Música
Doncs ara sí, un quart de set de la tarda,
un moment per parlar i per conèixer
l'Anna Gulló, que la tenim al telèfon.
Anna, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda, encara que sigui per telèfon,
a Ràdio d'Esvern, en concret a la plaça Mireia,
abans de res preguntar-te com estàs
i com comportes tota aquesta situació.
Bé, doncs mira, per sort tinc feina que puc fer des de casa,
el que em dóna uns horaris i una estructura
que em fa tenir el cap ben fresc i ben organitzat,
però com tothom hi ha dies millors i dies pitjors,
es troba a faltar la vida normal.
Clar, en el teu cas, diguéssim que l'escriptura
ja de per si la fas a casa, no ho entenc,
en horaris o franges que tu mateixa t'organitzes,
llavors tampoc no t'ha canviat tant, no?,
entre moltes cometes, la situació...
A part d'escriure, tinc una altra feina en el sector audiovisual,
que és el que faig la meva jornada completa
i escriure ho faig més en altres hores.
O sigui, les noves amigues de la Maria ha sorgit
com a fruit d'aquestes hores extra, podríem dir, no?
Sí, sí, jo sempre necessito tenir algun projecte
a part de la meva feina habitual
i, doncs si no estic fent un documental,
estic escrivint un llibre o sempre tinc alguna cosa entre mans.
Clar, ara tota aquesta part de rodatges, de documentals, no?,
entenc que fins a nou avís estan, la majoria, paralitzats,
no sé si també és el teu cas.
Sí, bé, ara estic en el procés de desenvolupament d'un guió,
llavors això ho puc anar fent,
però sí, el tema de rodatges,
per exemple la feina que sí que normalment fem rodatges,
ara estem treballant tot amb imatges d'arxiu,
amb imatges de galeries
i rodant coses amb l'ordinador o la gent a casa seva
i ens adaptem, ens adaptem.
Noves maneres de treballar.
Tenia ganes també de parlar amb tu
per conèixer aquestes noves amigues de la Maria
i sobretot les teves,
bueno, les teves sí,
les protagonistes dels teus contes,
aquest, o per exemple,
ni jo princesa ni tu granota.
Què els hi passava abans als contes?
Que no tenien espai per aquestes nenes o aquestes no princeses?
Sí, bé, bueno,
jo crec que encara passa molt.
Cada vegada, afortunadament,
hi ha més contes que trenquen una mica
amb els estereotips i amb els patrons establerts, no?
Però encara falta moltíssim a fer
i cadascuna d'aquestes històries que van sortint
doncs fa una escletxa en aquest paradigma
de contes masculinitzats
i on els protagonistes i els aventurers
sempre han sigut els homes o els nens, no?
Llavors, per mi és molt important,
bueno, la lluita feminista
és un tema que m'apela molt
i crec que tractar-ho des de la meva primera infància
és bàsic per construir un futur millor.
En què t'inspires quan escrius aquests contes
com aquests dos que hem mencionat?
Bé, doncs, depèn del conte.
Jo, la veritat és que la meva vida
mai m'havies esperat sempre escrit
com més poesia, relats,
mai m'havies esperat
escriure contes infantils
i menys públic, carn a 3, no?
Però el primer...
No està mal, per no esperar-se res.
No, no, la veritat,
però la vida sempre et sorprèn, no?
Tu fas uns plans
i les coses surten per una altra banda
que a vegades és millor, inclús.
Totalment.
I vaig escriure el primer
de pur instint
necessitava transmetre
unes emocions que estava sentint
i com eren tan primàries
em va sortir en forma
de fàbula, no?
De conte infantil.
I a partir d'aquí
ho vaig gaudir tant
i el vam aconseguir publicar
amb la Ley Panda,
que és una amiga meva il·lustradora,
amb la que vaig ser els dos primers contes
i el vam poder publicar.
Ni jo princesa ni tu granota, no?
Sí.
Aquest és el primer que vam fer
i després vam fer la meva classe.
Bé, després ja estava com amb la onda
que m'havia agradat
i ho havia auditit
i doncs em van venir més idees
i a fet han tingut uns quants més escrits.
A poc a poc els anirem movent.
I aquest...
Digues, digues.
Digues, digues.
No, això i el de la meva classe
també el vaig ser amb la Ley Panda,
amb la Iolanda
i va sorgir de veure també
desigualtats.
Aquest va ser com...
que em va venir una idea
que vaig pensar
que aquesta idea ja està feta
perquè és com massa evident.
I vaig estar documentant-me
i vaig veure que no estava feta
i vaig dir, bueno,
doncs si ningú l'ha fet,
això ha d'existir.
Llavors, doncs ho faig jo, no?
Com és que no existia, no?
Abans, allò de trobar-te el nínxol,
el nínxol pensant que de sobres
ja hauria d'existir
i no, per trobar l'oportunitat.
I aquest últim,
les noves amigues de la Maria,
l'has fet, a més,
amb les il·lustracions
de Tuti Confetti,
que són les il·lustracions molt...
No n'ha de dir infantils,
perquè també tenen un toc
una mica adult, no?
Adult en el sentit
que no són els dibuixets
100% infantils, no?
Pots trobar molts rasgos més...
Sí, potser podríem dir adults.
És un bon complement
a l'hora d'haver generat
aquest conte amb la noia.
Ara no sé com es diu
que hi ha darrere de Tuti Confetti.
Marta.
La Marta.
Marta Coló.
Sí.
Doncs la veritat és que
crec que són molt idònies
per aquesta història,
perquè, bueno,
té un estil molt reconeixible,
molt seu, no?
Que jo crec que funciona
tant per adultes
com per nenes
i això té una manera de fer
que converteix
cada personatge
en una mena d'icona, no?
Llavors,
un personatge
que ja és conegut
el fa que de seguida
el reconegui
i un personatge
que potser
és més desconegut
de cop el converteix,
o sigui,
li es treu
unes característiques
que fa que es converteixi
com en una icona
amb potencial
de ser reconeguda
més tard, no?
i això per aquest conte
que va sobre recuperar dones
de la història,
doncs crec que era
una cosa molt potent
i que s'obria molt.
En aquest cas també vas veure
o vas pensar
ja deu estar fet
amb documento
i trobo que no?
O en aquest cas
volies aportar,
diguéssim,
un nou granet?
Aquest va ser una mica
al revés,
o sigui,
vaig pensar que això
no ho havia fet ningú
perquè fa com
tres anys o quatre
que el vaig escriure
i després vaig començar
a veure que sortien coses
per l'estil,
no?
Al cap d'un temps
i llavors va haver-hi un moment
que vaig pensar
ostres,
ja no el podré publicar
perquè estan publicant
moltes coses
que estupendo
i me n'aniré
de moltíssim.
Però era un moment
que vaig pensar
que ella no el publicaria
per això,
però al final
té una característica
que no té cap altra
d'aquests
que s'han publicat
també sobre dones
de la història,
no?
Que tots van dirigits
a una edat
més gran,
a nenes
de 7, 10, 12 anys,
no?
Perquè són com
il·lustracions
de dones de la història
però amb un relat
molt llarg,
explicant la seva biografia
i així, no?
I aquest està fet
pensant això,
en arribar
quan abans millor
per evitar que...
arribar quan ja s'han creat
els estereotips, no?
Per evitar que es creïn.
I llavors està fet
amb rodolins
i la idea és
que a partir dels 3 anys
ja es pot llegir.
I això crec
que és una característica
que el distingueix
i que fa que sí
que tingui el seu espai.
I a l'hora
de crear aquests llibres
que tu mateixa deies
que no t'esperaves, no?
Ni fer un, no?
Ni fer tres, no?
Vull dir que tu vas trobar...
És complicat, per exemple,
si hi ha algú
que està pensant
ostres, jo també tinc una idea
que m'he documentat
i tant si he vist
que està fet
com si no
tinc ganes
que la gent ho vegi
i d'arribar-ho a publicar
no sé si és molt difícil
avui en dia
arribar a publicar
un llibre.
Sí, la veritat
és que jo crec
que és una cosa difícil
al final
hi ha dos elements importants
l'un és tenir
un producte ben fet
i interessant
i l'altre
és l'element
de la sort
vull dir,
no es pot deixar
de tenir en compte
això, no?
Jo em considero
molt afortunada
d'haver aconseguit
que tres comptes
es publiquin
i això no menys té
que crec que són bons contes
però segur que hi ha
molts bons contes
pel món
que no troben espai
per publicar
vull dir, la sort
és un element
en tota la vida
que no es pot negar, no?
Llavors, clar
el procés habitual
i com ordinari
per fer arribar
un conte
a un editorial
és un procés
molt lent
i és un procés
que poden trigar
12 mesos
a donar-te
una resposta
si t'arriben
a acceptar l'exemplar
perquè a vegades
ni t'accepten
els manuscrits
sinó d'uns paràmetres
és tot un procés
molt complicat
d'accedir
a aquest món
nosaltres
ho vam fer
colant-nos
com vam poder
vam fer primer
un micromecenatge
per ver camí
com moltíssims projectes
que comencen
que va funcionar
i mira
vam tenir
la mala sort
que es fes
de ser una sort
que la primera impressió
del conte
que ens va fer
la impremsa
va sortir de factuosa
ostres
però no massa
molt poquet
llavors ens van donar
de color
de pàgines
sí
s'havia com
transparentat
una mica
una pàgina
amb l'altra
bueno
això va fer
que ens donessin
que ens donessin
una altra
remesa
de comptes
i aquests
de factuosos
no els vam poder quedar
i vam agafar-los
sota el braç
i ens vam anar
a editorials
a picaportes
presencialment
amb un exemplar
ja fet
ja físic
que era com una manera
que cridava l'atenció
que t'aparreguessin
a la porta
i et donessin
un llibre
ja fet
diguéssim
el vols publicar
i vam tenir la sort
que el primer dia
després de patejar
tot Barcelona
l'últim editorial
que vam arribar
li va agradar
el projecte
i va ser així
i això que portau
els
diguéssim
els defectuosos
no sota el braç
en aquest cas
i a veure
era una cosa
molt subtil
que estaven una mica
la pàgina
estava com reflexada
a l'altra banda
però
no era discret
veig que el factor sort
també t'ha acompanyat
no només a l'hora
de poder-los publicar
sinó també a l'hora
d'obrir portes
amb el que estaves
explicant ara
Déu-n'hi-do
Sí, jo crec que la sort
en tota la vida
té importància
vull dir
per més mèrit que tinguis
no és qüestió
de treure el mèrit
a ningú
però
sempre hi ha
un gran element
a la nostra vida
que determina
per la sort
i crec que hem d'estar
agraïts
quan tenim sort
i valorar-ho
no pensar que tot
és perquè ens ho mereixem
sinó
que potser hi ha gent
que s'ho mereix igual
i que no ho té
i crec que això és important
ser conscient sempre
I amb aquesta sort
diguéssim
de cara
o almenys
disfrutar-la també
quan arriba
tens algun altre
o alguns altres
òbviament
preparats a la recàmera
perquè veig que
l'inquietud aquesta
d'escriure
no t'abandona
diguéssim
ni treballant
ni no treballant
ni confinada
ni desconfinada
Sí, sí
en tinc com
jo crec
en tinc tres
ja escrit
i que
cada seguida
segurament
els vull acabar
de polir
per presentar-los
a l'editorial
l'última
amb la que he treballat
en Somos Libros
que han funcionat
molt bé
i estic molt contenta
amb elles
i bueno
tinc el projecte
d'escriure una segona part
d'aquest últim
de les noves amigues
de la Maria
perquè crec que és un tema
que dóna
per profunditzar-hi més
i recuperar més dones
oblirades
inclús
m'agradaria
trobar-ne
que estan
encara més amagades
que les que surten
en aquest
que ja n'hi ha prou
bastant desconegudes
però m'agradaria
anar una miqueta més
al bagul
de la història
de la història femenina
en aquest cas
amb clau femenina
però clar
ara mateix
amb la situació
amb aquesta crisi
econòmica
sanitària
i a molts nivells
també cultural
òbviament
quines sortides
o de quina manera
creus que ho podries
arribar a fer
a nivell digital
per exemple
t'imagines ja el llibre digital
o seria format paper
igualment
home la meva idea
és intentar
que es publiquen paper
perquè més en el cas
de criatures
l'ideal
és que puguin tocar
o que estiguin
en menys en contacte
amb les pantalles possibles
i més quan va
destinat a nenes
a partir de 3 anys
i la idea és això
esperem
esperem
que hi hagi ajudes
i que la gent
també s'impliqui
en tirant davant
la cultura
crec que
per sort
al sector del llibre
la gent s'ha mobilitzat
bastant
amb projectes
com llibreries obertes
o amb altres projectes
en què la gent
podia fer compres
per recollir els llibres
més tard
llavors la veritat
és que no tinc
les dades
de fins a quin punt
ha patit
el sector del llibre
però tinc l'esperança
que no hagi sigut
tan dramàtic
com per
que vingui
ara
una època
en la que no es pugui
publicar en paper
en el teu cas
o no sé
tampoc si ho saps
del cert
però has pogut
seguir venent llibres
en format paper
durant aquests
últims dos mesos
sí
a veure
nosaltres ens va enganxar
que estava
arribant a les llibreries
llavors
n'hi ha poques
que el tenien
i això
ha dificultat
la venda
però
sí que a través
de la web
de la llibreria
s'han venut
i hem fet
una venda
important
per biblioteques
que això
m'alegra molt
perquè
vol dir
que arribarà
molt
a moltes més
nenes i nens
que si es compren
individualment
si està a les biblioteques
crec que és un llibre
realment
que serà molt útil
a les biblioteques
i que em fa molta il·lusió
que hi sigui
llavors
no ens podem queixar
perdona
que no m'agrada interrompre
però això de no veure-us
a vegades
em fa difícil
sí
no tranquil·la
et volia preguntar
amb quina dona
de les
de les noves amigues
de la Maria
et quedes
o et sents
potser més representada
és molt difícil
però
per un de formació
professional
m'atrau molt
la història
de l'Isgai
que
una de les primeres
directores de cinema
la primera
en fer cinema
de ficció
i que
ha estat
oblidadíssima
durant molts anys
afortunadament
ara es comença
a reivindicar
però
que és
un cas
flagrant
de
silenciament
de les dones
la història
i algun dia
creus que
les noves amigues
de la Maria
o algun altre
llibre
ja publicat
o que publiquis
arribarà
a la pantalla
per exemple
i que darrere
hi haurà aquest nom
d'Anna Gulló
darrere
d'aquesta pel·lícula
o aquest curtmetratge
potser
després
doncs
amb els contes infantils
no m'havia plantejat mai
l'opció
que puguin
arribar
a la pantalla
ho tinc com
molt separat
la part
dels audiovisuals
amb la part
dels contes
i com altres coses
que escric
me les imagino
però en els contes
no hi havia pensat mai
però la veritat
és que seria molt xulo
per exemple
una sèrie animada
on cada capítol
expliqués la història
de cadascuna
d'aquestes dones
seria una passada
realment
home
a veure si
et funciona
igual que amb els llibres
que sense voler pensar
ni en publicar un
n'has fet tres
i sense pensar
ni fer un curt
o una sèrie
també acabes veient
alguna interpretació
d'aquests llibres
a la pantalla
qui sap
seria xulíssima
em sembla
molt bona idea
exacte
per anar acabant
et volia preguntar
si aquests dies
estàs a banda
d'escrivint
també
i creant
aquests
nous contes
si també
òbviament
estàs llegint
sí
sí
sí que estic llegint
menys del que m'agradaria
al final
perquè et penses
que tindràs molt temps
però jo també
amb la feina
estic fent bastantes hores
de feina
perquè
em passen moltes coses
però
però sí
he llegit
per exemple
no sé com és
en català
la traducció
Mi año de descanso
i relajación
que em va fascinar
o listes guapes
límpies
a l'Anna Pacheco
ara estic amb lectura
fàcil
així
vaig llegint
sí
però no tant
com voldria
realment
sí
sembla que
aquesta situació
al principi
potser ens va agafar
a tots
amb una sensació
de que bé
puc aprofitar
per fer moltes coses
però quan hem entrat
en aquesta espècie
de normalitat
també
de teletreballar
acabes veient
que potser
també
li poses
més hores
que abans
inclús
o te les organitzes
d'una forma
que encara
encara et falta
més temps per tu
sí
totalment
jo el que vaig fer
al principi
del confinament
vaig fer una llista
de totes les coses
que volia fer
sí o sí
la vaig plegar
la vaig guardar
i vaig dir
ara me n'oblido
i faig el que em vingui
de vos en cada moment
ah mira
està bé
m'ha agradat
aquest gir dramàtic
molt cinematogràfic
això
pensava que anaves a dir
que és una llista
que la vas penjar a la nevera
i cada dia la miraves
doncs no
al contrari
ja m'ho he tret
perquè tinc aquest pensament
de fer això
ho escric
m'ho trec
ho plego
i quan acabi el confinament
ho miraré
i diré
mira això ho he fet
això no
i ja està
doncs mira
ens quedem amb aquesta idea
també d'aquells
que també puguin
òbviament
hi ha moltes situacions
familiars
i a casa
tot aquell que pugui
també que aprofiti
aquest moment
per poder fer allò
que més li agrada
perquè sembla que la vida
abans no ens ho permetia
almenys no al 100%
i ara sembla
que almenys
podem afegir
aquest punt de qualitat
a les nostres
a les nostres vides
Anna ens acomiadem
de tu i de totes
les amigues de la Maria
que esperem que vagin
creixent també
en llibres
i que la sort
mira sembla molt Star Wars
però que la sort
també t'acompanyi
esperem algun dia
conèixer-nos en persona
també aquí
a l'emissora
i res
una abraçada virtual
a distància
una abraçada
moltes gràcies
a tu
bona tarda
bona tarda