que ella vol, no?
I jo crec que hi ha molts casos com aquests. I al final, vau almenys saber el per què,
en aquest cas, en aquesta persona, aquesta noia no ho ha tindrat.
No, perquè moltes vegades, quan les persones desapareixen, això també m'he trobat jo amb l'orientació laboral,
moltes vegades les persones desapareixen i no acabes de saber el per què desapareixen,
vull dir, no tornen, no s'assessoren, o una persona que l'estàs preparant per fer una entrevista de feina molt concreta
i després no arriba a l'entrevista, què està passant?
Si estaves davant meu, si ho estaves fent bé, si estaves preparada, si tens els coneixements,
què està passant? I normalment aquí el que passa és que les inseguretats són molt més fortes
que les ganes d'aconseguir allò, el no creure en un mateix.
No crec que estic preparada, potser fracassaré, ves a saber què passarà...
I tot això, hi ha persones que no ho saben gestionar i al final el que fan és renunciar als seus objectius.
També diuen que qualsevol canvi implica sortir a la zona de confort,
per tant, no? Vas cap a una zona desconeguda 100% i això et provoca por, respecte.
Imagina que això és el que més tractes, no?
Quan hi ha persones que s'apropen a tu per gestionar aquests temes.
Clar, quan jo parlo de gestió emocional, en realitat jo el que tracto molt són les pors.
És l'emoció amb la que més em trobo, que he d'ajudar.
Sí, bàsicament són pors i són pors que el que fan és controlar la persona.
No és que jo controli la por, que seria una bona gestió.
És normal tenir por quan ens hem d'afrontar a un canvi.
És normal, perquè és una incertesa, no sabem què passarà.
Però l'hem d'aprendre a gestionar, si no, no faríem mai res.
Sempre estaríem en el nostre lloc.
Llavors, què passa?
Que hi ha gent que no sap fer aquesta gestió de la por.
I és quan es deixa vèncer per aquesta por i, per tant, renuncia
i no fa allò que potser voldria fer.
I així, en general, no ens n'ensenyen molt a gestionar.
No, tampoc n'hires a escoles, eh?
Ara pots anar a remetre'm a, quan som més petits,
que teòricament és quan tot això se'ns hauria d'inculcar una mica més
i en aquell moment tampoc no se'ns ensenya.
Ja depèn de cada casa, cada llar i cada família, no?
Sí.
Però diguéssim que no hi ha una assignatura de gestió emocional
obligatòria, que hauria de ser-ho.
Estaria bé, estaria bé de gestió emocional
perquè, bueno, les emocions les tenim sempre, no?
I a vegades ens ensenyen que les hem d'evitar.
I no, no les hem d'evitar.
El que hem de fer és gestionar-les.
És normal que hi surtin.
Són la resposta a una situació concreta.
I benvingudes siguin les pors,
però les hem de saber gestionar.
Escoltar també, no?
A veure què ens diuen per fer una mica...
Fels-hi cas.
Sí.
Llavors, diguéssim, en aquestes...
No sé si s'anomenen sessions o...
m'imagino que es tracten com sessions,
les trobades que fas amb aquestes persones.
Jo faig...
Ara el que estic fent...
Vaig per dues vies.
Faig formacions.
Persones que volen fer més una formació.
Són formacions grupals,
però sobretot el que és el procés,
el treball és individualitzat.
I, si no, el que faig són assessoraments més individualitzats.
Persones que diuen, no, no, jo vull treballar individualment amb tu.
I llavors treballem individualment.
Sigui com sigui, qualsevol de les coses que jo faig,
qualsevol del servei,
sempre és individualitzat
i molt en funció de la situació de la persona,
del que demana o de les seves necessitats.
Això sí.
I a través...
És a dir, com acaben arribant a tu aquestes persones?
Com acaben coneixent la teva figura concreta, no?
Aquesta peça d'ajuda?
Clar, aquí, per part meva, és la part de donar-me a conèixer,
perquè moltes vegades les persones ni són conscients que tenim...
Aquestes pors és el que s'acaben anomenant creences limitants, no?
Són idees que tenim de nosaltres mateixos que ens limiten
i ens impedeixen fer el que volem.
Llavors, moltes vegades, la gent no és ni conscient
que tenen creences limitants, no?
Aquesta noia que va deixar l'assessorament,
ella es pensava, doncs,
que no era el seu moment, que no...
Però segurament ni es plantejava
que realment tenia una creença limitant.
Llavors, a vegades és difícil treballar-ho.
Llavors, jo el que faig és molt donar a conèixer, no?
Informar que existeix això
i llavors el que...
Jo ho explico, també quan faig classes i ho explico,
a la gent li ressona, a la gent li toca, no?
Li diu, ai, això...
Això...
A mi em passa això, això i això altre.
Va per aquí?
Doncs sí, va per aquí.
Llavors, per mi,
hi ha una part molt important de la meva feina
que és de sensibilització,
de donar informació
i que la gent també s'ho reconegui en si mateixa.
Clar, no deixa de ser una mica una teràpia
que haureu de psicologia.
Sí.
De fet, els psicòlegs també treballen
a la part de la gestió emocional.
Jo la treballo com a una part
d'un procés de desenvolupament professional.
Jo no faig teràpia, jo no soc psicòloga,
per tant, des de la part de la teràpia
jo no la tracto, però sí,
des de la part necessària aquesta
de poder aconseguir
els objectius que cadascú us proposa.
Que si després ells o elles
s'ho treballen personalment,
doncs benvingut sigui, no?
I tant.
Podem dir un dos per un, en aquest sentit.
Emocionalment parlant.
D'aquestes formacions que parlaves,
estava entrant al web i mirant,
dient com tres passes a seguir, no?
Potser aquest del de revelar-te,
alliberar-te i aconseguir-ho.
Sí.
Que són aquestes formacions, no?
Que comentaves que fas tant en grup
com individual.
Sí.
Sí.
De fet, el que jo acabo utilitzant
és un mètode,
un mètode que he com creat, no?
D'experiències d'aquí, d'allà,
coses que jo he utilitzat, no?
Al llarg de la meva trajectòria professional,
doncs he acabat creant un mètode
que l'anomeno VIA.
I aquest mètode és el que jo utilitzo
tant en les formacions com en els assessoraments.
Que, d'alguna manera, és,
primer de tot, has de tenir un objectiu,
has de saber què vols,
perquè si no sabem què volem,
no anem enlloc,
anem navegant per la vida.
Un cop sabem el que volem,
llavors treballem la V baixa,
és la visió,
l'objectiu professional,
la I és la identitat.
La identitat és
quin tipus de professional
aconsegueix aquells objectius,
com és, quines característiques,
què fa, què pensa.
Llavors, a partir d'aquí,
aprendre a ser aquest professional.
Jo vull ser,
és com tenir un professional referent,
jo vull ser aquest professional
perquè sé que aquest tipus de professional
aconsegueix els seus objectius.
I quan ja tenim això
definit,
a partir d'aquí comença l'acció,
que és la,
hem de començar a fer acció,
ens hem de moure.
I, en paral·lel,
sí que treballo totes les creences,
perquè durant tot el procés
van apareixent creences.
Ostres, aquest professional,
jo no arribaré mai
a ser com aquest professional,
jo no tinc aquestes capacitats.
Bé, doncs tot això
és el que hem d'anar treballant.
I aquestes formacions,
no sé si,
o quantes n'has fet de moment
per conèixer una mica,
diguéssim,
el percentatge d'èxit?
Amb les formacions,
he començat,
jo ara porto dos anys
amb el projecte,
i les formacions
són molt recents.
Fins ara havia fet
com assessoraments.
Llavors,
les formacions,
això,
són molt recents
i la propera que faré,
la primera que faré
és a l'octubre,
a l'octubre d'aquest any,
que tinc ja
les inscripcions obertes.
El que sí que n'hi ha una,
que és la primera,
la inicial,
la de Revelat,
que és una formació bàsica
i aquesta és gratuïta.
Llavors,
qualsevol persona
que entra al meu web
i que la vol fer,
doncs se la pot descarregar
i, bueno,
aquí sí que ja he tingut
descàrregues, no?
i això sí,
estic, doncs,
oferint, no?,
aquestes formacions
per començar
a treballar.
I després hi haurà,
entenc, també,
com un seguiment
de les persones
que participin
en aquests cursos
de formació.
Sí,
és la idea.
És la idea.
Són formacions
grupals,
són online,
això sí,
però són grupals.
Llavors,
hi haurà espais,
el treball és individual,
però hi haurà espais
per compartir
perquè moltes vegades
a tots ens passen
coses similars
i llavors veure
que, ah,
si a mi em passa
el mateix
que li passa a la companya,
ah, doncs ja no estic
tan sola,
ah, i tu què fas?
També és un intercanvi
d'idees,
de recursos,
llavors la idea és,
sí,
jo m'ho treballo
individualment,
però compartim,
compartim també processos.
Que és com una mica
l'efecte mirall,
no?,
que a vegades també ajuda,
o t'ajuda o no t'ajuda,
però en definitiva
segurament et serveix
com per veure
què passa amb els altres
que tu també
igual t'està passant,
o no vols reconèixer,
què t'està passant?
Sí.
Sovint passa també.
I a vegades
quan veiem en els altres
què passa,
no?,
aquella persona reconeix,
ostres,
doncs a mi m'està passant
això, això i això,
llavors és quan jo també
puc ser capaç de dir,
ah,
doncs a mi també,
i bueno,
i anem fent passos endavant,
perquè el primer pas
és reconèixer
i a partir d'aquí
treballar-ho tot.
i en el teu cas personal,
és a dir,
en quin moment
tu a tu mateixa
et vas dir
jo vull aconseguir
la professió
que em mereixo
i vas tirar endavant
el projecte,
és a dir,
et vas a tu treballar
per tirar endavant això.
I tant,
perquè això de les creences
limitants
tothom en té,
llavors,
jo també m'he hagut
de treballar
les meves,
les meves creences
endavant,
jo feia molts anys
que volia fer
el meu projecte,
no?,
tenia les meves idees
i les volia tirar endavant
i jo també vaig tenir
la meva època
de dir,
no, no, no,
on vas, no?
La meva frase era
on vas,
piltre filla,
no?,
què t'has cregut,
és que,
sí, sí,
era la meva frase,
no?,
fins que vaig dir,
bueno,
això ho hem de començar
a treballar,
si realment és el que vols,
hem de començar
a treballar coses,
no?,
i arrel d'haver treballat coses
també puc estar aquí,
no?,
avui,
bueno,
avui,
amb el meu projecte
i,
no sé,
no deixo de ser també
un exemple
del meu propi
procés
i del meu propi projecte,
no?
Home,
sí,
si les persones
també se'n miraran
amb tu,
no?,
quan facin formacions
o puguin accedir
a contacte amb tu,
sí,
ja tenen molta per guanyada
també,
no?,
de conèixer l'experiència
en primera persona
directament.
Clar,
perquè a vegades
sembla que els professionals
no ens passi mai res
o siguem com molt ideals
i, no?,
els professionals
són persones...
A vegades sembla
que està com fet,
no?,
ja està fet,
ja ho tenen fet
o ja funciona,
no saps com,
però funciona bé.
I no,
tothom passa
pels seus processos
i en el meu cas
està bé
perquè jo ja he fet
aquest procés,
jo també sé
del que parlo
perquè ho he viscut
amb mi mateixa,
no?,
llavors,
bueno,
genial,
em venia també
molt de gust
poder compartir
això
amb altres persones.
Sí,
i tant.
Alguna recomanació
per a algú
que estigui en aquest
llindar de
faig,
no faig,
m'hi tiro,
no m'hi tiro,
és que vols dir
que ara és allò també
de ara és el moment,
ara és el...
no?,
alguna recomanació
així final?
Ara és el moment?
És una creença.
No és mai el moment,
no?
Ah,
també és una creença
de mi tant?
Sí,
perquè no és mai el moment,
no?
És una por,
és un dubte,
és una inseguretat.
Jo el que diria
és quan,
si un dia ens fa mal
el cap,
doncs,
mira,
ens fa mal el cap
i no passa res.
Si durant dos dies
ens fa mal de cap
o durant tres dies
ens fa mal de cap...
Igual és la Covid,
eh?
Igual,
bueno,
sense entrar en el tema.
No,
però potser el tercer dia
em prengo una pastilla,
però si estic 15 dies
amb mal de cap,
me'n vaig al metge.
Home,
sí.
Llavors,
jo el que diria
és,
si hi ha algú
que té aquest ronron
al cap
de tinc ganes
però no ho sé,
però ara és el moment,
ostres,
que s'assessori,
que no ens quedem
amb les ganes.
Tots podem,
en algun moment
de les nostres vides
tots podem gaudir
de la nostra feina
o gaudir dels objectius
que volem fer
endavant.
El primer pas,
a vegades,
no és tirar-se a la piscina,
el primer pas
és contactar
amb un professional
i valorar
i veure el què.
O sigui que,
jo el que diria
és endavant,
no ens quedem
amb el ronron.
I no t'ho preguntat,
però clar,
tema d'edat,
entenc que,
a partir que s'és major d'edat,
no?
Sí.
i a l'edat laboral.
Sí,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Moltes vegades,
per això,
ens ho trobem més
amb edat adulta.
Sí?
Sí.
Persones que,
bueno,
que han estat treballant
i que a vegades diuen,
ostres,
això no és el que jo vull,
a mi m'agradaria
una altra cosa.
Edat adulta,
vull dir,
35,
40,
i potser de jove,
de jove ho pots tenir
molt clar,
però potser de jove,
bueno,
fas una mica,
no?,
el recorregut,
vas fent,
vas fent.
i quan arribes a certa edat,
dius,
vols dir que això
és el que jo vull
i aquí és quan et planteges coses.
Però sí,
no hi ha edat,
no hi ha edat.
Clar,
espero que a qualsevol persona
que s'hi vulgui apuntar
a partir de 18,
no?,
doncs mira,
que si trobi.
iolanda.bacardit.com
és el web
per si algú vol
contactar amb tu
i entenc que ja dins
ja trobaran
dins dins
per contactar amb tu.
Sí,
el meu correu electrònic
també està allà,
el meu telèfon inclús,
o sigui que sí,
que cap problema
poden contactar amb mi.
I a part també estàs
a xarxes socials,
a Telegram,
a LinkedIn,
a Facebook,
a Instagram,
a YouTube
i crec que no em deixo cap.
Sí,
s'hi ha d'estar,
s'hi ha d'estar.
Bé,
no sé si s'hi ha d'estar
però hi soc.
S'hi ha d'estar,
s'hi ha d'estar.
Iolanda,
que vagi molt bé
molts èxits a tu
i les persones que passin
també per,
podríem dir,
per les teves mans
professionals
que també es necessitzen
molts èxits
i esperem tornar-te a veure
per aquí també aviat.
Moltes gràcies
i moltes felicitats
per aquests 800
que esteu a punt
d'aconseguir.
A mi moltes gràcies.
Queden 5 programes
per arribar els 800.
i molt ràpid també.
Sí, sí.
I tant.
I aquí també sí que fem
el que ens agrada,
per tant,
estem dins d'aquest...
Felicitats.
Sí,
dins d'aquest col·lectiu
que s'ho passa bé.
Gràcies, Iolanda
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.