.
.
.
.
.
.
Doncs com us vam anticipar, ja sabeu que cada dimecres tenim l'entrevista de la setmana.
I a més com que tenim el Nadal a tocar aquesta penúltima entrevista de la setmana,
de fet, d'aquest 2019, la dedicarem a parlar dels Pastorets.
Per això tenim amb nosaltres avui el Nico Bassó, el director dels Pastorets d'enguany.
Bona tarda, Nico.
Bona tarda, què tal?
I tenim també la Rosa Barber, una de les actrius, no sé si amatera o professional de l'obra.
Amatera?
Professional, professional.
Bé, parlarem ara, dematrem a veure si és amatera o professional,
perquè de fet fa tants anys com obres s'han fet de pastorets aquí al poble,
per tant, posem en dubte si és professional o no.
Parlarem precisament d'aquesta obra de pastorets d'aquí de Sant Jús,
que de fet aquest any és el primer any que agafes el relleu a Roger Cònsul.
Aquest any és dirigida per Nico Bassó
i, a més, també està creada a partir de l'adaptació d'aquesta obra de Pep Albanei,
d'aquest escriptor, poeta, en fi, de l'obra.
És teu, que, com deia, des dels inicis s'ha anat adaptant aquesta obra seva.
Què tal, Nico, com va estar al capdavant d'una obra com els pastorets de Sant Jús,
que crec que mou unes 500 persones o més, no?, cada Nadal?
No, 500 persones...
De públic.
De públic, de públic.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bé, més o menys, eh? Aquest any o el més.
Aquest any el Roger em va venir a mi i em va dir si me'n volia encarregar
i jo vaig dir que sí, sense pensar-m'ho.
El que passa és que no sabia on realment no em posava, no?
Mai havia estat en un projecte de tanta envergadura
i tan dirigir tant com a petits, com a grans, com a gent jove,
penso que ha estat una experiència molt bona i molt propera per apropar-me a la gent del poble de Sant Jús, sobretot.
i tot una experiència, la veritat.
Penso que sortirà una gran obra i convido des d'aquí a tota la gent, no només de Sant Jús, sinó també de tot el Baix Llobregat que ens vingui a veure, que com més serem més riurem.
Exacte, a més és una obra que es fa, si no recordo malament, des de fa uns 10 anys,
potser la Rosa ens pot ajudar una miqueta més, tot i que anteriorment, el primer any, es va fer una espècie de pastorets
novel·lada a través de la ràdio.
De fet, els primers pastorets de Sant Jús van ser radiofònics, no teatralitzats.
Sí.
Ara no sé si és 2009, 2010, tenim una miqueta la data així.
No estem molt segurs, crec que va ser 2009, sí, 2009 devien ser quan van ser radiats
i va ser perquè no ens donava temps a representar-los, des que ens havíem començat a trobar per fer els pastorets
fins al moment que va arribar Nadal i que no podíem representar l'obra
i aleshores es va fer un programa de ràdio, un programa com una trenovel·la, i es va fer els pastorets.
I farà, doncs això, farà uns 10 anys més o menys.
A més, en aquests 10 anys, com deien, havia estat dirigit per Roger Cònsul.
Clar, en aquest moment en què et dona, diguéssim, Nico, el relleu,
parleu, entenc, prèviament, i ho senteu de veure com ho enfoques, o ja t'ho deixa, ja t'ho panyaràs tu?
No, no, ja t'ho panyaràs tu.
Jo no coneixia molt bé l'obra d'Esteu, dels pastorets de la seu de Pep Albanell,
però em va donar unes quantes indicacions i també a mesura que vaig anar dirigint i anar revisant el text
vaig anar entenent també del que es tractava, no?, l'obra.
I penso que és també aquest any una adaptació també força interessant que ha fet el Roger Cònsul
i força graciosa. No, Rosa?
Quanta gent hi participa en aquestes obres, allà de l'escenari, i els que no us veuen,
potser també aquest staff o aquesta gent que col·labora, quanta gent sou?
Som bastanta gent i també hi ha això de dos grups, no?, hi ha uns dies que actuen uns
i un altre grup que actuen els altres.
Fem quatre funcions només, però jo diria que som en total unes 60 persones, unes 50 persones tranquil·lament.
Tu, Rosa, en el teu cas estàs en aquells dos grups? O sigui, fas les actuacions cada dia
o només també et toca, diguéssim, una part on no es pot dir, clar? No ho sé.
No, hi ha gent que repetim els quatre dies.
No tots els personatges han hagut de desdoblar-se perquè no hi ha tanta gent com per fer dos grups íntegrers.
Hi ha alguns personatges, com el Josep, que sempre és el mateix, que, per sort, sempre és el mateix,
perquè és molt text.
I anava a preguntar, mira, parlant del text, d'aquesta obra d'Esteu, de Pep Albanell,
ja adaptada també i, diguéssim, reescrita, podríem dir, per Roger Cònsol,
hi ha molta variació respecte també a l'obra que vam veure l'any passat,
per tots aquells que ja l'han anat a veure, també.
O és que hi ha entre massa espòilers?
No, sempre hi ha molta diferència d'un any a l'altre.
Però, clar, a més aquest any s'assuma que la direcció també és a mans diferents,
llavors, clar, s'ho poso que, no?, canvis, diguéssim, estructurals, importants.
Mollet.
Hi haurà canvis, hi haurà canvis, sobretot d'entrades i sortides,
de mals entesos, però, clar, estem parlant de la mateixa obra.
De totes maneres, hem de dir que, sisplau, hi ha coses noves i veniu-la a veure, evidentment.
Hi ha hagut algun any que no sorprenguéssim els pastorets?
Jo crec que la resposta seria que no, eh?
Clar, no he vist totes, però les que he vist no hi havia cap,
podríem dir que s'assemblés a l'anterior.
Us anava a preguntar també, és més fàcil posar en veu crítica
aspectes socials o polítics a dalt de l'escenari que no pas a baix?
És a dir, tens més llibertat o tens més confiança, potser,
de posar en veu de personatges, aspectes de crítica social actual?
Sí, però no tothom ho acaba d'entendre,
però, clar, el teatre és una eina que, de fet, serveix molt
per poder reivindicar i tenir en compte
totes aquestes diferències que tenim en injustícies socials
i, clar, tampoc vull entrar gaire en detall,
perquè, si no, aleshores ja el públic ja sabrà del que estic parlant.
Són coses que ja han passat en els altres anys, evidentment,
però és una obra que va repetint un leitmotiv
i fa com una espècie de denúncia
i el Josep és una de les persones que...
És un provocador, a l'obra?
No, a tot el contrari, és el que té el cor més gran
i el més bona persona.
I, en canvi, als altres els costa més arribar fins a aquest punt.
Però, bueno, és que també em poses una mica entre les cordes, no?
Si t'explico l'argument, també...
Doncs, clar, es farà superevident.
És una... Bueno, farem una...
Durarà una hora i mitja, hora i tres quarts
i hi ha cançons noves
que farem un cabaret a la meitat, com sempre.
I això és cantat en directe i musicat en directe, eh?
Musicat en directe, exacte.
I que quedarà molt xulo, ja ho veuràs.
T'anava a preguntar, també, que...
Clar, ara també entrem a intentar no fer espòilers,
però, no sé, la famosa figura dels Crotals o el Majordom...
No sé, eh?
M'estic posant potser un nom de mana.
No sé si són figures que es tornen a veure o no,
o amb altres noms o amb altres persones,
o simplement no podeu respondre a la pregunta.
Sí, sí, sí, aquests personatges es mantenen,
segueixen també una mica la mateixa dinàmica,
la mateixa direcció,
i, clar, formen part, també, d'aquests pastorets
que s'han anat repetint a Sant Just, no?,
durant tots aquests anys.
Clar, tu, Rosa, has estat deu anys, deu, justos, no?,
amb pastorets.
També has passat per la direcció de Roger Consul,
ara amb Nico,
i cada any, doncs, també amb aquesta variació de l'hora
respecte a l'any anterior.
Déu-n'hi-do aquests deu anys
de l'escenari interpretant pastorets.
Pastorets és com una droga.
Sí?
Quan ho proves, costa molt deixar-ho.
I, a més, he tingut la sort d'anar canviant de personatge,
d'anar canviant del que em tocava fer,
ara canto, ara no canto, ara ballo, ara...
I et dona, no sé, et dona molta oportunitat.
I del que parlàvem abans, jo crec que descobrir
que en el teatre pots fer denúncia
o que pots presentar les coses d'una manera
que normalment no pots fer-ho,
perquè pots fer-ho descarat,
pots fer-ho rienta,
pots fer-ho directament,
sense que ningú es pugui molestar, no?,
en el fons, perquè ho estàs fent
justament extremant tu
perquè sigui inconfundible el que estàs denunciant.
És un gustàs, no?,
perquè realment pots fer allò que a la vida
a la vida quotidiana no tens nassos de fer.
Exacte.
Sí, sí, i el missatge arriba clar al públic.
No tens nassos o no et sents en prou,
potser, confiant,
o potser tens por,
perquè a vegades inclús tens por de fer,
potser, un tuit, no?,
dius, ai, bueno,
però si algú em persegueix...
O vergonya, no?,
que a vegades s'ha vergonya fer coses
o que se't vegi fent coses
que el teatre et permet fer-les,
no sé,
sense cap problema, no?,
si tens el...
Si t'atreveixes a pujar a l'escenari
no tens vergonya d'arreia.
Exacte.
I el fet, Nico,
de tenir aquesta seixantena,
més o menys de persones,
sota el teu comandament,
podríem dir,
a l'hora d'interpretar aquesta obra,
d'organitzar-ho,
de donar papers,
de com ho has portat des d'un inici,
perquè al principi sí que has dit,
bueno, a mi m'ho van donar,
ja t'espavilaràs, no?,
però suposo que hi havia gent
que ja coneixies,
o era tot de zero o tot nou.
Vaig aprofitar per conèixer
tot aquest ramat de gent,
perquè és molta gent,
als laberins aquest any a l'estiu
que vam fer al Walden.
I al principi,
quan jo vaig veure a tota la gent,
veia una muntanya, no?,
veia molta dificultat també,
sobretot per, clar,
per la disponibilitat de cadascú.
Però, bueno,
ens hem organitzat un plàning
que ha funcionat bastant bé,
i a l'hora de decidir els personatges
també tenia molt a sobre el Roger Consul,
assessorant-me,
i m'ha ajudat molt.
Al principi pensava,
anem bé,
però a veure com segueix la cosa.
Però ara hi ha com una seguretat
aquí un relax que no ens hem de relaxar,
que no ens hem de relaxar
perquè estem a les portes de fer-ho,
però tinc una confiança
amb la companyia
que sortirà genial.
Per a més, aquesta obra
fa quants mesos
que comença a preparar-se
i a gestar-se,
perquè, òbviament,
estem parlant de quatre actuacions,
però entenc que no ve del setembre,
ve d'incluso abans de l'estiu, segurament.
Sí, però he de dir
que el primer assaig,
la primera reunió que vam fer
va ser a l'1 d'octubre,
per tant, encara menys temps.
però, bueno,
la gent també ja s'ho sabia molt
dels anys anteriors,
de com anava,
de si aquell personatge no el feia jo
però feia aquesta cosa
i també m'ha pogut ajudar molt a mi.
De, Nico, escolta, no saps això,
però jo...
Sí, t'han guiat ells.
Exacte.
O t'han ajudat una miqueta
a l'hora de guiar-te dins d'aquesta obra.
I he posat petites cosetes meves,
però realment els que dominen l'obra
són, per exemple, la Rosa,
que són gent que...
Que diu que no, eh?
Però té cara de que sí.
Però sí, ja et dic jo que sí.
A més, la Rosa deia
que per sort havies tingut
diferents papers,
per tant, això que s'acostuma a dir,
no t'has encasillat
amb un paper.
També has tingut l'oportunitat
aquest any de no repetir paper
amb el Nico?
O ja li has demanat?
Va haver-hi un any que sí que va fer de...
Sí, va repetir.
Sí, sí.
Aquest any li hem donat l'honor
que repetir paper a alguns
perquè era una manera
de posar-li més fàcil
en alguns papers
i ho agafaven persones
que ja l'havien fet
una o dues vegades, no?
Sobretot papers
que tenen una línia
amb tota l'obra,
que surten...
Sí, que tenen més continuïtat
o més aparicions, potser.
Sí, i que tenen més...
No més text,
perquè el text d'aquest any
és molt lleuger,
però sí que estan
en tota el que és la línia
que condueix
i aleshores li facilitàvem
una mica que aquests personatges
anessin rodats,
com el Josep,
que era un personatge
que era important
que repetís
perquè així
ell tenia un pes menys,
perquè els nens
i els joves
donen molta feina
i aleshores
alguns personatges
li hem facilitat això, no?
Llavors repetim
dues o tres persones, no?
Quatre.
Tampoc tants, eh?
Però alguns repetim.
I com funciona
la feina
de memoritzar-te
un paper?
És que jo fa des de l'escola
que no memoritzo
un paper així d'obra, eh?
Llavors se'm fa...
Em faig creus
de pensar com es fa.
Cadascú té
el seu truquet.
I els mètodes?
Jo soc de les que necessito
escriure-ho
i aleshores
ho retinc mentalment.
Hi ha gent que no,
hi ha gent que s'ho llegeix
i va repetint.
Bé, he vist que cadascú
s'ho fa com...
Jo necessito escriure-ho
tot i que aquest any
tinc una obra
i després de deu anys
també haig de dir
que moltes frases
les recordo.
Sí?
Ja se't queda...
Se't van quedant, sí.
L'eco?
Se't van quedant.
inclús algunes
que no són teves
te les saps, no?
Però aquestes,
les que m'han tocat
com que ja les havia fet
encara que potser
no era la 1
era la 2
o...
És igual,
te les acabes sabent
i ja he hagut
d'escriure menys
aquest any.
I a l'hora
de començar
les actuacions
suposo que el nego
estarà prou nerviós
el primer dia
que s'estreni
que si no
ets mal encaminades
el 20 de desembre
a les 9.
Jo nerviós, no?
Perquè jo no he d'actuar.
No, home,
però van nom teu
una mica, vull dir...
No, no.
Zero nerviós, eh, estaràs?
Plena confiança
amb els meus actors
i actrius.
Això és bo,
això és bo
d'escoltar, Rosa.
Jo nerviós
als assajos,
als assajos prèvis.
Més que el dia
de la mateixa estrena
d'aquest 20 de desembre?
Sí, sí, el dia de l'estrena
només m'he de dir
bona sort, seure i...
Això és perquè no ens culen.
Llavors t'hauràs de quedar
esperant al final
i veure les cares
i reaccions de la gent
i llavors aquí podres interpretar
una miqueta el feedback,
potser, no?
Exacte, exacte.
La comunicació no verbal.
Passarem notes, passarem notes.
A veure quines cares
posa la gent
i de cara a vosaltres, Rosa,
els que esteu a dalt
de l'escenari,
no sé, és que preguntar-te
si hi ha nervis
en 10 anys, suposo que no.
O sí, encara.
Sí, sí.
Hi ha nervis,
però és que jo crec
que si no hi ha nervis,
malament.
Sí?
Sí.
Has de tenir una mica
a la morja de l'estómac,
que si no estàs massa relaxat
i desconnectes massa ràpid.
Bueno, diuen que l'adrenalina
també ajuda a sobrepassar
certs moments, no?
Que potser et quedaries tallat,
estancat o en blanc
i puf,
et surt aquesta energia.
Sí, sí.
Jo he vist que els anys
que no tenia nervis
m'equivocava més
que els anys
que estava més nerviosa.
I això passa a vegades
quan repeteixes paper,
perquè ja l'has fet,
però aquest any
no et preocupis,
Nico,
que és el mateix,
però és molt diferent
i no ens equivocarem,
però sí que passa,
que si no estàs tens,
baixa el to de tot.
No pots anar tan relaxat.
Anècdotes
durant aquests assajos,
Nico o Rosa?
O tu t'ha anat sobre rodes,
veig?
Ara mateix,
bueno,
no sé,
anècdotes
que podríem explicar,
Rosa.
Sobre rodes,
no, pobre,
si mai té
tota la plantilla.
exacte.
Mira,
és una anècdota,
no esteu mai tots,
no?
He après també
dirigir
amb una mà
a actuar
i amb l'altra peu
dirigir,
no?
Llavors,
jo fer una mica...
d'una mà orquestra,
no?
Exacte,
no?
I,
bueno,
anècdotes,
anècdotes,
no,
què podríem explicar?
És que ara mateix no...
Bueno,
potser us ho podria preguntar
quan ja hagueu fet
totes les funcions,
perquè sí que és veritat
que amb els directes
més d'un cop
d'anècdotes,
no?
De que algú,
no ho sé,
o es queda en blanc
o passa alguna cosa,
no?
o...?
Encara no,
encara no ens ha donat.
No teniu temps.
No,
només hem fet un passe
tots,
tots,
i no tots encara,
no tots.
Un passe de tota l'obra,
només n'hem fet un
i no hi érem tots.
Però no sé si arribarem
a ser tots
fins a l'estrena,
eh?
Però us queda
no res,
per no dir nou dies,
perquè avui estem
a 11 de desembre
i la primera s'estrena
el 20,
a les 9 de la nit
i vinga,
endavant, eh?
No és per posar-lo nerviós,
eh?
Però...
no l'infoquis així,
si diu que ell
els nervis
no els tindrà,
els tindreu vosaltres,
ja es compra cap a l'escenari,
cap a ell,
jo crec que no...
Serà el més tranquil,
el veig amb crispetes
a primera fila
i està,
de lo relaxat que estarà.
No,
perquè sobretot
el que hem fet
és assajar
escena per escena,
escena per escena.
Sí,
no el complet,
diguéssim,
o no el gruix sencer.
I sortirà bé,
és que jo segueixo
tenint aquesta confiança total
de sortirà bé,
potser alguna cosa,
algun...
o no com voldries,
no?
Potser vas dir,
ostres,
això...
o no com serà...
Sí, sí,
però errors greus,
errors de blancs,
sobre blancs,
totals,
i la gent ja sap
per on ha de passar
i ja sap el seu recorregut.
Hi haurà coses noves
que ja les saben.
Evidentment,
el problema ha sigut
quan hem hagut de reunir
tota aquesta gent,
no?
Clar.
sempre ha faltat algú
o sempre hem hagut
de passar alguna escena
o...
però repeteixo
un altre cop,
sortirà de meravella.
Segur que sí,
a més,
és que clar,
tens un ventall de,
diguéssim,
edats,
no?
Des de,
no sé,
qui és la persona
més edat que teniu
a Pastorets?
Som quasi 60,
potser,
o...
no sé si ja veig
o més?
D'edat?
Sí,
vull dir...
Hi ha persones
de més de 60,
sí,
de 70 i pico,
sí,
sí.
I clar,
comparteixen escenari,
a més,
amb nens i nenes petits,
no?
Que tenen els més petits,
7,
sí,
5 anys,
no?
Potser?
6-7 anys,
sí,
6-7 anys.
Vull dir que també
són difícils de,
entre guetes,
dominar,
o sigui,
en el sentit d'organitzar,
no?
O que et facin,
potser,
cas.
Sí,
sobretot perquè els petits
tenen moltes activitats
extraescolars,
però,
quan hi són,
tothom s'ajuda molt
entre tots
i,
d'alguna manera,
són com una petita
gran família,
no?
Podríem dir?
Home,
jo crec que sí,
no qualsevol grup de teatre,
o ja sigui de pintura,
d'aquarela,
o encara que sigui de ioga,
s'acaba creant una família,
però al final són hores,
no sé quantes hores
l'heu posat d'assaig.
Ara,
no per preguntar-te a tots
que hi hagin estat tots,
però així a grosso modo.
Bé,
hem fet com unes 4-5 hores
setmanals,
i ara
n'hem de fer més,
assajar els caps de setmana,
i,
bueno,
sí,
a poc a poc et vas coneixent
i et vas coneixent
les coses de cadascú,
però bueno,
Rosa,
digues Rosa.
Sí,
sí,
penso que l'última setmana
ja és tot
passes,
passes,
assajos,
no?,
generals,
o amb atrets,
o amb vestimenta,
vull dir que
ens queda una setmana,
no?
Sí.
Menys,
bueno,
sí,
9 dies,
una setmana.
Ara és quan ens donen consta,
no?
Em sap greu dir-vos,
però us queden 9 dies.
Contra-rellotge.
I per anar acabant,
et volia preguntar,
Rosa, si ara que has dit també és això
de la tretzo i la roba,
no sé si quan assages,
per dir una forma,
vestida de carrer,
et sents menys dins del paper
que quan realment ja estàs
amb el decorat,
la roba,
jo què sé,
de tramentinaires,
o qui sigui que porti la seva capa,
llavors ja ho sents com més real,
no?
A mi sí que m'ajuda.
Hi ha gent que no,
hi ha gent que no li afecta,
però a mi sí que m'ajuda també
perquè jo faig un personatge
que si porto la roba
i entro el personatge
li canvio fins i tot la veu,
i aleshores
clar,
et permet molt més
anar-te'n
i oblidar-te'n
que estàs actuant
i poder ser realment
aquella persona
que estàs,
no?
No sé,
la gent que m'ha vist
sap que cada any
canvio la veu,
canvio el que sigui,
no?
O sigui,
et surt quasi natural
el fet de pujar,
canviar de vestiment
de primera forma
i no?
Ets com una altra persona
també,
en el fons?
o la meva excusa
de fer teatre
i aleshores poder fer
el que faria
i no ho faig al carrer,
no?
O què tal?
és una llàstima,
això,
en el fons,
dius,
tant de bo
tota la vida
fos un teatre,
llavors on tothom
pogués dir
i expressar
el que vol
i sent
en tot moment,
no només
sobre l'escenari.
Bueno,
t'haig de dir
que mira que em vaig fent gran
també ho vaig fent a la vida,
però...
Esclar que sí,
això m'agrada més.
Però he hagut d'anar posant anys,
no?
El teatre t'ho permet fer-ho...
Això,
ets un altre,
no?
Ets aquell personatge
i pot ser mal educat,
pot ser...
Pot ser tot el que potser
no ets durant el teu dia a dia,
no?
Exacte.
O no t'atreveixes
o et fa més cosa,
potser...
Sí,
o pots inclús,
no sé,
imaginar-te el que t'hauria agradat ser
i no ets,
no sé.
Pensa que un any
la Rosa,
bueno,
ja va,
va fer de Rita Barbera.
Uau,
és un pes important, eh?
I...
Ja ho he vist en vídeo
perquè no vaig tenir
l'oportunitat d'anar-hi,
però un superpaparàs.
Paparàs.
La veu també la tenies?
I tot ho tenia.
Sí.
Senyora Buñuelos, eh?
Veig, Rosa,
que tu i els pastorets
sou un,
no sé si dir-ho així
o almenys que
tants anys com segueixin
fent pastorets al poble,
seguiràs fent pastorets?
O...
bé.
Si li preguntes
a la meva família
em dirà que no,
si us plau.
Clar,
són dates complicades,
a més,
un sacrifici important, eh?
Això també s'ha de tenir
en compte,
vull dir,
són dies que...
Déu-n'hi-do,
feu una actuació
el 26 de desembre
a les 7 de la tarda.
26 de desembre
a Sant Esteve,
que teniu
que teniu els canelons
els teniu aquí d'alto
que anava a la sòfa,
vull dir, clar,
vull dir que està...
Bé,
és lluable també,
els dies i hores.
Aquest és el més difícil,
però també és el més divertit,
perquè com que és l'últim
ja pots...
Ja sí que et deixes anar, no?
Sí,
fins i tot
alguna cosa més, eh?
El Nico encara no ho sap,
no ha viscut el 26.
Sí,
bueno,
però ja algú,
algú ja m'han comentat.
Ah, mira,
doncs més o menys informats.
Escolta,
Nico,
per anar acabant,
no sé si serà la primera
de moltes obres de pastorets
de Sant Just,
o amb aquesta ja en tens prou,
de moment.
I això que encara no s'ha estrenat, eh?
Esperem que en siguin molts més,
moltes més,
clar, clar.
Fem 20,
21,
22 i 26.
Exacte,
i un...
si hi ha algú
que vulgui comprar les entrades,
sigui un soci de la Taneu...
ho podem fer a l'Escrivà,
tant a l'Escrivà
com a la Grangeta.
No,
a la Grangeta no,
a la Llibre...
a la Llibre...
a la Llibre...
a la Llibre...
a la Llibre...
a la Llibre...
a l'Escrivà...
I a l'Europoli...
Entràpolis.
I Entràpolis.
I al web d'Entràpolis.
I el mateix de Taneu
en temps pels socis.
Sí.
Doncs escolteu,
que tingueu molt d'èxit
amb aquesta obra
dels pastorets de Sant Just
d'aquest any.
Us aniré a veure un dia,
no us diré quan,
perquè així no sabreu
quan vaig a fer
de crítica.
Crítica a teatre.
I que vagi molt bé
tant l'estrena
com els tres dies
següents.
Nico,
molts èxits també
dirigint altres obres de teatre.
I Rosa,
disfruta-ho,
només hem de dir-te
que disfrutis.
Sí,
jo em voldria
afegir una coseta,
eh?
Que a Pastorets,
jo,
estic jo,
però està moltíssima gent
i després hi ha molta gent
que no surt a l'escenari
i que moltes vegades
no ens en recordem d'ella,
que són,
per exemple,
la Carme,
la dona que ha fet
la il·lustració
del cartell,
el Carles
que ens posa
el so,
la Marta
que ens farà
la llum,
la Montse,
la Marta,
totes les que són
producció
que estan al darrere
a l'escenari
i movent
tot allò
que no es veu,
no?
Que Pastorets,
els actors,
som els que tenim
la part més fàcil
i més agraïda,
però hi ha molta gent
que ha posat
moltes hores
i molta feina.
Certo,
m'havia quedat
el tema aquest del cartell
en el tintero,
perquè m'ha semblat
un cartell original
aquest any,
diferent si més no.
No sé,
ara...
El cartell sempre surt
de buscar un artista
o algú,
un il·lustrador del poble
que tingui ganes
de participar
en els Pastorets
fent això,
el cartell.
Aquest any
vam trobar la Carme,
que és una dona
que fa...
una dona gran
que fa il·lustració
i que el que ens va dir
és
us deixo
els meus dibuixos,
escolliu
i transformeu-los
en el que vulgueu.
I això vam fer,
vam escollir un dibuix,
li vam donar
un dissenyador,
li vam dir
fer-nos una proposta
i ens ha presentat
aquesta transformació
del dibuix de la Carme,
que en el fons
és el dibuix de la Carme,
la clau,
aquells tres joves
amb el nen...
Sí,
us anava a preguntar
qui eren aquells tres joves,
no sé si es pot dir,
perquè sembla un dimoni
o una reina
i al costat un soldat,
no ho sé,
és la meva imaginació,
que ha deduït
que eren aquests tres personatges
i un àngel petitó
que està col·locat
d'una forma una mica curiosa.
Ens mullem rosa
o...
Us podeu deixar-ho a l'aire,
o no coneixem
que ho interpreti
que...
Pastorets.
Pastorets.
Així són els Pastorets.
Clar,
doncs així són els Pastorets.
Surt un angelet,
surt un...
Bueno,
jo ja callo.
Clar,
ja ens ho imaginem.
Ens quedem imaginant-nos
aquest cartell de Pastorets
i ens veiem a l'escenari,
vosaltres a l'escenari,
nosaltres a baix,
per veure aquesta obra
de Pastorets.
Ara sí que vagi molt bé
i molts èxits els dos.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!