Do you mean, I'm sorry by the way, never coming back down, can't you see, I could but wouldn't stay.
Últim quart d'aquesta primera hora, passem a l'entrevista que us havia anunciat.
Tenim la Beatriz Silva al telèfon. Bona tarda, Beatriz.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda aquí a l'emissora municipal i a la plaça Mireia, el programa en concret.
Esperem que estiguis bé i gràcies per agafar-nos el telèfon també avui.
Abans de res, et faig una breu presentació.
Ets la presidenta d'Alcer Barcelona, per la gent que no conegui aquesta associació,
és l'Associació de Malalts de Ronyó que hi ha aquí a Barcelona.
Avui, a més, podríem dir que és un dia especial, de fet,
perquè és el Dia Nacional del Donant d'Òrgans i de Teixits.
Per això també et tenim aquí al telèfon.
Volíem conèixer una miqueta més de la teva mà.
Per què és tan necessari aquest dia que avui estem, entre cometes, celebrant o estem pregonant?
Doncs és el Dia del Donant per a les persones que estan malaltes de ronyó,
tant com les persones que es paguen diàlisi, sobretot les trasplantades,
és un dia molt, molt important perquè és un dia que, de manera pública, fem un homenatge als donants.
Als donants són aquelles persones, gràcies a les quals moltes persones que estan malaltes o necessiten un òrgan,
doncs han pogut tenir una segona oportunitat.
Llavors, normalment és un dia que, de celebració,
tot i que ara la Covid no ho ha sigut tant, perquè no es pot parlar de celebració,
però sí que és veritat que aquest dia volem retromemorar un homenatge a aquestes persones
que aquest any ho han fet de manera virtual, gràcies a la tecnologia,
no han pogut sortir al carrer per fer actes,
però sí que és veritat que és un dia molt important i és agraïment.
És per agrair al donant i a les seves famílies que hagin pogut donar una segona oportunitat
a aquelles persones que necessiten un òrgan per viure
i és això, bàsicament, un dia d'agraïment.
Per tant, és un dia, diguem-ne, de donar les gràcies.
I clar, durant aquesta pandèmia, des del passat 13 de març,
la donació, el trasplantament s'ha vist reduït?
El número de donants o de trasplants s'ha reduït?
Això com es tradueix amb l'impacte a persones que poden estar en llistes d'espera?
Doncs encara no tenim moltes xifres, però sí que ha baixat d'una manera molt dràstica.
Per exemple, si parlem, bueno, sí que tenim xifres de lo que són els trasplantaments
que s'han fet fins ara.
I per posar un exemple, el GENER, que era un dia més normal,
que no havia arribat encara la pandèmia,
el GENER van fer a Catalunya 88 trasplantaments,
el febrer 99,
i en canvi, el març ja va baixar a 18.
O sigui, ha sigut una baixada molt impactant,
perquè les UCIs estaven plenes de Covid,
de malalts de Covid,
perquè no hi havia quiròfans,
i perquè, clar, tampoc no pots fer una operació d'aquest tipus
sense tenir totes les condicions per evitar contagis, evidentment.
I en quin nivell es trobaria a Espanya,
a nivell de donació i d'altres plans d'òrgans,
amb respecte a altres països, potser de la Unió Europea?
Doncs la veritat és que fins ara,
clar, aquest any no podem parlar,
les xifres seran tan diferents,
però fins ara portaven com dècades,
quasi 30 anys,
sent líders mundials.
I mondials vol dir que els millors del món.
La veritat és que fan molt orgullosos,
tant del sistema com de la societat catalana,
per la seva generositat,
perquè la veritat és que hi ha un nivell,
hi ha unes xifres molt altes de donació,
favorables a la donació,
les xifres, els rànquings,
eren sempre els primers,
i, clar, la veritat és que aquest any serà molt diferent,
molt diferent, perquè això caurà.
Però és una miqueta la pandèmia,
vull dir, no...
Aquest matí justament teníem un debat virtual
en la Organització Catalana de Transpantament,
i, bueno, els indicis són
que ara començarà progressivament
a iniciar-se el programa tal com era abans.
Poc a poc aniran sense més i més
i esperem assolir una miqueta la normalitat.
amb aquest tema també,
tot i que costarà una mica fins que no es normalitzi tot.
Perquè, a més, aquest any, no?,
el lema és donar és estimar,
o donar és amar, no?
Una pregunta molt bàsica,
tothom pot donar?
En principi sí.
En principi sí,
perquè no sabem mai
quan podrem ser donants, no?
I, a veure, és millor que la gent,
doncs, encara que estigui en la seva situació.
No és que a mi em fa mal això,
jo tinc aquesta malaltia, és igual,
perquè quan arribi el moment ja es veurà.
Només serem donants
si es tenen perfectes condicions per ser-ho,
hem de morir en un hospital,
en una UCI,
s'han de reunir els requisits,
però en principi,
és millor dir que sí,
que tots en principi poden ser donants.
I la donació té el mateix efecte,
entenc, no?,
si es dona estant en vida
o si es dona ja,
pots donar també els òrgans o els teixits
un cop la persona ha mort, també.
Bé, aquí hi ha dues coses.
Una cosa és la donació de viu,
que hi ha òrgans que sí que es poden donar en viu,
per exemple, no?
Els ronyons,
és un òrgan que en tenim dos,
poden donar a un familiar
o a un amic o a un fill
o a una persona molt propera,
poden donar un òrgan en viu,
que és a dir, la donació de viu.
Però també es pot fer els òrgans que no poden ser,
hi ha més òrgans que, evidentment,
que no es poden fer de viu,
llavors, en aquests casos,
existeix la donació de cadàver,
que és la més habitual, diguem-ne.
I quina és la donació
o quin és l'òrgan principal, podríem dir,
o el teixit o l'òrgan que més es necessita
ara mateix a Catalunya
o a nivell estatal?
Si és qüestió de nombre,
de número de malalts,
hi ha molts més de ronyó.
Numèricament,
hi ha 1.200 persones,
1.200 o 1.000...
No sé exactament la xifra,
però la gran majoria són de ronyó.
El que passa és que sí que és veritat
que hi ha òrgans com el cor
o els pulmons,
que pot ser que hi hagi malalts
que fan urgència arreu,
vull dir,
que necessiten un transplantament,
però que és qüestió de vida o mort,
que no poden esperar.
En canvi,
els malalts de ronyó
tenim un tractament substitutiu,
que és a diàlisi,
que et permet mantenir-te en vida
mentre que no trobes un òrgan per a tu.
Llavors,
seria una miqueta les dues coses.
numèricament és els ronyons,
però després hi ha òrgans
que són d'una urgència zero,
que seria tot això.
I hi ha una xifra
que diu que un donant
pot salvar la vida
de fins a 8 persones,
no?
Si això és cert.
Sí,
sí,
això és la gràcia de la donació.
Pots donar,
amb una donació,
pots canviar la vida,
millorar-la,
salvar-la,
perquè pot anar al teu cor,
pot anar amb una persona,
els pulmons amb una altra,
els ronyons s'utilitzen per a dos malalts
perquè a tu només et transplanta un,
per tant,
ja estàs a la vida dues persones,
després hi ha els bodells,
després hi ha el fetge,
i llavors,
amb tot això,
les còrnies,
els peixits,
els sossos,
vull dir,
s'aprofita moltíssimes coses,
els peixits,
que van a parar moltíssima gent,
i per això es diu
que amb una donació
pot salvar,
la veritat és que moltes vides.
Clar,
per això,
tot i haver dit
que una persona
vol ser donant,
al final,
el que fa és salvar una vida.
Sí,
sí,
sí,
és que és molt important,
vull dir,
per això donem
tant les gràcies al donant,
perquè el donant
és una persona
que en el seu gest
solidari
i amb aquest senzill gest
que és altruista,
però és el més solidari
que pots imaginar-te
perquè pots salvar la vida
o millorar la vida
de molta gent,
de moltes persones
que estan esperant
un òrgan.
Clar,
des d'Alcer,
des de l'Associació de Malalts
de Ronyó de Barcelona,
a la qual ets presidenta,
treballeu per oferir ronyons,
en concret,
aquest òrgan,
aquelles persones
que ho necessiten.
Hi ha alguna malaltia
o hi ha alguna patologia
que sigui
la que més desencadena
el fet
que algú necessiti
un ronyó
per ser transplantat?
Bé,
l'associació
està formada
per persones
que són malaltes
de ronyó.
L'operació
dels transplantaments
es fa només
als hospitals,
que són els que
poden fer
l'extracció
dels ronyons
i també
la terapèutica
dels transplantaments.
Nosaltres
el que fem
és acompanyament
i assessorament
psicològic,
dietètic
i assistencial
als malalts,
però no tenim
res a veure
amb tot el procés
mèdic, terapèutic
que es fa
exclusivament
als hospitals.
I no sé
què m'havies preguntat més.
No,
que quina és
la causa
o el motiu
pel qual
una persona
que està malalta
que té el ronyó
afectat
ha d'anar
finalment
a fer el transplantament?
Bé,
hi ha diferents
causes
i hi ha
un percentatge
bastagal
de persones
que tenen
hipertensió arterial,
diabètics,
o sigui,
les persones diabètiques
poden acabar
amb insuficiència
renal crònica
que és allò
que fa malbé
els ronyons,
després d'un tipus
hi ha
bastanta malaltia
específicament
del ronyó
que poden ser
de neixement
o no,
poden ser
hereditàries o no
i serien
els diferents
tipus
de malalties
que ja
acaben provocant
la insuficiència
renal crònica
que a poc a poc
van fent
que els ronyons
perdin la seva
punció
i al final
has d'anar
o a diàlisi
o a trasplantament
però normalment
el malalt
si no troba
un durant de viu
doncs necessàriament
haurà de passar
pel tractament
de la diàlisi
que és un tractament
bastant dur
o per a dir molt dur
que són tres dies a la setmana
que és un centre
que t'extraiguin
tota la sant del cos
en etegin
i que això
és dia sí
dia no
i que canvia
per complir
la teva vida
quan reps
la notícia
de que sotmetes
aquest tractament
perquè els ronyons
ja no funcionen
i és per això
que la gent
que està en diàlisi
somia
amb la teva espantada
somia amb un ronyó
i per tant
per això
estem parlant
d'aquest tema
avui
perquè gràcies
als donants
aquests malalts
que estan somiant
amb un òrgan
o amb un ronyó
doncs avui
celebrem
que l'han rebut
i les gràcies
perquè els òrgans
es poden fabricar
o sigui
no hi ha
només
és una terapèutica
que necessita
la solidaritat
de la gent
perquè no
no es fabricen
sinó que
tu necessites
l'òrgan
d'una persona
que o bé
ja no el necessiti
perquè
ha mort
o bé
com dient
alguns òrgans
que són molt pocs
només els ronyons
i el fetge
que es poden
trasplantar
de viu
com hem dit
abans
en vida
i ja
vosaltres feu aquest acompanyament
en l'associació
de malalts de ronyó
a Barcelona
feu l'acompanyament
feu el seguiment
també entreu
en dietes
tot el que pugui ajudar
el pacient
teniu segmentada
més o menys
la gent
els pacients
és a dir
les edats
si hi ha més homes
o dones
o quina edat
és la que més
es manifesta
aquest tipus de malalties
la malaltia
renal
estadísticament
afecta més els homes
però no sabem per què
i normalment
els pacients
que tenim
són
són grans
es pot dir
que hi ha
una majoria
de gent
més gran
de 60
o 65 anys
però afecta
totes les edats
perquè les edats
també tenim nens
pot ser fins i tot
un recent nascut
un nadó
nens petits
de totes les edats
però si féssim
una estadística
segurament
sortiria
un percentatge
molt més elevat
de gent gran
perquè és veritat
que també
a major edat
el reunió
va perden funció
només per l'edat
perquè hi ha
moltíssima gent
i fins i tot
gent en diàlisi
en gent
amb 90 anys
perquè per l'edat
els reunions
ja s'han gastat
senzillament
per aquest motiu
però clar
no és el mateix
que una persona
de 50
si està sana
el funcionament
del ronyó
s'ha fet per cent
i no hi ha cap problema
però
nosaltres
els que tenim
aquesta malaltia
tenim un funcionament
del ronyó
molt disminuït
per la malaltia
que sigui
cadascú té
la seva
i com hem explicat abans
que pot haver-hi
diferents malalties
però totes
aboquen
a la insuficiència
renal crònica
i després
la necessitat
de diàlisi
o de trasplantament
que el trasplantament
seria la millor terapèutica
dintre de tot
evidentment
per a nosaltres
el trasplantament
és la millor opció
de la vida
és un regal
de vida
i per a aquells
que potser ens estiguin
escoltant
i diguin
ostres no m'havia plantejat mai
fer una donació
de ronyó
i ja per anar
acabant amb l'entrevista
com podries explicar
la part més
potser més
del cos
perquè potser
hi ha gent
que es pensa
que el cos
queda desconfigurat
o que pot tenir
problemes
a posteriori
a l'hora de donar
però no
no
la veritat
és que això és un mite
perquè
es fa l'extracció
d'una manera
a més
tot
molt
protocolitzat
i el cos
queda
absolutament
igual
que
una altra persona
que no
queda ni
desfigurat
ni
molt menys
i conseqüències
podíem dir
a posteriori
tampoc
no en té una persona
que dona
en aquest cas
un ronyó
una persona
que dona
un ronyó
en vida
per les estadístiques
que tenim
d'aquella
desnat
terapèutica
que es va fer
s'estava fent
des de fa
molt
de temps
tenen una vida
absolutament normal
a més
està molt controlat
perquè
fan revisions
habituals
i s'ha demostrat
que tenen una vida
absolutament normal
i més llarga
que la població
normal
perquè
justament
fan més
controls
i en aquest sentit
nosaltres a l'associació
tenim molts casos
de familiars
de parelles
de pares
de fills
que han donat
aviu
i la gent
tothom reconeix
que és molt gratificant
i que
ho tornarien a fer
i que no han
no han vist
que la seva vida
s'hagi vist
afectada
per aquest motiu
ni molt menys
és que si no
els metges
no ho farien
el que no volem
ara una família
amb una parella
tenir dos vegades
ja tenim un
però no
no tindrem un altre
ho fan sempre
quan la persona
que dona
en vida
està en perfectes
condicions
ha fet tot tipus
de proves
és un procés
molt llarg
fins i tot
han d'anar al jutjat
a fer-ho
davant
el seu consentiment
davant d'un jutge
perquè es vegi
que no hi ha cap mena
de coacció
que ho fan
altruistament
i ho fan
perquè voluntàriament
hi ha tot
un seguit
de proves
que es fan
perquè la persona
hi hagi
la absoluta seguretat
que no li afectarà
en cap aspecte
de la seva vida
doncs
Betis
Silva
gràcies
per aquesta
entrevista
d'avui
esperem
que sí
que hi hagi
molts donants
avui
el dia nacional
del donant
però també
durant tot l'any
moltes gràcies
per atendre'ns avui
moltes gràcies
a vosaltres
una abraçada
Bon dia
Igualment
Ànim
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda