El pla del gest és aquest nou llibre fotogràfic que presenta Carles Serraïma,
el fotògraf Sant Justen que tenim amb nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern i ens saludem.
En Carles, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, havent tornat al programa i també a l'emissora.
Vam parlar, farà ja un any, més o menys, no?
Febrer, febrer, febrer del 20.
Abans de tot.
Abans de tot, un mes abans de tot, sí.
Exacte.
I ara véns amb un llibre sota el braç, mai millor dit, perquè físicament també l'has portat,
perquè l'he pogut veure també, com deia, el plaer del gest.
Fotografies, cossos, moviment, modelació del cos, pas dels anys.
Aquest fotollibre, què és?
Bé.
Què presentes?
Bé, és un tros del meu treball.
De fet, jo estic treballant el retrat des del 2013
i vaig avançant, vaig avançant.
Hem d'estar aquí junts parlant fa un any de l'exposició que tenia que canginestar
i, bé, dintre de la pandèmia començo a mirar el que he anat fent els darrers mesos
i començo a configurar un nou treball.
i després d'estar treballant amb aquestes fotografies durant sis mesos, set mesos,
decideixo que pot ser un llibre, no?
I aquí està el llibre, no?
És un fotollibre, però té un punt especial i és que no és un llibre, diguéssim, a l'uso, no?
És a dir, si algú s'està imaginant un llibre de portada normal, etcètera, etcètera, no.
Té un tacte especial, no?
Té un gramatge, té un tipus de pàgina,
és a dir, tècnicament el llibre també et parla, més enllà de les fotografies, no?
Sí, al final, amb els fotollibres, més actualment,
que els últims anys s'ha desenvolupat molt,
es busca que el llibre com a tal sigui una experiència, no?
Que nosaltres puguem tocar un llibre,
el llibre és un objecte que tenim situat entre les mans i la cara, no?
I disposem del temps que nosaltres volem per veure'l
i per l'ordre que nosaltres desitgem, no?
D'alguna manera som els propietaris del temps i de l'espai
que volem dedicar a veure aquest llibre, no?
Quan és el llibre, tenir el moment de fer un fotollibre o de fer aquest llibre,
passant a prendre una sèrie de decisions,
com pot ser la portada, com pot ser el tipus d'acabat,
com pot ser l'amequetació,
i en aquest cas escolleixo una portada tapadura, forrada amb tela,
que el tacte sigui més o menys agradable i tingui aquesta consistència.
El títol va amb una xerigrafia,
m'agrada la xerigrafia perquè és imperfecta sobre tela,
no és la perfecció de la lletra,
ni és la perfecció de la silueta que hi ha a la portada.
I dintre escolleixo un paper de 150 grams,
que es diu oicos, però és un paper que és el 50% reciclat,
i poc prensat, aleshores li dóna una imperfecció
que em quadra una mica també amb aquesta serigrafia
i em quadra una miqueta també amb les meves fotografies.
Quants ulls han treballat per fer aquest llibre,
és a dir, tu, amb la part de fotografia,
però tècnicament, no sé si hi ha hagut també feina d'editor,
editor gràfic...
Sí, jo crec que és bo,
penso que és molt bo tenir bons col·laboradors
per a l'hora de fer un llibre,
aleshores jo he tingut tres bons col·laboradors,
és un editor gràfic, el Rafa Badia,
el Rafa Badia, a part de ser un docent,
porta molts anys editant els llibres
i col·laborant amb l'edició de llibres,
i, bé, he col·laborat amb l'edició del meu,
i, bé, ha estat bé,
perquè ha sigut un diàleg que he tingut amb ell,
mitjançant moltes vegades correus,
en què ell proposava coses,
jo proposava les meves i anàvem avançant així.
He treballat molt bé amb ell,
i, bé, al final també la darrera decisió és tema,
perquè al final el llibre és meu
i la darrera decisió era meva,
però he tingut un treball molt fruit.
El segon col·laborador seria el macadó,
la persona que fa la maqueta digital,
en aquest cas es diu Esther Navalón,
és una coneguda amiga
i que ha fet una bona feina,
també proposant coses que després
m'han semblat interessants.
I el tercer és l'impressor,
l'impressor que, bé,
que m'ha deixat opcions
per poder escollir d'acord
amb el que anàvem a fer.
És una experiència, podríem dir,
tàctil per fora,
perquè les persones que puguin arribar
a tenir-lo, a adquirir-lo,
o a veure-la, a tocar-lo,
ja veuran que sí.
Per dins també hi ha una experiència visual,
però abans d'entrar a parlar una mica
d'aquestes dones,
d'aquestes noies que apareixen
dins d'aquest fotollibre,
explica'ns com és l'experiència prèvia,
és a dir, en quin punt hi ha aquesta trucada
o connexió,
o hi ha aquesta demanda per part potser
d'alguna dona que et demana
venir a fer-se fotos a l'estudi.
Bé, jo tinc un procés,
un procediment per retratar les persones
que sempre és una estructura
que sempre és la mateixa.
Jo parlo sempre abans,
com a mínim una hora amb les persones,
un dia qualsevol,
prenem un cafè,
moltes vegades no parlem ni tan sols
de la sessió fotogràfica,
no sé què parlem del que fem,
del que deixem de fer,
i aquí ja tinc un primer feeling
de com pot anar la sessió,
i aquí és on jo decideixo
si segueixo endavant o no.
La majoria de les vegades,
quan arribo a sentar-me ja amb algú
és perquè té moltes ganes
de ser fotografiada,
i jo crec que el que em facilita molt les coses
és quan tens davant una persona
que vol ser fotografiada.
A partir d'aquí ve la sessió,
la sessió jo no preparo pràcticament res,
em deixo portar una mica
pel que em va sortir,
i vaig d'alguna manera modelant
a les persones,
perquè les persones al final
van seguint el ritme
que jo els vaig demanant
a nivell de posició.
M'interessen unes persones
molt estàtiques,
molt congelades,
com diu una amiga que tinc,
però no són ben ben congelades,
jo crec que m'agrada molt
una posició relaxada,
i el que parla de les posicions
aquestes relaxades
amb pocs detalls,
amb pocs moviments,
moviments de cap,
d'ulls, de mans,
coses molt subtils
que ens donen un estat d'ànim,
ens donen una emoció,
ens donen una actitud
davant de la càmera.
Hi ha una part potser
també com de psicologia,
no?
És a dir,
no com a psicòleg,
perquè no és la teva tasca,
però em refereixo
que a través d'aquestes imatges
segurament les persones,
en aquest cas les dones
que s'ofereixen també
i que busquen ser fotografiades
a través de la teva càmera,
suposo que volen afrontar
alguna cosa,
o veure's a través dels teus ulls
per algun motiu,
o no?
Sí, abans afegiré una cosa.
Aquest llibre és de dones,
però no perquè no fotografiï homes.
O sigui, el problema
estava que en el moment
que vam editar
i vam posar les fotografies
a sobre d'una taula
i vam començar a mirar
i vam veure
que eren diferents
les fotografies
que tenia d'homes
que les de dones.
Aleshores em vaig adonar
que havia de canviar
la meva aproximació
als homes
per aconseguir
un resultat similar.
Això fa que aquest llibre
només sigui de dones,
però no perquè jo em dediqui
només a fotografiar dones,
no?
La part psicològica,
bé,
jo el que sí que he anat detectant
és que hi ha una part de gent
que se sent molt còmoda
davant de la càmera,
però també hi ha una part de gent
que d'alguna manera
per ells representa
un repte
i treure's alguns
perjuïcis
que han portat
molts anys a sobre
sobre el físic
i sobre
les seves
formes, no?
Perquè al final
estem en una societat
que el concepte de bellesa
ens l'intenten,
teòricament
és molt subjectiu
i cadascú
la bellesa
la pot apreciar
a la seva manera
i tot això,
però a l'hora de la veritat
per una altra banda
hi ha uns mitjans
que ens estan
bombardejant
amb un concepte
de bellesa
determinat, no?
I és com una fase
d'acceptació,
entenc?
En el que passen
aquestes dones
a través de
d'entrar a l'estudi
i de fer les fotografies
i després veure's, clar.
Sí, a més
jo les porto
al meu terreny,
o sigui,
no arriba una persona
i li dic
comença a moure
i comença a fotografiar
sinó que hi vaig
buscant les posicions,
o sigui,
vaig movent la persona
fins a un punt
que les coses
se m'endrecen
i aleshores
disparo la fotografia.
Què vol dir això?
Que aquesta persona
pot estar d'una manera
o pot expressar
alguna cosa
o pot tenir
una actitud
que ella
no es senti
ben bé reflexada
però no deixa
de ser ella, no?
I d'alguna manera
aquesta exposició
perquè al final
dintre de les meves fotografies
hi ha bastanta exposició
almenys en aquest llibre,
en aquest llibre en concret
hi ha una exposició física
per part de les persones
i obre de vegades
algunes visions
sobre elles mateixes
que no s'esperaven, no?
I això
crec que és força interessant
i a mi em produeix
una satisfacció
veure aquest procés
com flueix, no?
Hi ha molt cos nu, no?
Podem veure moltes esquenes,
pits,
el tors, no?
Nu de dones.
parlaves que
aquest llibre
és de fotografia
de dones
no vol dir
que no fotografiïs
homes, no?
Sinó que estem agafant
aquest llibre
i és de dones
perquè
què t'interessa
d'aquesta part
nua, diguéssim
sobretot
de tors superior
de les dones?
és a dir, el moviment
aquest que busques
que vols establir
com un diàleg, no?
Vols que et parlin
a través d'aquests moviments
què és?
Si mires
bueno, tu ja les has vist, no?
Si mires de les fotografies
o sigui, mirem de les fotografies
a mi m'agrada molt
que la persona
estigui sense cap
element adicional
que cridi l'atenció, no?
Aleshores
no sempre estan nues
hi ha lògicament
persones vestides
hi ha de tot
però sempre
ha de ser alguna cosa
que no
que no cridi l'atenció
al final
la persona important
d'interès de la fotografia
és
és la persona, no?
i és ella
i
i la roba
ha de ser molt
simple
i que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no
no faig el nub
al nub
jo crec que riu
al nub
per
triant elements
que
que
que em
que em
que em
poden molestar
i
però amb el nub
també guanyo
expressivitat del cos, no?
Apareix més
més pell
apareix més cos
apareix més formes
del cos
que d'alguna manera
parlen
i expliquen coses
expliquen coses
del pas del temps
expliquen coses
d'un físic concret
expliquen coses
de l'esport
expliquen
moltes coses
el cos no deixa de ser
una mica un mapa
d'allò que ens passa
físicament
cicatrius
cops
etc
etc
parts
etc
etc
sobretot el cos de la dona
clar
és com una espècie
de reflexe
de la persona
per tant
cada dona
que ha passat per l'estudi
té una història
sí
té una història
que no sé si totes
la comparteixen amb tu
o a través de la fotografia
directament
tu ja l'entens
jo no
jo parlo amb elles
aleshores
aquestes persones
m'expliquen coses
les que volen
jo els explico de mi
el que faig
i tot això
però
aquesta conversa
que intento
sobretot tenir
quan em trobo amb ells
bàsicament
per saber com són
i què els interessa
no crec que condicioni
les meves fotografies
jo
al final
la persona
arriba a l'estudi
i jo la tinc davant
i d'acord amb la persona
d'acord amb
com la veig
d'acord amb la roba
que porta
genero unes estructures
o unes altres
faig moure
d'una manera o d'una altra
però sempre buscant
aquesta expressivitat
aquest gest
que ens fa entendre
o que ens crida alguna emoció
o que ens demostra
la seva actitud
o alguna cosa d'aquestes
i la resposta final
després d'aquestes dones
que passen per l'estudi
després veuen el resultat
la resposta
a quin acostuma a ser
o quin ha estat
almenys d'aquestes dones
que apareixen
en aquest
el plaer del gest
la resposta és bona
jo crec que a més
d'agraïment
sí
d'agraïment
però a més
veig que el tractament
que li fan aquestes fotografies
és com
com algo íntim
home sí
és molt íntim
més íntim que això
que les guarden
com algo
com algo seu
com algo que tenen
un moment determinat
i després hi ha
una sèrie de persones
o una sèrie de dones
i en concret
dones també
evidentment
que he fotografiat
diverses vegades
llavors
aleshores
al pas dels anys
es veient també
com el cos
va evolucionant
i jo crec que és
molt interessant
posar una fotografia
tres anys després
o vuit anys després
com tinc algun cas
i veure com el cos
ha anat evolucionant
i ha anat passant el temps
i el pas del temps
la fotografia
el veig amb un punt
de nostàlgia
i d'emoció
no?
moltes persones
no els agrada
el pas del temps
o no ens pot agradar
el pas del temps
perquè tot passa
i ve la gravetat
i aquestes coses
però
jo crec que té un punt
molt interessant
el pas del temps
perquè al final
tots estem condemnats
a aquest pas del temps
i poder comparar
la fotografia
amb tres anys
de diferència
amb tres anys
de diferència
ja parla
de com han anat
el temps
i tant
entrant dins del llibre
és a dir
sí
gairebé obrint
el llibre
i començant
a fullejar
les pàgines
jo ho sé
perquè més o menys
ho hem comentat
per tant
jo jugo aquí
amb un petit avantatge
però està
diguéssim
estructurat
tot i que
simple vista
no ho pugui semblar
hi ha un diàleg
és a dir
des de la primera pàgina
fins a l'últim
hi ha una intenció
visual
sí
nosaltres
bueno
generem
junt amb el Rafa Badia
vam estar parlant
i va haver-hi una proposta
sobre la taula
que era endreçar
les fotografies
d'acord amb l'actitud
que tenen
les persones
referent
a un observador
a un tercer observador
que està mirant
les fotografies
no el fotògraf
perquè la fotografia
se suposa
que estàvem
a dintre de l'estudi
i hi havia
una comunicació
aleshores
hi ha sis apartats
el primer apartat
és d'introspecció
les persones
estan amb si mateixes
quasi
algunes
quasi donant
l'esquena
a la càmera
el segon apartat
segueix amb introspecció
però hi ha una presència
més clara
que hi ha
algú davant
el tercer apartat
espero no equivocar-me
d'ordre
el tercer apartat
és d'autoconsciència
del cos
les persones
interactuen
amb el cos
el quart
són elles
amb el seu rol
de models
interactuant
amb
el fotògraf
o amb l'observador
en aquest cas
el cinquè grup
és un grup
que a mi m'agrada molt
ja t'ho vaig comentar
quan vam veure el llibre
és un grup
que estan
ausents
les persones
estan mirant a càmera
com si els anessin
a fer una fotografia
i passessin una idea
en aquell moment
pel cap
i quedessin
ausents
i quedessin
com es diu en castellà
estarem bàbia
no?
doncs
així
fora de
de connexió
no?
i l'últim
és
amb mirades directes
l'últim apartat
són mirades directes
a càmera
i hi ha una
interrogació
per part de les models
les mirades directes
sempre
d'alguna manera
ens interroguen
i
acaba
llibre
doncs així
amb una esquena
amb una esquena
sí
comença
amb una part frontal
d'una persona
i acaba
amb una esquena
que no estan
ficades
dintre d'aquestes
sis sucú
sembla fotografia
analògica
o almenys
sembla fotografia
una mica més
antiga
per entendre'ns
l'anterior
a la digital
però dispares
en digital
treballes
en digital
el text
de l'inici
és molt bo
perquè el text
he tingut la sort
que el Rafa Badia
m'ha fet un pròleg
molt interessant
i ell parla
d'això
i realment
és una de les coses
que busco
la similitud
de les textures
i dels grisos
a la fotografia
analògica
i bé
jo crec que és una cosa
que m'agrada molt
i portar-ho
amb unes ombres
molt negres
a dintre de l'estudi
i crear aquesta gama
de grisos
molt similar
a les salts
de plata
de l'analògic
hi ha una escala
de grisos
que és interminable
és a dir
des del fons
els grisos
que agafen
les pells
les tonalitats
dins les ombres
de les pells
de les dones
de bon haver
tots els tipus
de grisos
estan en aquest llibre
en aquest fotollibre
és el que treballo
a mi m'agrada molt
aquesta estètica
acabada
la sensació
que em produeix
sobretot
quan ho veig a l'estudi
que l'ombra
es va creant
i passa d'un gris
a convertir-se
en un negre
molt profund
i que després
quan veus una pell
té una textura
no és una pell
neta
sinó que són
pells amb textura
com podria ser
amb l'analògic
i no és que estigui
enllorant
l'analògic
jo crec
que arribo aquí
no sé com
jo vaig treballant
genero un estil
i l'estil
em porta
aquest estil
i quan miro l'estil
llavors em dono compte
que estic portant
les coses
a l'analògic
als llibres
dels analògics
de la fotografia
analògica
i per això
ho explico
perquè veig això
però no era conscient
jo al principi
quan anava cap aquí
sovint es comenta
també que el blanc
i negre
és a dir
l'ús del monocroma
a la fotografia
és per
o acostuma a donar-li
un punt una mica
més dramàtic
a la imatge
jo el que diria
és que treu elements
jo al final
el que faig
soc molt
anava a dir bàsic
no sé si és la paraula
però trec
molts elements
que puguin distreure
el color
pot distreure
és posar més
posar color
és posar més informació
de totes maneres
tampoc
els faig en blanc i negre
perquè hagi arribat
aquesta
dissertació
de que el color
no
perquè m'ha portat
a l'instint
a anar cap aquí
però també sé
que si poso color
hi haurà més informació
i hauré de treballar
amb més elements
i s'haurà de treballar
amb una paleta de colors
i altres coses
i llavors
és possible
que la finalitat
de la fotografia
sigui
potser no la mateixa
ara
tinc molt clar
que la persona
ha de ser el centre
total d'atenció
i que la gent
s'ha de quedar
amb la persona
crec que són 100 còpies
d'aquest llibre
o 100 unitats
per dir-ho d'una manera
sí
he fet una tirada curta
de 100 unitats
per això no es trobarà
ni en llibreries
ni en lloc
perquè les comercializo
jo directament
i
si algú
volgués algun
o volgués almenys veure
per veure si el vol adquirir
hauria de contactar
directament amb tu
hauria de contactar
directament amb mi
si vols
bueno
puc dir el telèfon
si és la manera
com han de contactar
no
es pot contactar
via whatsapp
es pot contactar
per la web
es pot contactar
per les xarxes socials
o sigui
jo per les xarxes socials
em dic
Pindorius
que és el meu
sobrenom a les xarxes socials
Pindorius
i el telèfon
és el
607
75
75
62
espero que no em truqui
ara molta gent
per altres coses
però
igual et busquen també
per fer més fotografia
i et surt un altre llibre
carlesarraima.com
també
amb dues erres
carlesarraima.com
és la web
i l'email
és
cserraima
arroba gmail.com
ara t'anava a preguntar
que el per què
del Pindorius
Pindorius
és una píndola
o no?
No
Pindorius
és una paraula
que té una història
però
que bàsicament
l'utilitzo
en un moment determinat
quan començo a treballar
a treballar la fotografia
i jo estic treballant
en una empresa
i començo a veure
que hi ha gent
que a mi no m'importa
que
no vull que sàpiguen
de les meves
aficions
o de què estic fent
comencen a trobar coses
a la xarxa
no?
Aleshores
vaig crear
no vaig crear
vaig buscar aquesta paraula
és Pindorius
Pindorius
correspon
a una cosa del passat
de quan tenia 18 anys
però bueno
ara no
Però és una paraula inventada
entenc?
No
O existeix?
Té un significat
És una paraula
que surt per error
jo em dedicava a escalar
amb uns amics
vam obrir
una via
al Pirineu
un dels tres que anàvem
va dir
oi podem posar-li
Pindorius
que és el nom
de no sé quin llibre
de Germán Gess
i tal
després resulta
que era un error
que en aquest personatge
de la llibre de Germán Gess
no es diu Pindorius
i Pindorius
quan jo vaig entrar a Google
i vaig posar Pindorius
només hi havia
la via aquesta d'escalada
i no hi havia res més
i vaig dir
mira tinc el nom ideal
perfecte
per moure'm
i que no em trobin
sí, certament
he buscat Pindorius
i només em surten imatges
de muntanyes
i el teu Instagram
també surt
correcte
sí senyor
tornant al llibre
són 100 unitats
deies
i si algú les vol
ha de contactar
directament amb tu
per tant no
les comercialitzes
per tant
és com un projecte
més que personal
i més que
allò de
jo me lo visto
jo me lo como
és a dir
l'has fet i parit
i el vols seguir
gestionant tu
en aquest sentit
jo el que
sí
i a més
ja
estic
bueno
a veure
el que estic fent
bàsicament
és retrobar-me
amb els models
que volen al llibre
i sentar-me
amb elles
i conversar
sobre el llibre
que per mi
forma part
del procés aquest
que vaig iniciar
amb la primera entrevista
o la primera reunió
que vam tenir
i després
m'agrada molt
poder-me sentar
amb la gent
i explicar
en petits grups
el que he fet
fins ara
és petits grups
com a molt
de 10 persones
i ensenyar
explicar
i explicar
les 4 claus
que hi ha de lectura
del llibre
que ja has comentat
abans
per poder-los seguir
clar
són moltes dones
bastantes
no sé quantes
surten en el llibre
és a dir
fotografies en total
que donen ser 30
40
més o menys
no?
no sé
són 58 fotografies
i persones
diferents
no sé si n'hi ha
no ho sé
20
n'hi ha algunes
que surten 4 o 5 vegades
però
clar
però ja és una vintena
de dones
que si el volen
ja són 20 llibres
no?
si elles el volen
adquirir
per tenir-lo
sí
si fos així
sí
però no ho sé
tampoc
perquè encara no he tingut
temps de parlar
amb totes
ara quan ho escoltin aquí
ja ho voldran saber
no ho sé
a mi m'agrada molt
portar-ho
sé que no tinc pressa
sé que és un tema
que me l'ha autodevitat jo
aleshores
no tinc cap pressa
per liquidar
els 100 exemplars
amb un mes
corrents
ni molt menys
prefereixo anar
a poc a poc
com estic fent ara
i dedicant el temps
que dedico
a parlar amb la gent
i a comentar
apareixen una cinquantena
de fotografies
deies
però inicialment
quant retrats tenies
abans de fer aquesta criba
i quedar-te només
amb aquesta cinquantena
bé
quan no sabíem
que era un llibre
o quan jo no sabia
que era un llibre
vaig començar
vaig posar sobre
el terra
el terra de casa
vaig tirar
480 retrats
impresos
a 10 per 15
i vaig començar
a fer grups
d'aquests grups
vaig al final
fer una selecció
de 90 retrats
que són els que
vam començar
a treballar
amb el Rafa Badia
això va baixar
a 50
va pujar 60 i pico
va anar pujant
i baixant
i aquest número
a més s'anaven caient
algunes
i entran altres fotografies
fins que vam acabar
amb les 58 finals
la resta
queden per un altre llibre?
no
no
perquè a més
no paro
aleshores
sí que tiraré
de fotografies
del passat
quan enquadrin
amb coses
que fegin en el futur
però clar
segueixo fotografiant gent
i ara
en especial
estic fotografiant
més homes
amb proporció
que dones
cercant una miqueta
aquesta carència
que tenia
d'aproximació
jo crec que
els homes
jo crec que les dones
tenen més compromís
quan prenen un compromís
i quan algú
una dona
volia ser fotografiada
o em deia
vull ser fotografiada
venia a totes
a la sessió
l'home és més
hi ha més entrega
per part de
sí
en general
hi ha més entrega
per part de la dona
i és molt agraït
també
perquè és que
et facilita moltíssim
les coses
i els homes
no és que m'ho facin
més complicat
però com és
més
com passava
per aquí
has de concentrar-te
una miqueta més
i situar-me
amb les dones
ha sigut més fàcil
també és cert
que ara he canviat
el meu sistema
d'apropament
als homes
i funciona millor
sí
l'experiència
en moment
positiva
però no enfocat
per fer un llibre
no
però segueix
del mateix estil
i buscant
les expressions
o les actituds
similars
que estan
ara en aquell llibre
com dèiem
si volen adquirir
el llibre
et poden trucar
tu al telèfon
que has comentat
si no
al web
també poden
contactar amb tu
o a Pindorius
a les xarxes socials
carlesarraima.com
a la web
jo els recomano
que li donin
que follegin
aquest fotollibre
seria el nom correcte
perquè entenguin
una mica
el perquè
d'aquest plaer
del gest
el perquè
d'aquestes cares
moltes d'elles
els poden sonar
familiars
perquè com bé deies
també hi ha dones
que són d'aquí
Sant Jús
hi ha alguna
per no dir noms
però ja ho saben
elles les que hi surten
Carles deixem aquí
aquesta entrevista
que vagi molt bé
aquest projecte
i els que vinguin
més endavant
i sempre que en puguis
parlar
ja ho saps
que aquí
els micròfons
te'ls obrim
sempre
enhorabona també
per aquest llibre
per aquestes fotografies
i a seguir fotografiant
doncs moltes gràcies
per haver-me deixat venir aquí
i explicar aquestes coses
i ja ens tornarem a veure
això mateix
no m'entendant
Fins demà!