6 i 12 de la tarda, per fi conec en persona el Quim Déu.
Quim, bona tarda.
Bona tarda, Mireia. Jo també, en persona, és el primer cop que et veig.
Sí, eh? És curiós ara, les coses del Covid, allò de preguntar-nos
ens havien vist mai?
Exacte, exacte.
Però t'has de dir que has millorat amb la idea que tenia de tu.
Ah, sí? Ostres, això és bo o és dolent?
És bo, sempre és bo.
Mira, va bé saber.
Sí que és cert que amb la veu t'acabes fent una idea de la persona, no?
Sí, la màgia de la ràdio també és que amb la veu et fas una construcció
de les persones que parlen, que és curiosa,
perquè quan les veus en realitat o decepcionen, et deixen igual o milloren.
En el teu cas has millorat.
T'he millorat, mira que bé. No sé com em devies imaginar, però tampoc no cal explicar-ho.
Exacte, no cal entrar en detalls.
Escolta, Quim, et tenim aquí, no només per conèixer-nos en persona,
que també està molt bé en època de Covid,
sinó per parlar també d'aquesta sisena edició de Sigues,
originada a l'Espai de Lliure Creació,
un espai en el qual tu t'hi sents més que familiaritzat,
és casa teva gairebé, segona casa.
A partir del 17 de desembre, aquesta arrenca,
aquesta mostra, explica'ns per començar, què és?
Mira, és una mostra col·lectiva que fem cada any des del 2014.
L'Espai de Lliure Creació Carme Monaret
és com si fos una mena de centre
on gravita un grapat de creadors,
de persones, de dissenyadors, d'artistes,
creadors en general.
Llavors, cada any
organitzem una mostra col·lectiva
per ajudar els creadors
perquè puguin, d'alguna manera,
treure algun caleró per passar el Nadal
i també per donar a conèixer
l'obra de tota aquesta gent que ens envolta,
d'alguna manera.
Sí, es venen, no? Entenc.
Sí, sí, sí.
És una aportació que pots fer a l'artista
i ens ajuda, això,
en un principi a difondre
a l'Espai com centre de creació
i d'aquesta manera també ajudem
amb els artistes
en moments tan precari
com són els d'ara.
El que passa és que, en general,
l'artisteu ha tingut sempre
una institució bastant precària.
Sí, no? És com el món dels actors,
actrius, teatres, no?
Una miqueta colindant per allà.
Quants artistes hi participen?
Doncs mira, en aquesta ocasió
som 39 artistes de...
Són d'aquí, tots?
No, tenim...
Bueno, aquest any és supermultidisciplinar
perquè hi ha un grapat de disciplines diferents
i també de diferents procedències.
Tenim de Sant Just mateix
tenim 15 artistes
i després tenim gent de Barcelona,
de l'Empordà,
d'Oscar,
dels que tenim ara una connexió
bastant interessant
i bé, una miqueta gent de tot arreu
que col·labora amb això
i que, a més, conviuen
un costat de l'altre.
És una petita ciutat d'obres, no?
I ja hi cap a l'espai?
Doncs mira...
Si són 39, no?
Entenc que cada una porta una obra,
com a mínim, no?
Doncs sí.
Com a mínim una
i com a màxim tres.
Mira, aquest any,
cada any traiem
a finals d'estiu,
traiem una miqueta
la idea de com pot anar
el Sigues Original de cada any
i aquest any
hem estat zero originals
perquè hem decidit
que el format seria 20x20,
20x20 centímetres,
com que és el 2020,
doncs no ens hem trencat massa el cap, no?
I llavors, bueno,
aquesta exposició,
bueno, abans de res,
dir-te que és una exposició grupal,
o sigui que s'organitza
a través del grup
de l'Espai de Lliures Creació
i que, abans que m'oblidi,
m'agradaria agrair
primer a la Carme Malaret
per tota la gestió que està fent
de busca de captura
i anar a darrere dels artistes
que tots sabem
que costa una miqueta
anar a darrere de l'artisteu,
de la Teresa Ferró,
també moltíssimes gràcies
perquè està portant la data base
de tots aquests artistes
i les obres que van entregant,
perquè aquí hi ha un tema
de logística bastant complicat,
també a Toni Malaret
que està amb la logística
de recibo los paquetes
i portant tota aquesta gestió,
sobretot l'Olga Álvarez,
perquè,
després t'han parlat una miqueta,
aquest any hem fet,
hem dividit l'exposició
en dues parts,
l'analògica,
o sigui la presencial,
que l'heu de vindre a visitar
sí o sí,
i una virtual,
una per Instagram,
i llavors l'Olga
està portant tota la part
de comunicació.
l'Olga Álvarez
la tenim aquí
de master commander
del tema.
Per cert,
que rebuen a vista 105,
per a aquells que es vulguin
apropar l'espai.
Exacte,
baixos.
Baixos, sí.
Que no pugin a l'àtic.
I després,
i aquí enllaço
amb de quina manera
posem les coses,
tenim la Laura Baringo,
que la Laura Baringo,
entre altres coses,
que és bastant cràquera,
és dissenyadora
d'exposicions.
I fotògrafa també,
no?
No.
Ah, no,
la Laura sí.
És la Laura i fotògrafa.
Fem moltes coses,
però de moment
encara aquest tema
no l'hem tocat.
Doncs la Laura Baringo
és una creadora
que en paral·lel
ha desenvolupat
una carrera professional
com a dissenyadora
d'espais expositius.
A més,
és una crac,
ha fet dissenys expositius
per la Caixa,
per la Pedrera,
pel Pompidou de París,
o sigui,
una crac.
Llavors la tenim
que la fem servir sempre.
Llavors,
quan ens agafa aquest iullo
de veure 40 artistes
amb 30,
ai,
amb 3 obres cada artista
o 2 obres
que en seguida
ens plantem amb...
Clar,
com ho organitzeu això
a l'espai?
Sí.
Que voleu el sostre també?
No,
llavors sentem amb pànic
i apareix...
I truqueu la Laura,
no?
I truqueu la Laura.
Llavors la Laura
ens canvia
i ens relaxa
i ens diu
venga,
farem així
i farem allà.
I llavors,
aquest any,
precisament,
la Laura C.
Loa Corrau
i planteja
un sistema expositiu
basat
en un tipus de llenguatge
com si fos Morse,
que ho trobo
bastant interessant.
És a dir,
ha muntat
un disseny expositiu
conceptual.
Que això,
veureu el resultat
quan vingueu
a veure l'exposició
sí o sí.
Clar,
això del Morse
ara m'ha deixat
una mica desencaixada, eh?
Sí.
Punts i ratlles,
m'imagino.
Ah,
doncs mira,
vas per aquí,
vas per aquí.
És a dir,
la idea de la Laura
ha estat
com una mica binària,
no?
Ha agafat aquests
20 per 20
que es aniran repetint
i muntarem
com un horitzó
amb les obres
que s'aniran formant
a través de la verticalitat
i l'història horitzontal
aniran muntant
com una mena
d'horitzó
visual.
Precisament,
aquesta mostra
de Sigues Original
que s'estrena
el 17 de desembre,
no?
Sí.
D'aquí 7 dies,
una setmana en concret,
treu,
podríem dir,
o entra a l'espai
traient
rooms buideviu,
que n'havíem parlat
amb tu també,
aquí,
fins a la que està ara,
que encara tenen uns dies
per visitar-la.
No,
ja no tenen.
Ja no?
Ja no tenen.
Clar,
ja esteu preparant
aquesta,
no?
Exacte,
exacte.
Vaig estar ahir,
ahir,
traient de la paret
les últimes postals.
Oh,
ja no hi són,
eh?
Ja no hi són.
I el giratori aquell de postals.
El giratori queda allà,
aviam si passa algú
i es pensa que és un souvenir
i compra.
Bueno,
és la idea,
no?
És la idea,
sí.
I també dir-te
que aquesta exposició,
que ha estat també
en paral·lel a Budapest,
doncs,
de cara al gener
se'n va a Bratislava.
Uau.
O sigui que...
Té ganes de viatjar,
eh?
Sí,
Massayo Viajea,
Massayo com el bau de la Piquer.
I per què sigues original?
És a dir,
el nom sigues original,
que és com una indicació
a l'artista?
No.
Sigues original?
O no va...
Sí, mira,
vam començar
amb aquelles reunions
de pensar
com diem les coses,
tot això,
i va sortir
amb la idea
de
el Nadal
sigues original
a l'hora
de regalar coses,
no?
Tothom regala
el torron,
la corbata,
el perfum,
de l'igual,
per què no
ser original
i regalar art.
Val.
I també
és una doble lectura,
és
sigues original
regalant art
i regala
originals,
és a dir...
Val,
original en el sentit
que és únic,
peça única,
no?
Són peces úniques,
encara que sigui,
hi ha algunes peces
que són
que són
seriografies
o coses més seriades,
però van firmades,
van completament
numerades,
és a dir,
són peces úniques
que pots,
a banda
d'ajudar
a l'aspecte cultural
i artístic
del poble
i de l'entorn,
tindrem
una obra original
de veritat
a un preu
estupendíssim.
I,
clar,
si és original,
regals,
Nadal,
des de la primera edició
sempre s'ha fet
per aquestes èpoques,
entenc,
no?
Exacte,
sí,
la idea era aquesta,
a més,
ho hem muntat
d'una manera
molt col·laborativa,
els mateixos artistes
s'encarreguen
d'obrir,
tancar l'espai
en molts moments,
d'estar presents allà,
d'explicar una mica
la seva obra,
és a dir,
no hi ha una visió
excessivament comercial
en aquest tema,
que també,
i més de divulgació
de les obres,
de conèixer l'artista,
de poder adquirir peces
d'una manera
molt assequible
i fomentar tot això,
no?
17 de desembre,
com deia,
inauguració,
com la fareu?
On us farà?
Virtual?
Presencial?
Híbrida?
Híbrida,
jo sembla que serem híbridos,
com el cotxe elèctrico.
Sí?
Llavors,
normalment,
com que el que reba una vista
a l'espai té dos esglaonets,
sempre ens pugem
a l'esglaonet,
la Carme i jo...
La graderia, no?
La graderia, exacte.
Ens pugem allà,
sin medalla,
i pugem,
doncs,
la Carme,
la Laura
o la Teresa Ferró,
ens pugem allà dalt,
fem un petit discurs,
que aquest any,
i si la climatologia
no lo impida
i no neva,
doncs...
Home, seria ja,
no?
Seria estupendo.
Seria estupendo.
Seria especial, no?
Sigues original,
amb la neu,
una dalt,
un regal,
esquís...
Tot rima,
tot...
Seria perfecte.
Seria genial.
Però bé,
normalment farem
els discursos de benvinguda
a fora,
perquè no tinguem problema,
i després,
evidentment,
i amb tota la seguretat del món,
es controlarà l'entrada,
doncs,
grups de grups de dos o tres,
amb les mans ben netes,
una vegada miren a l'espai,
surten,
entren uns altres,
muntant una rotatòria
en aquest sentit,
que en absolut veiem
que hi hagi cap tipus de problema,
no?
Sí que és interessant
vindre a veure-ho directament,
les coses i l'art...
Què vols dir?
Que no sigui per Instagram?
És a dir...
Per Instagram,
a veure,
si no pots vindre...
No és el mateix.
No és el mateix.
Sí,
que recomanes que la gent hi vagi,
no?
Ni que sigui.
S'ha de vindre,
perquè les obres canvien molt
quan les veus amb els ulls,
algunes escultures les pots tocar...
I la dimensió que té l'espai,
no?
Exacte.
Quan la veus,
potser,
col·locada allà.
Sí,
sí,
ja et dic,
aquest any a Instagram
esperem que ens funcioni bastant bé,
de fet ja s'hi ha moltes coses penjades
i la gent li agrada
i col·labora molt,
però veure-ho en viu és preciós.
A més queda molt maco
perquè generem uns veïnatges d'obres,
una mena d'ençaladilla russa d'obres
que és molt divertida
i molt interessant i molt maca
tot com conviuen els diferents llenguatges
de cada artista o de cada creador, no?
Ens has dit gairebé una quarantena, no?,
d'aquests creadors, artistes, no?
Depèn de com cadascú es classifiqui.
Veig que tens un llistat aquí enorme,
no sé si volies comentar,
no sé si alguns o tots,
perquè clar, deixar-ne alguns...
No, no, no faré el llistat de qui n'és qui,
però si dius això, que hi ha gravat,
hi ha escultura, hi ha aquarel·la,
màscara, fotografia, de tot.
Vamos, tenim totes les disciplines artístiques
molt ben representades
i també és com una oportunitat
que donem amb aquests creadors
que els posem una miqueta la cortapissa,
aquests 20x20,
i els hi diem
lo siento,
o fas 20x20 o no entres a...
Sigui escultura,
sigui el que sigui,
a l'ocupo aquest espai, eh?
Exacte.
I llavors és interessant
com cada artista
reacciona
amb aquesta cortapissa
dels centímetres aquests
tan definits.
No sé si és una mica agosarat
preguntar-te,
més o menys,
per on oscil·len els preus,
si algú que ens està escoltant
i diu,
mira, doncs sí,
jo vull optar aquest any
per fer aquest regal
de si que és original.
Exacte.
Doncs mira,
des de 40 euricos
fins a, com a molt,
300.
Com a molt.
I o sigui,
hi ha preus per tot
i també donar la benvinguda
a la gent
que no es tallin,
no és una galeria,
no és una mostra,
entre cometes,
comercial,
sinó és una oportunitat
de conèixer
el que s'està fent
al món de l'art.
Llavors, bé,
que mirin,
que s'ho mirin
com una exposició.
Després, mira,
si vol adquirir o no
hi ha un altre tema.
però és interessant
la visió
de tot el tema.
La cultura és segura
i l'art també segur,
no?
L'art és seguríssim
i sort en tenim
de la cultura
i de l'art
en uns moments
tan complicats
com aquests,
no?
En què
tot està complicat
i penso que
l'art i la cultura
és un refugiu
per l'ànima
i per el coneixement
en moments així,
no?
En què tots
estem passant
circumstàncies molt complicades,
és un bon refugi?
Com deia,
17 de desembre,
d'aquí a una setmana,
si el temps també ho permet
i podeu estar a l'exterior,
arrenca aquesta sisena edició
de la mostra.
Sigues original
a l'espai
de Lliure Creació,
Carme Malaret,
que arreu a la vista
número 105.
també ho podran veure
online,
en format en línia,
a l'Instagram
de l'espai,
però,
com bé deies,
Quim,
val la pena anar-hi,
que s'apropin.
Ah,
s'ha de vindre.
A les set i mitja,
al 17.
De les quarts de vuit
és l'hora
de l'inauguració.
És el pistoletazo de salida.
El pistoletazo.
Aquest any,
per això també format híbrid,
no?
Si hi ha algú
que ho vol
per Instagram,
però si no els hi està de més,
poden apropar-se.
Exacte,
val la pena,
la veritat.
Doncs,
Quim,
gràcies per venir fins aquí,
un plaer també conèixer-te en persona.
Gràcies, Mireia.
Les tecnologies,
a vegades dius,
bueno,
vull posar-li cara a la persona,
ja ho hem fet,
ja ho hem fet,
i a donar guerra també a l'espai,
que sé que,
doncs,
això,
teniu feina.
Estem de guerrero.
I que hem tret un temps valiós,
també.
Vale,
i mira,
i agrair-te molt també
tota l'obra de divulgació
que fas
pels temes de cultura
i art
aquí a Sant Jus.
Sí, home,
sí,
i tant.
Això és una plaça,
com digui,
és un àgora,
aquí hem de parlar de tot,
eh?
Sí, sí, sí.
D'ociofetia i d'art, eh?
Exacte,
no, no,
em sembla molt bé,
però has d'agrair
que l'art
t'hi formi part
amb les teves paraules.
Clar que sí,
gràcies, Quim,
per dir aquestes últimes paraules,
que vagi molt bé l'espai,
l'obra en l'espai,
i ens hi veurem,
perquè jo hi passaré.
Molt bé,
estupendo,
gràcies.
Adéu.
Adéu,
bona tarda.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501