A ritme de jazz, amb aquest Walking on Sunshine, de jazzístics,
i a punt de tocar els dos quarts de sis de la tarda,
obrim els micròfons...
Bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda, perquè tenim amb nosaltres el Gaspar Oriolz
i el Jaume Campreciós.
Ja sabeu que, com cada dimecres, a dos quarts de sis,
al voltant de dos quarts de sis tenim aquesta entrevista de la setmana.
Així que avui els tenim amb ells dos, dos santjustencs,
que han viscut més d'una i de dues i de tres festes de tardor.
Quantes n'heu viscut, Jaume i Gaspar?
Jo, cinquanta.
Cinquanta, eh?
No, 49, més la que se suposa que es farà aquesta setmana.
Sí, aquesta setmana hi haurà activitats dins de les festes de tardor,
tot i que no es compleixen, diguéssim, tot el calendari que estava previst.
49, quasi cinquanta, i el Gaspar també n'has viscut quasi totes?
Sí, de viure-les també, encara que les primeres quatre no hi vaig participar massa.
Perquè ens estem remuntant, si ara diem que tenen cinquanta,
òbviament, anem a fer càlculs ràpids, 1969 va ser la...
No, ho he calculat malament.
No, sí, ho he calculat bé, però és que la primera és a l'any 70.
Per tant, són cinquanta, no cinquanta anys, sinó cinquanta edicions.
Perquè és aquest problema que sempre hi ha entre l'inici i els anys.
Clar, com calcular, no?
És a dir, són cinquanta edicions, però la primera, podríem dir, que va ser...
El 70.
El 70.
Època, una mica, a punt d'aquesta transició política i socialment, no?
Potser una època de transició cap a la democràcia.
No sé si això també va tenir a veure o no, per ubicar-nos.
Jo crec que, a més que això, va tenir importància, però crec que un dels temes importants,
i el Gaspar i jo venim del mateix lloc, és la SEAS.
Crec que a la SEAS, dins de l'Ateneu, hi va haver un grup de joves,
d'aquella època que anaven des dels 16 als 20 anys,
amb ganes de fer coses.
I això va ser un esclat que va portar a Fesatador i altres coses,
i altres activitats culturals dins de l'Ateneu.
I si això li suma, li afegeixes,
que l'any 70, l'any 69, es va inaugurar l'Escola Ateneu,
que va portar una remodelació de l'Ateneu fent la sala cinquantenari i tot,
i una nova junta, doncs aquest còctel, va portar un índice de Fesatador Ateneu.
De tota manera, sí que s'ha de dir que a aquella època sí que hi havia una gran tensió de tipus social,
perquè a Espanya teníem la dictadura i tot el procés, diguem-ne, de modernització
estava, com diguéssim, bloquejat o dificultat per això,
i es va anar fent com una tensió, una tensió,
i va coincidir en que el procés de modernització a Europa i al món en general,
en que els joves van començar a canviar els costums, el cabell llarg, etcètera, etcètera,
tot això es va anar ajuntant, i aquí sí que va participar, i sí.
Això va ser aquests anys de gent jove, això que dius de la CEES, Jaume,
la CEES era la gent jove que va entrar dintre l'Ateneu,
que allà hi havia 50, 60, 80, poder fins i tot un centenar de joves
que estaven allà dintre fent bullir l'olla, com si diguéssim.
Que a partir de l'excursionisme, i a més, a veure,
no s'ha de recordar que encara que les primeres siguessin els 70,
es va començar a coure, perdona, a l'any 69,
tot just un any després del Maig de París.
Per tant, vull dir que tot això és tot un context que no pots deixar de tindre present.
Exacte.
Clar, i a més, això suposo que també es veia reflectit en la gent, no?,
que potser tenia més ganes de fer més coses, potser ho sentia una mica més lliures, no?
A veure, jo no ho sé, però jo personalment, quan vaig començar a tenir 17 anys,
per tant, vull dir, no sé fins a quin moment tenia la consciència o tot, vull dir...
Jo dic, de vegades part, es va coincidir una sèrie de factors
que es poden tornar a produir, però en aquell moment va coincidir.
Sí, de fet, has de tenir en compte que, com a activitats lúdiques,
al carrer hi havia la cantada de caramelles per Pasqua
i algunes ballades de sardanes.
I algun acte de festa major infantil.
La festa major, algun pallasso que anava al carrer,
els pallassos aquells al perico, no sé com es deia,
és a dir, que no hi havia activitat al carrer.
I això va ser el... fa referència a l'any 74,
no a la quarta edició de les Feses de Tardor.
Jo, a veure, torna a ser una mica, si fas cronològicament,
Feses de Tardor, quan van començar,
aquesta nova junta de Taneu, que per mi jo els veia grans,
i una vegada ho he analitzat,
i virrada que tenien el més gran que havia de ser,
l'Antonem Raret devia tindre 55 anys.
i el veia una persona...
Home, quan tens 17 sempre els veus més grans, no?
Sembla que són molt més grans.
El veia, sincer i a la família,
el veia antidiluviar.
D'això, ens van donar...
Ells volien fer un tema més cultural,
en conferències,
i llavors, un grup de tant...
dos venint de la Seas i tres de l'Orfeo,
que també tenia un sector jove en aquell moment,
vam, per diferents circumstàncies,
vam anar a la junta per dir que volíem portar el Lluís i Jack.
Llavors va ser quan ens van dir a la junta
que volíem fer això o si ho volíem posar allà dins.
I a partir d'aquí va ser la implicació d'aquests joves,
que vam fer, com ho veia Gaspar,
vam fer 70, 71, 72 i 73,
però que vam anar deixant les festes,
l'organització,
perquè ens van anar a una cosa, no sé si et sonarà a tu,
que es deia l'Emili.
Sí, home, clar, no l'he viscuda, però la conec.
Llavors això era un trencament.
Llavors, els primers anys,
com sempre he dit, els quatre primers anys,
encara que es va fer algun acte al carrer,
com les gincames i coses així,
principalment eren uns actes molt centrats
en la vida de l'Ateneu,
una mica volent recuperar aquella festa major
que molts de les Seas i el meu grup
ja feia anys que no participaven,
perquè coincidia en el mes d'agost,
i el mes d'agost per nosaltres era seguit anar a fer muntanya,
anar a fer travessas, anar a fer campaments,
i que va coincidir també en un període
que aquella abonança,
que cometa, és econòmica,
l'estat espanyol,
havia portat a que el mes d'agost
moltes indústries tancaven tot el mes d'agost,
la gent ja començava molts a anar a les segones residències
i molts a anar a veure la família,
els seus pobles,
i Sant Just començava a quedar al desert,
la festa major cada vegada era més patètica,
i la idea bàsica era,
una mica també per part dels nostres més joves,
era poder recuperar,
poder recuperar,
fer una festa major a octubre.
Una idea que a Sant Just no va acabar de quadrar,
però si mires,
a Sant Joan es plugues
van canviar estat de Madalena per Sant Mateu,
anys després,
a Sant Feliu van canviar Sant Llorenç
per la festa de tardor.
Sí, que ha estat fa una setmana o dues setmanes, sí.
Per tant, ja era una cosa,
que era una idea bàsica, era això.
No va res així,
però el que sí que va res així és que
va ser uns actes, la Taneu,
que va portar, a més a més,
per aquesta caïda de joves,
una activitat bastant forta durant quatre anys,
fer altres, no fer set de dos,
sinó també portar la trinca,
altres activitats durant tot l'any,
muntar una discoteca a la sala cinquantenari,
però que això es va acabar el 73,
per anar a la Miri,
la meva sorpresa, un any fora,
quan torno, torno al 74,
i em trobo en un esclat,
que és Sant Just al carrer,
com ho deia Gaspar,
que era sortir i obrir la cultura.
Això, aquesta època,
la corrent molt bé,
jo ja em va agafar,
vaig arribar a Sant Just de l'Emília
el 12 d'octubre,
i després de l'Ardova,
en ser el 18 o el 20.
I et vas trobar amb la festa al carrer, no?
La festa al carrer,
en una cosa que era tàpiau.
El canvi a l'any 74 es va produir
per unes causes indirectes,
com si diguéssim,
la gent jove que hi havia a l'Ateneu,
només eren aquests 4 o 5,
que deia el Jaume,
els que es van implicar,
a més,
no anaven gaire implicats,
no participaven gaire,
en les festes de tardor,
diguem-ho així.
L'any 74 va passar,
que hi havia la secció de cultura,
que feia activitats,
també de gent jove,
que feien activitats culturals.
Van aconseguir portar
a fer una conferència
el García Márquez,
que llavors vivien a Barcelona,
i el Vargas Llosa
estava a Barcelona,
i van aconseguir
que vingués un d'ells
a fer una conferència.
Però la Junta de l'Ateneu
va tenir por de...
Clar, aquesta gent estava implicada
una miqueta en el món,
diguem-ne,
estem parlant,
abans del que morís Franco.
Van tenir por
i no van donar permís
per fer aquesta xerrada.
Això va provocar
una reacció
d'aquest grup de joves,
que també va provocar
un escrit
al bolletí de les EES,
que va firmar
en Vicenç Mascarell.
I ja, cert.
I ja, cert.
En Vicenç Mascarell,
que va...
Una crítica molt dura
contra la Junta,
perquè tenia aquesta por
de no voler fer
aquesta conferència.
Això va portar
un gran debat
a dintre l'Ateneu
i una assemblea oberta,
en la qual,
discutint i parlant,
en un cert moment,
jo puc dir això
perquè era present,
es va aixecar
un de la Junta,
o no sé si de la Junta,
el Rafael Malaret,
gran,
el Rafael Malaret Julià,
a part,
es va aixecar
i parlant
de les festes de tardor,
i les criticàvem
com si diguéssim
els joves,
i va dir
i per què no
els organisseu vosaltres?
I un jove
que no sabria dir
qui va ser,
perquè no ho tinc clar,
va dir
doncs sí.
I els joves
van organitzar
la festa de tardor
de l'any 74,
independentment
de la Junta.
I aquest seria
el grup aquest
de les Xiveques
que he sentit a parlar?
O no té res a veure
aquest grup
que ho va impulsar?
No, no.
Xiveques és un grup
de teatre
que es va crear
entre altres coses.
Anys després.
Sí, anys després,
però també
conseqüència
de l'ambient
de les festes de tardor.
Es van conèixer,
no?,
durant les festes de tardor.
Eren una,
com si diguéssim,
una segona generació.
Vull dir...
Més joves.
En aquella època,
quan tu tens 18 o 20 anys,
un que en tingui 16,
el veus molt petit.
i aquests són
la diferència
entre la gent
de Xiveques,
més o menys,
estatuant el Joan Faneca
i la dada de Gaspar,
que és el que
ho agressaven,
devien ser
5 o 6 anys.
Sí,
d'aquesta ordre.
Això va ser
una cosa posterior.
És a dir,
el canvi
que hi va haver
a l'Ateneu
va ser
a causa
d'un debat intern
que hi va haver
entre els joves
i la Junta.
I d'aquest debat
va sortir
que l'any 74
la festa de tardor
la van organitzar
els joves
lliurement
i independentment
de l'Ateneu.
I coses
paradigmàtiques,
es va voler fer
unes festes
que sortissin al carrer,
que s'obrissin
a tota la població
de Sant Just,
es pensava especialment
en la gent
castellà no parlant
que no parlava català,
per exemple,
el programa
de les festes de tardor
per un i cany,
però aquell any
es va fer,
aquest programa,
un tríptic,
està en català
per una banda
i en castellà
per l'altre
i es diu
Fiestes d'Otoño
l'any 74.
És a dir,
tot això responia
i no només això,
sinó que aquest programa
anava acompanyat
d'una paperassa tremenda.
És a dir,
hi havia molta ideologia aquí,
ideologia que bàsicament
feia referència
al fet aquest
de voler sortir al carrer
per un cantó,
de ser una cosa popular
i per l'altra banda
de barrejar una miqueta,
de connectar
amb una població
diguem-ne
d'orígin emmigrat,
la gent castellà no parlant,
que d'alguna manera
no participava gaire
a l'Ateneu
per raons de tradició
i de costum,
etcètera.
I això,
aquestes idees de fons
són les que van sortir
i van provocar tot això
i es va sortir al carrer,
es va fer Sant Justo al carrer,
però Sant Justo al carrer
no té gaire comparació
amb l'actual.
És a dir,
avui en dia
a Sant Justo al carrer
hi ha molta més gent
al carrer
que no pas aquell dia.
Potser és una oferta
més comercial,
potser,
o per ajudar
al petit comerç
del poble,
òbviament.
A veure,
això m'ho diu l'espar,
vull dir,
és el final del franquisme,
els últims dies del franquisme,
perquè si no recordo malament
devia morir el dia 20 del 74,
el 20 de novembre.
75.
El 20 de novembre
no el 75,
vull dir,
faltava un any.
En aquesta època
ja estava
entrant habitualment
a la Paz.
Ara el moure'n de lloc, eh?
Ja,
estava,
i doncs,
això,
és veritat que jo
no vaig participar
en tot això
perquè jo que et deia,
jo que ja puc estar
fent la mili.
Aquest famós article
el recordo tot
però no vaig participar
en tots aquests temes,
és el que diu l'espar,
vull dir,
és un canvi
de societat,
també es té a dir
que la Junta de Tenor
en aquell moment
també havia canviat
de la Junta anterior,
havia canviat una mica,
va entre la gent,
aquesta Junta,
molt polititzada,
hi havia molts
de molt polititzat
al cap de quatre dies
i per tant
es va notar
d'aquest canvi.
I generacional una mica,
no?
No,
perquè els que havíem estat
abans
eren més joves
que els que van fer
després d'això.
Ah,
doncs,
perquè ells
havien acabat la mili,
ja es havien tornat
a recuperar,
molts venien d'estudiar,
molts havien acabat
la carrera,
era un moment...
Són dos episodis
diferents, eh?
Diferents.
És a dir,
aquests joves
que van participar
el primer any,
el Jaume entre ells,
no?
Van voler participar,
van voler animar
les festes,
autònomament,
van ser uns quants,
un grup d'amics,
no?
Dos grups diferents.
O dos grups diferents
que van juntar.
Però l'altre
va ser una cosa
més general
i de fet,
la cosa
que més recordem
nosaltres,
els que vam participar
molt,
aquell any 74
i els següents,
és que era molta gent,
parlant de 50,
60,
80 persones,
poder,
organitzant
les festes de Tardó.
Guarnint carrers,
no?
Guarnint carrers
va venir després,
posteriorment.
Sí,
al principi
no feien gaires coses.
Plaus,
anar a preguntar
quines activitats
organitzava,
perquè hi havia
molta gent organitzant,
però que eren
gincames
o activitats culturals.
S'enjusta el carrer
i hi havia
la cosa també emblemàtica,
el que em van dir
Tàpia 1,
que era fer,
això que ara hi ha
aquestes fotografies
pel carrer.
De Francesc Fàbregas,
sí.
Sí,
de Francesc Fàbregas,
que recorden
algunes d'aquestes Tàpies
que es van fer 3 anys,
les Tàpies.
Això és una idea
que va portar
un de la colla aquesta
que van començar
a conèixer a xoc,
la va portar
de Copenhague,
ell viatjava
per la feina
i ho va veure
i ho va portar
cap aquí.
Després es va fer
això a les Tàpies,
el concurs
de pintura ràpida.
Es va fer
la gincam automobilística,
la gincam infantil
que ja l'havien fet abans,
a les Cees,
això ho feia a les Cees.
No,
no ho havíem fet nosaltres
com a fes de tardor
anteriorment.
Alguna que...
Ja,
ja s'havia fet,
no?
Després hi havia
ballades sardanes
i poca cosa més.
Això era Sant Just
al carrer.
I un fombo
a la plaça
Can Preciós.
No,
encara no.
El segon any va ser.
Això es va fer
més tard.
El segon any.
Això,
de fet,
era poca cosa,
però això va ser
el llavor
que durant uns quants anys
que podria
van arribar fins a 10 o 12,
va anar
a la cosa explosiva.
Fins al 85.
Sí,
vam començar
anys que van venir
els comedians
i grups així,
no?,
que feien una animació
pel carrer extraordinària.
A part del ball
que diu el jovem
que va ser molt tradicional
el dia de Sant Just
al carrer
a la tarda
de la plaça
Can Preciós.
Que era el moment
de la festa,
no?
Sí,
de vespera nit.
En oquestes
d'aquell moment
de Serra Noem
com aquells de Terrassa.
Sí.
O que xacombo.
Ja no recordo.
Sí,
però vull dir
el que va ser
és això,
vull dir,
en un punt,
per mi,
des de la meva òptica,
que va anar
increixent-ho
i que el punt
els va ser comedians.
Sí.
Comedians va ser
una experiència
que els comedians
d'aquella època
anaven a viure,
van estar a la sala
de Sant Just,
anaven a viure
cada...
diferents artistes
a casa...
De gent del poble.
De gent del poble.
I això va portar
alguna...
al punt més àggi.
De fet,
bueno,
esclar,
va ser una època
en què es va generar
una cosa
que va ser
per tot arreu,
eh?
En diferents pobles
va anar passant
el mateix.
És a dir,
que es pluga
Sant Caliuda
posteriorment.
Però aquí
es pot dir
que vam iniciar
en aquest tema...
Vam ser una mica
pioners.
Un canvi,
un canvi perquè,
a veure,
jo no he dit abans,
però,
com vam fer
de tardor
les segones,
les primeres,
que feien
cançó català,
tenies d'anar
a l'Ajuntament,
després va ser
pluges,
però en aquell moment
era aquí,
aquí és injust,
el senyor de la censura
ha portat
totes les lletres
i que t'hi posés
el biciplau.
Jo recordo
que el primer any
del Lluís Jack
ens van prohibir
l'estaca.
L'estaca
la va tatxar.
I, a més,
és un document
que té
l'Arxiu Municipal.
I recordo
que el Lluís Jack
no la va poder tocar,
no la va cantar,
però la va tocar.
I la gent
la va cantar.
Ell no va posar
la lletra
per la gent.
M'entens?
I, per tant,
eren dificultats
que hi havia.
Això ho explica
molt bé
en el llibre
que surt
l'Immaculada Mat,
que també
a l'època posterior
tenien d'anar
a esplugues,
a passar la censura
de tots els actes,
de tot,
vull dir,
però era
un trencament
una mica,
això.
A més és,
a veure,
vista des de l'òptica
de la nostra edat
que tots ja tenim,
estem a punt
d'arribar
a la centena,
als 70 anys tots,
més o menys,
recordes
que una junta
sempre
va donar confiança
i suport econòmic
i tot
a un xó,
a un noi
de la meva edat
de 18 anys
i ells
de 21-22 anys.
En unes festes
que podien ser
problemàtiques,
que es podien desmadrar,
que podien tindre
problemes
de govern civil
d'aquella època
i que
i van donar
una sèrie
de confiança
i això
crec que
és el que es té
de creir
a la junta
d'aquella època
que aquesta confiança
ha donat peu
a que aquests festes
duressin
tots aquests anys.
En tots els...
Però no ho fèieu amb por,
no?
Anava a dir?
O no tenia la sensació
de veure què fem
que no ens ho deixin fer?
No, por no ho feies
per inconsciència
a vegades
perquè...
Bueno, no, no, perdona.
L'any 74,
això que et dic,
es volia fer una conferència
del Gostia de Màrquet
i l'Ateneu
no la va fer
perquè tenien por.
Però...
No la va autoritzar
fer la conferència
perquè tenia por.
Però abans
tenien por
que hi hagués repressió,
és a dir,
d'alguna manera
hi havia un autocensur
en aquest cas, no?
No es va atrevir
la Junta de l'Ateneu
que no es van deixar
fer això.
Aquells anys,
també recordo
es feia el cinefòrum
que hi havia aquí a Sant Jus
que es va també fundar
una mica abans
d'aquests anys 70, no?
Que feien pel·lícules,
van fer la famosa
vididiana
d'un Lluís Buñuel
a l'Ateneu,
pel·lícula prohibida
i es va fer a l'Ateneu, no?
Tots amb molta por
a l'estada del cinquantenari.
A l'estada del cinquantenari.
No, és clar,
tot això
encara estàvem
en una situació
d'estíria fluixa
però d'alguna manera
sí que hi havia por.
En aquelles èpoques
hi havia hagut
algun estat d'excepció.
Sí, clar.
Jo recordo
anar pel carrer
a l'Ateneu
i decidir-hi
a punt d'abon naves
i anava de l'Ateneu
a casa
que són 50 metres.
Sí, sí.
Vull dir que, per tant,
una mica de...
de por
hi havia
però la Junta d'Ateneu
en cert moment
va jugar fort
i va saber aguantar
aquest àmbit
del principi.
Bueno, no, però clar,
per fer festes
no hi havia tampoc
massa problema.
L'únic que no hi havia
costum de fer festa
al carrer, eh?
Jaume.
Gens.
És a dir, segons què
podria estar perseguit
però segons què no
però no hi havia
la tradició,
no hi havia el costum,
no ho sé.
Es va crear, no?
Amb aquest dia
de Sant Just al carrer,
amb aquestes primeres festes
que a Franci i Quanta anys
es va començar...
Això va ser la manera
en què es va produir
aquest fenomen
aquí a Sant Just
i ja dic
va ser una cosa general
que per tot arreu va passar
però podria ser
que podíem dir
que va estar en Pioner
a Sant Just.
Jo recordo Sant Cugat
que també van fer
alguna cosa que es deia
així com Sant Cugat
al carrer
i era dos o tres anys més tard
que va començar a sortir
i anaven fent...
Els pobles
anaven començant
a fer coses així, no?
Sí que hi havia cantants
que anaven a fer espectacles,
no recitals,
això es anava fent
però tot era sempre
normalment doncs
locals, no?
I va començar així.
També un fet curiós
dintre les festes
de l'any 74
també significatiu
és el concert
de la cançó
que vam fer,
vam fer el festival
de cançó catalana
que es havia fet anteriorment
que el havien creat ells
el Jaume
i altres companys
també es va fer
però també vam fer un recital
que va venir
el Midi Molló
i el Manuel Gerena
que és un cantant de flamenc
i tots dos van cantar junts
això també
amb aquest esprit
de voler ajuntar
en aquest cas
en aquest cas
les aficions
o els públics
de dues coses
que convivien aquí a Sant Just
i d'alguna manera
això
és a dir
també jo crec que és significatiu
això va ser un any
després l'any següent
ja el programa
no es va fer en castellà
només es va fer en català
però en aquest any
va haver aquest esforç
i sí que va aconseguir
d'alguna manera
sortir al carrer
molta gent va voler
s'incorporar a l'organització
d'altres entitats
que no eren de l'Ateneu
i això es va anar incorporant
el primer any
el 74
i ja hi vam participar
per primera vegada
el Club Les Plai
hi va haver
el grup de la Gincà
Automobilística
que era un grup
que feien coses
de motos
i de cotxes
i el Cine Club de Recerca
també hi va participar
és a dir
es va anar obrint
i va anar fent un procés
i la dic
durant 10
12
10 o 12 anys
va ser
11
12
va ser un boom
ara que augmentes
això de la Gincà
automobilística
no sé si és el que
després va ser
la cursa de cars de coixinets
perquè anteriorment
també estava dins
també de les festes de tardor
va ser una proposta
que va sorgir
dintre les festes
la van fer
l'agrupament
escoltes
la van fer
per dintre les festes de tardor
però ràpidament
es van desvincular
perquè ja
el programa
va arribar a durar
dos o tres mesos
ja durava
sí
recordo
hi havia hagut gent
que m'ha comentat
les festes de tardor
eren més d'un mes
hi havia moltes activitats
gincames
molt creatiu
també
sí
el que passava
és que també
feien coses
però
les entitats
i participaven
organitzant
però poques coses
aconseguéssim
d'ell
sinó que intentaven
buscar espectacles
exteriors
i que la gent
participés
que sigués
una mica
participació
no
una mostra
de les entitats
de Sant Just
sinó que
totes les entitats
creaven coses
buscaven coses
a l'exterior
per poder-les portar
a Sant Just
era un dels temes
després
és veritat
que quan van sortir
els xiveques
que van ser
una època
bastant important
com tu deies
que van fer
una sèrie d'espectacles
que després
ells van continuar
fent
a l'estiu
un cabaret
al Pati del Roure
de Neu
un cabaret
sí
al Baix de Pati del Roure
un cabaret
vol dir
fer un espectacle
era un grup de teatre
així una miqueta
jove
picantó
potser
no
la primera
no vol dir
que sigui picantó
era simplement
un xou
xou
ja recordo molt bé
que la primera bateta
que van fer
que van fer
al Pati del Roure
es van posar
en totes les forces
vives de Sant Just
fent una paròdia
que va estar molt bé
i que té més
ho dic
ara
a aquella època
aquells
nois
o nois
noies
sí
podrien més noies
que noies
el més important
devia ser Joan Faneca
que era el director
el Joan Faneca
el director
sí
el Rafael ho diu
però que la resta de gent
eren gent que tenien
el Joan Faneca
devia ser el director
al principi
al principi
al primer any
o segon any
però després ho va deixar
jo crec
ja ja
sí
el Joan Faneca
es n'anaven sense
el Joan
sí
no no
després
sí
jo ho diu
però que tenien
18, 19, 20 anys
vull dir
entre ells
la Marta Malaret
això
això Jaume
és molt comú
el Cine Club
de Recerca
el van fundar
que tenien 19 anys
19 anys també
l'any 68
sí
segura
els que la mateixa CEES
la van posar en marxa
a la Junta de la Taneu
amb el Fugència i Banyos
sí
com a persona
que ho portava
un home allà
diguem-ne gran
que treballava a l'Ajuntament
precisament
era l'aparellador
d'Ajuntament
però els que van portar
les CEES
van ser els joves
que van entrar
perquè el Fugència
des del primer dia
va deixar que vagin joves
els joves
i eren gent de 15
14 anys
i 16 anys
l'any 64
jo tenia 14 anys
hi havia de més grans
jo feixava en aquesta llibertat
per crear
això és el que deia
de les CEES
jo recordo
eleccions
a la Junta
però no hi havia eleccions
hi havia eleccions
a la Junta
vull dir
entre nosaltres
hi havia eleccions
i jo
personalment
vaig perdre
les primeres eleccions
que vaig presentar
a la Junta
ja estaves perdent eleccions
ja vaig perdre
les eleccions
d'alguna manera
diguem-ne
que hi havia una
la joventut
estava una miqueta
movent-se
sí
estava traient la polsa
potser el que havien viscut
pares
això es va anar
carregant
era com una cosa
que es anava carregant
carregant
i d'alguna manera
va sortir així
i de fet
ara ha quedat una mica
a la inversa
abans comentàveu també
que la festa de tardor
era la festa de l'any
i ara ha quedat una mica
a la inversa
la festa major
potser era l'estiu
és la que més gent hi va
sobretot més gent jove
potser
potser és la festa grossa
de fet hi ha un paral·lelisme
la festa major
s'ha recuperat
però no
alegrament
sinó perquè hi ha hagut
una participació de gent
va haver aquell grup
al nucli
després hi va haver tot de gent
que ha participat
i això ha donat una vitalitat
als grocs i als blaus
ha donat una vitalitat
que és una mica
semblant
es pot fer un paral·lelisme
amb el que va passar
aquells anys
sinó que
hi havia molta gent
que volia participar
que volia
i això donava vida
i llavors
té una incidència
molt gran
el primer fenomen
jo a Gaspar també
a més de coincidir
també coincidit
els tots han sigut regidors
de cultura
en diferents èpoques
jo ho vaig succear
i el que és cert
és que la festa major
de Sant Just
va de caure bastant
i va tindre
un moment
de ressorgiment
que va començar
després
o baixades
per tot
va ser 92
amb les olimpiades
per què?
perquè les olimpiades
es van fer
la festa major
era durant les olimpiades
i la gent
es va quedar a Sant Just
i a la nit
hi havia poca cosa
per tant
aquell any
va ser un any
important
dins de tot
i llavors
a partir d'aquí
es va començar
a recuperar
i la festa de tardor
va ser al revés
a partir del 85
que es va agafar
a l'Ajuntament
i va haver
del 85
el 86
del 91
ho va organitzar
unes comissions
i després
ho va fer
l'Ajuntament
i llavors
a dos cavalls
l'Ajuntament
a vegades
va apostar més
per la festa major
que per la festa de tardor
indirectament
indirectament
la festa de tardor
s'ha quedat
bàsicament
al voltant
de Sant Just
al carrer
ha anat sortint
la nit
de Sant Just
al carrer
que també porta
és a dir
hi ha molta més gent
aquests últims anys
que no pas
hi havia
en aquells anys
fins i tot
quan venien els comedians
hi havia gent
però
el públic
com a públic
no ha perdut
el que passa
que
la gent
poca participació
és a dir
alguns
els que fan paradetes
fan paradetes
i algú
que organitza
algun acte
aquest any
hi ha hagut
poder més participació
perquè en motiu
del 50 aniversari
malgrat
que s'han
suspès
moltes coses
però
d'alguna manera
hi ha hagut una mica
més de revifada
amb això
amb la participació
organitzativa
que això és una cosa
que sí que va
anar desapareixent
desapareixent
potser això també
que abans deia
també generacional
abans
també comentau
el nucli
va ser també
l'impulsor
d'això
dels blaus
i els grocs
una festa
que aquest any
a la festa major
per decisió
crec de la casa
consistorial
ja no s'ha fet
i no hi ha hagut
aquesta competició sana
òbviament
llavors ja
potser es va perdent
part de
potser l'essència
també
en aquest cas
la festa major
és que saps què passa
que
tot aquests fenòmens
són cíclics
és a dir
pugen i baixen
és així
perquè són unes persones
que s'embolucren
en una cosa
s'ho prenen
amb molta il·lusió
i s'interessen
molt per ella
i al final
es van esgotant
i això passa sempre
és una miqueta
pujir baixa
també
a la diferència
de quan nosaltres
vam fer de tardor
ara
una de les coses
que jo veig
perquè he estat
als dos cantons
i encara continuem
fent activitats
és la burocràcia
la burocràcia
i els costos
jo me'n recordo
que els primers anys
igual que hi ha
com deia
en tot això
la gent et venia
per uns preus
bastant raonables
molts et venien
a percentatge
de taquilla
i hi havia una sèrie
de coses
ara
quan s'ha de expectar
que et facis
et costa un ronyó
de cara al carrer
i aprendre a quin grup
vols que vingui
i doncs això
comporta
moltes tensions
molts problemes
d'organització
molta seguretat
abans
a veure
a la plaça
a la plaça
Can Preciós
com es feien
aquells famosos
baixs
que parlàvem
es posava
la tarima
al carrer
de la sala
Badó
això ho fèiem nosaltres
es posava la tarima
i allà hi ha dins
un mila barres
de seguretat
ara vols fer això
i diuen que no
una sèrie
de normatives
que també
coarten una mica
poder fer coses
als joves
perquè de seguida
tens d'estar
a la normativa
en assegurances
etc
en aquesta època
això no
tant
teníem també
nosaltres
i tots
teníem una mica
el parell
que és la Taneu
que això
algun dia
anava malament
les coses
sempre podíem anar
estàveu sota l'ala
de la Taneu
ens feia sentir protegit
un Ateneu
que
com tota la vida ha sigut
tenia problemes
perquè quan va fer l'escola
per poder pagar
les obres de l'escola
va tenir molts problemes
però vull dir
que va ser uns anys
a nivell econòmic
potser val la pena
parlar de l'any 74
els números
que jo els portava
precisament
els feim en paper
la gent no ho veu
però tenim
aquestes festes d'octubre
també aquí sobre
jo tinc els papers
dels comptes
el pressupost
van ser 178.600 pessetes
carai que barat
l'Ajuntament
va aportar 35.000 pessetes
va aportar 21.000 pessetes
al fons comú
i després
va subvencionar
algunes coses
en concret
tot el que més
havíem d'anar a buscar diners
per aquí i per allà
es van fer una recollecta
a través d'empreses
i particulars
que cadascú posava
mil pessetes
i coses així
és a dir
això ho organitzava la gent
havíem d'anar a buscar els diners
havíem de portar
tot el que era
carregar tarimes
l'Ajuntament
tenia les tarimes
les descarregaven
en algun lloc
i després
no venia
la brigada municipal
a posar-les
exacte
hi havia aquest servei
no?
d'alguna manera
era
i tothom content i feliç
fent això
però esclar
això dura un temps
i després s'acaba
la gent es cansa
nosaltres també
i ara
mira ara
jo sabia el que havia costat
el Lluís Iac
a l'any 70
sabia que eren
30.000 pessetes
però no me'n recordava
ni del contracte
i l'altre dia
visitant l'exposició
d'aquí dalt
posa el contracte
del Lluís Iac
i són 30.000 pessetes
vull dir
i m'enrodo
que la Junta de la Terra
no volia signar
perquè deia
que 30.000 pessetes
era massa
crec que m'hem fet
32.000
de gràcia
Escolteu el temps també
que comentau ara
cíclic
passa i les coses van canviant
ens queden prop d'un minut i mig
per tocar a les 6 de la tarda
i connectar amb Catalunya Ràdio
no sé si ens donarà temps
per això
per explicar
una anècdota
o algun bon record
que tingueu
algun de tots aquests records
que tingueu
així per
per concluir aquesta entrevista
jo l'unit record que tinc
era
anar a veure
els menages
el Lluís Iac
l'Ovidi
el Raimon
tots aquests de casa seva
parlar d'aquestes coses
com
no eren les patums
que ens diu posteriorment
però ja eren certs
ja crec que Raymond
ja havia fet una olímpia
que és anys
per tant
una certa
aquesta
i l'altra
la sensació
de
de joventut
d'inconsciència
de poder fer coses
que
ara en costarien de fer
en aquell moment
era una inconsciència total
vull dir
a veure
la implicació meva
en fes de tardor
això va ser
anar a veure Lluís Iac
a Esplugues
l'any 69
i quan sortia d'allà
en el grup
que anàvem
i per fer-nos el fetge
davant de les noies
van dir
per què no el porteu
l'any que ve
el portarem nosaltres
vull dir
aquesta va ser
la meva implicació
indirectament
a fes de tardor
després
a les canons
Gaspar
ens queden
40 segons
no res
clar
són coses
que ho he viscut
d'una manera
bastant intensa
també segur
que el record
ho mitifica
una mica
però el producte
es va anar produint
un fenomen
que encara dura
i això
una mica de satisfacció
dona
doncs per moltes
festes de tardor
més
per seguir sumant
records
i per seguir
també escoltant
aquestes anècdotes
i històries
que molts de nosaltres
no vam viure
en primera persona
moltíssimes gràcies
als dos
Jaume i Gaspar
ens veiem per aquí
per Sant Jus
un abraçada als dos
Gràcies
Bona tarda
Bona tarda
us informe Carme Clèries
En marxa aquesta hora
la reunió
del president
de la Generalitat
amb els alcaldes
i autoritats
de les localitats
més afectades
pel temporal
que aquesta nit
ha escombrat
de sud a nord
Catalunya
l'espluga de Francolí
Montblanc
i Vilaberra
la Conca de Barberà
són els llocs
més tocats
una persona mor
arran dels aigüats
al Maresme
i quatre més
han desaparegut
el president
Quim Torra
que ha visitat
les zones
més devastades
remarque
que la prioritat
ara
és trobar
els desapareguts
tots els esforços
ara mateix
es troben
en localitzar
aquestes persones
també en segon lloc
com sempre
una vegada més
aquest país
quan està davant
d'una emergència
respon a les seves professionals
de manera admirable
i avui vull
tornar a mostrar
el meu suport
als bombers
als Mossos
als serveis d'emergències
l'espluga de Francolí
a la Conca de Barberà
és una de les poblacions
més afectades
un veï d'escrivia així
a Catalunya
a ràdio
el soroll de l'aigua
un troc
que dius
un troc
que no s'acaba mai
i quan hem mirat
per la fina