Un poble de pescadors
Doncs bé, ens ambientem una mica amb aquest tema musical de les enxubetes
que es diu Mare, vull ser pescador
per ambientar-los una mica també en aquesta exposició
Miracle Serra i Robellart
ara per això tenim a la Miracle aquí a l'estudi
Miracle, bona tarda
Hola, bona tarda Mirianya
Bona tarda, com estem després d'aquest pont?
Pont Setmana Santa
Estem bé i bueno, ja amb ganes de tirar endavant
i que la gent pugui veure aquesta exposició
i en fi, tot el que comporta
Que de fet des del dia 1 que es pot visitar
però clar, ha agafat aquest pont a Guilmins
Exacte, agafar la Setmana Santa és una mica estrany
Clar, està tancat de fet, avui ara sí es pot entrar
però l'hi no ho anem dijous
i bueno, aquí estarem
Exacte, aquest dijous a dos quarts de vuit, oi?
Exacte, a dos quarts de vuit, sí, sí
És de les primeres exposicions que tenen inauguració a Can Ginestar
perquè de fet amb tot el Covid i de més s'han fet matits actes molt reduïts
Sí, molt, molt, és que és lògic
és molt complicat tot això
no pogués haver-hi gaires persones juntes o a prop i tot
Bueno, intentarem que tot vagi sent controlat
Sí, home, sí
I ja està, i que vagi tirant bé
La cultura és segura
Sí, exacte
Mira, clar, d'on neix tota aquesta exposició de fusió, sensacions, pobles de colors
Són coses diferents
Són coses diferents
Per això que hi ha tres noms en una exposició, són com tres apartats
El de fusió és...
L'he fet en col·laboració amb uns escultors
que ells són escultors i tenen una galeria d'ara a Menorca
amb la qual treballem, amb la qual treballem
L'espai Rovallart
L'espai Rovallart
I de Bontes
Ells són escultors, treballen amb ferro
i treballen sempre amb producte reciclat
amb ferro reciclat, amb els aros de les bodes
perquè l'estudi, el taller, el tenen aquí al Penedès
i amb les aros de les botes de vi
fan algun text de l'entorn de l'obra que ells volen crear
i després amb ferros que van trobant
i els converteixen en altres coses
Tu pots trobar una aixada
i aquella aixada es converteix en una cosa
en unes peus d'un animal o d'un peix o d'alguna cosa
aprofiten absolutament tot el ferro
I amb ells vam fer aquest treball conjunt
perquè els va agradar molt la meva obra
i la tenen ells a Menorca
i volien que féssim alguna cosa junt
I per això va sorgir també el nom
Era una fusió d'unes persones que fan una feina
i jo també i a trobar-nos
Per això aquesta part de fusió
De fusió, exacte
I les sensacions són totes les sensacions
traspassades a través del filtre personal
i emocional i de sentiment
que jo visc quan estic a Menorca normalment
i llavors tot això ho traspasso a la pintura
i sempre són coses sobre el mar
perquè és el que em transmet l'energia
i la vitalitat que em dóna
encara que aquest any passat no hi hem anat
no he pogut anar
i aquí de moment aquest any tampoc
però bueno, els meus records hi són
vull dir, gràcies a Déu
i llavors això, aquesta pintura és aquesta
és a base de coses del mar
a vegades ho fem més abstracte que altres
vull dir, pots trobar un quadre que ho vegis més realista
i vegis més que allà hi ha uns peixos
i n'hi haurà d'altres que no
que tu veuràs blaus i verds
i veuràs moviment i ritmes
i és una miqueta...
I per aquí d'allà que vascú ho interpreta, no?
Exactament, sí
I és la part aquesta de sensacions
I després hi ha pobles de colors
que a Menorca sobretot produïn el blanc
Sí, però jo no pensava tant en Menorca
perquè això ho he pintat durant el confinament aquí a Sant Just
i no és que pensés tant en Menorca
pensava més en els colors de la infància
de com veia jo els colors quan era petita
i en els pobles on jo estava
que el meu pare era d'escó
que queda molt...
és molt de terra endins
passa a l'Ebre pel poble
és on hi ha la central nuclear i tal
però davontes no hi era
I me'n recordo molt...
Escolta, vas viure?
El vaig viure quan era petita
hi vivia bastant, bastant
i de fet van criar molt temps els meus avis
i bueno, me'n recordo molt d'aquell...
de la calor
i llavors dels colors
de les portes d'aquests colors
saps?
I totes aquestes coses
m'han portat a aquest apartat
que a més va ser molt condicionat
perquè jo vaig estar bastant malament
d'un braç
no podia treballar
però jo volia pintar
llavors gairebé tot està...
jo soc dretana
sempre he pintat i he escrit amb la dreta
i tota aquesta obra
gairebé tot està feta amb l'esquerra
perquè no podia pintar
perquè tenia el tendor de l'ombra
de l'espatlla trencat
i van operar i tot això
durant el confinament
bueno, al mes de maig de l'any passat
sortia ben bé
que quasi bé
les primeres vegades
que van obrir un quiròfano
per operació
on van operar
perquè era complicadet
però és que no podia bellugar
i molt dolor
bueno, total
és a dir, tot amb la masquera
en real d'això
perquè jo volia fer alguna cosa
no podia estar a casa
sense fer res
i a més
amb tota la preocupació
del principi de la pandèmia
clar, imagina
tot l'any passat
veure tot això
bastant recluit
te'n va sorgir
fer aquesta feina
i bueno
ho vaig trobar superinteressant
perquè vaig aprendre molt
vaig haver de buscar
unes altres maneres
d'explicar
però clar
la meva pintura
sempre té molt color
i té molta vida
i molta alegria
jo no podia pintar
coses en blanc i negre
però després
ara
quan ho he vist
i quan ho veig penjat
ara estic veient més coses
que quan ho feia
sí?
les teves pròpies obres?
sí, sí
l'altre dia estava amb una persona
que acabàvem de penjar
i tal
dic
ostres
et dones compte?
és que
no hi ha ni una persona
amb aquests quadres
i això quan ho pintes
no és conscient
no, no, no
no, no
jo no volia pintar persones
però vull dir
el normal
quan pintes espais
uns espais
uns blocs
de color
que són aquest
dels pobles de colors
són unes plaques
unes plaques de color
vull dir
bàsicament
que recorden pobles
però que realment
no ho és
un poble poble
vull dir
clar, no pots dir
això és aquest poble
no, mai, mai
no, no, no
no és un poble
està al meu cervell
només
i llavors
després
esclar
només vaig veure
que en un dels quadres
vaig dir
mira, coita
amb aquest hi ha
alguna cosa de vida
vida
com la tenim concebuda
no?
vida de
perquè vaig pintar
tres veles
d'un barcos
que estaven a l'aigua
vaig dir
mira
doncs amb aquests barcos
deu haver-hi algú
perquè sols no hi estan
allà al mig
llavors
això és l'única obra
que té alguna cosa
com de vida
personal
de persones
i per allò de més
va sigut tota una experiència
la llum de la llum de la lluna
en concret
aquest quadre
estic veient ara mateix
aquest barco
que no sap si marxa
o arriba
aquest
aquest està atracat
al port
però desvis el moll
no hi ha ningú
no, no hi ha absolutament ningú
està res
sol
solitari
de totes les cases
tampoc se sap si hi ha gent
o no
perquè no hi ha llums
enceses
no, no hi ha llums
enceses
vull dir no ho saps
llavors
esclar
tot això m'he donat
a compte
després
perquè jo quan ho feia
volia pintar
uns plans de color
uns espais
uns equilibris
clar
com que no podia pintar
com jo normalment feia
que soc molt gestual
llavors
em vaig
tenir que limitar
a unes línies
més concretes
i més delimitades
encara que jo
vulgués explicar
coses
encara que jo vulgui
i mira
en realitat
el que vaig explicar
va ser això
va ser la solitud
la introspecció
buscar coses
a dintre d'un
per realitzar
alguna cosa
i bueno
ha sigut una experiència
bueno
estic encantada
ara estic supercontenta
d'haver-la viscut
i el fet d'haver-ho fet
també amb la mà esquerra
que no és la que acostumes a crear
molt raro
sí
raríssim
però ara també veus
que ho pots fer
per tant
és com positiu
però sí
el resultat
estàs contenta?
sí
estic contenta del resultat
però jo seguiré treballant
amb la dreta
perquè
sí sí
perquè amb la dreta
tinc
el gesta
el gesto
saps?
el tras
sí
suelto
i jo m'agrada
deixar-me molt anar
i m'agrada
que sempre ho dic
que la pintura
jo sé
com la començo
ho sé
i sé el que vull
i el que estic buscant
normalment és així
això és lo normal
pot passar a vegades
que dic
bueno a veure què passa
però normalment és així
però després
la pintura
és la que vam anant
no soc jo
és aquell
el quadre
el que et va dient
m'has de posar més aquí
m'has de treure més d'allà
has de posar més amunt
has de buscar aquí
has de mirar allà
has de seguir aquest ritme
has de buscar aquell color
i això amb la mà esquerra
no és la mateixa
amb la mà esquerra
és molt més difícil
és més forçat
ella no està acostumada a fer-ho
i li costa molt
però bueno
jo penso que
aquest apartat
s'ha aconseguit bastant
el que
més o menys
el que es buscava
que eren
aquests equilibris de colors
i una mica
de pobles
de colors
que era el que jo
me'n recordava
els meus pobles
del meu cap
i bueno
m'estic contenta
del resultat
això és la veritat
i de la búsqueda
i de la
no trobo la paraula
en català
inspiració
buscar
buscar
buscar-se dintre d'un
introspecció
això mateix
és una introspecció
dintre meu
a buscar aquests
aquests records
no?
a buscar
els records
de la calor
de les quatre de la tarda
aquests quadres
estan pintats tots
pensant en hores
en les hores del dia
i sobretot estiu
entenc
la llum
sí
sí
tots són de l'estiu
i són
diferents hores del dia
i diferents llums
i les llums
van donat els colors
del dia
vull dir
jo deia
aquest està pintat
a les set del matí
estic veient
com està sortint el sol
no?
doncs vaig
he de pintar això
he de pintar
els colors
de quan surt el sol
els colors
de la una del migdia
els colors
de les cinc
de les sis de la tarda
els colors
de les vuit
de les deu
de les una
de la matinada
o de les dotze
saps?
i estan pintats
com aquell que diu
cronògicament
amb l'horari
sí
t'ho ubicaves a l'hora
llavors a partir d'aquí
ja muntaves l'escena
muntava els colors
buscava els colors
i bueno
si són les set del matí
està sortint el sol
quin dia està fent avui
està fent un dia
serà molt solellat
hi ha uns ratxos
molt vermellosos
i sortiran
i clar
depenia de l'hora
sempre
t'ha salvat una mica
diguéssim emocionalment
va salvat el cervell
va salvat el cervell
i potser una mica
de nostàlgia
de no poder-hi anar
també
clar
perquè clar
ho dibuixes
ho pintes
ho tens al cap
però ho vius
i vius la sensació
de no poder-hi ser-hi
tot i que
a través dels quadres
sí que pot ser-hi
no?
sí
a través dels quadres
és la gran sort
que tenim les persones
que podem fer aquestes coses
no només la pintura
tot el que estic relacionat
amb l'art
és com
com una porta
on tu pots
traspassar
algú més
vull dir
no
no només estar
mirant una revista
o a vegades només
llegint un llibre
que ja és molt
però a vegades
estàs mirant la tele
que és
millor
estàs mirant coses
que realment
no t'aporten
en canvi
si fas aquest tipus
de feines
o de coses
que a tu t'agraden
o pintar
o escriure
o qualsevol tipus d'art
o música
el que sigui
tens la possibilitat
aquesta
com
de fugir
de la realitat
entre cometes
vull dir
no estàs
jo quan pinto
m'he donat compte
moltes vegades
moltíssimes
que jo he entrat
a l'estudi
amb dolor
amb dolor
físic
sí
i quan estic treballant
a mi se m'olvida
està el dolor
tot
el meu cap
està
no no
no està
està pintant
està allà dintre
està dintre
amb el quadre
saps
no està
no està
a fora del quadre
està allà dintre
i està fent allò
i al meu cervell
quina cosa tenim
és complicadíssim
el cap
perquè
goita
s'olvida de dolor
sembla que sigui psicològic
no el dolor
en el fons
sí sí
i després quan jo surto
o quan acabo
potser no puc caminar
o no puc
i bueno
realment no
no estic en condicions
i quan surto
em queixo
perquè em fa mal
vull dir
tinc un mal
em queixo
de coses
em fa molt mal
l'alba
se'm fa molt mal
l'esquena
o el que sigui
i en canvi
quan estic pintant
és increïble
terapèutic
sí sí
per mi
absolutament
absolutament
si poguessis
hi passaries
totes les hores
a l'estudi
i és que no me'n dono compte
no me'n dono compte
no soc conscient
quan estic treballant
no soc conscient
ni de que em passen les hores
ni que tinc set
ni que tinc que menjar
ni que tinc que anar a l'abau
ni que em fa mal l'esquena
no soc conscient
de res
hasta que
dic
bueno
dec portar molt de rato
dec portar molt de rato
a mi jo porto 4 o 5 hores
i si porto 4 o 5 hores
l'inconscient ja m'estan dient
ei que ja estàs molt al límit
però soc inconscient
perquè jo no soc conscient
llavors quan paro
i dic
vale
tanco els pots
i rento els pinzells
i dic ostres
és que estic fet a pols
torno a la realitat
torno a la realitat
torno a la realitat
i normalment és això
quan rento els pinzells
quan recullo
i dic ostres
ara sí que m'en dono compte
que hem passat hores
i que estan fent
moltes hores aquí
però bueno
és una feina
i molt bona
per mi
i bueno
m'encanta
ojalà
i quantes li has dedicat
a aquesta obra en concret
amb aquesta obra
aquest any
aquest any que hem passat
aquest any
un any no?
més o menys
d'això hi ha uns 10 o 12 obres
i han durat això
sí
aquest any
i la galeria
l'espai rovellat
que crec que està a Ciutadella
a Menorca
com va néixer aquesta relació artística?
va néixer una casualitat
una casualitat
jo passava pel davant
ja feia dies que m'ho mirava
i ho estàvem muntant
això fa 4 anys
ara farà 4 anys
i li dèiem a mi marit
aquestes coses que estan posant aquí
m'encanten
és preciós
perquè era de tot
en uns peixos
en ferros
i bueno
molt maco
amb colors
m'agradava molt
i un dia vaig entrar
quan ja es van obrir-ho
i els hi vaig dir
ostres m'encanta això
qui ho fa
que bonic
i ho fem nosaltres
dic ostres
felicitats
m'encanta
i ho trobo preciós
i jo li vaig dir
jo pinto
i dic
però és que això m'encanta
és que bueno
de veritat
em m'agrada molt
i a partir d'aquí
ells van dir
i tu pintes
a veure
ensenya'ns alguna cosa
a veure què fas no?
exacte
ensenya'ns alguna cosa
i res
els va ensenyar 4 fotos
que duia el mòbil
ja saps que a vegades
amb el mòbil
tampoc no reflexes
el que és
no però es poden fer una idea
es van fer una idea
i ells van dir
ostres
ens agrada molt
ostres
ja pots portar-ho cap aquí
deixa'ns el que has pintat
per exposar-ho en l'espai
sí
jo normalment
quan estic a Menorca
pinto entre 30
de 30 a 40 obres
cada any
uau
això en quants dies?
3 o 4 mesos
3 o 4 mesos
bé
jo vaig fent
m'ho plantejo
com una feina
hi ha dies que estic
2 o 3 hores
hi ha dies que n'hi estic
4
i hi ha dies que
millor en cap
perquè el millor
et prens la decisió
d'anar-nos
que si nosaltres
estem a prop de Ciutadella
doncs ens anem a Mó
i si ens anem a Mó
doncs ja no tenim
no tens més hores
per a la lliçari
aquell dia
és per altres coses
per anar a la platja
jo no soc de banyar-me
però sí que soc d'anari
curiós
sí, sí
de banyar-me
és a dir
guia, blaus
mar
jo saps
però
vengua per pintar-la
sí, no
m'agrada
però és que
nosaltres
quan hi anem
normalment
és ara
marxem d'aquí
el primer de març
i tornem al final de maig
llavors aquestes
tres o quatre mesos
que hi som
l'any encara està molt freda
a vegades al final de maig
ja ens hem banyat
però
esclar
em costa una mica
perquè
jo no tinc casa
i vaig a casa
és una casa d'una amiga
que em deixa la casa
llavors no
un privilegi també
mira clar
sí, sí
però mira
i el més privilegi
que no és meva
que no tinc cap problema
perquè és seva
però vull dir que
ella me la deixa
perquè tampoc no l'utilitzen
i llavors
ells l'utilitzen
a l'estiu
i els mesos
que no l'utilitzen
diu
també em va bé
que hi hagi algú
perquè així
està habitada
i
i d'habitat
clar
jo li fei vida
a aquella casa
també
i
des de la casa aquesta
que m'encanta
la situació que té
perquè està ben bé
arran del mar
i tinc davant tot
de roques
que no és una platja
llavors
esclar
no s'hi pot banyar
tens que desplaçar-te
i
realment
m'agrada
estar-hi per caminar
per l'arena
estar a prop del mar
però l'aigua
esclar
quan hi estem
la trobo freda
llavors
si segurament
que estés
el mes d'agost
juliol
segurament que sí
que li dedicaria
exactament
en banyaria més
i l'Àngels i el fred
són els que estan
al cap de banda
a Rovallar
són els que estan
a Rovallar
segurament que el dijous
es vindran aquí
per la inauguració
en principi
no podien venir
perquè sembla
que han pogut
aconseguir
bitllet
i que sí que venen
i home
em fa molta il·lusió
que hi siguin
perquè així
ells també veuen
la seva obra
posada en un altre
context
el celler de Can Ginestà
és un lloc xulíssim
a mi m'encanta
i quan ho vegin
aquí posat
ja veuràs
que els agradarà molt
i em fa molta il·lusió
que hi siguin
la veritat
i si poden explicar
ells també
una mica
les seves coses
que és molt interessant
i tant
llegia també
a la seva pàgina
espairovallar.com
si hi ha algú
que també ho volen
mirar
que s'inspiren molt
en el fons marins
i també volen
conscienciar una mica
de les espècies
que estan en perill
d'extinció
exacte
perquè això
el que fan
sempre és
coses
ja et dic
reciclat
llavors el reciclatge
el mantenir
volen conservar
volen ajudar
amb tot el que poden
ajudar
el manteniment
d'aquest planeta
fer-lo millor
i això és una
de les coses
que ens va unir molt
pensem molt igual
i llavors
per això
som molt amics
i al final
ens estimem
jo li dic
sembla mentida
com us trobo a faltar
llavors ell em diu
jo també trobo a faltar
molt a tu
vine vine
i sempre estem
però fa quants anys
d'aquesta relació
que va començar
4 anys
4 anys
4 anys
va començar
ja et dic
per casualitat
jo mai havia pensat
exposar
no t'havia passat
home
ja m'agradaria
però que tot és tan complicat
i és molt difícil
sí
realment per accedir
a exposar
no és camí fàcil
no és cap camí fàcil
tot si és la primera vegada
no entenc
jo
jo no és la primera vegada
que exposo
jo he exposat moltes vegades
però
feia molts anys
després aquí
Can Ginestat
també vaig fer una exposició
jo sola
ara fa el 14
el 2014
i aquestes primeres vegades
sí
però jo n'havia fet
moltes exposicions
però fa molts anys
perquè jo
quan vaig ocupar
d'estudiar belles arts
jo vaig fer
amb especialitat
d'escultura
i vaig fer escultura
durant bastants anys
i llavors vaig fer
bastantes exposicions
fins que
vaig obrir
la meva petita empresa
de Cuina Miracle
i que
que t'ha tret encara
alguna cosa
va recunar l'altra
saps
perquè
Cuina Miracle
em va menjar
diguéssim
la meva
aquesta part
a la que jo
he dedicat
molt temps
i esforç
doncs
el vaig haver de dedicar
amb això altre
que és
la part
que econòmicament
m'ha donat
per poder fer
tot el que he volgut
fer a la meva vida
clar
perquè
la part
no m'ho donava
em donava
satisfaccions
però no em donava
economia
i llavors
és difícil
arribar a que l'art
sigui la teva manera de viure
jo crec que això
és molt difícil
i la persona
que ho pot aconseguir
suposo que és
una meravella
però que
és difícil
però
però algun punt
es comença
també
exactament
alguna manera
ha començat a fer
una primera exposició
una primera feina
exacte
alguna col·laboració
alguna cosa
sempre s'ha de començar
però jo
vaig deixar-ho
per muntar
l'empresa aquesta
i realment
clar
jo vaig dedicar
molts anys
en això
però te n'errepenteixes
no, no, no
amb absolut
amb absolut
amb l'empresa aquesta
m'he donat
per viatjar
per tot arreu del món
jo he conegut molt
he anat a tots els museus
més importants del món
moltes vegades
he repetit
diverses vegades
els millors museus mundials
vull dir
jo he fet molt
jo he fet moltíssim
jo no em puc arrepentir mai
de res
del que he fet
aquí té lo bailau
llavors
exactament
aquí té lo bailau
sobretot
sí
jo sé que treballava molt
jo tenia dues feines
jo treballava de 12 a 14 hores
diàries
i a mi no m'importava
perquè després tenia una compensació
jo m'anava cada dos o tres vegades
a l'any
a fer un viatge important
llavors els meus viatges
sempre han estat
molt específics
sempre hi ha hagut
dos temes
la gastronomia
i l'art
i l'art i la gastronomia
jo marxava amb un
dos que he preparat
d'on havia d'anar
a quins museus
i a on a menjar
i a on a quin museu
a quines pintor
a quin escultor
que hi havia en aquell moment
a l'atzar
poques
a l'atzar no
mai
mai
sempre m'ha anat
molt concretament
i molt ben controlat
perquè
tenia que aprofitar
aquell temps
amb el que
m'agradava a mi
i li agrada
al meu marit
que això és una sort
increïble
poder-ho compartir
home
aquí està
perquè jo m'ha anat
sempre de viatge
m'ha anat tots dos
llavors anàvem els dos
i ell era el que ho preparava
moltes vegades
em preparava
sorpreses
que jo no sabia
mira
ja anirem
quan arribem
a la Vallor
ja tinc organitzat
anirem
tal dia anem a un puesto
que no m'ho te l'he dit
i ja ho trobaràs
ja t'ho trobaràs
és un bon tàndem
ostres
ostres
s'han trobat
i això
ho feia
tant amb la gastronomia
com amb l'art
ho feia
i encara m'ho fa
i ara que no es pot viatjar tant
ara hem de viatjar mentalment
mentalment
ara hem de fer viatges astrals
o revisar fotografies
i vídeos d'altres viatges
jo ho mental
jo tinc tot al meu cap
de moment
de moment
el meu cap està molt bé
i llavors
jo ho tinc tot al meu cap
i aquí està
aquí està la sort
no?
de que
jo si vull
viatjar
doncs
hi penso
hi penso
en aquells viatges
amb el que hem viscut aquí
el que hem viscut allà
jo he estat
en costos molt raros
jo he estat vivint a Alaska
és que jo he estat
en costos
bueno
molt bé
poc habituats potser
de dir
a veure
me'n vaig a viure a Londres
dius
bueno
segurament hi ha molta gent que ho fa
però vull dir que jo hi he estat
he estat
als Estats Units
doncs com
10 o 12 vegades
hem viatjat per tots els Estats Units
amb un arrelot
enorme
i que ens emlen recordaguda
de dalt baix
encara em falten coses per veure
home si Estats Units
és
perquè és molt gran
és molt gran
però vull dir
també hem estat a Austràlia
hem estat a Nova Salanda
vull dir hem estat en països
molt llunyans
hem fet molta cosa
Austràlia i Nova Salanda
vam estar-hi dos mesos i mig
també va ser una experiència
extraordinària
molt molt bona
i pintura de
bueno
m'encantava
jo deia
ojalà em pogués viure
viure aquí
per estudiar bé
aquesta escultura
el que ells feien
per què
saps?
era super interessant
super interessant
i pintura de viatges
també n'has fet?
no
d'aquest tipus
de recordar on has estat
molt poques vegades
només a la Índia
a la Índia he anat
diverses vegades
i llavors sí que aquí
sí que he fet
pintura de la Índia
però he pintat dones
perquè jo estava
moltes hores
amb les dones
estàvem vivint
en una casa familiar
que eren
4 o 5 famílies
amb una
era una família
que les seves branques
eren 4
són 6 fills
i jo
estava vivint
amb aquesta família
i sempre he viscut
amb ells
menys una vegada
que vam anar
amb el meu marit
a més he anat jo sola
i estava vivint amb ells
i esclar
jo estava moltes hores
amb les dones
i sense poder parlar
perquè les dones
no parlaven res d'inglès
i jo molt poquet
jo just
per sobreviure
jo parlo molt poc
però amb els nens
amb els nens
sí que parlava
parlava anglès
el poquet que jo sé
però bueno
ens entenien perfectament
és impressionant
i les dones
què passa
que jo les veia
les activitats que feien
com funcionàvem
com
estaven vestides
i tot això
sí que ho vaig pintar
tinc una sèrie de pintures
de les dones de la Índia
que algun dia
algun dia
sortiran
sortiran a la llum
algú les veurà
de moment
estan allà
guardades
ja tens prou espai
per totes aquestes obres
que més o menys
si ens posem a sumar
deuen ser més d'unes quantes
centenars de quadres
o obres
o obres
i el format que sigui
ja tens espai
per guardar-les totes
de moment sí
però bueno
també em va molt bé
vaig fent alguna exposició
o rovellar-se en porta obra
o alguna altra galeria
en porta obra
perquè de veritat
que sí que a vegades
no saps on guardar-ho
jo tinc un estudi gran
que està bé
però tampoc és una nau
industrial
és un espai gran
bastant bé
deu tenir uns 60 o 70 metres quadrats
però clar
també tinc
els mobles
i tinc coses
i arriba un moment
que
vaig tenir massa creació
creïu
faig massa coses
però bueno
jo vaig fent
perquè els vens
hi ha algunes
ojalà
ojalà
ojalà
ojalà
a mi m'encantaria vendre-ho
alguna vegada sí
he vingut algunes coses
perquè les de l'exposició
que veurem
que podem anar a veure
ara ja mateix
al celler
aquestes estan
si algú les vol comprar
jo estic encantada
de vendre-les
perquè com que en faré més
doncs és això
clar que sí
el que passa
que de fet al celler
és per exposar-ho
després si algú vol comprar algú
jo li vendré encantada
però quan s'acabi
l'exposició
però mira
com a l'exposició fotogràfica
de Francesc Fàbreques
que també
les fotografies
un cop s'acabi
doncs si algú que vol adquirir
clar, clar, clar
està molt bé
el que fa el Francesc
m'ha encantat
m'ha agradat moltíssim
l'exposició
i bé anar la setmana passada
em va agradar moltíssim
perquè
no, la passada no
l'anterior
abans de setmana
sempre
llavondes
i em va agradar molt
la idea
perquè tot el que recauda
doncs va
per ajudar
per ajudar
una ONG
i esclar
vaig trobar una idea
estupenda
perquè de veritat
hi ha gent
que necessita molta ajuda
i ara en aquests moments
que estem
molt més
jo m'hi trobo molt
amb la nostra feina
que a mi té gent
demanant menjar
i moltes vegades
jo els ajudo
sempre que he pogut
heu ajudat
sempre
també fas honor
al teu nom
Miracle
m'agradaria a mi
m'agradaria molt
poder fer honor
al meu nom
i poder fer uns quants miracles
perquè
de veritat
que estem vivint
en un món tan raro
que m'agradaria
poder
hòstia
és que fos més
més bo
que hi hagués
més amor
menys injustícies
més humanitats
més mans extenses
la veritat
que
quan parlem de l'Índia
moltes vegades
quan penso
com viuen
les dones
allà
és super complicat
super
super complicat
perquè
estan
bueno
és que manen els homes
és un món tan
magista
i tan dur
elles no se'n donen compte
elles reien
i jugaven
i està
jo estava allà
amb elles
però jo veia tot
jo veia la part
és el teu punt de vista
des d'un europeu
clar
jo veia
jo veia
ostres
amb les llibertats
que jo tinc
amb la llibertat
que jo tinc
amb el meu marit
de fer això
de fer allò
de procurar-li
anem amunt
anem avall
treballem tots dos
guanyem
els tots dos
ens guanyem bé la vida
a mi una vida
és enginyer
sempre s'ha guanyat
molt bé la vida
no necessitava
jo haver estat treballant
i jo he treballat
tan o més
que un home
i he treballat molt
era igual
si ell es guanyava
o no
la vida
per això
ens hem pogut
permetre
moltes coses
però
jo quan veia allà
feia aquest balanç
i deia
ostres
aquestes dones
quina manera
de viure tan diferent
i complicada
mira
clar
ho hem d'anar deixant
aquí
ens queda
un minut per les 6 de la tarda
com deia
fins al 30 d'abril
podem anar a veure
aquesta exposició
per rebre una mica de llum
exacte
encara que sigui pictòrica
ho intentarem
i aquest dijous
a dos quarts de vuit del vespre
si volen anar també
a la inauguració
i seràs tu
i esperem que també
el fred
i ara en sobre
l'Àngels
i l'Àngels
de l'Espai Rovallar
de Menorca
Ciutadella
creu un plaer
conèixer-te
i tenir-te aquí
al programa
igualment
que vagi molt bé
l'exposició
i ahir passarem
a donar un cop d'ull
i que segueixis creant
i pintant
moltes gràcies
i gràcies
Mireia m'ha encantat
d'estar amb vosaltres
igualment
una bona tarda
gràcies
el mar
la roca
es va besant
el cor
somint
i un cant
juli
és aquell
cant
que somint